gd naturals 4 p1 ok - castellnou · pdf filematerials per a l’àrea de coneixement...

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttiicc

aa ÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. El Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural. Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi

natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural

per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

PROGRAMACIÓ D’AULA

1. Continguts de Coneixement del medi natural de 4t d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, activitats complementàries,

solucionari i bibliografia i altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136

2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ .......................................................................................... 168

GD Naturals 4 P1 ok 10/12/03 12:57 pm Página 6


1. Presentació

2. Principis educatius i didàctics

3. El Cicle Mitjà

4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural

6. Orientacions per a l’avaluació

7. Orientacions per atendre la diversitat

8. Els eixos transversals

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)


1. PRESENTACIÓ

Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per a

l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’esta-

bleix l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992). Aquest

projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del

Departament d’Ensenyament.

El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’en-

senyament i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements

i experiències ha estat elaborar un projecte educatiu que té en compte les necessitats for-

matives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat, que haurà

d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.

La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les

àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del me-

di social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida

DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres

dels Cicles Mitjà i Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre

i per tenir en compte la diversitat d’alumnat, i actual, perquè incorpora els nous avenços

científics i, sobretot, les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) mitjançant pro-

postes concretes i coordinades.

El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:

balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; con-

tinent i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.

blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat

assumida; concentració i aprenentatge.

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

8


2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS

El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer

per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la

presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.

D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns

materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels

cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea

en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells coneixements

i habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una

altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar en

situacions concretes de la vida real i, a més, d’una forma responsable.

La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-

diments i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-apre-

nentatge, amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més

llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que

exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs

ben fets, ben presentats i ben acabats.

Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols

apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut

escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds

amb la pràctica i l’experiència de cada dia.

Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres tinguessin les eines que els

permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats de l’alumnat

de cada curs.

La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de

tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la

pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una

eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits

arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.


9


3. EL CICLE MITJÀ

Aquest cicle de l’Educació Primària arrenca de la tasca realitzada en el Cicle Inicial. Els

objectius, els continguts, les activitats i les metodologies de cada àrea són una continuació

dels del Cicle Inicial, alhora que es projecten envers el que pretenem aconseguir en el Cicle

Superior.

El Cicle Mitjà és el cicle central de tot el procés, el que dóna continuïtat a una feina ja ini-

ciada i apunta els elements que definiran desenvolupaments futurs.

Cal aprofitar el creixement maduratiu i social de l’alumnat en aquest cicle per potenciar

estratègies d’ensenyament-aprenentatge, amb les quals l’alumnat pugui progressar en el seu

desenvolupament personal i social.

Educar, en aquest cicle, és sinònim de fer créixer força en coneixements i molt en habilitats,

en capacitats socials i humanes, en autonomia i en criteris personals.

Els temes de Coneixement del medi natural i Coneixement del medi social i cultural ens han

servit per organitzar la distribució dels continguts de Llengua catalana i Matemàtiques. El català

i el castellà es treballen amb el mateix nivell d’exigència, i es comença el treball sistemàtic dels

trets diferencials –fonètics, gràfics, lèxics–, que s’acaba en finalitzar l’Educació Secundària

Obligatòria. Els aspectes lingüístics comuns a les dues llengües –comprensió i expressió oral

i comprensió i expressió escrita– es reforcen mútuament, procurant sempre de no solapar-

se. Aquest projecte lingüístic coordinat s’inicia a 1r de l’Educació Primària i s’acaba a 4t de

l’Educació Secundària Obligatòria.

Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també Religió, s’organitzen de forma autòno-

ma, amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.

Reprenem una altra vegada les metodologies iniciades en el Cicle Inicial: l’alumnat ha de ser

subjecte actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha d’aprendre de forma amena i alhora sis-

temàtica, i ha de partir de l’entorn més proper per comprendre entorns més llunyans.

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?

Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

10


Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i treba-

llar-los de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenya-

ment-aprenentatge, els resultats s’aconsegueixen després d’insistir en la mateixa línia molt

de temps.

En el Cicle Mitjà comencem a treballar les metodologies més específiques de cada àrea, les

quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».

En aquest cicle també es treballen els eixos transversals implícitament, al llarg de tot el curs

i en totes les àrees, i explícitament, en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi

–natural i social i cultural. I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les

imatges tracten aquests mateixos valors.

La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem pro-

curat tenir molta cura de tot el que publiquem, perquè finalment els valors que comuniquen

els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una manera cíclica i adequada a l’edat.

L’alumnat de 3r i 4t de Primària podrà fer servir l’ordinador i els programes com una eina

per redactar petits treballs, operar amb la calculadora, escriure música, buscar informació per

Internet, etc.

Com hem introduït les TIC?

Com treballem els eixos transversals?


11


4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL. CICLE MITJÀ

� Una guia didàctica, organitzada en tres apar-

tats –projecte Balena blanca, projecte cur-ricular i programació d’aula–, que inclou,

per a cada unitat, la programació, els suggeriments

i les propostes de treball, els llibres d’activitats que

es poden fotocopiar, el solucionari de les activitats

del llibre per a l’alumnat, i la bibliografia i altres re-

cursos per treballar les seqüències d’ensenyament-

aprenentatge.

� Un CD amb la guia didàctica.

� Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):

• que permet portar el control de tutoria (fitxa

de l’alumnat, horaris, entrevistes…);

• que permet registrar el resultat dels controls

trimestre a trimestre.

