festa de la poesia. societat coral erato, 2015

SOCIETAT CORAL ERATO

21 de març de 2015

Festade la poesia

Festa poesia portada 2015.qxd:Layout 1 18/3/15 09:24 P�gina 1

Festa de la poesia 2015.qxd:0 18/3/15 09:22 P�gina 1

Edita:Societat Coral Erato

Coordinació:Pere Delclós SuñerRodolfo Márquez Morgade

Col·laboradors:Assessors dels serveis tècnics de la Societat Coral Erato:Núria BassaganyesAlberto Márquez Gazules

Assessorament lingüístic:Marta Bayot Trias

Paginació:Roger Maquetació

Impressió:Gràfiques Canigó Figueres

Llibret editat amb motiu de la Festa de la Poesia 2015 i homenatge a Pere Delclós, queorganitza la Societat Coral Erato de Figueres, amb el suport de l´Ajuntament de Figueres.


Festade la poesia

Homenatge a Pere Delclós

Mantenidora:

Carme Pagès

Coordinador:

Pere Delclós

Rapsoda:

Sílvia Casamort


5

Pòrtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Marta Felip i Torres

Homenatge a Pere Delclós Suñer Dedicatòries . . . . . . . 9Festa de la Poesia Societat Coral Erato.Homenatge a Pere Delclós Suñer 2015

Rodolfo Márquez Morgade . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Carme Pagès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Poemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Jordi Pla

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Pere Prada

No necessito res . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21A. Estarriol i Alsius

Terrenal verger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Carme Pagès

La nobleza de un bastón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23José Mañoso

Calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Quim Martínez i R

Pintada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Quim Ponsa

Mamut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Quim Ponsa

Somnis frustrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Jordi Puigmal

Amnesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Paloma Gómez

Hoy es aquí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Paloma Gómez

Nineta (cançó d’un record) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Paloma Gómez

SUMARI


6

Desesperança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31M. Carme Solà Bonet

Enyorança. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32M. Carme Solà Bonet

El Krakatoa treu foc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Henar Galán

Kamtxatka . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Henar Galán

La casualitat no existeix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Alberta Gómez

La piscina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Laia Casellas

La Laia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Laia Casellas

El llarg camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37José M. López Peña

El meu Erato . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Dolors Roig Puig

Hivern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Carme Bardella

Un bon home . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Elisabeth Ruppmann

Primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Mònica Cuéllar

La utopía de besarte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Celia Sanjuan

A una generación . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Celia Sanjuan

Primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Montse Cufí Adroher

A la meva flor estimada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Montse Cufí Adroher


7

Pòrtic

Deixem enrere un hivern entramuntanat que dóna pas, un anymés, a la primavera que tots anhelem i que a Figueres tenimla sort de celebrar en companyia dels amics de la Festa de laPoesia.

Des de sempre, la mirada dels poetes és la que ens parla de lavida, de la terra, del cor enamorat o desconsolat. Els seusversos són sentiment i raó, probablement per això ensemocionen. I aquesta emoció és la que al llarg dels anys ha fetvisible la manifestació literària que sense treva organitza desde 1985 la Societat Coral Erato de Figueres. Enguany els seusresponsables volen homenatjar la persona que durant aqueststrenta anys ha sabut donar continuïtat a la Festa, en PereDelclòs. El seu esforç ha fet possible que les paraules i les veusde Carme Guasch, Montserrat Vayreda o Maria Àngels Anglada,entre moltes d’altres, mantinguin viva una activitat cultural,ciutadana i plural.

Sempre he pensat que les ciutats són la seva gent i, és clar,també els seus poetes. En aquest sentit, l’Empordà sencerexcel·leix gràcies a la veu i al gest de tots els que dia a dia fanpossible que la vida no s’hi deturi. Ens plau que la singularitatde la nostra terra, i la de Figueres en particular, inspiri elspoetes de casa i d’arreu, i que la seva obra es mantingui vivaen el nostre record. Que sigui així per molts anys.

Marta Felip i TorresAlcaldessa de Figueres


9

Homenatge a Pere Delclós i Suñer

Dedicatòries:

Ver a Pere con su bastón, durante estos últimos meses, me hasugerido el título de esta “ Decilira”, ya que, por lo menos durantelos últimos 15 años, él ha sido el bastón en el que nos hemosapoyado muchos poetas, para poder hacer llegar nuestros versosal público de Figueres.

José Mañoso

Ha fet molt per mantenir la poesia a lÉrato i això, l´honora…Alberta Gómez.

Bona idea de l´homenatge al Pere, fa anys que a la seva maneraés lálma màter dáquest enrenou poètic.

