fets analisi dels fons isr comercialitzats a espanya
TRANSCRIPT
Anàlisi Qualitativa dels Fons d’Inversió Socialment Responsables comercialitzats
a Espanya
1
a Espanya
Carles Escolano
Barcelona, 12 d’Abril de 2011
Taula de continguts
• Antecedents i objectius• Valoració d’empreses socialment responsables• El Mercat ISR a Espanya
• Evolució i característiques principals• Tipus d’actius en els que s’inverteix
2
• Tipus d’actius en els que s’inverteix
• Sectors i zones geogràfiques
• Anàlisi qualitativa dels actius• Enfocament per a la selecció d’empreses• Empreses analitzades
• Aspectes identificats en l’anàlisi
• Conclusions i Recomanacions
Empreses i inversions socialment responsables
Org
anitz
acio
ns Org. caritatives / ingressos
per donacions
Empresa amb
beneficis socials
Negoci amb
objectius socials
Negoci socialment
responsable
Negoci generant
beneficis per activitats
caritatives
Empresa comercial
Àrea en la que les organitzacions són definides, de forma poc precisa, com empreses socials
Org. caritatives /
comerç i contractes
públics
Font: Venturesome (superior) y JPA Europe Limited (mig i inferior)
FilantropsValor combinat amb
reutilització del capital
Inversió socialment
Responsable
Inversió purament comercial
Mot
ivac
ióIn
vers
ors
ImpacteImpacte
(però esperant un ús eficient del capital)
Guany financer però no a expenses d’altres
persones o del planeta
Només guany
financer
Antecedents
• En els darrers anys hi ha hagut nombroses iniciatives per impulsar les pràctiques ISR/RSC en les empreses i els agents d’inversió.
• Les pràctiques ISR són de caràcter voluntari i en molts casos genèriques. Existeix una escassa regulació al respecte.
• Hi ha una gran varietat de metodologies per avaluar les empreses. En nombrosos casos donen resultats contradictoris.
• Debat sobre la conveniència d’invertir part del Fons de Reserva de la Seguretat Social en fons ISR.
• Estudis realitzats en altres països mostren que els actius en els que inverteixen aquests fons no difereixen massa dels fons convencionals.
Objectius i àmbit de l’estudi
Objectius• Conèixer la situació actual dels fons ISR a Espanya,
analitzant els actius en els que inverteixen.• Pressionar al sector per avançar en el desenvolupament
de la ISR.de la ISR.
Àmbit• Fons ISR comercialitzats a Espanya i actius amb seu (o
cotitzats) a Europa.• No inclou l’anàlisi de fons de pensions que apliquen
pràctiques de ISR en la gestió de les seves carteres.
Estratègies dels fons d’inversió socialment responsables
- Exclusió total - Exclusió parcial (funció implicació)
Implicacióactiva
(engagement)
GESTIÓANÀLISIS DESINVERSIÓ
Criteris negatius o excloents
Criteris positius- Fons Temàtics- Best-in-Class
Enfocaments combinats
Votació en juntes
d’accionistes
Temps de vida del procés d’inversió
Font: Estratègies ISR al llarg del procés d’inversió (Basat en PRIME Toolkit)
Empreses socialment responsables Dimensions avaluades i exemples d’indicadors
Econòmica
Govern corporatiu:• Codis de conducta / anti-corrupció• Relació amb accionistes • Informació a diferents stakeholders
Econòmica• Ingressos obtinguts• Retorn a l’accionista
GovernCorporatiu
Social Mediambiental
• Retorn a l’accionista• Impostos pagats• Gestió del risc
Mediambiental• Política i Sistema de gestió ambiental• Eco-eficiència• Biodiversitat
Social• Pràctiques laborals• Drets humans• Atracció i retenció del talent• Filantropia
Empreses socialment responsables Índex i estàndards
Índex borsaris• Dow Jones Sustainability Index (DJSI), • FTSE4Good (del Financial Times Stock Exchange), • ASPI Eurozone• Ethibel Excellence Index. • Ethibel Excellence Index.
Estàndards• UN Global Compact (UNGC)• Principis d’Equador (EP)• Principis per a la Inversió Responsable (UNPRI)• Global Reporting Initiative (GRI)
El Mercat ISR a EspanyaCaracterístiques generals
• El mercat retail de la ISR a Espanya evoluciona molt lentament. La inversió es dóna quasi exclusivament en el mercat institucional.
• La rendibilitat de la inversió socialment responsable no és menor i el risc no és major que en la inversió convencional.