Per al mestre/a:

Per a l’alumne/a:

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

12

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttiicc

aa ÍNDEX


1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

3. El Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural. Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi

natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural

per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26


1. Continguts de Coneixement del medi natural de 4t d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, activitats complementàries,

solucionari i bibliografia i altres recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

4. Solucionari de les activitats d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169


5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

Aquest projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge. Es pretén que

sigui l’alumnat, amb l’acompanyament del docent, qui impulsi el seu procés d’aprenentatge

per consolidar els seus coneixements, tot resolent les diverses situacions que es presenten

al llarg de la seqüència d’ensenyament-aprenentatge.

El desenvolupament curricular s’ha fet per cicles per tal de potenciar-lo com a procés

d’aprenentatge obert a dos cursos escolars. S’ha volgut donar un èmfasi especial al treball

mediambiental com a lligam de totes les activitats relacionades amb l’entorn i, alhora, atès

que és una àrea de descoberta, a l’experimentació.

Per tal de facilitar la comprensió i l’assimilació global dels continguts de l’àrea, aquests s’han

organitzat i distribuït en els tres eixos següents:

l’ésser humà el món que ens envolta l’entorn canvia

La unitat s’inicia amb una imatge de dues pàgines que, a més de ser una motivació inicial, ser-

virà de punt de partida per saber els coneixements, les motivacions i les expectatives de l’a-

lumnat sobre els continguts que es treballen en la unitat.Aquesta il·lustració sempre va acom-

panyada de l’apartat Què en saps?, el qual ajudarà a fer l’avaluació inicial de l’alumnat. En el

requadre Aprendràs, s’anticipen els continguts que es treballaran en la unitat per tal d’ajudar

els alumnes a organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements.

La seqüenciació dels continguts de cada unitat és clara i ordenada. L’explicació ocupa la

part interior de cada pàgina, mentre que, al marge, hi apareixen, sempre que sigui possi-

ble, unes propostes que pretenen que l’alumnat sigui capaç de formular-se preguntes,

de plantejar-se hipòtesis de treball i d’investigar algunes qüestions relacionades amb la vida

quotidiana. Aquestes propostes es recullen en els requadres Pensa-hi una mica!,

2. Exposició dels continguts de les unitats

1. Introducció i avaluació dels coneixements previs

Estructura de les unitats

Introducció


13


Investiga!, Sabies que... Tots els continguts es complementen amb el requadre Re-

corda i les Activitats, que pretenen comprovar com evoluciona la comprensió del tema

que s’explica.

L’apartat Per saber-ne més… inclou alguna aplicació dels continguts treballats en la uni-

tat dins del camp de l’actualitat, la salut, la ciència o, en altres casos, temes que incentivin la

curiositat de l’alumnat.

En l’apartat Experimenta! es desenvolupa algun experiment que o bé es pot seguir en el

llibre mateix, o bé es pot fer a l’aula, segons les possibilitats de cada centre.

Aquestes activitats d’aprenentatge complementen les que proposa el projecte 6/12.

Finalment, les activitats proposades en aquest apartat volen ser una eina més per facilitar la

comprensió i la interiorització dels continguts treballats.

També poden ser útils a l’hora de programar els deures que els nens i les nenes han de

fer a casa o per preparar els controls.

La unitat s’acaba amb una pàgina anomenada Repassem, en la qual es presenta un mapa

conceptual, com a proposta de síntesi dels coneixements assolits en aquesta unitat.

6. Síntesi i memorització comprensiva

5. Realització d’activitats

4. Experimentació

3. Funcionalitat de l’aprenentatge

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

14


6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent

comprovar si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els objectius proposats i ade-

quada a les necessitats i les característiques de l’alumnat (i si escau, modificar-la).

Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essen-

cial que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves fun-

cions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.

Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés

d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.

Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,

anomenada Fem memòria, que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en

relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra

pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de

cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.

L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finali-

tat proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.

Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada unitat i un qua-

dern (QUAS) per afavorir el seguiment de tots els nens i nenes.

L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han

assolit o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades

pel títol Què en sabem?, per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?

Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?

Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA


15


7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’apren-

dre. Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social

i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts i no

uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les

expectatives i les motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha

après d’una àrea a una altra; o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o rete-

nir un aprenentatge.

Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca

d’ensenyar i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,

i a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals

d’ensenyament.

És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals

a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per aten-

dre la diversitat de l’alumnat dins l’aula.

S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts

de la unitat.

Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les

competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que tre-

ballen amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.

Es dirigeixen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que

acaba abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.

3. Activitats d’ampliació

2. Activitats de reforç

1. Activitats de consolidació

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

16


8. ELS EIXOS TRANSVERSALS

Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat

demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni res-

posta.

Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com

per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la infor-

mació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, etc., for-

min part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-los en

diferents àmbits de la vida.Així doncs, en un futur es podrà integrar de manera activa, autò-

noma i crítica en una cultura i en una societat determinades.

Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius que pretenen infor-

mar i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant

la vida. Els trobarem presents en els mitjans de comunicació socials i caldrà tractar-los en l’e-

ducació, per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos reben un tracta-

ment explícit en els continguts i en els objectius, i els trobarem d’una manera implícita en les

diferents àrees.

Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un trac-

tament interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en

cadascuna de les àrees.