Quim Ponsa

“JO NO HI ENTENC DE POESIA” En Pere Delclós, lámic Pere, murricom és t´ho etziba a boca de canó i es queda tan tranquil.Tant se val que sigui létern organitzador.Tant se val que hagui conegut els més grans (Vayreda, Guasch,Anglada, Bosch, Burgas i tants altres.)Tant si val que hagi estat el veritable artífex i alhora culpable quemolts dels que estem aquí siguem addictes a escriure versos.I tant se val que no es pugui imaginar la Festa de la Poesia de laSocietat Coral Erato sense ell i la seva inacabable paciència versels fabricants de poemes.Perquè en Pere Delclós, el nostre amic Pere, i sempre segons ell,no hi entèn de poesia.

Au va !!!!!!!!!!Quim Martínez


10

La Festa de la poesia i les flors de maig

Penso que tant el senyor Márquez com Pere Delclós deguerenquedar satisfets de la Festa de la Poesia de l’any 2005, perquè entots sentits fou subratllada per l’èxit.

Montserrat VayredaMaig 2005

La festa de la poesia

Amb l’arribada de l’any 1985 va tornar a prendre vida, quan elsrepresentants de la Societat Coral Erato decidiren prendre la torxaapagada per encendre-la de nou, i, ja ho veieu, encara dura,perquè tant el president de l’entitat, senyor Rodolfo Márquez, coml’amic Pere Delclós, que és el que té cura i s’hi lliure de ple perquères no falli, la mantenen en peu des que assumiren laresponsabilitat de celebrar-ho de nou.

Montserrat VayredaAbril 2000

Nota del president de la Societat

La Festa de la Poesia ha comptat amb la participació de granspoetes/eses, en favor de la designació de la nostra llengua, en elmón poètic i una sèrie d’escriptors, periodistes l’han cantada en elsseus escrits fent de mantenidors. Tots ells es troben nomenats enel llibre editat per la Societat amb motiu del seu 150 aniversariCaliu literari i poètic (1972-2012).

Tots els alcaldes de Figueres, des del seu inici, han dedicat unalloança a aquesta festa, als llibres editats per la recollida delspoemes dels poetes participats.

Rodolfo Márquez


11

Aquest és un homenatge diferent al que se sol fer en aquestscasos, cosa ben pròpia de mi d’altra banda, i la millor manera quehe trobat és amb dos breus poemes dedicats a les teves nétes, laJana i l’Èlia, un sorgit arran d’unes paraules que em vas dir almercat i en què també ets protagonista i l’altre després de passarun matí la mar de divertit amb elles. Vigila que no et caigui labava ni que se t’esquinci la boca amb el somriure, i vés alertatambé que no se te’n vagin tant els ulls al mercat, que un dia te’lsvaig haver d’anar a buscar al Manol.

No cal dir que has sigut un dels animadors de la Festa, has ajudata mantenir-la i hi has pencat amb totes les ganes. I si no escriuspoemes, ja veus que els inspires. Gràcies i una abraçada a la restade la família.

A LA JANA I L’ÈLIA

Riuen i ballenles dues germanes:

sóc el nino que aguantenentre els seus braços.

A LA JANA

– Avi, tinc mal de cap.– Et donaré un Apiretal.– No, vull una tirita.I des de llavors llueixuna tirita al front.

Pere Prada


12

Homenatgem un home que va ser molt agosaratconvocant públic, poetes i rapsodes a la ciutat.Parlem d’uns fets preciosos, de fa trenta anys,

i mirem enrere perquè no volem oblidar els guanys.

El mes de març, el primer dia de primavera,ens va donar la mà per trobar la drecerai anar tots junts a la recerca d’un vers,que omplís de màgia el nostre univers...

En Pere és fill de la Dolors i en Sebastià, una família nombrosa,així va aprendre a anar per la vida d’una manera generosa.

Amb el Centre Excursionista i la Societat Coral Erato ha fet país,ell que és una persona amb moltes qualitats, però, gens submís.

Durant molts anys, amb dues feines, ha estat un home molt ocupat.Però sortosament avui, és un marit, pare i avi feliçment jubilat.

És un gran conversador, amb un sentit de l’humor genial,i a la plaça del mercat, ens en va clavar una de molt especial:

quan va veure un militar amb una escombra a la mà,“s’ha equivocat d’arma general” li va engaltar.

En fi, estimats amics de la rima i el poema recitat,homenatgem contents una persona que treballa per la ciutat.

Estarriol i Alsiusmarç 2015


13

Festa de la Poesia Societat Coral EratoHomenatge a Pere Delclós i Suñer 2015

La Festa de la Poesia d’enguany està dedicada al senyor Pere DelclósSuñer, amb un homenatge que, dins la seva senzillesa en el seuaspecte lúdic, conté l’aspecte humanístic d’un veritable i altcontingut de la personalitat d’un home que ha dedicat una etapa dela seva vida a enaltir i engrandir una festa poètica, dins l’entorn dela Societat Coral Erato, com a continuadora d’uns Premis Literarisque se celebraven a la dècada dels anys 70 del segle passat.

