Frau[1271; del ll. fraus, fraudis "mala fe; engany'] [1282; d'origen

incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum "país trencat, congost', de la mateixa arrel del ll. frangĕre "trencar'] 1

Acció d’enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d’ell. 2 Acció contrària a la llei o als drets que en

deriven amb intenció de treure’n un profit.

Corrupció[s. XIV; del ll. corruptio, -ōnis] 1 Acció de corrompre o

corrompre’s. 2 Desviar, viciar, pervertir.

Impunitat[del ll. impunĭtas, -ātis, íd.] 1 Exempció de càstig. 2 Manca de

responsabilitat davant la llei. La impunitat és de dret quan intervenen amnistia, perdó o prescripció, i és de fet quan hom

escapa a l’acció de la justícia per manca de proves suficients.

Llums i taquígrafs…

Un Palau. I també un hotel. I un 3%. I futbolistes d’elit, presumptes prohoms i empresaris d’altura enxampats

defraudant, evadint o eludint. Rere una costa delmada per l’especulació on un cable de wikileaks alerta de la presència

de la màfia russa a Barcelona. Malbarrejat amb una amnistia fiscal pitjor salpebrada amb un rescat bancari. I un model ‘Panamà’ que s’estén a tota l’obra pública, de la línia 9 del metro al canal Segarra-Garrigues. Albada dels

sobres que volen, i venen i van. Corruptes i corruptors. Portes giratòries. I elits extractives. I el règim de

l’acumulació per despossessió que clou amb l’epitafi impune del torn dels indults. Tanmateix, micropolítiques

de pura novel·la negra: tres robatoris nocturns d’ordinadors a Sabadell, a Ciutat Vella i a la seu d’Adigsa. I

inacabats ‘casos aíllats’. Del cas Turisme al Pallerols, de Palau a Pretòria, de Palma Arena a Nóos fins la Gürtel

desplegant-se al País Valencià… La corrupció, finalment, és del sistema? O ha esdevingut el sistema mateix?

Què fer? La profunda crisi democràtica –rere la metàstasi cleptòmana arreu dels Països Catalans– ens desvetlla del

cicle viscut, a cavall de l’esclat de la bombolla financera, les runes de l’orgia especulativa, la globalització de l’economia

del delicte pròpia del capitalisme furtiu i la degradació de les condicions de vida i treball de la majoria social. És sota aquest context, que les presents jornades obertes pretenen

abordar i aprofundir en tres realitats comunes i interelacionades: l’actual debat al voltant del debat

parlamentari sobre la futura llei de transparència, la cartografia acurada del trinomi silenci-corrupció-impunitat i les alternatives existents, fonamentades en l’ètica i l’acció

col·lectiva, per a un present i un futur radicalment diferents. Però amb temps encara per reconèixer el paper

imprescindible dels moviments socials i les acusacions populars com a espai d’autodefensa democràtica, xarxa

comunitària i dic de contenció. Consciència que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Necessitat i radicalitat de saber que o ens en sortim col·lectivament -contra la resignació i el nihilisme que dicta

la corrupció- o fracassarem. Tot plegat a Sabadell. El proper 5 d’abril i a prova de mercuris. Per seguir estirant

del fil, aixecant catifes i reclamant llums i taquígrafs.

[Programa]10:00 a 10:30 horesBenvinguda a càrrec de la Plataforma Sabadell Lliure de CorrupcióObertura, a cura de Santiago Alba Rico: “La mà!a, estadi superior del capitalisme”

De 10:30 a 11:00 horesTransparència, radicalitat democràtica i transformació social.A càrrec de Ismael Peña-López, professor de Ciència Política de la UOC i investigador al Internet Interdisciplinary Institute

De 11:00 a 11:30 horesDe baix a dalt: municipalisme i accés a la informació.A càrrec de Montserrat Vinyets, advocada i membre de la Comissió de Juristes de la CUP

Pausa '15

11:45h | Transparència, feta la llei, feta la trampa?De 12:00 a 13:15 hores | Debat per grups de treballDi!cultats, riscos i limitacions en les legislacions de transparència

[Grups de debat]

Grup 1: País Basc, una experiència recent.La Norma Foral de Transparència i l’accés a la informació pública de la Diputació de Gipuzkoa.A cura de Garbiñe Errekondo, diputada d’Administració Foral i Funció Pública per EH Bildu.

Grup 2: La transparència i l’accés a la informació en perspectiva internacional. Una comparativa global.A cura Eduard Martín-Borregón, periodista de dades i cofundador de Data’n’Press

Grup 3: Quan la transparència comença a casa: la CUP, de bat a bat.Cap a nous models, de l’open data al open government. A cura de Martí Olivella, director de Nova – Centre d’Innovació Social

13:45h | Plenària, relatòria i posada en comú

De 14:00 a 16:00 hores | Dinar Popular A càrrec de Can Capablanca, Casal Independentista i Popular de Sabadell

De 16:00 a 17:00 horesSessió oberta de treball: la CUP davant la llei de trasparència. Conclusions.

De 17:00 a 18:30 horesNi un pam de net: la corrupció als Països Catalans

- Les Illes Balears: del Palma Arena al cas Nóos.A càrrec de Marisa Goñi, periodista i exdirectora de Ràdio i Televisió de Mallorca.– El País Valencià: d’Orange Market a Brugal. A càrrec de Xavier Aliaga, periodista i escriptor. Col·labora a El País, Levante-EMV o El Punt-Avui.– Catalunya, entre Palau i Pretòria.A càrrec de David Fernàndez, periodista i diputat per la CUP-Alternativa d’Esquerres.

De 18:30 a 20:00 horesFrau !scal, mà!es i especulacions

- Silenci, es defrauda. A càrrec de Miguel Angel Mayo, portaveu GEHTSA (inspectors d’Hisenda)- Rere l’especulació. A càrrec de Itziar Gonzalez, exregidora de Ciutat Vella.- Fora de control: les mà!es internacionals a casa nostra. A càrrec de Xavier Vinader, periodista.

20:00h | Nous accusons: dempeus contra la impunitatCloenda a càrrec de les acusacions populars, estri d'autodefensa democràtica:

Cas Mercuri, a càrrec de Mariona Aspachs (Plataforma d’Entitats)Cas Palau, a càrrec de Jaume Asens (FAVB)Cas Preferents Caixa Laietana, a càrrec de Laia Manté (Col·lectiu Ronda)Cas Catalunya Caixa, a càrrec de Ester Sancho (CUP)

Articles,hemerotquesi plecs

No n’hi ha un pam de netMARIA FAVÀ COMPTA, periodista

“S’ha de millorar la inspecció. Però és que aquí hi ha molt empresari “cutre”, que fa moltes trampes, que aporta una documentació al districte, signada pels seus tècnics, que diu una cosa i després en fa un altra. Aquí hi ha la complicitat de molta gent”. I afegia que “cal fer desaparèixer la usura de la Rambla” i amenaçava amb tancar els bars que no complien les ordenances i que molestaven el veïnat.

Aquestes declaracions són d’Itzíar González, la independent que va anar a les llistes del PSC en les eleccions municipals. Les va fer al diari Avui el 28 de setembre del 2007, tres mesos després de prendre possessió del càrrec de regidora de Ciutat Vella i dos anys abans que esclatés l’escàndol de l’hotel del Palau i que es comencés a fer pública la punta de l’iceberg de la corrupció relacionada amb les llicències d’obertura d’establiments comercials, d’oci i d’apartaments turístics. La trama de funcionaris corruptes i els seus còmplices externs van estendre la teranyina a altres districtes, però fins ara només han arribat a judici els casos de l’Eixample i Ciutat Vella. A micròfon tancat la regidora era més clara. Però de moment ho hem de deixar aquí. En diuen secret de sumari. Algun dia potser se sabrà el que va declarar l’any passat davant del jutge quan va dimitir del seu càrrec.

La relació d’aquesta dona amb el PSC i l’Ajuntament és com una paràbola bíblica. Si la llegim, començarem a entendre alguna cosa de la gangrena que tenalla des de fa anys i panys el districte més complicat i més viu de la ciutat. I no és pas perquè els veïns no ho denunciessin, però tots els antecessors de la González portaven, de gust o per força, els “sonotones” desconnectats. Abans d’acceptar anar a les llistes del PSC, Itzíar González ja sabia amb qui se les havia. I com li havien fet el llit altres vegades. Ella va encapçalar el grup de treball que va pactar amb els veïns la reforma de la plaça Lesseps. Si la ciutat ha viscut mai un bon exemple de procés assembleari, és aquest. Però quan va acabar la feina i va elaborar l’informe final, el regidor de Gràcia, que aleshores era Ferran Mascarell, va obrir el calaix de sota de tot d’un arxivador del seu despatx i el va desar allà. I allà s’hi va quedar durant anys. El que es va executar després és tota una altra història. Doncs malgrat aquesta bufetada, González va tornar a confiar i va acceptar anar a les llistes. Li van encolomar Ciutat Vella, un districte que a més dels conflictes interns, estava enfrontat amb el moviment veïnal per l’actitud prepotent dels regidors que la van precedir.

Els primers mesos del seu mandat va omplir la seva agenda amb reunions de veïns i va anar rentant la roba bruta dins de casa. No estava d’acord amb l’hotel del Palau de la Música però per disciplina de grup va acceptar iniciar un procés, com el que va fer a la plaça Lesseps, per suavitzar el projecte i arribar a un consens. En aquests primers temps passejar amb ella pels carrers del Raval era sorprenent; tots la coneixien, tothom la saludava. La majoria li somreia. Les males cares ja vindrien després. González va intentar, com anys enrere a la plaça Lesseps, processos participatius. Però la Casa Gran no estava per orgues. Això es veia des de fora. Ella potser no. Els periodistes que feien informació municipal, conscients que la Itzíar era una rara avis, la van tractar amb una suavitat i condescendència inusuals. A tots ens inspirava tendresa i una mica de llàstima. I tots pronosticaven que plegaria abans d’hora. Era una mort anunciada.

Moviment de funcionaris En aquesta primera etapa va aconseguir fer fora l’Heliodoro Lozano, l’inspector quaranta vegades denunciat pels veïns. L’expulsió de Lozano només va ser possible després que un despatx d’advocats l’acusés de donar llicències en temps rècord i sense complir els requisits. No devia fer els favors de franc, perquè va passar d’estar en números vermells l’any 2001 a tenir diversos pisos, nou motos i a fer tres ingressos de 5.000 euros en el seu compte corrent en un sol dia. A més de Lozano, la regidora fa fora de Ciutat Vella quatre funcionaris més que es reparteixen per altres districtes i dels qui no se sap el nom. Però com que la màquina municipal funciona com funciona, a Lozano no el van enviar a casa. El van destinar a Nou Barris i durant mig any va ser el director de llicències d’aquest districte, la mateixa responsabilitat que havia tingut a Ciutat Vella on havia donat, que se sàpiga, unes 800 llicències de pisos turístics.

A una altra funcionaria collaboradora de Lozano, Elena Ariza, que era cap de l’assessoria jurídica de Ciutat Vella, la van enviar a Sarrià i a un tercer funcionari a l’Eixample. No hi van anar a enganxar segells. Hi van anar a fer la mateixa feina per la qual estaven sent investigats. Haurien de passar encara molts mesos perquè es comencés a destapar la trama que potser mai no es coneixerà del tot perquè sovint les víctimes, els comerciants extorsionats, també es van beneficar de la corruptela. I denunciar-ho significaria en molts casos autoinculpar-se.

Però hi ha excepcions. Josep Ramon González, de la botiga De tot al Born, va explicar a l’Avui que la seva vida s’havia convertit en un infern per culpa de Quílez i dels funcionaris que l’extorquien. Ho va explicar el 2 d’abril del 2009, un dia després que comencés el primer judici contra la trama dels funcionaris corruptes de l’Eixample (el març del 2011 es va celebrar un altre judici contra la trama d’aquest districte i amb tres funcionaris més implicats). Un altre botiguer del passeig del Born va explicar que havia pagat 16.000 euros per una botiga que es va obrir fraudulentament i que després l’Ajuntament va tancar. Emili Cota, aleshores president de la Plataforma de la Ribera, va explicar el cas d’un puticlub del carrer Consell de Cent que també havia aconseguit la llicència de sota mà. El líder veïnal Pep García va fer afegir a la llista un establiment molt polèmic del carrer Hospital que també va acabar tancant. I Carmen Ahijado, que aleshores ja tenia clausurat el seu bar Donagal de Ciutat Vella i que pesava contra ella una pena de cinc anys de presó, també es va despatxar a gust contra els funcionaris. El propietari del popular bar El Pastís va denunciar pressions per part d’Heliodoro Lozano...

Esclata l’afer del PalauJa hem arribat a mitjan 2009 i està a punt d’esclatar l’afer del Palau de la Música. Mentrestant la Barceloneta, la nineta dels ulls de l’Itzíar González, es revolta contra la construcció de l’hotel Vela i de retruc contra la regidora. Malgrat la dura protesta popular, l’hotel s’inaugura el primer de setembre del 2009 i canvia per sempre l’sky line de la ciutat. Aquell mateix mes esclata l’afer de l’hotel del Palau. Aleshores Itzíar González i dues col·laboradores seves ja havien rebut insults i amenaces de mort i uns facinerosos violen el domicili de la regidora i s’emporten l’ordinador.

L’Ajuntament li dóna protecció policial però només li manté uns dies. Acabaria dimitint l’abril del 2010. A finals de l’any passat el moviment veïnal de Ciutat Vella va demanar al districte que es formés una comissió per investigar les trames corruptes. Però l’Ajuntament només ho accepta a mitges. Es nega que la recerca retrocedeixi fins a l’any 2000 i no vol ampliar la investigació fora de Ciutat Vella.

“No hi ha un pam de net. Siguin del color que siguin, quan s’hi queden massa anys acaben mangant”, diu la Pepita C. de la Rambla del Poblenou. La senyora Mercè P. del carrer Major de Sarrià, com que té més pedigrí, ho diu més finament: “Si es perpetuen en el poder es creuen invulnerables i acaben prevaricant”.

Noms propis i altres detalls de la trama

Els afers de l’hotel del Palau, dels apartaments turístics i les llicències d’obertura concedides de forma fraudulenta a establiments comercials i d’oci han marcat l’etapa final dels trenta anys de govern del PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Funcionaris encausats/empresonats: Heliodoro Lozano (cap de llicències de Ciutat Vella. Quan ja estava sota sospita, el van destinar a Nou Barris.

Empresonat el desembre del 2009, va sortir en llibertat el juny del 2010. Va demanar per incorporar-se a l’Ajuntament. Soci del prostíbul Bailén 22); Eduard Cabestany (inspector de llicències de l’Eixample. Va ser jutjat el març del 2011 junt amb set implicats més, dos dels quals també funcionaris); Elena Ariza (cap de l’assessoria jurídica de Ciutat Vella); Manuel Martínez (inspector de llicències de Ciutat Vella que arran d’unes denúncies va ser traslladat a l’Eixample. Va anar a la presó per extorquir locals d’oci); Julián López Sánchez (funcionari del districte de l’Eixample, cobrava comissions per agilitzar llicències).

Privats imputats: Joaquim Quílez (enginyer. Cap extern de la trama. Elaborava els informes que els particulars havien de presentar a l’Ajuntament. Implicat també en el cas dels prostíbuls Saratoga, Riviera i Bailén 22. Va passar sis mesos a la presó i aquest març ha tornat a ser jutjat per la trama de l’Eixample); Ignasi Martí (enginyer i excunyat de l’inspector de llicències de l’Eixample Eduard Cabestany. Jutjat el març del 2011); Carles Díaz (arquitecte del despatx d’Oscar Tusquets que va elaborar el projecte de l’hotel del Palau de la Música); i 25 empresaris més que van pagar suborns per

obtenir llicències d’obertura.

Càrrecs que han continuat després dels escàndols: Ramon García Bragado (cinquè tinent d’alcalde); Enric Lambies (director jurídic de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament); Ramon Massaguer (gerent d’infraestructures i urbanisme); Mariona Carulla (presidenta del Palau de la Música i ara implicada en el frau fiscal de l’empresa Agrolimen, que és de la seva família). Patums: Ricard Bofill (arquitecte de l’hotel Vela); Oscar Tusquets (arquitecte del primer projecte de l’hotel del Palau de la Música).

Converses telefòniques gravades per la policia entre Quílez i/o Lozano i els següents càrrecs públics: Roger Pallarols (regidor de Comerç, exsecretari de l’agrupació socialista de Ciutat Vella i conseller de districte); Víctor Badia (militant d’Unió que l’any passar va plegar de conseller del districte); Francesc Salvador (exconseller del PSC de Ciutat Vella); Joan Albert Dalmau (gerent de Seguretat de l’Ajuntament).

Han arribat a judici irregularitats que afecten 34 edificis de Ciutat Vella que van obtenir llicències de la trama corrupta pels següents conceptes; pisos segregats que no complien la llei; certificats falsos; establiments que van obrir sense els requisits que marquen les ordenances; ordres de cessament d’activitat que no es van executar...

Els privats donaven uns 70.000 euros de mitjana per “mordida”. A Ciutat Vella hi ha 123 hotels, 108 pensions, entre 574 i 650 apartaments turístics i 1.271 bars malgrat el pla d’usos que limita aquestes activitats. No estan diferenciats els prostíbuls. En un sol dia, el 31 de desembre del 2006, van entrar en el registre de Ciutat Vella 675 sol·licituds d’apartaments turístics, i d’aquest total, 661 estaven signades per Joaquim Quílez. 281 van ser denegades però se suposa que funcionen.

Les AVV, als jutjatsLa Favb i les associacions veïnals de la Barcelona Vella han estat molt actives en la lluita contra la corrupció. Recollida de signatures, protestes als consells de districte, manifestacions... A aquestes accions s’ha afegit una intensa labor de denúncia als tribunals.

Hotel del Palau de la Música. La denúncia per irregularitats presentada per les associacions del Casc Antic i En defensa de la Barcelona Vella va donar lloc a la imputació de la cúpula d’Urbanisme, amb el tinent d’alcalde Ramon García Bragado al capdavant. La instrucció ha acabat. Les defenses han demanat arxivar el cas i la jutgessa ho ha desestimat. Les entitats estan pendents que es convoqui el judici. Administrativament, l’actuació està suspesa i l’hotel no es construirà.

Saqueig del Palau. La Favb es va personar com a acusació popular i el jutge va imposar una fiança de 6.000 euros. La quantitat es va aconseguir de la venda de bons d’ajuda. Com que el jutge volia fora la Favb, va obligar l’entitat a compartir acusació amb la Diputació de Barcelona (que és part implicada). La Favb va decidir abandonar.

Comissions fosques. La Favb es presenta com a acusació popular en la causa del pagament de comissions, mitjançant el Palau, de l’empresa Ferrovial a CDC. Està imputat l’extresorer de Convergència Daniel Osácar. Per a l’Agència Tributària és receptor de 2,33 milions d’euros. Una altra vegada s’exigeix fiança de 6.000 euros. La Favb ha recorregut.

Funcionaris corruptes. Davant les irregularitats amb les llicències a apartaments turístics, l’AV del Gòtic i la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella van exigir l’obertura d’una investigació independent, amb participació veïnal, sense obtenir resposta. L’AV del Gòtic i veïns afectats han exercit d’acusació popular i particular contra la trama encapçalada per Lozano i Quílez. Finalment va ser admesa sense haver de pagar fiança.

La ciutat corrompudaEls casos Pretòria i Palau proven quel’urbanisme especulatiu s’ha estès per tota l’àrea metropolitana

MARC ANDREU, periodista

Tom Sawyer i Huckleberry Finn són, sens dubte, els personatges més famosos de Mark Twain. Però ho haguessin pogut ser Fèlix Millet i Luís García, Luigi, si l’escriptor nordamericà hagués reescrit a la Catalunya del segle XXI el seu clàssic conte moralista del 1900 L’home que va corrompre una ciutat.

Contràriament al que suggereix el títol, el protagonista de la faula no és l’home que aconsegueix corrompre, “la ciutat més honesta i austera de tota la regió”, sinó la llarga llista de notables burgesos i polítics dirigents del municipi que són fàcilment corromputs.

Més o menys com a la Gran Barcelona d’avui, on el prohom de la burgesia nacionalista Millet i l’exdiputat socialista Luigi posen cara als casos Palaui Pretòria. Quan, en canvi, els qui en surten més retratats són empresaris, mitjans de comunicació, funcionaris i polítics de gairebé tots els colors.

“Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”. La cita no és una ficció de l’alcalde de Hadleyburg, sinó una realitat que Jordi Hereu va declarar a Catalunya Ràdio sobre l’hotel del Palau. És una afirmació que podrien haver dit l’exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, i tots els regidors que apareixen esquitxats en els sumaris de Pretòria i Palau a Badalona, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Llavaneres, l’Hospitalet, Cerdanyola, El Prat, Sant Cugat, l’Ametlla del Vallès... I Barcelona?

“Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”. El primer que xoca de l’afirmació és que Hereu la va fer el 6 de juliol, quan la jutgessa Míriam de Rosa ja havia imputat el tinent d’alcalde Ramon García Bragado i el gerent d’Urbanisme Ramon Massaguer ·acusats de prevaricació i falsedat en document amb el director jurídic d’Urbanisme, Enric Lambies, i l’arquitecte Carles Díaz· per haver participat en “una operació especulativa”. La del projecte d’hotel del Palau, planificada discretament (es va iniciar abans del 2005 i no es va fer pública fins el 2008) per Millet en connivència amb els departaments de Presidència i Economia de la Generalitat, de l’Ajuntament en ple ·govern i oposició, excepte ERC per activa i ICV·EUiA per passiva· i dels grans mitjans de comunicació. Els que, fins que la justícia no ha actuat a instàncies del moviment veïnal, van silenciar una operació especulativa reiteradament denunciada per les associacions de veïns i Carrer.

L’origen, a Barcelona “Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”. El més revelador de l’afirmació d’Hereu és el moltes i el constantment. Retrata un model d’urbanisme concertat –al servei de l’especulació i no de l’interès públic- que el cas Pretòria prova que s’ha escampat per l’àrea metropolitana. El seu origen, però, està a Barcelona i té arrels en la praxis d’especuladors encara darrerament notícia com José Antonio Samaranch (pel seu insultant funeral d’Estat), José Luis Núñez (per La Rotonda, les seqüeles del Barça 2000 i el frau a Hisenda) i la família Sanahuja (per l’aniversari de l’aluminosi i la fallida de Sacresa).

“Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”. El que no concreta aquesta cita d’Hereu –i no aclariran les investigacions sobre el cas Palau obertes al Parlament i a l’Ajuntament i la comissió sobre Pretòria que el PSC s’ha negat a obrir a Santa Coloma– és quines operacions especulatives podrien estar sota sospita a Barcelona. El sumari de Pretòria se centra en Santa Coloma, Llavaneres i Badalona, però apunta també que la trama que ja ha dut a la presó Luigi, Muñoz i els exalts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta intentava fer negocis arreu. Com a Horta-Guinardó, on Luigi va voler pescar entre els 8 milions d’euros del projecte d’un poliesportiu.

“Una tramitació urbanística més de les moltes que estem fent constantment”. L’alcalde potser no hi pensava, però els punts on més urbanisme s’ha fet en els darrers anys a la ciutat apareixen també al

sumari de Pretòria: la frontera amb L’Hospitalet que és la plaça d’Europa i Gran Via 2 (on apareix implicat l’exregidor del PP i president del Meeting Point, Enrique Lacalle) i la frontera amb Sant Adrià que és Diagonal Mar. Curiosament, les dues àrees on la constructora Espais, de Lluís Casamitjana (imputat a Pretòria per Marina Badalona), focalitza la seva activitat a Barcelona. Així queda gràficament palès en un mapa del web d’Espais pel qual cap mitjà de comunicació ha sentit curiositat fins ara. Del que sí s’ha fet ressò la premsa és de l’intent de tràfic d’influències d’Alavedra i Prenafeta amb els consellers Antoni Castells, Joaquim Nadal i Carme Capdevila per vendre a la Generalitat l’edifici Illa Fòrum, que Espais té a Diagonal Mar. Una operació especulativa de les moltes que es fan constantment. Però en aquest cas, frustrada per la “desobediència” de la secretaria d’Habitatge, Carme Trilla.

Canvi de cicle polític i socialTot plegat estén la sensació que no és tan sols la ciutat el que s’ha corromput, sinó el país sencer. El presumpte finançament irregular de CiU a través del Palau de la Música i de comissions del 3% (o més) que ja va denunciar Pasqual Maragall i que constructores com Ferrovial haurien pagat a la dreta nacionalista per l’adjudicació d’obres públiques· contribueix a la desafecció política en moments clau des del punt de vista nacional (retallada de l’Estatut) i socioeconòmic (crisi).

Paradoxalment, tot sembla indicar que bona part dels actors deixats en evidència pels qui van corrompre la Hadleyburg de l’oasi català seran els qui protagonitzaran l’històric canvi de cicle polític i social que s’aproxima a Catalunya i Barcelona. Està per veure si el canvi ho serà també de model econòmic, de país i de ciutat. Però del que no hi ha dubte, excepte sorpreses, és que aquest canvi històric no el capitalitzarà l’ideal i l’ètica socialista en la que Mark Twain va creure al final de la seva vida.

Davant del gran poder econòmic i especulatiu, del nacionalisme neoliberal en ascens i de la socialdemocràcia en retirada; davant dels Millet i els Luigi que Twain hagués pogut situar d’inspiradors actuals de L’home que va corrompre una ciutat, només hi ha una oposició: la rebel·lia de personatges com Tom Sawyer i Huckleberry Finn. Ells serien avui veïns dels barris metropolitans. I probablement s’haguessin manifestat el 10 de juliol a Barcelona pel dret democràtic a decidir. O se sumarien, el 29 de setembre, a la vaga general. Ni que fos per protestar contra qui va corrompre una ciutat, una societat. La nostra.

La maledicció del tres per centJOSEP FONTANA, historiador

Hi va haver uns temps en què vivíem feliços, convençuts que els nostres polítics eren passablement honrats. És veritat que ens mentien cada vegada que ens demanaven el vot (un cop al poder no feien res del que ens havien promès) i que en algun cas resultava sospitosa la sobtada millora dels seus nivells de vida. Entre les coses que vaig aprendre, quan era petit, del meu pare figura el seu record de com un polític del seu temps, diputat d’extrema esquerra, va canviar de partit, passant-se a un altre que estava al govern i, simultàniament, va canviar el restaurant en què dinava cada dia per un altre de millor. Sempre m’ha quedat la malfiança dels canvis d’idees que van acompanyats d’una millora del menú.

Però no negaré que hi ha polítics honrats. Jo personalment n’he conegut dos. El primer va ser el malaguanyat Ernest Lluch, que, quan va deixar el ministeri de Sanitat, no va voler acceptar els càrrecs ben remunerats que li oferia la indústria farmacèutica, sinó que va optar per tornar a la universitat i viure modestament. L’altra, com que encara és viu, no el mencionaré, per tal de no avergonyir-lo, ja que en aquests temps faria figura de “tonto”. Estic convençut que n’hi deu haver algun més dels dos que esmento, ja que les meves coneixences dins d’aquesta professió són escasses, i no resulten significatives.

Però aquesta felicitat se’n va anar en orri l’octubre de 2006, quan Pasqual Maragall va cometre la imprudència de dir públicament, en una intervenció immortalitzada al “You tube”: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu tres per cent”. El pitjor, en realitat, no van ser aquestes paraules, sinó, com diu un dels que han afegit comentaris a aquest vídeo: “Impressionant com amb només sentir el 3% el senyor Mas sap perfectament de què li està parlant …”. Aquest dia vàrem perdre la innocència i vam començar a mirar amb malfiança tot el que fa referència als polítics i al seu entorn (perquè, com s’ha pogut veure, quan un polític suca, ho fan també, a banda de la seva santa muller, els germans, fills, cunyats i tota la parentela).

Ens ha costat escandalitzar-nos. Quan el meu bon amic Manuel Trallero va publicar, aquest any passat, un llibre rigorosament documentat, Música celestial: del (mal) anomenat “cas Millet” o “cas Palau”, jo estava convençut que les revelacions que contenia provocarien un escàndol general. No va passar res. Encara conservàvem uns marges de confiança. Però està clar que la multiplicació de notícies sobre corrupció política que s’han anat acumulant en els darrers mesos, des del patrocini municipal d’un club de futbol fins al sou del cap del govern o als negocis de la família reial, han acabat amb la nostra credulitat.

I és ara quan la maledicció del tres per cent comença a fer efecte, perquè ens recorda que cada euro il·legal que un polític s’embutxaca és el fruit d’un negoci brut que ha pagat el 3% de tarifa, o sigui que totes aquestes sumes cal multiplicar-les al menys per tres per tal d’avaluar l’import total del negoci. Que el 1997 el senyor Rajoy o la senyora de Cospedal cobressin uns 2.500 € al mes en diner negre (nets, sense deduccions ni repercussions en la declaració de renda) pot semblar de poca importància. Però quan multipliquem per tres la suma dels milions defraudats en el seu conjunt, les coses comencen a prendre un altre caràcter.

I encara més quan seguim l’execució dels contractes fraudulents que es van fer en virtut del pagament d’aquest diner negre. Per exemple, el velòdrom de Palma estava pressupostat en 48 milions (que voldria dir una propina d’entorn d’un milió i mig per a algú, o alguns, del govern de les Illes), i en va costar 90’6, gairebé el doble. O el Palau de les Arts de València, que es va pressupostar en uns 100 milions i en va costar 478 i que, segons notícies recents, comença a tenir problemes de conservació. D’aquest, al menys, l’arquitecte Calatrava en va treure 44 milions, que és una suma raonable. Els nostres polítics, en canvi, es corrompen per quatre xavos; deu ser que hi ha molta competència en aquest mercat.

