fauna Útil trobada en els cultius d’horta de catalunya · cet. es tracta d’insectes molt...

FAUNA ÚTIL TROBADA EN ELS CULTIUS D’HORTA DE CATALUNYA

R. Gabarra*, J. Arnó*, C. Castañé*, J. Izquierdo**,O. Alomar*, J. Riudavets* i R. Albajes***

Dossiers Agraris ICEA · Enemics naturals de plagues en diferents cultius a Catalunya 83

1. INTRODUCCIÓ

A la Unió Europea (UE) la superfícieocupada pels conreus d’horta és de1.633.000 ha amb una producció mitja-na de 30.932 kg/ha. Aquesta produccióes concentra majoritàriament als païsosde l’àrea mediterrània, des d’on s’expor-ta a la resta de països de la UE i del món.Els hivernacles permeten el cultiu d’hor-talisses quan la climatologia és adversa in’incrementen la producció. La superfí-cie d’hivernacles a Europa (plàstic i vi-dre) és de 145.700 hectàrees dedicadesprincipalment als cultius d’horta, el 71 %de les quals es troba localitzada als paï-sos de l’àrea mediterrània (Wittwer iCastilla, 1995). A Catalunya, l’any 1995,els principals cultius d’horta van ocupar21.228 ha a l’aire lliure i 1.310 ha sota hi-vernacle (DARP 1997). La produccióagrària final va ser de 29.817 milions depessetes i l’horticultura va ocupar el ter-cer lloc en importància del subsectoragrícola (DARP 1998).

Les hortalisses són un componentimportant de l’alimentació humana, es-pecialment en els països desenvolu-pats. Per exemple, a Catalunya l’any1994, el consum de fruites i hortalisses,tant fresques com transformades, va serel més elevat dels productes alimentaris(186,1 kg/persona/any) i va represen-tar el 14 % de la despesa en alimentació(DARP 1997). Es tracta, per tant, de pro-ductes de gran consum recomanats a ladieta mediterrània i que sovint es con-sumeixen en fresc. En conjunt, són pro-ductes considerats «sans» pel consumi-dor que hi valora especialment lamanca de residus.

Les zones de producció són sovintàrees periurbanes costaneres (i, pertant, amb aqüífers superficials) i/o zo-nes d’alt interès ecològic com el Deltadel Llobregat o de l’Ebre. La producciód’hortalisses és molt intensiva, els ciclesde conreu són molt curts i un alt nom-bre de cultius coincideixen en el tempsi l’espai, i es produeix una elevadapressió de plagues i malalties. En serproductes d’alt valor, afegir el cost de laprotecció no esdevé limitant. Això, unital fet que els paràmetres de qualitat es-tan lligats a factors estètics del produc-te, ha rebaixat els llindars de tolerància

*** Unitat d’Entomologia Aplicada, IRTA-Centre deCabrils, 08348 Cabrils (Barcelona).*** Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, Ur-gell 187, 08036 Barcelona.*** Universitat de Lleida, Centre UdL-IRTA, RoviraRoure 177, 25006 Lleida.

de danys per plagues i malalties i ha in-tensificat el consum de pesticides. Elmedi ambient es veu afectat, i també lasalut de consumidors i pagesos; aixòsucceeix especialment en els conreusd’hivernacle.

Però la bona climatologia de les zo-nes productores i la presència conti-nuada de plantes hoste, a part d’afavo-rir les poblacions de plagues, tambéafavoreixen la proliferació dels seusenemics naturals. Per tant, el controlbiològic d’algunes d’aquestes plaguespot basar-se en la conservació o aug-ment de la seva fauna útil. Actualmentels programes de Control Integrat dePlagues (CIP) per a tomàquet que s’es-tan aplicant a l’horticultura catalana,utilitzen tècniques de conservació i/oaugment d’enemics naturals (Albajes icol·l., 1994; Alomar i Albajes, 1996). Unfet a remarcar és que dos dels enemicsnaturals més eficaços que actualments’utilitzen a tot Europa —el parasitoidede minadors de fulla Diglyphus isaea(Walker) i el depredador polífagMacrolophus caliginosus Wagner—,han estat seleccionats a partir de la sevaabundància i eficàcia a l’àrea mediterrà-nia (Alomar i col·l., 1991; Albajes icol·l., 1994; Nicoli i Burgio 1997). El co-neixement i reconeixement d’aquestaabundant fauna útil permetrà aplicarprogrames CIP i, si més no, racionalit-zar la utilització dels tractaments insec-ticides. Això contribuirà a una produc-ció d’horta de qualitat amb un mínimde residus de pesticides i amb un baiximpacte sobre el medi ambient.

2. MOSQUES BLANQUES

La mosca blanca dels hivernaclesTrialeurodes vaporariorum Westwoodés una de les plagues més importantsdels cultius d’horta a la zona costanera.En la mateixa zona, a principis delsanys noranta, es va instal·lar la soca Bde Bemisia tabaci (Gennadius), per aalguns autors, B. argentifolii Bellows &Perring. A Catalunya, però, B. tabaci téun major impacte en cultius ornamen-tals, especialment en ponsètia. Una al-tra espècie present en cultius de col ésAleyrodes proletella (L.) que, general-ment, és una plaga poc important.

2.1. Parasitoides

Els parasitoides més importants sónhimenòpters de la família dels afelínids(taula I) entre els quals destaquen: En-carsia tricolor Förster, E. pergandiellaHoward i Eretmocerus mundus Mer-cet. Es tracta d’insectes molt petits (0,5-0,7 mm de llargada), que s’alimenten dela melassa produïda per la mosca blan-ca i també d’algunes de les seves larves.Tenen, per tant, un cert hàbit depreda-dor. Les Encarsia spp. són endoparasi-toides i la femella diposita l’ou a l’interiorde la larva de la mosca blanca. En canvi,E. mundus és un ectoparasitoide que ponl’ou sota l’hoste i, en les primeres fasesdel desenvolupament, la larva penetradins la larva de la mosca blanca. Els es-tadis d’hoste preferits per a la posta va-rien entre el segon i el quart segonsl’espècie de parasitoide. Les femellessempre són parasitoides primaris men-tre que els mascles són hiperparasitoi-des de larves de la seva pròpia espècieo d’altres espècies de parasitoides. La

84 Dossiers Agraris ICEA · Enemics naturals de plagues en diferents cultius a Catalunya

producció de mascles depèn de diver-ses circumstàncies, com, per exemple,de la disponibilitat d’hoste o de la tem-peratura. El cicle de desenvolupamentconsta de tres estadis larvaris, un estatde prepupa i la pupa. L’adult emergeixa través d’un forat perfectament rodópracticat en el pupari de l’hoste.

