Pàg

ina0

FONÈTICA CATALANA

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR

L’alfabet El so i la grafia Relació so- grafia Dígraf L’ordre alfabètic La síl.laba El còmput sil.làbic Síl.laba tònica-àtona La divisió sil.làbica Partició de mots a final de línia

Diftong (creixent i decreixent) Triftong Hiat Al.lòfons de i/u El so I les seves qualitats Òrgans fonadors La fonètica

Fonema Tret distintiu Fonologia Vocals i consonants Neutralització vocàlica L’ AFI Transcripció fonètica

Contacte de vocals entre mots:

Sinalefa

Hiat

Elisió Contacte de consonants entre mots:

Ensordiment

Sonorització

Emmudiment

Sensibilització

Assimilació

Geminació Arxifonema i al.lòfon El prosodema o tret suprasegmental

INFORMACIÓ TEÒRICA Els sons vocàlics: http://www.slideshare.net/lrius1/sistema-consonntic-presentation?next_slideshow=1 Els sons consonàntics: http://www.slideshare.net/lrius1/fontica-consonants-presentation?next_slideshow=2 Fonètica del català i contacte de sons: http://www.slideshare.net/gerardvilanova/fontica-del-catal-presentation?next_slideshow=3 Els sons del català: vocals, semivocals i consonants : http://www.slideshare.net/laiapla/els-sons-del-catal?next_slideshow=4 Els sons del català i els seus dialectes: http://www.ub.edu/sonscatala/ca Transcripció fonètica (INS Olorda) Sebastià Bech: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS http://www.slideshare.net/lrius1/prctiques-fontica-presentation http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfoneticaduesopcions.htm http://ipa.typeit.org/full/ (per picar a màquina usant els símbosl fonètica) EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI http://iesolorda.org/departaments/cat/ex_fonetica.pdf PER AMPLIAR EL TEMA http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/fonetica.htm

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ALFABET I LA RELACIÓ SO-GRAFIA

L’ALFABET (lletres del català)

NOM DE LA LLETRA

SONS QUE POT TENIR* EXEMPLES

a-A A *a+ *Ə+ Casa, assassí

b-B Be o be alta [b] [β][p][Ø] Bicicleta, arbre, verb, tomb

c-C (ç-Ç) Ce-Ce trencada [k] [s] [Ø] [ks] Campió, cistell, capaç, blanc,accent

d-D De [d] [t] [Ø] [δ] Dit, ràpid, dividend, adequat

e-E E *ε+ *e+ *Ə+ Serè, seré, pare

f-F Efa [f] foc

g-G Ge [g] [ʒ] [k] [tʃ] [dʒ] [ɣ] [Ø] Guerra, gerani, llarg, raig, mitges, agradar, sang

h-H Hac [Ø] hàbit

i-I I o i llatina [i] [j] Avi, feia, iogurt

j-J Jota [ʒ] Jersei

k-K Ca [k] Kilo, Euskadi, folklore, búnker,judoka

l-L Ela [l] ala

m-M Ema [m] [ɱ] Mà, amfibi

n-N Ena [n] [ŋ] [m] [ɱ] Nas, sang, canvi, enfadat

o-O O [ Ͻ] [o] [u] Però, camió, assortit

p-P Pe [p] [Ø] Patró, camp

q-Q Cu [k] Qüestió, Iraq

r-R Erra [r] [ɾ][Ø] Carro, cara, estimar

s-S Essa [s] [z] Serp, cosa

t-T Te [t] [Ø] [ʎ] Trist, sortint, ratlla

u-U U [u] [w] Fortuna, diuen, quan

v-V Ve baixa [b] [β] Vas, divertit

w-W Ve doble [b] [β] [u] Waterpolo, hawaià, cow-boy, walkiria

x-X Ics o xeix [ks] [gz] [ʃ] Taxi, examen, xocolata

y-Y I grega [i] Nova York,lady

z-Z zeta [z] zoològic

*Cal remarcar que:

Un mateix so pot tenir lletres diferents: [Ə] [b] : passa, passem; vas, bis, hawai

Una mateixa lletra pot representar sons diferents : la essa pot ser [s] i [z] sal, cosa

Una sola grafia pot representar dos sons: [ks] luxe

Dues grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo

Una grafia i cap so: [Ø] harmonia

Una grafia i aspirada: ehem, he,he,he,

Algunes lletres no es pronuncien: d,t,b,p,r... sumand, molt, amb, camp, sortir

Altres lletres només són correctes en mots d’origen estranger, com k,w. Kyoto, Wagner

Definició de so Definició de grafia Entitat física produïda pel nostre aparell fonador, mesurable. Es representa entre claudàtors -per diferenciar-se de la grafia-, i amb un símbol arbitrari, que pot ser igual o no a la grafia. Del so s’ocupa la FONÈTICA. Tenim 38 sons.

Símbol gràfic d’escriptura, arbitrari (diferents llengües, diferents grafies). De la relació entre so i grafia se n’ocupa l’ORTOGRAFIA. En català tenim 26 lletres.

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina3

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- ELS DÍGRAFS I LA RELACIÓ SO-GRAFIA

DÍGRAFS AMB 1 SO NOM SO EXEMPLE

rr Doble erra [r] Carro

ss Doble essa [s] Cassola

sc Essa ce [s] Ascensor

gu Ge u [g] Guitarra

qu Cu u [k] Forquilla

tg Te ge [dʒ] Metge

tj Te jota [dʒ] Platja

tx Te ics [tʃ ] Cotxe

ig i ge [tʃ ] Maig

ix I ics [ʃ] Peix

ny enya [ɲ] Enyor

ll Ella [ʎ ] Llapis

DÍGRAFS AMB 2 SONS NOM SO EXEMPLE

ts Te essa [ts] Potser

tz Te zeta [dz] Dotze

GEMINACIONS gràfiques i fonètiques

NOM SO EXEMPLE

l·l Ela geminada [ l l ] Aquarel.la

mm Ema geminada [m m] Gemma

nn Ena geminada [ n n ] Anna

dd De geminada [d d] Addicte

gg Ge geminada [tʃ ʒ] Suggerir

GEMINACIONS fonètiques NOM SO EXEMPLE

tl Te ela [l l] Atleta

tll Te ella [ʎ ʎ] Espatlla

tm Te ema [m m] Atmosfera

tn Te ena [n n] Ètnia

... El dígraf ch és propi del castellà i només apareix en cognoms (Estruch, Folch) o paraules estrangeres: scherzo ...