Com es pot resoldre un problema com aquest, que està sacsejant en aquests moments la nostra societat? Em temo que no hi ha mesures higièniques fàcils, sinó que el que hauríem de fer és aplicar el criteri del 3 per cent a l’observació de la realitat global del que ha passat en aquest país en els 35 anys que es compliran enguany de la proclamació de la constitució. Potser és que ha arribat l’hora de refer-la, perquè la veritat és que el sistema no funciona bé.

Barcelona, negra i criminal

Mossos d’Esquadra que reprimeixen sense control estudiants, periodistes i vianants; caps de la Policia Nacional imputats en xarxes de prostitució, alhora lligades a episodis de corrupció que esquitxen funcionaris municipals i dirigents del PP; assassinats que afecten executius del món del turisme, detencions de pressumptes terroristes islamistes que després queden en no res... Encara que tot plegat evoqui la novel·la negra, que certes realitats de Barcelona superin la ficció comença a ser preocupant. I no perquè augmenti la sensació d’inseguretat (que les dades oficials diuen que baixa i les percepcions veïnals, subjectives, mantenen en nivells allunyats d’altres urbs). Sinó perquè alguns d’aquests episodis qüestionen drets i llibertats que van costar molt de guanyar i d’altres evidencien trames delictives i corrupteles que una democràcia no es pot permetre.

Si vam denunciar l’ús del kubotan contra manifestacions i vam alertar del risc de xenofòbia per les detencions antiterroristes preventives al Raval, des del moviment veïnal hem aixecat la veu en contra de la repressió policial al moviment estudiantil del 18 de març. Així li ho va fer saber la FAVB al conseller d’Interior en una entrevista prèvia a l’informe en el què va reconèixer errors però cap altra responsabilitat que la destitució del director general dels Mossos. Investigació, transparència i, si s’escau, depuració de responsabilitats polítiques exigim també contra la corrupció. No pot ser que tècnics de districte -de Gràcia o qualsevol altre- i assessors o polítics -del PP o altres partits- apareguin lligats al cobrament de comissions per legalitzar comerços. Més preocupant és encara que es vinculi alguna d’aquestes pràctiques amb el regidor Alberto Fernández Díaz i el fosc món empresarial de l’oci nocturn i la prostitució.

Tot plegat -més el tiroteig al luxós Hotel ME Barcelona el 18 d’abril i l’obscur assassinat, el 9 de febrer, del director del Centre Internacional de Convencions de Barcelona, Félix Martínez Touriño- sugereix que potser no errava l’escriptor Roberto Saviano, autor de Gomorra, quan, a la Setmana Negra, va alertar que Barcelona és porta d’entrada a unes màfies que ja no són un problema italià, sinó europeu.

Així com ens oposem al fet que, en matèria de drets i llibertats ciutadanes, la nostra societat avanci cap al model repressiu que exemplifica la Itàlia de Berlusconi, denunciem que la perversió del model Barcelona, més enllà del negoci especulatiu, afavoreix també el crim organitzat, no ja a la italiana, sinó a l’europea.

[Editorial 'Carrer', FAVB, abril 2009)

El cicle del bucleDavid Fernàndez, Vilaweb

Tangentòpoli a l’oasi català? S’acosten perillosament el desconcertant verí italià del desencís total i el desencant absolut? Arriba el sainet de l’òpera bufa de la democràcia berlusconiana als Països Catalans on res no és allò que sembla, quasi tot és mentida i tot és desafecció? Pillet Millet Bitllet ací, Mombrull encara avui en nòmina al Palau –ves!–, el 'tàndem de por' Camps-Costa pel sud, la palma de l’Arena amb Matas i Munar a les Illes, Garzón a Santa Coloma... i batlles empresonats i mitjons entre Perpinyà i Sant Cebrià. O passa que passa que fa temps que estem instal·lats sobre fonaments de cartró pedra, que validen el cínic escenari temible i terrible del tot s’hi val i aquí no se salva ningú? La corrupció, finalment, és del sistema? O és el sistema? El sistema mateix? L’Eva, l’Eva Fernández de la FAVB, fa mesos que hi insisteix: ens pensàvem que vindrien temps pitjors i fa temps que ens cauen al damunt. Ja convivim, maldestrament, amb els temps complexos de la paràlisi global, d’atonia general i la passivitat induïda. Com més aviat ho assumim i entomem, millor per a tothom: hi ha massa feinada i fem tard.

Massa tard. Més val saber on som que no pas presumir d'allò que ja no existeix. Van engreixar una mediocre economia de casino i ara arriben les factures, els forats i els impagats. Ep! Perquè la metàstasi de la corrupció es cova sempre a dalt, però, si no es talla d’arrel, triga poc a contaminar-ho tot. S’expandeix via tel de còmplice silenci espès. I aleshores el punt de no-tornada és ben bé punt final. Cau tot, a tot s’hi val i res no serveix. Tros de quòniam l’últim, llei de la selva a dojo i impunitat pertot per decret llei. Comicitat tràgica de la democràcia de Don Silvio Corleone que ens assetja i amenaça.

Ni un pam de net albirat. Com un etern retorn maleït, com les inútils girades de 360 graus que sempre s’anuncien per acabar sempre en no res. I Sant Tornem-hi al cercle quadrat, a la fetor de clavegueram, a la comptabilitat creativament delictiva que arrasa, malbarata i desfà allò que resta de país. Darrere tot, darrere el no-res, què resta de país, aleshores? Ara com ara només nosaltres mateixos. I para de comptar. Però prou encara.

Hi ha vesprades que les tenses relacions entre ètica i política, corrupció i impunitat, desencís i esperança, s’acumulen desdibuixant el risc de la runa que demà haurem de carregar. Hi ha també paraules colpidores que et desvetllen, com les dites per l’Agustí Colomines. Fa nits i matinades que hi penso. Per insomni de futur. Advertia 'd’estirar la manta i posar el país en crisi i convertir això en Itàlia'. Que ho faci. Fa dies que triga. Perquè és el reconeixement més implícitament explícit de tot quant es cou. Un Pujol sense embuts s’afegeix a la cínica tonada etzibant en directe com una pedregada: 'Si hi entrem, prendrem molt de mal.' Escàs favor a la causa general, vell anunci del 'avui no toca' i toccata i fuga habitual. El 3tres per cent potser? Qui sap. Prendre mal? Doncs més m'estimo de prendre mal que no pas d'acabar al forat i no sortir-ne. Al forat de la vergonya col·lectiva, del pou, del toll i del fang fins al coll. Més. Per la tramoia fent mutis concorre el totpoderós José Zaragoza suggerint que ell no en sap ben res... au va! I és així com s’acaba d’estendre la llarga ombra de la sospita sobre la mena de país on vivim realment. Poca llum i foscor tancada: punta d’iceberg, entabanament perpetu i preguntes en l'aire.

Els deixarem passar una altra vegada? Sí? Ens ho empassarem un cop més? Farem el gest pervers de mirar a l’altra banda que és el deix, deixat i pervers, que possibilita la corrupció? Entenguem-nos... per què s’hi atreveixen tant, a fer tot això que fan i a dir això que diuen? Per què sempre tenen un posat tan tranquil? Què falla? Quina cultura de la tolerància els empara, si la grossa la fan ells, i quins mecanismes de control són espuris, de palla i estèrils? Què cal canviar? En tot cas, xou per estona. La merda sura i la catifa ja no pot tapar-ho tot. Ni suportar res més. Massa coses. Corruptes i corruptors per lucre; finançament il·legal partitocràtic i sí, i també, més d’una i més de cent portes giratòries entre totes dues dinàmiques. Segur. Però tanmateix la memòria pels orfes de democràcia continua essent un múscul. Que quan s’exercita salva, empara, aixopluga i dispara.

Neurona de memòria. L’únic episodi sincer d'un polític xerrant amb Eduardo Zaplana: 'Sóc polític per a omplir-me les butxaques.' Ho reconeixia en una conversa intervinguda del cas Naseiro, que es va cloure, com mana la llei sagrada però no escrita de la impunitat, amb sobreseïment general. Després va ser ministre i portaveu del govern hispànic i avui dirigeix, amb sou estratosfèric, l’expansió multinacional de Telefónica. La genealogia classista dels intocables és així i rutlla a la perfecció. Opera immune amb una puntualitat que esparvera. El manual per a programar un ràpid oblit i forçar una extenuant dilació judicial és, primer de tot, això: un manual per a garantir que res no passi mai i que

l’espectacle continuï. Si els enxampen, no paguen mai: són així de pinxos. Per això hi ha els comptes suïssos. No en saben mai res, els pobres vailets, d’on han perdut els calers. Mirin: De la Rosa és avui tècnicament insolvent. Però qui grata sempre troba. Perquè De la Rosa té tots els quartos al paradís fiscal de Luxemburg: en concret, dipositats a la fundació Blomor.

La resta i no fer res és empitjorar-ho tot. Sumar, portant-ne, a la mateixa deriva. Posem per cas: Joan Saura es reuneix, quasi d’amagat i amb extrema urgència, amb Alfredo Pérez Rubalcaba. Pacta l’expulsió ipso facto dels 'pispes' multireincidents de la Rambla barcelonina, que roben perquè són pobres, cal recordar-ho? I el batlle Jordi Hereu sorprèn el públic proposant de barrar-los el pas a determinades zones turístiques. De com carai ho pensa fer, assolir aquesta fita impossible, ni un sol detall. Però, en canvi, quantes mesures té el govern per a expulsar de la vida política, civil i institucional els qui roben a escala industrial, perquè són rics i perquè els grans despatxos els emparen? Doncs anuncis genèrics de 'fermesa' general. Això és: paraules que el vent s’endurà demà passat, no pas cap fet contret ni concret. Plutocràcia 2009. Per al pobre, garrot i garjola. Per al ric que riu, extrema paciència i atenta comprensió. Per a nosaltres, el puny de ferro; per a ells, el guant de seda.

Deriva de caiguda lliure, doncs. Deriva de nosaltres mateixos, també? És ben possible, perquè contra el temps de tanta infàmia, només restem nosaltres a la intempèrie i quatre veritats nòmades. Que la memòria no s’esborra de cop i abans hem tingut alguns altres futurs anteriors més dignes. Que l’alta política, la que paga la pena, sempre ha estat a peu de carrer. Allà on cal que torni amb urgència d’emergència: per tornar a intentar-ho una vegada més. O ens repolititzem o ens suïcidarem perquè ens faran suïcidar. En una pena de vida decretada que serà pena de mort col·lectiva. I on ells continuaran fent i desfent: com els plagui i quan els roti. Cruïlla i dilema: insistim en nosaltres mateixos o desistim per sempre. O ara o mai. O això o el no res. Tic-tac. Contra el rellotge. Que el temps s’exhaureix.

Nascuts al carrer que canten, els Atversaris constaten que ningú ja no representa els orfes d’Occident: diuen que a penes ens representem a nosaltres mateixos. Però d’això es tracta avui. Per això la neurona sospesa que l’objectiu italianitzant, la perillosa remor de fons de què pot passar, si no fem res, és fer-nos combregar amb la desídia. No creure ja en res ni ningú. Ni en nosaltres. Podridura del 'no es pot fer res'. Engegar-ho tot a pastar fang. Muts, cecs i sords en una indolència planificada i teledirigida. Res d'engegar-ho tot a dida, doncs. I encara menys ara. En tot cas, estirar ben fort la tovallola que els amaga. Que corri l’aire i faci net. Com un exercici de múscul de memòria que ens projecti. Un país, potser, que cridi amb Falcone i mai no claudiqui. Falcone: el jutge antimàfia assassinat en la seva solitud quan s’acostava al perquè de tot plegat. Quan l’estat màfia, la màfia estat, el va liquidar, l’enterrament va servir de catarsi social. Una església anònimament plena de col·lectivitat va rebutjar cridant l’entrada de l’elit dirigent. Crit concret, escruixidor i eixordador, mil cops reiterat, de 'Fora la màfia, fora!' És la reacció que ens cal. Sense contemplacions ni incredulitats. Sense cap demagògia. I sense líders, si us plau, com insisteix l’Eduald Carbonell: cervell col·lectiu i ànima comuna perquè es clogui el temps dens i espès de tanta prepotència. I arribin temps comuns i compartits en què reconèixer-nos.

Aquest és el dilema per on tentinegem a les palpentes. Caldran molts Falcone de carrer, un i deu mil (tu, ella i el veí del tercer quarta) contra la llei del silenci, la impunitat dels diners i el propi descrèdit si decidim no moure ni un dit. El risc és de tornar-nos a estavellar contra el desencís: l’eterna tornada del cicle del bucle. El bucle de la inòpia. La inòpia del desencís. El desencís que volen transferir-nos, com si ja no el portéssim. Nosaltres mateixos com a única alternativa. Alternativa d’ull viu i molt de compte: així és com ens volen. Les noves formes de govern autoritari es gesten en el fàstic nihilista i demagog de no voler creure en res, del desvinculament absolut entre nosaltres mateixos i des del desconcert paralitzant que genera la impunitat. Ben desconcertat ho dic. Tot sia dit.

Però dit també amb Alexander Pope: 'Fes bé la teva part: només en això resideix l’honor.' Fem bé la nostra part. Que ens mobilitzi ni que sia la vergonya, com diuen els zapatistes. La vergonya pròpia i aliena. I l’esperança de tornar a creure en nosaltres mateixos per continuar essent un país vençut, per fora i per dins, però encara ara d’atrotinada dignitat. L’atrotinament de la gent que encara hi viu i el fa possible i és capaç de foragitar la màfia, la tupinada i la fetot perquè continua creient en la política col·lectiva de construir comunitats amb justícia i en llibertat. Dels qui saben que qui cau i es torna a aixecar encara és més alt que no era. Prou d'estètica: tirem pel dret amb el cop de puny dràstic de l’ètica sobre el taulell de les mentides. Perquè 'tot acte ens descobreix', que escrigué Montaigne, descobrim-nos d'una vegada i triem l’acte de la valentia, punt intermedi entre la covardia i la temeritat. Ni que sia per una vegada. Una vegada més encara, no cal dir-ho. I ja són tantes...

pàg. 4 DIRECTA

Miguel Ángel Mayo:“A l’Estat espanyol, els grans patrimoncorporacions cometen més del 72% deQuè tenen en comú la família Carulla (propietària d’Agroalimen), Demetrio Carceller (propietari de Cerveses Damm), Ricardo Rodrigo (directiu d’RBA), el futbolista Leo Messi, Urdangarin i la infanta Cristina? Tots acumulen grans rendes i han estat o estan imputats per frau fiscal. A l’Estat espanyol, el 20% de les persones més riques té el 44% de les rendes i el frau representa 88.000 milions d’euros l’any. Són dues dades del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), l ’únic que les publica. El coordinador d’aquest sindicat a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, explica que han demanat estudis a l’Agència Tributària en repetides ocasions i que han instat el Parlament a sol·licitar una avaluació del frau fiscal i l’economia submergida. De moment, la ciutadania continua comptant únicament amb les dades de Gestha.

Gemma Garcia@gemma_g_fabrega

Hi ha una certa confusió entre frau i elusió. Podries aclarir-ho?El frau fiscal és deixar de pagar a la hisenda pública mit-jançant un il·lícit; i quan és superior a 120.000 euros, és un delicte amb penes de presó. L’elusió és aprofitar-te de la norma per crear un negoci paral·lel o un entramat amb la finalitat d’evitar tributar per la renda que tens. En aquest cas, si no es demostra el contrari, no estàs cometent cap il·legalitat.

Què és més alarmant el frau o l’elusió?La dimensió d’ambdós fenòmens és alarmant. A Catalunya, tenim una economia submergida d’un 24,6% i, a la resta de l’Estat, és d’un 24,8%. És a dir, un de cada quatre euros

no paga impostos. S’estima que més del 72% del frau el cometen grans patrimonis i grans corporacions. Després, hi ha l’elusió, que la fan aquells que tenen mecanismes d’enginyeria fiscal per no pagar impostos. De nou, les grans corporacions empresarials i els grans patrimonis. Per exem-ple, Apple ha multiplicat les vendes per 1.400 a Espanya, però només paga un 4% dels impostos, amb prou feines, fora dels Estats Units. Hi ha un increment molt substancial de vendes, però no paga impostos al país on es genera el benefici. Passa el mateix amb les cinc principals empreses tecnològiques si et fixes en el volum de negoci. Això no és frau, si no ja estarien imputades, és una translació de l’im-post cap a fora.

Sovint, als comptes anuals de les empreses, el bene-fici abans de pagar impostos no quadra amb el bene-fici net.Exacte. Com pot ser que una societat com Facebook tin-gui pèrdues? Normalment, xoca el volum de negoci res-pecte dels impostos pagats. S’evidencia que el benefici s’està traslladant cap a fora. Moltes empreses estableixen la seu matriu d’Europa a Irlanda, on es paguen pocs impostos, i des d’allà, facturen la resta d’empreses. Aquí, l’impost de societats és del 30% i, a Irlanda, del 12,5%. A més, Irlanda permet subfacturar el 80% a altres països, que acaben sent paradisos fiscals. Tens un milió d’euros a Espanya, on paga-ries el 30%; el fas passar per Irlanda per pagar només el

MIRALLS

-“El frau transnacional se t’escapa totalment perquè la normativa internacional és complicada i l’enginyeria fiscal és molt agressiva”-

nis i les grans el frau”

pàg. 5DIRECTAENTREVISTA

12,5% i, a més, subfactures el 80% a un tercer país. Acabes pagant només el 12,5% de 200.000 euros.

El doble irlandès, el sandvitx holandès, la truita de riu, els mariachis... estem parlant de mètodes d’elu-sió fiscal?Són maneres d’anomenar pràctiques fiscals agressives. Els mariachis fan referència a les SICAV. Són societats d’inver-sió de capital variable on, els diners invertits, ad infinitum, no tributen fins que no els retires. Requereix un capital de partida elevat i ja veus qui hi ha al darrere. Hi ha l’inversor i la resta, els mariachis, que només hi són de comparsa. Les SICAV són societats que serveixen per evitar pagar impos-

tos. Holanda té una legislació similar a la d’Irlanda. Si esta-bleixes una empresa que opera fora, només pagues per un percentatge dels beneficis.

Aleshores, evitar l’elusió passa per unificar la nor-mativa?El problema de la normativa és que, perquè s’aprovi en l’àmbit de la Unió Europea, ha de ser ratificada per tots els països membres. I hi ha països que no hi tenen cap interès: el Regne Unit, Irlanda, Holanda, Luxemburg. Els paradisos fiscals existeixen perquè els països permeten que existeixin. Un terç de la riquesa està gestionat per paradisos fiscals i més del 40% del comerç passa directament o indirectament pels paradisos fiscals. S’estan centrifugant les operacions per no pagar impostos. Actualment, controlem l’empresa que està domiciliada al nostre polígon industrial i li dema-nem impostos, però les grans corporacions eviten pagar impostos allà on generen el benefici de manera sistemàtica perquè les normes internacional ho permeten.

La reacció de l’Estat davant del frau va ser l’aprova-ció de la llei d’amnistia el 2010. Com la valores?L’amnistia fiscal va fer que tots els que havien defraudat abans tinguessin la possibilitat de regularitzar la seva situa-ció pagant impostos molt baixos –el 10%– i quedar lliures de sancions administratives i penals. L’amnistia va obtenir molt pocs resultats. Sembla que la gent no s’ho va prendre seriosament o estava ben tranquil·la. El poc resultat de la recaptació evidencia que les seves posicions estan blindades i això espanta. Tens gent que tenia diner en B i, durant el període 2008-2012, s’ha regularitzat, però ara tens la temp-tació de pensar que podria continuar operant en B. Moltes diuen que no van declarar perquè no volien posar en alerta l’Agència Tributària.

Per què no s’ataca el frau fiscal en comptes de perdo-nar la gent evasora?L’amnistia diu: davant la incapacitat de descobrir-los, dei-xem que es regularitzin voluntàriament. Si hi hagués prou recursos per descobrir el frau, no hi hauria amnistia. És una mostra de la impossibilitat; és molt difícil fer front al frau perquè és molt elevat. És cert que, ara, gran part de l’econo-mia submergida ha passat de ser una opció a ser una neces-sitat, però hi ha una elusió molt gran per part de les grans companyies. Qui paga són les rendes mitjanes. Més del 75% de la recaptació és IRPF i IVA i més del 80% de l’IRPF són rendes del treball i no rendes del capital. Catalunya és el tercer territori amb el tipus marginal de renda més alt del món, el 56% –a Espanya, és un 52%. A partir de 33.000 euros de base imposable, el tipus de gravamen de l’IRPF és del 40%. La pressió fiscal és enorme pels que realment paguen impostos. Hi ha una estimació que diu que el frau fiscal costa prop de 1.000 euros l’any a cada català. El que es deixa d’ingressar per la via de l’elusió fiscal o el frau és evident que ho acabaran aportant la resta de contribuents.

Com detecteu el frau?Hi ha tres fronts. Primer, podem fer un inspecció glo-bal a una empresa localitzada per saber si defrauda o no, però també tenim l’economia submergida pura i les grans empreses, dos fronts on es produeix frau i on ens costa molt més arribar, arran de la creació d’un entramat que passa per dos o tres països. A més, hi ha un intercanvi d’informació nul per part de molts països. Diria que el frau intern està controlat, però el frau transnacional se t’escapa totalment perquè la normativa internacional és complicada i l’engi-nyeria fiscal és molt agressiva. Fins al punt que, l’any passat, es va crear una oficina especial per inspeccionar les grans empreses que tenen un volum alt de negocis al nostre país

i paguen pocs impostos. És evident, però, que si estan ben assessorades i el que fan no és il·legal, continuaran amb els seus jocs fiscals per pagar pocs impostos.

Després de la inspecció, arriba la justícia, quan arriba. Recentment, el Suprem ha condemnat l’empresari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez a tan sols dos anys i dos mesos de presó pel cas Hisenda (trama d’inspectors que afavorien l’estalvi fiscal d’empresa-ris catalans a canvi de diners). Una pena baixa des-prés de vint anys...Nosaltres només tenim un any per fer una actuació inspec-tora i els impostos prescriuen al cap de quatre anys. Molts fets demostrables no s’han pogut atacar per prescripció. Des-prés, la justícia s’eternitza. El problema d’una justícia lenta és que hi ha molt lapse de temps perquè es produeixi qualsevol caducitat, interrupció, defecte de forma... Pels delictes finan-cers, cal una celeritat especial, s’haurien de posar mitjans per accelerar els processos. Es dicta sentència molt tard, de fet, quan es dicta, pràcticament ja s’ha oblidat. Jo estudio un expedient i, quatre o cinc anys després, vaig a un judici oral a fer una declaració d’un cas de fa més de cinc anys.

El sistema fiscal castiga les classes populars i premia les grans corporacions?El sistema fiscal hauria de ser redistributiu. Al final, ens trobarem que tenim una classe alta que evadeix impostos, una classe mitjana que, amb sofriment, paga impostos i una classe baixa que no pot pagar perquè no té renda. El pro-blema és que el sistema fiscal hauria de ser progressiu, però les rendes del capital no tenen progressivitat. A més, s’han d’eliminar els paradisos fiscals. O els eliminem o les eco-nomies fan fallida perquè permeten un drenatge de liqui-ditat exagerat. Hem tingut una època molt bona de 2000 a 2008, s’han generat molts diners. Després, esclata la crisi i no sabem on són aquests diners. L’any 2008, hi havia 105 milions en bitllets de 500 euros. Espanya era el país de l’eu-rozona amb més bitllets de 500. Tocaven més de dos bitllets per cada espanyol. Cada persona tenia 1.000 euros a la car-tera i, si ara no els tenim, és que algú els té per nosaltres. Els diners han sortit i ara ens queda la gestió de la misèria.

-“Un terç de la riquesa està gestionat per paradisos fiscals”-

FOTOGRAFIES: Robert Bonet

ESTAT ESPANYOL • UNA INFRAESTRUCTURA QUE ÉS LA QUE MOU MÉS DINER NEGRE I ON SÓN EXPLOTADES ENTRE 35.000 I 300.000 DONES

El negoci opac de la prostitució ja mou 18.000 milions d’euros anuals‘Jordi’, l’excap policial del Grup 6 de la Brigada d’Informació imputat en la trama delSaratoga, va protagonitzar una fugida de la Guàrdia Civil esperpèntica el mes d'abrilH.R. i A.M.estirantdelfil@setmanaridirecta.info

Divuit mil milions d’euros anu-

als: aquesta és la xifra que mou

cada any el negoci de la prostitu-

ció a l’Estat espanyol, l’import directe

relatiu a les transaccions econòmiques

directes per comerç sexual, excloent la

resta de la despesa implícita dels 3.600

bordells existents a l’Estat: salaris, pro-

veïdors, serveis i lloguers en infraes-

tructura. 18.000 milions d’euros com a

volum real d’un negoci que és el que

mou més diner negre en l’àmbit de l’e-

conomia submergida i on treballen en-

tre 35.000 i 300.000 dones a l’Estat es-

panyol, segons les dades de l’Institut

Europeu per la Prevenció i el Control

del Crim, organisme dependent de l’O-

NU i ubicat a Hèlsinki. Altres fonts ele-

ven a 400.000 les persones implicades,

360.000 de les quals serien dones.

Però, en la crònica no escrita de qui

manega realment els fils opacs de la

màfia de la prostitució, els darrers me-

sos han estat proclius a mostrar –no-

més una mica– la punta de l’iceberg del

negoci proxeneta a Catalunya i la radio-

grafia d’aquells que s’han enriquit i en-

cara s’enriqueixen impunement. La

clausura dels dos bordells de referència

de Barcelona, el Saratoga i el Riviera,

tots dos a l’autovia de Castelldefels, ha

destapat algunes claus d’un densa xar-

xa de societats mercantils i trames co-

rruptes on apareixen alts funcionaris

de l’Ajuntament de Barcelona que ama-

guen expedients, policies corruptes

que alerten d’operacions en curs o bu-

fets d’advocats sencers –com Corpora-

ción Legal. Fins i tot, hi estan implicats

dirigents del PP que treien rèdit del ne-

goci com a advocats dels interessos

dels proxenetes.

De màfia en amuntEl cas dels propietaris del Riviera i del

Saratoga és paradigmàtic de la riquesa

acumulada. El propietari del Riviera

–una cadena que neix i s’expandeix

amb el Pipo’s d’Orihuela– és Antonio

Herrero Lázaro, en llibertat des del se-

tembre tot i haver estat acusat d’un de-

licte de proxenetisme, suborn i delictes

contra els drets dels treballadors i rela-

tius a la immigració il·legal. Personat-

ge sinistre, sempre vestit de negre i

amb un característic monyo al cabell,

professa un estil de vida digna de ma-

fiós –es trasllada amb tres cotxes Audi

A8, dos dels quals operen com a escor-

ta– i disposa d’una luxosa mansió a

Mutxamel (Alacant), construïda amb el

lucre resultant d'un proxenetisme que

controla, almenys, 1.500 dones a tot

l’Estat. Tanmateix, l'anomenat Infor-

me Navajas (que rep el nom del fiscal de

l’Audiència de Sant Sebastià) ja el va re-

lacionar –durant la dècada dels 90–

amb el general Rodríguez Galindo i el

focus de corrupció permanent que era

la caserna d’Intxaurrondo. Natural de

Salamanca i d’origen basc, també és

propietari del club Flower’s de Madrid,

clausurat recentment. A més, Herrero

va protagonitzar la fracassada opera-

ció de bastir el macrobordell més gran

de l’Estat a l’avinguda del Paral·lel de

Barcelona, a l’històric Studio 54, reba-

tejat com a Scenic. Tot i negar que fos

un prostíbul, el mateix dia de la inaugu-

ració, va ser clausurat per la Guàrdia

Urbana, després de comprovar que ha-

via construït il·legalment un passadís

que unia l’antiga discoteca amb un ho-

tel proper, que també havia adquirit per

desenvolupar el seu negoci.

Els propietaris del Saratoga, al seu

torn, són Raul Salcedo i José Carlos Ha-

Arran dels casos‘Saratoga’ i ‘Riviera’s’han destapat unestrames corruptes onhi estan implicatsalts funcionaris del’Ajuntament deBarcelona i policies

2 • estirant del fil DIRECTA 168

, estirant del fil

L’anècdota (i la norma) d’una persecució desigualOPINIÓ

Eva FernándezPresidenta de la FAVB

El comerç sexual pot adoptar

moltes formes i graus molt

diversos de voluntarietat i

d’autonomia en el seu exercici.

Però l'alegalitat i la il·legalitat

promouen les màfies i aquestes

amenacen directament i d’arrel les

democràcies, en el sentit que

representen uns espais d’impuni-

tat fora de qualsevol control social

i polític. Alhora –i tanmateix–,

acaben incidint directament en la

vida política i creant connivències.

El cas italià és ben paradigmàtic.

Avui, la persecució de la

prostitució té l’efecte pervers de

situar les dones en posicions cada

cop més vulnerables. Han tancat

els espais on s’exercia la prostitu-

ció, se les escombra dels centres

urbans cap a espais perifèrics

solitaris i sense serveis o se les

empeny a dependre de les xarxes

als clubs de carretera. L’exemple

de França o de Suècia, que van

optar per diferents graus de

prohibició, són un bon exemple del

que no volem: turisme sexual que

creua la frontera cap als prostíbuls

catalans o dones que exerceixen la

prostitució en vaixells que es

troben fora de les aigües jurisdic-

cionals, en una situació d’absoluta

dependència i d’indefensió.

