fitxa 56 oració a l'hort de getsemaní

FITXA 56: ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Oració a l’hort de Getsemaní

Autor Francisco Salzillo (Múrcia, 1707-1783)

Cronologia 1754

Tipologia Escultura exempta

Materials Fusta policromada i encarnada

Estil Barroc

Tema Religiós

Localització Museu Salzillo (Múrcia)


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Fill de l’escultor napolità Nicolas Salzillo. Va entrar com a novici a l’Ordredels dominics fins que, als vint anys morí el seu pare i es va fer càrrec deltaller. Sempre va viure a Múrcia, fent escultura religiosa per a convents iesglésies. Amb altres intel·lectuals va fundar, el 1777, la Reial SocietatEconòmica d’Amics del País, i l’any 1779, l’Escola de dibuix que va presidir. En un primer moment, la seva producció seguí la tradició napolitana delspessebres, d’un acurat realisme, no exempt de bellesa. En relació a aquestatradició cal esmentar el conjunt de 456 personatges i 372 animals de fang,fusta, cartró i teles endurides del seu Pessebre, que destaca pel seurealisme popular dins la tradició dels pessebres napolitans. L’any 1752 la confraria de Jesús Natzarè de Murcia li encarrega una sèriede vuit passos processionals, en els que, al realisme esmentat, Salzillo hiimpregna un sentiment religiós molt profund. A aquests encàrrecs deconjunt cal afegir-hi una sèrie de figures aïllades entre les que sobresurten,el sant Jeroni del monestir de Ñora, avui a la catedral de Murcia i un ampligrup d’escultures religioses de gran força expressiva i subtil i agradablebellesa. Va cultivar un estil molt personal, treballant quasi sempre la fustapolicromada amb tècniques com l’acabat del cabell a punta de cisell o elllaurat en forma d’estries molt fines.Francisco Salzillo (Murcia, 1707 – 1783).


DESCRIPCIÓ FORMAL

El conjunt escultòric de l’Oració a l’hort es pot dividir en dos grups de figures: el primer el formen l’àngel i Crist, i el segon, les representacions de tres apòstols dormint. L’obra es completa amb una palmera que conté entre les seves branques el Calze de la Passió i una branca d’olivera.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Cada figura és tractada de manera individualitzada. Així cal notar la delicadesa en el treball de l’àngel, en el qual destaca la sensualitat del cosmig nu semblant a les representacions de sant Sebastià.

Destaca el suau modelatge de les figures aixícom la policromia dels vestits i objectes.Demostra una tècnica molt acurada enl’encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos iels braços, sobretot de l’àngel.


DESCRIPCIÓ FORMAL

L’angoixa que desprèn el rostre de Crist, reforçada pel to groguenc de la pell i la túnica violeta.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Realisme popular de les cares dels apòstols, que permeten suposar un acurat estudi deles actituds.

Sant Joan dormprofundament sobre elseu braç estès.

Sant Jaume descansa enactitud despreocupada.

Sant Pere, amb l’espasa ala mà, dorm senseabandonar l’actitudd’alerta.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Els tres creen una composició dinàmica i alhora unitària en relació al grup principal.


TEMÀTICA

L’Oració a l’hort de Getsemaní, forma part del conjunt de vuit passos de Setmana Santaque SALZILLO féu per a la confraria de Nuestro Padre Jesús Nazareno de l’església de Jesúsde Múrcia. Els altres set són: l’últim sopar; el prendiment; Jesús a la columna; la Verònica;la caiguda; sant Joan i la Dolorosa. L’obra, treballada a ple volum, agafa tot el seu sentit artístic, estètic i devocional en sortiren processó el matí del Divendres Sant pels carrers de la ciutat, junt amb els altres passosen l’anomenada Processó de Salzillo, que converteix el carrers de Múrcia en un museuvivent.


TEMÀTICA

Segons els evangelis de sant Mateu, sant Marc i sant Lluc, Jesús i els seus deixebles vananar a orar a l’hort de Getsemaní, després de l’últim sopar. Els apòstols, en lloc de resar, esvan quedar adormits, mentre que Jesús patia l’angoixa de conèixer el seu destí i esdisposava a obeir la voluntat de Déu.

La representació de Jesús i l’Àngel ésforça innovadora perquè normalment,en la plàstica pictòrica, Jesús esrepresenta al cel amb el calze de lapassió a les mans. Aquí l’àngel habaixat a la terra per assenyalar el calze.Jesús el mira i exclama: “Pare, si éspossible, que passi de mi aquest Calze,però que no es faci la meva voluntat,sinó la teva” (Mateu, capítol 26, verset26) .


TEMÀTICA

El sentit devocional de l’obra és clar, però cal afegir-hi el sentit didàctic, ja que segons elsdictats contrarreformistes del Concili de Trento, l’obra havia de ser comprensible, dirigidaals sentits i no a la raó, i calia que incités a la pietat. SALZILLO, home d’una gran religiositat, pensava que el procés creatiu parteix alhorad’una actitud que és fruit de la praxis i d’una llum divina que inspira l’obra. Per aquesta raó,en aquest grup escultòric, contraposa la bellesa del grup de Crist i l’Àngel amb el realismepopular dels apòstols, perquè, segons les seves paraules, “gràcies a la llum divina es potcrear una obra de bellesa acabada, ja que qui té posada la mirada només en el model realno farà res de bell.”


MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Salzillo s’emmarca en la tradició imatgera espanyola del segle XVII, peròincorpora un sentit estètic que recorda Bernini. Es fa palès en la imatge sensual del’Àngel, propera a la representada per Bernini a l’Èxtasi de Santa Teresa de la capellaCornaro de l’església de Santa Maria de les Victòries de Roma.

La tradició dels pessebres napolitans, tambépresent en les seves obres, incorpora unamirada a la realitat sobretot en els seuspersonatges no divins que tenen els trets delshomes de l’horta murciana. En el moment dela seva creació, va possibilitar una més granidentificació entre l’obra i l’espectador.Salzillo s’inspira també en els gravats de laBíblia Sacra Vulgata de Lió (1598) i la BíbliaVeneciana (1750), com es demostra, demanera especialment evident, en els passosd’El Prendiment i en el de La Caiguda.

fitxa 56 oració a l'hort de getsemaní

Education