Encarsia tricolor té una àmplia dis-tribució a la zona mediterrània i pot pa-rasitar T. vaporariorum, B. tabaci i A.

proletella. El cap i el tòrax de l’adult sónde color groc fosc i l’abdomen, de colornegre. La pupa del parasitoide vira anegre però no ho fa el tegument de lalarva hoste, per la qual cosa l’aparençaexterna és d’una pupa grisa. Un copbuit, el pupari es veu transparent ambrestes fosques a l’interior. És un autopa-rasitoide facultatiu i la seva biologia haestat àmpliament estudiada (Avilla i Co-pland 1987; Avilla i col·l., 1991; Artiguesi col·l., 1992), així com l’efecte residual


Enemics naturals T. vaporariorum B. tabaci A. proletella

PARASITOIDES

HYMENOPTERAAphelinidae

Encarsia tricolor T, Co, M ColEncarsia pergandiella T, Co, M ColEncarsia meritoria TEretmocerus mundus Orn

DEPREDADORS

HETEROPTERAMiridae

Macrolophus caliginosus T, Co, M TDicyphus tamaninii T, Co, M, A TDicyphus errans T, M, ANesidiocoris tenuis T, A

AnthocoridaeOrius laevigatus Co, MOrius majusculus Co, M

PATÒGENS

FUNGIHyphomycetes

Verticillium spp. T, Co

Albergínia (A), Cogombre (Co), Mongeta (M), Ornamentals (Orn), Tomàquet (T),

TAULA I. Enemics naturals de mosques blanques (Trialeurodes vaporariorum, Bemisiatabaci i Aleyrodes proletella) trobats en cultius d’horta a Catalunya.

que tenen alguns pesticides sobreaquest parasitoide (Codina i col·l., 1989).Hem trobat E. tricolor sobre diferentscultius hortícoles, tant en hivernaclecom a l’aire lliure, i, ocasionalment,hem observat parasitismes superiors al80 %. Les alliberacions inoculatives d’ E.tricolor poden exercir un bon controlde les poblacions de mosca blanca encultiu de tomàquet de primavera (Alba-jes i col·l., 1980), però la seva cria conti-nuada és difícil donat que no té repro-ducció partenogenètica i no es pro-dueix comercialment. Per tot això elcontrol de la mosca blanca dels hiver-nacles es fa amb alliberacions inoculati-ves d’E. formosa Gahan, espècie exòti-ca que es produeix comercialment i queno s’ha establert a la zona (Casadevall icol·l., 1979; Bordas i col·l., 1981; Albajes i col·l., 1994). Nogensmenys, la presèn-cia espontània d’E. tricolor en certs casos pot ser un element important enel control de les mosques blanques.

Encarsia meritoria Gahan es va tro-bar l’any 1987 en una cria d’E. formosasobre T. vaporariorum en tomàquet(Avilla i col·l., 1991). Segons Polaszeck icol·l., (1992), E. meritoria podria ser unasinonímia d’Encarsia hispida De San-tis.

Encarsia pergandiella és una espè-cie exòtica introduïda a la zona medi-terrània durant els anys vuitanta i que, ahores d’ara, pot considerar-s’hi ins-tal·lada. S’hi ha trobat parasitant T. va-porariorum, B. tabaci i A. proletella.L’adult és totalment groc amb algunestaques marronoses; la pupa de moscablanca parasitada té un aspecte unifor-mement groc i el pupari buit és transpa-rent. L’hiperparasitisme d’E. pergandie-

lla sobre larves de la seva pròpia espè-cie és força important, la qual cosa re-presenta un gran fre per a la seva utilit-zació com a agent de control biològic i,per tant, tampoc no es produeix comer-cialment. L’hem trobat en cultius detomàquet —tant d’hivernacle com d’ai-re lliure— al Maresme, Vallès, Llobregati Baix Camp. En molts hivernacles delMaresme i Baix Llobregat en què s’uti-litza E. formosa per al control de T. va-porariorum s’han observat poblacionselevades d’aquest parasitoide (Videllet icol·l., 1997). Donada la seva marcadatendència a l’hiperparasitisme, no ésclar si aquest parasitoide té un efectepositiu o negatiu sobre el control de lamosca blanca dels hivernacles quan s’a-llibera E. formosa, aspecte que estu-diem en l’actualitat.

Eretmocerus mundus es troba re-partit per tota l’àrea mediterrània i para-sita principalment B. tabaci. Està citatsobre Aleyrodes sp. però no sobre T.vaporariorum. A Catalunya, l’hem tro-bat en plantes ornamentals sobre B. ta-baci. L’adult és de color groc i desta-quen les seves antenes tan llargues comel cos, en les quals l’artell final és moltllarg i inclinat cap el sòl. La pupa demosca blanca parasitada té un aspectemarronós groguenc i és més petita queles no parasitades. El pupari buit éstambé groguenc. Actualment algunesempreses productores de fauna útilsubministren aquest parasitoide per alcontrol de B. tabaci. Cal tenir en comp-te que la colonització natural dels con-reus per aquest parasitoide pot suposarun important agent de control.


2.2. Depredadors

Els depredadors més efectius per alcontrol biològic de les mosques blan-ques en alguns conreus d’horta són elsmírids. Tant els adults com les nimfesd’aquests depredadors són polífags imengen mosca blanca, pugó, aranyaroja, ous de lepidòpters i trips (Salame-ro i col·l., 1987; Barnadas 1993; Izquier-do i col·l., 1994, Alvarado i col·l., 1997;Riudavets i Castañé 1998; Barnadas icol·l., 1998). Les espècies trobades enels conreus de d’horta són Dicyphus ta-maninii Wagner, D. errans (Wolff), M.caliginosus i Nesidiocoris (Cyrtopeltis)tenuis Reuter (taula I) entre les quals lesmés comunes són D. tamaninii i M.caliginosus (Goula 1986; Gabarra icol·l., 1988, Alomar i col·l., 1994). Totesaquestes espècies tenen una àmplia dis-tribució a l’àrea mediterrània (Goula iArnó 1994) i poden separar-se amb laclau simplificada de Goula i Alomar(1994). Els mírids són insectes petits (2-5 mm) de color verdós i cos allargat.Les femelles ponen els ous dins les ti-ges i pecíols foliars. El desenvolupa-ment comprèn cinc estadis nimfals d’as-pecte similar al dels adults. Els esbossosalars són clarament visibles en els dosdarrers estadis. A 25 oC el desenvolupa-ment embrionari dura uns vuit dies; elnimfal, unes tres setmanes; i els adultspoden viure més de dos mesos. Tant lesnimfes com els adults, a més de depre-dar, s’alimenten de la planta xuclant-neels líquids cel·lulars. Aquest règim ali-mentari mixte —zoòfag i fitòfag— elspermet instal·lar-se als cultius quan lespoblacions de preses són baixes. M. ca-liginosus és el més abundant sobre eltomàquet i la seva fitofàgia no afecta elfruit format. La fitofàgia de D. tamani-

nii, en canvi, pot causar decoloracionsen els fruits. Aquestes picades aparei-xen quan les poblacions de preses(mosca blanca) són molt baixes, sovinta causa del fet que han estat controla-des en excés pels mateixos depreda-dors. Per evitar l’aparició d’aquestsdanys, en el programa CIP per a tomà-quet a l’aire lliure que s’aplica a Cata-lunya, s’utilitza un quadre de decisióque permet gestionar les poblacions demosca blanca i dels mírids (Alomar1994; Alomar i Albajes 1996). La toxici-tat i l’efecte residual que tenen algunsinsecticides i acaricides sobre aquestsdepredadors han estat estudiats perCastañé i col·l. (1996), Solans i Izquier-do (1997) i Fíguls i Castañé (1997). N.tenuis, per la seva banda, és tradi-cionalment considerat com a plaga per-què causa petites necrosis en els pe-duncles de les flors i brots terminals,però aquests danys no han estat obser-vats en els conreus de tomàquet a Cata-lunya.

