Fundació Congrés de Cultura Catalana

           

2    

Acte de 30 anys de commemoració de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

ÍNDEX

1- Pròleg ... 3

2- 30 anys de FCCC ... 6

3- Acte de Commemoració dels 30 anys ... 7

3.1 Balanç dels 30 anys de la FCCC ...7

3.2 La cultura catalana: una mirada des de l’exterior ...8

3.3 Ponents convidats a la Jornada ...9

3.3 Programa de les Jornades ...15

           

3    

1- Pròleg dels trenta anys de la Fundació Congrés de Cultura Catalana

La Fundació Congrés de Cultura Catalana fou constituïda l’any 1980, després de decidir-se en acord unànime per part de la Junta i de la Comissió Liquidadora del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1977.

Enguany fa trenta anys.

Trenta anys són molts anys d’activitats, i d’esdeveniments multitudinaris, que han servit per mantenir viu l’esperit del que va ser un Congrés on hi van participar més de quinze mil congressistes, i que va treballar durant dos anys; concretament entre el 1975 i l’any 1977.

La Constitució de la Fundació tenia com a objectiu mantenir viu l’esperit i els propòsits del Congrés, per la qual cosa la seva misió era, d’una banda, de treballar a favor de la promoció, del desenvolupament i de la potenciació de la cultura i la llengua catalana; d’altra banda, la Fundació es mantenia com a entitat que s’havia de projectar en tot l ’àmbit dels Països Catalans.

Al llarg d’aquests anys, doncs, podem dir que la Fundació ha centrat la seva tasca a dur a terme tota una sèrie d’actuacions destinades a promocionar i a donar suport a estudis i iniciatives que servissin per enfortir i potenciar la realitat cultural catalana, especialment dels àmbits econòmic, social, científic i humanístic.

Les principals línies d’actuació que s’han dut a terme les anomenem tot seguit:

• Interrelació entre institucions de totes les terres catalanes. • Ajuts a àmbits científics que necessiten d’estímuls per tal de fer possibles

solucions a partir de les nostres pròpies realitats socioeconòmiques. • Beques per a ampliar estudis a l’estranger.

           

4    

• Ajuts a entitats per a la projecció exterior de la cultura catalana, així com borses d’estudis per aproximar la cultura catalana a estudiants estrangers.

• Ajuts per a la divulgació cultural catalana.

• Seminaris de temàtiques específiques. • Campanyes de mobilització i sensibilització.

Paral·lelament, i sempre motivats i condicionats per les vivències del moment històric, la Fundació ha impulsat i organitzat esdeveniments de gran volada, els quals, a més de buscar el punt d’inflexió i de promoure i impulsar un enriquidor debat cultural, han servit, també, per configurar el perfil que té avui la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

A continuació us expliquem alguns d’aquests esdeveniments més destacats:

- La “ I Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental”.

L’any 1985, la comissió gestora de la Fundació, juntament amb el suport de múltiples entitats i d’universitats, i motivada, tal com hem explicat a la introducció del text, per la situació política i econòmica del moment, va decidir d’impulsar aquesta trobada de dos dies i mig a la ciutat de Barcelona. La celebració d’aquest acte, amb més de 170 congressistes arribats d’arreu de l’Arc Mediterrani comprès entre Sicília i Múrcia, va servir per posar en comú les necessitats i mancances del moment, així com també fer força per situar-se en una posició rellevant dins d’una Unió Europea que ja existia, però que més aviat obviava els extrems del seu territori. El lideratge d’aquest Congrés per part de la Fundació perseguia, a més, la idea de situar Barcelona i Catalunya en el centre estratègic d’aquesta àrea Nord Occidental.

- “II Congrés Internacional de la Llengua Catalana – any 1986”.

Aquest Congrés, a diferència del primer, és a dir, el de 1906, el qual tenia com a objectius el redreçament de la llengua i la seva codificació

           

5    

gramatical i lèxica, es va enfocar des d’un punt de vista d’usos de la llengua; és a dir, des del punt de vista sociolingüístic, i amb un

enfocament científic, amb la voluntat d’analitzar situacions i proposar fórmules de viabilitat per a la llengua catalana, per tal d’assegurar-ne la seva supervivència i aspirar a la seva normalització universal dins dels territoris de la llengua.