Pere Delclós, a partir de l’any 1985, pren el relleu d’aquella festa i,a partir d’aquest moment, es converteix en un organitzadorentusiasta, davant la dificultat que representa el fet de reunir ungrup de poetes que, convocats any rere any, han escrit i proclamat,en els seus poemes, l’amor a la seva terra, a la seva llengua i a lagent de la societat del seu entorn, i han sabut fer arribar els seussentiments als lectors retornant amb la seva estima i presència, totsaquests anys a una festa que, des del principi, es considera deprimavera, moment representatiu del despertar creatiu.

El senyor Delclós, gràcies a la seva habilitat, va anar reunint unasèrie de poetes de gran altesa de mires amb els quals ha aconseguituna etapa de continuïtat, tot establint una trobada que s’haconvertit en una tradició d’una manera natural. Aquesta tradició haesdevingut la festa més important i transcendent de lesmanifestacions literàries de la ciutat de Figueres i creiem que del seuentorn, per la participació en qualitat i nombre de poetes, i pel granpoder de convocatòria envers la ciutadania que omple de públiccadascuna de les edicions. Des dels seus inicis fins a l’actualitat,han participat més de cent poetes, tots ells mereixen la nostra mésalta consideració i em permeto nomenar les ben estimades ienyorades Carme Guasch, Montserrat Vayreda i Maria Àngels Angladaque, des del seu inici, han format part d’aquest conjunt de poetesque han donat suport a aquesta iniciativa.


14

Com a president de la Societat, he viscut els diferents rols que ambgran dedicació ha desenvolupat el senyor Delclós: les trucades alspoetes cada any, el seu convenciment a manifestar els valors de lapoesia i el món poètic del seu entorn, no només amb el seumestratge, per donar-los a conèixer, sinó també a través delsmantenidors i escriptors que han lloat la poesia i aquesta festa, comaixí mateix la petició anticipada dels poemes, la recerca desubvencions, la tasca de la seva recollida, i el treball d’imprimir-losen un llibre, que s’edita, i que recull els poemes dels participants ique es regala a tots ells i, a més, s’envia a tots els centres cívics iculturals de la nostra ciutat, als centres d’ensenyament, a laBiblioteca i a l’Arxiu Comarcal i a tots els presents a la festa.

Desitjo afegir que és, a més, una persona que també ha sabutcultivar la relació amb els poetes, amb els qual continua mantenintuna gran empatia i convivència, i en algun dels casos una exquisidaatenció envers els poetes més fràgils, demostrant el seu tarannàhumà. Són innombrables els detalls d’afecte i simpatia que rep acada finalització de la festa, algun d’ells s’estan expressant ara iaquí.

Pere Delclós ha estat i és, per a aquest president, el seu home deconfiança i puc dir, amb total convenciment, que no tan sols ésl’artífex de la festa de tots aquests anys, sinó que també és elsecretari eficient, amb el qual els problemes de la Societat s’hananat solucionant. La seva confiança en la gestió de la Societat haestat un estímul per a la seva supervivència des del primer moment,quan l’abril de l’any 1997, tot prenent un cafè a la plaça SalvadorDalí, em va proposar dirigir l’Erato. Tots dos fem la promesa, així hopenso, que dedicarem l’esforç que calgui perquè aquesta festa siguicontinuadora de totes les virtuts tradicionals i noves que aporta lapoesia.

Gràcies a tots vostès que ens acompanyen en aquesta festa ihomenatge al seu coordinador.

Societat Coral EratoRodolfo Márquez Morgade

President


15

Festa de la poesiade la Societat Coral Erato 2015

En homenatge a Pere Delclós

La primavera ja és aquí, fidel a la cita que té amb els i les poetesque, any rere any, són convocats per la Societat Coral Erato deFigueres, una entitat que vetlla perquè rebroti la poesia, que ensemsamb les plantes abandonen la seva letargia hivernal i ens ofereixenaquella harmonia acolorida que fins la paleta del pintor enveja.

Darrere una entitat, però, sempre hi ha persones, ànimes que, tot irestar sovint en l’anonimat, vetllen per untar l’engranatge que famoure persones, aconsegueixen reunir-les i fan que perduri i llueixien el temps una festa que ja resulta emblemàtica a Figueres.

Una d’aquestes persones, que durant molt anys (uns trenta, o trenta-cinc) ha pres aquesta festa com una tasca constant de perpetuïtat,és el senyor Pere Delclós, un treballador de la banca i administradorde finques que es procurava temps per fer de secretari a la SocietatCoral Erato, on va aprendre de ballar sardanes sota el mestratge delsenyor Canela i on escoltava atentament els consells del llavorspresident senyor Crumols, quan li recalcava: “Pere, som una pinya ino podem permetre que res del que s’ha creat es desmunti...”.L’afany cooperatiu va calar fons al cor propici d’en Pere, qui va fermans i mànigues per reemprendre la festa poètica que el CasinoMenestral havia suspès.