17


9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)

La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnolo-

gies de la informació i la comunicació: les TIC. I l’escola, evidentment, no en pot quedar al

marge.

Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les

noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps

per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pen-

sen que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del pro-

gramari bàsic com a usuari.

Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada

dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat

unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea

per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar

utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.

Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels

primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,

d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador de

textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortogra-

fia…; en l’àrea de Matemàtiques comprovarà exercicis de càlcul, farà taules i gràfics; en l’àrea

de Coneixement del medi buscarà informació per mitjà d’Internet, incorporarà imatges als

seus textos…; en l’àrea de Música farà servir el programa Músic per compondre música amb

l’ordinador.

Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat

i en el web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i am-

pliar els coneixements adquirits.

Podeu trobar més informació al nostre web www.castellnouedicions.com.

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

18


PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per ciclede l’Educació Primària

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àreade Coneixement del medi natural

3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medinatural per al Cicle Mitjà

4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Mitjà


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

20

1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Objectius generalsde l’etapa

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior

1. Conèixer i acceptar la pròpiaidentitat, les possibilitats afecti-ves i de relació, i progressar enl’autonomia i la iniciativa per-sonals.

1. Descobrir i construir la pròpiaidentitat, i reconèixer les simi-lituds i les diferències respectedels altres.

2. Conèixer les possibilitats afec-tives i de relació amb els grupssocials més propers.

3. Desenvolupar-se de maneraautònoma en situacions pro-peres i conegudes.

1. Reconèixer la pròpia identitat i acceptar normes referides ala pròpia persona.

2. Relacionar-se amb grups deconvivència més amplis, adap-tar-se a noves situacions i esta-blir relacions d’amistat i com-panyonia.

3. Desenvolupar estratègies per-sonals que afavoreixin la prò-pia iniciativa.

1. Valorar la pròpia personaa partir de la descoberta i laprova de les pròpies possibili-tats, amb el desig de superarles dificultats.

2. Relacionar-se amb els dife-rents grups de convivència demanera respectuosa i tolerant,acceptant la diversitat d’inte-ressos i d’opinions.

3. Prendre decisions.

1. Conèixer el propi cos i les se-ves possibilitats motrius i pro-gressar en l’adopció d’hàbits desalut i higiene personal.

1. Conèixer el propi cos, l’esque-ma corporal i les seves possi-bilitats sensorials i de movi-ment.

2. Descobrir la necessitat d’a-doptar hàbits per a la cura i la higiene del propi cos.

3. Descobrir el gust per les acti-vitats físiques col·lectives.

1. Dominar l’esquema corporal iesforçar-se per millorar la ve-locitat, el ritme, la flexibilitat i lacoordinació.

2. Tenir cura del propi cos i a-doptar hàbits d’higiene i d’or-ganització personal.

3. Gaudir de les activitats físiquesi esportives (individuals i degrup).

1. Entendre el funcionament glo-bal del cos humà i superar lesdificultats en el moviment.

2. Mantenir unes normes de sa-lut i higiene correctes i tambéd’organització personal.

3. Realitzar alguna activitat físicao esportiva de forma regular.

3. Mostrar-se participatiu i solida-ri d’una manera responsable,i respectar els valors morals,socials i ètics propis d’altri, perexercitar-se en els principisbàsics de la convivència i d’esti-ma per la pau.

1. Mostrar-se participatiu i soli-dari en l’entorn social mésproper.

2. Descobrir la importància delsprincipis bàsics de la convivèn-cia i de la pau.

1. Adoptar actituds participativesi solidàries amb grups socialsconeguts i amb el suport de lapersona adulta.

2. Adequar la pròpia conducta ales normes de convivència:educació, respecte i tolerància.

1. Ser participatiu i solidari en elsdiferents àmbits de relació iparticipació social.

2. Ser educat i respectuós ambun mateix i amb els altres, i to-lerant amb les diferències.

4. Resoldre situacions o neces-sitats de la vida quotidianamitjançant processos d’iden-tificació, planificació, realitzaciói verificació d’activitats al seuabast.

1. Resoldre situacions quotidia-nes a partir de l’observació, laidentificació i l’experimentaciód’activitats.

1. Resoldre situacions de la vidaquotidiana a partir de la iden-tificació, la planificació i la rea-lització d’activitats.

2. Reforçar l’aprenentatge deprocediments per explorar i investigar.

1. Resoldre situacions a partir dela identificació, la planificaciói la verificació.

2 Adquirir estratègies per ex-plorar, representar, explicari preveure alguns problemes osituacions reals.

5. Conèixer i utilitzar correcta-ment i apropiadament la llen-gua catalana i, si escau, l’arane-sa, tant oralment com perescrit, emprant-la normalmentcom a llengua vehicular i d’a-prenentatge.

1. Conèixer i utilitzar la llenguacatalana per comunicar missat-ges senzills, orals i escrits, defets i experiències de la vidaquotidiana.

1. Expressar d’una manera cor-recta en llengua catalana, oral-ment i per escrit, missatges dedificultat creixent.

2. Començar a organitzar lainformació elaborant treballs iinformes senzills.

1. Comprendre i expressar mis-satges orals i escrits en llenguacatalana en contextos dife-rents.

2. Ser capaç de planificar, organit-zar, elaborar i produir informesi treballs.

6. Conèixer la llengua castellanaen els àmbits oral i escrit demanera que pugui utilitzar-seapropiadament com a fontd’informació i vehicle d’ex-pressió.