• L’evolució dels fons ISR ha estat menys dolenta que la dels fons convencionals durant la crisi financera.
• Els fons ISR gestionats per gestores estrangeres (€ 4.871 milions el 2008) van ser molt més grans que els gestionats per gestores espanyoles (€ 729 milions)
El Mercat ISR a Espanya Tipus d’actius en els fons ISR el 2008
Comercialitzats a Espanya i gestionats a l’estranger
Comercialitzats i gestionats a Espanya (Excloent BBVA Solidez)
Otro; 1,5%
Efectivo; 15%Efectivo;
19%
Otro; 0%
Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.
Acciones; 53,5%
Bonos; 30%
Acciones; 48%
Bonos; 33%
Tipus d’actius en els fons ISR el 2009 Distribució sectorial dels fons ISR
Serv. Empresas
Serv. Financieros
Bienes de consumo
Bienes industriales
Energía
Serv. públicos
0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%
Software
Hardware
Medios
Telecomunicaciones
Salud
Serv. consumidores
Gestoras extranjeras Gestoras españolas
Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.
Anàlisi qualitativa dels actiusEnfocament per a la selecció d’empreses
66Fons ISR
(Observatori 2009)
59 Fons analitzats
(Dades disponibles)
43 Entitats
281 Entitats
20 Entitats
55 Entitats
361 Actius
• Espanyoles o• Top 30 Global
• Europees• No públiques
• Top 10 Espanya• Top 10 Europa• Màx. 2 per sector i país
Anàlisi qualitativa dels actius Empreses seleccionades i analitzades
ENTIDAD PAÍSTOTAL
(Milers €)# fons Categoria
BBVA S.A. Espanya 128.977 6 Banc Nacional
Caja De Madrid Espanya 91.497 3 Caixa d’Estalvis
HSBC Holdings PLC Regne Unit 29.608 14 Banc Estranger
Caja De Ahorros De Salamanca Espanya 29.361 1 Caixa d’Estalvis
United Utilities Group PLC Regne Unit 19.512 2 Aigua / Serveis Públics
Iberdrola Espanya 18.753 7 Energia / Serveis Públics
Royal Dutch Shell PLC Regne Unit 17.790 11 Petroli i Gas
Snam Rete Gas Itàlia 17.696 1 Gas / Serveis Públics
Credit Suisse Suïssa 15.093 4 Banc Estranger
Danisco Dinamarca 13.663 2 Alimentació
Vestas Wind Systems A/S Dinamarca 13.482 4 Energies Renovables
Vodafone Group PLC Regne Unit 13.240 10 Telecomunicacions
Nestle SA Suïssa 12.186 11 Alimentació
Abengoa, S.A. Espanya 9.629 1 Contractista General
Acciona,S.A. Espanya 8.717 1 Diversificat
Novartis AG Suïssa 6.366 8 Farmacèutic
Telefónica, S.A. Espanya 5.360 7 Telecomunicacions
Banco Santander S.A. Espanya 4.332 8 Banc Nacional
Gamesa Corporación Tecnológica, S.A. Espanya 1.499 1 Energies Renovables
EDP Espanya 541 3 Energia / Serveis Públics
Anàlisi qualitativa dels actius Aspectes generals identificats
Favorables Desfavorables• Govern Corporatiu: poques
discrepàncies (tot i haver-hi marge de millora).
• El impacte econòmic de les empreses és enorme (facturació, llocs de treball,
• Totes les entitats espanyoles tenen societats en paradisos fiscals (excepte Caja Salamanca).
• Dediquen importants esforços en lobbying per influir en les lleis.és enorme (facturació, llocs de treball,
impostos).
• Totes les empreses realitzen accions socials (p.e. projectes educatius).
• La majoria de treballadors disposen d’un bon entorn per treballar.
• Els casos conflictius semblen relativament petits respecte al compte de resultats (econòmics).
lobbying per influir en les lleis.
• A l’Amèrica Llatina i l’Àsia hi ha nombroses denuncies:– Pràctiques anti-sindicals, reducció de
plantilles i foment de subcontractació.
– Impacte ambiental i social de grans projectes energètics.
– Les empreses espanyoles s’han beneficiat de privatitzacions i compten amb el recolzament del govern.
Anàlisi qualitativa dels actius Aspectes sectorials identificats
• Totes les entitats financeres participen en el finançament de la indústria militar i/o de projectes amb importants impactes socials i/o ambientals.