Avui, que, gràcies a Déu, sembla que la paraula poètica torna a serpresent a molts llocs com a distintiu cultural, ens plau d’homenatjarPere Delclós per aquesta labor mantenidora al llarg de tots aquestsanys, afaiçonats, poèticament, amb la mirada centrada en el 21 demarç. Sempre, en estreta simbiosi amb Rodolfo Márquez, l’actualpresident de l’entitat que, segons assegura Delclós, és una personaamant de l’Empordà i disposat a col·laborar en tot el que puguienaltir la comarca.


16

De la mà, doncs, del qui avui esdevé lloat i amfitrió nostre i delpresident, escoltarem la paraula feta ritme i significança, recitadapels nostres poetes: homes i dones, nois i noies, devoradors denostàlgia, però àvids de realitats. Una vegada més ens conjurem enla poesia per descobrir totes les inquietuds que s’amaguen rerel’afany de la creació i ens emmirallarem en la lluna impassible deltemps, que ens reflecteix les arrels atàviques, unes arrels que ens fandescobrir un Pere Delclós molt més jove, però igualment amantobstinat de la poesia que avui, quan els anys ja comencen a pesarpel cos, però no pas en la volença.

Amics, poder sentir veus que reciten poesia en el moment en quèla primavera neix, bé podria semblar com si llancéssim pètals deroses des del vessant més espadat d’una alta muntanya i poguéssimarribar a escoltar l’eco del compàs dolç, o furibund (en cas de bufarfort la tramuntana) que deuen ballar les roses esfullades en el seudescens. Deixem-nos embriagar, doncs, per la poesia en aquestsmoments de sublim manifestació. I, gràcies, Pere, per la tevavoluntat de preservar aquesta bonica festa.

Carme Pagès


Festa de la poesia

Poemes


19

Ombrosa retornes, no pas ombrívola,cadència subtil de l’enyorança.

El camí rost, el cel que es tornassola,el prat humit vora el riu ensonyat.Tot és relleu d’imatges que revénencom dansa d’encenalls a la memòria,focs d’artifici pigmentant la boiradel meu arbitri fermat a l’atzar.

Som glaç de record que el migdia fon,un picadís desitjós de refer-se

en vas d’argila que dugui el perfumdels clars tocoms de la nostra infantesa.Som l’herba submisa al cald ponentolque asseca el perlat bes de la rosada.Orfes del càntic fruitós de les fonts,

som només ròdol amb claps de camedris.

Jordi Pla


20

Els teus ulls, pare,han donat llum i color

als ulls d’un nen.Hi veu,

sé que ja hi veu.Feliços els seus pares,

feliç ell.Els teus ulls, pare,

han donat llum i colorals ulls del futur.

Pere Prada

Els clavells fuetejats per la tempestas’ajoquen besant el terra,però quan torna la calmaes redrecen esponerososper oferir llum i coloral déu de la naturalesa.

Pere Prada

Fer poemes curtsés festejar amb les ales

de les estrelles.Pere Prada


21

NO NECESSITO RES

Camino lleugera d’equipatgeperquè res és important.

El rellotge no em posa cap límit,el camí és planer

i l’aire que respiro net i nou.

Somio records deliciososamb la promesa d’un futur millor.

Ara ja sé que en qualsevol llocpuc ser feliç, perquè porto amb mi

tot el que necessito.

Estarriol i Alsiusestiu 2014


22

TERRENAL VERGER

Quin gaudi per als sentits,en la primavera ubèrrima,

poder contemplar el jardí raïmat!A contrallum, els filferros de l’emparrat

semblen tendals de platadamunt dels ceps ja brostats.L’onejant carena de l’Albera

s’allargassa fins al celi té els peus fixats a terra,

ben a tocar dels ceps.L’aire, perfumat de ginesta,

ens arriba grocdaurat.S’hi afegeixen el malva de l’espígol

i el to del timó salvatgeque els cops ha de curar.

Tot convida a assedegar naturaal terrenal verger estimat,

on la intensa quietud ens fa humilsi ens recorda silencis tintats d’eternitat.

Carme Pagès


23

LA NOBLEZA DE UN BASTÓN(dedicado a Pere Delclós)

El tiempoes ausencia,cada uno lo

olvida o recuerdapara que nose pierdatoda la

experiencia,pero cuando

olvidamos la presenciauna persona

cuida nuestros versos,concretos odispersos,les da un

lugar preciado,gracias a

Pere por estar al ladodel fluir

de nuestros sesos.José Mañoso


24

CALENDARI

Fer-se malfins a conèixer el sabor de la venjança més pura.

Prendre’s d'un glop, la tristesai esperar que t’arrenqui la vida.

Heus aquí el secret més ben guardatde la desesperança.

Caminar ajupitsabent que el sol no sortirà per a tu.

Ni ahir... Ni avui... Ni demà...Mai!

Confiar que tan solsl'elixir embotellat

et farà passar les horesels dies... els mesos... els anys?...

Perdoneu.Ja sé que avui ha començat la primavera.

Però, sabeu?El meu calendari

s’obstina a regalar-meel full de febrer.

Una vegada, una altra, i una altra...