Aquest Congrés, inaugurat oficialment a l’emblemàtic espai del Monestir de Poblet, es va desenvolupar en les següents grans àrees generals i en els següents territoris: plantejament i processos de normalització lingüística (Lleida), sociologia de la llengua (Girona), lingüística social (Illes Balears), mitjans de comunicació i noves tecnologies (Perpinyà), llengua i dret (Andorra i Barcelona), llengua i ensenyament (Tarragona), i història de la llengua (València). El Congrés va ser multitudinari, i hi va haver l’assistència de nombrosos especialistes internacionals de gran transcendència; el contingut de les ponències i comunicacions, de gran valor, van generar un material abundant, i que va ser recollit en set volums d’actes. Aquests volums, que van tenir una difusió irregular, poden ser consultats avui a la seu de la Fundació. L’any 1996, amb motiu del 10è aniversari, la FCCC impulsà una reflexió sobre les dificultats per portar endavant les propostes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

- “20 anys del Congrés de Cultura Catalana” L’any 1997 el Comitè Executiu de la Fundació va voler commemorar la feina feta fins al moment per la Fundació. L’acte es va dur a terme al Palau de Congressos de Montjuïc, i va consistir en unes jornades d’estudi i reflexió al voltant del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1975, i de l’evolució de la cultura catalana, vist des de l’òptica dels vint anys posteriors. L’acte va servir per fer balanç d’un treball previ que havien ralitzat diferents experts escollits i especialitzats en els 22 àmbits que es van

           

6    

tractar. D’aquest treball científic se’n va editar el llibre “De les Idees als Fets “, i va servir per posar sobre la taula quines fites de les plantejades l’any 1977 s’havien aconseguit, i quines, pel contrari, no havien reexit. La reflexió, doncs, va servir d’eina estratègica per a la Fundació i el seu funcionament diari, així com també per fer balanç de les polítiques de Govern dutes a terme, i amb quins resultats, a partir de les conclusions del Congrés.

2- 30 anys de la FCCC Enguany, doncs, i davant d’aquest trentè aniversari, la Fundació Congrés de Cultura Catalana planteja organitzar un acte commemoratiu. Es planteja un acte de caire clarament reflexiu, d’avaluació i anàlisi sobre la cultura catalana al llarg de les darreres tres dècades, però també com a punt per poder traçar línies de futur. La voluntat de la FCCC és, per un cantó, fer un repàs històric de la feina feta des de l’any 1980 fins l’any 2010, i, per l’altre, promoure un espai de reflexió sobre la situació actual de la cultura catalana i les línies a desenvolupar en el futur a partir de la visió dels diferents experts internacionals, així com de les aportacions de la resta de personalitats convidades i assistents. Amb aquest format d’acte, que tindrà una durada de dia i mig, volem aconseguir fer un repàs de les línies que ha desenvolupat la Fundació durant aquests trenta anys, així com també obtenir informació sobre la perspectiva de la cultura catalana vista des de diferents punts de vista i diferents parts del món. Pretenem amb l’acte de commemoració dels trenta anys saber com es veu des de fora la nostra cultura, i quines són les directrius que s’han de seguir per no deixar de ser una cultura viva i oberta al món, que vol donar-se a conèixer i ser reconeguda mundialment. Aquesta reflexió, que formaria part de l’acte principal de celebració dels 30 anys de la FCCC, aniria acompanyada d’un audiovisual que tractaria l’evolució de la Fundació al llarg d’aquestes tres dècades d’existència, així

           

7    

com la presentació de les conclusions d’un treball d’anàlisi i de recerca que està elaborant la Fundació, i que pretén identificar quines han de ser les claus de promoció i suport de la cultura catalana de cara al futur.

3- Acte de Commemoració dels 30 anys de FCCC

3.1 Balanç dels 30 anys de la FCCC

- Recull de dades: anàlisi i perspectives de futur

En aquesta primera part, la Fundació presentarà les conclusions d’un exhaustiu treball de recopilació de dades, amb la finalitat d’analitzar el treball que ha dut a terme durant aquests trenta anys, així com també obtenir-ne informació per saber quines haurien de ser les línies de treball futures.

Aquest treball, que ja s’està duent a terme, pretén recopilar informació sobre una sèrie de preguntes clau que la Fundació ha fet arribar en forma de qüestionari a totes aquelles persones i entitats que durant aquestes tres dècades, sigui per uns motius o altres, han estat estretament vinculades a la Fundació.