1. Iniciar-se en l’aprenentatge dela llengua castellana per comu-nicar-se oralment i per escriten missatges senzills referits aaspectes de l’entorn més prò-xim.

1. Conèixer la llengua castellanaen els àmbits oral i escrit perutilitzar-la com a vehicle d’ex-pressió i de relació personal isocial.

1. Conèixer la llengua castellanaen els àmbits oral i escrit coma vehicle d’expressió i com afont d’informació.

7. Comprendre i expressar enllengua estrangera missatgessenzills dintre d’un context.

1. Iniciar-se en la comprensió i l’expressió en llengua estran-gera de formes i vocabularireferits a entorns propers.

1. Progressar en la comprensió i l’expressió en llengua estran-gera de formes i vocabularid’entorns més amplis.

1. Comprendre i expressar enllengua estrangera missatgessenzills dins d’un context.


PROJECTE CURRICULAR

21

Objectius generalsde l’etapa


8. Comprendre el medi físic i natural i els principalsmecanismes que el regeixena partir de l’observació rigo-rosa de fets i fenòmens sen-zills, i la importància que laseva conservació i millora téper a la humanitat.

1. Iniciar-se en la comprensió delmedi físic i natural més properi familiar.

2. Observar, directament i indi-rectament, els fets i els fenò-mens senzills que es manifes-ten en l’entorn més pròxim.

3. Contribuir a la conservaciódel medi natural físic més pro-per.

1. Comprendre les relacions en-tre el medi físic i natural de lalocalitat i la comarca.

2. Aplicar l’observació rigorosa i sistemàtica de la realitat ambtècniques i instruments mésprecisos.

3. Diferenciar actuacions de millo-ra i deteriorament del mediambient i prendre posició a fa-vor d’actituds per conservar-lo.

1. Comprendre les relacions en-tre el medi físic i natural, glo-balment.

2. Observar i utilitzar instrumentsde mesura per comprendrei interpretar fenòmens físics.

3. Representar gràficament elsfets i els fenòmens del mediobservats.

4. Participar de manera activa enla conservació del medi físici natural.

9. Conèixer els trets fonamen-tals de Catalunya en els seusaspectes naturals, socials, cul-turals i històrics, com a medidefinidor de la identitatnacional i personal, i progres-sar en el sentiment de perti-nença al país.

1. Iniciar-se en el coneixementdels trets fonamentals de Ca-talunya i dels seus aspectesnaturals, socials i culturals méspropers.

2. Gaudir de les manifestacionssocials del barri i participar-hi,i descobrir el sentiment depertinença a una comunitat.

1. Conèixer els elements delmedi natural, social i culturalde la comunitat autònoma deCatalunya.

2. Participar en les manifesta-cions culturals de la Comu-nitat i valorar la importànciade sentir-se membre d’un ter-ritori.

1. Conèixer els elements del me-di natural, social i cultural cata-lans com a medi definidor dela identitat nacional i personal.

2. Aprofundir en el sentiment depertinença i estimació a Ca-talunya d’una forma activai participativa.

10. Mostrar actituds de respec-te, conservació i ús correctedels recursos materials, tèc-nics i naturals.

1. Respectar el material comú del’escola, de la família i de l’en-torn més proper.

1. Valorar i progressar en el res-pecte i la conservació delsrecursos materials, tècnics i na-turals de Catalunya.

1. Participar d’una manera activaen la conservació dels recur-sos materials, tècnics i naturalsde Catalunya i de la humanitat.

12. Comunicar-se a través delsmitjans d’expressió verbal,corporal, visual, plàstic i musi-cal, i desenvolupar la sensibi-litat estètica, la creativitat i lacapacitat per gaudir de lesmanifestacions artístiques.

1. Fer produccions artístiquessenzilles.

2. Descobrir la importància dedesenvolupar la sensibilitatestètica i creativa, i la capacitatper gaudir de les pròpiesmanifestacions artístiques.

1. Desenvolupar la capacitat defer produccions artístiques iampliar el repertori de recur-sos d’expressió.

2. Valorar la sensibilitat estèticai creativa i la capacitat de gaudirde les pròpies manifestacionsartístiques i d’altri.

1. Comunicar-se mitjançant pro-duccions artístiques, utilitzantrecursos d’expressió verbal,corporal, visual, plàstica i musi-cal.

2. Gaudir de les pròpies manifes-tacions artístiques i d’altri.

11. Utilitzar els conceptes i lesrelacions matemàtics ele-mentals i dominar les opera-cions bàsiques per tal derepresentar i interpretar l’es-pai, les situacions i les expe-riències, mitjançant el llen-guatge matemàtic.

1. Conèixer i entendre els con-ceptes i les relacions matemà-tics elementals.

2. Dominar les operacions bàsi-ques, sumar i restar, i iniciar-seen la multiplicació.

3. Situar-se en l’espai.

1. Dominar els conceptes i lesrelacions matemàtics elemen-tals.

2. Dominar totes les operacionsbàsiques.

3 Iniciar-se en la utilització delllenguatge matemàtic per re-presentar i interpretar l’espai,situacions i experiències.

1. Aplicar els conceptes i les rela-cions matemàtics elementals.

2. Dominar i saber explicar lesoperacions matemàtiques ele-mentals.

3. Expressar-se amb llenguatgematemàtic per representar i interpretar l’espai, situacionsi experiències.

13. Conèixer el patrimoni cultu-ral i gaudir-ne, participar enla seva conservació i respec-tar la diversitat lingüística icultural dels pobles i les per-sones.