A més de controlar la mosca blancaen el tomàquet a l’aire lliure, els míridstambé son capaços de colonitzar elscultius de tomàquet primerenc d’hiver-nacle; per exemple, dels 16 hivernaclesmostrejats l’any 1990 tots tenien míridsa finals de juny (Alomar i col·l., 1991).Aquesta colonització encara és mésabundant en els hivernacles de tomà-quet tardà. En cultiu de cogombre sotahivernacle també s’han trobat pobla-cions importants de M. caliginosus i deD. tamaninii (Montserrat i col·l., 1998).Aquests mírids han estat trobats tambésobre conreus d’horta poc tractats ambinsecticides d’ampli espectre i sobre di-verses plantes de les proximitats delscamps, que poden considerar-se refugi


i font de depredadors per a altres cul-tius (Alomar i col·l., 1994). M. caligino-sus és l’únic mírid que es cria comercial-ment per a la seva inoculació en con-reus d’horta i actualment s’utilitza per alcontrol de la mosca blanca en cultiu detomàquet en hivernacles del nord d’Eu-ropa. Les dosis recomanades són entreun i dos adults per planta, quan es tro-ba menys d’un adult de mosca blancaper planta.

Altres heteròpters depredadors demosques blanques que s’han trobat encultius d’horta poc tractats són els an-tocòrids de gènere Orius, molt abun-dants tant en cogombre com en monge-ta (Riudavets i col·l., 1993; Riudavets iCastañé, 1994). Encara que depredenmosca blanca, se’ls considera més asso-ciats al control de trips. També hem tro-bat geocòrids i nàbids, encara que maihem observat poblacions abundantsd’aquests depredadors en cap cultiu d’horta.

Els crisòpids, Chrysoperla sp., queespontàniament colonitzen diversoscultius hortícoles i que són depreda-dors polífags, sovint es troben sobrecolònies de pugons. Els adults es no-dreixen del pol·len i de la melassa delspugons i de la mosca blanca, tot i queocasionalment poden acceptar alguninsecte. En canvi, les larves depredenqualsevol presa que sigui prou petita,com, per exemple, mosca blanca, pu-gons, àcars i ous de lepidòpter. S’utilit-zen comercialment com a agents decontrol biològic de pugons i mosquesblanques.

2.3. Patògens

Altres enemics naturals de les mos-ques blanques són els fongs entomo-patògens. Tant sobre tomàquet com so-bre cogombre d’hivernacle hem trobatlarves de T. vaporariorum infectadesper Verticillium sp., però sempre demanera esporàdica.

3. LEPIDÒPTERS

Dins de les principals plagues polí-fagues que ataquen els cultius hortíco-les a Catalunya destaquen les del gène-re Helicoverpa, bàsicament H. armigera(Hübner), i els plúsids Autographagamma (L.) i Chrysodeixis chalcites (Es-per). Més esporàdicament poden pre-sentar-se problemes amb els cucs grisoso dormilegues com Agrotis segetum(Denis & Schiffermüller) i Agrotis ipsi-lon (Hufnagel). Entre las plagues mo-nòfagues destaca Gorthyna xanthenes(Germar) en carxofa, Acrolepiosis assec-tella (Zeller) en porro i Pieris brasicae(L.), P. rapae (L.) i Plutella xylostella(L.) en crucíferes.

La majoria dels estudis sobre faunaútil en aquest grup de plagues, de quèes disposa en l’actualitat, fan referènciaa H. armigera i plúsids. Les dades ob-tingudes confirmen la presència, tantper a H. armigera com per a plúsids,d’uns factors de regulació biològica im-portants. La seva utilització en sistemesde control integrat s’està desenvolu-pant, però, amb la diferència substan-cial que H. armigera presenta un nivellde tolerància molt més baix que en elcas dels plúsids, a causa del tipus dedany que produeix. Respecte a altres


lepidòpters problemàtics en horticultu-ra, la informació disponible és bàsica-ment de l’estil de cites puntuals i noexisteixen treballs en profunditat a Ca-talunya.

3.1. Parasitoides

En la taula II es presenta un resumde les dades disponibles sobre enemicsnaturals associats a H. armigera i plú-


Enemics naturals Estadi afectat H.armigera C. chalcites

PARASITOIDES

HYMENOPTERATrichogrammatidae

Trichogramma spp. ou + / ++ + / ++Scelionidae

Telenomus spp. ou + / ++ + / ++Eulophidae

Crysonotomya sp. ou !Encyrtidae

Copidosoma floridanum ou-larva ! ++Braconidae

Cotesia kazak larva ++ !Cotesia plutellae larva ++Cotesia ruficrus larva !Bracon hebetor larva !Microgaster spp. larva !

IchneumonidaeHyposoter didymator larva + !Mesochorus confusus larva !

DEPREDADORS

HETEROPTERAMiridae

Macrolophus caliginosus ou-larva + / ++ + / ++Dicyphus tamaninii ou-larva + / ++ + / ++

PATÒGENS

Nematodes larva-pupa ? ?Fongs larva-pupa ? ?Virus larva ? +

+++: Molt important, ++: important, +: escàs, !: molt escàs, ?: sense avaluar.

TAULA II. Enemics naturals d’Helicoverpa armigera i Chrysodeixis chalcites, i la sevaimportància en aquestes plagues en els cultius de tomàquet del litoral barcelonès.

sids (bàsicament C. chalcites) en cultiude tomàquet. La importància de l’acciód’aquests enemics naturals es veu afec-tada per la zona de cultiu, el momentdins de la campanya (per exemple, pri-merenc versus tardà) i les pràctiquesculturals.

Dins del grup de parasitoides d’ousdestaca la presència de dos generesd’himenòpters força diferenciats: Tricho-gramma i Telenomus (Izquierdo i col·l.1994; Gabarra i col·l. 1996). Del gènereTrichogramma, Izquierdo i col·l. (1994)van detectar la presència de les espè-cies T. evanescens Westwood i T. cor-dubensis Vargas & Cabello sobre H. ar-migera. Dins del gènere Telenomuss’ha identificat l´espècie T. ullyetii (Ni-xon), tot i que no es descarta la presèn-cia d’altres espècies donada la pro-blemàtica taxonòmica d’aquest gènere.S’han constatat diferències notables enla presència i en la distribució temporald’aquests gèneres en zones tan prope-res com el Maresme i el Baix Llobregat(figura 1). El nivell de parasitisme natu-ral varia força segons els camps i el mo-ment de la campanya, observant-se va-lors que varien entre el zero i el 80 %.Aquests dos gèneres de parasitoidestambé ataquen els ous dels plúsids entomàquet (Solans 1993; Gabarra i col·l.1996). Les alliberacions massives de T.evanescens per al control d’H. armigerai C. chalcites en tomàquet no incremen-ten notablement els nivells de parasitis-me d’aquestes plagues (Gabarra i col·l.1997).

