FOTO: Gabriel Salguero, regidor a Montgat, pronunciant un discurs (A. PÉREZ)

é é ó

EDITORIAL 03 Objectius per al nou curs

NOTÍCIA DEL MES 04 Comunicat oficial després de la Diada

AGRUPACIONS 05 Informació del Congrés

OPINIÓ 06 Articles de Juan José Martínez i Jordi El Mariachet

ENTREVISTA 07 Luis Iglesias, secretari de comunicació

SEGUEIX-NOS A: Partit Republicà d’Esquerra

@PRE_Republicans

www.pre.cat

é

E ncetem aquest nou número de FRUCTIDOR en un mes d'octubre en què el PRE encara el seu segon congrés

després de la nostra re-fundació. En un moment de canvis profunds a Catalunya, cal que pren-dre el timó de la renova-ció, de la nova estratègia que hem d’assumir da-vant un escenari polític ben diferent del de fa cinc anys. Defensar el federalisme sembla cosa de poques veus i qui ho fa ho presenta com una tímida reforma de l'estat de les autonomies actu-al, desprestigiant el que defensem des de fa dè-cades els federalistes. Per això cal que el PRE plantegi amb fermesa quina és la seva proposta federal per Catalunya i Espanya, sense deixar de banda un o altres possibles escenaris en què la independència catalana sigui una realitat.

Però no només en el pla de l'orga-nització territorial el PRE té coses a dir. No hem d’oblidar que som un partit republicà i aspirem a transme-tre els nostres valors de democràcia republicana i d'un model econòmic just i alternatiu al capitalisme. La defensa dels valors de l'esquerra

sempre ens ha caracteritzat i ho se-guirem fent, aglutinant en el nostre projecte de Tercera República tots aquests principis i valors.

En aquest temps, el PRE ha pas-sat de ser un partit testimonial a ob-tenir el nostre primer èxit electoral,

aconseguint la representació al muni-cipi de Montgat. El nostre company i regidor Gabi Salguero està duent a terme una valuosa tasca en defensa dels seus conciutadans enfront els abusos de l'alcaldia. Aquests quatre anys han estat plens de treball cons-tant i d'esforç. El PRE s'ha presentat, sense mitjans econòmics, a diversos processos electorals: municipals de 2007, generals de 2008, catalanes de 2010, municipals i generals de 2011 i catalanes de 2012. Hem estat pre-sents en dates clau com el 14 d'abril i el 6 de desembre i mica en mica els

catalans ens coneixen. Han estat uns anys intensos i es-

tem satisfets del treball realitzat, però creiem que a partir d'aquest segon congrés podem plantejar un pas endavant, una renovació i afegir nous reptes a la trajectòria del PRE.

Hem d’establir-nos i treballar a tota Catalunya, així com aug-mentar la nostra capacitat de mobilització. També hem de fer un pas endavant per enca-rar les aspiracions del PRE de liderar l'alternativa republica-na, federal i d'esquerres a Ca-talunya. Comptem per a això amb el recolzament i l'impuls que representa, des de la resta de l'Estat, ha sigut la formació d'ALTERNATIVA REPUBLI-CANA (ALTER), el nou refe-rent republicà estatal que està començant a aglutinar el repu-blicanisme d'esquerres de for-

ma clara. D'acord amb el compromís del congrés del 25 de maig de 2013 el PRE passarà a federar-se amb ALT-ER, essent la seva organització cata-lana però conservant la personalitat i autonomia pròpies que com a partit català sempre hem tingut.

Aquesta nova etapa que comença a partir d'aquest segon congrés serà ben fructífera i ens farà més forts de cara als reptes que haurem d'encarar en el futur. Es presenta un panorama polític interessant a Catalunya i vo-lem ser protagonistes del mateix. Salut i República!

Ú

RAMIRO GIL Coordinador general del PRE

Í Ú

D avant la celebració de la Diada Nacional de Catalu-nya del passat 11 de se-tembre el PARTIT REPU-

BLICÀ D’ESQUERRA (PRE) vol cele-brar el civisme amb que 1,6 milions de catalans, segons les fonts oficials de la Generalitat, van participar a la Via Catalana organitzada per l’ANC. Malgrat no compartir les aspiracions independentistes dels manifestants volem deixar clar que sí estem a favor de la celebració del referèndum, atès que és una pràctica democràtica que com a republicans defensem ferma-ment.