Malgrat la hipocresia dels

discursos, la realitat és que les

dones que denuncien els maltrac-

taments o la vulneració de drets

per part dels seus explotadors es

poden trobar –d'entrada– amb una

ordre d’expulsió al damunt. I fins

ara, no s’han dut a terme més

que intervencions anecdòtiques

contra unes xarxes que mouen

milions i milions anualment i que

contrasten amb l’assetjament

quotidià i la multa sistemàtica de

què són objecte les treballadores

sexuals.

zas Pérez. Les investigacions policials i

judicials desvetllen, ara, que també es-

taven implicats en una xarxa interna-

cional de tràfic de diamants provinent

de Sierra Leone, en el blanqueig de ca-

pitals a partir de la compra de bitllets

de loteria premiats i en la venda de ve-

hicles de luxe i operacions immobilià-

ries amb el mateix objectiu. Els infor-

mes policials incorporats a la causa

judicial també revelen l’existència d’u-

na habitació per amagar les treballado-

res en cas de batuda policial. Tots dos

bordells han estat objecte d’operacions

policials reiterades, durant les quals

habitualment es detenien dones es-

trangeres sense permís de residència.

Segons els escrits de la fiscalia, les do-

nes de tots dos bordells –prop de 200–

eren tractades com “animals de càrre-

ga” i obligades a prendre hormones per

allargar una jornada laboral que arriba-

va a les dotze hores.

Nous detalls sobre ‘Jordi’El sumari judicial obert i les investiga-

cions en curs també han permès conèi-

xer noves dades relatives al paper de

l’inspector de la policia espanyola José

Javier Martín Pujal, àlies Jordi, que va

provar de treure beneficis personals del

tèrbol negoci milionari de la prostitu-

ció. Martín Pujal no és pas un inspector

qualsevol. Destinat a la comissaria de

Sants a finals dels 90, posteriorment

va destacar com a cap del Grup 6 de la

Brigada d’Informació –bastió de la re-

pressió contra els moviments socials

entre 1996 i 2006– i va acumular un mí-

nim de quatre denúncies per tortures.

Víctima de les seves pròpies pràc-

tiques, Jordi va ser objecte d’un opera-

tiu especial de la Guàrdia Civil, des-

prés que el director del Saratoga,

Carmelo Sanz, interposés una denún-

cia contra ell, el 27 de juny de 2007, per

suborn i amenaces. Jordi li va requerir

“compensacions econòmiques” per

aturar una investigació del Ministeri

d’Hisenda contra el club per “blan-

queig de capitals”. La Guàrdia Civil va

ordir un operatiu de pagament contro-

lat per enxampar-lo in fraganti i, prè-

viament, va fotocopiar els bitllets que

li havia de lliurar Sanz. Un cop fet el

pagament, a les portes del bordell,

agents de la Guàrdia Civil van donar

l’alto per escorcollar el policia espan-

yol, que va demanar poder moure,

abans, el seu Renault Megane aparcat

sobre la vorera. Jordi va aprofitar el

moment per per iniciar una fugida ac-

celerada pels carrers de Barcelona,

que va cloure –després d’una conduc-

ció “negligent i temerària amb greu

risc per la seguretat del tràfic”– quan

es va aturar a la confluència de la Gran

Via amb el carrer Entença. En aquest

punt, Jordi –víctima d’un embús– va

ser detingut. Durant el trajecte, però,

els 3.000 euros s’havien esfumat i,

sospitosament, no consten a l’atestat

de la Guàrdia Civil.

Tanmateix, en la mateixa causa,

Jordi està imputat per un altre acte

d'extorsió al propietari d’un prostíbul

del carrer Can Bruixes, a qui va dete-

nir i va assegurar que, si pagava

10.000 euros, tot aniria bé. Els advo-

cats amb qui havia fet conxorxa eren

Àlex Garberí –advocat de l’Associació

Catalana d’Empreses de Clubs d’Al-

tern (ACECA)– i Fernando Martínez

–membre del PP català, vicepresident

del PP de Barcelona i president de la

Comissió de Garanties.

En el moment de la detenció, Jordi

ja era el nou responsable del Grup I de

la Unitat Contra Xarxes d’Immigració

i Falsificació (UCRIF, en les sigles en

castellà). Paradoxalment, a la seva ta-

quilla de la comissaria de la Verneda,

s’hi van trobar les joies robades en el

decurs d’una operació policial ante-

rior contra la treballadora sexual Vasi-

lica Estimescu, passaports decomis-

sats i cocaïna. La taquilla també va

aparèixer forçada poc després de la se-

va detenció. A les seves declaracions,

Jordi va arribar a imputar cinc poli-

cies espanyols més en la trama corrup-

ta (Andrés Otero, Iñali Landa, Manuel

Melendo, Antonio Samper i Florentino

Espinosa) i dos comandaments supe-

riors: l’antic comissari de la UCRIF Lu-

ís Gómez i el responsable de la Secció

Operativa d’Estrangeria Abúndio Na-

vas. Però Jordi va dir més coses: que

Navas – que també estaria implicat en

operacions immobiliàries amb la mà-

fia russa– li prohibia fer controls d’es-

trangeria al Riviera i al Saratoga sen-

se una autorització prèvia seva; i

també al Madam’s de la Jonquera (re-

gentat per Patricio Grant i on apar-

quen cada dia 600 cotxes provinents

de França), al Kilómetro de Oro de Lli-

çà d’Amunt, a l’Estrella de Canet de

Mar, al Privé de Salou o a l’Aribau64

de Barcelona.

Els empresaris de la prostitució de la patronal ANELA durant una llagostada al restaurant Salamanca de Barcelona

AIP-DOCUMENTOS TV

• 20 de gener de 2010 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Una baralla soterrada i incruenta entre dos models de màfia: l’impulsat per la patronal de nou encuny –controlada per l’ex-trema dreta des de l’organització ANELA– i la tradicional, representada pels proxenetes de tota la vida.Al final, un negoci sub-mergit de milions d’euros i, enmig, una trama corrupta d'espectre ampli formada per funcionaris municipals, policies corruptesi bufets d’advocats. El tancament, el mes d'abril passat, dels macrobordells Saratoga i Riviera de Castelldefels –prorrogataquesta mateixa setmana per ordre de la titular del jutjat 33 de Barcelona, Elisabet Castelló– ha fet surar nous detalls de lamàfia de l’explotació sexual a casa nostra. I mentre creix la persecució policial al carrer contra les treballadores sexuals mésvulnerables, el negoci continua fent caixa i els seus responsables segueixen gaudint d’una destacable impunitat mediàtica.

El cap del Grup 6 va encapçalar larepressió contra elsmoviments socialsentre 1996 i 2006 i va extorsionar elsproxenetes per cobrardiners dels beneficisde la prostitució

Enmig d’aquest panorama, el2001, sorgeix –com una pecu-liar patronal del sector per ne-

tejar la imatge– l’Associació Nacionald’Empresaris de Locals d’Altern(ANELA), controlada, impulsada i te-ledirigida per dirigents ultradretansencapçalats pel líder d’España 2000José Luis Roberto Navarro, àlies ElCojo, partit destacat en les campan-yes xenòfobes contra la immigracióal País Valencià. Un altre dels advo-cats de l’associació és Eduardo Arias–president de La Falange– i un altremembre de la directiva és l’advocatultra Manuel Salazar, gendre del co-ronel Escandell, a qui s’atribueixl’autoria del ban sediciós del 23-F. Es-candell va ser l’advocat del militarcolpista Milans del Bosch.

L'ANELA, doncs, controlada perl’extrema dreta, aparentment advocaper la regulació de la prostitució enclau de “prestació de serveis” i elsseus objectius coincideixen amb elsinteressos proclamats sovint per di-verses administracions públiques,com l’Ajuntament de Barcelona, d’a-magar la prostitució als clubs.Aquest discurs proregulador patro-nal no és res més que una màscara iuna tapadora d’importació de donesmigrants per poder prosseguir ambuna activitat milionària, com denun-cia el periodista valencià Joan Canta-rero, autor del demolidor Los amos dela prostitución en España (EdicionesB, 2007). En l’era de la globalització, itambé del delicte, l'ANELA, fins i tot,es va plantejar obrir un macrobordella Buenos Aires (l'Argentina), des d’onpoder desplaçar dones en un règim si-milar al dels temporers agraris, per

períodes de tres mesos. Diversoscol·lectius feministes i de treballado-res sexuals fa anys que denuncienque aquesta falsa solució no suposares més que abocar les dones a lesmans de les xarxes mafioses.

A Catalunya, la filial d’ANELA ésl’Associació Catalana de Locals d’Al-tern (ACLA), de nou controlada per unpolicia: l’exfuncionari del Ministerid’Interior, Manuel Nieto, conegut peruna ideologia ultraconservadora, unanticomunisme visceral i un sionis-me militant. Malgrat el discurs ofi-

cial, la doble moral opera dins l'ANE-LA: molts dels seus membres hanestat imputats i fins i tot empreso-nats per delictes derivats del proxe-netisme. El mateix Manuel Nieto, perexemple, mentre amb una mà procla-ma transparència, amb l’altra inter-cedeix per la màfia. Nieto va ser quiva intercedir davant Navas en nomdel propietari del bordell de Can Brui-xa perquè Jordi tornés part del botíextorquit. I ho va aconseguir parcial-ment amb la recuperació de 3.000 eu-ros. Com a d’anècdota, cal destacarque l'ANELA va arribar a guardonar,durant la seva cerimònia anual delliurament de premis, el conseller

d’Interior de la Generalitat XavierPomés i la unitat de la Guàrdia Civilencarregada de les investigacionsper proxenetisme (UCO).

Segons les estimacions de JoanCantarero, en l’inacabat debat sobreabolicionisme i regularització quearrossega la qüestió de la prostitució,la legalització implicaria –nomésd’entrada– millores laborals, dretssocials i salut comunitària, a més d’u-na tributació en impostos de 2.880milions d’euros en IVA i 1.124 milionsd’euros en quotes de la seguretat so-cial. En una conversa amb la DIRECTA,Cantarero afirma que, finalment, as-sistim a “la confluència de dos mo-dels de màfia que volen gestionar unnegoci milionari de forma diferent: elde la patronal ANELA –que emmasca-ra l’activitat com a activitat hotelera–i el proxenetisme de sempre”. Siguicom sigui, afegeix: “A casa nostra, lestreballadores estrangeres són vícti-mes dobles: víctimes de les màfiesque les exploten i víctimes de les ac-tuacions policials. Uns les capten iles porten amb obligacions i els al-tres les detenen, empresonen i expul-sen sense drets. Bufetades per totesbandes”. I també víctimes de l’extre-ma dreta. Cantarero clou amb una re-flexió sobre l’esclavitud del segle XXI:“No deixa de ser curiós que, mentreAnglada guanya una batalla racistacontra l’empadronament a Vic, el seuamic Roberto Navarro i l'ANELA eslucrin explotant, fonamentalment,dones immigrants i defensin impor-tar-ne més”. “La hipocresia” és la con-dició fonamental, segons el periodis-ta, “perquè la màfia segueixi actuantimpunement i sense escrúpols”.

Una ‘patronal’ controlada per l’extrema dreta

Molts dels membresde l’ANELA hanestat empresonatsper delictes derivatsdel proxenetisme

Passa a l’acció !

Fes-te’n soci/sòcia

www.ecologistesenaccio.org

Tlf. 93.429.65.18

2 • estirant del fil DIRECTA 228

, estirant del fil

• 11 de maig de 2011 estirant del fil • 3

, estirant del fil

ESTAT ESPANYOL • CRISI, POLÍTICA FISCAL I IMPUNITAT

La gran evasió: el frau fiscal ja arribaals 90.000 milions d’euros anualsDavid Fernàndezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

El frau fiscal empresarial, per

la via dels paradisos fiscals, el

blanqueig de capitals i l’en-

ginyeria comptable, duplica, només

en un any, el valor de les retallades

antisocials previstes fins l’any 2013.

Mentre el govern de CiU ha dedicat

bona part de l’estiu a estendre l’om-

bra maldestra de la sospita genera-

litzada sobre la pobresa i ha fet pas-

sar un agost impossible, el frau

fiscal a gran escala de les grans for-

tunes i les grans empreses continua

impunement: a un ritme de 60.000

milions d’euros anuals. Una xifra

superior al volum de les retallades

socials imposades per Zapatero per

a tot el període 2010-2013: 50.000

milions.

Segons dades de GESTHA, orga-

nisme dels càrrecs tècnics i inspec-

tors d’Hisenda, només durant el

2010, les grans fortunes i les grans

empreses espanyoles van evadir

42.771 milions d’euros, un 71% del

total del frau fiscal estimat. La

petita i mitjana empresa hauria de-

fraudat 16.261 milions; el frau de

particulars es limitaria a 1.543 mi-

lions d’euros. L’altra gran bossa de

frau, el frau laboral amb la Segure-

tat Social vinculat a l’economia

submergida, ascendiria a 30.000

milions d’euros. Resultat: un total e-

vadit de 90.000 euros anuals, que

anul·len cada any una recaptació de

25.000 milions d’euros addicionals.

A Catalunya, segons fonts sindicals,

aquest frau fiscal empresarial s’e-

leva fins als 16.000 milions d’euros.

Aquesta xifra quintuplica les pitjors

retallades socials des de la fi de la

dictadura, avui aprovades per l’exe-

cutiu convergent d’Artur Mas: 2.700

milions d’euros, i s’apropa al volum

de l’espoli fiscal que acumula Cata-

lunya, quantificat en 22.000 mi-

lions d’euros per l’espai sobiranis-

ta català.

L’estafa no és pas nova, però

GESTHA denuncia que “s’està per-

dent la batalla contra el frau fiscal

amb una estratègia clarament equi-

vocada”, una legislació laxa i una

política governamental que fa anys

que posa la lupa “sobre les rendes

del treball, dels autònoms i de les

microempreses en lloc de perseguir

les grans bosses de frau”, alenades

per les grans fortunes i les grans

empreses, principals responsables

d’un frau massiu del qual hi ha

símptomes prou rellevants. Segons

dades oficials, a l’Estat espanyol, hi

ha 3.299 persones que disposen

d’un patrimoni superior als deu mi-

lions d’euros. Només 729 persones

van declarar tenir un patrimoni su-

perior a aquella xifra.

Paradoxes salarials

El mateix informe recull una altra

paradoxa sublim. A l’Estat espanyol,

l’empresariat declara una renda

mitjana anual ingressada d’entre

5.646 euros i 6.346, inferior a la de

la gent assalariada. Spanish is dif-

ferent, com ha recordat recentment

el catedràtic Vicenç Navarro: “És

l’únic Estat on els empresaris i els

professionals declaren que cobren

menys que els treballadors”. A Cata-

lunya, aquest diferencial encara pu-

ja més: atenent les declaracions, els

treballadors guanyen cada any

8.765 euros anuals més que l’empre-

sariat i les professionals liberals.

Potser cal trobar la diferència real

en l’economia submergida i l’engin-

yeria del frau, que avui representa

un 23% del PIB espanyol (la mitjana

europea llinda el 10%). Fet i fet, a

hores d’ara, l’Estat espanyol conti-

nua sent l’indret de la Unió Europea

on circulen més els bitllets de 500

(el 20% del total) i de 200 euros.

També cal tenir en compte que

l’Estat espanyol és el país membre

de l’OCDE que gasta menys en

recaptació d’impostos i que des-

tina menys recursos a la investiga-

ció del frau fiscal. La falta de mit-

jans, la nul·la prioritat del combat

contra el frau i la manca de voluntat

política fan la resta, acompanyades

de mil i un paranys jurídics i legals i

una legislació laxa. En aquest sen-

tit, GETHSA també apunta que Hi-

senda ha cancel·lat el cobrament de

8.240 milions per proscripció i que

encara té 26.600 milions d’euros

pendents de cobrar.

Però, mentre els discursos tele-

dirigits contra els sectors més vul-

nerables han estat generalitzats i

les mesures aplicades han estat in-

discriminades (per exemple, can-

viant el mètode de cobrament del

PIRMI), les polítiques implementa-

des contra un frau fiscal massiu han

estat ben minses, escarransides i

del tot limitades.

D’empresaris a esportistes

Dels casos de frau fiscal més re-

cents, podríem esmentar el del pilot

de motos Sete Gibernau (2,8 milions

evadits a Suïssa), el del directiu de

RBA Ricardo Rodrigo (2,3 milions,

també enviats al país helvètic) o el

de la nissaga Carulla. La nissaga

propietària d’Agroalimen, la prime-

ra indústria alimentària catalana,

està sent investigada per evasió con-

tinuada, a través de societats instru-

mentals, durant els darrers cinc

anys. El frau podria arribar als 180

milions d’euros, que van ser enviats

a les Antilles Holandeses per consti-

tuir dues societats, que van ser

recomprades per dues mercantils

amb seu a Costa Rica i l’Uruguai i

vinculades als sis germans Carulla.

No són pas els únics. Demetrio

Carceller, propietari indiscutit de

Cerveses Damm SA, també està im-

putat per un frau fiscal continuat

durant els darrers quinze anys i per

un valor que ascendiria als 500

milions d’euros. Carceller s’hauria

empadronat falsament a Portugal

per beneficiar-se d’una política fis-

cal que grava menys les grans fortu-

nes, però la legislació espanyola

obliga a demostrar que hi resideixes

almenys 183 dies l’any per poder

triar sota quina administració vols

declarar.

Els paradisos fiscals –més de

100 arreu del món– són una peça

clau en l’evasió fiscal i, en el cas

català, Andorra hi juga un paper

cabdal, ja que encara manté el secret

bancari. El principat té dipositats

entre 2.700 i 3.500 milions d’euros

de súbdits i súbdites espanyoles.

L’any passat, la Guàrdia Civil va de-

comissar fins a 2’5 milions d’euros

–xifra que significava un creixe-

ment del 3.000%– que sortien del

país.

El recurs al paradís fiscal va

acompanyat de la particular prolife-

ració sobtada de nacionalistes. De

fet, la tennista Arantxa Sánchez Vi-

cario és fiscalment andorrana, com

Montserrat Caballé. El pilot català

de Fórmula 1 Pedro Martínez de la

Rosa, com l’espanyol Fernando A-

lonso o el tennista Carlos Moya, són

fiscalment suïssos. Àlex Crivillé té

la nacionalitat monaguesa. Mentre

era jugador del FC Barcelona, Luís

Només durant el2010, les gransfortunes i les gransempreses han evadit42.771 milions

Manifestació contra les 65 hores celebrada durant el mes de novembre de l’any 2009

ARXIU JOSE COLÓN

2 • estirant del fil DIRECTA 240

, estirant del fil

> El botí de Botín: 124 milions que van i tornen

Quan jugava alBarça, Luís Enriqueera fiscalment suís i no va declarar600.000 euros

Quan el totpoderós Emi-lio Botín, president delBanc Santander, va com-

parèixer a l’Audiència Nacio-nal l’any 2002 acusat de 138delictes fiscals, tot va derivaren una escena absurda, peròben real i simptomàtica. Citat adeclarar per un frau fiscal ban-cari de 872 milions d’euros, lamagistrada Teresa Palacios jael va avisar que assistís amb

124 milions d’euros per provi-sionar una fiança. I així ho vafer. Com recorda Arcadi Olive-res, en lloc de dur un xec, vapreferir palplantar-se davantl’Audiència Nacional amb unafurgoneta blindada del San-tander... i 124 milions d’eurosen metàl·lic. Pocs dies després,la magistrada va decidir in-gressar la milionària quanti-tat al Banco Español de Crédito

(BCE). El BCE és filial directedel Santander i està dirigitper Ana María Botín, la fillade banquer, avui investigadaper la Fiscalia Anticorrupcióper comptes opacs a Suïssa.Síntesi bíblica: aleshores, Emi-lio Botín va sortir i va entrarper la mateixa porta. Els pans iels peixos. Els 124 milions,també: van tornar al mateixbanc d’on havien sortit.

• 7 de setembre de 2011 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Hannah Arendt ho teoritzava a Els orígens del totalitarisme: des de l’edat mitjana, els codis de conducta, de càs-tig i de repressió que s’apliquen a la resta de la societat mai no afecten els delictes de les elits, protegides sempreper un circuit de poder que condueix indefectiblement a la seva impunitat. Al segle XXI, les portes giratòries que vin-culen poder estatal i poder econòmic continuen ben obertes i operatives. I mentre la crisi s’abona per la multitudde baix, els pocs de dalt continuen acumulant riquesa, delinquint als angles cecs del capitalisme opac.

ESTAT ESPANYOL • L’ESTAT OCULTA EL NOM DE LES 1.500 PERSONES QUE SÓN GRANS EVASORES

Silenci, es defrauda: de Liechtenstein a Suïssa, passant per Artur Mas

CRISTÓBAL MARTELL

Enrique era fiscalment suís i també

va ser expedientat l’any 2003 per no

haver declarat 600.000 euros. Els

diners corresponien a pagaments

fets per Nike Europe a la societat

Fullforce Sport Limites, controlada

pel jugador i amb seu a les Antilles

holandeses; també havia evadit

270.000 euros en impostos.

Mereix una menció anecdòtica a

banda el cas de Sánchez Vicario.

Entestada que José María Aznar

assistís a la seva boda, va comunicar

a Hisenda, el 2003, que regularit-

zava la seva situació per garantir

l’assistència de l’expresident. Aznar

hi va anar, però Sánchez Vicario no

va passar comptes –un deute de 3,4

milions d’euros– fins que el Tribunal

Suprem no ho va dictaminar, el

2009. L’anècdota està descrita al lli-

bre Estado fiscal y democracia, de

l’exdirector de l’Agència Tributària

amb el gabinet Aznar, Ignacio Ruiz-

Jarabo. Al llibre, també descriu com

Florentino Pérez, president del Real

Madrid, va pressionar Enrique Gi-

ménez Reyna –l’aleshores secretari

d’Estat d’Hisenda del PP i posterior-

ment imputat com a cervell de la

trama Gescartera– perquè aturés les

investigacions sobre futbolistes d’e-

lit, sota l’amenaça d’aturar la Lliga

professional. El darrer episodi d’a-

questa mena es va viure al Mundial

de Sud-àfrica, quan els jugadors de

la selecció espanyola van rebre una

prima personal de 600.000 euros,

que van decidir declarar a Sud-

àfrica. Allà tributaven al 23% men-

tre que, a l’Estat espanyol, ho feien

al 43%, fet que va suposar un estalvi

de 132.000 euros per a cada jugador.

Fraus massius que cauen ràpi-

dament dels titulars, estafes que

mai no se sap com acaben i que, so-

vint, acaben en impunitat i corrup-

cions sobre les quals es força un

oblit ben ràpid. Doble moral, doble

economia, doble fiscalitat i una úni-

ca impunitat. I mentrestant, Felip

Puig afirma: “Sense hipocresia”. I

prova de barrejar immigració pobra

i delinqüènciai ha uns col·lectius de

procedència determinada que tenen

tendència a organitzar-se en deter-

minats àmbits delictius i que s’orga-

nitzen en clans”. Si Puig estigués

parlant de les elits socials, de les

grans fortunes i les grans empreses,

tindria tota la raó: el nivell de frau

fiscal massiu a Catalunya i a l’Estat

espanyol així ho acrediten. Expertes

en el frau, sempre són les mateixos:

les elits multireincidents.

Els jugadors de laselecció espanyolavan rebre una primade 600.000 euros i la van declarar aSud-àfrica

David Fernàndezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Liechtenstein i Suïssa, 2009

i 2010. El lloc i l’any en què

es van deixar parcialment al

descobert els dos fraus fiscals

més importants descoberts les

darreres dècades. El que se sap:

1.600 defraudadores descobertes.

D’aleshores ençà, sempre s’ha

blindat la seva identitat, se’ls ha

ofert discrecionalment la possibi-

litat de solucionar-ho amistosa-

ment amb una segona oportunitat

(amb declaracions complemen-

tàries exemptes de sanció penal o

administrativa) i, encara avui, l’e-

nigma de com ha acabat tot plegat

no està resolta. Fortunes que han

incorregut en delictes fiscals mi-

lionaris i que, segons les persones

inspectores d’Hisenda aplegades

a GEHTSA, han tingut un “tracta-

ment privilegiat i condescendent”

escandalós. Més encara, assenya-

len, en un moment de crisi com

l’actual, amb retallades i noves

càrregues impositives a través de

l’augment de l’IVA i de l’IRPF

Del HSBC al LGT

En el cas suís, que va esclatar el

juny de l’any passat, es van desco-

brir 3.000 comptes opacs propie-

tats de persones de l’Estat espan-

yol, dipositats al HSBC per un

valor de 8.000 milions d’euros i

que afectaven directament 1.500

persones. Hisenda, però, va cen-

trar-se en 659 casos. La primera

carta que va remetre, una invita-

ció a regularitzar la situació sen-

se costos penals, no la va respon-

dre cap de les persones afectades.

Les respostes van començar a ar-

ribar quan es va incoar expedient

sancionador. A dia d’avui, s’han

recuperat 220 milions d’euros de-

fraudats. Malgrat el silenci ferri,

fonts properes a la investigació

han aclarit que, al llistat, hi apa-

reixen “totes les grans fortunes

que es puguin imaginar”. Hi ha

nombrosa gent representant del

món polític, empresarial i finan-

cer implicada. Un d’ells és el pare

d’Emilio Botin, president del

Banc Santander. Fins i tot han

surat detalls de com es va arribar

a estendre el pànic en el si de l’es-

tablishment: un empresari madri-

leny va tancar la seva mansió i va

marxar a l’estranger i va remetre

a Hisenda els bitllets de vol com a

prova que ja no vivia a l’Estat.

Només un any abans, es van

descobrir 200 comptes opacs de

persones espanyoles a Liechtens-

tein Global Trust Group (LGT). Hi-

senda va instar 67 comptes a re-

gularitzar la situació, dels quals

només un 20% ho han fet. Entre

els enxampats, destacaven set

persones catalanes amb dipòsits

no declarats al paradís fiscal. Es

tracta de Josep Bas Puig, empre-

sari català del sector químic (frau

de 4,2 milions); Luís Gari Sentme-

nat, administrador d’una empre-

sa nàutica a Barcelona (frau de

7’98 milions); l’arquitecte barce-

loní Alfredo Arribas (frau de

311.471 euros); Enrique Clapers

Alegre, de l’alta societat catalana

(frau de 296.905 euros); l’empre-

sari del sector de la decoració

Jaume Graells (frau de 1,2 milions

d’euros), o l’auditor vinculat al

sector editorial Jorge Serra Mur-

tra (frau de 313.442 euros). El setè

dels catalans enxampats no és

cap altre que Artur Mas Barnet,

pare de l’actual president de la

Generalitat, Artur Mas, per un

frau de 823.262 euros. L’any 2002,

el mateix Artur Mas fill –alesho-

res conseller d’Economia i Finan-

ces de la Generalitat– era benefi-

ciari del compte.

De la mateixa operació, també

en resultaran expedientats el can-

tautor Alejandro Sanz (paladí de

la lluita contra la pirateria infor-

màtica), l’industrial basc Alena-

dro Legarda (director de la CAF) o

Carlos Meier (exdirectiu de Se-

gundamano i fundador de l’Insti-

tuto de Empresa).

El camí de la impunitat

Tots dos casos certifiquen, però,

que no hi ha estris adients per era-

dicar el frau fiscal massiu conti-

nuat. Els dos afers demostren cla-

rament la feblesa i la manca de

mitjans: la descoberta no va ser

pas fruit d’investigacions prò-

pies, sinó de filtracions, compra-

vendes de diskettes i casualitats.

En el cas dels comptes al LGT de

Liechtenstein, l’origen és la venda

de les dades de 5.828 evasors

(amb un patrimoni total de 5.000

milions d’euros) feta per un extre-

ballador de l’entitat, Heinrich Kie-

ber, als serveis secrets alemanys.

Entre ells, constaven les 67 perso-

nes de l’Estat espanyol amb expe-

dient. Alemanya en va facilitar les

dades. El cas suís de HSBC és

idèntic: en aquell cas, és un extre-

ballador qui ven les dades a l’Es-

tat francès, que les traspassa la

hisenda espanyola.

S’ha viscut una dinàmica si-

milar en els casos més sonats de

corrupció dels Països Catalans. A

la trama Gürtel, el fet que tota la

comptabilitat tafurera es trobés

en un disc dur extern; en el cas

del saqueig de Millet al Palau de

la Música, per una denúncia ini-

cial feta des de dins. I per acabar,

no es pot menystenir que els

expedients finalment incoats es

caracteritzen, després, per les

llargues dilacions judicials, efi-

caçment gestionades per bufets

d’advocats de luxe. La darrera

mostra fefaent és el cas Hisenda,

un “exemple de cobdícia i brutí-

cia”, segons el fiscal anticorrup-

ció Emilio Sánchez Ulled, d’una

trama que subornava inspectors

a canvi de liquidacions favora-

bles. El judici va trigar dotze a-

nys a celebrar-se i aquest estiu se

n’ha fet pública la sentència.

Dotze processats han estat con-

demnats a penes de presó molt

elevades, d’entre 6 i 13 anys. En-

tre ells, hi trobem Josep Lluís

Núñez, l’advocat Juan José Folchi

o l’excap d’Inspecció d’Hisenda a

Catalunya Josep Maria Huguet.

Tots els condemnats, però, són al

carrer. És el punt sobre la i... la i

d’impunitat.