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ORDRE ALFABÈTIC (en el diccionari)

dígrafs La Ç accentuació sintagmes

Els dígrafs es busquen en l’ordre de les lletres que presenten. Per exemple, el grup ll es busca com a l+l, igual que el grup l.l Si són dues paraules amb aquests dos dígrafs, primer va ll i després l.l: Cella-cel.la

La ç es troba en la c. Si s’han d’ordenar dues paraules que només tenen aquesta diferència, primer va la c: Placa-plaça, llac-llaç

Amb paraules que només es diferencien per l’accent, l’ordre és: 1r- La que no té accent 2n-Accent tancat 3r- Accent obert 4t- Dièresi Ma-mà, oidà-oïda, suí-suï

Es fa ordenació contínua, sense tenir en compte espais ni guionets, etc. Abans-a cada moment- adés, adeshora-adesiara- a hores d’ara O bé tenint en compte el primer component del sintagma i després el segon, etc: A cada moment- a deshora- a hores d’ara-abans- adés

…

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina4

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA DIVISIÓ SIL.LÀBICA

SÍL.LABA CÒMPUT SIL.LÀBIC SÍL.LABA TÒNICA

SÍL.LABA ÀTONA

Una síl.laba és cada cop de veu amb el qual emetem una paraula: Cor, cor-près Trobem síl.labes formades per una sola vocal (nucli sil.làbic) acompanyada o no d’altres vocals o consonants (marge sil.làbic) : à-ni-ma No trobem síl.labes sense cap vocal, excepte les onomatopeies: pst!

Monosíl.laba : sal Polisíl·laba (la resta):

Bisíl.laba: petó

Trisíl.laba: tristesa

Tetrasíl.laba: solidari

Pentasíl.laba: lluminositat

Hexasíl.laba: armamentística

Heptasíl.laba: estratosfèricament

...

És la síl.laba pronunciada amb més intensitat en relació a la resta de síl.labes de la paraula: ca-pi-tà

És la síl.laba que no és pronunciada amb més intensitat ca-pi-tà

…

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA PARTICIO DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA

Les paraules que no caben a final de línia es parteixen segons les seves síl·labes , posant un guionet curt al final de la ratlla i tenint en compte que:

1. No es pot deixar cap lletra sola al final i a l’inici de la línia, excepte si va apostrofada amb l’article, la preposició o el pronom: l’a-vió (no: a-vió), l’o-dia, l’a-déu, m’a-cusa

2. No es poden separar ni els diftongs ni els triftongs: pe-uet, miau, ai-re (no: a-ire) 3. Si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof: d’a-ra (no: d’- ara) 4. El punt de la ela geminada, se substitueix per un guionet: col-legi (no: col·- legi) 5. Hi ha sis dígrafs que NO es poden separar a final de línia: QU,GU, LL, NY, i també IG, IX (en posició

final): Ra-que-ta, pa-gues, ca-llar, pi-nya, raig (no rai-g, ni ra-ig), peix (no pei-x, ni pe-ix), però en canvi, en altres posicions o quan no són dígrafs, sí que se separen: Cai-xa, Fi-ga

6. Per tant, es poden separar tota la resta: car-ro, pas-sar, jut-ge, plat-ja, pot-ser, cot-xe, at-zar, pei-xos, Gem-ma, An-na, sug-gerir, pis-ci-na...

7. En el cas dels mots compostos, cal destriar els elements que els integren, per separar-los bé: o Prefix+ paraula: cel-obert, des-ordre, in-humà, trans-atlàntic, ben-estar, bes-avi o Mots amb h intercalada: al-hora, co-hibir, mil-homes, sub-hasta o Altres: nos-altres, vos-altres

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina5

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS

DIFTONGS TIPUS DE DIFTONGS TRIFTONGS HIATS

Un diftong és un grup de dues vocals seguides que es pronuncien dins la mateixa síl.laba, i una de les quals és una i/u àtona. Aquesta i/u funciona com a so intermig entre consonant i vocal (per això s’anomenen sons graduals o aproximants)

N’hi ha de dos tipus: DECREIXENT: i/u darrere d’una altra vocal:

Ai: mai

Ei: remei

Ii: sortí il.lès

Oi. noi

Ui : cuina

Au: pau

Eu: veure

Iu: viure

Ou: pou

Uu: duu

CREIXENT: i/u davant d’una altra vocal i darrera G/Q

Gua: gual

Güe: aigües

Güi: pingüí

Guo: paraiguot

Qua: pasqua

Qüe: freqüent

Qüi: adeqüi

Quo: quota

I també a inici de síl.laba o mot:

ia: no-ia, iarda,hiat

ie: hie-na, veient

io: io-de

ua: pouar

ue: cre-uen,clauer

iu: iuca

Un triftong és un grup de tres vocals seguides, dins de la mateixa síl.laba, i dues de les quals són i/u àtones:

Iai!

Pa-ra-guai

Fè-ieu

Cre-ueu

Li-qüeu

Miau

Guai-tar

Po-uai-re

Un hiat són dues vocals que estan juntes però pertanyen a síl.labes diferents, per tant, són nucli sil.làbic cadascuna d’elles, especialment la i/u entre consonant i vocal:

Ia: di-a-ri, ma-ri-a

Ie: di-e-ta- di-ri-en

Io: i-di-o-ma

Ua: e-va-cu-ar

Ue: cru-el-tat

Uo: cu-o-ta, e-va-cu-ar

Ae:a-e-ro-port

Ao: Ta-or-mi-na

Ea: te-a-tre

Eo: ge-o-gra-fi-a

Oa: co-a-li-ci-ó

Oe: po-e-ma

També són hiats les combinacions de vocal i ï/ü amb dièresi: Ve-ï-na, ca-fe-ï-na, pe-üc I també quan la i/u sigui tònica i porti accent , segons les normes d’accentuació: Llu-ís, con-du-ís, a-gra-í-em Hi ha hiats entre mots: demà obren, sento òpera, camí ample, qui és ell?

LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS AL.LÒFONS DE LA I/U

- Les vocals i/u són semivocals si formen part dels diftongs decreixents ( reina, raucar). - Són semiconsonants si estan dins dels diftongs creixents. Llavors s’expressen fonèticament amb *j+ i *w+ respectivament (següent) - Són consonants si es presenten a inici de mot o síl.laba (iogurt, jeia, riuada, veuen). També s’expressen fonèticament amb [j] i [w]

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina6

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- EL SO I LES SEVES QUALITATS. LA FONÈTICA. L’APARELL FONADOR

EL SO i L’APARELL FONADOR HUMÀ QUALITATS DEL SO

El so és el resultat de les vibracions produïdes pels òrgans articulatoris. El so es propaga a través de la vibració d’una partícula transmesa a una altra partícula. En el buit no es propaga, i en l‘aigua, més ràpid que en l’aire. Cada llengua té el seu inventari de sons (la zeta castellana no sona en català, i la ge catalana , no existeix en castellà)

La Fonètica és la ciència que estudia el so. N’hi ha de diversos tipus:

Fonètica Acústica (ones sonores que viatgen per l’aire): el so té característiques d’altura, intensitat, timbre, etc.

Fonètica auditiva: estudia aspectes com el nostre llindar d’audició, el nostre llindar de dolor (si és molt intens, rebenta l’orella), l’infrasò (freqüència molt baixa i inaudible), l’ultrasò (ídem anterior, però al revés), etc.

Fonètica articulatòria: descriu els sons des del punt de vista de l’aparell fonador humà: PROCÉS D’ARTICULACIÓ LINGÜÍSTICA

1.Cal expirar per parlar. El diafragma li dóna més força a l’aire. El diafragma, els pulmons, els bronquis i la tràquea són les cavitats infraglòtiques. 2.L’aire passa per les cordes vocals i es torna sonor/sord. El xiuxiueig és la posició intermitja . Les cordes són membranes que impedeixen que els aliments vagin als pulmons. Si es relaxen serveixen per respirar i si es tensen serveixen per parlar (vibren). Estan a la laringe, que és la cavitat glòtica. 3.L’aire surt pel nas o per la boca i es torna nasal/oral. La faringe, la cavitat bucal i la nasal són les cavitats supraglòtiques. 4. La boca, la llengua, dents, llavis, maxil.lar, etc. entren en contacte o es mouen per a pronunciar els diferents tipus de vocals i consonants (punt i mode d’articulació). Els òrgans actius són la llengua, el maxil.lar inferior, els llavis i el vel del paladar i els passius són el paladar dur, els alvèols i les dents superiors.

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina7

FONÈTICA- NIVELL AVANÇAT- EL FONEMA. EL TRET DISTINTIU.

FONEMA TRETS DISTINTIUS

Un fonema és un feix de trets distintius (sonor/sord, labial/ dental...), que diferencia fonemes entre si. És una unitat abstracta, una unitat mínima no significativa, però sí distintiva: cel-fel-gel Per diferenciar-se dels sons, els fonemes es representen entre barres /b/ Els TRETS DISTINTIUS Són les característiques que oposen parelles de sons quan l’aparell fonador els articula : [p] i [b] són oclusius i bilabials, però el primer és sord i el segon és sonor. La FONOLOGIA estudia els fonemes d’una llengua

Són de diversos tipus: VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS:

Sord: les cordes vocals no vibren, en algunes consonants.

Sonor: les cordes vocals vibren: a totes les vocals i algunes consonants

PUNT D’ARTICULACIÓ VOCÀLIC (posició de la llengua dins la boca): Anterior palatal: la llengua va endavant, en el cas de la vocal a

Central o medial: la llengua no es mou, en el cas de les vocals e,o

Posterior o velar: la llengua va al vel del paladar, en el cas de les vocals i,u

PUNT D’ARTICULACIÓ CONSONÀNTIC (òrgans que entren en contacte): Bilabial: els dos llavis s’ajunten i es toquen

Labiodental: les dents superiors toquen el llavi inferior

Dental: l’àpex o punta de la llengua toca la part interior de les dents superiors

Alveolar: l’àpex de la llengua toca les genives (cavitats que tenen les dents)

Palatal: la llengua toca el paladar dur (part central)

Velar: la llengua toca el vel del paladar, proper a la campaneta o úvula.

MODE D’ARTICULACIÓ (la forma com surt l’aire) Oclusiu: els dos òrgans que fan contacte es separen provocant una explosió d’aire

Fricatiu: no hi ha tancament complet entre els dos òrgans, sinó estretor, i l’aire surt fregant.

Africat: oclusió seguida de fricació

Espirant : sortida de l’aire de forma contínua

Nasal: l’aire surt per la boca i el nas

Líquida Lateral: l’aire surt pels dos cantons de la llengua

Líquida Vibrant: igual que les líquides, però la llengua vibra de forma simple (una vibració) o múltiple (3 o 4 vibracions).

Per definir un so primer parlem de punt d’articulació, després de mode d’articulació i després de vibració, precisant si les líquides són laterals o vibrants i si les vibrants són simples o múltiples:[k], so velar, oclusiu, sord. [r]: so alveolar, líquid, vibrant, múltiple, sonor.

...

LES VOCALS Es pronuncien quan cap obstacle interromp la sortida lliure de l’aire. Són sonores i formen nucli de síl.laba. Les diferències provenen de l’obertura de la boca i la posició de la llengua.Poden rebre l’accent tònic del mot. sac-sec-séc-sic-soc-sóc-suc

Obertura de la boca Articulació anterior o prepalatal

Articulació central o palatal

Articulació posterior

o velar

Vocals

tòniques

1r grau [i] camí suc [u]

[e] rec [o]tot

mel [Ɛ] [ɔ] roc

[a] pa

2n grau

3r grau

4t grau

Vocals àtones 1r grau

grau intermedi

[i] caminar sucar [u]

[Ə]panet

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina8

LA NEUTRALITZACIÓ VOCÀLICA La neutralització vocàlica es produeix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició tònica. Hi ha dos tipus de neutralitzacions, en català:

LA VOCAL NEUTRA LA O ÀTONA

Els sons [a], [ε] i [e] en posició tònica passen a pronunciar-se vocal neutra, [Ə], en posició àtona: Casa, mel, greix > caseta, melós, greixós

Els sons [Ͻ] [o] i [u] en posició tònica, es pronuncien [u] en posició àtona: Sol, tou, mur > solet, tovet, mural

…

LES CONSONANTS

Quan diem les consonants es produeixen diverses interrupcions del flux de l’aire. La intersecció de tots els trets distintius produeix aquest quadre del consonantisme català:

Vibració

MODE D'ARTICULACIÓ

ORAL

Nasal Líquid

Oclusiu

Aproxi-

mant

Fricatiu Africat

Vibrant Lateral

PUNT

D'ARTI-

CULACIÓ

BILABIAL

Sonor

[b] [β]

[m]

Sord [p]

LABIO-DENTAL

Sonor

[v] [ɱ]

Sord [f]

DENTAL

Sonor [d] [δ ]

Sord [t]

ALVEOLAR

Sonor [ɾ][r] [l]

[z] [dz] [n]

Sord [s] [ts]

PALATAL

Sonor [ʎ ] [ʒ] [dʒ ] [ɲ]

Sord

[ʃ] [tʃ ]

VELAR

Sonor [g] [ɣ] [ŋ]

Sord [k]

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina9

L’AFI I LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA

L’AFI LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA

L’Alfabet Fonètic Internacional (AFI en català i IPA en anglès) és el conjunt de símbols que representen tots els sons que es pronuncien a les llengües de tot el món. És un catàleg finit i permet aprendre la pronúncia de qualsevol llengua. L’Associació de Fonètica Internacional es va crear l’any 1886, per a fer estudis comparatius entre idiomes, dialectes, etc. Un so del seu catàleg pot aparèixer en més d’una llengua, i hi ha sons que no tenen totes les llengües: [Xardinéro]- [ʒƏrdiné]

Podem transcriure qualsevol cadena de sons amb l’alfabet fonètic internacional. Només cal especificar diversos aspectes: la vocal tònica es marca amb accent (sobre la lletra o situat posteriorment) , les apostrofacions no apareixen en la tira fònica, sinó que es fusiona l’article/preposició amb la síl.laba posterior, i cal tenir en compte tots els fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic , tant dins del mot com entre mots. Per exemple:

L’Andreu diu que aviat pagareu la quota del club eqüestre.

[ləndɾe´w di´w kəβja´t pəɣəɾε´w lə kwɔ´tə dəl klu´p

əkwe´stɾə]

El pianista i el violinista no els veuen.

[əl piənístə jəl biulinístə nólz βε´wən]

...

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

0

FONÈTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS (FONÈTICA SINTÀCTICA)

Quan parlem fluïdament, encadenem tots els sons en una sola tira fònica i això provoca fenòmens de contacte entre sons contigus. La fonètica sintàctica estudia aquests canvis També hi influeix el silenci i la dicció ràpida o lenta del parlant, és a dir , el context fònic. La lectura emfàtica desfà els contactes. Tots

aquests contactes produeixen una redistribució sil.làbica: No ho en-tenc // no-wƏn-teŋ CONTACTE

ENTRE VOCALS DINS DEL MOT

FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE VOCALS ENTRE MOTS

FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE

MOTS

FENÒMENS DE CONSONANTS EN POSICIÓ FINAL DE MOT

Són els diftongs, triftons i hiats

SINALEFA: Es produeix quan es fa un diftong entre les vocals final i inicial de dos mots consecutius (pa integral, rei elegant). El diftong resultant pot ser creixent o decreixent: una orella(unaorella), aviulutí HIAT: En canvi, si hi ha dues vocals tòniques com ara i/u tòniques, es produeix un hiat (farà hípica, dibuixarà àngels) ELISIÓ: És la desaparició d’una de les dues vocals en contacte, normalment perquè són iguals o una és neutra (una aixeta, quina hora). L’apòstrof i la contracció són marques d’elisions: amiganglesa, quinoraés? SINÈRESI: Només es correcta en poesia i consisteix a pronunciar com a diftong un hiat per imperatius de còmput sil.làbic del vers: pa-cièn-cia

ASSIMILACIÓ: La consonant final de síl.laba tendeix a sonar igual que la consonant inicial de la síl.laba adjacent: -S’assimila la sonoritat o sordesa (dissabte, pis càlid) -S’assimila el punt d’articulació (tanmateix, en Pau, encant, quin gol, infant, em fas nosa). Els tipus d’assimilacions són:

LABIALITZACIÓ: n fa m davant bilabial: tan petit, tanmateix; i n fa ɱ davant f/v: enfonsar, enveja

DENTALITZACIÓ: n/l es fan al.lòfons dentals davant d/t: Andorra, rentar, dissabte.

PALATALITZACIÓ: n/l es fan ny i ll davant ny,ll,g,j,x: un gerani, el joc, el xivarri.

VELARITZACIÓ: n davant

c/g es velaritza en ŋ: sang, fang, tanc

GEMINACIÓ: De vegades ve marcada per l’ortografia: Anna, Gemma, addenda, ombrel.la, suggerir. -BL i GL geminen l’oclusiva si duen vocal davant: noble, segle -Els grups TLL, TL, TM geminen la líquida o nasal : ametlla, setmana, atles

EMMUDIMENT: Consisteix a no pronunciar un so en un determinat context: -les oclusives emmudeixen després de nasal o líquida lateral (camp, tomb, president, malalt) -les vibrants en posició final de mot, en infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor) -c/g emmudeixen darrera nasal però fan que la nasal es torni velar (sang, tanc) -la s dels plurals –igs, -nxs, -xs,- çs (enuigs, esfinxs, falçs) -La –s- d’ AQUEST si ve pausa o mot començat en consonant : aquest noi, aquest canta -la S final d’AQUESTS: aquests nois -r final d’infinitius i t final de gerundis: anar, capficar, anant, consistint -s davant fricatives: els joves, els savis, -r de ARBRE, PRENDRE i derivats: comprendre, suspendre SENSIBILITZACIÓ: Consisteix a pronunciar un so mut en un context fònic concret: -la –t de VINT, CENT, SANT, seguida de mot començat en vocal ( cent anys, vint-i-dos, sant Antoni) -la t dels gerundis i la r dels infinitius si ve un pronom feble: fent-ho, fer-la. -la S d’AQUEST si ve mot començat per vocal: aquest home, aquest últim noi. -la b d’AMB seguida de vocal: amb ella. ENSORDIMENT: Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es torna sord en posició final absoluta, final de síl.laba o davant consonant sorda : verb, fred, llarg, pis, lleig,absolut,adquirir, cartílag tiroide SONORITZACIÓ: Els sons sords finals es sonoritzen en contacte amb vocal o consonant sonora: els homes, peix al forn, tuf horrible, lleig i covard, paràgraf nou, cop moral, les orquídies.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