No podem oblidar, però, que la situació actual del poble català és francament preocupant. Estem fre-gant el milió d’aturats, les retallades estan devastant els nostres serveis públics, molts nens es troben en situ-ació de malnutrició i famílies sence-

res son expulsades de les seves llars. És per això que ens mostrem indig-nats amb la política de CiU perquè fomenta el debat sobiranista per des-viar l’atenció de tots aquests mals amb la connivència del seu soci de govern, ERC. Recordem que ser polí-tic és un deure que hom assumeix de manera voluntària, no pas un privilegi per lucar-se alegrement a costa dels contribuents.

Des del PRE, a més, volem con-demnar de manera rotunda els la-mentables successos del centre Blanquerna de Madrid, en el qual un grup d’individus d’ultradreta va ir-rompre amb l’objectiu de rebentar l’acte que s’hi celebrava. Un fet que demostra novament que la Transició no va ser, ni molt menys, modèlica i que l’esperit de la dictadura encara hi és molt present. Com a demòcrates exigim que es posi fil a l’agulla d’una

vegada per totes i s’il·legalitzin par-tits polítics, grups i organitzacions que facin apologia del feixisme. Si no, Espanya no podrà ser considerat com un país normal en matèria política.

Finalment, des del PRE ens volem sumar al clam popular i a la voluntat de ser escoltats. Els catalans volem decidir el nostre futur territorial i si se’ns segueix ignorant arribarà un moment en que la pressió serà insos-tenible. Però també volem fer una crida a que tots els ciutadans i ciuta-danes de Catalunya demanin decidir sobre qualsevol afer del seu dia a dia (sanitat, educació, economia...), doncs per davant de tot estan els nostres drets i llibertats.

BONA DIADA A TOTS ELS CATA-LANS. VISCA CATALUNYA!

ò

Ú

Mitin del PRE a Barcelona durant la campanya electoral de les catalanes de 2007 (PRE.CAT)

E l regidor del PRE a Mont-gat Gabriel Salguero va celebrar la Diada Nacional de Catalunya des del seu

municipi reivindicant una diada “de tots i totes els catalans i les cata-lanes”. En el discurs oficial que va pronunciar no va voler oblidar-se’n de ningú. “Avui és el dia nacional de tots els catalans. De tots sense excepció, inclosos els que han estat apartats de la societat per la crisi. I ja no parlo només de pale-tes i obrers, sinó també de met-ges i mestres”, va començar di-ent.

Salguero també va voler criticar les actuals polítiques de govern tant de la Generalitat com de Mon-cloa. En aquest sentit va dir que ambdues institucions “s’estan car-regant drets bàsics i es mostren inoperants per solucionar el pro-blema de l’atur”. També va criticar la decisió del govern d’Artur Mas de prorrogar els pressupostos.

POLÍTICA MUNICIPAL

De la mateixa manera que el regidor republicà va criticar els go-verns de Catalunya i Espanya tam-bé va tenir paraules per l’equip de govern de Montgat, liderat per l’alcalde convergent Francesc Gar-cia. Entre altres coses va mostrar-se en disconformitat per “haver fet de la celebració de la Diada un acte dirigit només als indepen-dentistes”. Fora d’això va criticar els “obstacles burocràtics” que el batlle ha posat a la població per demanar les beques menjador: “No serveix de res dir que es des-tinen 57.000 euros si després els tràmits obliguen a demanar-les primer al Consell Comarcal”.

é

à

S ’han acabat els ajornaments del segon congrés del PRE. Finalment, el Comitè Polític va decidir en una reunió el

passat 14 de setembre que se cele-brarà aquest dissabte 26 d’octubre. El municipi que acollirà l’acte serà Montgat, la ciutat de la comarca del Maresme on hi ha l’únic regidor del partit, Gabriel Salguero.

Es preveu que el congrés consti de dues sessions. A la sessió matinal els militants i simpatitzants de la formació discutiran i debatran els assumptes interns del partit (estatuts, normatives, accions a or-ganitzar, full de ruta a curt, mitjà i llarg termini...) i a la tarda s’obrirà al públic i es farà una presentació per a tothom qui vulgui assistir-hi.