Josep Lluís Núñez arriba a l’Audiència de Barcelona amb el seu advocat

Al llistat, hiapareixen “totes lesgrans fortunes quees puguin imaginar”:gent del món polític,empresarial ifinancer

Al ‘cas Hisenda’,trobem noms comNúñez, l’advocatJuan José Folchi ol’excap d’Inspecciód’Hisenda JosepMaria Huguet

BARCELONA • HELIODORO LOZANO HA APROVAT 800 LLICÈNCIES D’APARTAMENTS TURÍSTICS DURANT ELS DARRERS ANYS

La màfia de Ciutat Vella s’enriquia amb el control del sector turísticLa trama de corrupció ordida per l’excap de llicències del districte de Ciutat Vella Heliodoro Lozano il’enginyer Jorge Quílez estén la sospita sobre càrrecs municipals i responsables polítics de BarcelonaHigínia Roigestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Amenaces de mort, extorsions,

mercat negre de llicències i una

operativa amb autèntic deix de

màfia. Són detalls de la llei del silenci

que recorre Ciutat Vella, capitanejada

per l’excap de llicències del districte

Heliodoro Lozano i l’enginyer Joaquín

Quílez. Una trama que, amb filtracions

periodístiques controlades, està surant

parcialment a la premsa durant els

darreres dies. Unes informacions, però,

que són filtrades interessadament i que

palesen els nivells de corrupció, enri-

quiment i impunitat que va arribar a

assolir el cap dels Serveis Tècnics de

Ciutat Vella, que va copar i controlar

–quasi en règim de monopoli– el 80% de

les llicències atorgades.

El modus operandi era senzill:

Heliodoro Lozano, totpoderós cap de lli-

cències de Ciutat Vella, denegava les lli-

cències o forçava inspeccions arbitrà-

riament. I el seu còmplice, l’enginyer

Joaquín Quílez, apareixia miraculosa-

ment per aconseguir la llicència perti-

nent a canvi de sumes elevades de di-

ners. Amb aquest mètode, fins a 800

apartaments turístics –500 en només

dos mesos–, diversos restaurants i

locals nocturns i un hotel van aconse-

guir la pàtina de legalitat, amb la tasca

imprescindible d’Elena Ariza, respon-

sable de l’àrea jurídica municipal del

districte i també imputada. La investi-

gació d’aquest cas de corrupció munici-

pal s’instrueix des del mes de desembre

de 2009 al jutjat d’instrucció número

de 33 de Barcelona, dirigit per la magis-

trada Elisabeth Castelló.

L’origen de la descoberta

La trama, parcialment desballestada,

té un doble origen: judicial i polític.

D’una banda, el desmantellament de la

xarxa delictiva vinculada als macro-

prostíbuls Saratoga i Riviera, amb

dinou persones imputades: proxene-

tes, cinc policies espanyols, tres advo-

cats i l’inspector municipal Manuel

Martínez. Entre la gent imputada,

també hi consta el policia Martín Pujal

–àlies Jordi i excap del Grup VI de la

Brigada d’Informació–, que va ser

enxampat amb un cobrament de 3.000

euros dels responsables del Saratoga

per evitar posteriors operacions poli-

cials. En aquella investigació, desenvo-

lupada pels Mossos d’Esquadra, Joa-

quín Quílez va tornar a aparèixer com

a valedor corrupte als passadissos

municipals i el nom d’Helio –mot d’He-

lidoro Lozano– va surar per primera

vegada. Entre d’altres imputades,

també hi consta l’advocat Fernando

Martínez, exalt dirigent del PP català,

partit on encara milita, sense que

s’hagi produït cap mesura cautelar de

suspensió de militància. I també el

jutge suplent de Girona Carles Carre-

tero, que arran de la imputació va pre-

sentar la seva renúncia.

Però, paral·lelament a aquesta

investigació, l’altre origen de la de-

núncia de corrupció és clarament po-

lític i remet a la convulsa vida política

i social que ha viscut Ciutat Vella els

darrers anys. D’una banda, l’esgota-

ment social i la resistència veïnal

davant el model turistificat de barri.

De l’altra, l’arribada de la regidora

Itziar Gonzàlez a Ciutat Vella, en

substitució del dirigent socialista

Carles Martí. En qualsevol cas, tots

tres vectors –la investigació judicial,

la protesta veïnal i la nova gestió polí-

tica– van accelerar els tics mafiosos

d’una xarxa de corrupció que va foca-

litzar el seu esforços contra el nou

equip de la regidora.

Fets, no paraules

El 30 d’abril de 2009, uns desconeguts

van irrompre al domicili particular de

l’aleshores regidora de Ciutat Vella.

Només van sostraure dos portàtils i

un telèfon mòbil. Tres mesos després,

el 23 de juliol, la regidora va recollir, a

la bústia de casa seva, una carta amb

amenaces de mort, que es concretaran

si no dimiteix aviat. L’abril d’aquest

any, Itziar Gonzàlez va presentar la

seva dimissió i, abans de l’estiu, va

declarar en una seu judicial que el

regidor d’Urbanisme Ramon García-

Bragado la va pressionar perquè s’a-

provés la construcció de l’hotel del

Palau, impulsat per una altra trama: la

de Fèlix Millet i Jordi Montull.

Gonzàlez no va ser l’única per-

sona amenaçada. La gerent del dis-

tricte Mercè Massa i l’arquitecta

Lourdes Conesa també van ser intimi-

dades. “Fa un temps vas rebre amena-

ces per telèfon (...) Estàs vigilada al

mil·límetre i, amb les fotografies,

queda demostrat. Se’t donarà un ter-

mini perquè demanis el trasllat o t’ab-

sentis per baixa. Contràriament, pas-

sarem a l’acció (...) et convidem i et

donem una oportunitat abans no

passi l’irreparable. El teu destí depèn

de tu”. És la carta anònima (l’original

és en castellà), atribuïda a l’enginyer

Joaquín Quílez, que va acabar provo-

cant els efectes desitjats: la nova res-

ponsable de llicències va plegar.

A més, Itziar González va rebre un

correu electrònic de l’advocat Bautista

Sotelo que denunciava les pràctiques

Al sumari, hiapareixen els regidorsdel PSC RogerPallarols i PacoSalvador i el gerentJoan Albert Dalmau,home de confiançad’Assumpta Escarp

Accés tancat de Bailén 22

ARXIU

2 • estirant del fil DIRECTA 201 •

, estirant del fil

Heliodoro Lozano és un dels principals artífexs de la trama de corrupció

ARXIU

L’exconseller d’UnióVíctor Badia vaplegar el juliolpassat, després que el seu nomaparegués a lesinvestigacions

• 20 d’octubre de 2010 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Que la gentrificació i la remodelació urbanística de Ciutat Vella ha estat una gallina dels ous d’or molt particu-lar i una oportunitat per les tupinades especulatives –públiques i privades– i per la reestructuració turísticoem-presarial és més que obvi. Però, d’algunes de les formes opaques i nepotistes amb què s’està gestionat el modelde ciutat de la marca Barcelona, tot just ara en comencen a surar detalls. La recent trama de corrupció de CiutatVella, que enllaça directament amb una operació precedent contra els prostíbuls Saratoga i Riviera, comença aposar certs punts sobre les is. És una equació, però, on encara cal aïllar moltes Y i resoldre qui és la X.

delictives de Lozano. El missatge va ser

remès als serveis jurídics de l’Ajunta-

ment i a la justícia i es va iniciar una

investigació, que va cloure amb la de-

tenció i l’empresonament de Lozano i

Quílez el desembre passat. Tots dos van

recuperar la llibertat el maig d’enguany

i, tot just la setmana passada, es va

esclarir que el local Bailén 22 –amb

nombroses denúncies acumulades i

que no ha rebut cap inspecció durant la

darrera dècada– estava registrat, fins el

desembre de 2009, a nom de la neboda

i el cunyat del mateix Heliodoro Lo-

zano. Es dóna la circumstància que el

local nocturn, proper al negoci del sexe,

està situat just davant del domicili per-

sonal de l’exalcalde Joan Clos.

Connexions polítiques

Després d’aquells fets, González va

demanar protecció i, poc temps des-

prés, li va ser retirada parcialment. La

regidora va protestar davant Assumpta

Escarp sense rebre resposta, tot i que,

quatre mesos després, el cap de la Guàr-

dia Urbana encarregat de la seva pro-

tecció va tornar al servei. Aleshores, un

exalt càrrec municipal la va trucar per

advertir-la que les amenaces contra ella

provenien de l’agrupació del PSC de

Ciutat Vella, d’on és primer secretari el

regidor de Comerç Roger Pallarols, que

apareix al sumari de la trama mafiosa

tot i que no ha estat imputat ni citat.

Pallarols era advocat d’alguns locals

d’oci nocturn del Port Olímpic que van

gaudir de protecció policial i inspec-

cions edulcorades.

Al sumari, a més, també hi apareix

un altre regidor socialista, Paco Salva-

dor, sense que encara hagi transcendit

en quines condicions. Cal destacar que

Victor Badia, exconseller d’Unió a Ciu-

tat Vella, ja va plegar el mes de juliol,

després que Trias li demanés explica-

cions perquè el seu nom constava al

sumari. De les trucades intervingudes,

també en surt esquitxat Joan Albert

Dalmau, gerent de Seguretat de Barce-

lona i home de confiança d’Assumpta

Escarp. En una conversa telefònica on

Heliodoro Lozano demana “inspecci-

ons tranquil·les” al Port Olímpic, Dal-

mau respon: “A veure com ens ho

muntem, ja t’informaré”. Joan Albert

Dalmau ha estat vinculat activament al

procés de reconversió urbanística de

Ciutat Vella a través de Procivesa i Foci-

vesa, en un procés que, entre 1994 i

2007, va deixar 49 milions d’euros en

ajuts públics al sector privat per la

rehabilitació d’edificis. Mà dreta de

Joan Clos, Dalmau també és conegut

per comandar personalment les càrre-

gues de la Guàrdia Urbana contra l’a-

campada pel 0’7% que es va fer a la Dia-

gonal l’any 2004; contra la plantilla de

parcs i jardins acampada a Canyelles

l’any 2005 i durant el desallotjament de

persones immigrades de la Catedral

l’any 2003.

Amb les noves dades recollides,

queda la incògnita de saber com una

trama corrupta d’aquestes dimen-

sions va poder actuar durant tants

anys amb tanta impunitat i amb

quins graus d’ineficiència o complici-

tat política. Les noves dades també

deixen en una situació de clarobscur

la dimissió de Carles Martí després

del fracàs del referèndum de la

reforma de la Diagonal. Oficialment,

la causa va ser aquesta, però Carles

Martí era el regidor de Ciutat Vella

que va precedir durant anys Itziar

González i que la va substituir un cop

aquests va dimitir.

La trama mafiosava assaltar la casade la regidora Itziar González i varobar els seus dosordinadors portàtils

Inquietant. En plena nit, un heli-còpter negre sense distintius i

amb vol rasant passeja per l’interiord’una illa de l’Eixample barceloní:ara fa ben bé tres anys. Mai no se’nva saber res més. Fa ben poc: unempresari tirotejat al carrer Santalóper sicaris colombians. Salpebrem-ho amb un exmembre dels GAL des-embarcant droga al Port de Barce-lona. I amb Saviano alertant que lacosta catalana és el refugi predilectede la màfia: de la internacional o del’autòctona? Amanim-ho amb labatalla campal entre cossos policials–Guàrdia Urbana i Mossos d’Esqua-dra– a propòsit de la veritat sobre lesferides sofertes per l’intendentXavier Vilaró després de la victòriade La Roja a l’Eurocopa 2008. Avui,encara no se sap què va passar i Vila-web està barroerament denunciadaper provar d’escatir la veritat. Darre-res males notícies: la llei del silencid’Helios, el que encara no se sap iuna regidora a qui roben els discsdurs a casa seva i que és amenaçadade mort. Barcelona, negra i criminal?Mediterrània... o siciliana? Econo-

mia global, màfia local? Quant desilenci esmorzem cada dia?

A No sabeu pas, Andrea Cami-lieri relata l’univers de la màfia pre-nent com a excusa la frase pronun-ciada per un capitost detingut: “Nosabeu pas el que esteu fent”. Elmateix devia pensar HeliodoroLozano quan el van detenir el desem-bre de 2009; o abans, quan Itziar elva apartar, el 2008. El llibre de l’au-tor italià és, en si, tot un acte d’acu-sació sense contemplacions “contratots aquells que encara fan veureque no saben”. Unes paraules queevoquen el rostre desencaixat d’As-sumpta Escarp quan, el dijous 7 d’oc-tubre, al ple del Consell de CiutatVella, el crit anònim de “Xoriços!” vairrompre de sobte a la sala. En aquellvèrtex i per un sol moment, nomésun bocí d’instant, una altra mena desilenci, aquest cop fèrtil i desobe-dient, va presidir la sala. Perquèencara no sabem pas. I perquè hi haqui pensa que el dens tel de silencique vivim certifica que la corrupcióno és de la política, sinó que –sobre-tot– és política. Bona nit i bona sort.

‘No sabeu pas’...

ENTREVISTA • JORDI BONET, AVV CASC ANTIC I XARXA VEÏNAL DE CIUTAT VELLA

“Fa anys que el moviment veïnaldenuncia les irregularitats”

David Fernàndezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Com entén el que està succeint

el moviment veïnal?

En un principi, no ens sor-

prèn. No és pas una cosa nova. El

moviment veïnal fa anys que de-

nuncia irregularitats als serveis

tècnics del districte. Fa massa

temps. I no va ser fins que va arri-

bar Itziar González que es va co-

mençar a provar de posar ordre.

Fins aleshores, a l’època de Carles

Martí, se’ns havia defensat aferris-

sadament el paper dels serveis tèc-

nics, s’havia negat tota irregulari-

tat i s’havien ignorat totes les

denúncies del moviment veïnal,

concretament sobre la qüestió dels

apartaments turístics, que ara és

un dels punts calents de la trama.

Que sorprèn més?

Ens sorprèn com un sistema pot tra-

mitar 500 llicències en dos mesos i

que no salti cap senyal d’alarma.

Alguna cosa no rutlla bé. Per això

valorem que hi ha unes responsabili-

tats penals que s’esclariran judicial-

ment, però n’hi ha d’altres que són

polítiques i que també s’han d’esca-

tir.

Les responsabilitats polítiques

serien negligència continuada o

complicitat complexa?

No podem dir ni una cosa ni l’altra,

perquè encara no ho sabem. I preci-

sament per això, estem demanant

una comissió independent amb par-

ticipació del teixit social. No com a

judici paral·lel, sinó per discernir les

responsabilitats polítiques i ètiques

que se’n derivin. Per saber com ha

estat possible. És una qüestió massa

important per deixar-la en mans

dels partits polítics.

On va començar tot?

Tot ve de lluny. No de fa cinc anys,

sinó de l’any 1986, quan es van co-

mençar a pervertir els PERI que

s’havien acordat entre el moviment

veïnal i l’Ajuntament fruit de les

lluites dels 70 contra la planificació

urbanística franquista. Aquella pla-

nificació urbanística es va orientar

ràpidament cap al sector dels nego-

cis més que cap als veïns i els resi-

dents: Ciutat Vella va passar de ser

un centre històric degradat a una

oportunitat de negoci per la projec-

ció turística de Barcelona. D’allò,

encara en paguem les conseqüèn-

cies.

I els efectes es noten?

Per suposat. Hem viscut un procés

gentrificador, de substitució social

de veïnes i veïns i de substitució del

comerç de proximitat per infraes-

tructures del sector turístic. En a-

quest cas, amb plena complicitat de

l’Ajuntament i amb la destrucció del

teixit social, de la trama comercial i

del sentit comunitari que ha com-

portat.

Quan comença a esquerdar-se a-

quest model?

Diria que a partir de determinats

processos de dissidència. Comen-

çant pel Forat de la Vergonya, quan

apareix al barri la crítica veïnal al

model urbà, a l’època de Cati Carre-

ras. En consonància amb un cicle de

lluites, després, apareixen noves

resistències veïnals al model hege-

mònic. Contra l’Hotel del Palau al

Casc Antic, contra els apartaments

turístics al Gòtic o contra els plans

dels ascensors a la Barceloneta.

Això és el que forja la creació de la

Xarxa Veïnal de Ciutat Vella

García-Bragado està imputat i la

trama de Ciutat Vella ha estat des-

ballestada parcialment? Què ha a-

portat el moviment veïnal?

Sense dubte, molt: ha estat l’acció

veïnal la que ha posat llum i ha fet

visibles aquests casos. La prepotèn-

cia municipal, sovint, s’explica per

aquest fet, pel qüestionament social

del model i pel pols plantejat, que ha

debilitat el model hegemònic i l’es-

tructura clientelar del PSC a Ciutat

Vella. De tramitacions com les de

l’Hotel del Palau, n’hi ha hagut mol-

tes. No ho dic jo, ho diu el mateix Jor-

di Hereu, que la va qualificar com

“una tramitació urbanística més de

les que estem fent constantment”.

I ara que us plantegeu?

Continuar treballant perquè s’inves-

tigui fins al fons i fins al final i s’es-

cateixin totes les responsabilitats,

les penals, les polítiques i les èti-

ques, que afecten càrrecs públics. I

alhora, continuar denunciant totes

les deficiències que persisteixen en

l’àmbit de planejament urbanístic a

Ciutat Vella. Des de la mobilització

social i sense prescindir de cap pos-

sibilitat per poder continuar mos-

trant la nostra oposició.

DAVID FERNÀNDEZ

El dimecres 13 d’octubre, el moviment veïnal va exigir respon-sabilitats polítiques per la trama de corrupció de Ciutat Vella,mentre maldava per evitar els intents d’exclusió de la FAVBcom a acusació popular en el cas Fèlix Millet-Palau de la Músi-ca. En tots dos casos –i també en el cas de l’Hotel del Palau–,el paper del moviment veïnal ha estat una peça clau per inten-tar aturar la corrupció i la impunitat. Per aquest motiu, hemparlat amb Jordi Bonet, que recentment ha estat escollit com anou president de l’AVV Casc Antic.

BARCELONA • LA FAVB I EL MOVIMENT VEÏNAL S’HA PERSONAT EN TOTES LES CAUSES

La corrupció esquitxa el regidord’Urbanisme de l’Ajuntament de BarcelonaMillet i Montull tornen a ser lliures mentre l’acusació popular es declara “perplexa”David Fernándezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Totes les comissions parlamen-

tàries que es vulguin i que no

aclariran res –l’àgora pública

humiliada on la majoria de gent

imputada i implicada s’ha acollit a l’o-

mertà mafiosa de la llei del silenci–,

l’anunci d’una nova comissió munici-

pal en el cas Hotel Palau –a porta tan-

cada, això sí, malgrat la petició veïnal

que sigui de caràcter obert– i Fèlix

Millet i Jordi Montull –com Bartomeu

Muñoz i Luigi en el cas Pretòria– lliu-

res i al carrer un altre cop. És la real-

politik de la radiografia de com s’a-

fronta la corrupció a casa nostra.

A la cara oposada d’aquesta ma-

teixa moneda, però, quan s’escrigui

la crònica de la lluita contra la cor-

rupció en el cas del Palau de la

Música Catalana de Barcelona, s’ha-

urà de destacar que l’escàndol no-

més va esclatar com a conseqüència

d’una primera carta anònima i d’una

lluita veïnal silenciada. No pas per

l’existència d’algun tipus de control

públic sobre les altes esferes del po-

der polític i econòmic o perquè s’ha-

guessin detectat irregularitats en

els processos des d’instàncies ofi-

cials.

Impuls veïnal contra la corrupció

Cal recordar que l’origen de la trama

delictiva descoberta al voltant de l’a-

fer de l’hotel arrenca únicament amb

les denúncies precursores del movi-

ment veïnal, finalment dutes davant

la fiscalia per alertar de les irregulari-

tats detectades en la seva tramitació

administrativa. Per la seva banda, el

gruix de l’afer del Palau va arrencar

amb una carta anònima, procedent

d’algun àmbit proper al saquejador

confés i que va ser remesa a finals de

2008 a diferents estaments públics i

socials. Allà es denunciaven els graus

de corrupció i nepotisme als quals

s’estava arribant.

Ara per ara, malgrat les pressions

polítiques directes que rep la fiscalia,

les investigacions obertes ja han arri-

bat i han travessat les portes de l’A-

juntament, fins arribar a la imputació

del màxim responsable de l’àrea d’Ur-

banisme, Ramon García-Bragado, i

del gerent d’Urbanisme, Ramon Mas-

saguer. És més que probable que els

dos individus siguin imputats el dia

12 de juliol per un presumpte delicte

de falsedat documental i prevarica-

ció. És a dir, per haver afavorit els

interessos privats per sobre dels

públics, tal com va testificar la dimi-

tida exregidora de Ciutat Vella Itziar

González en relació a les pressions

rebudes per García-Bragado perquè

s’aprovés el projecte d’hotel impulsat

per Millet.

A la roda de premsa que va oferir

el dijous 1 de juliol l’Acusació Popular

per valorar els darrers esdeveni-

ments, Ada Colau va destacar que “si

L’escàndol ha esclatatgràcies a una cartaanònima i a la lluitaveïnal silenciada. Nopas per l’existència decontrol públic sobreles altes esferes

D’esquerra a dreta: Fèlix Millet i el seu advocat, Pau Molins; Jordi Montull i el seu advocat, Jordi Pina.

UNAI

2 • estirant del fil DIRECTA 191 •

, estirant del fil

> La veu de Ciutat Vella es va fer sentir

La Xarxa Veïnal de Ciutat Vellava convocar un acte públic el6 de juliol per debatre sobre

altres formes de fer política a Ciu-tat Vella. Amb una sala de l’AteneuBarcelonès a vessar i amb la parti-cipació, entre d’altres, de l’exregi-dor d’Urbanisme Jordi Borja, l’ar-quitecte Josep Maria Montaner,l’advocat de l’AVV Casc Antic Da-niel Jiménez o l’activista pel dret del’habitatge Ada Colau, la taularodona va abordar les alternativessocials existents al model marcaBarcelona, rebatejada oficialmentcom a Barcelona World.

L’acte el va obrir Maria Masque, en nom de les entitats mem-bres de la Xarxa Veïnal, va exigir

com a “urgent i prioritari” un canvide rumb en les polítiques urbanesque respongui a les necessitatssocials i sigui “democràtic, obert iinclusiu”. La xarxa demana que eslimiti la proliferació d’hotels, elpes de la gentrificació, l’augmentespeculatiu de preus i la pèrdua delteixit comercial tradicional; ques’eviti l’expulsió indirecta del veï-nat o l’escamoteig d’equipamentspúblics. La xarxa denuncia que totplegat s’ha fet “amb la complicitatmunicipal, amb manca de transpa-rència i tràfic d’influències” i que“davant aquestes males pràctiques,cal crear alternatives des del teixitcomunitari”. L’arquitecte Monta-ner es va expressar en termes simi-

lars i va dir que el rovell de l’ou ésaturar “la pressió de la indústriadel turisme i de la indústria immo-biliària”.

En aquest sentit, l’urbanistaJordi Borja va destacar que “de par-ticipació, n’hi ha o no n’hi ha, el queno valen són els falsos aparadorsformals”. L’advocat del movimentveïnal en el cas Hotel, Daniel Jimé-nez, va reflexionar en veu alta, desla filosofia del dret, sobre el nepo-tisme, la fragilitat dels principisigualitaris inspiradors del dret il’òpera bufa que significa queMillet i Montull fossin, de facto,“planificadors urbans a l’ombra”.Jiménez va constatar que aquestatac al bé públic “continua sent un

acte il·legal consumat, encara vi-gent i no anul·lat”: els terrenys a-fectats avui encara tenen la qualifi-cació de sòl hoteler. En aquestsentit, va recordar que l’AVV CascAntic encara té plantejats dos re-cursos més davant el TSJC en rela-ció al cas: per vulnerar la protecciópatrimonial d’un edifici arquitectò-nic catalogat i la interposada per lamodificació del Pla General. Jimé-nez també va denunciar duramentque l’Ajuntament presentés com aqüestió “d’interès públic” la cons-trucció d’un hotel sobre terrenysdestinats a equipaments educatius,quan es tracta d’una operació ambinteressos purament especulatiusi, a més, “il·legal”.

BARCELONA • ENTREVISTEM MARIA MAS, PRESIDENTA DE L’AVV CASC ANTIC

“És lícit preguntar-se quants ‘hotelsPalau’ més hi ha a Barcelona”

David Fernándezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Com valoreu les darreres reso-

lucions judicials des de l’AVV

Casc Antic?

La valoració que fem és positiva,

però molt preocupant a nivell polític

perquè, realment, l’afer ha arribat

molt lluny. Nosaltres ho prevèiem i

ho intuíem, per això vam tirar enda-

vant les denúncies. Però tot plegat és

massa preocupant per les implica-

cions polítiques que està compor-

tant.

Finalment, la justícia comença a

donar-vos la raó. Com heu viscut tot

el procés?

Han estat tres anys llarguíssims. El

principi, les primeres passes, va ser

molt fàcil: la recollida de signatures,

el treball d’informació i sensibilitza-

ció del veïnat i la part jurídica. Però

vam arribar a un punt de col·lapse i

bloqueig en què ja no sabíem que

més podíem fer. Aleshores, l’escàn-

dol Millet pel saqueig del Palau ho va

facilitar i tot va anar una mica més

rodat.

També es pot constatar que, sense

la vostra oposició, avui, l’hotel se-

ria una realitat.

És clar. Hagués continuat igual i

s’hauria consumat, perquè el tràfic

d’influències que hi havia pel mig

era evident i d’alta volada. L’esclat de

l’afer Millet ha tingut la virtut de

posar les coses al seu lloc.

I com definiries el cas de l’hotel?

Malauradament, com un cas més de

tot el que ha estat passant aquests

anys a Ciutat Vella, d’una pràctica

estesa d’afavorir tots els interessos

immobiliaris i especulatius en con-

tra dels interessos del barri, sobretot

en matèria d’equipaments socials.

Què espereu del sumari judicial?

Que avanci caigui qui caigui. Sobre-

tot qui hagi de caure, és clar. La

imputació de García-Bragado, Mas-

saguer i Diez és políticament relle-

vant. No és pas un qualsevol, és el

màxim responsable d’Urbanisme de

l’Ajuntament. I per les que tenim me-

mòria, cal recordar que Heliodoro

Lozano, responsable de llicències

d’apartaments turístics i cap dels

serveis tècnics de Ciutat Vella, avui

dia, està empresonat des del mes de

març per irregularitats urbanísti-

ques. Cal recordar-ho? Quan el van

imputar, l’Ajuntament només el va

traslladar a Nou Barris. Un cop

empresonat, l’ha suspès. Tot plegat

demostra que la qüestió de les llicèn-

cies d’urbanisme és clau en aquesta

mena d’afers.

García-Bragado no ha dimitit pas.

Em sembla una vergonya. Si està

imputat, se l’ha d’apartar de tota res-

ponsabilitat. L’Ajuntament no es pot

justificar adduint que no és membre

del partit i que, aleshores, com en el

cas Pretòria, no el poden apartar. És

fals. És un imputat per un presumpte

delicte en matèria urbanística espe-

culativa i això és incompatible amb

l’exercici de funcions públiques, no?

Qui ja es troba en llibertat és Fèlix

Millet...

La llibertat de Millet és una autèn-

tica vergonya. Nosaltres no tenim

cultura punitiva i estem en contra

dels empresonaments, però això

clama al cel. Hi ha xavals del barri

que es passen anys a la presó i aquest

senyor que és un lladre confés ha

estat reclòs tretze dies com a pres

preferent i amb tota mena de privile-

gis. És molt fort. A hores d’ara, deu

estar jugant a tennis.

D’altra banda, quina opinió us me-

reix l’actitud de l’exregidora Itziar

Gonzàlez?

Políticament, durant el seu mandat i

fins la seva dimissió, suposava una

altra manera de relacionar-se amb

l’administració: facilitava les coses i

sabia escoltar, tot i que escoltar no

significa que s’atenguessin les nos-

tres reivindicacions. Nosaltres ente-

nem la participació en el sentit de

poder debatre, consensuar i tenir

capacitat de modificar les coses, de

tenir incidència en les actuacions

mitjançant arguments gens arbitra-

ris. És a dir, tenir una interlocució

real amb capacitat de decisió. L’Ajun-

tament, per la seva banda, redueix la

participació a donar informació

sobre els seus projectes. Ara bé, res-

pecte el paper de la Itziar en el pro-

cés, penso que ha estat molt valenta

amb la seva testificació davant del

jutge.

Del sumari, però, també se’n desprèn

una confusió absoluta sobre qui va

finançar el procés participatiu, si

Olivia Hoteles o l’Ajuntament?

Ho vam preguntar en una audiència

pública. L’empresa immobiliària es-

tava obligada a fer-ho. Però ara

tothom diu que ha pagat. És un

embolic que caldrà aclarir. Si els dos

han pagat, potser caldria saber qui

ha cobrat…

De tot plegat, quines conclusions

en traieu?

Que el famós model marca Barce-

lona porta implícit tot això. I que

això és una mica el que pot haver-hi

darrere d’una forma d’entendre la

ciutat. És lícit –i cal fer-ho– pregun-

tar-se quants hotels Palau més hi ha

a Barcelona.

Pels passadissos de l’Ajuntament,

corre la veu que Barcelona és una de

les administracions públiques més

monitoritzades i fiscalitzades?

I en comparació amb d’altres munici-

pis, és possible que sigui així. Però

això no exclou que ha passat el que

ha passat. I que cal millorar la gestió

des de la transparència.

I ara, què?

Doncs a continuar lluitant. El dia 10

tenim la ruta turística veïnal d’ho-

tels imposats a Ciutat Vella: Palau,

Magdalenes, Vela, Barceló. Però es-

perem –i és el que pretenem– obrir el

debat sobre el model de ciutat.

Aquesta és l’única alternativa: obrir

el debat de veritat, perquè les pres-

sions dels lobbys hotelers i immobi-

liaris són fortíssimes... Nosaltres

vam participar al Pla Estratègic de

Turisme amb els operadors hoteleres

i tot van ser paraules, un llistat de

bones intencions, que van quedar en

res i mai més no en vam saber res.