1

L’ARXIFONEMA i L’AL.LÒFON

AL.LÒFON ARXIFONEMA

És el canvi de so que adopta un fonema segons el context, segons els sons anteriors o posteriors a ells, però que NO diferencia significats. Els espirants, per exemple, els podríem pronunciar oclusius i no canviaria el significat del mot: n dental i l velar, davant dental (entaular, alta) Els al.lòfons de les oclusives són aquests (es fan espirants): [b]- [β] Babau, abric [d]- [δ] dit, adob [g]- [ɣ] got, agost El segon sol aparèixer entre vocals, darrera fricativa o lateral, i davant/darrera vibrant: zebra, quadre, ogre, maig ventós, calaix buit Altres al.lòfons de nasals i semiconsonants: [m] [ɱ] davant f/v : àmfora

[n]- [ŋ] davant c/g: sang, tanc, [i] -[j] ,[u]- [w] : iot, cauen Etc.

És la unió de dos fonemes quan s’han neutralitzat i han perdut l’únic tret que els oposava- Es representa amb majúscula: /U/ (o,u Ͻ en posició àtona) /Ə/ (a,ε,e en posició àtona) També representa els fenòmens d’ensordiment a final de mot i assimilacions , o les neutralitzacions de conducta (vulgarismes, com pon nà- pot anar) Els arxifonemes catalans són: /P/ (p,b), /T/ (t,d,), /K/ (k,g), /F/ (f,v), /S/ (s,z), /ʃ/ ( ʃ,ʒ), /N/ (m,n, ɲ), /L/ (l, ʎ),

/R/ (r, ɾ)

…

EL PROSODEMA O TRET SUPRASEGMENTAL

El prosodema o tret suprasegmental és un tret que distingeix dos conjunts d’elements que sonen igual: L’accentuació : punxa- punxà L’entonació: interrogacions, exclamacions, ironies... Vol venir- Vol venir? Vol venir! “Vol” venir La diferència vocal-consonant: pal-mal-mel-cel-tel-tul... La diferencia sonor-sord: sord-sort

...

.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

2

CURIOSITATS Durant la pubertat, les cordes vocals dels nois creixen un cm i les de les noies 3 o 4 mil.límetres. Això fa que els nois canviïn la veu a una octava més baixa, i les noies només 1/3 d’octava

L’home escolta entre 20 i 20.000 hertzs (cicles per segon), hi ha gossos que senten fins a 60.000, i els elefants detecten les de 12. Durant el tsunami de 2004 a Sumatra, els animals van salvar-se perquè el van sentir que venia i van fugir.

El cos humà funciona com una guitarra, amb l’aire, les cordes i la caixa de ressonància (faringe, rinofaringe, boca i llavis, és a dir , les cavitats supraglòtiques)

El nombre de sons pronunciables és il.limitat: una sola persona, a més, pot pronunciar un so de formes diferents. També canvien segons l’anatomia de cada persona i de la situació del seu cos en l’espai. I, també canvien en funció dels sons que tenen al costat.

Un estranger pot aprendre els sons de la llengua, però no sol distribuir els trets no distintius correctament, per això diem que té “accent” (acosta els fonemes de la nostra llengua als seus fonemes i els confon)

Es considera que les consonants nasals, laterals i les vocals tenen un so musical i que les oclusives, vibrants i espirants tenen un so soroll.

En el català central hi ha molts homòfons per culpa de la neutralització de les vocals en posició àtona: s’ho posarà-suposarà, l’arròs espera-La Rosa espera, és fàcil decorar- és fàcil de curar

Per què les llengües , com el tagalog, que només tenen tres vocals, són precisament a,i,u? Perquè són les més allunyades i diferents entre sí. L’espanyol i el rus tenen 5 vocals, l’anglès en té 9 i el francès 8. L’holandès i l’alemany en tenen 14.

Els trets pertinents en una llengua poden no ser-ho en altres, com l’entonació ascendent de MAN en xinès (enganyar) i descendent (a poc a poc)

Les vocals se senten més que les consonants, sobretot a l’òpera, on se senten vocals cantades tota l’estona.

LES VOCALS ALS DIALECTES CATALANS: L’alguerès, la variant nord-occidental i la valenciana no tenen vocal neutra, i el balear té una neutra tònica (que sol ser e oberta en català central i e tancada en català occidental i valencià). El rosselllonès no té e / o obertes . El nord-occidental i el valencià ténen e/o àtones (no neutralitzen), algunes e àtones sonen i en lleidetà (ginoll) i el mallorquí no fa o àtona en u, mentre que a Eivissa i Menorca sí que la fan. El rossellonès tendeix a tancar la o final en –u (Canigú), perd la vocal final dels mots esdrúixos (histori), igual que el balear, i tant un com l’altre, en algunes zones, els finals –gua-guo es fan –go: aigua/aigo.