1. Descobrir i reconèixer el patri-moni cultural del barri, la ciutati el poble.

2. Conservar el patrimoni cultu-ral més proper.

3. Demostrar interès per conèi-xer cultures d’altres pobles.

1. Identificar i valorar el patrimo-ni cultural de la localitat i lacomarca.

2. Ser conscient de la importàn-cia que té conservar el patri-moni cultural de Catalunya.

3. Respectar les persones del grupsocial més proper amb una cul-tura diferent a la pròpia.

1. Diferenciar el patrimoni cul-tural de Catalunya del patri-moni cultural de l’Estat espa-nyol i d’Europa.

2. Conservar el patrimoni cultu-ral català.

3. Respectar les persones ambcultures diferents de la pròpia.

14. Aplicar els coneixementsadquirits per resoldre d’unamanera creativa problemesdiversos amb els recursosapropiats coneguts.

1. Aplicar estratègies bàsiquesper resoldre dificultats de lavida quotidiana i demanarajuda a un adult en cas de ne-cessitat.

1. Aplicar correctament estratè-gies sistemàtiques per resol-dre problemes, utilitzant tècni-ques i procediments coneguts.

1. Crear i aplicar estratègies per-sonalitzades per resoldre di-ficultats i problemes que esplantegen diàriament.

15. Aplicar, individualment i enequip, metodologies de tre-ball intel·lectual, inclosa la uti-lització dels recursos de lestecnologies de la informació,que estimulin l’aprenentatge ila creativitat i permetin re-duir tasques rutinàries.

1. Aplicar metodologies de tre-ball intel·lectual senzilles, demanera molt pautada i guiada.

2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobrir algunes de lesseves possibilitats.

1. Aplicar metodologies de treballintel·lectual més complexes,seguint pautes i orientacionsgenerals.

2. Usar l’ordinador a l’aula i a casaper cercar, arxivar, tractar i pre-sentar la informació.

1. Aplicar metodologies perso-nals de treball intel·lectual.

2. Utilitzar l’ordinador de mane-ra responsable a casa i a l’aulaper cercar, arxivar, tractar, pre-sentar i explicar la informacióobtinguda.


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

22

2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

Objectius generals de l’etapa


2. Reconèixer fets, fenòmens i pro-cessos que s’esdevenen en ellsmateixos o en el seu entorn,i avançar progressivament en lautilització de criteris científica-ment acceptables per a la sevainterpretació.

1. Identificar alguns factors queintervenen en fenòmens i canvisnaturals de l’entorn quotidiana-ment observables.

2. Aplicar criteris de classificacióarbitraris.

1. Examinar els canvis que es pro-dueixen com a conseqüència d’unfenomen o procés.

2. Aplicar els criteris de classificacióestablerts.

1. Explicar les accions dels agentsgeològics externs.

2. Examinar les característiques delsobjectes o dels éssers vius per mit-jà de fotografies, dibuixos, pel·lícu-les, etc.

3. Distingir, a simple vista o amb lupa,si alguns materials són homogeniso heterogenis.

3. Fer servir correctament els ter-mes científics en tot tipus d’ex-pressió –oral, escrita i gràfica– ques’han d’utilitzar per a la descripciódels fets i per a l’elaboració d’in-formes de les activitats expe-rimentals.

1. Retenir les dades de les observa-cions efectuades.

2. Realitzar mesures de longitudsenzilles i de temps, apreciant-nel’hora, la mitja hora i el quart.

1. Saber utilitzar taules dicotòmiquessenzilles.

2. Expressar correctament el resul-tat d’una mesura, indicant-ne lesunitats utilitzades i la quantitat.

3. Expressar amb dibuixos o gràficssenzills el procés d’un experiment.

1. Anotar de manera ordenada lesdades observades. Omplir tau-les de doble entrada amb les da-des obtingudes.

2. Elaborar informes dels treballsexperimentals realitzats.

3. Utilitzar les paraules amb correc-ció i precisió, fent especial atencióal vocabulari específic de l’àrea.

4. Preguntar-se, cada vegada més,pels fets que observem quotidia-nament i per les respostes que laciència hi ha donat fins ara.

1. Estranyar-se quan un fet observatcontradiu l’experiència anterior.

1. Interrogar-se davant dels fets i fe-nòmens que es van produint alnostre voltant.

2. Reconèixer el paper de la ciènciaen la vida diària.

1. Fer l’observació periòdica i sis-temàtica d’alguns fenòmens i pro-cessos.

2. Interrogar-se davant els fets i elsfenòmens que succeeixen al seuvoltant.

3. Reconèixer el paper de la ciènciaen la vida diària.

5. Buscar respostes creatives i origi-nals als interrogants plantejats uti-litzant els procediments (proces-sos i tècniques científiques) ade-quats al nivell i a la temàtica.