En larves d’H. armigera recol·lecta-des en parcel·les de tomàquet per aconsum en fresc, s’han detectat diver-sos parasitoides entre els quals desta-

quen Cotesia kazak (Telenga) i Hyposo-ter didymator (Thunber) (Izquierdo icol·l., 1994). C. kazak, que, segons elsmateixos autors, és responsable d’un85 % del parasitisme larvari en el litoralbarcelonès, és una espècie també cita-da en altres zones. Es tracta d’un delsparasitoides d’H. armigera més interes-sants i estudiats a escala mundial quedestaca per la seva especificitat i acciósobre els primers estadis de desenvolu-pament de la plaga. H. didymator espresenta de forma més esporàdica no-més manifestant una certa importànciaal principi de la campanya. Aquest icneumònid ataca larves més desenvo-lupades i presenta una menor especifi-citat (Cabello 1989). El parasitisme lar-vari va ser notable, amb valors mitjansd’entre el 20 i el 38 %, al llarg de tresanys (Izquierdo i col·l., 1994), tot i quealtres autors n’han observat valors mésbaixos (R. Gabarra, dades no publica-des). Sobre plúsids en tomàquet, bàsi-cament C. chalcites, existeix una clarahegemonia de Cotesia plutellae (Kurd-jumov) (Bosque i col·l., 1996). Enaquest grup d’insectes s’observa lapresència d’un parasitoide ovolarvari,Copidosoma floridanum (Ashmead),confós en molts casos amb Litomastixtruncatella (Dalman). Aquesta espècierealitza la posta sobre l’ou del plúsid, esdesenvolupa de forma poliembriònica icondueix a la mort de la larva a l’inicidel procés de formació del capoll. D’unplúsid parasitat poden arribar a emergirmés de 1.300 individus (Grbic i col·l.,1992). Excepcionalment s’ha detectat C.floridanum sobre larves d’H. armigera(R. Gabarra, dades no publicades). Entomàquet d’indústria al Delta de l’Ebre,l’any 1991, J. Izquierdo va observar lapresència de C. kazak i H. dydimator



FIGURA 1. Percentatge de parasitisme d’ous d’H. armigera en el Maresme i el BaixLlobregat sobre tomàquet d’exterior. Campanya 1991.

Baix Llobregat

% P

AR

AS

ITIS

ME

NO

MB

RE

OU

S

80

60

40

20

0

80

60

40

20

0

20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42

Maresme

% P

AR

AS

ITIS

ME

NO

MB

RE

OU

S

80

60

40

20

0

80

60

40

20

0

20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42MAIG JUNY JUL AG SET OCT

SETMANES

Telenomus Trichogramma Ous H. armigera

sobre H. armigera (dades no publi-cades). Pel que fa referència a parasitoi-des larvaris d’altres lepidòpters, les dades són escasses. En el cas de crucí-feres és comú observar parasitisme enlarves del gènere Pieris a causa d’Apan-teles glomeratus L. En carxofa sobreGortyna xanthenes (Germar) destaca lapresència del bracònid parasitoide delarves Glyptomorpha castrator Fabri-cius que arriba, en alguns casos, a pre-sentar-se en un 40 % de les mostres (J. Isart, comunicació personal).

3.2. Depredadors

Els mírids depredadors tenen unpaper bàsic en el control de plagues enel cultiu de tomàquet a l’aire lliure (Alo-mar i col·l. 1992). Aquests insectes sóncapaços d’alimentar-se d’ous i larves joves de lepidòpters dins d’un amplirang de possibles preses (Salamero icol·l. 1987; Izquierdo i col·l. 1994). Elpotencial de regulació de les pobla-cions d’H. armigera i de plúsids pot serimportant encara que la seva presènciaes veu afectada per la disponibilitatd´altres preses alternatives (Gabarra icol·l. 1996).

3.3. Patògens

L’apartat de microorganismes noha estat analitzat en profunditat peròexisteixen diverses referències de lapresència de patògens que apareixende forma natural i que poden condicio-nar la supervivència d’H. armigera iplúsids. Destaquen les malalties víri-ques que es poden observar certs anyssobre aquests lepidòpters, especial-

ment sobre plúsids a la tardor. Izquier-do (dades no publicades) observafongs i nematodes entomopatògens enpupes hivernants en el sòl en la zonadel Baix Llobregat. García del Pino(1992) i De Doucet i Gabarra (1994) de-tecten la presència de nematodes ento-mopatògens capaços d’atacar H. armi-gera en els sòls de diverses zoneshortícoles catalanes.

4. PUGONS

No existeix un únic pugó que afecticada cultiu d’horta i moltes vegades hiha més d’una espècie en un mateix cul-tiu. Les espècies més abundants que espoden trobar són: Macrosiphum eup-horbiae (Thomas) i Myzus persicae(Sulzer) en tomàquet, Aphis gossypiiGlover en cucurbitàcies, Aulacorthumsolani (Kaltenbach) en patata, Nasono-via ribis-nigri (Mosley) en enciam, Aphisfabae Scopoli i A. craccivora Koch enlleguminoses, i Brevicoryne brassicae(L.) en crucíferes. Els pugons, a més deser plagues importants dels cultius, sóneficients transmissors de malalties víri-ques.

4.1. Parasitoides

A Catalunya hi ha una rica fauna deparasitoides (taula III) i hiperparasitoi-des de pugons que majoritàriamentpertanyen al grup dels himenòpters. Endesenvolupar-se la larva dins el cos del’hoste, el deformen i el canvien de co-lor; llavors donen lloc al que es coneixcom a mòmia. Encara que no és possi-ble distingir a ull nu les diferents espè-cies de parasitoides, les mòmies tenen


aparença diferent segons el parasitoideprimari que les ha produït. Així els Aphe-linus spp. deixen la mòmia totalmentnegra; els Aphidius spp. i els Lysiphle-bus spp., d’un color marró apergami-nat; i en el cas dels Praon spp., la mò-mia està enganxada a la fulla amb unpetit pedestal molt característic. Els hi-perparasitoides es desenvolupen a ex-penses d’un pugó que ja ha estat parasi-tat i, per tant, entorpeixen el control delpugó exercit pels parasitoides. Són moltabundants en cultius d’horta durant elsmesos més càlids de l’any.

En els anys 1995-1996 (Alomar icol·l. 1997) van estudiar l’eficàcia d’A-phelinus abdominalis (Dalman) en elcontrol de M. euphorbiae. En un mateixhivernacle coexistien diferents espècies

de parasitoides: A. abdominalis, A. asy-chis Walker, Aphidius ervi Haliday iPraon volucre (Haliday). Cal destacarl’elevat percentatge de mòmies (fins al60 %) de les quals van emergir hiper-parasitoides, entre els quals Phaeno-glyphis va ser el gènere més abundant.Altres gèneres d’hiperparasitoides pre-sents van ser Alloxysta, Asaphes, Den-drocerus, Pachyneuron i Syrphopha-gus. Santiago i Izquierdo (1996) vantrobar els mateixos gèneres d’hiperpa-rasitoides en una prospecció en cultiusd’horta. En prospeccions fetes en en-ciam al Maresme durant els anys 1996-1997, els parasitoides van ser poc abun-dants: un 3 % d’un total de gairebé2.000 pugons examinats. Aphidius vaser el gènere més abundant seguit d’Ap-helinus; en canvi, l’hiperparasitisme va


Enemics naturals M. A. A. M. A. B. euphorbiae gossypii solani persicae favae brassicae

HYMENOPTERA

AphelinidaeAphelinus abdominalis TAphelinus asychis T Co, T T

BraconidaeAphidius colemani Ca, T TAphidius ervi T, M, Ca Co T TAphidius matricariae A, Ca, T, M, CaLysiphlebus testaceipes T, P, A, Ca, CoLysiphlebus fabarum FTryoxis angelicae T, CaPraon volucre T CoDiaretiella rapae T Col

Albergínia (A), Carabassó (Ca), Cogombre (Co), Fava (F), Pebrot (P), Tomàquet (T).