Maria, què hagués passat sense la

lluita veïnal?

Uf... Doncs, vinga hotels, vinga cam-

balaches, vinga especulació. Penso

que en Maragall es quedava curt amb

el 3%. Però també crec que l’impor-

tant és que la gent prengui conscièn-

cia que lluitant es poden aconseguir

coses. El moviment veïnal ha sortir

reforçat d’aquesta procés social i

s’ha demostrat que la lluita dóna

fruits.

ELOI DE MATEO

“Heliodoro Lozano,responsablede llicències deCiutat Vella, estàempresonat des del mes de març.Cal recordar-ho?”

7 de juliol de 2010 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> AL CLAVEGUERAM DE CIUTAT VELLA: Entre el cas Pretòria i el cas Palau, l’oasi català i el buc insígnia de la marca Barcelona s’en-sorren com un castell de cartes. Model sociovergent diferenciat, també, en allò referent a les tupinades, els delictes d’alta volada i elcúmul d’irregularitats detectades. El cas Palau es va cobrar, la setmana passada, la imputació de Ramon García-Bragado, màxim res-ponsable d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Benedetti va escriure que les modes sempre acaben passant factura i quenomés n’acaben quedant les runes i les engrunes: en la contradicció palpable que el mateix totxo que ha enriquit tanta gent nomésen durà una poca a la presó. Per ara, totes les persones que estan imputades hi eren; però falten les que també hi són.

Fa 30 anys que viu al Casc Antic i set que és presidenta de l’AVVCasc Antic, l’espai comunitari precursor i pioner en les denúnciesde les tupinades especulatives de Fèlix Millet. Durant 23 anys, vatreballar a l’Escola d’Adults del Carmel, però, un cop jubilada, el‘cas Hotel Palau’ no l’ha deixat descansar gaire durant els darrerstres anys. Més encara quan, el 2008, van rebre –com la fiscalia–una carta anònima que informava del saqueig del Palau de laMúsica. Lluitadora social incansable, l’estiu passat va popularitzarla frase “per anar a la presó cal robar melons, no milions”, enrelació al tracte privilegiat que rebia i rep Fèlix Millet.

“El fet que Millettorni a estar enllibertat i García-Bragado nodimiteixi és una vergonya”

Hereu està perplex per la imputació

de García-Bragado, nosaltres estem

10.000 vegades més perplexos pel fet

que no dimiteixi de tota funció de

forma total i immediata”. L’Acusació

Popular, exercida per la FAVB amb el

suport de 50 entitats socials i orga-

nismes populars, també s’ha mostrat

escandalitzada per la llibertat recupe-

rada de Millet i Montull. En paraules

de Jordi Giró, vicepresident de la

FAVB, “cal arribar fins al final i no

deixar-ne passar ni una”.

En aquest sentit i en un context de

crisi com l’actual, cal destacar que una

recopilació recent, elaborada a partir

de les dades de la Fiscalia Anticorrup-

ció, assenyala que, durant el 2010, més

de 300 persones seran jutjades per

corrupció. Les dades permeten inferir

el cost social de la corrupció, que els

darrers deu anys ha suposat un im-

pacte econòmic de 4.158 milions d’eu-

ros defraudats. La majoria de casos

–un 73% per blanqueig de capitals–

estan directament relacionats amb

l’urbanisme i el sector immobiliari. El

darrer s’ha produït aquesta mateixa

setmana amb la detenció del presi-

dent de la Diputació d’Alacant, José

Joaquin Ripoll, i tres regidors del PP

d’Oriola (Baix Segura), en relació a un

cas de corrupció vinculat a la licitació

de la recollida de la brossa.

La màfia de Ciutat Vella

Desapercebut en el marasme habitual

de la sobreinformació, poca gent re-

corda que Heliodoro Lozano Fernán-

dez de Pinedo, màxim responsable

dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella

durant vint anys, és a la presó des del

mes de març. Imputat el novembre de

2009, l’Ajuntament no el va suspen-

dre i va optar per traslladar-lo al dis-

tricte de Nou Barris, on va ser cessat

quan la justícia va dictar el seu

empresonament per la trama de con-

cessió de llicències i suborns.

L’anècdota final, la cirereta, és

saber que Heliodoro Lozano Fernán-

dez de Pineda, Helio, va ser una de les

persones que es va negar insistent-

ment a mostrar al moviment veïnal el

conveni signat amb l’Ajuntament. A-

quell mateix conveni que, segons la

correspondència intervinguda, Mon-

tull i Garcia-Bragado havien pactat

que s’havia de fer “sense publicitat”.

Només ells sabran perquè. En la crò-

nica negra permanent que és Ciutat

Vella, també cal destacar que, molt

abans de dimitir, la regidora Itziar

Gonzàlez va patir un assalt i un roba-

tori a casa seva. Només es van endur el

disc dur del seu ordinador personal.

Aquell conveni que, segons lacorrespondènciaintervinguda, Montulli Garcia-Bragadohavien pactat ques’havia de fer “sensepublicitat”

BARCELONA • L’ESTATUT DE L’EMPLEAT PÚBLIC PROHIBEIX ELS NOMENAMENTS D’URGÈNCIA SENSE RAONS “EXPRESSAMENT JUSTIFICADES”

La Diputació de Barcelona nomena setcàrrecs polítics de forma irregularEntre els beneficiats, hi ha càrrecs polítics d’ICV, ERC, PSC i CiU amb una trajectòria molt dilatada.Tres d’ells van ser coordinadors d’una àrea de gestió abans de la presidència encapçalada per CiUManu Simarroredaccio@setmanaridirecta.info

El president de la Diputació de

Barcelona, Salvador Esteve

(CiU), ha començat el seu

mandat engreixant la llista de

càrrecs polítics no electes que ocu-

pen places de treballadores interi-

nes a la institució. Ho ha fet amb

vuit nomenaments temporals “per

la via de la màxima urgència”, set

dels quals són de persones vincula-

des a partits polítics. Es dóna la cir-

cumstància que la majoria d’elles

ocupaven càrrecs polítics a d’altres

administracions o a la mateixa

Diputació de Barcelona, o tenen un

llarg currículum d’acumulació de

responsabilitats en diversos ens

locals, comarcals o provincials.

Algunes d’aquestes persones han

estat nomenades després d’haver

deixat un càrrec polític arran d’una

derrota electoral. A més, aquests

nomenaments es podrien haver fet

de manera irregular, ja que no s’acu-

llen als requisits fixats a l’Estatut

bàsic de l’empleat públic espanyol

(EBEP) de 2007, on s’estipula que les

raons de necessitat i urgència dels

nomenaments d’interins han de ser

“expressament justificades”. Els

nomenaments no només s’han fet

sense justificació –l’EBEB contem-

pla circumstàncies com l’existència

de places vacants que no puguin

cobrir funcionaris de carrera o l’exe-

cució de programes de caràcter tem-

poral–, sinó que tampoc especifi-

quen quina plaça ocuparan els

càrrecs polítics ni quines funcions

desenvoluparan. La Normativa de

Personal al Servei de les Entitats

Locals de Catalunya (article 94.3) i la

Llei Municipal i de Règim Local de

Catalunya (article 291.3) també dei-

xen molt clar que, dels nomena-

ments, “se n’ha de donar coneixe-

ment al ple en la primera sessió que

tingui”, fet que no s’ha produït en

cap dels plens de la Diputació de

Barcelona posteriors als nomena-

ments.

Tres polítics d’ICV

en surten beneficiats

Entre els beneficiats, trobem tres

polítics d’Iniciativa per Catalunya

Verds (ICV). Són Benet Lluís Moreno

Campon (ubicat a l’Àrea de Presi-

dència), Andreu Banús Guerrero i

Josep Comas Valls. Actualment,

Benet Lluís Moreno és membre de

l’executiva, vicepresident i respon-

sable d’Organització d’ICV. El que va

ser president de la federació del

Baix Llobregat ha estat nomenat per

cinc mesos. Ha estat regidor d’Espa-

rreguera des de l’any 2007 i,

enguany, com que la seva formació

ha reduït la representació al consis-

tori a la meitat (de sis a tres regido-

res) i Moreno hi concorria com a

número 6, ha quedat fora de l’Ajun-

tament. Cal destacar que ha estat

conseller al Consell Comarcal del

Baix Llobregat des de 2003 i el seu

vicepresident durant un any (2007-

2008). També ha estat candidat per

ICV a les eleccions al Parlament de

Catalunya l’any 1999 (al número 68

de la llista encapçalada per Rafael

Ribó) i el 2003 (al número 43 de la

llista encapçalada per Joan Saura).

Andreu Banús Guerrero, mem-

bre del consell nacional d’ICV i exco-

ordinador de l’Àrea de Salut Pública

i Consum de la Diputació, és nome-

nat en dues ocasions mitjançant

aquest procediment. Per disset dies

–entre el 13 i el 30 d’agost– i per deu

dies més –entre l’1 i el 10 d’octubre.

Banús, que va perdre la coordinació

de l’àrea de gestió amb l’arribada de

CiU a la presidència, assoleix així

un càrrec funcionarial sense que se

sàpiga quines tasques desenvolu-

parà i per què és urgent el seu nome-

nament. Andreu Banús, provinent

d’ICV Santa Coloma de Gramenet

–on va ser director de Serveis de Coo-

peració, Serveis Socials i Salut del

consistori de Bartomeu Muñoz–, ha

ocupat diversos càrrecs a la Diputa-

ció de Barcelona. És diputat provin-

cial des de 1987 i ha exercit funcions

de representació de la institució al

Consell Català de la Salut –com a

vocal–, al Consorci de Gestió Corpo-

ració Sanitària i a la Comissió Co-

ordinadora de la Xarxa Local de

Consum, on ha exercint com a vice-

president.

El cas de Josep Comas Valls és

similar al d’Andreu Banús. Comas

va ser coordinador de l’Àrea d’Edu-

cació i, amb el nou dibuix de majo-

ries, va perdre el càrrec. El seu

nomenament és per un termini de

disset dies. Comas, número 26 a les

llistes d’ICV al Parlament de Cata-

lunya el 1992, ha estat regidor d’E-

ducació de l’Ajuntament de Mataró.

En aquest consistori, ha exercit de

cap del Gabinet de l’Alcaldia i de pre-

sident de l’Institut Municipal d’Edu-

cació. Josep Comas també ha estat

“S’ha de donarconeixement al pleen la primera sessióque tingui”, fet queno s’ha produït encap dels plens de la Diputació

2 • estirant del fil DIRECTA 249

, estirant del fil

Josep Mª Civis haperdut representacióa l’Ajuntament deSabadell i ara ésvocal de la XarxaAudiovisual Local de la Diputació

> Sumes milionàries per remunerar els càrrecs polítics

Presa de possessió del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve

President, vicepresidents, di-putats, portaveus, asses-

sors, coordinadors i altres càr-recs de designació política comles coordinacions d’àrees de ges-tió o les gerències de servei, laDiputació de Barcelona està far-cida de càrrecs polítics que,sumats, suposen una retribuciómilionària. Els 30 càrrecs polí-tics que exerceixen la seva fun-ció “amb dedicació exclusiva”cobren un total de 2.598.882,86euros. Les retribucions en eurosbruts anuals són les següents: elpresident Salvador Esteve cobra155.723 euros; els càrrecs devicepresidència (que són cinc) ide presidència dels grups polí-

tics (cinc més), 96.896,38 euros.Entre les vicepresidències, tro-bem el líder del PP a BarcelonaAlberto Fernández Díaz, l’alcal-dessa de Sant Cugat Mercè Co-nesa (CiU) o l’expresident de laDiputació Antoni Fogué (PSC).Entre els presidents de grupspolítics, hi ha l’alcalde de Tor-dera, Joan Carles García (CiU); elde Terrassa, Pere Navarro (PSC);el de Badalona, Xavier GarcíaAlbiol (PP), o el de Manlleu,Pere Prat (ERC). Les personesque fan de portaveus dels grups(3), diputades adjuntes (4) i di-putades delegades (7) cobren83.546,4 euros cadascuna. Lesportaveus adjuntes dels grups

(3) cobren 53.141,9 euros. Calsumar-hi el sou del diputat ad-junt a la presidència i alcaldeconvergent de Vilassar de Mar,Joaquim Ferrer (88.223,66 eu-ros), i el del president delegatd’àrea, membre de la comissióexecutiva i regidor a l’Ajunta-ment de Sabadell per CiU, CarlesRossinyol (96.896,38 euros). Aaquests sous, cal afegir-hi els deles coordinadores d’àrea i lesgerents de servei, a més del deles assessores dels grups polí-tics. Es tracta de 33 personesvinculades als partits amb re-presentació a la Diputació, quecobren 49.078,68 euros cadas-cuna.

• 9 de novembre de 2011 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Nomenaments d’urgència de càrrecs polítics sense cap justificació: la Diputació de Barcelona nomena temporalment a polítics coma interins i no ens diu per què ni per a què. Sous de luxe per a assessors, diputats, vicepresidents i demés càrrecs en plena etapa deretallades de serveis públics bàsics. Sobresous per a funcionaris, la majoria dels quals alts càrrecs segons apunten totes les fonts. Lainstitució que sempre ha estat assenyalada com a mamella dels partits comença a destapar-se com un cau de corrupteles i pràctiquesirregulars. Gràcies, entre d’altres, a la CGT que s’atreveix a treure-ho a la llum i, aviat, presentarà una denúncia a l’Oficina Antifrau.

Manu Simarroredaccio@setmanaridirecta.info

L’arribada de Salvador Es-

teve a la presidència de la

Diputació de Barcelona

ha fet emergir l’existència de

sobresous -coneguts com a “mot-

xilles”-. Es tracta d’uns comple-

ments salarials de caire personal,

transitori i absorbible que es dic-

taven unipersonalment a través

de decrets signats per la presi-

dència. No se sap encara qui gau-

dia d’ells exactament. Segons els

decrets de presidència que els

van aprovar -signats pels ex-pre-

sidents socialistes Manuel Royes,

Celestino Corbacho i Antoni Fo-

gué-, aquests estaven dirigits al

“personal funcionari i laboral al

servei de la Diputació desplaçat o

cessat del seu lloc de treball com

a conseqüència de l’aprovació per

part de la corporació de modifica-

cions de caire organitzatiu”. Tan-

mateix, fonts a les que ha tingut

accés aquest setmanari assegu-

ren que els beneficiaris dels so-

bresous eren tots alts càrrecs, la

majoria d’ells de designació polí-

tica. De caps de servei en amunt:

coordinadors d’àrea, gerents de

servei i càrrecs electes. Aquesta

hipòtesi es veu reforçada amb les

dades que va oferir la Diputació

quan va acabar amb l’existència

dels complements. En el moment

de la suspensió del pagament se

n’estaven beneficiant 54 càrrecs.

La formació parlamentària Soli-

daritat Catalana per la Indepen-

dència (SI), que ha aconseguit

part de la documentació del cas i

n’està fent una denúncia pública,

ha assegurat públicament que el

secretari d’organització del PSC

José Zaragoza i l’exdirector de

comunicació de l’expresident de

la Generalitat de Catalunya José

Montilla, Toni Bolaño, podrien

ser dos dels polítics que se n’hau-

rien beneficiat.

Com es calculaven les motxilles?

Els sobresous es calculaven, se-

gons el decret de 28 de juny de

2010, una vegada aplicats els con-

ceptes d’indemnització que la

normativa vigent contemplava.

Les motxilles es cobraven men-

sualment, a raó de catorze pa-

gues, i el seu import equivalia a la

diferència entre les retribucions

totals brutes que percebia al lloc

de treball del qual era remogut o

cessat amb les noves retribucions

assignades. Segons el primer

decret -vigent durant 4 anys- la

motxilla desapareixia als 4 anys,

absorbint-se cada any un 25% de

la quantia. Així, el primer any

se’n cobrava el 100%, el segon el

75% i així successivament. La

modificació de Celestino Corba-

cho va allargar l’absorció a 10

anys, amb una absorció d’un 10%

successiu cada any. Així doncs

qui s’hagi beneficiat dels sobre-

sous des del 2004 ha cobrat el

100% el primer any, el 90% el

segon, i així successivament.

Els arguments del PSC

Als decrets de presidència que

aproven aquesta mesura, els polí-

tics del PSC la justifiquen, en tant

que se’n beneficiava tot el funcio-

nariat, com una mesura “per

pal·liar la incidència directa que

una remoció o cessament podia

tenir en les retribucions dels afec-

tats”, facilitant “el pas a la nova

situació de manera progressiva”.

SI ha anunciat que presentarà

una denúncia però per delictes

contra l’administració pública i

de malversació de fons públics.

Salvador Esteve acaba amb elles

L’arribada de Salvador Esteve a la

Diputació, al juliol, va acabar amb

l’existència d’aquests sobresous

que, hores d’ara, estan sent inves-

tigats per la Comissió Jurídica

Assessora de la Generalitat des-

prés que el 29 de setembre s’obrís

un expedient per investigar

aquest cas amb vots favorables de

PP, CiU, ICV-EUiA i ERC. Els infor-

mes de la Secretaria General de la

Diputació asseguren que el com-

plement inventat per Royes “va

més enllà de les garanties retribu-

tives previstes” i “no està previst

en cap norma jurídica”. Afegeix, a

més, que “han estat aprovats per

òrgans manifestament incompe-

tents”. Per això creu necessària

“la incoació d’un procediment de

revisió d’ofici” i “l’adopció de

mesures cautelars a efecte de no

causar perjudicis a l’interès

públic”. Amb el pagament de les

motxilles anul·lat, la via que s’o-

bre ara és la judicial. Falten mol-

tes coses per saber encara: el nom

i el nombre total dels beneficia-

ris, l’import que van rebre cadas-

cun d’ells i l’import global de les

motxilles -tot i que algunes fonts

el situen en 1.300.000 euros-.

director de Serveis a l’Ajuntament

de Sabadell i vocal del consell de

govern del consorci de l’Escola

Industrial de Barcelona.

Dos membres d’ERC amb

una trajectòria dilatada

Els dos polítics d’Esquerra Republi-

cana de Catalunya (ERC) que han

estat nomenats per cinc mesos són

Eduard López Domènech i Josep

Maria Civis Balasch. Tots dos han

ocupat nombrosos càrrecs públics

durant la seva trajectòria política.

Eduard López Domènech és,

actualment, vicesecretari general

de Coordinació Interna i Acció Elec-

toral d’ERC, formació de la qual ha

presidit la Federació Comarcal al

Maresme (2003-2007) i la Secretaria

Nacional de Política Municipal

(2006-2008). Com a membre d’ERC

a la Diputació, ha ocupat diversos

càrrecs a òrgans dependents d’a-

quest ens com el Consorci de Comu-

nicació Local, la Xarxa Audiovisual

Local o el Patronat d’Apostes.

Josep Maria Civis, coordinador

d’ERC a la Diputació, va ser regidor

a l’Ajuntament de Sabadell el 1999 i

el 2003. Ara, però, ERC ha perdut

representació al consistori. Alesho-

res, va arribar a ser tinent d’alcalde

de Medi Ambient de la ciutat i va

ocupar càrrecs a nou organismes

consistorials. També va ser conse-

ller comarcal al Vallès Occidental.

Amb l’arribada d’ERC al govern tri-

partit de la Generalitat, Civis va ser

nomenat director general d’Acció

Cívica de la Secretaria d’Acció Ciuta-

dana del Departament de Governa-

ció i Administracions Públiques,

comandat pels republicans. El que

sobta més de la trajectòria de Civis

és que aquest és el segon cop que

accedeix a un càrrec a la Diputació

per motius presumiblement polí-

tics. El 17 de gener, va ser nomenat

com a assessor del grup polític

d’ERC en aquesta institució, càrrec

que només va ocupar fins el 31 del

mateix mes, quan va ser substituït

per Santiago Valls i Molina, número

3 per ERC a Badia del Vallès pels

comicis municipals del juny. A l’ac-

tualitat, Josep Maria Civis és vocal

de la Xarxa Audiovisual Local, presi-

dida per Salvador Esteve.

PSC i CiU també se’n beneficien

Entre els dos membres del PSC que

han estat nomenats per aquest pro-

cediment, trobem un cas similar al

d’Andreu Banús i Josep Comas

–excoordinadors d’àrea a la Diputa-

ció. És el cas de Fernando Vallespi-

nos Riera, excoordinador de l’Àrea

de Medi Ambient de la Diputació de

Barcelona, plaça que també va per-

dre amb l’arribada de la majoria de

CiU. Vallespinos va ser regidor del

PSC a Tiana de 2007 a 2011, quan la

formació va obtenir cinc regidores.

Tanmateix, la pèrdua d’una regidora

als últims comicis ha fet que quedi

fora del ple. Vallespinos ha estat

nomenat per disset dies.

L’altre socialista nomenat és

Jose Manuel de la Vega Carrera, con-

seller a l’Assemblea General de Cata-

lunyaCaixa en representació de la

Diputació de Tarragona. Al PSC, ha

estat secretari d’Acció Política i de

Comunicació de la Regió a les Terres

de l’Ebre. Actualment, és secretari

de Política Municipal, Formació i

Ciutadania de la Federació XVI del

partit. També ocupa un càrrec a la

Unió General de Treballadors, com a

responsable de comunicació de la

Unió Territorial de les Terres de l’E-

bre. De la Vega ha estat nomenat

d’urgència per cinc mesos.

Per últim, cal destacar el nome-

nament d’Enric Trias Mañosa, ja

que és l’únic polític que ha estat

nomenat per sis mesos. Trias treba-

lla com a interí, segons ha pogut

saber aquest setmanari, des del 3

d’octubre i fins el 2 d’abril de 2012 a

la Direcció de Serveis Jurídics de l’À-

rea de Presidència. Enric Trias està

vinculat a Convergència i Unió

(CiU). Va ser el número 4 a les llistes

d’aquesta formació per Ripollet a les

municipals de 2007 i número 21 a les

de 2011, però no va aconseguir ser

regidor en cap de les dues ocasions.

Salvador Esteve s’endú

la secretària?

El cas de Marta Rodríguez Corral és

particular. És l’única persona de les

vuit anomenades “per via de mà-

xima urgència” que no té vincula-

cions orgàniques amb cap partit

polític. Marta Rodríguez, nomenada

per sis mesos, va ser secretària de

l’Associació Catalana de Municipis i

Comarques durant el mateix perí-

ode que l’actual president de la Dipu-

tació de Barcelona, Salvador Esteve,

en va ser el president (2007-2011).

Rodríguez Corral, que ara ha estat

nomenada pel mateix Esteve, per-

tany –segons ha pogut saber la DI-

RECTA– a la unitat de Coordinació

General, de l’Àrea de Presidència.

Una de les personesnomenades va sersecretària del’Associació Catalanade Municipis quanSalvador Esteve n’erael president

Andreu Banús (ICV)assoleix un càrrecfuncionarial senseque se sàpigaquines tasquesdesenvoluparà

Decret de presidència de la Diputació de Barcelona de 28 de juny del 2000 en que es creen els sobresous

BARCELONA • JOSÉ ZARAGOZA I TONI BOLAÑO ASSENYALATS COM A BENEFICIARIS

Expresidents socialistes van crear sobresous“no previstos en cap norma jurídica”

David Fernándezredaccio@setmanaridirecta.info

Han passat pràcticament 24

anys des del darrer atemptat

dels autoanomenats Grups

Antiterroristes d’Alliberament (GAL),

el nom sota el qual va operar el terro-

risme d’Estat al País Basc durant la

dècada dels 80, amb un balanç de 27

persones mortes i desenes de perso-

nes ferides. La setmana passada,

però, 24 anys després, es va celebrar

a l’Audiència Nacional el darrer

judici d’una trama de guerra bruta

mai investigada a fons i que ha dei-

xat el 80% dels crims pendents d’es-

clarir i jutjar. El darrer judici, que

arriba setze anys després que s’in-

terposés la denúncia, va fer seure a

la banqueta dels acusats l’excap de

la Brigada d’Informació de la policia

espanyola a Bilbao, Miguel Plan-

chuelo, que ha estat processat pels

atemptats contra els bars Batzoki

(Baiona) i Consolation (Donibane

Lohizune), uns locals freqüentats

per refugiats polítics bascos al País

Basc Nord sota administració de

l’Estat francès. Planchuelo està acu-

sat d’haver contractat, amb fons

reservats provinents del Ministeri

de l’Interior, el metrallament dels

dos establiments, que van deixar

vuit persones ferides. Durant el

judici, fins a quatre pèrites expertes

en grafologia van identificat la lle-

tra de l’excap de la Brigada d’Infor-

mació de Bilbao en una nota reivin-

dicativa. “Aquí GAL”, hi deia. El

mercenari portuguès Rogerio Fer-

nando Carvalho da Silva també va

declarar –per videoconferència– i va

recordar que coneixia els policies

espanyols, que li van indicar que

actués sota les sigles del GAL i que el

president portuguès, Aníbal Cavaco

Silva, “va donar l’ordre de no parlar

del tema perquè era un secret d’Es-

tat que no es podia revelar”. L’acusa-

ció popular reclama 114 anys de

presó per un delicte de pertinença a

banda armada i sis delictes d’assas-

sinat en grau de temptativa. La do-

ble prova de la impunitat que encara

regna a l’Estat espanyol és que el fis-

cal Pedro Rubira ha demanat la

lliure absolució i que totes les perso-

nes que van fer de testimonis van

arribar per propi peu a l’Audiència

Nacional. Totes estan en llibertat,

tret d’Amedo, per exemple, que va

ser condemnat a 108 anys de presó

el 1991.

Declaracions aclaridores

El darrer judici, amb tot, ha estat el

més diàfan de tots. Durant la vista

oral, que va cloure la setmana pas-

sada, l’exsubinspector de la policia

espanyola José Amedo va declarar

taxativament que “els GAL van ser

decisió de Felipe González”, que “ell

estava darrere de tot” i que va ser ell

qui va ordenar actuar a l’Estat fran-

cès. Amedo, que declarava com a tes-

timoni, va afegir que la creació dels

GAL va ser “una decisió exclusiva-

ment política” que va comptar amb

l’aquiescència de Txiki Benegas,

Ramon Jáuregui o Ricardo Garcia

Damborenea i que es va prendre de

mutu acord amb José Barrionuevo,

ministre de l’Interior i Julián San-

cristobal, director de la Seguretat de

l’Estat. Aquesta és, precisament, la

tesi que l’acusació popular contra

els GAL, que és qui ha dut Plan-

chuelo a judici, manté des de fa més

de vint anys.

Va ser precisament García Dam-

borenea qui va definir, ara fa més de

quinze anys, quan va esclatar judi-

cialment l’escàndol, què havien

estat els GAL: “Una decisió política

d’actuar contra el terrorisme en

territori francès. Per cobrir aques-

tes actuacions i desviar l’atenció,

s’inventen unes sigles: GAL. Però no

es crea un cos de lluita ni un orga-

nisme especial. No. És la mateixa

administració de l’Estat, amb els

seus mitjans, amb els seus homes,

la que actua. Aquestes operacions

són secretes, entre d’altres raons,

per exigències diplomàtiques. Així

doncs, els GAL no són res més que la

cortina que oculta als autèntics

autors”. L’històric dirigent del Par-

tit Socialista Basc encara aprofun-

dia més: “Un muntatge d’aquest

calibre, que mou policies, guàrdies

civils, armes, vehicles, diners... i

que necessita coordinar efectius i

informacions dels ministeris d’In-

terior i de Defensa, ha d’estar auto-

ritzat des de dalt, des de la Presidèn-

cia del Govern”. Durant el judici,

Damborenea també va comparèixer

per afirmar que el segrest de Se-

gundo Marey –la primera acció dels

GAL per la qual el dirigent socia-

lista va ser condemnat a set anys de

presó, que mai no va complir– no va

ser cap delicte, perquè era “més

gran el bé que es protegia” que el

mal infligit.

Autoinculpació de González

Velles i noves afirmacions concor-

den plenament amb la polèmica sus-

citada per les declaracions recents

de Felipe González en una entre-

vista a El País. L’expresident va afir-

mar, el 7 de novembre passat, que va

tenir sobre la taula “l’oportunitat de

donar l’ordre per liquidar tota la

cúpula d’ETA” i fer volar una reunió

de la direcció de l’organització

armada. González va afegir que el

que ha succeït “encara avui, no es

pot explicar”. En plena tempesta

política dels GAL, a la dècada dels

80, l’expresident ja va categoritzar

que la democràcia “també es defen-

sava a les clavegueres”. Durant la

vista oral de la setmana passada,

també l’exsecretari d’Estat per a la

Seguretat i membre de la cúpula

socialista d’Interior, Julián Sancris-

tóbal, va tornar a afirmar el mateix

que va declarar el 1995: “L’ordre va

venir de dalt, no preníem cap decisió

que no fos autoritzada per les admi-

nistracions centrals del Ministeri

d’Interior”.

En una nota de premsa, l’esque-

rra abertzale ha recordat que el

darrer judici “torna a posar en evi-

dència allò que ja era evident als ulls

de la ciutadania basca: que els GAL

van ser creats i dirigits pel govern

del PSOE presidit per Felipe Gonzá-

lez”. “Sense menystenir –sostenen–

que no es pot restar gravetat al fet

que alts càrrecs del govern del PSOE

que va organitzar els GAL, com Ru-

balcaba o Jauregui, avui continuen

exercint responsabilitats de govern

importants”. El comunicat clou pre-

guntant-se “quina credibilitat de-

mocràtica té un Estat que no només

empara, sinó que premia la guerra

bruta”. Per l’advocada basca Jone

Goirizelaia, “la famosa X que co-

mandava els GAL ja està força clara,

avui, tot i que tots els condemnats

–molts dels quals es van enriquir–

estan en llibertat després de complir

penes ridícules, rebre un tractament

privilegiat o ser indultats”. Per Goi-

rizelaia, la síntesi és clara: “Qui

actua al servei de l’Estat té cober-

tura: faci el que faci, gaudirà de tots

els beneficis”. L’advocada es mostra

sorpresa pel fet que, davant les no-

ves acusacions que diuen que Gon-

zález comandava els GAL, el minis-

teri fiscal “no hagi deduït testimoni,

com a mínim, ja que s’ha denunciat

un delicte amb gravíssimes acusa-

cions en una seu judicial”. El silenci

del GAL, doncs, continua, 25 anys

després. Amb la mateixa impunitat

que abans, però a plena llum del dia.