LES OCLUSIVES ALS DIALECTES: La [v] es fa fricativa en balear, alguerès i tarragoní. Antigament v/b sonaven diferent, i d’aquí aquest fet. A l’alguerès, la d/l entre vocals, les pronuncia r (cara, en comptes de cada). El valencià fa caure la d intervocàlica: cremada-cremà i també pronuncia les consonants mudes. El català occidental no gemina: poble (no pobble), i CL,PL,FL es palatalitzen en CLL (plloure). El balear també fa sonar les mudes i oclusives finals (salt,banc, camp), i fa tl dels grups tll (ametla,batle, espatla). Fa moltes assimilacions: dissatte (dissabte). El rossellonès suprimeix la d en mots com vendre (venre)

LES FRICATIVES I AFRICADES ALS DIALECTES: Les palatals es fan africades al cat. occidental: txerrar, djove, marge, mendjar i en valencià sempre: pludja. A l’Horta de València els sons fricatius palatals es fan tx sempre (varietat apitxada): plutxa, txoc. A Barcelona i rodalies la tj/tg es fa tx: fetxe. La i del dígraf –ix- sona a Lleida i València: peix El rossellonès elimina el so xeix final: diu pei, en comptes de peix. A la Ribagorça fan pujar-puyá

LES LATERALS ALS DIALECTES: La ll es fa y i : palla-paia, genoll-genoi, ceies, ui, vull, assoleiat....al català oriental i a les illes balears. Al sona au, o u, en alguns llocs: auba (alba), ufals (alfals). El menorquí fa muda la ll intervocàlica: fulla és fua

LES VIBRANTS ALS DIALECTES: El valencià pronuncia totes les r finals: acer, amor, car, autster, clor, cor , exemplar, far, futur, mar, obscur, cor, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor... En el català central i el rossellonès, de vegades la reforcen amb t: cor(t, car(t). A l’alguerès, la r abans de consonant, sona l: (gelmà). També fa sonar totes les mudes finals i la r es reforça amb t als monosíl.labs (durt) . El balear no pronuncia cap r final.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

3

EXERCICIS DE FONÈTICA ____1. Memoritzeu l’alfabet català i ordeneu alfabèticament aquestes paraules:

PASTA- PORRÓ- POR- PLÀSTIC- PINASSA- PLORAR- PÚNICA- PIS- PRONOSTICAR-PLOR

____2. Deletreja els mots anteriors, tal i com es diuen en català.

____3. Marqueu amb una creu, quin tipus de relació so-grafia es produeix entre aquests

mots:

EXEMPLES 1 so i 2

grafies

1 grafia i dos

sons en mots

diferents

1 grafia i

dos sons

alhora

Grafia

sense cap

so

2 grafies i

1 so

dilluns, fetge, assolir amb , difunt, sortir culpable, oficial àrab, Biscaia taxi, examen

____4. Ordena alfabèticament aquests mots amb i sense dígrafs I altres expressions:

ATXA, A COR QUÈ VOLS, ADDENDA, AL CAPDAVALL, ARGÜIR, AQUELARRE, ATZUR, A

DESHORA, AIXÒ, ASSOT, ASCENSOR, ALLÀ, ANNA, ANAR, ANYELL, ARRÒS, ARMAR , AL.LÀ,

ACER, AÇORES, ALA, AÏDA, A MANS PLENES, AMOROSAMENT, ASTORAT

____5. Divideix aquestes frases en síl.labes:

Sofria una paràlisi angoixant, que li impedí fer una al.locució claríssima

Veureu la subhasta des de la platja via internet i allà mateix pujareu pel quadre

Paraguai és un país sud-americà d’allò més interessant i sorprenent alhora

El benestar de tothom és el que m’interessa i vosaltres ho sabeu

____6. Classifica a la graella les paraules que hi ha a continuació segons el nombre de

síl·labes: història, aigualit, intel·ligència, guarderia, maó, ràdio, treure, guitarra, desitjar, participar, fotocòpia,

museu, informació, ànsia, paella, veure, americà.

2 síl·labes 3 síl·labes 4 síl·labes 5 síl·labes 6 síl·labes

capa

matalàs ordinador americana participació

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

4

____7.: Diferencia entre diftongs creixents, decreixents, triftongs i hiats entre aquesta llista

de mots:

quatre, guant,aigües,quadern, qualificació, següent, pingüí, sou,caure,roure,viure , iogurt,àvia, aire, rei, diable, coix, llaurar, estudiar, bou, bestiar, riure, canviar, treure, cuina, avioneta, prehistòria, hereu , consciència, experiència, Maria, paraigua, miau, guaitar, equànime, irradiar , hidrotrineu , arrauxat, cereal, enllaunar, quota, biennal, entreacte, cueta, linòlium, abeurador, pòdium, iarda, vuitanta, silueta, cloenda contraindicat, guatlla.

DIFTONG CREIXENT DIFTONG DECREIXENT TRIFTONG HIAT

____8. Fes la transcripció fonètica de les i/u d’aquestes paraules en [ i ], [u], [j], [w]

GUAL- AIGÜES- CUINA- VEURE- LIQÜEU- EVACUAR- MARIA- CUOTA – QUOTA- IODE- PERMÍS

____9 Llegeix aquestes dues imatges, extretes del llibre digital de Digital Text i defineix

quina és la principal diferència entre un so, una grafia i un fonema i com representem, per

escrit, cadascun d’ells.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

5

____10 Ara continua observant una altra imatge, de la mateixa editorial anterior i contesta

les preguntes de sota:

Digues quina funció tenen les cavitats infraglòtiques a l'hora de parlar (prova de

parlar sense respirar)

I la cavitat glòtica?

I les cavitats supraglòtiques?

L’aparell fonador és el mateix per a tots els idiomes? Per què en català tenim sons

que altres idiomes no tenen i a l’inrevés? Sabríem pronunciar els sons que són propis

del rus, per exemple? Què ens caldria fer?

Què vol dir que algú parla “·amb accent”?

Digues un so que consideris molt típic d’una altra llengua, com per exemple, les

vocals nasals del francès.

Hi ha persones que fan una pronúncia “pròpia” dels sons de la llengua , que és

diferent? (pensa en els gangosos, la “ela bleda”, el ieisme, etc.)

____11 Mira de descriure per què el so de demanar silenci (sssssss) i el so de l’abella (zzzz)

són diferents, explicant quin és el seu procés d’articulació, des de que l’aire surt dels

pulmons.