Amorosament repetitiu.Amorosament repetitiu.

Quim Martínez i R


25

PINTADA

Cal tenir alguna cosa a dir per escriure una poesia?O simplement es pot jugar a fer lligar paraules?

A combinar vocals i consonants de manera aleatòria?Segurament els puristes em diran que sí que cal,

que, si no tens res a dir, més val que callis,que en cas contrari el silenci és sempre més valuós,

i escriure per escriure només porta a una poesia pueril.I aleshores ells es desfaran en mots complicats

en formes cultes, estrambòtiques i incomprensibles,i en acabat, es miraran al mirall d’onanisme poètic,i es faran una suau autofel·lació que els garanteixi

un autoplaer que els porti als llimbs de la literatura...I jo seguiré jugant amb les lletres, les paraules, les formes,

sense potser fixar-me massa en el com i sí en el quèi seguiré mirant al voltant buscant la volta de clau,

o simplement descrivint de manera simple i maldestreun petó, uns ulls, una cara, una guerra, una góndola,un paradís imaginari, un cel, un sentiment, un plor,un telenotícies, un camí, un mar encabronat, un nen,un mar llis i planer, un tren, una guerra, un crim,una tristesa, un amor, un desamor, una ironia...

I a la fi, com deia la pintada:I have nothing to say, I'm a poet.

Quim Ponsa


26

MAMUT

He tancat els ulls i he visualitzat la teva energia.T'he vist mirant-me amb els ulls molt oberts

mentre recitava poemes del nostre estimat Ovidi.Per cert, si el veus, digues-li que també a ell el trobem a faltar.He deixat sobre els núvols d'aquest enyor que ens aclaparaun ram de flors, al costat dels préssecs que ens regalaves.

Que grotesca és la mort, quan arriba de puntetesper robar-te allò que estimes...

Bones vacances amic...

Quim Ponsa


27

SOMNIS FRUSTRATS

A trenc d’alba, amb un somriure als llavis,camino per un viarany pedregós

que ve de la serralada,i arriba fins al mar.

A l’horitzó el sol treu el nas,rogent com una rosella,els rajos es reflecteixen

damunt de l’aigua tranquil·la,formant una catifa vermellaque ve a morir a la platja.

Quan arribo al lloc,l’angoixa m’envaeix,

i les cames em tremolen,m’assec al terra, a prop d’un penya-segat,

els estridents crits de les gavinesacompanyen el meu enyor.

Tanco els ulls i recordo amb nostàlgia,aquell bonic dia de primavera,en què pujaves a la petita barca

i emprenies un llarg viatge.

Els desitjos d’una persona lluitadora,vaguen perduts en la immensitat del mar,

per culpa d’una tempesta maleïda,que un bon dia els somnis li van frustrar.

Jordi Puigmal


28

AMNESIA

Olvidé tu vozcomo olvidé el sabor de tu recuerdo.

Me cansé de buscarla belleza en las horas de los viernes,de esperar el regreso de la noche,

de marzo y de su luna.Me abandoné poco a poco

al rumor del latido sosegadoque traspasa cada vena

con un pensamiento furtivo, impreciso,breve y casi extraño.

Tengo otra arruga más y algunas canasy no me importa

porque he vuelto a recurrir a la poesía,a evitar que el dolor oculte la belleza,y que el desánimo se proclame rey.

Una vez soñé tu bocay nombrarte era hablarle a mi alma,

distinguir entre tú y yo era inventar una distanciay “nosotros” pasó de ser adverbio a sustantivo.

Pero olvidé tu vozcomo se desvaneció tu imagen

cuando existir se volvió decepcióndespués de ser sueño y sedy hambre y exceso y alarde.

Paloma Gómez


29

HOY ES AQUÍ

Aquí, donde no duelen las lucesni brilla el silencio,

donde dos es múltiplo de siemprey no hace falta

comprobar la operación.Aquí, sobre este sofá que es trinchera,

entre poemas de Salinasy canciones de Sabina

y esta piel muerta de sed.Aquí, donde llegaste furtivopara dar tregua al olvidoen la guerra de vivir

contra el país del ayer.Aquí, donde se esconde el miedo

asustado de asustarse,donde las palabras duermenmientras los cuerpos deciden

entablar conversación.

Aquí, donde cualquier momentoes motivo del siguientey la cama confidentedel secreto del deseo

que entre los dedos te grito.Aquí, habitando en este espacio

que se espacia día a díapara dar cabida a todoslos enigmas y certezas

que ocupaban los rincones.

Paloma Gómez


30

NINETA (CANÇÒ D’UN RÈCORD)

Guardo un record llunyàen un prestatge de l’ànima:hi havia un far, un vent gelat

que ens tallava la cara,i una cançó de Serrat

gravada en una vella cintasonava camí de casa.

