flora exñtica dels camps de conreu - iec. · pdf filees poden apreciar graus intermedis...
TRANSCRIPT
FLORA EXÒTICAFLORA EXÒTICADELS CAMPS DE CONREUDELS CAMPS DE CONREU
Ramon Maria Masalles i Saumell
Facultat de Biologia, UNIVERSITAT DE BARCELONA
LII tertúlia ICEA
Flora exòtica
Actualment, a totes les regions del món conviuen:
• plantes autòctones, pròpies del país
• amb plantes exòtiques (o al·lòctones), provinents de terres més o menysallunyades; constitueixen l’anomenada flora antropòfila o, també, flora
sinantròpica
ATENCIÓ:
Una planta exòtica no ho és per se, sinó sempre en relació amb un(s) territori(s)concret(s)
No sempre es pot afirmar amb seguretat el caràcter autòcton o exòtic decadascuna de les plantes que es fan a un determinat territori
Flora exòtica
Durant molt de temps, pràcticament
fins fa uns 50 anys, els botànics (amb
algunes excepcions) han mirat les
plantes exòtiques com una curiositat,
alguns cops sense ser conscients de
l’origen forà de la planta.
L’arribada de plantes exòtiques pot
causar conflictes nomenclaturals:
la planta americana Aster squamatus
va rebre el nom d’Aster barcinonensis.
trencadalles, matacaveros; Aster squamatus
Flora exòtica
L’estudi de la flora exòtica té un interès alhora teòric i aplicat:
Des d’un punt de vista biogeogràfic, les plantes exòtiques permeten analitzar ientendre les pautes de colonització de nous territoris i els processos associats dediversificació, extinció, etc.
Una petita part de les plantes exòtiques esdevenen invasores: afecten l’estructura i elfuncionament dels ecosistemes i fins i tot arriben a desplaçar espècies autòctones.
Flora exòtica
Farem una petita crònica de la flora
exòtica dels nostres conreus però abans
repassarem els trets principals de les
plantes exòtiques fent servir exemples
referits primordialment a la flora catalana:
!Comentarem algunes de les
característiques biològiques que expliquen
el seu èxit en la colonització de noves
terres.
!Descobrirem una part del vocabulari propi
que il·lustra sobre l’època i el sistema
d’introducció, i sobre el grau d’integració al
territori d’acollida.
!Veurem quins són els camins que poden
convertir una planta exòtica en invasora
(infestant, si es tracta de conreus)
gineri; Cortaderia selloana
Flora exòtica
moresc, blat de moro, panís; Zea mays
La flora exòtica d’un territori es potdividir, d’entrada, en dos grans grups :
el de les plantes que hi han estatintroduïdes de manera voluntària(hemeròfits): plantes agrícoles,
ornamentals, etc.
espina-xoca, gossets, catxurros; Xanthium spinosum
i el de les que hi han entrat demanera accidental (xenòfits)
Flora exòtica
L’època d’introducció permet distingir
blauet; Centaurea cyanus
pebrotera; Capsicum annuum
! les plantes arribades abans de l’any 1500(els arqueòfits), tan integrades als nousterritoris que ja ni figuren com exòtiques a lesFlores
! de les arribades més tard, que constitueixenels neòfits
Flora exòtica
Plantes no plenament integrades:
!Les subespontànies són d’introducció voluntària;s’escapen sovint dels llocs on són cultivades.
!Les plantes adventícies són d’introduccióinvoluntària i depenen de l’activitat humana (noméses mantenen mentre aquesta perdura).
Segons el grau d’integració al territori, entre els neòfits es pot distingir
Plantes naturalitzades; independentment delsistema d’introducció, campen pels seus propismitjans i es propaguen talment com si fóssin delpaís.