Un mercenariportuguès reconeixque se li va ordenarque atemptés sotales sigles del GAL

Felipe González s’acomiada de Vera i Barrionuevo a la porta de la presó de Guadalajara

2 • estirant del fil DIRECTA 225 •

, estirant del filMADRID • EL CAP DE LA BRIGADA D’INFORMACIÓ DE BILBAO ÉS PROCESSAT PER DOS ATEMPTATS COMESOS EL 1984 I EL 1986

El darrer judici dels GAL confirma Gonzálezcom a màxim responsable de la guerra brutaEls expolicies Planchuelo i Amedo tornen a situar l’expresident del PSOE com a màximimpulsor del terrorisme d’Estat de la dècada dels 80, que va consumar 27 assassinats

ARXIU

Acusació Popular cas GAL

• 20 d’abril de 2011 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> El darrer judici pel cas GAL, la trama de terrorisme d’Estat ordenada per les altes instàncies de l’Estatespanyol durant la dècada dels 80 contra l’esquerra independentista basca, ha acabat com va comen-çar: amb la impunitat efectiva respecte els 27 assassinats comesos. Leonardo Sciascia va deixar escrit:“El poder és un gran delinqüent impune”. I l’afer GAL, farcit de cobertures polítiques, investigacionsnul·les i proteccions judicials, ho ha tornat a demostrar. Si és l’Estat qui delinqueix, mai no passarà res.

PAÍS BASC • NOMÉS S’HA JUTJAT L’ASSASSINAT DE CINC PERSONES I EL 80% DELS CRIMS ENCARA RESTEN IMPUNES

Impunitat: sinistra raó d’EstatLes poques persones condemnades per les accions terroristes dels GAL han complert, com a mitjana, un 10% de les condemnes

La sortida en llibertat, la set-

mana passada, del presos po-

lítics bascos Jose Mari Sa-

garduy Gazta (31 anys pres) i Anton

Troitiño (24 anys empresonat), des-

prés d’haver complert íntegrament

la seva condemna per pertànyer a

ETA, va anar acompanyada de l’ha-

bitual polseguera mediàtica i polí-

tica escandalitzant a propòsit del

compliment íntegre de les penes

que tan preconitzen. Cortina de

fum, soroll eixordador o tel de si-

lenci espès per tapar, potser, que

les poques persones condemnades

dels GAL, mirall de l’Estat que els

va crear, han complert com a mit-

jana un 10% de les penes imposa-

des. Democràcia espanyola: terri-

ble sinestèsia.

Fins i tot el lehendakari Patxi

López va declarar, fa deu mesos:

“Els GAL ja han estat jutjats i con-

demnats”. El lehendakari oblidava

que només han estat esclarits, par-

cialment, cinc dels 27 assassinats;

que només hi ha hagut sis proces-

sos judicials i dues condemnes;

que només s’han jutjat quatre a-

temptats amb resultat de mort i

altres accions menors; que el 80%

dels crims encara resten impunes;

que a l’Estat francès, on es van pro-

duir la majoria d’atacs, s’han jutjat

tretze dels 37 atemptats comesos i

només contra els mercenaris que

els van consumar... Els GAL, doncs,

ni jutjats ni condemnats: conti-

nuen impunes i qualsevol investi-

gació que volgués depurar respon-

sabilitats polítiques sempre s’ha

tancat en fals. Fins i tot és conegut

que el magistrat Carlos Bueren va

abandonar l’Audiència Nacional

quan li va tocar investigar l’afer

Lasa-Zabala: quan va veure que

havia d’enjudiciar la Guàrdia Civil,

va plegar. Només la instrucció pos-

terior de Gómez de Liaño, l’acció

decidida de l’acusació popular i

una sèrie de caramboles judicials

–un gos que va trobar els ossos,

confidents penedits i un comissari

amb memòria– van aconseguir

condemnar la cúpula d’Intxaur-

rondo, la caserna de la Guàrdia

Civil de Donosti des d’on operava el

GAL verd tocat amb tricorni. Val la

pena recordar que, durant aquell

judici, el general Rodríguez Galin-

do va etzibar a la sala: “Amb sis

homes dels meus conqueriríem l’A-

mèrica Llatina un altre cop”.

El lehendakari, a més, també

oblidava recordar que els policies,

dirigents polítics del seu partit i

càrrecs públics –ministres, secre-

taris d’estat o delegats governa-

tius– condemnats per l’afer GAL

han estat els presos més privile-

giats de la democràcia espanyola.

El cas més simptomàtic va ser el

segon ingrés a la presó, el 1998, de

l’exministre d’Interior Jose Barrio-

nuevo i l’exsecretari de Seguretat

Rafael Vera. Van entrar per com-

plir deu anys de presó pel segrest

de Segundo Marey. Van sortir al

cap de deu hores per “motius de

seguretat”. El 1998, tots dos ja

havien estat empresonats durant

tres mesos, però la ministra del PP

Mariscal de Gante –filla d’un jutge

del TOP franquista– va signar el

seu indult de seguida i, a més, es va

sincerar: “Mai en la història judi-

cial espanyola no s’ha tramitat un

indult amb tanta celeritat”. Vera

encara tornaria a ser empresonat

el 2005 per robar quatre milions

d’euros pel seu enriquiment perso-

nal dels fons reservats. Condem-

nat a set anys de presó, va sortir en

tercer grau per “motius de salut”

un any després. D’una condemna de

disset anys, va complir 18 mesos.

La resta, pràcticament igual,

amb irrisòria i puntual impunitat.

Galindo, condemnat a 75 anys de

presó per l’assassinat amb calç

viva dels refugiats Lasa i Zabala,

solament en va complir quatre –un

5%– i va continuar cobrant men-

sualment dels fons reservats. Un

cop al carrer, se li va atorgar

escorta policial permanent. El

darrer any de presó, el va complir

en un mòdul per a ell sol i el tinent

Vaquero i va comptar amb tota me-

na de comoditats: ordinador, tele-

visió, gimnàs i barra lliure de visi-

tes. Julen Elorriaga, exdelegat del

govern espanyol a Guipúscoa, con-

demnat a 75 anys en la mateixa

causa, només ha complert el 3% de

la condemna. Va entrar a la presó el

9 de maig de 2001 per complir

quasi 80 anys de presó. El 23 de

juliol del mateix any, ja trepitjava

el carrer: dos mesos i catorze dies.

Els agents de la guàrdia civil Do-

rado Villalobos i Bayo Leal, impli-

cats directament en la mort de

Mikel Zabalza i Lasa i Zabala, van

ostentar privilegis similars. Con-

demnats a 70 anys, van assolir el

tercer grau el 2002. Sis anys de

compliment i alguna cosa més: a-

bans de ser expulsat de la Guàrdia

Civil, a Dorado Villalobos –membre

dels grups especials AT-1 d’Intxau-

rrondo–, se li va concedir una pen-

sió especial vitalícia de 1.800 eu-

ros. Cobrar per matar.

Els GAL van iniciar les seves

accions l’octubre de 1983 amb el

segrest de Segundo Marey i van

reivindicar el seu darrer assassi-

nat el 1987, després de cometre 27

assassinats per pressionar l’Estat

francès a implicar-se en la lluita

contra ETA a l’anomenat santuari

francès. Per Iñigo Iruin, el tracta-

ment judicial i polític dels GAL en

aquests 25 anys ha estat la verita-

ble “imposició d’una llei de punt

final que ha consagrat el dret de

l’Estat de delinquir”.

Abans de serexpulsat del cos,el membre delsgrups AT-1d’Intxaurrondo,Dorado Villalobos,va rebre una pensióvitalícia

Acusació Popular cas GAL

Iolanda Guillamotestirantdelfil@setmanaridirecta.info

La relació entre alguns sec-

tors de la política i el món

empresarial a Catalunya és

terreny relliscós. Tot i això, les con-

nexions són directes, clares i visi-

bles. Ja no cal ni amagar-se. La pre-

sència d’antics càrrecs polítics

espanyols i catalans als consells

d’administració de les empreses de

l’Ibex 35 és generalitzada. L’any

2009, el 8% d’aquests consellers

altament remunerats havien ocu-

pat càrrecs polítics. El 2010, el per-

centatge va pujar fins el 9,8%. Una

cinquantena d’antics polítics d’alt

nivell han entrat a treballar en

aquest grup selecte de les empre-

ses espanyoles més potents des-

prés de deixar els seus càrrecs

públics. La immillorable agenda

de contactes i l’accés a informa-

ció privilegiada que tenen les per-

sones jubilades de la política

expliquen perquè els bancs i les

transnacionals espanyoles les

contracten sense pensar-s’ho ofe-

rint-los salaris extraordinaris un

cop es retiren.

No hi ha res il·legal. La llei d’in-

compatibilitats deixa clar que els

alts càrrecs no poden accedir al

sector privat relacionat directa-

ment amb la feina política que

tenien almenys fins dos anys des-

prés de deixar l’activitat pública.

Després d’aquest període de carèn-

cia, llibertat total. Fins i tot exis-

teix una Oficina de Conflictes d’In-

teressos, que depèn del Ministeri

d’Administracions Públiques, per

aprovar o prohibir aquestes con-

tractacions. Tot i això, hi ha casos

que mostren les esquerdes de la

llei. Els últims dos ministres d’E-

conomia espanyols en són un bon

exemple: Pedro Solbes va fitxar

per l’energètica italiana Enel –em-

presa que va aconseguir comprar

l’espanyola Endesa després d’una

sèrie de decisions polítiques que

van allunyar altres compradores

com Gas Natural o l’alemanya

E.on– i, un temps després, Elena

Salgado ha estat contractada per

una filial xilena d’Endesa adduint

que la seva feina es desenvoluparà

a Xile i no al mercat espanyol.

Feta la llei...

Els vincles entre antics càrrecs

polítics, bancs i empreses transna-

cionals han fet créixer la desafec-

ció ciutadana respecte l’anome-

nada classe política. La darrera

enquesta del Centre d’Estudis d’O-

pinió, del març passat, mostra que

la majoria de la població catalana

–un 66%– estava “poc o gens satis-

feta” del funcionament de la demo-

cràcia. Però la cosa va més enllà: el

79% de la gent enquestada creu

que “el polítics no tenen en compte

el que pensa la gent” i el 73% pensa

que “els polítics només busquen el

benefici propi”.Tot i que la crítica

és generalitzadora, les dades mos-

tren que la majoria absolutíssima

d’antics càrrecs polítics ben col·lo-

cats al món empresarial pertanyen

al club format per PP, PSOE/PSC,

CiU i PNB.

El fenomen de les portes gira-

tòries –passi de la política a l’em-

presa i a l’inrevés– no és exclusiva-

ment espanyol, sinó mundial i,

evidentment, també català. Els

expresidents del govern català,

expresidents del Parlament i la

majoria d’exconsellers del govern,

que cobren un salari públic durant

un període de temps, no han entrat

de manera tan deliberada a la gran

empresa com els Felipe González

(Endesa), José María Aznar (Gas

Natural i News Corp.), Rodrigo

Rato (Bankia) o Josu Jon Imaz

(Petronor). Jordi Pujol, escaldat pel

cas de Banca Catalana en el passat;

Pasqual Maragall, afectat per l’alz-

heimer, i José Montilla, que ha pre-

ferit reconvertir-se a senador, ac-

tualment no tenen presència a cap

consell d’administració. Tanma-

teix, de casos catalans, n’hi ha.

Aquí us presentem els nou e-

xemples més sonats d’antics càr-

recs polítics dels Països Catalans

contractats per grans empreses

privades.

2 • estirant del fil DIRECTA 270

, estirant del filPAÏSOS CATALANS • CREIX LA DESAFECCIÓ CIUTADANA RESPECTE L’ANOMENADA CLASSE POLÍTICA

Portes giratòriesEls nou exemples més sonats d’antics càrrecs polítics catalans contractats per grans empreses privades

El fenomen de lesportes giratòries noés exclusivamentespanyol, sinómundial i,evidentment,també català

1. JOSEP PIQUÉ (PP)Política? Expresident del Partit Popular a Cata-lunya i exministre als governs espanyols del PP.Empresa? President de Vueling i consellerd’administració d’Applus

Piqué, més que polític, era un home de negocis,

però fracassat: va dirigir la petroliera Ertoil

quan es va produir la seva venda suposada-

ment fraudulenta i va acabar esquitxat judicialment

pel cas Ercros. Tot i això, després de passar per la

política, va ser recompensat amb càrrecs d’altíssim

nivell. El 12 de novembre de 2007, va ser nomenat

president de l’aerolínia de baix cost Vueling i, poc

després, va entrar a formar part del consell d’admi-

nistració d’Applus. El febrer passat, el govern espan-

yol de Mariano Rajoy el va escollir com a represen-

tant de l’Estat –és a dir, representant públic– al

consell d’administració del gegant aeronàutic euro-

peu EADS, el fabricant dels avions Airbus. Per com-

pletar el quadre, el maig de 2011, Piqué va aconseguir

la disputadíssima presidència del Círculo de Econo-

mía, el principal lobby empresarial català.

3. JOSEP BORRELL (PSOE)Política? Exministre del PSOE, expresident del Parlament Europeu.Empresa? Consell d’administració d’Abengoa

L’exdirigent socialista Josep Borrell ha hagut

de dimitir recentment com a rector de l’Insti-

tut Universitari Europeu, amb seu a Florèn-

cia, perquè s’havia “oblidat” de declarar que estava

cobrant i treballant pels interessos de la companyia

energètica espanyola Abengoa. L’exministre de Feli-

pe González, enginyer aeronàutic de formació, va ha-

ver de posar el seu càrrec a disposició del consell su-

perior d’aquesta institució cultural, ja que els seus

estatuts prohibeixen que el rector cobri cap altre sa-

lari sense autorització prèvia. L’any passat, Borrell

va ingressar 300.000 euros per fer de conseller inde-

pendent de la gasista andalusa i 300.000 més el

2010, però va cometre la “lleugeresa” de no haver-ne

informat l’Institut, segons va admetre ell mateix en

la carta de dimissió. Abans d’iniciar la carrera po-

lítica, va treballar set anys per a la petroliera CEPSA.

2. NARCÍS SERRA (PSC)Política? Exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa als governs del PSOEEmpresa? Expresident de Caixa Catalunya

L’exdirigent del PSC i nebot de Narcís de

Carreras –que va ser president de La Caixa i

del Barça– va cobrar, fins ben entrada la

crisi bancària, prop de 175.000 euros l’any com a

president de Caixa Catalunya. Va ocupar el càrrec

entre 2005 i finals de 2010, quan l’entitat va culmi-

nar el procés de fusió amb Caixa de Tarragona i

Caixa de Manresa. Una dada curiosa –enviada per

la pròpia entitat a la Comissió Nacional del Mercat

de Valors (CNMV)– fruit del mandat de Serra: l’ac-

tual Catalunya Caixa té crèdits vius amb els partits

polítics per import de deu milions d’euros; el prés-

tec més gran el té el PSC, amb 3,4 milions pendents.

El que també és president del Patronat del MNAC és

un dels expolítics catalans que ha arribat a osten-

tar més càrrecs empresarials, però darrerament ha

anat abandonant-los. Va ser membre del consell

d’administració de Gas Natural fins el desembre

passat i, fins a mitjans de 2011, ocupava els càrrecs

de president de Volja Plus, vicepresident d’Applus

Technologies Holding, vicepresident de Telefónica

Xile i conseller de Telefónica Internacional.

• 25 d’abril de 2012 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Entre els diputats i diputades catalanes, destaquen els patrimonis de:

— Daniel Sánchez-Llibre Ingressos al marge del sou de diputat: 200.000 euros— Jorge Fernández-Díaz té uns ingressos de 85.000 euros extres

4. DAVID MADÍ (CiU)Política? Exportaveu i exsecretari execu-tiu de Comunicació i Estratègia de Con-vergència Democràtica de CatalunyaEmpresa? Consell assessor d’Ende-sa i directiu de Deloitte

Provinent d’una família d’empresa-

ris i mecenes catalanistes, el fa-

mós spin doctor de les campanyes

electorals de CiU va deixar la política des-

prés de les darreres eleccions catalanes,

el 2010. Casualment, poc després de la

victòria electoral, la companyia Endesa

va contractar aquest íntim amic d’Artur

Mas per ser el nou president del consell

assessor de l’elèctrica a Catalunya. Es

tracta d’un grup format per “personali-

tats catalanes” per “buscar i garantir la

interlocució amb les institucions, agents

socials i clients”, segons reconeix sense

pudor la mateixa Endesa. És a dir, un

lobby o un grup de pressió. A finals de

juny de 2011, també va ser fitxat per l’au-

ditora Deloitte com a director i amb dedi-

cació a temps parcial per tasques d’as-

sessorament a empreses. Curiosament,

el govern de CiU va decidir pagar

885.000 euros a Deloitte per una audito-

ria dels comptes de la Generalitat, el con-

tracte amb la qual es va formalitzar justa-

ment el 23 de juny del mateix any, és a dir,

dies després de la contractació de Madí.

6. JOSÉ LUÍSOLIVAS (PP)Política? President de la GeneralitatValenciana entre 2002 i 2003Empresa? President de Bancaja i conseller d’Iberdrola

José Luís Olivas, el tercer president de

la Generalitat valenciana, entre E-

duardo Zaplana i Francisco Camps,

ha tingut una carrera fulgurant fora

de la política. Va aconseguir la vice-

presidència de la fusionada Bankia –a

les ordres del seu antic company de

partit, però després enemic al món

bancari, Rodrigo Rato. Poc després,

però, a finals de 2011, va a haver de

dimitir després de l’escàndol de la cai-

guda de Banc de València. Olivas havia

presidit aquesta entitat financera fins

una setmana abans que es publiqués

el risc de fallida de l’entitat. Va deixar,

segons el Banc d’Espanya, un forat de

1.000 milions d’euros. Tot i aquest

currículum, encara és president de

Bancaja. Ha liderat la caixa d’estalvis

de València, Castelló i Alacant justa-

ment des que, el gener de 2004, va

renunciar a presentar-se a les elec-

cions valencianes a favor de Francisco

Camps. A més, forma part del consell

d’administració d’Iberdrola i, fins el

febrer passat, d’Enagás.

5. JOAN HORTALÀ(ERC)Política? Exsecretari general d’ERC iexconseller del govern de la GeneralitatEmpresa? President de la Borsa deBarcelona i conseller de BME i Endesa

Un dels líders històrics d’ERC, Joan

Hortalà, va iniciar la seva carrera

politicoempresarial com a dipu-

tat al Parlament l’any 1980 i com a con-

seller d’Indústria i Energia al segon

govern de Jordi Pujol el 1984. Això li va

permetre fer el gran salt professional de

la seva vida. Abans, s’havia dedicat al

món de la universitat, on havia arribat a

ser degà de la Facultat d’Econòmiques

de la UB durant els anys 70. Després de

ser marginat a ERC per Àngel Colom, el

1993 va entrar com a militant a Conver-

gència. Justament aquell llunyà 1993, va

aconseguir la presidència de la Borsa de

Barcelona. Té una empresa de brokers i

és un dels membres més antics del con-

sell d’administració del hòlding borsari

espanyol BME. Des del setembre passat,

també destaca el seu càrrec al consell

assessor d’Endesa presidit pel conver-

gent David Madí. En el passat, havia

estat conseller d’Ercros i de Fecsa-

Enher. A més, la seva dona, Maria Àngels

Vallvé, notària de professió, recentment

s’ha convertit en alta directiva del RACC.

7. EDUARDOZAPLANA (PP)Política? President de la GeneralitatValenciana de 1995 a 2002, ministreals governs d’AznarEmpresa? Adjunt a la presidència deTelefónica Europa

Eduardo Zaplana, que va aconse-

guir la presidència del País Valen-

cià pel PP per primer cop l’any

1995 i que va ser ministre de Treball

espanyol amb Aznar, és més conegut

per aquesta frase: “M’haig de fer ric per-

què estic arruïnat”. L’afirmació, de quan

encara era alcalde de Benidorm, apareix

en unes gravacions judicials fetes du-

rant la investigació d’un cas de narco-

tràfic que va acabar portant al cas

Naseiro. La derrota del PP a les elec-

cions de 2008 el va obligar a deixar la

política i, sorprenentment, va ser con-

tractat com a delegat de Telefónica per a

Europa (tot i que no tenia cap experièn-

cia en el món dels negocis). El gener

passat, va sortir del consell d’adminis-

tració de la companyia i es va quedar

com a “adjunt a la secretaria general

tècnica adjunta a la presidència” de la

filial dedicada als negocis europeus.

9. MIQUEL NOGUER (CiU)Política? Actual alcalde de Banyoles ivicepresident de la Diputació de GironaEmpresa? Membre del consell d’ad-ministració de Criteria CaixaCorp

El hòlding industrial de La Caixa,

des de 2003, té un polític en actiu

entre els consellers que treballen i

cobren –se suposa– per defensar els seus

interessos; es tracta de Miquel Noguer.

El dirigent convergent, que és alcalde de

Banyoles des de 2007 i vicepresident de

la Diputació de Girona, és un dels mem-

bres del consell d’administració de Crite-

ria CaixaCorp, a banda de treballar com a

director financer d’una empresa del sec-

tor carni. De 2001 a 2006, també va ser el

president del Consell d’Iniciatives Locals

per al Medi Ambient. La llista dels seus

càrrecs és llarga: conseller de les socie-

tats VidaCaixa Grup, MicroBank Banc

Social de La Caixa i Port Aventura Enter-

tainment i, a més, del consell assessor

d’IMC Mutual. Anteriorment, havia for-

mat part dels consells d’administració

d’Inmobiliaria Colonial (2005-2006) i de

la Societat General d’Aigües de Barce-

lona (2003-2010).

8. MIQUEL ROCA (CiU)Política? Dirigent de CDC i portaveu deCiU al Congrés de Diputats espanyolEmpresa? Conseller d’ACS i Endesa

Fa molts anys, el 1986, el jove Miquel

Roca es va presentar a les eleccions

espanyoles com a cap de llista del

Partit Reformista Democràtic –al qual

CiU donava suport– al costat d’una altra

figura ascendent anomenada Florentino

Pérez. Actualment, el conglomerat ACS

(Actividades de Construcción y Servicios,

SA), presidit per Florentino, li manté una

plaça fixa al consell d’administració.

Roca també és secretari dels consells

d’administració d’Accessos de Madrid i

d’Abertis –empresa presidida pel filocon-

vergent Salvador Alemany. Tot queda a

casa. Com a feina extra, forma part d’un

altre consell d’administració, el d’Endesa.

La química catalana La Seda el va propo-

sar per presidir la seva junta, un càrrec de

nova creació arran de la crisi interna que

va patir la companyia. Roca i Junyent, pro-

pietari del conegut bufet d’advocats con-

tractat molt sovint per la Generalitat de

Catalunya, acumula càrrecs honorífics

com a president de la Fundació Abertis, la

Fundació Amics del MNAC o la Societat

Econòmica Barcelonina d’Amics del País,

entre d’altres.

Higínia Roigredaccio@setmanaridirecta.info

Com si el cas de Fèlix Millet iJordi Montull fos un cas aïllatsorprenent. Així es basteix el

discurs oficial des dels grans mit-jans, les elits dirigents i els restrin-gits cercles de l’alta burgesia catala-na. Poques referències, per no dircap, a un marc general procliu a ale-nar la corrupció; a la cultura de la to-lerància que hi ha instal·lada, ambles tupinades més diverses; a les visi-bles portes rotatòries que giren i en-llacen privatització i corrupció; a ladilació de l’acció de la justícia quansón ells qui són processats i al rei nuque mostra de nou els deficitaris me-canismes de control públic que hanfallat una i altra vegada. L’hemerote-ca, però, sempre és més fèrtil i dràs-tica que els discursos oficials. L’he-meroteca i la realitat. Perquè noméscal recordar l’actual procés judicialper l’anomenat cas Hisenda que vaesclatar el 1999: la programada dila-ció induïda de la defensa és a punt deconsolidar, una vegada més, escena-ris d'impunitat per “prescripció deldelicte”.

Alhora –i amb el rerefons de latrama del finançament il·legal delspartits polítics subjacent en el casMillet– caldria recordar els succes-sius casos aïllats que, via sentènciaferma, conviuen amb el nostre passatimmediat. Per exemple, el cas del de-partament de Treball o el cas de Tu-risme, tots dos relatius al finança-ment d’Unió Democràtica deCatalunya. Afegim-hi –per què no?– elcas Adigsa o l’escàndol de les pen-sions milionàries il·legals a Ferroca-rrils de la Generalitat de Catalunya(FGC). O ens retrotransportem –fi-tant enrere– fins al cas Banca Catala-na o l’afer KIO-Gran Tibidabo, amb Ja-vier de la Rosa com a principalprotagonista. O el cas Olè... Tant decas aïllat incita a la reflexió: la co-rrupció és del sistema o és el sistema?Què sabem i què no sabem de comrutlla l’estructura institucional i eco-nòmica dels qui maneguen els fils?

Fet i fet, cal recordar que va serun expresident de la Generalitat qui,en seu parlamentària i a micròfonobert, va etzibar a CiU que el seu pro-blema és deia 3%. L’expresident –veri-

tats nòmades de l’hemeroteca– delmateix partit, el PSC, què també técondemna ferma en el cas Filesa perfinançament il·legal.

Els intocables i la llei del silenciExactament en la mateixa esfera,però en l’àmbit estatal, caldria re-cordar el judici pels fons de pen-sions milionaris dels directius delBBVA, clos amb una condemna desis mesos de presó i una multa de27.000 euros, arran d'una sentènciaemparada en el dret de la llibertat demercat. Una legislació classista que

estableix el vincle entre tupinada iimpunitat. L’estrenada doctrina ju-dicial Botin no és res més que això:si ets banquer, mai seràs jutjat perfrau. Botin, un cop més immune, dela mateixa manera que –el 2005–vaser absolt de l’afer de les jubilacionsal Santander. Si més no, també cal-dria recordar –perquè la memòriasalva– que l’organisme Transpa-rency Internacional, que dedica es-forços ingents a l’anàlisi de la co-rrupció, al seu Informe Global sobreCorrupció de 2009, ubica l’Estat es-panyol a la posició 28 del rànquing

mundial de percepció social de la co-rrupció. Salpebrem-ho amb el fetque algunes fonts comunitàries si-tuen l’Estat espanyol com el país ons’amaguen el 26% dels bitllets de500 euros de la Unió Europea. Sónels bitllets que mouen l’economianegra del delicte global globalitzat.Enfilant intocables comptes suïs-sos, com el cas Millet, com tots elscasos aïllats, repetits un rere l’altre.

Finalment, per aclarir-nos del tot,donem-los la paraula a ells i que s’a-clareixin. Perquè qui ha reconegut ex-plícitament que no assistim a la con-

catenació de fets aïllats esporàdics si-nó a la punteta de l’iceberg ha estat elmateix director de la Fundació TriasFargas, Agustí Colomines. L’exmili-tant de Bandera Roja durant l’etapaantifranquista va amenaçar senseembuts “d’estirar de la manta, posarel país en crisi i convertir això en Ità-lia” si se’ls seguia pressionant. Enquè quedem, doncs? Cas aïllat o tan-gentopoli consumat a l’oasi català?En qualsevol cas, el silenci de corrup-tes i corruptors també atorga veraci-tat real a tot el que callen. Per majortriomf impune de la impunitat.

CATALUNYA • UNA OLLA ON TROBEM MILLET, HISENDA, TREBALL, TURISME, KIO, FILESA, ADIGSA, FGC, OLÉ I D’ALTRES

El permanent frau del ‘cas aïllat’El discurs oficial evita situar la corrupció com a mal endèmic de la gestió pública i privada

• 28 d’octubre de 2009 estirant del fil • 3

L’estrenada doctrina judicialBotin no és res més que això: si ets banquer, maiseràs jutjat per frau

, estirant del fil

> El cas Millet i la detenció de l’alcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet i dels antics dirigents de CiUMacià Alavedra i Lluis Prenafeta han estat els últims episodis d’un llarg serial de corrupció sostinguda. Les vincu-lacions entre fundacions privades vinculades als partits, subvencions oficials i grans promotores immobiliàries,per una banda, i les adjudicacions d’obres públiques dels ajuntaments a empreses vinculades a antics càrrecspolítics dels governs de torn, per l’altra, han posat de manifest que el poder polític i financer està acomodat so-bre un oasi que permet finançar els partits polítics a costa d’enriquir les butxaques de l’alta burgesia del país.

UN ‘CAS ESPORÀDIC’ CONTINUAT I SOSTINGUTCAS HISENDAQuatre grans empreses catalanes implicades: Grup Torras, Nuñez i Nava-rro, Ibusa i Kepro. Processats els cinc inspectors tributaris més impor-tants de l’època i el cap de la delegació catalana d’Hisenda, Josep Maria Hu-guet, al costat d’empresaris com Javier de la Rosa, l’exdirigent del PPEduardo Bueno, Jose Luís Nuñez o l’assessor fiscal personal de Jordi Pujol,Joan Antoni Sánchez Carreté.