1. Manifestar inventiva a l’horade cercar solucions noves i origi-nals per poder respondre alsinterrogants plantejats.

1. Manifestar inventiva a l’hora decercar solucions noves i originalsper poder respondre als inter-rogants plantejats.

2. Cercar respostes als interrogantsplantejats en els llibres i els docu-ments audiovisuals.

1. Mostrar interès per respondre aqüestions referents als elementsdel medi natural més propers i elpropi cos.

2. Recórrer a fonts d’informació perresoldre els problemes que esplantegin.

1. Identificar propietats d’objectesi organismes a partir de l’obser-vació, la comparació i la classifica-ció.

1. Examinar, mitjançant els sentits,un objectiu o ésser viu, apreciant-ne les característiques externes.

2. Utilitzar fotografies, dibuixos,pel·lícules o recursos tecnològicsper identificar les característiquesdels objectes i els organismes.

1. Utilitzar tots els sentits en l’estudii l’observació d’organismes i ma-terials.

2. Utilitzar fotografies, dibuixos,pel·lícules o mitjans audiovisualsper identificar les propietats delsobjectes i els organismes.

1. Enumerar els elements dels apa-rells i els sistemes humans i en-tendre’n el funcionament bàsic.

2. Descriure les principals caracte-rístiques que diferencien els ani-mals vertebrats dels invertebrats.

3. Enumerar les parts de la plantai explicar-ne les funcions.

4. Reconèixer les propietats físiquesi químiques de la matèria i elsmaterials.

5. Reconèixer diferents formes demanifestar-se de l’energia.


PROJECTE CURRICULAR

23

Objectius generals de l’etapa


6. Manipular correctament, i de ma-nera cada vegada més acurada,els materials, els aparells i els ins-truments de laboratori i de campprevistos per a l’aprenentatgeexperimental.

1. Utilitzar amb destresa els instru-ments de mesura (cinta mètrica,termòmetre, rellotge, etc.).

2. Representar, plàsticament, els pas-sos d’un experiment senzill.

1. Tenir habilitat en els treballs ex-perimentals realitzats a l’aula i allaboratori.

2. Tenir interès per realitzar activi-tats de tipus científic: recol·lecció,conservació, col·lecció, etc.

3. Utilitzar amb destresa els instru-ments de mesura (cinta mètrica,termòmetre, rellotge, etc.).

1. Tenir destresa en la manipulacióde materials de laboratori.

2. Tenir destresa en la manipulaciód’eines de treball, com ara el ter-mòmetre, les fonts de calor, lespiles, les balances, el material devidre...

3. Prendre mesures precisesi apro-ximades de longituds, temperatu-res i volums.

7. Defensar amb arguments lespròpies afirmacions i saber con-trastar-les amb les de les altrespersones per tal d’avançar en elpensament crític.

1. Establir semblances i diferènciesentre diversos objectes, éssersvius o fenòmens observats.

2. Debatre les idees abans de negar-les o acceptar-les.

1. Discutir a classe en un ambientrespectuós i mostrar interès perles opinions dels altres.

2. Debatre les idees abans de ne-gar-les o acceptar-les.

1. Comunicar verbalment als com-panys i les companyes les observa-cions fetes o els resultats de lesexperiències realitzades.

2. Debatre les idees abans de negar-les o acceptar-les.

3. Formular alguna hipòtesi senzillai intentar dissenyar experiènciesque caldria fer per provar-les.

8. Entendre la salut personal, sociali del medi ambient com un bé del’individu i de la comunitat quecal conservar, preservar i po-tenciar.

1. Preocupar-se per la higiene i l’or-dre personal.

2. Tenir una actitud respectuosa iconscient sobre la influència del’ésser humà sobre el medi.

1. Prendre consciència de la influèn-cia de l’activitat humana en elmedi.

2. Ser conscients de la influència delshàbits diaris en la salut.

3. Preocupar-se per la higiene i l’or-dre personal.

1. Tenir una actitud respectuosa iconscient envers el medi.

2. Ser conscients de la influènciadels nostres costums en la salut.

9. Tenir una visió positiva de lesaportacions de la ciència i latecnologia a la societat.

1. Manifestar interès per algunesaportacions de la ciència i la tec-nologia a la societat.

1. Manifestar interès pels esdeveni-ments de tipus tecnològic i cien-tífic que tenen lloc a la nostrasocietat.

2. Tenir interès per conèixer com esvan produir alguns dels descobri-ments en el passat.

1. Manifestar interès per conèixercom s’han dut a terme els desco-briments del passat.

2. Valorar el paper dels científics i lescientífiques en la societat.

10. Conèixer les principals riqueses imancances de l’entorn natural,especialment de Catalunya. Ad-quirir actituds de respecte, con-servació i aprofitament delsrecursos humans, naturals i tèc-nics.

1. Tenir cura d’alguna planta i/o d’al-gun animal seguint unes instruc-cions determinades.

2. Esforçar-se a col·laborar en laconservació de l’escola i de l’en-torn.

1. Prendre consciència de la pro-blemàtica del nostre entorn (in-cendis, abocadors, reciclatge, ur-banització, etc.).

2. Esforçar-se a participar en la con-servació de l’escola i del nostreentorn immediat.

1. Identificar cadenes i xarxes ali-mentàries que tenen lloc en eco-sistemes aquàtics i terrestres pro-pers al seu entorn.

2. Conèixer alguns problemes eco-lògics de Catalunya i les principalsespècies animals i vegetals afecta-des.

3. Sensibilitzar sobre la influència del’ésser humà en el paisatge i valo-rar-la.

4. Participar en la conservació del’escola i del nostre entorn imme-diat.


3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE MITJÀ

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

24

ACTITUDS,VALORS I NORMESPROCEDIMENTS

1. Utilització d'instruments, d’aparells i d’eines de treball.

2. Utilització de tècniques de recol·lecció i de clas-sificació.

3. Observació directa d’éssers vius, fenòmens,materials i mecanismes, amb l’ajut d’instrumentsi a ull nu, seguint processos apresos d’obser-vació sistemàtica.