Es poden apreciar graus intermedis d’integracióentre les unes i les altres…
cascall; Papaver somniferum
Pennisetum villosum
Flora exòtica
Arreu del món, bona part de la flora exòtica és d’introducció voluntària:
La majoria de les plantes agrícoles
arròs; Oryza sativa canya de rosaris; Canna indica
i gran part de les plantes ornamentals
Flora exòtica
Els processos i ritmes d’introducció voluntàriahan variat d’unes èpoques a unes altres:
perera; Pyrus communis
.Fins al segle XV Europa repplantes procedents, sobretot, de laMediterrània oriental.
tomaquera; Solanum lycopersicum
El ritme d’introduccions voluntàriess’accelera a partir del descobriment
d’Amèrica
Flora exòtica
Amb l’increment dels intercanvis comercials augmenten les introduccions
ciques; Cycas revoluta
A partir dels segles XVIII-XIX la flora europea incorpora moltes plantes agrícolesi, sobretot, ornamentals procedents de l’Orient llunyà, Sudàfrica i Austràlia
kiwi; Actinidia deliciosa
Flora exòtica
Algunes plantes d’introducció voluntària s’han estès de manera extraordinària i hanesdevingut naturalitzades, com és el cas de Rhododendron ponticum al Regne Unit(on la flora exòtica representa gairebé el 50 % del total de la flora)
Flora exòtica
Nombroses plantes exòtiques
formen part del nostre entorn
més proper sense que semblin
nouvingudes.
Han estat introduïdes en èpoques
més aviat llunyanes, sovint de
manera voluntària, i la gent les
coneix (tenen noms populars)
perquè en alguns casos es tracta
de plantes útils (castanyer, xiprer,
garrofer, lledoner, …)
canya; Arundo donax
Flora exòtica
En cas d’introducció accidental, l’entradasol tenir lloc en forma de llavors o de fruits
! acompanyant matèries primeres
! adherits al pèl o a les plomes del bestiar
! barrejats amb el gra de pinso o de sembra
! adherits a la roba o al calçat de les persones
i de moltes altres maneres
Cenchrus incertus
Flora exòtica
Només una petita part de les diàspores introduïdes de manera involuntàriaesdevenen plantes adultes que es reprodueixen i s’integren al nou territori
Flora exòtica
camamilla americana; Tagetes minuta
La gran majoria d’aquestes plantes
nouvingudes creixen en ambients
humanitzats i pertorbats (perifèries
urbanes, vies de comunicació, camps
de conreu, ...)
Els conreus de Catalunya acullen
més de 30 males herbes,
perfectament naturalitzades, d’origen
americà (més de 100 si comptem les
que no han arribat a naturalitzar-se) i
moltes altres que provenen de la
resta de continents
Flora exòtica
El percentatge d’espècies naturalitzades varia molt entre països:
País Espècies
autòctones
Espècies
exòtiques
Percentatge
d’exòtiques
Austràlia 20.000 2.000 10
Sydney 1.500 500 33
Victoria 2.750 850 28
Austria 3.000 300 10
Canadà 3.200 890 28
Finlàndia 1.250 120 10
França 4.650 500 9
Hawaii 1.300 230 19
Península Ibèrica 8.000 900 11
Catalunya 3.600 465 13
Flora exòtica
I també dins d’un determinat territori:
Distribució territorial la riquesa d’espècies exòtiques a Catalunya
- nombre d’espècies per unitat modular (quadrats UTM de 10x10 km); la mitjana és d’unes 38
espècies, amb valors que van de 0 a 146
- percentatge d’espècies exòtiques respecte del total a cada unitat modular; la mitjana és de
vora un 7%, amb valors que arriben al 21%
Nombre d’espècies
0-25
25-50
50-75
>75
Nombre d’espècies
0-25
25-50
50-75
>75
Percentatge
0-5
5-10
10-15
>15
Percentatge
0-5
5-10
10-15
>15
Flora exòtica
Algunes de les plantes exòtiques naturalitzades, sigui quin sigui elmecanisme d’introducció, esdevenen invasores
“Una invasió és l’entrada d’una espècie dins d’un territori o ambient on
prèviament no hi havia viscut, seguit d’una expansió de l’àrea ocupada”
ATENCIÓ: els límits entre naturalització i invasió són molt imprecisos!!!!