CAS TURISMESentència condemnatòria d’entre 27 i 42 mesos de presó contra deu perso-nes –nou d’elles militants de la democratacristiana Unió Democràtica deDuran i Lleida— per malversació de fons públics. El principal responsable,Joan Cogul, es va suïcidar el 2003 a les Filipines. Cap dels deu condemnatsno va ingressar a la presó, ja que la justícia va rebaixar les penes, en va de-cretar la suspensió i les va substituir per multes.

CAS TREBALLSentència condemnatòria –l'abril de 2009– contra l’exsecretari general dela conselleria de Treball sota govern de CiU, Josep Maria Servitje, i l’empre-sari militant d’Unió, Víctor Manuel Lorenzo Acuña. L’advocat del consellerFerreres, que va resultar absolt, és Pau Molins, el mateix que defensa FèlixMillet. La sentència acredita el desviament de 7,6 milions d’euros, però nopot esclarir el seu destí final.

CAS ADIGSADesviació de fons econòmics a l’empresa pública d’habitatge mentre FelipPuig (CiU) n’era el director; compres d’immobles que es revaloritzen un164% en disset dies; comissions de fins el 20% i concentració de l’obra pú-blica en cinc grans empreses, entre elles la totpoderosa FCC. Causa oberta.

FGCCausa oberta contra tres expresidents de FGC sota governs de CiU–AlbertVilalta, Enric Roig i Antonio Herce– per prevaricació. Se'ls acusa de desviarfons pel lucre personal i se’ls demana la restitució d’un mínim de 2.757.341euros (458 milions de les antigues pessetes), dels quals es van apropiaril·legalment, atribuint-se'ls com a fons complementari de pensions. Peticiófiscal d’entre quatre i sis anys de presó.

CAS FILESAFinançament irregular del PSOE. El dirigent socialista català Josep MariaSala va ser condemnat per associació il·lícita i falsedat documental en el fi-nançament del partit. 38 anys de presó per sis implicats en la sentència delTribunal Suprem de 1997.

CAS KIOPenes de presó per Javier de la Rosa i, de nou, Juan José Folchi –entre d’altres–i multes milionàries per l’espectacular suspensió de pagaments per 1.803 mi-lions de pessetes de la societat kuwaitiana Kio el 1992. Desviament de 30.000milions de pessetes, 18.000 d’ells a comptes suïssos. Dotze milions d’eurosvan anar a parar a l’exdipolmàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal, assessorfinancer i personal de sa majestat Joan Carles de Borbó i Borbó. Amb els bénsembargats i sense rastre del diner que deu, Javier de la Rosa té part del seusfons amagats a la Fundació Blomor, al paradís fiscal de Luxemburg.

CAS OLÉEl 1996, venda de la Fundació Catalana per la Recerca del cercador Olé, creatamb fons públics i embrió de Terra, per 200.000 pessetes al treballador de lafundació Pep Vallés, que tres anys després el revèn a Telefònica per 3.000 mi-lions de pessetes. Arxiu judicial parcial de l’operació de compra-venda.

Javier de la Rosa (empresari), Josep Maria Sala (PSC), Josep Lluis Núñez (constructor) i Juan José Folchi (cap d’Inspecció d’Hisenda)

• 21 de març de 2012 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> El partit del president del govern català Artur Mas, Convergència Democràtica de Catalunya, afronta el seu setzè congrés amb protestesper la política d’austeritat pressupostària que impulsa des de la Generalitat. És per això que analitzem la ponència ideològica del partit,on cada paraula grandiloqüent a favor de la sobirania plena de Catalunya o de l’estat del benestar esdevé una contradicció flagrant ambl’acció duta a terme pel govern.Aprofitem, també, per fer un cop d’ull a l’historial de corrupció del partit –del cas Banca Catalana al delPalau de la Música– i repassem les mobilitzacions en contra del congrés que tindran lloc a Reus el cap de setmana del 24 i 25 de març

David Fernàndezestirantdelfil@setmanaridirecta.info

Galàxia CiU, binomi país-em-

presa, porta giratòria entre

política i negoci o crònica

negra de la cruïlla entre esfera pú-

blica i interessos privats. Recorrent

a l’excusa del cas aïllat, evitant de

situar la corrupció com a mal endè-

mic de la gestió pública i privada,

els consecutius casos aïllats de cor-

rupció convergent s’acumulen a

l’hemeroteca. I amb ella, una impu-

nitat reiterada. Sempre en surten

ben parats, com demostra el darrer

indult als dirigents d’Unió Demo-

cràtica de Catalunya, atorgat pel PP

la setmana passada. Fins i tot un

dels indultats, Lorenzo Acuña, rein-

cideix en la mesura de gràcia: ja va

ser salvat en el cas Turisme de fi-

nançament il·legal que afectava la

Unió de Duran i Lleida.

Hemeroteca, doncs, densa i es-

pessa. Per començar per la punteta

de l’iceberg, caldria començar pel

cas Banca Catalana, quan el 1984

es va arribar a processar l’expre-

sident Jordi Pujol, contra qui la fis-

calia va atribuir fins a quatre

presumptes delictes d’apropia-

ció indeguda, falsedat en docu-

ment públic i maquinació per alte-

rar el cas de les coses. Finalment, va

resultar exonerat i el cas es va arxi-

var el 1990, perdut als calaixos de

l’oblit dels palaus de justícia, però

constatant “la gestió imprudent i

fins i tot desastrosa” de l’entitat

financera. L’advocat de Pujol no era

cap altre que Joan Piqué Vidal, des-

prés condemnat a set anys per la

implicació directa en la vasta tra-

ma corrupta de xantatges i extor-

sions del cas Estivill –nomenat vo-

cal al Consell General del Poder

Judicial (CGPJ) per CiU el 1994.

Piqué Vidal va ser investigat el

2005 per connexions amb el blan-

queig de diners del narcotràfic

colombià.

Després, el 2005, va arribar el

3% etzibat al Parlament per Pas-

qual Maragall; l’acusació explícita

de l’expresident socialista cap a

CiU de cobrar comissions en la con-

cessió d’obra pública. D’aquella de-

núncia, en va sortir el cas Adigsa,

on s’acrediten –mentre Felip Puig

dirigia el Departament d’Obres

Públiques– operacions de compra

d’immobles que augmenten el seu

valor un 164% en disset dies i pre-

sumptes comissions d’un 20%. No-

més vuit dies després que el Tribu-

nal Superior de Justícia de Cata-

lunya (TSJC) imputés quatre alts

càrrecs d’Adigsa, uns descone-

guts van entrar a la seu de l’em-

presa pública i van robar quatre

ordinadors, tres targes de memò-

ria i sis llapis de memòria USB. El

país de les meravelles. La ciutat

dels prodigis.

Cal afegir-hi el cas Hisenda –on,

al costat d’empresaris molt nos-

trats, es va condemnar Joan Antoni

Sánchez Carraté, assessor fiscal

personal de Jordi Pujol–, una trama

que el fiscal Emilio Sánchez Ullad

va definir com a “exemple de brutí-

cia i cobdícia” i la sentència del

qual obliga a retornar 75 milions

d’euros. No podem oblidar, tampoc,

el cas FGC, que va cloure amb du-

es condemnes contra dos expresi-

dents de la companyia pública –En-

ric Roig i Antonio Herce– per un pla

il·legal de pensions d’on van sos-

traure gairebé tres milions d’euros

que han de restituir. Sense desesti-

mar el cas KIO i Javier de la Rosa, i-

cona empresarial del model de país

convergent.

Entre Pretòria i Palau

Finalment, mesclat socioconver-

gent, va esclatar el cas Palau i el cas

Pretòria. En el segon, l’exconseller

Macià Alavedra i l’exsecretari de

presidència de Jordi Pujol, Lluís

Prenafeta, van resultar implicats i

van ser empresonats breument. En

relació a la trama del Palau, una de

les peces que s’investiguen al jutjat

número 30 de Barcelona és el fi-

nançament il·legal de CDC a través

de pagaments efectuats per Ferro-

vial per la concessió de l’obra pú-

blica de la Ciutat de la Justícia i la

línia 9 del metro de Barcelona. En-

tre elles, el pagament de 600.000

euros a la Fundació Trias Fargas. El

gener de 2011, tot just arribar a la

Generalitat, el govern convergent

va remetre un escrit als jutjats on

demanava la no imputació de Da-

niel Osàcar i Àngel Colom. Blin-

datge institucional que va contras-

tar amb les primeres declaracions

categòriques de Felip Puig al cap-

davant d’Interior: “S’ha acabat la

impunitat”.

De tot plegat, al país del 3%, hi

ha paradoxes ben sintètiques: que

Prenafeta –màxim exponent del

sector negocis de CDC– assistís

cofoi a la presa de possessió d’Artur

Mas; que Fèlix Millet ho reblés

quan passava per prohom: “Som

quatre-cents i sempre som els

mateixos”, o –resumint-ho del tot–

que el pare d’Artur Mas, traspassat

la setmana passada, fos enxampat

al paradís fiscal de Liechtenstein

amb un compte opac de 823.262

euros. I en els escaires de tanta opa-

citat, tupinada tunejada, sura el

dubte inevitable: la corrupció és del

sistema? O és el sistema?

Oriol Pujol i Jordi Turull escorten l’extresorer de CIU Daniel Osácar

MARCEL.LÍ SÀENZ

En els escaires detanta opacitat sura eldubte: la corrupcióés del sistema? O és el sistema?

saris per al progrés i la sostenibili-

tat del demà”. Per “afrontar el futur

amb garantia”, CDC assegura que

“té clar el diagnòstic, el model i les

prioritats per a Catalunya”. Per tant,

asseguren, cal “ser responsables

amb els recursos públics, no gastar

el que no tenim i no deixar hipote-

ques a les generacions futures”.

Aquesta és l’estratègia de Mas:

agitar la bandera socialitzant amb

una dubtosa mà esquerra, mentre

empunya la tisora amb la dreta. I a la

contestació social, entestada en no

entendre que cal cenyir-se el cin-

turó, un missatge clar: “Som la ma-

joria real”.

Missatge subtil a les

“minories amplificades”

La ponència posa èmfasi en la idea

que “l’única forma de legitimitat

política acceptada als països avan-

çats és la que es basa en el respecte

escrupolós a les regles del joc del sis-

tema democràtic”. Qualsevol altra

legitimitat no institucional, l’asso-

cien amb “una visió premoderna de

la política”. “No parlem de majories

imaginàries ni de masses que criden

pels carrers”, puntualitzen. CDC

també detecta “minories que aspi-

ren a imposar-se al marge del joc de-

mocràtic” i, en clara al·lusió al 15-M,

la ponència assenyala que “pel fet de

ser nova, aquest tipus d’impugnació

contra la democràcia no pot ser lle-

gida ingènuament com un progrés”.

I tot i que reconeixen que hi ha “crí-

tiques legítimes i constructives que

es fan a la democràcia representa-

tiva”, assenyalen que “n’hi ha d’al-

tres purament destructives i prove-

nen tant de sectors de la ultradreta

tradicional, com de la ultraesquerra

antisistema, així com d’una actitud

prepolítica fascinada amb l’estètica

de la rebel·lia”. La comparació amb

la ultradreta no acaba aquí. La

ponència continua: “Les conseqüèn-

cies d’aquesta dinàmica purament

erosiva cap al sistema de represen-

tació parlamentària ja les conei-

xem”. I afegeix: “La coacció física

cap a persones o la destrucció de

béns públics no tenen res a veure

amb cap millora de la democràcia,

sinó amb l’estil inconfusible dels

moviments totalitaris”. Segons Con-

vergència Democràtica de Cata-

lunya, la societat no es pot basar “en

la cridòria i la teatralització de les

demandes” i “en cap cas ha d’accep-

tar la coacció de minories que su-

planten majories reals”.

CORRUPCIÓ • DE BANCA CATALANA AL ‘PROBLEMA’ DEL 3%, PASSANT PEL CAS PRETÒRIA I EL CAS PALAU

CiU SA: negocis corruptes a la cartaNombrosos casos de corrupció, gairebé sempre impunes, han esquitxat les formacions quecomponen la coalició que governa a Catalunya. El sector negocis, al nucli dur de les tupinades

24 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N SÁBADO, 7 NOVIEMBRE 2009

E l problema más alarmante enCatalunya no es ni el futuro dela lengua catalana, plenamentesubvencionada, ni la supervi-

vencia del castellano, garantizada por laevidencia. La cuestión más inquietante esla tercera lengua. ¿Y cuál es la tercera len-gua? ¿Acaso el inglés? ¡Qué más quisiéra-mos, que se tratara de una lengua así, muyútil para llamar a las cosas por su nombrey escasamente sofisticada en las reglas! Latercera lengua es la jerga con la que nosexpresamos enCatalunya para no decir loque estaríamos obligados a decir si noscreyéramos lo que decimos. Este trabalen-guas, que parece una charada, re-sulta muy simple de explicar apartir del caso Millet, nuestroMadoff de diseño. Caso modéli-co de la tercera lengua y de nues-tra cultura institucional.Cuando el abogado de nues-

tro prestidigitador financieroafirma “que no se preocupe lagente, porque el Palau recupera-rá el dinero, y si el señor Millettiene que ir a vivir bajo un puen-te, pues irá”, caben dos posibili-dades. Como mínimo, dos. Laprimera es impresionarnos por-que todo un letrado, que ademáscanta y se apellidaMolins, de losMolins de toda la vida, puedausar una expresión tan radicalcomo echarse a vivir debajo deun puente, nada menos que unMillet. Incluso como augurio re-sulta excesivo, y muchos sensi-bles intelectuales autóctonos en-tenderánque se trata de un exce-so oratorio.¿Quién podría tener tan mala

entraña como paramandar a Fè-lix Millet debajo de un puente?Sin entrar en el pequeño detallede que tratándose de tantos pa-rientes y amigos como los queparticiparon en el saqueo del Pa-lau no cabrían, o cuando menos estaríanincómodos en tan inhóspito espacio. En-tonces llegamos a la conclusión de quecon toda probabilidad el ilustre letradoPauMolins se está descojonando de noso-tros. O lo que es lo mismo, está usando latercera lengua.Creo que la mejor metáfora sobre el la-

trocinio de Millet y compañía la ha dadoDomingoMarchena en este periódico. Lode Millet es un circo, y como todo grancirco tiene varias pistas. La pista principalla ocupa por derecho propio, valga la ex-presión, el protagonista, con ese gesto can-sado que suele distinguirse en gente queno ha trabajado en su vida.Me presentaron –mejor sería decir de

acuerdo con las categorías de la terceralengua fui presentado– a Fèlix Millet ha-cia 1991 o 1992 en el vestíbulo del Palau, ylo único que me impresionó, y me hacerecordarlo aún hoy, es que el mismo quehizo de intermediario, un periodista radi-cal converso luego al nacionalismo,me su-surró inmediatamente después: “Es un de-lincuente, pero se apellida Millet”. Comono volví a encontrármelo en mi vida, laverdad es que se me olvidó el tal Millethasta hace bien poco.¿Qué es lo que tiene de peculiar la pro-

digiosa historia del estafador Fèlix Milleten una España donde es difícil sorpren-derse? El color local, eso que vuelve a serotramanifestación de la tercera lengua. Siel Madoff norteamericano se distinguiópor saber explotar el sionismo con la auda-cia de un estafador de altos vuelos, Milletfue nuestro Madoff. Digo más, ahora quese había puesto de moda entre nuestrosnacionalistas de regadío equipararnos al

pueblo semita –somos los judíos de Espa-ña– resulta que el color local se reduce aeso: cómo engañar a la gente usando lascreencias más profundas. Pero hasta aquítodo sería normal, todo lo normal en unahistoria de estafadores y estafados, perola tercera lengua nos introduce un ele-mento sorprendente: detrás de la denun-cia de Millet hay un ataque a las esenciasculturales de Catalunya. La verdad es queel asunto sería cómico si no trascendieralo patético.La tercera lengua obliga a considerar

que hay dos tipos de estafadores. Losnuestros, que se desviaron del pacto implí-

cito que les hubiera permitido robar unpoco y vivir de ello, y se excedieron en eldescaro y la alevosía. Y luego están los de-más, que cuando roban lo hacen sin princi-pios. A nuestros estafadores hay que supo-nerles siempre gente de principios muyarraigados. Casi se podría decir, parodian-do una vieja película española, que nues-tros ladrones son gente honrada.En un país con opinión pública, donde

la tercera lengua no se constituyera en elcanon de las relaciones sociales, políticase informativas, lo primero que se hubierahecho es formar sociedades de agraviados

por nuestroMadoff, porque se ha produci-do una estafa a la sociedad, no sólo a parti-culares. En Catalunya hoy no existe opi-nión pública; existía, pero se disolvió enlos años del pujolismo. Es creencia de latercera lengua que nos habíamos hechotan excelentes que la envidia carcomía anuestros ancestrales enemigos. Por esoahora estamos apenados, porque nos vana decir que nos parecemos a los demás.Esta ideología de patio de colegio funcio-na. Es sorprendente, pero funciona.A los portavoces de la tercera lengua se

les llena la boca hablando de la sociedadcivil. O mucho me equivoco o el plenariode esa denominada sociedad civil asistió a

las bodas de las hijas delMidas de lamúsi-ca catalana. ¿Hicieron regalos o considera-ron que la inversión ya estaba amortiza-da? A ese consuegro doblemente estafa-do, el que pagó a Millet lo que Millet ha-bía sustraído, ¿nadie le pregunta si recla-mará o se mantendrá callado? Me imagi-no los sudores del juez Juli Solaz, el del30, enfrentado a un dilema shakespearia-no digno del Mercader de Venecia.Mirémoslo desde el ángulo de la ironía.

Nuestra aportación y desprendimientoha-cia la cultura. Dudo mucho que haya paísalguno en el que sea posible que alguiensin necesidad de tocar un instrumento ni

tener zorra idea demúsica alcan-ce tal nivel de sofisticación armó-nica como para forrarse él y lossuyos. ¡Millet, el primer estafa-dor mundial de la música!¡A qué esperan nuestros dise-

ñadores estelares y nuestroschistososmediáticos para expor-tar esa mina! Incluso las escue-las empresariales de rompe y ras-ga, y con influencia en el mundoentero, deberían incluir un pro-grama de estudios que tuvieraun título imaginativo y con pega-da: “Fèlix Millet, un crac del ne-gocio musical sin saber lo que esuna corchea”. Yo animo a hom-bres de reconocida solvencia eneste campo, Oscar Tusquets porejemplo, que tan bien conocía alprotagonista cuando nos vendióun proyecto hotelero suculento,para que nos ayude con su pro-verbial imaginación plástica alanzar el producto.La tercera lengua facilita en-

tender al juez Juli Solaz. Unaopinión pública exigente nos hu-biera hecho saber todo sobre eljuez, amén de que pertenece a laotrora progresista Jueces parala Democracia. La izquierda enCatalunya se arrugó hacia 1980

y ahí se quedó, en el calor de la tintorería.El juez Solaz se lo piensa. Tiene su lógica.SiMillet lleva nueve años robando –las in-vestigaciones ya están en el 2000 y segui-rán bajando– por qué se quejan si su seño-ría se lo toma con calma. Y además intuyoque el juez Solaz –qué idoneidad la delapellido; solazarse viene de solaz– debede tener esposa y quizá hijos, y suegros yhermanos y parientes, y le gustará comeren familia canelones –¡ojo, canelones!; loscanalones, en castellano, son de metal–.Se imaginan qué dirían de él los de la ter-cera lengua, los suyos en definitiva, si me-tiera en la cárcel al chisgarabís de Millet.¡Mientras pueda demorarlo! ¿Quién osa-ría arrostrar una responsabilidad así? Se-ría como encarcelar una institución. ¿Ono era una institución?Conmueve la preocupación por el buen

nombre de las instituciones. ¡Hay que pre-servar el prestigio de las instituciones!Bueno, vale, preservémoslo. ¿Y cómo lohacemos? Tenemos en la cárcel a nuestroempresario modélico Javier de la Rosa,también al formador de generaciones deabogados catalanes, reconocido prohom-bre del derecho, Piqué Vidal. También aPascual Estevill, nuestro juez más profe-sional –yo me aterrorizo cuando oigo quese dice de alguien que “es muy profesio-nal”, expresión muy utilizada para los si-carios–. A lo mejor ni siquiera están ya enla cárcel, sino en el limbo del tercer grado,en función de sus muchos méritos.No es por ponerme dramático, pero

tras lo de Millet “deberíamos hacérnoslomirar”, que dicen por aquí. Con eso ya ha-bría como para una sesión. Pero entoncesaparecieron los del Pretoria.c

MESEGUER

Pocooasisymuchocamello (1)

En un país con opiniónpública, lo primero que sehubiera hecho es formarsociedades de agraviados

SABATINAS INTEMPESTIVAS GREGORIO MORÁN

No es verdad que no haya palabras ca-paces de describir la sensación quedeben de tener todos los habitantesdel Carmelo, digo todos a concien-

cia. Claro que hay palabras, sólo que no se pue-den escribir. ¿Volvemos a redactar panfletos ynos hacemos con una multicopista? Imaginana un ciudadano redactando panfletos “hasta elalba” y luego de amanecida ir a tirarlos a lapuerta de las fábricas, como hacía la consejeraTura cuando estaba en la Organización de Iz-quierda Comunista. ¿Qué fábricas? ¿Qué obre-ros? O dejarlos caer de noche por las calles an-tes de que venga la Guardia Urbana, que poralgo está para cosas más serias que las emergen-cias de los trasplantes, y buzonear los portalesdel Ensanche como hacíamos tantos, entreellos mi amigo Josep Ramoneda, que ahoranos permitirá colarnos en la Casa de la Caridadpara dar un mitin-relámpagosobre el asunto. Podríamostambién interferir una emisoray avisar a alguna persona ex-perta en el medio, mi queridaMontse Minobis por ejemplo,que sería capaz de compro-meterse asumiendo su profe-sionalidad y echar luz en direc-to sobre la oscuridad del pozo.¿Y un vídeo? ¿Un auténtico ví-deo de denuncia? Estoy segurode que nos lo prepararía JaimeRobles-Jaume Roura, con me-dios renovados desde Media-pro, como en los viejos tiem-pos del Partido Comunista In-ternacional. Porque se trataríasobre todo de implicar a la gen-te en general, no sólo a ciudada-nos-ciudadanas, y seguro quecontaríamos con el concursode excelentes profesionales. Co-nozco a reputados ingenieros-ingenieras que nos ayudarían adesvelar lo que ha ocurrido yque por su tradición de com-prometidos con todos los con-denados de la tierra, de FranzFanon hasta acá, ahora se sal-tarían las convenciones que losatan a las Administraciones–meros contratos de servicios–y nos filtrarían la verdad, la ver-dad verdadera. Seguro que elcolegio de Aparejadores se vol-cará como antaño, bastará bus-car a José Miguel Abad –¿dón-de estará ahora?– y nos abrirátodas las puertas, como enton-ces. ¿Y el de arquitectos? Ha-bía tantos dispuestos a comprometerse que ci-tar a uno, por emblemático que sea, sería limi-tar el aluvión de eventuales colaboradores.

Mi idea es muy sencilla: regar de panfletos laciudad explicando lo que realmente ha ocurri-do y quiénes son los responsables, y para eso nose puede contar con los aparatos de los parti-dos, ni con los medios de comunicación tradi-cionales. Hemos de hacerlo como antes, convo-cando a los veteranos defensores de la verdad;activistas en los años duros y hoy sentidos de-mócratas, estoy seguro, por encima de cual-quier hipoteca inmobiliaria. Incluso convocar,si llega el caso, una manifestación en paseo deGracia. ¿O sería demasiado para los habitantesdel desierto? La única duda que me paraliza esla de que me detengan y me lleven no a la cárcelsino al psiquiátrico. O lo que es peor, y me ho-rroriza, hacer el ridículo. Hacer el ridículo a miedad es un delito que se paga con el suicidio. Yme faltaría valor para afrontarlo.

Por primera vez me avergüenzo de ser ciuda-dano de Cataluña. Llegué a Barcelona en 1968,y desde entonces he vuelto tanto y me he acos-tumbrado a ella de tal modo que hasta decidíaventurar la convivencia, que es lo que se hacecon las ciudades: formalizar una pareja de he-cho. Pues bien, por primera vez me avergüenzode vivir en Barcelona. (Ya estoy oyendo la vie-ja voz de la raza, esa intemperancia que nos me-tieron en la sangre con la primera dosis de cal-cio para crecer, “Si no le gusta, que se vaya. Na-die le obliga a estar aquí”. La primera vez queoí esta frase también debió de ser hacia el 68.“Si no os gusta esta España, idos, nadie os obli-ga a vivir en ella”. Desanímense, no se lo voy aponer fácil.) Centenares de familias han vistointerrumpidas sus vidas para siempre porquehabitan donde mora el olvido, allá donde la ciu-dad pierde su nombre. La táctica del poder, seatripartito como hoy o bipartito como ayer, es

muy sencilla: ganar tiempo. Esta sociedad lo en-gulle todo y olvida con una facilidad pasmosa.No existe más memoria que la manipulada.¡Qué comicidad la de Guillot y el tendal ese deIniciativa, irritados porque el president Mara-gall mentó la bicha y habló de chapapote! Porsupuesto, estáis de chapapote hasta el morro.

Se caen las casas del Carmelo. (Perdonenque se lo recuerde: el Carmelo pasó a ser “elCarmel” cuando buena parte de los admiradoslectores del “Pijoaparte” de Marsé consiguie-ron instalarse en el Ensanche. Por eso citan tan-to al personaje y tan poco al autor: “En vez deperder el tiempo y el dinero de los contribuyen-tes buscando las esencias de la patria, la lenguao la identidad ¿por qué no se afanan en resolverlos auténticos poblemas de los ciudadanos?”).Se caen las casas del Carmelo, pero los edificiosno se derrumban sin causa justificada. Acaba-

mos de descubrir que los edificios que se des-moronan por la incompetencia y la corrupciónde nuestros amigos no son como los del PartidoPopular. Los nuestros son “imprevistos e im-previsibles” porque nuestros amigos tampocoson como Aznar, ni Rajoy, ni Acebes-Aveces,nuestros amigos, además de entrañables y exce-lentes conversadores, son fieles a la verdad, an-tiglobalizadores y gente honrada, que están enla política por amor a la gente. Es verdad quehan de pagar la mordida, pero lo hacen por obli-gación hacia nosotros, por facilitarnos la vida yel trabajo y por alimentar nuestra sensibilidadcultural. No como el Partido Popular que lo ha-ce todo por ambición y son unos golfos históri-cos. El oasis catalán, disculpen, es una sentina,donde si algo huele a podrido le advierten queson aromas de Montserrat, si sabe a podrido,que son platos deconstruidos a la manera deFerran Adrià, y si lo podrido sale por todas lascosturas estamos ante formas artísticas que imi-tan la mejor época de Jaume Plensa.

Se han desplomado varios bloques del Car-melo y todos saben que seguirán cayendo, oque tendrán que tirarlos, y oiremos la voz delos técnicos, que las casas se caen, pero nuncase caen las suyas sino las de aquellos que estánmás allá del oasis. ¿Nadie se acuerda de Porcio-les, aquel ideólogo urbano tan elogiado, sobre

cuyos polvos surgieron estos lodos? Si hastaMaruja Torres ha devenido la Marujita Díazde la pluma y pide comprensión y buen rollo ymucho sentimiento, mucho sentimiento, paraesas pobres gentes de más allá de la loma. ElEnsanche barcelonés es como un Bloomsburyde la inteligencia del diseño y el pan con toma-te. Contaba Orson Welles que lo más miserablede las conversiones del Hollywood de la guerrafría es que traicionaban todo su pasado por de-fender sus piscinas. En nuestro caso, son las hi-potecas. Hay que ver, ¡qué modestia de ambi-ciones! Metidos en un berenjenal de mierda, de-construida por supuesto, de la que no huele.No hay oposición –cómo iba a haberla si el jefede los jabalíes oposicionistas, el tribuno conver-gente Felip Puig, está metido en el asunto hastael corvejón–. A mí la reunión de Nadal y Puigantes de la comparecencia me recuerda el mani-

do chiste del dentista al que sucliente agarra de sus partes yadvierte: “¿Verdad que no nosvamos a hacer daño?”.

Ya es grave que no existaoposición en Cataluña, pero esque además se disolvió la iz-quierda. Contemplar a la pare-ja Saura-Mayol emulando el es-tilo Pujol-Ferrusola me deja deun pasmo, pero lo del chico esealto y sin afeitar que va de eco-socialista me parece patético;lo más radical que ha hecho ensu vida es montar en bicicleta.Perdónenme, esos no son res-tos del naufragio, esos son figu-ritas de ñiguiñogui para el Mu-seo de Cera de las Ramblas. Ylo de Esquerra Republicanaaparece como una ofensa a lainteligencia; cómo es posibleque alguien, que no cobre la sol-dada, pueda seguir a un parti-do de desvergonzados que ca-da vez son más herederos delos modos de Lerroux que delos de Companys. No es que laizquierda esté en el poder, esque dejó de existir en un mo-mento dado de la transición yel Carmelo –los Carmelos deCataluña– está fuera de los cir-cuitos de la política catalanadesde hace décadas y por esohay que sumar los vacíos; el dela oposición y el del poder.Una extensa pomada lo recu-bre todo y el mismo panal sirvepara unos y otros, pactando so-bre nuestras cabezas como si se

tratara de mediterráneos –¿sicilianos?– com-prometidos en una peculiar, genuina, invetera-da, identitaria “cosa nostra”.

