1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 35 - 30 d’agost de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

Anem a allò que es essencial

Un dels aspectes en els quals he insistit més en la Carta Pastoral és el d’anar a allò més essencial de l’Evangeli i, per tant, de la vida cristiana. Per això, feia aquesta exhortació: «Anem a l’Evangeli, anem a allò que és essencial» i amb aquest comentari: “Hi ha molta feina per fer, no perdem temps, ni l’utilitzem amb aquelles discussions frívoles i inútils que ens impedeixen aprofitar-lo per a fer el bé i construir més germanor. Totes les hores del dia han de ser per a beneir i construir. No en deixem de perdudes o mal emprades. Anem a allò que és evangèlicament essencial. Som convidats a ser rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat, tal com ens ho indica el papa Francesc, a fi que el retrobament amb Jesús –amb l’amor de Déu– es convertesqui en feliç amistat. Que bé quan aquesta amistat amb Jesús ens il·lumina per a discernir allò que és essencial d’allò que no ho és. Pensem que l’essencial és invisible als ulls, que és una realitat interior que hem d’acollir amb el cor».

Per anar a allò que es essencial, a l’Evangeli llegim com Jesús formula una pregunta que vol dur-nos precisament a allò que és decisiu per a la nostra vida cristiana: «Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida?». Abans, amb paraules aparentment dures, ha marcat el to del seu seguiment i l’exercici necessari per a la vocació de deixeble: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi». El preu que posa és «guanyar» o «perdre» la vida, «guanyar tot el món» o «perdre la vida». Però, de quin guany o pèrdua es tracta?

Jesús ho concreta en aquesta alternativa: pensar com Déu o pensar com els homes. «Pensar com Déu» condueix a guanyar la pròpia vida, «pensar com els homes» significa perdre-la. Pensar com els homes remet a caure en la temptació de prescindir de Déu i organitzar la pròpia vida independentment d’Ell, com si no existís. En canvi «pensar com Déu» és orientar-se al compliment de la seva voluntat, tal com ho pregam en el Parenostre. Tot l’Evangeli, hi quan pregam ens ajuda a centrar la nostra vida en Déu i a mirar i tractar les persones amb el seu mateix amor, com ho ha fet Jesús. Les nostres converses solen ser un símptoma de si anam a l’essencial o no de l’Evangeli i del seguiment de Jesús. Serà essencial l’amistat amb Ell i l’amor fratern, que donen sentit i força a tota activitat humana i a qualsevol proposta d’espiritualitat i de compromís social.

2

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

EDITA Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79tgeugeni@gmail.com

Vayamos a lo esencial

Uno de los aspectos en los que más he insistido en la Carta Pastoral es el de ir a lo más esencial del Evangelio y, por tanto, de la vida cristiana. Por ello, hacía esta exhorta-ción: «Vayamos al Evangelio,

vayamos a lo esencial» y con este comentario: “Hay mucho trabajo por hacer, no perdamos tiempo, ni lo utilicemos con aquellas discusi-ones frívolas e inútiles que nos impiden apro-vecharlo para hacer el bien y construir más hermandad. Todas las horas del día deben ser para bendecir y construir. No dejemos horas perdidas o mal empleadas. Vayamos a lo que es evangélicamente esencial. Somos invitados a ser rescatados de nuestra conciencia aislada y de la autorreferencialidad, tal y como nos lo indica el papa Francisco, a fin de que el reen-cuentro con Jesús —con el amor de Dios— se convierta en feliz amistad. Qué bien cuando esta amistad con Jesús nos ilumina para dis-cernir lo esencial de lo que no lo es. Pensemos que lo esencial es invisible a los ojos, que es una realidad interior que debemos acoger con el corazón».

Para ir a lo que es esencial, en el Evangelio leemos cómo Jesús formula una pregunta que quiere llevarnos precisamente a lo que es de-cisivo para nuestra vida cristiana: «¿De qué le servirá al hombre ganar el mundo si pierde la vida?». Antes, con palabras aparentemente duras, ha marcado el tono de su seguimiento y el ejercicio necesario para la vocación de dis-cípulo: «Si alguno quiere venir conmigo, que se niegue a sí mismo, tome su cruz y me siga» . El precio que pone es «ganar» o «perder» la vida, «ganar el mundo» o «perder la vida». Pero, ¿de qué ganancia o pérdida se trata?

Jesús lo concreta en esta alternativa: pensar como Dios o pensar como los hombres. «Pen-sar como Dios» conduce a ganar la propia vida, «pensar como los hombres» significa perderla. Pensar como los hombres remite a caer en la tentación de prescindir de Dios y organizar la propia vida independientemente de Él, como si no existiera. En cambio «pen-sar como Dios» es orientarse al cumplimiento de su voluntad, tal y como lo rezamos en el Padrenuestro. Todo el Evangelio, cuando ora-mos con él, nos ayuda a centrar nuestra vida en Dios y a mirar y tratar a las personas con su mismo amor, como lo ha hecho Jesús. Nues-tras conversaciones suelen ser un síntoma de si vamos a lo esencial o no del Evangelio y del seguimiento de Jesús. Será esencial la amistad con Él y el amor fraterno, que dan sentido y fuerza a toda actividad humana y a cualquier propuesta de espiritualidad y de compromiso social.