Han passat cap a mil anysi encara et veig passejantamb la motxilla a l’espatllai buscant-me amb la mirada.Després recordo la músicaque fugia per la finestraperseguint un cotxe blauque envoltava la plaçai es portava el teu freci em deixava un perfumpres dins d’una paraula.Ha passat mitja vida

i encara et veig passejantbuscant-me amb la mirada.

Paloma Gómez


31

DESESPERANÇA

Tu m’has deixat. Estic sola!amargament en silenciploro la teva absència

com un infant que està orfe.

El teu adéu no esperava.Recordo quan em besaves,em deies que m’estimavesi amor etern em juraves.

De mort m’has ferit el corara em sento defallira cada passa que dono

i horror m’impedeix seguir.

És tangible el meu dolor,ma vida no té sentit,

me l’has robada a bocins.Estava lligada a tu.

M’aterra tant el dolord’una ànima esmicoladaque sentint tanta buidor isense consol abandonada

jo prefereixo morir.

M. Carme Solà Bonet


32

ENYORANÇA

Anhels tinc al pensamentencara que el delit se m’escapa.

Deliro per ser innocentretornant a la infantesai preguntant-li al món

el perquè de tantes coses.

Per què no acaben les guerresque maten tant d’indefensos?Per què? preguntar voldriade la fam, la injustícia,de la pobresa de tants

havent-hi tanta... riquesa.

Respostes demano joper silenciar les preguntesque m’atordeixen la mentamb el dolor més punyenti tot per manca d’amor.

Prou crido jo a la infantesa,però... la vellesa s’atansacerco el valor més novellamb el cor assossegatrecobrant una alenada

somiant que esdevinc petit.

Ara torno a plorar i riure,sense tenir cap sentit.

M. Carme Solà Bonet


33

EL KRAKATOA TREU FOC

Veure com el destí s'acostacom erupció paroxismal de fronteres mínimes.Reconstruir després d'una violència explosivadesprés que el Krakatoa faci fumaroles ardents

que Vulcà beneeixi el salt d'obstaclesdels amors errats per esquinçalls plens de sang.De vegades els intents es paguen amb la bogeriaqualsevol innocència pot convertir-se en retret

com si ningú més estigués en risc de mossegar la maduresa.Hi ha molt a fer abans d’estimar:

omplir el magma i buidar,moltes pluges de cendra i pedramolts cràters oberts a la pell

molts càntics i resos al Déu del foc.Vulcà menjant-nos el front a petonsnues còpules com caigudes del cel

Vulcà il·luminant nous copsabocant fluxos de lava i desig

vacil·lants dolls d'ànima en aigua tèrbola.Mirar-te amb ulls de vidre vermell i escarmentada espurna.

Quants impulsos per recel clausuratsvergonyes fascinades pel dictat de la raó.

Si alguna vegada vaig lliurar l’essència a degollamentavui la guardo com verb callat i diamantí.Molt a fer abans de construir la Terra.

Henar Galán


34

KAMTXATKA

Els desitjos habiten a Kamtxatkaa les terres inhòspites i gelades.

Crits en staccato a la recerca d’un cor faedor,abruptes mostres d’íntima espera.

De tant en tant, el sol que tot ho fontreu del cau les pors.

Quants desafiaments somiats a la neu de foc.Sé que els somnis habiten a Kamtxatka,

tanmateix avui planto cara a una victòria caparrudaper un contrapàs inadmissible per poc púdic

una dansa de pluja sobre les espatllesd’ossa àvida, un xic vella i un xic desmanyotada

un bany calent de suaus paraules.Quanta terra a Kamtxatka

Quant de furor, quant de desigPerò que curt l’estiu dels somnis

Quanta desolacióQue lluny

Que llarg l’hivern.

Henar Galán


35

LA CASUALITAT NO EXISTEIX

No he nascut perquè sí,ni m’he casat

ni he tingut fills perquè toca.Tot passa per un fique avui per avui

no ens aturem a pensar.

He nascut de l’amor d’uns pares,m’han donat un cos,

que ha après amb la meva energia.S’ha enriquit amb el pas de la vidaamb amor de filla, mare i àvia.

He conegut l’amor,he conegut el desamor

i quan he pogut raonar-lo sense resque s’hi interposi,

m’he adonat que la casualitat no existeix.

M’he adonat que si no hagués viscutalguna de les meves vivències,

la meva energia no hauria crescutel que avui sóc jo,

perquè la casualitat no existeix.

Alberta Gómez


36

LA PISCINA

La piscina és el meu espai,on entreno i competeixo

en els quatre estils:papallona, esquena, braça i crol.

Quan travesso l’aigua amb els braçosnoto l’aigua que deixo,

i l’aigua que m’acaricia el cos.

LA LAIA

La Laia,la iaia

cabell dauratcom una espiga de blat.

És morenetacom una oreneta.

Té un nascom un cabàs.És boniqueta

com una princeseta.

Laia Casellas8 anys


37

EL LLARG CAMÍ

Un amic un dia em va dir,per què no escrius un vers en català?Vaig quedar perplex i una mica astorat

ja que la meva gosadia no dóna per tant,però qui no s’arrisca no creua la mar,

i sense pensar-ho més vaig dir...Endavant!