TAULA III. Parasitoides de pugons (Macrosiphum euphorbiae, Aphis gossypii, Aulacor-thum solani, Myzus persicae, Aphis fabae i Brevicoryne brassicae) trobats als cultius d’horta a Catalunya (Santiago i Izquierdo 1996; O. Alomar, dades no publicades).

arribar al 26 % de les mòmies recollides(M. Pagès, comunicació personal).

4.2. Depredadors

Entre els depredadors més impor-tants hi ha els dípters cecidòmids i sír-fids, els coccinèl·lids i els crisòpids.

El cecidòmid Aphidoletes aphidimy-za (Rondani) és el depredador de pu-gons més abundant en el cultiu detomàquet. Colonitza els hivernacles detomàquet primerenc quan apareixen lesprimeres colònies de pugó i sembla, enmolts casos, el responsable del controlnatural dels pugons en aquest cultiu(Alomar i col·l., 1997). També s’han tro-bat poblacions abundants d’aquest ce-cidòmid en tomàquet d’indústria al Del-ta de l’Ebre (Arnó i col·l., 1997).

Els depredadors polífags que s’hantrobat en diferents cultius d’horta esmostren a la taula V. Els heteròpters (D.tamaninii, D. errans, M. caliginosus idiverses espècies del gènere Orius) s’ali-menten de pugó i poden produir unaimportant reducció de les seves pobla-cions. Un adult de D. tamaninii pot con-sumir fins a 44 pugons i una nimfa d’O.majusculus, 6 pugons en 24 hores (Alva-rado i col·l., 1997). En enciam, els depre-dadors van resultar els enemics naturalsmés abundants. Els sírfids van trobar-seprincipalment en el cicle d’hivern (d’oc-tubre a febrer), els cocinèl·lids van sercomuns durant la primavera mentre queels antocòrids —O. laevigatus, O. ma-jusculus i O. niger— van ser abundantsdurant l’estiu (M. Pagès, comunicaciópersonal).

4.3. Patògens

Els fongs entomopatògens van serimportants en el cultiu de l’enciam i vanarribar a produir fins al 34 % de mortali-tat en un dels camps mostrejats. Lesespècies trobades són Erynia neoaphi-dis, Entomphtora planchoniana i Coni-diobulus obscurus (M. Pagès, comuni-cació personal). A la zona del Delta del’Ebre també s’han trobat ocasional-ment fongs entomopatògens de l’ordredels entomoftorals infectant pugons entomàquet d’indústria.

5. MINADORS DE FULLA

En cultius d’horta s’han trobat tresespècies de minadors de fulla: Liriomy-za trifolii (Burgess), L. bryoniae (Kal-tenbach) i L. huidobrensis (Blanchart).

5.1. Parasitoides

Sobre aquestes espècies de mina-dors de fulla estan citades almenys vintespècies d’himenòpters parasitoides,però, a Catalunya, les que es trobenmés sovint són: D. isaea i Chrysonotom-yia formosa (Westwood) (Castañé icol·l., 1989; Albajes i col·l., 1994; DeHaro, 1996) (taula IV).

Diglyphus isaea és un ectoparasitoi-de gregari molt abundant a l’àrea medi-terrània. L’adult, d’uns 2 mm, és de co-lor negre amb brillantors metàl·liquesverdoses. La femella travessa l’epider-mis de la fulla i pon un o més ous sobrela larva del minador dels quals emer-geix una larva que inicialment és trans-parent i, a la fi del seu desenvolupa-


ment, és de color verd. La larva del pa-rasitoide xucla la larva del minador finsa consumir-la totalment i pupa dins dela mina. La pupa primer és verda i des-prés passa a negre metàl·lic. L’adult, peremergir, fa un petit forat a l’epidermisde la fulla. La forma del forat d’e-mergència pot permetre diferenciar siha emergit un adult del parasitoide (fo-rat rodó) o una larva de minador (foraten forma de mitja lluna). La durada deldesenvolupament larvari és d’uns deudies. Els adults s’alimenten de larves deminador i poden arribar a depredar dià-riament vuit larves cadascun. Aquestparasitoide no té parada hivernal, laqual cosa li permet una bona colonitza-ció de cultius primerencs (figura 2).

Els adults de D. isaea colonitzen na-turalment els cultius afectats per mina-dors de fulla i, en general, les seves po-blacions són abundants. Per això, el


Taula IV. Parasitoides i depredadors delsminadors de fulla (Liriomyza spp.) tro-bats en cultius d’horta a Catalunya.

Enemics naturals Cultius

PARASITOIDES

HYMENOPTERAEulophidae

Diglyphus isaea T, Co, Ap, OrnChrysontomyia formosa T, OrnDiglyphus crassinervis T, OrnHemiptarsenus zilahisebessi T, OrnCirrospillus vittatus T, Orn

DEPREDADORS

HETEROPTERAMiridae

Dicyphus tamaninii T, Co, MNesidiocoris tenuis T

Api (Ap), Cogombre (Co), Mongeta (M), Ornamentals(Orn), Tomàquet (T).

FIGURA 2. Percentatge de mortalitat dels minadors de fulla causada per D. isaea,incloent-hi parasitisme i depredació.

100

80

60

40

20

0

% L

AR

VE

S M

OR

TE

S

MAIG JUNY JULIOL


programa CIP que s’aplica en tomàquetprimerenc d’hivernacle a Catalunyabasa el control dels minadors de fullaen la conservació i/o en l’augment deles poblacions d’aquest parasitoide. Enla majoria dels hivernacles en què es vaaplicar el programa entre els anys 1989i 1993 es va trobar parasitisme natural acausa de D. isaea i només en un 25 %dels hivernacles va ser necessari aug-mentar-ne les poblacions. A finals deltemps de cultiu, al mes de juliol, la mor-talitat produïda per aquest enemic na-tural era superior al 50 % (figura 2) (Al-bajes i col·l., 1994). Tot i que aquestparasitoide és capaç de controlar tantpoblacions de L. trifolii com de L. bryo-niae, s’observen percentatges superiorsde mortalitat sobre la primera espèciede minador (figura 3). D. isaea es pro-dueix comercialment i se subministraen forma d’adults.

5.2. Depredadors

Els depredadors de minadors de fu-lla no són específics i estan poc estu-diats. Se sap, però, que els mírids D. ta-maninii, M. caliginosus i N. tenuis sóndepredadors de larves.

6. TRIPS

Diverses espècies de l’ordre dels ti-sanòpters, principalment pertanyents ala família dels trípids, han estat citadescom a plaga en els conreus hortícoles iornamentals a l’àrea mediterrània. Lesdues espècies que produeixen majorsdanys en cultius d’horta són Franklinie-lla occidentalis (Pergande) i Thrips ta-baci Lindeman. De les dues, la més per-judicial és F. occidentalis. Aquest tripsés una espècie d’origen americà de re-

FIGURA 3. Percentatge de mortalitat dels minadors de fulla causada per D. isaea enpoblacions de L. trifolii, L. bryoniae i en poblacions barrejades de les dues espècies.

100

80

60

40

20

0

% L

AR

VE

S M

OR

TE

S

L. bryoniae L. bryoniae& L. trifolii

L. trifolii

cent introducció a Europa, on s’ha con-vertit en una de les principals plagues amolts conreus, no sols pels seus danysdirectes sinó també perquè transmetuna virosi molt greu: el virus del bron-zejat del tomàquet o tomato spotted wilttospovirus (TSWV).

6.1. Parasitoides

Hem trobat Ceranisus menes (Wal-ker) sobre F. occidentalis en clavell. Noobstant això, aquest parasitoide té poca

importància en el control de les pobla-cions de trips i, en estudis de laboratori,mostra una baixa eficàcia parasitària(Loomans i Van Lenteren, 1994).