____12.Defineix aquests sons segons la vibració de les cordes vocals, el seu punt

d’articulació i el seu mode d’articulació, tot consultant els quadres que trobaràs a la

pàgina següent:

[o] [p] [u] [l] [f] [ ]

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

6

____13 Remarca en quines d’aquestes paraules s’ha neutralitzat la a/e o bé la o/u

CISTERNA- CAMIÓ- FAÇANA – OCULISTA – PORTALADA- SIMPATIA – OPTIMISME- ÒLIBA -

____14 Què és l’AFI? Cerca sons del castellà, expressats en AFI, que en català no tenim,

com la jota de JAMÓN

____15 Bé, anem a practicar. Transforma aquestes frases a l'Alfabet Fonètic Internacional.

Fixa't en l'exemple(l'accent indica la síl.laba tònica i es posa per darrere): LA RAMONA VEURÀ LA SEVA COSINA DEMÀ PASSAT *lƏ rƏmo’nƏ βƏura’ lƏ se’βƏ kuzi’nƏ δƏma’ pƏ'sat’+

EL FORMATGE ESTÀ DESFET SOBRE LA CUINA AVISA'NS SI VOLS VENIR AL COL.LEGI AMB EL NOSTRE COTXE LA COMPOSICIÓ DE L'AIGUA NO ES FA AMB NITROGEN I OXÍGEN, SINÓ AMB HIDROGEN ELS ESTELS LLUIRAN PER SEMPRE MÉS SOBRE EL NOSTRE CAP CATALUNYA ÉS UN PAÍS PRÒSPER I EMPRENEDOR EN EL MÓN DE L'EMPRESA

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

7

____16 Tot seguit et proposem uns quants exercicis més sobre fonètica :

D'un soroll també en diem:

□ nom □ so □ grafia □xifra

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:

□ camiseta □ zero □colze □brasa

Els símbols amb què representem els sons a l'hora d'escriure es diuen:

□ paraules □ grafies o lletres □vocals

Quan parlem de so i grafia estem parlant del mateix?

□ sí □ no □ depèn

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:

□ penjat □ girafa □ pagès □ julivert

Què creus que va sorgir abans en el llenguatge humà?

□ el so □ la grafia □la xifra

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:

□ abella □ vidre □cavaller □ bisbe

A cadascun dels sons de la nostra llengua li correspon una sola grafia?

□ sí □ no □ depèn

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:

□ caçador □ rossa □circ □ sidral

A cada grafia de la nostra llengua li correspon només un so?

□ sí □ no □ depèn

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules

□ pila □ frase □monada □ edifici

D'aquestes grafies, n'ni ha algunes que poden representar més d'un so?

□ G □ T □ C □ A □ P □ V

Hi ha alguna grafia que no representi cap so?

□ sí □ no □ depèn

Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:

□ colom □ mural □ulleres □ mossegada

Com s'anomenen les paraules que representen sons?

□ onomatopeies □ al.literacions □ metàfores

Subratlla les onomatopeies que hi ha en aquest llistat:

□ DRING □ BOOM □ PLAS □ AIGUA □ DESCANS

Digues quin d'aquests sons és oclusiu, velar, sonor:

□ p □ f □ g □ k □ e □ l

Digues quin so es repeteix a totes aquestes paraules:

□ esquitx □ col □ paquet □ kàrate

____17 Expressa el resultat d'aquestes endevinalles i enganyifes amb AFI:

Surt cantant, fa tuturut i de tots és mal rebut Va un indi i mata un vaquer. Qui és el dolent? Quin és l'ofici que sempre cansa una lletra? Què necessites per tallar-te el cabell? Per què els senyors duen barret, els obrers porten gorra i els pagesos barretina? Què és el primer que fa tothom quan es desperta? Quant hi ha d'aquí a València? Quins són els obrers que no treballen mai de dia? Quin és el millor negoci? Un joier i un pagès, en què s'assemblen?

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina1

8

____18 Ara a veure si encercles l'única paraula que conté el so de l'inici del grup:

1 [ ] escopinya animal tennis pintar 2 [ ] botifarra xiulet jersei pintaungles 3 [ Ø ] cantaré arròs escriptor arrenca-li 4 [ ] resaríem arada arrencar sospita 5 [ ᴐ ] difós confiança allò senyor 6 [ u ] ofidi hola estrany espès 7 [ b ] plàstic Waterloo dinarem pensatiu 8 [ ] guerrer guapa gran gendre 9 [ z ] ascendir cassola feliç gasosa 10 * Ə + oblit últim estès innocu

____19 I ara a veure si saps quins paraula està expressada amb l'alfabet fonètic

internacional, en català!:

1 [əzíl] ....................................... 2 [dəzukupəsió+ ....................................... 3 [ənsizəðóɾə+ .......................................

4 [h βi] ....................................... 5 [əskus zə+ ....................................... 6 [pəízus+ ....................................... 7 [rəz lðɾə+ ....................................... 8 [əgziβisió+ ....................................... 9 [kul ʒi+ ....................................... 10 [əeɾup rt+ ....................................... A la pàgina següent teniu el quadre fonètic de sons consonàntics i vocàlics del català en

blanc. Completeu-lo!

Pàg

ina1

9

ALFABET FONÈTIC INTERNACIONAL DEL CATALÀ Completa el quadre amb els símbols de l’AFI corresponents a la llengua catalana (zones marcades en blanc)

MODE D’ARTICULACIÓ PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIAL LABIODEN-TAL

DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR

cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora

consonants

oclusiva

nasal

lateral

vibrant simple vib. múltiple

fricativa

africada

TRIANGLE VOCÀLIC

palatal central velar

Pàg

ina2

0

____20 Passa aquests mots, sintagmes i frases a AFI, tenint cura dels fenòmens de contacte

sintàctic:

a) Fred Fred intens Fred vibrant Fred furiós

b) Cub Cub obert Cub marró Cub trencat

c) Càstig Càstig immens Càstig graciós Càstig fort

d) Nois Nois cecs Nois valents

e)Tancat El jardí Canta Confessar Excèntric Transportar

f) Regla Triple Ratlla Futbol Abnegat Adscriure

g) Ètnia Setmana Els jocs Cent anys quant és? Àbside

h) Les roses de la jardinera floreixen abans

____21 Ara feu el contrari amb aquestes frases:

____22. Feu la transcripció fonètica d’aquests contactes o posicions consonàntiques:

-ENSORDIMENT: òxid, diàleg tosc, absoldre

-SONORITZACIÓ: joc net, capgirar, pis alt, capdamunt, els bitllets, els avis, peix

agafat

-ASSIMILACIÓ:

o LABIALITZACIÓ : nen bell, confessar, ben ple, envestir

o DENTALITZACIÓ (a l palatal i n palatal) : falta, canta

o PALATALITZACIÓ (a ny i a ll): el xec, el jardí, un xec, un jardí, el llibre

o VELARITZACIÓ: tancat, sanguinós

-GEMINACIÓ: el llapis, cable, poble, regla, triple, miracle, ratlla, atlàntic, setmana,

admirar, advocat

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

1

-FALSES GEMINACIONS: suggerir, acció, ascensor, excèntric, excusa, hipnosi,

cognom, tècnic

-EMMUDIMENT: cant, fer, tomb, arbre, prendre, venir, colomar, clar, hoquei, aquest,

verds, sords, bolígrafs, raigs, falçs, compte, exempció, camp, pont, malalt, , els jocs,

les roques, ambdós, estupend, ronc, fang, desigs, ahir, plànol, llombrígol

-SENSIBILITZACIÓ: anant-hi, amb avió, aquest any, quant és?, sant Andreu, Sant

Esteve

-NO EMMUDIMENT: cor, amor, mar, or, pur

____23. Ortografia el text fonètic de sota i tot seguit detecta en cada estrofa

els fenòmens fonètics indicats:

1ª estrofa: emmudiment i assimilació de punt d’articulació

2ª estrofa: assimilació

3ª estrofa: sonorització i emmudiment

4ª estrofa: sensibilització, elisió i sinalefa

Extret del Llibre de text Altaveu, Ed. Teide.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

2

____24 Descriviu el joc homofònic que proposa Josep M. Ripoll, a aquest poema de

Paper de Versàlia i busqueu-hi elisions,

sinalefes, sinèresis i hiats

Quan inicio un vers, no puc saber si la versió serà definitiva; sovint tampoc no sé vers on va el vers, ni sobre què el poema versa encara. La diversió s’acaba si a mig vers no tinc vers on anar; i si, en saber-se, no veiés el vers clar, no seguiria; gran fóra l’aversió pel vers truncat. Potser el revers del vers em tornaria diversions que l’anvers no em donarà. Però, poc versàtil, no em diversifico en més versions que el vers esgotaran. En verds, no pas en blaus, faré el vers sempre, i a Anvers podria dir que he escrit com mai… És versemblant que, a prop de Barcelona, el vers se’m cansi, doncs, de perversions. (Extret del llibre de text Altaveu, Ed. Teide)

____25 Llegeix aquestes definicions d’AL.LÒFON I ARXIFONEMA:

http://www.ub.edu/sonscatala/ca/glossari/allofon http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0080998.xml

i ara mira de dir si el castellà també té al.lòfons i arxifonemes. Posa exemples.

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

3

IDEES PER A PROFES!!! Si voleu explicar la importància de tenir "un piquet d'or", passeu als alumnes la pel.lícula "My fair Lady". Explica la història d'una florista de baixa classe social i pitjor educació, a la qual un professor de fonètica s'entesta a ensenyar a parlar bé l'anglès, com a mitjà d'ascensió social, amb l'objectiu de presentant-la davant de la reialesa i que passi per una princesa :

El Dr Higgins troba Eliza al carrera, parlant "com una verdulera"

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

4

El Dr Higgins enregistra la seva parla i pren la decisió d'ensenyar-la

La pel.lícula ensenya els aparells que es feien servir en aquella època per a reproduir el so

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

5

També apareixen els símbols fonètics emprats en aquells moments.

(La pel.lícula és fàcil de trobar, i en color)

Anna M. Ribas Margarit

Pàg

ina2

6

MÉS IDEES PER A PROFES

a) Quins serien els trets distintius i no distintius d’altres signes ? Com ara un senyal de

tràfic,com “No aparqueu” (dist: color, forma, dibuix...; no dist.: en fusta o metall,

penjat o en un pal, a plaça o carrer...)

b) Treballar rondalles ortofòniques: Una gallina ticamica...

c) Fer rodolins per treballar la e/o oberta i tancada, la neutra, la a tònica, la o àtona...

d) Dictats variats: escriu el/la professor/a i els alumnes diuen quina lletra haig de posar;

escriu el/la professor/a malament i ells corregeixen; escriuen dos o tres nens

malament i els companys corregeixen, escriu el/la professor/a però les paraules

difícils les mima i ells les endevinen i les escriuen; mimen els alumnes, escriuen ells i

cada cop que s’equivoquen fem el joc del penjat; es fan frases amb totes les

paraules mal escrites, dictats preparats, alumnes que corregeixen els companys...

e) JOCS:

a. Joc d’Alícia en terra de meravelles, per al valor distintiu dels fonemes: sarda-

tarda-torda-corda-sorda-...

b. Buscar “parelles alterades” canviant la síl.laba tònica: angles-anglès, pati-

patí, aturat-atura’t, música-musica-musicà, fabrica-fàbrica-fabricà

c. Treballar els homòfons: que estigui-castigui

d. Endevina endevinalla, com sona de debò... descanviïs, atmosfera, xofer,

futbol, diòptries, olimpíada, míssils, rèptils, medul.la...

e. La “cadena de mots”: cada nou mot comença per la consonant o vocal del

mot anterior: serp-patum-miracle-espant- tap-pitrera-armari-idiotesa...

f. Jugar a dir embarbussaments catalans: un carro carregat de rocs corria per

la carretera i les rodes rodaven, rodaven i el carreter renegava.

g. Compondre paraules a partir de cartrons amb consonants i vocals.

Pàg

ina2

7

solucions

MODE D’ARTICULACIÓ PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIAL LABIODEN-TAL

DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR

cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora

consonants

oclusiva p b t d k g

nasal

m m lab ɱ

n ny ɲ

n velar

lateral l ll ʎ

vibrant simple vib. múltiple

r rr

fricativa

b fricat β

f v d fricat δ

s z xeix ʃ

ge ʒ

g fricat ɣ

africada

ts dz tx

ʧ tg ʤ

TRIANGLE VOCÀLIC

palatal central velar

i u

e tancada neutra ə o tancada

ɛ e oberta Ͻ o oberta

a

Vocals consonants: obren síl.laba o mot (y, w, noia, diuen), Semi-consonants: van davant en els diftongs creixents (j, w, miau, quatre) Semi-vocals: van darrera en els decreixents. (i, u , noi, peu)