Què voleu que digui, crec que sóc gran, massa grani que una vida llarga té de tot, com un mercat.

Però no em queixo, he sigut afortunattinc una família que m’estima, una dona enamorada,

i uns amics que sempre em fan costat.

Sé que un dia vindrà una albadai que hauré de despertar

llavors sense angoixa i en completa soledatfaré el llarg camí, que creuant muntanyes

ningú sap cap on va.

Aquest és el destí de l’home, que ningú pot canviar,procurem aprofitar el temps, l’ara i la realitat,mantinguem sempre encès el foc de la llar

fins a les últimes estelles,d’aquest bell somni que és la vida

fins al moment de despertar.

José M. López Peña


38

EL MEU ERATO

ERATO: musa mitològica.ERATO: des de mil vuit-cents seixanta-dos, societat dinàmica.

ERATO: font d’aigua cultural, periòdicament,fas brollar vida a la ciutat.

Obrers que s’enalteixen compartint art.Diversió en temps d’opressió.

Avui, el teu sòl no puc trepitjar.Cant Coral proclama i escampa catalanitat.

El mil vuit-cents seixanta-tres l’Ampurdanés es llegeix:“la Coral por primera vez ejecutó

el schottisch de Clavé con afinación y colorido”.L’agrupació Art Dramàtic, el vint-i-u escenificà El Tenorio.Bassagañas i Romà van actuar. “Novelty” ho va blasmar.

Mercader i Saló et fan l’himne a mida,estrenat el cinquanta-vuit en un especial dia.

Cops esportius, repartits per boxejadors entrenatsper no caure ferits, només blavejats.

Balls d’estiu, sota el cel estrellat, per xalar.Al carrer Pep Ventura balls de tarda per somniar.

“Don Quijote” una Sala nova per acollir un festival,i recollir un capital (33.500 pessetes) per una causa que s’ho val.

Un cafè restaurat (1990) per Torramilans,inaugurat amb concert i balls.

Un bar, jocs de taula, i prohibit fumar.Una altra cosa és el billar, al pis de dalt situat.Avui es pot aprendre l’art de dibuixar i pintar.

Activitats: adéu a les absents, benaurades les presents.Poesia, avui, per endolcir.

Poesia i persones, sempre, per conservar la il·lusió de l’ahir.

Dolors Roig Puig


39

HIVERN

El desmai es despullanuu de fulles i flors,el terra encatifade tots els colors.

Que lluny és l’estiuquan ens feia ombra

l’arbre joliude flaire i frescor,flonja manyagade bells records.

Carme Bardella


40

UN BON HOME

Petit, però amb un cor gran.No li agraden les mitres, ni els dogmesi, més d’una vegada, discrepa del Vaticà.

Li agrada ajudar al més pobre,a tot aquell que el pot necessitar.Per Sant Jaume, per la mostra,

alguna cosa sempre procura guisar;mai deixa d’escriure

un poemaque sempre ens treu un somriure,però sovint també ens fa pensar.

Si a vegades discrepesamb la seva manera de ser o d’actuar,no et preocupis, que ell, tot i així,

mai et deixarà d’estimar.

I si encara no sabeu de qui parlo,si us ho he de dir ben clar,

és d’en Pep, el nostre mossèn,de qui parlo,un bon home,

que sempre va amb el cor a la mà.

Elisabeth Ruppmann


41

PRIMAVERA

De bon matí,el cap ple de somnisemboirat de son,surto dels llençols.

A les palpentes,obro el porticó de fusta

i al momentla llum pàl·lida de l’albaenvaeix la penombra.

Eixugant amb la màel vidre entelat,

veig uns raigs dauratsde sol eixint

il·luminant la cadena.

Ara la finestra,oberta al llevant,

deixa entrar la frescordins la cambra tèbia.

La cara oferta al sol,respirant, ulls tancats,perfum d’olors subtils,

m’ha arribat la primavera.

Mònica Cuéllarfebrer 2015


42

LA UTOPÍA DE BESARTE

Soy la Sherezade de tusmil y –a veces– una

noches,la que pone a la ciudad de tu bando,la que va dando rosas en teatrosla que toma copas con tus dudas

y quiere besarte cada vez que estás cerca.Y me tientas,

llueves color sobre calles grises.Te encuentras

a dos centímetros de mi boca,a dos segundos de cometer la locura

más llena de poesíade Barcelona

y a tres gotas de inundar en tinta este momento,de explicar la tortura de estar entre rejas.

Estoy a un paso de arrancarlas,de quemarlas,de comerte,cometerte.

Porque me ciega la ideade tus labiosy los míos

siendo como trenes.Provocando choques,

colisiones.Quiero besarte

en bares,


43

en calles,en colchones,donde sea

mientras tenga un bolígrafo a mano.Que a veces me dan arrebatos y me toca escribir

y dejarme las zarpasy la sangreen ello.