Prácticamente ateosMons. Antoni Alzamora Salom

Hemos excluido a nuestro Padre Dios y organizamos la vida como si Él no existiese. Esta es la cruel realidad que nos rodea. En una estación del tren de Londres leí esta burlesca y casi blasfema inscripción: Dios, no sé si existes o no existes, pero ese es tu problema. ¡Pobre Europa! -me dije- ¿qué has hecho de tu historia? Al contemplar reuniones familiares con motivo de aniversari-os, etc., no olvido detalles y síntomas que me hacen pensar: “prácticamente ateos”. Y sin embargo los quiero a todos y a todos debo evangelizar. Lo dramático es que hago extensiva esta visión a toda la sociedad. Salvando excepciones, que ojalá fuesen muchas, nos hemos quedado con unos pocos vestigios de cristiandad, reducidos a meros protocolos “religiosos” o folclo-rismos sin alma y sin fe. Pero los creyentes no podemos vivir de lamentacio-nes ni de recuerdos. Hay que buscar una salida a esta situación. En este mar de confusión, miedo, frustración, obscuridad, flota una palabra henchida de alegría, de esperanza y de verdad: “Evangelizar”. Volver a empezar, apelar al primer anuncio que rezuma del mandato perenne de Jesús: “Id al mundo entero y proclamad el evangelio a toda criatura” (Mc 16,15).

LLIBRE Evangelio según san MarcosBuena Noticia para el discípulo misioneroEDITORIAL: Verbo Divino

Edición del evangelio de Marcos con la traducción de La Biblia. Libro del Pueblo de Dios y un acompañamiento en

clave de discipulado misionero, dos elementos muy destacados en Aparecida.

Una edición con carácter provocador y didáctico: provocador porque invita al seguimiento, poniendo al lector en actitud de salida; didáctico porque lo hace mediante ayudas sencillas y comprensibles para el creyente de hoy.

Una publicación que busca acompañar al discípulo-misionero en la compren-sión de la palabra de Dios, en el encuentro personal con Jesucristo y en el anuncio evangelizador del Dios vivo.

Contiene además un apéndice para la reflexión personal y en comunidad, un itinerario rápido de lectura del evangelio desde sus claves.

3

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Les tres diòcesis de les illes celebraren el 26 de juliol una missa funeral per l’etern descans de les víc-times de la pandèmia de COVID-19. Una eucaristia, celebrada a la Ca-tedral de Mallorca, en la qual tota l’Església s’uní en oració, acompa-nyant en el dol tantes persones que s’han vist afectades per la terrible pèrdua dels seus éssers estimats.

A causa de l’estat d’alarma i el con-següent confinament, no s’ha pogut celebrar ordinàriament la missa fu-neral de moltes persones. Per això, es va convidar especialment les fa-mílies dels difunts per aquesta ma-laltia, més de 100, a qui se’ls reser-và un lloc específic. A ells es dirigí gran part de l’homilia que pronuncià el bisbe Sebastià: “Som testimo-nis que un desplegament mai vist de solidaritat ha inundat les nostres ciutats, pobles i cases, a la vegada que vosaltres, familiars dels difunts, passàveu pel difícil glop de dispo-sar d’un mínim o nul contacte amb els qui més estimàveu i us era im-pedit estar al seu costat el temps de la malaltia i sobretot en el moment del desenllaç”. I continuà recordant els difícils moments passats i que encara són presents a la nostra me-mòria: “No hauríem pensat mai que patíssim aquest assot tan inesperat. Vivim un caramull d’interrogants i una por continguda a la qual tothom s’esforça per a trobar-hi resposta. En aquesta recerca i des d’aquesta tro-

bada d’avui, voldria que, ara i sempre ens confortassin totes les paraules d’ànim, de consol i d’espe-rança que ens puguem comunicar els uns als altres”. A la seva al·locució, parlà d’“un mal global que ens igua-la a tots i no respecta diferències, ni nivells socials, ni edats ni credos religiosos”, un avís “perquè no fa-cem més difícil la situació que, de fet, posa en evidència la nostra vul-nerabilitat i deixa en entredit nostres falses i supèrflues seguretats amb les què construïm el nostre caminar.”

A la celebració assistiren multitud d’autoritats locals, insulars i autonò-miques, representants polítics i mi-litars. Entre aquelles, la presidenta del Govern de les Illes, Francina Ar-mengol; el president del Parlament de les Illes Balears, Vicenç Thomàs; la delegada del Govern, Aina Cal-vo; el batle de Palma, José Hila; el comandant general de les Balears, Fernando García Blázquez; així com els presidents de tres consells insulars. Per altra banda, des de les diòcesis s’ha volgut convidar també totes aquelles persones, entitats o institucions que han estat en primera línia de batalla contra la pandèmia, com representants de les forces de seguretat i sanitaris.