6.2. Depredadors

Entre els depredadors que s’alimen-ten de trips trobem els heteròpters deles famílies dels antocòrids, mírids, nà-bids i ligeids, els trips depredadors dela família dels aelotrípids, els àcars de lafamília dels fitoseids i alguns coleòpters



PARASITOIDES

HYMENOPTERAEulophidae

Ceranisus menes Cla

DEPREDADORS

HETEROPTERAAnthocoridae

Orius laevigatus Co,T,M,P,E,Ma,ClaO. majusculus Co,T,M,P,E,MaLyctocoris sp. T

MiridaeDicyphus tamaninii Co,T,M,E,MaMacrolophus caliginosus Co,T,MaNesidiocoriss tenuis T

Deraeocoris serenus Co,MaLygaeidae

Geocoris sp. CoCOLEOPTERA

CoccinellidaePropylea 14-punctata Co,M,P,Ma,EPsylobora 22— punctata Co,M


Scymnus spp. Co,M,P,MaCoccinella 7-punctata Co,MAdalia 10-punctata CoClitostethus sp. Co

THYSANOPTERAAeolothripidae

Aeolothrips sp. Co,T,M,P,MaNEUROPTERA

ChrysopidaeChrysoperla sp. Co,M,P,Ma

DIPTERASyrphidae

Gen., sp. indeterminate Co,E,MaCecidomyiidae

Aphidoletes sp. Co,M

PATÒGENS

FUNGIEntomophthorales

Neozygites parvispora Co

Clavell (Cla), Cogombre (Co), Enciam (E), Maduixa (Ma),Mongeta (M), Pebrot (P), Tomàquet (T).

TAULA V. Enemics naturals de trips (Frankliniella occidentalis) trobats en cultiusd’horta a Catalunya (Riudavets i Castañé, 1998).

de la família dels coccinèl·lids (Riuda-vets 1995) (taula V). En un seguimentfet al Maresme els anys 1991-1992, elsdepredadors de F. occidentalis mésabundants van ser dues espècies d’O-rius (O. laevigatus i O. majusculus) aixícom els mírids M. caliginosus i D. ta-maninii. Les quatre espècies de depre-dadors poden completar el cicle de desenvolupament alimentant-se de F.occidentalis (Riudavets i col·l., 1993; Riu-davets 1995; Riudavets i col·l., 1995). La

distribució i abundància de les espèciesdel gènere Orius és variable al llarg dellitoral mediterrani espanyol (figura 4).En estudis en gàbies d’exclusió s’ha ob-servat que la inoculació de D. tamani-nii en cultiu de cogombre permet con-trolar tant la mosca blanca delshivernacles com el trips americà (Gabar-ra i col·l., 1995). En aquest mateix cultiues va obtenir un bon control del tripsquan aquest era l’única presa present,amb una proporció depredador:presa


FIGURA 4. Percentatges relatius de les diferents espècies d’Orius trobades al llarg dellitoral mediterrani. Els llocs de recollida de mostres van ser: Catalunya (a i b,Maresme Nord i Sud; c, Baix Llobregat; d, Delta de l’Ebre); e, Alacant; f, Múrcia i g,Menorca. (Riudavets i Castañé, 1994).

Catalunya

Balears

ab

c

d

e

g

f

País Valencià

Múrcia

O. Laevigatus

O. majusculus

O. albidipennis

O. niger

Orius spp.

de 1:10 (Castañé i col·l., 1996; Castañé icol·l., 1997).

6.3. Patògens

Sobre cogombre hem trobat per-centatges elevats de mortalitat de F. oc-cidentalis a causa del fong entomo-patògen Neozygites parvispora (D. M.Maclead & K. P. Carl) (Montserrat i col·l.,1998).

7. ÀCARS

En cultius d’horta es poden trobardiferents espècies d’àcars que podenproduir danys. Les espècies més impor-tants són els tetraníquids Tetranychusurticae Koch i T. turkestani Ugarov &Nikolski (Ferragut i Santoja, 1989); i l’e-riòfid Aculops lycopersici (Massee). T.urticae i T. turkestani són espècies po-lífages que poden atacar la major partdels cultius d’horta, i A. lycopersici cau-sa seriosos danys a la tomaquera tot ique es troba també en altres solanàciescom les patateres, pebroteres i albergi-nieres.

7.1. Depredadors

Els enemics naturals més importantsdels tetraníquids són depredadors de lafamília dels fitoseids entre els quals elmés abundant i àmpliament distribuïtés Neoseiulus californicus (McGregor)(Escudero i Ferragut, 1997). També s’hiha trobat Amblyseius cucumeris Oude-mans i Phytoseiulus persimilis Athias-Henriot. En cultiu de tomàquet, tantd’hivernacle com d’aire lliure, hem bus-

cat repetidament fauna útil associada aA. lycopersici i no s’hi ha trobat capenemic natural que es pugui associarestretament a aquest àcar.

BIBLIOGRAFIA

ALBAJES, R., CASADEVALL, M., BORDAS, E.,GABARRA, R., ALOMAR, O. (1980). «Lamosca blanca de los invernaderos.Trialeurodes vaporariorum, en elMaresme. II. Utilización de Encar-sia tricolor (Hym.; Aphelinidae) enun invernadero de tomate tempra-no». An. INIA / Ser. Agríc., núm. 13,p. 191-203.

ALBAJES, R., GABARRA, R., CASTAÑÉ, C.,ALOMAR, O., ARNÓ, J., RIUDAVETS, J.,ARIÑO, J., BELLAVISTA, J., MARTÍ, M.,MOLINER, J., RAMÍREZ, M. (1994). «Im-plementation of an IPM program forspring tomatoes in mediterraneangreenhouses». Bull. IOBC/WPRS,núm. 17(5), p. 14-21.

ALOMAR, O., CASTAÑÉ, C., GABARRA, R.,ARNÓ, J., ARIÑO, J., ALBAJES, R.(1991). «Conservation of mirid bugsfor biological control in protectedand outdoor tomato crops». Bull.IOBC/WPRS, núm. 14 (5), p. 33-42.

ALOMAR, O., CASTAÑÉ, C., GABARRA, R.,ALBAJES, R. (1992). «El control inte-grado de plagas en horticultura in-tensiva en Catalunya». Phytoma Es-paña, núm. 36, p. 34-40.

ALOMAR, O. (1994). Els miriàpodes de-predadors (Heteroptera: Miridae) enel control integrat de plagues enconreus de tomàquet. Tesi doctoral.Universitat de Barcelona.

ALOMAR, O., GOULA, M., ALBAJES, R.(1994). «Mirid bugs for biologicalcontrol: identification, survey in


non-cultivated winter plants, andcolonization of tomato fields». Bull.IOBC/WPRS, núm. 17(5): p. 217-223.

ALOMAR, O., ALBAJES, R. (1996). «Green-house whitefly (Homoptera: Aleyro-didae) predation and tomato fruitinjury by the zoo-phytophagous pre-dator Dicyphus tamaninii (Heterop-tera: Miridae). p 155-177.

ALOMAR, O., R. WIEDENMANN, (eds). Zo-ophytophagous Heteroptera: Impli-cations for Life History and IPM.Thomas Say Publications in Ento-mology: Proceedings. Entomologi-cal Society of America.