4. Descripció i interpretació de fenòmens i canvis,mitjançant fotografies, dibuixos i recursos tec-nològics.

5. Ús d’unitats de mesura de longitud, capacitat,massa, temps i temperatura.

6. Recollida i ordenació de dades.7. Recerca d’informació fent ús de les fonts més

adients.8. Descripció oral, escrita i gràfica de fenòmens

i canvis observats, amb un model de referència.9. Identificació i control d’algunes variables que

intervenen en els canvis d’objectes, éssers o fenòmens.

10. Registre i representació d’experiències sen-zilles.

11. Deducció de les causes que poden produirdeterminats resultats en un experiment.

12. Representació plàstica, gràfica i verbal d’obser-vacions i experiments realitzats, utilitzant lestècniques adients.

13. Ús del vocabulari científic adient en descrip-cions i explicacions de fenòmens i processosdel medi i del propi cos.

14. Selecció de la informació més rellevant d’unalectura.

15. Síntesi i organització de la informació en formade mapa conceptual.

16. Aplicació dels conceptes apresos en situacionsquotidianes.

1. Constància en el compliment de pautes de se-guretat en l’ús d’eines, instruments, etc.

2. Responsabilitat en l’ús i la conservació dels ma-terials.

3. Respecte vers les pautes que afavoreixin una hi-giene i salut correctes.

4. Autoreflexió davant els fets i els fenòmens quesucceeixen davant nostre.

5. Consciència que hi ha diverses maneres de com-provar les idees i d’observar.

6. Interès per escollir els mitjans adequats perexpressar els resultats del treball experimental.

7. Esforç per mantenir un clima de diàleg en lacomunicació d’observacions.

8. Autoreflexió sobre la influència de l’activitathumana en el medi.

9. Consciència de la influència dels costums en lasalut.

10. Interès per dur a terme alguna activitat cien-tífica: recol·lecció, conservació, col·lecció.

11. Interès pels esdeveniments de tipus científici tecnològic que tenen lloc en el nostre entorn.

12. Apreciació de la bona organització i presen-tació del propi material i dels treballs.


FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS

L’ÉSSER HUMÀ

EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

L’ENTORN CANVIA

1. Característiques de l’ésser humà.2. Funcions vitals de l’ésser viu. Òrgans que hi in-

tervenen.3. L’aparell locomotor: ossos i músculs.4. L’aparell digestiu de l’ésser humà: òrgans que el

formen. La digestió.

5. L’aparell respiratori: parts essencials.6. Inspiració i expiració.7. L’aparell circulatori: el cor i els vasos sanguinis.

La circulació.8. Sentits i percepció.

9. Les roques. Identificació.10. El paper dels agents geològics en el modelatge

del relleu.11. Erosió, transport i sedimentació.12. El vent i l’aigua: el seu paper en el modelatge del

paisatge.13. Animals amb esquelet ossi i animals sense

esquelet ossi: vertebrats i invertebrats.14. Característiques bàsiques de rèptils, amfibis i in-

sectes.15. Classificació dels animals segons la seva ali-

mentació: carnívors, herbívors i omnívors.16. Parts de les plantes.17. La funció de transport en els vegetals.18. Creixement i desenvolupament d’algunes plan-

tes del nostre entorn.

19. Canvis de la natura en les diferents èpoquesde l’any.

20. El cicle lunar.21. El mes i l’any.22. La translació de la Terra.23. Factors ambientals i adaptacions dels éssers

vius.24. La cadena alimentària. Relacions alimentàries.25. Iniciació al coneixement d’un ecosistema con-

cret.26. Relacions que s’estableixen entre els éssers vius

i entre els éssers vius i el medi.27. La domesticació i el conreu.28. Conservació dels espais naturals.29. Prevenció del foc.

30. Comportament de la llum i del so.31. Il·luminació, soroll i salut.32. Concepte d’objecte, de material i de propietat.33. Característiques dels objectes: longitud, massa,

volum i temperatura. Mesura.34. Propietats físiques dels materials: estat, solu-

bilitat, etc.35. Canvis dels objectes en els diferents estats.36. Els canvis de temperatura i la dilatació.

37. Canvis d’estat. El cicle de l’aigua.38. Intercanvis de calor entre cossos a diferent

temperatura: l’equilibri tèrmic.39. Aportacions de les màquines a l’activitat hu-

mana.40. Contribució del progrés de la tècnica a la salut

i a la millora de la qualitat de vida.41. Els residus de l’activitat humana.42. El reciclatge dels materials de rebuig.

