FITXA 91: DONA I OCELLJúlia López Valera

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Dona i ocell

Autor Joan Miró (20 d’abril de 1893, Barcelona- 25 de desembrede 1983, Palma de Mallorca).Ceràmica de Joan Gardy Artigas.

Cronologia 1982

Tipologia Escultura exempta

Material Buidatge de formigó, amb ceràmica pintada (esmaltada)amb colors vermells, verds, grocs i blaus, tractats ambla tècnica de trencadís (ref. a Gaudí).

Mides 22m d’alçada.

Estil Abstracte.

Tema Al·legòric.

Localització Parc Joan Miró (Barcelona)

ANÀLISI FORMAL

És una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida decaire orgànic com un element natural que puja. Com si es tractés d’una ceba o unatija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, daltde tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot detrencadís blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitjalluna groga, de banyes ben definides.

Tija i brot estan separats per una línia horitzontal que marca una discontinuïtat. A latija, veiem a una banda com una mena de tall gran, vertical, de trencadís negre i al’altra, una rodona que també s’enfonsa cap a dins, igualment negra i rodona; dalt detot del brot hi torna a haver un altre cercle negre, enfonsat.

El color s’usa de forma variada: el creixent és tot ben groc, el rodet i la formavegetal vertical tenen panells de color de formes vàries, d’un cromatisme més aviatpla sense excloure’n, però, les textures matisades, a cada forma, del mateix color,amb efectes fets mitjançant el trencadís: formen esquemes variats, com retalls,superposicions, fils, collages...; tenen dinamisme, es solapen, com en un movimentsuau; a vegades estan, en part, destacats en alguna banda per un fil blanc, comdefinint un relleu.

ANÀLISI FORMAL

L’entorn és urbà, l’escultura destaca sobre un fons ambedificis per tot arreu, d’aspecte i alçades diferents,construïts en diferents èpoques i amb diferent tipologia(residencial,oficines, hotels). L’escultura està ubicada a la cantonada d’un espaiquadrat obert, i és l’element més gran d’aquest espai; ésdins d’un estany, prop del marge en el qual es reflecteix.És un punt de la ciutat amb molt de trànsit, molt visible,la seva mida li dóna monumentalitat i així es converteixen una obra d’art coneguda per molta gent. En poder-lidonar la volta, té molts punts de vista.

Idees mare i estructura:Idees:• Verticalitat,• Monumentalitat (escala gegantina), gran visibilitatper mida i colors,• Varietat de formes i seccions (tiges, línies...)Estructura amb duplicitat formal contrastada: fust/brot estables i cilindre/creixentdinàmics

Dona i ocell fou un encàrrec municipal. És l'última obra de grans proporcions de Miró. L'any 1968, la ciutat de Barcelona suggerí a Miró elprojecte d'un mural per a la terminal de l'aeroport. Augmentant aquest projecte, l'artista escomprometé a dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en elmedi en que hi arribessin: terra, mar o aire. Així creà diferents obres: una per a l'aeroport, una per alpaviment del Pla de la Boqueria, i finalment Dona i ocell per al solar on hi havial'antic escorxador (enderrocat el 1979) i ara el Parc Joan Miró.L’escultura, doncs, dóna la benvinguda als visitants que arribaven en cotxe per la Gran Via o en tren,des de l’estació de Sants.

L'obra de Miró és de tema figuratiu: la primera imatge que relaciona l'espectador amb el títol és lad'una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa . Però tenint en compte que Miró podiautilitzar el terme amb diferents significats, hi ha qui fa referència al penis i també es pot veurel'ocell com a element poètic que acosta l'observador al cel i els estels.

INTERPRETACIÓ

Per tant,els significats poden fer canviar completamentla perspectiva de l'obra, en què les imatges predominantssón el penis i la vulva. Miró lligava el monument amb elcostum romà de gravar un fal·lus a les portes d'entrada deles ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven.

La composició és vertical i presenta una evident formafàl·lica, mentre que la figura femenina, concretada enuna vulva, és expressada per la marcada incisió negra quees pot veure en el fust de l'obra.

Al capdamunt de l'escultura hi ha un cilindre obert enforma de lluna. Dona i ocell evoca un movimentabsolutament de repòs representat per la seva quietud irigidesa.

A causa dels greus problemes de salut que patia, Dona iOcell fou inaugurada el 1983 sense la presència de l'autor,qui morí pocs mesos després a Palma, a l'edat de 90anys. L'obra va ser una de les primeres expressions d'artpúblic de la ciutat comtal de l'era democràtica.

INTERPRETACIÓ

La caricia, 1970

Dona, 1938

Noia evadint-se, 1967

Dona. XicagoMonument a la dona. Palma, 1972

Personatge, 1970

Júlia López Valera

Es tracta d’una imatge molt lliure i original, amb algunes coincidències formals ambobres d’altres creadors: l’ús del trencadís recorda el Drac (cap el 1906) del Parc Güell;les referències a elements de la natura podrien tenir en compte l’estil de Gaudí (1852-1926); i la forma que, com una cresta, corona l’obra, el caràcter actiu dels Ocells, deBraque.Es situa Joan Miró al moviment surrealista que reclama la llibertat més absoluta per al’artista, la que correspon als primers temps de la Història i també la primera etapa dela vida dels infants quan no hi ha constrenyiment de normes ni tradicions; es tractad’una aplicació de l’èmfasi en el subjecte, tret propi de la nostra Modernitat, derivantdes de les diferents afirmacions dels drets personals (Estats Units, 1776, França,1789,etc).La seva obra ofereix una versió original del moviment surrealista, diferent, perexemple, del que impulsa Dalí (1904-1989. Miró té una mirada lliure, neta, no preténtrencar cap convenció, -encara que ho faci-, ni fer referència a cap mitologia, història ometodologia (com la psicoanàlisi), només està tot atent a allò que li interessa iindiferent a l’efecte que la seva obra provoca. Robert Hughes el considera rigorós peròlliure, salvatge però precís com el tall d’un ganivet.

MODELS I INFLUÈNCIES