• El sector energètic té un immens potencial per contribuir al desenvolupament econòmic i social i simultàniament causar un impacte mediambiental (p.e. nuclear) i social devastador (p.e. biocombustibles).
• Existeix un intens debat i fortes pressions per part de la indústria sobre els cultius modificats genèticament.
• L’etiquetatge d’aliments (p.e. elaborats a partir de transgènics) i el marketing (p.e. alimentació infantil) són temes sensibles.
• En el sector farmacèutic els temes més controvertits són l‘accés als medicaments i la bio-pirateria (per part de les empreses).
ConclusionsAspectes positius i negatius
• Cada vegada són més els fons que integren aspectes de la ISR en la gestió de les seves carteres.
• Creixement lent del mercat per a inversors individuals .
• Existeixen importants
+ -
• S’està passant d’invertir en “qualsevol empresa ” a invertir en “les millors empreses ”.
• Les metodologies d’avaluació afegeixen noves dimensionsi poden ser adoptades per qualsevol inversor i/o empresa
• Existeixen importants contradiccions entre el que proclamen les empreses i les entitats de denúncia.
• L’economia social no està rebent inversions dels fons d’inversió socialment responsables
ConclusionsContradiccions en la valoració d’actius
Socialment responsable? Complexitat d’anàlisi
• Les accions socials són molt més visibles que les irresponsables.
• Es realitzen accions socials sense canviar el nucli d’activitats.
• La principal font d’informació és la pròpia empresa, sovint a través de qüestionaris.
• Els informes són ambigus i difícils de comparar. Els estàndards són
• Millor que una altra no implica ser socialment responsable.
• Existeixen fonts d’energia (nuclear) i/o tecnologies (OMG) sobre les que no hi ha consens.
• Complir la llei no implica que tots ho considerin socialment responsable (p.e. paradisos fiscals)
comparar. Els estàndards són voluntaris i el seu compliment manca d’auditories de seguiment.
• Com a molt, la informació està “verificada” (sense cap responsabilitat pel verificador).
• No està clar com es resolen els casos en els que hi ha contradiccions entre diferents fonts
ConclusionsFinançament de l’economia social
• No hi ha constància de que s’hagin fet inversions en entitats de l’economia social (ni en actius no cotitzats).
• La vocació inversora és un factor limitant quan es centra en actius de gran capitalització.
• El cost de l’anàlisi d’actius és més elevat en relació a la inversió que es pot realitzar degut principalment a que:
– Els requisits legals d’informació per a les PIMES són menors que els requerits a les empreses cotitzades.
– Es limita la grandària de les inversions per evitar el control de la gestió de l’actiu, augmentant la fragmentació de la cartera i el número d’actius a analitzar.
Recomanacions
• Millorar la transparència sobre els criteris que es valoren, com es valoren i les ponderacions dels criteris en la valoració final.
• Auditar la informació subministrada per la pròpia empresa.
• Establir la obligatorietat dels informes establint la informació a • Establir la obligatorietat dels informes establint la informació a incloure i la forma de presentar-la.
• Explorar la possibilitat de crear fons d’inversió ISR centrats en empreses de petita capitalització.
• Pensar com encaixar un fons d’aquestes característiques amb les necessitats i expectatives de les empreses de l’economia social.
Agraïments
• Narcís Sánchez, Xavi Teis y Maite Codina (FETS)
• Ramon Buira y Beatriz Fernández (Economistes sense Fronteres )
• David Sánchez y Alejandro González (Amigos de la Tierra )
• Luca Martinelli (Altreconomia.it )
• Víctor Maeso (SETEM) • Jesús Carrión (Observatori
del Deute i la Globalització ),• Pere Ortega (Centre d'Estudis
per la Pau J.P.Delàs ), Tierra )
• Mabel Bustelo y Miguel Ángel Soto (Greenpeace España )
• Erika González (Observatorio de las Multinacionales en America Latina )
• Gerardo Ríos y Marta Mendiola (Amnistía Internacional )
• Maria Prandi (Escola Cultura de Pau ),
• Teresa Royo (ECODES; EIRIS),
• Mercedes Valcárcel (CREAS y Fundación ISIS)
• Marta de la Cuesta (UNED).
Dades de contacte
Carles EscolanoResponsable de l’estudi[e]: [email protected]
[t]: 649 788 379
Skype: carles.es
Observatori de les Finances Ètiques (FETS)
Còrsega 288, 3r 2a
08008 Barcelona (España)
21
Narcís SanchezDirector
[e]: [email protected]
www.fets.org
[e]: [email protected]
[t]: 93 368 84 81