BUSCANT LA CONSOLIDACIÓ

El segon congrés del PRE arriba en un moment clau per la política catalana i, en particular, pel partit. La formació vol aprofitar l’acte per consolidar-se en el sentit de mante-nir la feina feta fins ara i seguir treba-

llant més si cap. A més, també serà un acte per reforçar encara més la relació amb Alternativa Republicana (ALTER), el nou partit republicà, fe-deral i d’esquerres d’àmbit estatal que es va fundar el passat maig. Un altre objectiu del congrés és seguir amb la tasca de difusió del missatge del PRE per tota Catalunya amb la intenció de donar-se a conèixer com a opció política en un futur.

UNA AGENDA INTENSA

Després de la celebració del con-grés a finals de mes l’agenda del PRE seguirà plena d’activitats vàries. Està prevista l’assistència a l’acte d’h-omenatge a les Brigades Internacio-nals al Túnel de la Rovira de Barcelo-na. També es repetirà l’acte de re-buig a la Constitució Espanyola el proper 6 de desembre després de l’èxit que va suposar celebrar-lo l’any passat. Pel 2014 el partit treballarà per presentar-se a les eleccions euro-pees i, com es de costum, treballarà per organitzar l’acte reivindicatiu de la Tercera República del 14 d’abril.

ó

U n exemple no deixa de ser un exemple. Però el fet és que quadrienni rere quadrienni ens han

dirigit equips de govern mancats de visió i voluntat estratègica , tret potser per als seus propis assump-tes. És a dir, només han governat amb visió a curt termini. Això ens deixa amb una generació sencera de joves que estan atrapats en un pou laboral del que no veuen sorti-da.

Si bé el temps no pot tornar enrere, almenys el futur podem fer que sigui el que nosaltres triem. En aquest sentit, essent evident que el sector energètic jugarà un paper predominant durant la propera dècada, cal invertir esforços en aquest sentit. Per exemple, existeix un aqüeducte de més de dos quilò-metres que va d’una represa del Llobregat fins a un polígon indus-trial (Cairat-Can Sedó). Només traient a concurs públic la seva re-cuperació i manteniment, podríem donar bastants llocs de treball. Quants en serien? 10? 20? 30? Quant durarien? un any? dos? tres? Benvinguda sigui qualsevol combi-nació. Jo signaria ni que fossin 10 persones durant un any. Perquè tot suma. I per suposat, de la nit al dia, podríem haver restaurat un siste-ma de generació d’electricitat que justament abastaria un polígon industrial. I aquí va una altra: es podrien atreure empreses si fem el preu del Kilowatt prou atractiu.

Mitjans hi ha, l’oportunitat existeix i la necessitat també. I la voluntat? On es troba? Des del PRE-ALTER la teva voluntat i les teves idees son i seran sempre molt benvingudes.

ÚÓ

T ras la vuelta del verano y como si afectado por un golpe de calor se tratara, el alcalde de Barcelona Xavier

Trias (CIU) nos sorprendió a todos con la última de sus propuestas, po-ner el nombre de Joan Antoni Sa-maranch, el fallecido presidente del Comité Olímpico Internacional (COI) al paseo olímpico. Además de soltar tan gran desfachatez el señor Trias lo justifica al considerarlo co-mo algo “lógico” ya que, según sus palabras textuales, es la persona probablemente “más importante en estos últimos 50 años que ha tenido esta ciudad” y “se merece una calle”.

Desde el PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA (PRE), así como otros partidos de la izquierda y la sociedad civil, ya manifestamos enérgicamen-te el rechazo a esta decisión tanto por tratarse de un personaje con marcado pasado falangista así como por tratarse de un alto dirigente de la dictadura franquista. Además de esto, tal y como ha manifiesto en su oposición la Federación de asocia-ciones de vecinos de Barcelona (FAVB), Joan Antoni Samaranch también fue el encargado de promo-ver el barrio de Ciudad Meridiana, "uno de los espacios de la ciudad con más problemas urbanísticos, que son en buena parte el origen de los ac-tuales problemas sociales", y de cre-ar un modelo urbanístico especulati-vo en la ciudad asociado a los Juegos Olímpicos.

Samaranch nació en el seno de una familia burguesa de la industria textil. En el golpe de Estado de 1936 de Franco con el apoyo de los milita-res, los bancos, la iglesia y los gran-des terratenientes le sorprendió en

su Barcelona natal (que era zona republicana) y no dudó en desertar hacia el lado fascista uniéndose a Falange Española (FE). Tuvo dife-rentes cargos de responsabilidad en el régimen franquista y tras la muer-te del dictador no tuvo reparo en seguir defendiendo que el Franquis-mo "fue uno de los períodos más brillantes de la historia de España”.