La informació recollida ha de poder permetre, també, dibuixar les línies d’actuació futures de la Fundació.

- Projecció de l ’audiovisual dels trenta anys de Fundació

Paral·lelament a aquesta primera feina de recerca que s’està duent a terme, la Fundació ha encarregat el treball de producció d’un audiovisual que ha de permetre visualitzar de forma sintetitzada el que ha estat fent la Fundació al llarg de tots aquests anys des del moment que va agafar el relleu del Congrés de Cultura Catalana de l’any 1975.

           

8    

La projecció d’aquest treball ha de permetre donar a conèixer a qualsevol persona què va ser el Congrés de l’any 1975, a quines conclusions va arribar al cap de dos anys (1977), per què es va decidir de crear una entitat com la Fundació Congrés de Cultura Catalana, quines tasques havia d’assumir la Fundació des d’aquell mateix moment, i què ha fet al llarg d’aquests trenta anys d’actuació.

3.2 La cultura catalana: una mirada des de l’exterior

El plat fort d’aquest acte de dos dies es donarà amb les cinc ponències dels internacionals coneixedors de la cultura catalana que tot seguit llegireu; tots ells són coneixedors i actors (en diferent grau) de la cultura catalana, i creiem que aquesta part servirà per encetar una reflexió sobre la nostra cultura vista des de fora.

Aquestes jornades, que coincidiran amb les jornades anuals habituals que organitza la Fundació durant la tardor, s’englobaran dins els actes de celebració i commemoració dels 30 anys de la Fundació, i aniran enfocades a reflexionar sobre la situació actual de la cultura catalana i les vies de futur a partir de diferents punts de vista internacionals. La temàtica s’englobarà dins del títol: “La cultura catalana: una mirada des de l ’exterior”.

Les jornades adoptaran el format de ponències, i hi participaran les següents personalitats: Joan Ramon Resina (Stanford), Montserrat Guibernau (Londres), Kálmán Faluba (Budapest), Denise Boyer (Paris), i Tilbert Stegmann (Frankfurt), tots ells coneixedors acreditats de la realitat catalana. L’enunciat de les jornades és tan genèric, que, per tal d’evitar certa dispersió, hem hagut de demanar als ponents que es cenyeixin a exposar la visió, com a estrangers (acadèmics, però també ciutadans), que es té de la cultura catalana i dels Països Catalans des de fora, incloent-hi els tòpics i les polèmiques més habituals que difonen els mitjans de comunicació i centres d’ensenyament. A títol d’exemple, els demanaríem que ens

           

9    

responguins als entrebancs més freqüents que es troben en la seva experiència professional per dedicar la seva atenció a la llengua catalana i als Països Catalans; Què s’ha fet o es pot fer per millorar la imatge que es té des de fora; o també quina és la implicació dels catalans vinculats amb el país en qüestió. Finalment la reflexió ens ha de conduir també a saber què hem de fer des dels Països Catalans per tal que la nostra realitat i la nostra cultura fossin més conegudes.

           

10    

Biografia i trajectòria dels ponents:

JOAN RAMON RESINA:

Doctor en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, Doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Berkeley, Catedràtic de la Universitat de Stanford.

Director del Programa d’Estudis Ibèrics i de l’Observatori Català de Stanford (Palo Alto – EUA).

Autor d’una desena de llibres, destacarem la seva posició crítica envers les polítiques culturals que es duen i s’han dut a terme, tant des de l’Estat espanyol com des de la mateixa ciutat de Barcelona. Citarem, a títol d’exemple, la publicació de Barcelona, la vocació de modernitat: auge i declivi d’una imatge urbana (2008), i també Hispanismo y Estado. La cultura al servicio de una idea imperial (2009).

Joan Ramon Resina porta trenta anys vivint als EUA, i des d’allà no ha deixat mai de pensar i treballar per la projecció de la realitat cultural catalana. Resina també és conegut per les seves declaracions, relativament recents, sobre el fracàs de la normalització lingüística i la política del govern respecte a aquesta matèria des de la transició, així com de la seva visió crítica de la delicada situació que viu el català, especialment a la ciutat de Barcelona, que, en la seva opinió, pateix un procés de substitució des dels anys noranta (a partir dels Jocs Olímpics).