Flora exòtica
bàlsam; Carpobrotus edulis
Algunes invasores creixen en ambients poc humanitzats (boscos, platges, etc.)
Als hàbitats litorals (platges i penya-segats) algunes plantes exòtiques com el bàlsam posen enperill la supervivència de tàxons que en són endèmics.
Flora exòtica
Els ambients aquàtics
són fàcilment
colonitzables per
plantes invasores, que
poden causar la
rarefacció o
desaparició d’espècies
autòctones
jacint d’aigua; Eichhornia crassipes
Azolla caroliniana
Flora exòtica
Bona part de les nostres plantes cultivades són d’originen exòtic
Flora exòtica
A banda moltes de les plantes
cultivades, als conreus hi podem
trobar diversos fongs exòtics com
és ara el míldiu (o mildè) de la
vinya.
míldiu de la vinya; Plasmopara viticola
Fou descobert a França l’any
1878 i a Catalunya el 1880.
Havia arribat a Europa amb els
ceps americans importats a causa
de la fil·loxera
Flora exòtica
Molts altres fongs exòtics parasiten plantes de la nostra flora:
L’oïdi de la vinya o cendrada (Uncinula
necator), també d’origen americà, es
coneix a Catalunya des del 1850
El rovell de la malva sembla
originari d’Àfrica del sud. El
1869 fou descobert a Europa.
Puccinia malvacearum
Flora exòtica
Les plantes exòtiques són molt abundants entre les males herbes dels conreus idels jardins (en general, abunden als ambients antropitzats)
violins; Oxalis latifolia Distribució de Senecio pterophorus a Catalunya
Flora exòtica
El procés d’invasió
En
viro
nm
en
tal:
local
Seed rain
Geo
gra
ph
ic
Barriers
Rep
rod
uctiv
e
AlienStatus Adventive
Dis
pers
al
Eco
log
ical im
pact
En
viro
nm
en
tal :
hab
itat
1000 100 10 1
Nb. of species
Invasivesensu Davis &
Thompson (2000)
Invasivesensu Richardson et al.
(2000)
Naturalized
Flora exòtica
A començaments de la dècada dels 90, perexemple, Recasens i Conesa (1995) vandescobrir en un camp de melca del Segrià finsa 6 males herbes originàries d’Amèrica (d’onprovenien les llavors!), de les quals 5 erennoves per a la nostra flora: Brachiaria
platiphylla, Setaria faberi, Ipomoea hederacea,
Cassia obtusifolia, Sesbania exaltata i Sida
spinosa.
De tot aquest grup de plantes, actualmentnomés podem considerar naturalitzada Sida
spinosa (que ja formava part de la floraal·lòctona catalana des de la dècada dels 80)
Flora exòtica
La riquesa d’espècies exòtiques a les comunitats arvenses depèn moltdels tractaments que reben els conreus.
De manera molt simplificada (i amb el permís dels herbicides), es pot afirmar queles males herbes exòtiques són més nombroses als conreus que pateixen méspertorbacions al llarg del seu cicle i als que han de suportar menys estrès:
A les comunitats dels arrossars poden arribar fàcilment al 50% del total de malesherbes
El percentatge baixa notablement (fins a un 10-20%) a moltes de les comunitatsarvenses dels conreus de regadiu (horta, fruiterars, ...)
I és pràcticament nul (si no considerem els arqueòfits) als cereals d’hivern de secà.