Los mandarines locales que manejan la pren-sa, la cultura, los media, señores como FerranMascarell, presunto historiador y eficaz corrup-tor cultural de mayores, y Enric Marín, infuma-ble periodista en cualquiera de los dos idiomas,han tenido la insania de organizar hasta la fil-tración de la información y hay incluso profe-sionales felices, que lo han avalado con sus fir-mas y que dormirán tranquilos. Han reguladolas fotos y los cinco minutos que se pueden sa-car imágenes, y los vecinos que se pueden ver ycuándo. Y con un protocolo que dice, según elConsejo Audiovisual de Cataluña, esa sinecurapara especialistas del pluriempleo, que se tratapor encima de todo “del respeto hacia las vícti-mas”. Es humillante como ciudadano, no ya co-mo profesional.

Marx ha muerto, Lenin ha muerto, Togliattiha muerto, Comorera ha muerto, y debería sen-tirme bien, pero estoy fatal. Si hemos dicho loque hemos dicho de Álvarez-Cascos cuando lecaían los terraplenes en Aragón al paso delAVE, cómo podemos silenciar ahora que nues-tra incuria, la corrupción y la incompetencia denuestros amigos han dejado a centenares de fa-milias fuera del oasis, a merced del desierto. Silos ganapanes del tripartito llamaron a firmarcartas contra Bush porque limitaba la libertadde la prensa en la guerra de Iraq, cómo po-demos ahora aceptar sin el vómito y la vergüen-za que unos tipejos salidos de las alcantarillasde la cultura nos impongan las condiciones pa-ra informar a los lectores. Me avergüenzo de vi-vir en este país, porque no es verdad esa frasepopular y detestable de que cada pueblo tiene loque se merece. Tendrán ustedes lo que se me-recen. La gente del Carmelo no. Sin ningunaduda.c

Más allá del oasis está el desierto

CONTABA ORSON WELLES

de las conversiones del

Hollywood de la guerra fría

que traicionaban su pasado

por defender sus piscinas

MESEGUER

26 LA VANGUARDIA O P I N I Ó N SÁBADO, 12 FEBRERO 2005

24 LAVANGUARDIA O P I N I Ó N SÁBADO, 14 NOVIEMBRE 2009

U na modesta proposición. Poreso de la salud pública propon-go que los medios de comuni-cación de Catalunya, especial-

mente los escritos, que parecen gozar dehistoria y sensibilidad, inserten un peque-ño recuadro donde den cuenta, día a día,del tiempo que va transcurriendo sin queel señor Fèlix Millet entre en la cárcel.¿Cuánto llevamos? ¿Cien, ochenta, cua-renta y cinco días? Esa misma discusiónsería una buena terapia social y una pre-gunta digna para el equipo de Redactoresde Informes Institucionales (cuyas siglasRII lo identifica con la época deljijiji-jajaja que disfrutamos). Sepodría adjuntar una preguntasencilla que obligaría a la ciuda-danía a definirse: ¿Cuándo se en-teró usted que don Fèlix Milletera un chorizo? Los resultadosestadísticos pueden ser excep-cionalmente reveladores de lossegmentos en los que se dividela sociedad catalana. Soy cons-ciente de la primera dificultad.La idea de que Catalunya estésegmentada no deja de resultartendenciosa porque aquí seg-mentos, lo que se dice segmen-tos, sólo hay uno. Los demás es-tán en trance de integrarse, y siaún se consideran segmentos esporquenohan terminado supro-ceso de adaptación. Pero si deja-mos esta afirmación canónicapara otro día y hacemosun sobe-rano esfuerzo por aparcarla, he-mos de abordar lo fundamental.Fèlix Millet no está en la cárcel.Ni está ni se le espera.Alcachofa de encuestador en

mano usted podría recorrer lageografía catalana e ir pregun-tando, y de seguro que se encon-trará dos bloques fundamenta-les. Uno que no necesita dema-siadas explicaciones porque tie-ne experiencia y sabe que la gen-te como Fèlix Millet no va a la cárcel sinoque pasa una estancia carcelaria, y el otrobloque,muy puesto y serio, que le respon-derá con otra pregunta ¿por qué no deja-mos trabajar a la justicia? Quizá sea por laedad y la experiencia pero cada vez queoigo que alguien dice “tengo confianza enla justicia”, me echo a temblar, porquesoy consciente de que están preparándo-se para engañarme. Yo no tengo ni la másmínima confianza en la justicia, me so-bran las razones, y me bastaría decir quelos primeros que desconfían de la justiciason quienes viven de ella.El episodio Fèlix Millet es la ecografía

menos deseada para una sociedad, la ex-presión más brutal de un tumor cancero-so. El más vulgar de los ladrones de pisos,el tironeromás desalmado, no alcanzan elgrado de desfachatez de un tipo capaz deestafar a su consuegro y hacer cobrar a lasociedad que le apacienta hasta sus condo-nes, sin contar con lo de orinarse sobrelos trajes de gala con fondo modernista ymúsica orquestal en vivo. Como dicen losposmodernos, lo deMillet es el top de unasociedad corrupta y narcisista. No le denmás vueltas, lo uno y lo otro, inseparables.Ahora bien, a partir de aquí hay gente queasume la necesidad de una terapia y quiense encomienda al santo patrono, porquetiene mucha fe. Y eso cada uno lo abordacomo puede, como sabe o como quiere.Mi opinión personal es que esta sociedadtiene difícil arreglo, porque está demasia-do instalada en su narcisismo. Se repartetanto dinero para alimentar el narcisismo,que chocaría con muchos intereses crea-dos reconvertir ese personal en algo so-

cialmente responsable. Por lo demás loque ocurra en Madrid, Oviedo o Sevilla,en este caso me trae al pairo. Estamos ha-blando de nosotros, y punto.Para un observador de la sociedad cata-

lana que no cobre de las instituciones,¿qué es lo más llamativo de la detencióndel grupo Prenafeta-Alavedra-Muñoz?La irritación de buena parte de sus repre-sentantes sociales. Clase política y clasemediática, con pocas excepciones, han to-mado el asunto como si fuera suyo; comosi se tratara de un pariente, de un amigo,casi de un socio. Y si nos detenemos en las

tres figuras emblemáticas quizá nos en-contremos con eso, son socios.Mitad com-padres, que dirían los mexicanos, mitadamici según dicen por Sicilia. Porque sihay algo que distinguía al triángulo Prena-feta-Alavedra-Muñoz es su sociabilidad,su simpatía, su capacidad para generaramigos allí donde otros llaman socios ocompadres. Por supuesto, tres especialis-tas en ese oficio difícil y exquisito de lacorrupción de mayores. Su transversali-dad los hacemás genuinamente represen-

tativos y no sólo porque se trate de unacuestión de partidos o de ideas. Que nadiedude que estamos ante tres ideólogos.Han sido capaces de hacer de sus ideasuna fortuna; el sueño de todo pensador.¿Corruptos? Todo el mundo está de

acuerdo en luchar contra la corrupciónen abstracto, las diferencias aparecencuando se citan los nombres. ¿Quién denosotros tiene la menor sombra de dudade que el señor Prenafeta ejercía de co-rruptor de mayores? Lo es desde que ten-go noticia de su existencia. No habrá mu-chos periodistas veteranos a los que noha-ya contratado o despedido. Los famososregalos de Prenafeta; un hombre de deta-lles. Nadie quiere recordar hoy aquella su-

culenta invención periodística que se lla-mó El Observador, tan irregular y corrup-ta que hubiera sido imposible sin los fon-dos y los poderes de la Generalitat pujolia-na que administraba Prenafeta. ¿Cuántosfondos públicos fueron usados en intere-ses privados? ¿Dónde está lo privado y lopúblico de Prenafeta? ¿Ven ustedes cómovolvemos al tópico? Unos roban, otros de-fienden las instituciones. ¡El temido Pre-nafeta, recitador de Leopardi y responsa-ble de la caja B de la Generalitat desde susalbores, en la cárcel! Seamos claros, nome imagino a un juez enCatalunya, ni car-

gado de razón y de pruebas, quehubiera osado tal desmesura.Eso es lo que ha trasbalsat al co-gollo de la barretina.No sé si ustedes gustan de las

metáforas, yo las adoro porqueal escribir vivo de ellas, pero po-demos confundirnos con lasme-táforas. No existe ningún peli-gro de que venga un Berlusconihaciendo populismo y extorsio-nando a la opinión, porque Ber-lusconi ya habita entre noso-tros. Observen a Joan Laporta;ensaya todos los días. Estamostan sumidos en una sociedadberlusconiana que ante la deten-ción de tres personajes excelen-tes, cuyos delitos deberá probarla justicia pero sobre cuya impo-sible honradez han trabajado yala fiscalía y la policía, brota otraagrupación transversal: los de-fensores de la presunción de ino-cencia. Quizá muchos olvidanque no es lo mismo la condenajudicial que ser inocente. Ahí tie-nen a los Albertos madrileños,delincuentes notables y reitera-dos, pero absueltos por prescrip-ción. Vivimos en una sociedadque lleva con lamayor tranquili-dad una humillación a la ciuda-danía como es la simple visuali-zación de un Fèlix Millet en ve-

cindad, ¡y en familia, qué cojones! Una so-ciedad que ante la aplastante evidencia detres individuos y sus laxos entornos políti-cos, tan transversales ellos que recorrentoda la geografía del país, lo que deberíaavergonzarnos, puesto que no hemos sidonosotros, sino quienes se hicieron favoresy se los cobraron, como es obvio.Y ante todo esto lo que más nos ha lla-

mado la atención no es la estafa, ni los es-tafadores, ni el deterioro de nuestro pro-pio respeto como sociedad democrática, ysegún algunos hastamodelo de igualitaris-mo. ¿Qué es lo que nos desasosiega? “Lapena de telediario”.Hemos visto de todo en los basurales

de nuestras televisiones, pero aún no ha-bían sacado a tres de los nuestros. Bajarsede las lecheras de la Guardia Civil, esposa-dos –odio las esposas; es una ofensa humi-llante, y deberían desterrarse para todoslos que no estén acusados de delitos desangre y violencia–, y con sus pertenen-cias en bolsas de basura. ¡En bolsas de ba-sura! O sea que nuestros detenidos, losnuestros, han de meter sus cosas, cordo-nes de zapatos incluidos, como todos, enbolsas de basura y no de Vinçon! Y los po-nen ante los ojos de la opinión pública.¿Humillación social? Yo lamayor humilla-ción y escarnio me parece poner el gritoen el cielo porque aparezcan en el teledia-rio y no porque han sido detenidos por es-tafa y asociación delictiva tres hombres alos que la sociedadhabía concedido un cré-dito ilimitado. La idea del oasis nació bajola forma de sarcasmo, pero algunos se loacabaron creyendo por el simple hecho deque ayudaban a abrevar a los camellos.c

MESEGUER

Pocooasisymuchocamello (y2)

Estamos ante tres ideólogos:han sido capaces de hacerde sus ideas una fortuna,el sueño de todo pensador

SABATINAS INTEMPESTIVAS Gregorio Morán

Jaime Arias

40 LAVANGUARDIA LUNES, 25 OCTUBRE 2010

ÀLEX TORTBarcelona

V ivir amenazado demuerte por la mafiaitaliana desde hacemás de 15 años noha hecho callar a

Francesco Forgione (Catanzaro,Calabria, 1960), ex presidente dela comisión parlamentaria anti-mafia italiana (2006-2008) du-rante el gobierno de centroiz-quierda de Romano Prodi. Ni si-quiera ha cesado su actividad ymilitancia antimafia. Al contra-rio: es profesor de Historia y So-ciología de las OrganizacionesCriminales en la Universidad deL'Aquila, ha publicado unos cuan-tos libros sobre el tema, y el últi-mo, Mafia export (Anagrama) esun ensayo revelador de la globali-zación de esta red criminal italia-na, presente desde Sudaméricahasta la Europa del Este, pasan-do por España y Estados Unidos.El libro es un azote para las

tres principalesmafias que expor-ta el país de la bota a todo elmun-do: la Cosa Nostra siciliana, laCamorra napolitana y la ´Ndran-gheta calabresa, ésta última sinduda la más peligrosa y activa

desde hace relativamente pocosaños.Forgione habla con convenci-

miento y queriendo convencer.Pretende que entendamos que setrata de un fenómeno global y asu vez “fotografiar una realidadque condiciona nuestra vida coti-diana incluso cuando no la perci-bimos”. España no se escapa.Impacta especialmente una de

sus afirmaciones: “Existe políticasin mafia, pero nunca una mafiasin la connivencia de la política.Es una constatación histórica deun siglo y medio” y lo consideraun “fenómeno urgente por resol-ver”. Forgione aclara esta vincula-ción de la política con la crimina-lidad organizada y asevera que“una mafia es mafia porque tieneun territorio propio donde tieneel control total de la economía,de las decisiones políticas, del go-bierno y del voto. Y por supuesto,también de la justicia”.En este punto recuerda aMar-

cello Dell'Utri, cofundador juntoa Silvio Berlusconi de Forza Ita-lia en 1993 y amigo y socio del pri-mer ministro italiano, personacondenada a siete años de cárcelpor asociación mafiosa. Forgionedice de Dell'Utri que “hoy repre-

senta el nuevo punto de encuen-tro entre el sistema mafioso y elpolítico. Podemos decir que es elhombre que sustituye aquellafunción histórica que desempe-ñó hace tiempo el senador vitali-cio Giulio Andreotti”.Andreotti, ex primer ministro

italiano en varias ocasiones, aun-que absuelto por falta de prue-bas, ha sido acusado de relacio-narse con la mafia e incluso de fi-nanciarla. “Tenía una doble cara:una legal y otra ilegal –explicaForgione–, y Dell'Utri es el nue-voAndreotti, que se encarga den-tro de Forza Italia de crear rela-ciones territoriales con un siste-ma de intereses con la mafia. Esel hombre enlace entre la políticay la mafia. Marcello Dell'Utri es,en definitiva, la otra cara de Ber-lusconi”.¿Significa esto que il Cavaliere

está fuera del contacto directocon el crimen organizado? “Creoque Berlusconi sabe que suceden

cosas…”, sonríe Forgione. De he-cho, algunos mafiosos arrepenti-dos vinculan al primer ministroitaliano con la mafia, pero nuncase han hallado pruebas. De todasmaneras, Forgione recuerda que“hay una cosa irrefutable: el siste-ma económico y financiero deBerlusconi fue construido conmucho dinero de origen oscuro,y llevó a Milán a un hombre dePalermo, Marcello Dell'Utri, quees un hombre clave en las relacio-nes con lamafia, unmás que posi-

ble puente entre la mafia y elmáximo mandatario italiano”.¿Cuál es la solución para erra-

dicar la mafia? Forgione lo tieneclaro. “Primero, conocerla a fon-do. Luego, debemos conseguirque por lomenos todos los paíseseuropeos recojan en su código pe-nal el delito por asociaciónmafio-sa, como sucede en Italia desde1982 gracias a Pío La Torre. Y so-bre todo, evitar el negacionismo,pues los gobiernos de Alemania,Holanda, Bélgica, España, Gran

Bretaña, Francia, etcétera, no quie-ren ver que en su territorio se hainstalado la mafia italiana, pormucho que la prioridad desde el11-S y los ataques de Atocha en el2004 sea el terrorismo islámico”.Forgione sólo puede estar con-

tento con la ley que, desde el2004, permite que, entre los paí-ses miembros de la UE, se puedadictar una orden de busca y cap-tura común a todos ellos, aunquea la hora de la verdad se aplique aveces mal o con retraso.

CONTINUIDAD

“Dell'Utri es el nuevoAndreotti, el enlaceentre la políticay las mafias italianas”Historia de

la 'Ndran-gheta, ac-tualmentela organi-zaciónmafiosamás peli-grosa ypoderosa

Evolución yestudioglobal de ladelincuen-cia organi-zada a esca-la mundial ysus hechosmás impor-tantes

Una exhaus-tiva investi-gación so-bre el naci-miento dela mafianorteameri-cana y susacciones

Francesco Forgione, fotografiado el pasado miércoles en Barcelona

PRIORIDADES

“España, Francia... noaceptan que tienen ala mafia en casa... y seocupan del islamismo”

Un libro analiza la globalización de las organizaciones criminales italianas y su impacto en España

PEDRO MADUEÑO

HERMANOS DE SANGRE

CRIMEN.ORG

LA PRIMERA FAMILIA

Cultura

“Nohaymafiasinapoyopolítico”Francesco Forgione revela la fuerza del crimen organizado en ‘Mafia export’

Mafia para todoslos gustos

LUNES, 25 OCTUBRE 2010 C U L T U R A LAVANGUARDIA 41

Mafiosos que huyen dela justicia italiana seinstalan en España comodueños de restaurantes

La venta de droga es un nego-cio exquisito para lasmafias. For-gione lo deja bien claro: “La hojade coca se compra al productor aunos 1.000-1.300 euros el kilo; elmismo kilo en manos del narco-traficante colombiano o bolivia-no vale 20.000 euros; el mismokilo en manos de la ´Ndranghetavale 40.000 euros. Cuando estekilo de coca llega a España se tra-ta para transformarla en cuatrokilos de cocaína, cada uno de loscuales vale 50.000 euros (en to-tal, 200.000 euros). No hay pro-ducto en todo el mundo que pasede 1.000 a 200.000 euros”Así, para erradicar el narcotrá-

fico es inútil hacerlo golpeando alos países productores (Perú yBo-livia, básicamente) o a los narco-traficantes colombianos. “Lama-fia y los países europeos y norte-americanos consumidores somosel problema”, explica Forgione.“Hoy las mafias en Italia tienenuna facturación anual de entre130.000 y 150.000millones anua-les de euros. Solamente el 40%

de esa riqueza reproduce activi-dad delictiva clásica, el otro 60%se blanquea en la economía legal.El problema que tenemos no esla lucha entre la economía legal yla ilegal, sino la definición de unafrontera entre ambas, porquehoy buena parte de la economíalegal se alimenta de la ilegal”.Pese a su labor admirable de de-

nuncia, Forgione no se consideraun héroe. “Héroes son los milesde periodistas de diarios provin-cianos que denuncian actos ma-fiosos sin gozar de la protecciónpolicial de que yo dispongo”.c

Catalunya, Costa del Sol, Valencia yMadrid –incluidas sus cárceles– sondestinos predilectos de los capos

En Alemania blanqueandinero y venden armas, yen España hay narcotráfico

www.lavanguardia.es/hemeroteca

Alexander Litvinenko, envenenadocon polonio en el 2006, iba adesvelar detalles de mafiosos rusosen España a la Audiencia Nacional

VEA LAS ÚLTIMAS OPERACIONESANTIMAFIA EN LA HEMEROTECA

GANANCIAS

“Las tres principalesmafias facturan hasta150.000 millonesde euros al año”

LAS LARGASCONEXIONESDE LAS MAFIAS

EL MAL NO ESTÁ FUERA

“Es inútil golpear a lospaíses productores,Europa y EE.UU.somos el problema”

Especialización

À. TORT Barcelona

E n conversación con LaVanguardia, Forgioneasegura que España escasi un paraíso para

los mafiosos. Actualmente haydocumentados 18 clanes de laCamorra y 10 de la ´Ndranghetaen territorio español, aunqueasegura el profesor que hay mástodavía sin documentar, que nopuede demostrar. Para él, quehasta 28 asociaciones mafiosasestén instaladas en “la tierra delos toros” (tal como denominana España los mafiosos) da fe deque es un territorio predilectopara la actividad delictiva de ti-po mafioso.Así, Forgione afirma que “los

regímenes penitenciarios a losque son sometidos los mafiososen España son tan blandos queestos pueden incluso seguir co-mandando su clan desde la cár-cel”. “En Italia la ley esmás com-pleta y mucho más dura: estánaislados las 24 horas del día, con

cámaras vigilándoles. En Españapueden telefonear, pueden ver asusmujeres en la intimidad, etcé-tera”. Y, en verdad, hay escuchaspoliciales en las que los mismosmafiosos expresan su “alegría”por ser encarcelados en Españay no en otro país, como el capo

calabrés Santo Maesano, quienasegura que “el centro peniten-ciario de Valdemoro, en Madrid,más que unaprisión es unbalnea-rio de reposo”.Forgione apuesta por emular

las leyes italianas en Europa, co-mo la ley para losmafiosos captu-

rados y arrepentidos, romper suley del silencio u omertà y esti-mular su colaboración. “Tam-bién tenemos en Italia la ley quedestina para un uso social el pa-trimonio de los mafiosos. Hoymuchos jóvenes trabajan las tie-rras que anteriormente eran delos capos mafiosos, como las deProvenzano, dondeproducen ha-rina, pasta o aceite, demostrandoasí que no es tan sólo una lucharepresiva. Y hay que evitar queactúen con descaro”. Un ejem-plo, el movimiento de billetes de500 euros: en el 2008 el Bancode España afirmó que sólo en lapenínsula Ibérica se han puestoen circulación 110millones de bi-lletes de 500 euros, frente a untotal de 464 millones correspon-dientes a toda la zona euro. “ElGobierno español no ha puestotodo de su parte para trazar o se-guir elmovimiento de estos bille-tes”, se sorprende Forgione.Es básico que Españamuestre

interés en terminar con la activi-dad delictiva mafiosa. “No hay

cargamento de droga proceden-te de Sudamérica o del Áfricamagrebí que no pase por Espa-ña”, afirma Forgione. España esun lugar geográficamente estra-tégico para las rutas de la droga.Añade que “aquí invierten yblanquean el dinero en la impor-tación y exportación alimenta-ria, en actividades inmobiliariasy hasta en astilleros”. Amodo deejemplo, en Mafia Export, For-gione escribe que almenos 50 ki-lómetros de la Costa del Sol sehan construido con dinero pro-cedente de las mafias italianas, oque el puerto de Barcelona esconsiderado “la otra orilla” delpuerto calabrés de Gioia Tauro,el mayor puerto del Mediterrá-neo controlado por la ´Ndran-gheta. Por todo ello, no es casua-lidad que en los últimos diezaños los prófugos detenidos enEspaña representen una terceraparte del total: 44 de 149.c

Los rusos

MADRID

‘NDRANGHETA

CAMORRA

TOLEDO

VALDEMORO

GRANADA

VALENCIA

ZARAGOZA

GIRONA

BARCELONA

FUENGIROLA MÁLAGA

Alianza de Secondigliano

Alianza de Secondigliano

Clan CaiazzoClan de Torre Annunziata

Clan Alfonso-Nino

‘Cosche’ Marando y Sergi

‘Cosca’ Maesano-Paviglianiti-Pangallo

‘Cosche’ Morabito-Bruzzaniti

Grupo narcotraficantes de Pannunzi

‘Cosche’ de la costa jónica de Reggio Calabria

‘Cosca’ Piromalli-Molè

‘Cosca’ Maesano-Paviglianiti-Pangallo

PALMA DE MALLORCA

‘Cosca’ deCandeloroParrello

‘Cosca’ de Trimboli-Marando-Barbaro

‘Cosca’ CiceroALGECIRAS

Alianza de Secondigliano

Clan Di Lauro

Clan Contini

Clan Frizziero

Clan Licciarti

Alianza de SecondiglianoClan Ascione

Clan De Falco

Clan Mazzarella

Clan De FalcoClan ZazoClan Muzzoni

Clan Mazzarella

Clan Di Lauro

Clan Ascione

Clan Mazzarella

Difusión de la 'Ndrangheta y de la Camorra en España

LA VANGUARDIAFUENTE:Mafia export

Las zonas

“Más de 50 kmde la Costa del Solse han edificado condinero procedente delas mafias italianas”

Buena mesa

Una treintena de clanes de la Camorra y la´Ndrangheta operan en España

El “paraísoespañol”

de loscapos

Pàgina 1 de 1Kiosko y Más - Aviso de derrumbe - 22 mar. 2014 - Page #60

25/03/2014http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/PrintArticle.ashx?issue=23172014032200000000001001&p...

Pàgina 1 de 1Kiosko y Más - El País - 22 mar. 2014 - Page #61

25/03/2014http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=2317201403220000000000...

20 Directa 350 19 de febrer de 2014

EXPRESSIONS

Podem, hem i –a més– volemEl filòsof i assagista madrileny Santiago Alba Rico publica el llibre ‘¿Podemos seguir siendo de izquierdas? (Panfleto en sí menor)’. Anàlisi i proposta –o filosofia i programa–, tot en una obra que portarà polèmica.

A través de la seva prosa addictiva i quasi lírica, Alba Rico esbossa una proposta política que vol

conjugar l’anticapitalisme, el dret i el conservadorisme antropològic. Una rei-vindicació de la connexió entre Kant i Marx –i un abandó total de Hegel– que no és nova en l’autor, però que mai no havia estat tan ben travada com en aquesta obra.

És possible una Història d’esquerres? I què hauria de fer aquesta Història amb la Societat? Aquest llibre s’ocupa, en algun sentit, de respondre aquestes preguntes, segons les paraules del mateix autor al primer capítol. Plantejades així, poden resultar inquietants i és difícil no llegir infl uències estructuralistes i althusseri-anes en aquesta dualitat excloent entre

història i societat que sobta i captiva a parts iguals des del principi de l’obra. Abans de desenvolupar la tríada –econò-mica, institucional i antropològica– que conforma l’esquelet argumental d’aquest llibre, l’autor ataca la Història i l’histori-cisme de manera implacable. Per Alba Rico, una traïció de l’esperit de la Il·lus-tració, que havia identifi cat el progrés amb la raó i el dret, hauria acabat vincu-lant el progrés amb la Història, que –per l’autor– progressa, precisament, contra el dret i contra la raó. Segons l’autor, la societat “la fan els homes i les dones” i la Història “una certa classe d’homes”; en aquest sentit, cap règim anterior havia

estat tan “històric” com el capitalisme, en la mesura que, en lloc d’adaptar-se als lligams socials i respectar-los, els ha des-mantellat de manera sistemàtica.

REVOLUCIÓ ECONÒMICA I REFORMISME INSTITUCIONALLa primera tesi de la tríada és que el capi-talisme és irreformable –segurament, el punt de partida menys polèmic del lli-bre. Marx va localitzar encertadament la lògica d’acumulació que s’ha anat apode-rant dels béns col·lectius, generals i uni-versals –distinció encertada– per fer via-ble la seva reproducció ampliada, que no es pot aturar i no coneix límits naturals ni ètics. Si el capitalisme és una “revolu-ció permanent” l’autor cita Walter Benja-min per representar les característiques d’un sistema altercapitalista com un “fre d’emergència” en lloc de com un pro-jecte encara més històric –o progressista en el sentit hegelià del terme– com el del mateix capitalisme, que va tenir conse-

qüències tan nefastes, per exemple, en el desenvolupament del productivisme soviètic creixentista. Fins aquí, es dirà, tot correcte.

La segona de les tesis, però, és la més polèmica: el dret i la institució s’han de reformar, no destruir. La dreta i el libe-ralisme han aconseguit consolidar una falsa construcció ideològica que vincula democràcia i estat de dret amb capita-lisme i el socialisme, en lloc de denun-ciar aquesta manipulació basada en una incompatibilitat inqüestionable, va deci-dir que, per acabar amb el capitalisme, també s’havia d’acabar amb el dret i la democràcia. El resultat d’aquest rebuig a tot el garantisme democràtic pel fet de considerar-lo “burgès” va conduir, per dir-ho ras i curt, al gulag. No es pot supe-rar la divisió de poders, l’habeas corpus o la presumpció d’innocència perquè l’alternativa a aquests i altres contin-guts del dret és la decisió del més fort i, per Alba Rico, el dret seria –precisa-

ment– una conquesta dels dèbils sobre els forts. És dolorós haver de resumir aquesta segona idea en aquestes poques paraules. Cal llegir-la.

UN PROGRAMA CONSERVADORPerò l’esquerra també ha de ser conserva-dora. Aquesta seria la darrera idea central i la que ocupa més espai. Aquí, l’autor fa una defensa aferrissada de l’humanisme, l’ecologia i el feminisme amb una prosa de bellesa aclaparadora. Una preciosa apologia de les coses que, paradoxalment, haurien deixat d’existir en el sistema més capaç de produir-ne més i més ràpidament com a efecte de l’accelerada renovació de les mer-caderies al mercat. Un crit d’alerta sobre la il·lusió de neutralitat de la tecnologia, davant la qual cada vegada tenim més auto-nomia i que es constitueix més en òrgans –davant els quals no tenim cap llibertat– que en eines. I una llarga llista de consideracions més sobre aquest mínim antropològic tant chestertonià sense el qual no és possible, com a El rai de la Medusa de Géricault, ni tan sols pensar un projecte d’esquerres.

Qui hagi seguit l’autor notarà que es tracta d’una obra que, subtilment, destil·la mala llet. És ben sabut que, per la seva posi-ció respecte als confl ictes oberts a Líbia o Síria arran del que s’ha anomenat la “pri-mavera àrab”, l’autor ha estat linxat per alguns sectors de l’esquerra espanyola, que l’han acusat de poc menys que de justifi car i defensar les intervencions de l’OTAN i, potser més entre línies i a través de notes al peu, l’autor contraataca esmenant la plana a l’estalinisme i els seus hereus des de molts angles teòrics i pràctics. És possible –i salu-dable– polemitzar amb algunes de les tesis d’Alba Rico en aquest llibre, que les millors tradicions del marxisme crític podrien considerar, per exemple, que sovint són abstractes i ahistòriques. Però fóra bo que, aquesta vegada, la polèmica partís d’una lectura atenta de l’obra i es desenvolupés amb el mínim de respecte i cordialitat exigi-ble entre comunistes. La gaudireu. Molt.

Pau Llonch@paullonch

‘El rai de la Medusa’ de Théodore Géricault

La dreta ha aconseguit consolidar una falsa construcció ideològica que vincula democràcia i estat de dret amb capitalisme

¿Podemos seguir siendo de izquierdas? (Panfleto en sí menor)Santiago Alba Rico. Pol·len edicions, 2013pol-len.cat eltinter.com