Joan Ramon Resina ens pot orientar molt bé a partir del seu bagatge universitari i innovador respecte a la situació cultural i lingüística del

           

11    

català, així com també de la seva experiència acumulada com a resident al país més influent del món.

MONTSERRAT GUIBERNAU:

Catedràtica de la Queen Mary University of London i Catedràtica visitant al Centre per la Governança Global de la London School of Economics. Doctora en Teoria Social i Política per la Universitat de Cambridge, Politòloga.

Autora dels llibres The Identity of Nations (2007), traduït al català (Deria editors 2010) i a l’espanyol (Ariel 2009), Per a un Catalanisme Cosmopolita (Angle 2009), Governing European Diversity (Sage 2001), Nacions sense Estat (Polity 1999), Nacionalisms (Polity 1996), traduït al català, i Franquisme, transició i democràcia (Routledge 2004), en català a Proa.

Montserrat Guibernau dedica la seva recerca als estudis sobre nacionalisme, etnicitat i identitat nacional a Occident, amb particular èmfasi a les Nacions sense Estat, així com l’ impacte de la immigració pel que fa a les identitats nacionals i el desenvolupament de la nova dreta radical a Europa.

Montserrat Guibernau és co-editora de la publicació “Nations and Nationalism” i membre del Consell Assessor de l’Associació per l’Estudi de la Etnicitat i el Nacionalisme (ASEN). Resideix a Cambridge on inicialment va anar a estudiar amb una beca l’any 1989. Tot i així, mai ha deixat, no tan sols de reivindicar la seva identitat catalana, sinó de viatjar constantment a Catalunya i treballar activament amb la societat civil per a la reivindicació d’una cultura catalana plenament normalitzada al món.

El punt de vista de Montserrat Guibernau, gràcies a la seva proximitat amb multitud de cultures i identitats poc reconegudes, ens pot donar eines de visió de futur per encarar el segle XXI en aquest aspecte, així com també saber per què, en el seu treball de recerca, detecta que el secessionisme a Catalunya creix sense parar.

           

12    

KÁLMÁN FALUBA:

Romanista i filòleg hongarès. Professor a la Universitat de Budapest d’estudis filològics.

Hereu de pares que van viure els efectes de la I Guerra Mundial quant a moviment de fronteres i segregació de pàtries, el professor Faluba ràpidament s’interessà per les cultures de les Nacions sense Estat.

Des de l’any 1971 que va aconseguir que la Llengua i Literatura Catalanes s’introduís com a l’ensenyament a la Universitat de Budapest, ha contribuït a la formació d’un grup important de catalanòfils a Hongria, i és responsable i màxim impulsor de l’obra Diccionari Català-Hongarès.

L’activitat de Fabula i els seus deixebles ha permès la traducció d’obres catalanes a l’hongarès (Rodoreda, Espriu, Foix, Maragall, Calders, Ausiàs March, Montserrat Roig, Moncada,..), ha permès que el president de la Generalitat es pugui expressar en les seves visites oficials a Hongria en català, i ha permès que la ràdio i televisió catalana pugui enviar materials a Hongria sense necessitat de traducció al castellà.

Faluba ha participat en la fundació de l’Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes, i al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, impulsat per la Fundació. Forma part de la redacció de Journal of Catalan Studies.

L’any 1992 fou admès com a membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, i l’any 1993 va rebre el Premi Internacional Ramon Llull.

Pensem que Faluba pot aportar a “la cultura catalana: una mirada des de l’exterior”, la visió de l’experiència. Faluba ha impulsat entitats, ha traduït

           

13    

clàssics, ha participat activament en nombroses iniciatives catalanes. Segur que la seva memòria ens servirà per afrontar els reptes de futur del país.

DENISE BOYER:

Formada per la Universitat Paris-Sorbonne. Titulada en llicència d’espanyol, diplomada d’Études Supérieures d’espagnol, Agrégée d’espagnol i Docteur d’État.

Nascuda a París i amb arrels familiars a la Bretanya, ha estat “assistante” i “maître de conférences” a la Universitat Paris-Sorbonne (Paris IV), catedràtica a la Universitat d’Orléans, i finalment catedràtica de llengua i cultura catalanes a la Universitat Paris-Sorbonne i directora del Centre d’Études Catalanes de la mateixa universitat, on continua com a catedràtica emèrita.