Flora exòticaTaxa F.v. T. agronòm. 1a referència i autor
DICOTYLEDONEAE
Fam. Amaranthaceae
Amaranthus albus L. Th LS, HR 1864 [1841] A.C. Costa
Amaranthus blitoides S. Watson Th HR, LR, LS, HS 1912 - Sennen
Amaranthus deflexus L. Ch HR 1864 [1802] A.C. Costa
Amaranthus hybridus L. Th HR, LR 1880 [1861] Vayreda
Amaranthus retroflexus L. Th HS, HR, LS, LR 1847 [1841] Herb. Masferrer
Fam. Asteraceae
Aster squamatus (Spreng.) Hieron. Th(NP) LR, HR 1912 1 - Sennen
Conyza bonariensis (L.) Cronq. Th HR, L 1864 [1840] A.C. Costa
Conyza canadensis (L.) Cronq. Th HR, LR, LS 1846 [1787] Colmeiro
Conyza sumatrensis (Retz.) E. Walker Th LS, HR 1904 [1840] Sennen
Galinsoga parviflora Cav. Th (HR) 1969 - Folch & Abellà
Tagetes minuta L. Th LS 1926 [1865] Sennen
Xanthium echinatum Murray subsp.
italicum (Moret.) O. Bolòs et J. Vigo Th LS, HS, HR 1912 [1887] Sennen
Xanthium spinosum L. Th HS, HR 1846 [1784] Colmeiro
Fam. Convolvulaceae
Cuscuta campestris Yuncker Th par HR 195? - Casasayas
Fam. Lythraceae
Ammannia coccinea Rottb. Th (AR) 1950 - Segura in BC
Ammannia robusta Heer et Regel Th (AR) 1951 - Carretero
Fam. Solanaceae
Datura stramonium L. Th HS, LS, HR 1846 [1785] Colmeiro
MONOCOTYLEDONEAE
Fam. Poaceae
Bromus catharticus Vahl H LR, HR 1912 - Anònim in BC
Panicum capillare L. Th (HR, LR) 1920 [1871] Codina in BC
Panicum dichotomiflorum Michx. Th (LR) 1984 [1982] Izquierdo
Paspalum dilatatum Poiret in Lam. H LR, HR 1907 - Codina
Paspalum distichum L. G LR,HR, (AR) 1908 - Codina
Llista parcial de lesmales herbes d’origenamericà dels cultiusde Catalunya
Flora exòtica
Distribució de Galinsoga parviflora a Catalunya
Flora exòtica
PER ACABAR: El coneixement i l’estudi de diversos exemples de males
herbes exòtiques i infestants proporciona informacions molt útils però
genera moltes preguntes que no són pas fàcils de respondre:
• Perquè algunes plantes esdevenen invasores i altres no?
• Quines característiques ha de tenir una planta invasora?
• Perquè hi ha plantes que es comporten com a invasores en un
determinat territori i no en altres territoris?
Flora exòtica
Característiques d’una planta invasora “ideal” (Roy, 1990)
• Capacitat de germinar en ambients diversos, i de manera discontínua
• Longevitat de les llavors elevada
• Creixement ràpid i capacitat de sobreviure en ambients diversos
• Gran capacitat per competir amb altres espècies (pel fet de tenir un creixement
més ràpid, o fulles en roseta, o al·lelopatia, ...)
• Taxes de creixement de la població elevades perquè
– arriben aviat a la maduresa reproductiva
– inverteixen molts recursos en la reproducció
– produeixen llavors dins d’una gamma ampla de condicions ambientals
– o tenen mecanismes de disseminació molt eficaços
• Autocompatibilitat, o anemofília, o flors fàcilment pol·linitzables
• En el cas d’espècies perennes i vivaces, reproducció vegetativa important
Flora exòtica
La capacitat d’invasió també depèn (i molt!) de l’ambient
• Les plantes invasores han estat introduïdes, en general, sense els seus
enemics naturals => el control de la població que tenia lloc al país d’origen
s’ha perdut.
Molts països intenten combatre les invasions mitjançant la lluita biològica.
• Els canvis ambientals (del règim de pertorbacions, de disponibilitat de
recursos, del clima, etc.) que tenen lloc als països i ambients receptors
poden limitar a curt termini la capacitat de supervivència d’algunes plantes
natives i afavorir espècies nouvingudes
Flora exòtica
niella; Agrostemma githago