Pero a pesar de su acérrima de-fensa de las ideas fascistas durante la transición y a la llegada de la de-mocracia, cual camaleón se cambia la camisa, es aupado por la burgues-ía catalana a cargos de responsabili-dad y de poder. Es así como llegó, por ejemplo, a ser presidente del Comité Olímpico Español y presi-dente de La Caixa, hoy día reconoci-da entidad financiera símbolo del poder económico de la burguesía catalana. Además, se da la paradoja que hoy es precisamente esa bur-guesía catalana (que vendría a estar representada básicamente por CIU) la que quiere homenajear a uno de los suyos otorgándole una calle para el recuerdo por los servicios presta-dos. Curioso, ¿no?

No deja ser de sorprender que los vecinos de Nou Barris, así como los partidos de la oposición del ayunta-miento de Barcelona, lleven varios años reclamando que el nombre de la plaza Llucmajor se cambie por el de plaza de la República. ¿Y quién lo ha impedido hasta ahora? Exacto. La moción no prospera por la oposición reiterada de CIU. En cambio, ahora intentan nombrar una calle de la ciudad condal con el nombre de un dirigente franquista. Quizás el señor Xavier Trias empiece a tener proble-mas de memoria y no recuerde que la Ley de Memoria Histórica estable-ció la eliminación de placas con nombres de personajes fascistas y no ponerlas de nuevo.

J O R D I E L M A R I A C H E T (Esparraguera) Responsable secció local PRE Esparraguera

J U A N J O S É M A R T Í N E Z (Barcelona) Primer secretari PRE Barcelona

Ú

El company Luis Iglesias (CEDIDA PER LUÍS IGLESIAS)

Als 24 anys va sortir de la seva Salamanca natal di-recció Tarragona i ara ha anat més enllà, doncs es troba investigant a Hanno-ver. El secretari de comuni-cació del PRE, Luis Iglesias P é r e z ( S a l a m a n c a , 11/07/1985), estarà mig any per terres alemanyes. Però la llunyania no li està impe-dint assabentar-se de tot el que passa a Catalunya, Es-panya i al sí del PRE.

-Què tal per Alemanya? -Atabalat! He vingut a Hannover per estar-hi sis mesos i cal que si-guin profitosos a nivell laboral. Em vaig proposar aprendre una mica d’alemany, així que sempre hi ha coses a fer. -Et consideres un altre jove exili-at? -Ara per ara no perquè la meva sortida és temporal. Però mai se sap. El futur és molt incert i no sé on podré ser d’aquí a un any. Per això vull aprendre alemany perquè potser quan acabi el doctorat vull tornar aquí. Però també estic mi-rant d’obtenir el nivell C de català,

doncs la vida fa moltes voltes i és realment imprevisible. -Cóm segueixes l’actualitat cata-lana i espanyola des de tant lluny? -Amics, mitjans digitals i xarxes socials. Hi ha opcions amb línies editorials lliures per fer-ho. També els mitjans alemanys parlen d’Espanya -Quina valoració fas de la Diada? -Hi ha un moviment social organit-zat i amb una gran capacitat de mobilització que lluita per aconse-guir la independència. Em sembla molt respectable, però trobo a fal-tar un punt de trobada amb la resta de sensibilitats de la societat que es veuen arraconades en aquest acte festiu perquè no s’identifiquen amb l' independentisme. -Quins són els reptes que s’hauria de plantejar el PRE aquest any? -Considero que hem de consolidar el creixement del partit, enfortir el discurs republicà, laic i federalista i guanyar la visibilitat que la situació política exigeix d’un partit com el nostre. -Ara estàs acabant una etapa im-portant de la teva vida fora del país. Tornaràs o t’hi quedaràs? -No ho sé. L’avantatge que tinc és que gaudeixo d’un marge força ampli, un any més o menys, per prendre una decisió. Ara estic fent el doctorat i m’agradaria acabar-lo el proper estiu. Després d’això no tinc res decidit. No sé què faré, ni on ho faré, ni cóm ho faré. Però serà segur un canvi i el temps mar-carà el camí a seguir.