Boyer ha dedicat part de la seva trajectòria a la recerca, i això la va conduir a focalitzar part de la seva tasca al desenvolupament de la càtedra de català a la Sorbona, en particular amb la creació del Séminaire d’études catalanes (SEC), component del grup de recerca CRIMIC (Centre de recherches interdisciplinaires sur les mondes ibériques contemporains) del departament d’Hispàniques.

Durant la seva etapa de formació va realitzar la seva tesi doctoral sobre l’obra en vers de Salvador Espriu. També ha publicat treballs sobre literatura catalana del segle XX (Salvador Espriu, Narcís Comadira, Mercè Rodoreda....) i algunes traduccions (Salvador Espriu, Narcís Comadira, Josep M. Benet i Jornet...).

Denis Boyer va rebre el Premi Internacional Ramon Llull l’any 2009, en reconeixement a la seva tasca catalanòfila al llarg de la seva trajectòria acadèmica, a través de les seves traducions, estudis, i la seva dedicació com a directora del Centre d’Estudis Catalans a París.

           

14    

TILBERT STEGMANN:

Catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Frankfurt.

Impulsor del projecte EuroCom (Intercomprensió entre els idiomes d’Europa i pricipalment de les llengües romàniques, germàniques o eslaves).

És fundador de la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt l’any 1981 (Goethe Universität Frankfurt am Main) i ha fundat la Deutscher Katalanistenverband (Associació Germano-Catalana) i fundador de la “Zeitschrift für Katalanistik” (Revista d’Estudis Catalans).

L’any 2004 creà l’Estudi d’Investigació Catalanística.

El seu reconeixement és múltiple; ha rebut la Creu de Sant Jordi, el Guardó Ciemen, el Premi Internacional Ramon Llull (convocat i promogut per la Fundació), i el Premi Pompeu Fabra per la seva projecció i difusió de la llengua catalana.

Stegmann, en el seu discurs com a guanyador del Premi Internacional Ramon Llull de l’any 2006, va pronunciar les següents paraules: “la tasca que he assumit des de fa més de trenta anys la faig per convicció, per sentit de justícia a una cultura pròpia, i que m’ha estat amagada per una dictadura feixista. També per responsabilitat, perquè la nova Alemanya de després de la Segona Guerra Mundial necessitava conèixer uns Països Catalans diferenciats de l’Espanya monolítica que s’havia presentat durant el franquisme”.

           

15    

Stegmann porta una llarga trajectòria al peu del canó, i escoltar les seves deliberacions han de servir de transició per començar l’etapa d’emancipació que ens toca durant el segle XXI.

3.3 Programa Jornades de 30 anys de la FCCC

Les Jornades tindran una durada de dia i mig, i es duran a terme els dies 26 i 27 de novembre a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Barcelona).

Format de les Jornades:

Divendres dia 26 de novembre

10:30

- Inauguració de les Jornades per part de representants institucionals dels Governs de les Illes Balears i d’Andorra, i del President de la Fundació, Francesc Vallverdú.

11:15

- Projecció de l’Audiovisual: 30 anys de FCCC

11:30

- Presentació de l’estudi d’anàlisi: passat, present i futur de la FCCC segons les 80 opinions recollides de coneixedors de la Fundació i de la cultura catalana, a càrrec de Miquel Strubell, director d’activitats de la Fundació

12:30

           

16    

Ponència de DENISE BOYER (FRANÇA): “El català s’ensenya a la Sorbona? Visions franceses de la cultura catalana”

13:45

- Dinar commemoratiu al restaurant del Museu d’Història de Catalunya

16:00

- Ponència de KÁLMÁN FALUBA (HONGRIA): “Des de l’interès per una llengua cap a la identificació amb una causa (1971-2010)”

17:00

- Ponència de JOAN RAMON RESINA (EUA): “Com veuen Catalunya i els Països Catalans els futuròlegs nord-americans”.

Dissabte dia 27 de novembre

9:30

- Ponència de TILBERT STEGMANN (ALEMANYA): “La visibilitat de les petites cultures: el cas català”.

10:30

- Ponència de MONTSERRAT GUIBERNAU (REGNE UNIT): “Catalunya i els Països Catalans: imatges des de Londres”.

Descans

12:00

- Intervenció breu dels cinc ponents i de la FCCC: conclusions

Debat obert al voltant de “claus al s. XXI per donar a conèixer millor la nostra cultura a l’exterior”.

           

17    

13:45

- Dinar de cloenda