ALOMAR, O., GABARRA, R., CASTAÑÉ, C.(1997). «The aphid parasitoide Ap-helinus abdominalis (Hym.: Apheli-nidae) for biological control of Ma-crosiphum euphorbiae on tomatoesgrown in unheated plastic green-houses». Bull. IOBC/WPRS, núm.20(4), p. 203-206.

ALVARADO P., BALTÀ, O., ALOMAR, O.(1997). «Efficiency of four heteropte-ra as predators of Aphis gossypii Glo-ver and Macrosiphum euphorbiae(Thomas) (Hom.: Aphididae)». Ento-mophaga, núm. 42(1/2), p. 215-226.

ARNÓ, J., FOSCH, T., ROIG. J., GABARRA, R.(1997). Bases biológicas para esta-blecer un programa de control inte-grado de plagas en tomate indus-tria. VI Jornades Científiques de laSociedad Española de EntomologíaAplicada, Lleida 17-21 Noviembre.

ARTIGUES, M., AVILLA, J., SARASÚA, M.J.,ALBAJES, R. (1992). «Primary host dis-crimination and elimination of su-pernumeraries in the facultative au-toparasitoide Encarsia tricolor(Hymenoptera:Aphelinidae)». Ento-mol. Gen., núm. 17(2), p. 131-138.

AVILLA, J., COPLAND, M.J.W. (1987). «Ef-

fects of host stage on the develop-ment of the facultative autoparasi-toide Encarsia tricolor (Hymenop-tera: Aphelinidae)». Ann. Appl.Biol., núm. 110, p. 381-389.

AVILLA, J., ANADÓN, J., SARASÚA, M.J., AL-BAJES, R. (1991). «Egg allocation ofthe autoparasitoide Encarsia tricolorat different relative densities of theprimary host (Trialeurodes vapora-riorum) and two secondary hosts(Encarsia formosa and E. tricolor)».Entomol. Exp. Appl., núm. 59, p. 219-227.

AVILLA, J., VIGGIANI, G., DIAZ, X.,SARASUA, M. J. (1991). «Morphologi-cal and biological notes on Encar-sia meritoria Gahan (Hymenoptera,Aphelinidae) a parasitoide of Tria-leurodes vaporariorum (Westwood)(Hymenoptera, Aleyrodidae) newin Europe». Biocontrol Sci. Tech-nol., núm. 1 (4), p. 289-295.

BARNADAS, I. (1993). Avaluació de la ca-pacitat depredadora dels miriàpo-des Dicyphus tamaninii i Macrolop-hus caliginosus sobre l’aleiròdidBemisia tabaci biotipus B. Projectefinal de carrera. Universitat de Llei-da.

BARNADAS, I., GABARRA, R., ALBAJES, R.(1998). «Prospects for biologicalcontrol of Bemisia tabaci with twopredatory mirid bugs». Entomol.Exp. Appl., núm. 86, p. 215-219.

BORDAS, E., GABARRA R., ALOMAR, O., CA-SADEVALL, M., ALBAJES, R. (1981). «Lamosca blanca de los invernaderos.Trialeurodes vaporariorum, en elMaresme. III. Ensayo de control me-diante Encarsia formosa en cuatrovariedades de tomate en un inver-nadero de polietileno». An. INIA /Ser. Agríc., núm. 16, p. 135-145.


BOSQUE, J. LL., FIGUERAS, M., IZQUIERDO,J. (1996). «Parasitismo sobre Plusii-nae (Lepidoptera: Noctiidae) en to-mate». Bol. San. Veg. Plagas, núm. 22,p. 683-692.

CABELLO, T. (1989). «Natural ennemies ofnoctuid pests (Lep., Noctuidae) onalfalfa, corn, cotton and soybeancrops in southern Spain». J. Appl.Entomol. núm. 108, p. 80-88.

CASADEVALL, M., BORDAS, E., ALBAJES, R.(1979). «La mosca blanca de los in-vernaderos. Trialeurodes vaporario-rum, en el Maresme. I. Resultadospreliminares de lucha intregrada enun cultivo de tomate». An. INIA /Ser. Agríc., núm. 11, p. 47-56.

CASTAÑÉ, C., BORDAS, E., GABARRA, R.,ALOMAR, O., ADILLÓN, J., ALBAJES, R.(1989). Progress in the implementa-tion of IPM programs on protectedcrops in Catalonia, p. 339-346.

R. CAVALLORO, C. PELERENTS (eds.). «Inte-grated pest management in protec-ted vegetable crops». Proceedingsof the CEC/IOBC Experts’ GroupMeeting Cabrils, 27-29 May 1987.A.A. Balkema, Rotterdam.

CASTAÑÉ, C., ALOMAR, O., RIUDAVETS, J.(1996). «Management of westernflower thrips on cucumber withDicyphus tamaninii (Heteroptera:Miridae)». Biol. Control, núm. 7,p. 114-120

CASTAÑÉ, C., ARIÑO, J., ARNÓ, J. (1996). «To-xicity of some insecticides and aca-ricides to the predatory bug Dicyphustamaninii (Het.: Miridae)». Ento-mophaga, núm. 41 (2), p. 211-216.

CASTAÑÉ, C., ALOMAR, O., RIUDAVETS, J.(1997). «Biological control of green-house cucumber pests with the mi-rid bug Dicyphus tamaninii». Bull.IOBC/WPRS, núm. 20(4), p. 237-240.

CODINA, J., AVILLA, J., ALBAJES, R. (1989).«Toxicity of various agrochemicalsto Encarsia tricolor (Hymenoptera,Aphelinidae), a parasitoide of Tria-leurodes vaporariorum (Homopte-ra, Aleyrodidae)». P. 167-174.

R. CAVALLORO, C. PELERENTS (eds.). «Inte-grated pest management in protec-ted vegetable crops». Proceedingsof the CEC/IOBC Experts’ GroupMeeting Cabrils, 27-29 May 1987.A.A. Balkema, Rotterdam.

DARP. (1997). Estadistiques Agràries deCatalunya. 1995. Gabinet Tècnic.Departament d’Agricultura Ramade-ria i Pesca, Generalitat de Catalu-nya.

DARP. (1998). Estadistiques Agràries deCatalunya. 1996. Gabinet Tècnic.Departament d’Agricultura Ramade-ria i Pesca, Generalitat de Catalu-nya.

DE DOUCET, M. M. A., GABARRA, R.(1994). «On the ocurrence of Stei-nernema glaseri (Steiner, 1929)(Steinernematidae) and Heterorhab-ditis bacteriophora Poinar, 1976(Heteroohabditidae) in Catalogne,Spain». Fundam. Appl. Nematol.,núm. 17 (5), p. 441-443.

DE HARO, J. J. (1996). «La comunidad deeulòfidos (Hymenoptera, Chalcidoi-dea, Eulophidae), parasitos de Li-riomyza trifolii (Burgess, 1880)(Diptera, Agromyzidae)». Tesi doc-toral. Universitat Autònoma de Bar-celona.

ESCUDERO, A., FERRAGUT, F. (1997).«Composición de las comunidadesde ácaros del ecosistema hortícolamediterráneo». VI Jornades Científi-ques de la Sociedad Española deEntomología Aplicada, Lleida 17-21Noviembre.


FERRAGUT, F., SANTOJA, M.C. (1989). «Ta-xonomía y distribución de los áca-ros del género Tetranychus Dufour1832 (Acari: Tetranychidae), en Es-paña». Bol. San. Veg.-Plagas., núm.15(3), p. 271-281.