A l’altar es representaren les 224 víctimes fins al moment a les Bale-ars per aquesta pandèmia amb tants altres petits ciris encesos.

Missa funeral per les víctimes de la COVID-19: “Som testimonis que un desplegament mai vist de solidaritat ha inundat les nostres ciutats, pobles i cases”La celebració fou presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, amb la concelebració del bisbe de Menorca, Francesc Conesa i l’administrador diocesà d’Eivissa, Vicent Ribas.

44

DOMINGO XXII ORDINARIO A DIUMENGE XXII DURANT L’ANY AS

AN

TOR

AL

de

la s

etm

ana

Lectura del llibre del Profeta Jeremies20, 7-9

M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir, vos heu apode-rat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parl don el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de bur-les. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que crema-va, sentia un incendi dins els meus ossos. Estic rendit de tant d’aguantar, ja no puc més.

Salm responsorial (salm 62)Tot jo tenc set de vós, Senyor, Déu meu.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma 12, 1-2

Germans: Per l’amor entranyable que Déu ens té, vos deman que li oferigueu tot lo que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte vertader. No us em-motleu al món present; transformau-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu16, 21-27

En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: -«De cap ma-nera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: -«Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.» Llavors Jesús digué als deixebles: -«Si qualcú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. ¿Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? ¿Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»

Lectura del profeta Jeremías20, 7-9

Me sedujiste, Señor, y me dejé seducir; me forzaste y me pu-diste. Yo era el hazmerreír todo el día, todos se burlaban de mí. Siempre que hablo tengo que gritar «Violencia», y pro-clamar «Destrucción». La palabra del Señor se volvió para mí oprobio y desprecio todo el día. Me dije: no me acordaré de él, no hablaré más en su nombre; pero la palabra era en mis entrañas fuego ardiente, encerrado en los huesos; inten-taba contenerla, y no podía.

Salmo responsorial (salmo 62)Mi alma está sedienta de ti, Dios mío.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 12, 1-2

Hermanos: Os exhorto, por la misericordia de Dios, a pre-sentar vuestros cuerpos como hostia viva, santa, agradable a Dios; éste es vuestro culto razonable. Y no os ajustéis a este mundo, sino transformaos por la renovación de la men-te, para que sepáis discernir lo que es la voluntad de Dios, lo bueno, lo que le agrada, lo perfecto.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo16, 21-27

En aquel tiempo, empezó Jesús a explicar a sus discípulos que tenía que ir a Jerusalén y padecer allí mucho por parte de los senadores, sumos sacerdotes y letrados y que tenía que ser ejecutado y resucitar al tercer día. Pedro se lo llevó aparte y se puso a increparlo: -¡No lo permita Dios, Señor! Eso no puede pasarte. Jesús se volvió y dijo a Pedro: -Quítate de mi vista, Satanás, que me haces tropezar; tú piensas como los hombres, no como Dios. Entonces dijo a los discípulos: -El que quiera venirse conmigo que se niegue a si mismo, que cargue con su cruz y me siga. Si uno quiere salvar su vida, la perderá; pero el que la pierda por mí, la encontrará. ¿De qué le sirve a un hombre ganar el mundo entero, si malogra su vida? ¿O qué podrá dar para recobrarla? Porque el Hijo del Hombre vendrá entre sus ángeles, con la gloria de su Padre, y entonces pagará a cada uno según su conducta.

Dilluns, 31. Santa Teresa de Jesús Jornet, sant Josep d’Arimatea, sant Arístides, sant Ramon Nonat. Missa: 1C 2, 1-5; Sal 118, 97-102; Lc 4, 16-30.

Dimarts, 1. Dimarts de la setmana XXII. Sant Josuè, sant Gil, sant Terencià. Missa: 1C 2, 10b-16; Sal 144, 8-14; Lc 4, 31-37.

Dimecres, 2. Dimecres de la setmana XXII.

Sant Zenó, sant Antoní, sant Pròsper. Missa: 1C 3, 1-9; Sal 32, 12-15. 20-21; Lc 4, 38-44.

Dijous, 3. Sant Gregori el Gran papa, santa Febes, sant Mansuet. Missa: 1C 3, 18-23; Sal 23, 1-6; Lc 5, 1-11.

Divendres, 4. Divendres de la setmana XXII. Sant Moisès, santa Rosalia, sant Bonifaci I papa. Missa: 1C 4, 1-5; Sal 36, 3-6. 27-28. 39-40; Lc 5, 33-39.

Dissabte, 5. Dissabte de la setmana XXII. Sants Acont, Hercolà i Taurí; sant Bertí; santa Teresa de Calcuta. Missa: 1C 4, 6b-15; Sal 144, 17-21; Lc 6, 1-5.

Diumenge, 6. Diumenge XXIII de durant l’any i setma-na III del saltiri. Sant Zacaries profeta, sant Onesífor, sant Eleuteri. Missa: Ez 33, 7-9; Sal 94, 1-2. 6-9; Rm 13, 8-10; Mt 18, 15-20.