Tú haz lo mismo.Escríbeme mientras puedas

antes de que la oscuridad se haga pedazosa nuestro alrededor,

antes de que la luna caigay se rompa.

Léeme a mí mientras puedas,evita que la noche se vuelva corta

y el día nos delate,y la causa de este efecto se sumerja

en alcoholhasta perderse

por amor al arte.Piérdeme en maresy en desiertos,

en bares,en infiernos,en Madrid,

y en tus ojos.Pausa el juego,

calma mi sed con tu fuego,finge que volvemos a jugar.


44

Vuélveme loca,hazme de nuevo cuerda,

átame con ellay échale la culpa al azar.

A estas alturas deberías saberque nada

va a quitarme esta utopía extraña,obsesiva,

deslumbrante,y valiente, –en parte–

de besarte.

Celia Sanjuan


45

A UNA GENERACIÓN

Este es un poema a una generación que cree estar perdidaporque todos se lo dicen.Abre los ojos, eres grande

digan lo que digan.Somos la generación que cambiará el mundo desde un portátil,

la generación inventa-veranosa corto plazo,

la generación cuyos sueños se han destruido por culpade los que nos critican.

Fueron ellos.Por ellos.

Si no fuera por ellos podríamos seguir aspirando altodentro de España.

Somos los que crecieron rápido y se fueron de casa yfumaronpronto

antes de coger el avión.Los que se buscan la vida

fuera.Los que saben que tendrán que salir

de aquídentro de unos años.

Somos esos que nacieron con mensajes de “el mundo es unamierda” por todas partesy vieron como la gente

bebíaa su alrededorpara olvidar.


46

Nosotros no somos tan malos,nos han educado así.

Somos los típicos pesados de la clase que nunca callan,que tiran aviones de papel al profesory crean revoluciones por los pasillos

cuando les da la gana.Somos los que han dejado de ir a la iglesia porque no

funcionaba.Los mayores nos decían

“cree”,pero tampoco iban.

Somos la generación hippie que se inspira en el día,en el color,en la luz,

en lo positivo,en lo sano

y luego por la noche ya nos vamos y nos volvemos locosy secretamente

actuamos como esos que no querían que fuéramos.Somos esos que no querían que fuéramos.

Lo damos todo al máximo.Estamos vivos.

Estamos horrorosamente vivospero morimos por amor.

Todavía nos censuramos un poco, pero cada vez somosmásy

máslibres.

Y cuando lleguemos al clímax, nos dará tanto igual que


47

tomaremos las callesdesnudos,

cubiertos de poesía.Y saldremos borrosos en todas las fotos porque

vamosdemasiadorápido.

El caso es que llevamos tiempo intentando decirlo y no loentienden,

el amor ya no es suficiente y ahora lo queremos todo.Liberarnos

comoanimales.

Somos la generación que lo cambiará todo y hará que todosse tapen los ojos.

Que se escandalicen.Que huyan de nuestros gritos.

Somos un grupo estúpido de pirómanossuicidas

y con miedo.QueremosFuego.Peligro.Riesgo.Risas.Amigos.Nocheseternas.

Un “da igual”a un “se nos hace tarde”.


48

Un “Perdón, señor policíaahora bajamosla música”

con los dedos cruzados.Queremos

sexodrogasy poesía

…Y muy en el fondo, aún gritamos

“salvadnos”.

Celia Sanjuan


49

PRIMAVERA

No m’enganyis noble poncella,teva terra reverdeja

en mot mutde primarenca gatzara,

lluint la vara d’ordins l’estança del teu ventrepalau de silvestre estampa.

Àrtemis que despuntes,assenyales el lloc exacte,on aquelles negres urpes

feren de Persèfonepresa fàcil del rei,

de tots els innombrables.

Deessa, tu retornes l’alegria,passionera n’és la flor

del teu reialme d’harmonia,acompassat per violàcies campanetes

arrenglarades en pratsd’indulgents azalees.

Montse Cufí Adroher


50

A LA MEVA FLOR ESTIMADA

Suau i delicadaet perfilo amb el pensament,

flor de cinc puntesestrella blau-violeta

del llindard’aquell camp de l’Empordà.

Et toco, et sento intensament,peludeta, presumida,tímida de capcot.

Cada primaveraespero el teu renaixement,mirant fixa dins el verd

que contemplael camp present.

Busco aquell blau elèctrical costat del vermell de la rosella.I un dia..., la sorpresa és evident,l’esclat de color, l’espetec de la flori el gaudir per trenta-sis primaveres

de la teva subtil olor.

Només tu pots oferiraquest desprendre,

només tu borratja mevaportes en el teu nomel valor de l’estrella.

Montse Cufí Adroher


SOCIETAT CORAL ERATO

21 de març de 2015

Festade la poesia

Festa poesia portada 2015.qxd:Layout 1 18/3/15 09:24 P�gina 1

festa de la poesia. societat coral erato, 2015

Documents