FÍGULS, M., CASTAÑÉ, C. (1997). «Efectoresidual de algunos insecticidas so-bre los depredadores Dicyphus ta-maninii Wagner i Macrolophus ca-liginosus (Wagner)». VI JornadesCientífiques de la Sociedad Españo-la de Entomología Aplicada, Lleida17-21 Noviembre.

GARCÍA DEL PINO, F. (1992). «Distribuciónde nemátodos entomopatogénos(Rhabditida: Steinernematidae yHeterorhabditidae) en Cataluña, Es-paña». Proc. XXIV OTAN Ann. Meet.Lanzarote, Canarias, España. 27Abril-1 Mayo.

GABARRA, R., CASTAÑÉ, C., BORDAS, E., AL-BAJES, R. (1988). «Dicyphus tamaniniias a beneficial insect and pest in to-mato crops in Catalonia, Spain». En-tomophaga, núm. 33 (2), p. 219-228.

GABARRA, R., CASTAÑÉ, C., ALBAJES, R.(1995). «The mirid bug Dicyphus ta-maninii as a greenhouse whiteflyand western flower thrips predatoron cucumber». Biocontrol Sci. Tech-nol., núm. 5, p. 475-488.

GABARRA, R., RIUDAVETS, J., ARNÓ, J., CAS-TAÑÉ, C., ALBAJES, R. (1996). «Naturalenemies associated to lepidopterapest in IPM tomato fields». Bull.IOBC/WPRS., núm. 19(8), p. 207.

GABARRA, R., RIUDAVETS, J., ALBAJES, R.(1997). «Control de Helicoverpa ar-migera (Hübner) y Chrysodeixischalcites (Esper) (Lepidoptera: Noc-tuidae) en el cultivo de tomate me-diante sueltas de Trichogrammaevanescens Westwood (Hymenop-

tera: Trichogrammatidae)». VI Jorna-des Científiques de la Sociedad Es-pañola de Entomología Aplicada,Lleida 17-21 Noviembre.

GOULA, M. (1986). Contribución al co-nocimiento de los hemípteros (Insec-ta, Heteroptera, familia Miridae).Tesi doctoral. Universitat de Barce-lona.

GOULA, M., ALOMAR, O. (1994). «Míridos(Heteroptera Miridae) de interés enel control integrado de plagas en eltomate. Guía para su identificación».Bol. San. Veg.-Plagas., núm. 20(1),p. 131-143.

GOULA, M., ARNÓ, J. (1994). «Nota sobrela fauna de míridos (Insecta Hete-roptera) hallada en zonas de cultivode tomate del Mediterráneo espa-ñol. Investigación Agraria». Fuera deSerie 2, p. 93-97.

GRBIC, M., ODE, P.J., STRAND, M.R.(1992). «Sibling rivalry and broodsex ratios in polyembryonic wasps».Nature, núm. 360, p. 254-256.

IZQUIERDO, J. I., SOLANS, P., VITALLE, J.(1994). «Parasitoides y depredado-res de Helicoverpa armigera (Hüb-ner) en cultivos de tomate para con-sumo en fresco». Bol. San. Veg.Plagas, núm. 20, p. 521-530.

LOOMANS, A.J.M., VAN LENTEREN, J. C.(1994). «Evaluation of the effective-ness of parasitic wasps for the bio-logical control of thrips pests inprotected crops: state of affairs».Bull. IOBC/WPRS, núm. 17(5), p.158-164.

MONTSERRAT, M., CASTAÑÉ, C., SANTAMA-RIA, S. (1998). «Neozygites parvispora(Zygomicotina, Entomophtorales)causing an epizootic in Franklinie-lla occidentalis (Thysanoptera,Thripidae) on cucumber in Spain».



J. Invertebr. Pathol., núm. 71 (2), p.165-168.

NICOLI, G., BURGIO, G. (1997). «Mediterra-nean biodiversity as source of newentomophagous species for biologi-cal control in protected crops». Bull.IOBC/WPRS, núm. 20(4), p. 27-38.

POLASZEK, A., EVANS, G.A., BENNETT, F.D.(1992). «Encarsia parasitoides of Be-misia tabaci (Hymenoptera: Aphe-linidae, Homoptera: Aleyrodidae): apreliminary guide to identification».Bull. Entomol. Res., núm. 82, p. 357-392.

RIUDAVETS, J., GABARRA, R., CASTAÑÉ, C.(1993). «Frankliniella occidentalispredation by native natural ene-mies». Bull. IOBC/WPRS, núm. 16(2),p. 137-140.

RIUDAVETS, J., CASTAÑÉ, C. (1994). «Abun-dance and host plant preferencesfor oviposition of Orius spp. (Hete-roptera: Anthocoridae) along theMediterranean coast of Spain». Bull.IOBC/WPRS, núm. 17(5), p. 230-236.

RIUDAVETS, J. (1995). Depredadorsautòctons per al control biològic deFrankliniella occidentalis (Thysa-noptera: Thripidae) en conreus hor-tícoles. Tesi doctoral. Universitat deLleida.

RIUDAVETS, J., CASTAÑÉ, C., GABARRA, R.(1995). «Native Predators of Frankli-niella occidentalis (Thysanoptera:Thripidae) in Horticultural Crops».p. 255-258.

B.L. PARKER et al.(eds.). «Thrips Biologyand Management», Plenum Press,New York.

RIUDAVETS, J., CASTAÑÉ, C. (1998). «Identi-fication and evaluation of native

predators of Frankliniella occiden-talis (Thysanoptera, Thripidae) inthe Mediterranean». Environ. Ento-mol. Núm. 27(1), p. 86-93.

SALAMERO, A., GABARRA, R., ALBAJES, R.(1987). «Observations on the preda-tory and phytophagous habits ofDicyphus tamaninii Wagner (Hete-roptera Miridae)». Bull. IOBC/WPRSX/2, p. 165-169.

SANTIAGO, J. M., IZQUIERDO, J. (1996). Pa-rasitoides i hiperparasitoides de pu-gons en cultius herbacis i llenyososdel Vallès Oriental. I Jornada deProtecció Vegetal / ICEA-IEC. Bar-celona, 15 novembre 1996.

SOLANS, M. P. (1993). Caracterització,nivells i comportament dels organis-mes auxiliars d’Heliothis armigera(Lepidoptera: Noctuidae) i Plúsidsen cultiu de tomaquera a l’aire lliu-re al Baix Llobregat i Maresme a lescampanyes 1991 i 1992. TFC EscolaSuperior d’Agricultura de Barcelo-na.

SOLANS, P., IZQUIERDO, J. (1997). «Toxico-logia en laboratori d’insecticides pi-retroides sobre els depredadors Ma-crolophus caliginosus Wagner iDicyphus tamaninii Wagner (Hete-roptera: Miridae)». Quaderns Agra-ris, núm. 21, p. 7-19.

VIDELLET P., ALBAJES, R., GABARRA, R.(1997). «Host-feeding activity of En-carsia pergandiella Howard on Be-misisa tabaci (Gennadius)». Bull.IOBC/WPRS, núm. 20(4), p. 147-152.

WITTWER, S.H., CASTILLA, N. (1995). «Pro-tected cultivation of horticulturalcrops worldwide». HortTech, núm.5(1), p. 6-23.

fauna Útil trobada en els cultius d’horta de catalunya · cet. es tracta d’insectes molt...

Documents