PROJECTE CURRICULAR

25


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

26

4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE MITJÀ

PROCEDIMENTS

1. Manifestar destresa en la manipulació del material de treball.

2. Utilitzar correctament instruments de mesura (cinta mètrica, termòmetre, rellotge, etc.).

3. Usar la lupa.

4. Recollir, etiquetar i emmagatzemar les mostres correctament.

5. Fer col·leccions segons criteris establerts.

6. Examinar els canvis que es produeixen com a conseqüència d’un fenomen o d’un procés.

7. Observar un objecte, un ésser viu o un fenomen, apreciant-ne les propietats característiques.

8. Examinar les característiques dels objectes o dels éssers vius a través de fotografies, dibuixos,pel·lícules, etc.

9. Fer estimacions de mesures, basades en unitats fonamentals i en les derivades d’ús corrent.

10. Recollir dades significatives de l’objecte, l’ésser o el fenomen observat.

11. Recollir dades, per escrit, de les mesures realitzades.

12. Descriure, oralment i per escrit, els canvis que es produeixen en un objecte, en un ésser viu oen un fenomen, observat a la natura o experimentat a l’aula, a partir de models de referència.

13. Identificar les variables que intervenen en algun procés o fenomen.

14. Inferir algun fet a partir de les observacions realitzades.

15. Preveure el resultat d’alguna prova experimental i comprovar-lo mitjançant la comparació amb allò que s’observa.

16. Representar amb dibuixos o gràfics senzills el procés d’un experiment.

17. Expressar correctament el resultat d’una mesura, indicant-ne la quantitat i les unitats emprades.

18. Comunicar verbalment als companys i a les companyes les observacions fetes o els resultats deles experiències realitzades.

19. Expressar, per escrit, les observacions i els experiments realitzats.

20. Dibuixar gràfics de barres per reflectir les dades obtingudes.

21. Extreure informació de les explicacions dels llibres i dels documents audiovisuals.

22. Aplicar els conceptes apresos a les diverses situacions quotidianes.


PROJECTE CURRICULAR

27

1. Distingir el concepte d’objecte, de material i de propietat, utilitzant el vocabulari específic.

2. Identificar característiques dels objectes que es mesuren amb patrons estàndard.

3. Enumerar els estats de la matèria i descriure algunes de les propietats de cada estat.

4. Identificar algunes de les roques més comunes de l’entorn.

5. Localitzar i enumerar els ossos més importants del cos humà.

6. Identificar grups d’animals que tenen esquelet ossi i grups d’animals sense esquelet ossi.

7. Descriure les característiques que diferencien els animals vertebrats dels invertebrats.

8. Enumerar els òrgans que formen part de l’aparell digestiu humà.

9. Descriure parts de l’aparell digestiu d’alguns animals del nostre entorn i establir semblances i diferències amb l’aparell digestiu humà.

10. Enumerar les parts essencials de l’aparell respiratori humà.

11. Descriure parts de l’aparell respiratori d’alguns animals del nostre entorn i establir semblancesi diferències amb l’aparell respiratori humà.

12. Enumerar les parts essencials de l’aparell circulatori humà.

13. Descriure les característiques que diferencien un animal carnívor d’un animal herbívor i d’unanimal omnívor.

14. Enumerar les parts de la planta que intervenen en la nutrició i exemplificar els diferents tipusd’arrel, tiges i fulles.

15. Identificar les característiques de diverses tipologies orogràfiques: plana, vall, muntanya, turó, etc.

16. Distingir entre els materials aïllants i els conductors de la calor.

17. Adonar-se, mitjançant l’observació, que la temperatura d’un objecte augmenta quan s’escalfa.

18. Associar els termes dilatació-contracció d’un cos, amb l’augment-disminució de la seva grandària.

19. Conèixer els noms dels canvis d’estat de l’aigua.

20. Saber que alguns canvis d’estat es produeixen per l’aportació de calor a l’objecte i que altreses produeixen per la transferència de calor de l’objecte.

21. Descriure, en termes senzills, el cicle de l’aigua.

22. Saber que existeix vapor d’aigua en l’aire després de constatar-ho experimentalment.

23. Explicar que, en la interacció entre els cossos a diferent temperatura, es transfereix calor fins a arribar a l’equilibri tèrmic.

24. Relacionar els canvis de temperatura i els canvis d’estat amb les transferències de calor.

25. Observar que la Lluna presenta diverses formes que es repeteixen cíclicament.

26. Saber que la Lluna gira entorn de la Terra; i que la Terra gira entorn del Sol i d’ella mateixa.

27. Interpretar l’any com el període de la translació de la Terra entorn del Sol, i el mes com a part de l’any.

28. Descriure el procés de creixement d’algunes plantes de l’entorn i identificar-ne les funcions quenecessiten per viure i perpetuar-se: alimentació, respiració i reproducció.

29. Descriure les característiques fonamentals dels canvis que experimenten els éssers vius en les diverses èpoques de l’any.

30. Exemplificar els diferents mecanismes que fan servir els animals per aconseguir aliments.

31. Explicar els processos que permeten la simplificació i la transformació dels aliments a l’entradade l’aparell digestiu.

32. Descriure la funció dels tubs digestius d’alguns animals en la preparació de l’aliment per tald’assimilar-lo.

33. Descriure la funció de la circulació en el transport de les substàncies que els organismesnecessiten per viure.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

28

34. Adonar-se que l’oxigen de l’aire és un element imprescindible per a la respiració de la majorpart dels éssers vius.

35. Descriure la inspiració i l’expiració com a dos moments importants de la respiració humana.

36. Enumerar les conseqüències de ser en un espai poc ventilat.

37. Constatar l’existència de l’aparell excretor.

38. Explicar les mesures necessàries per mantenir la pell neta i conservada.

39. Expressar la diferència existent entre els animals i les plantes, quant a l’obtenció d’aliment.

40. Descriure el procés de transport de les substàncies nutritives a través del cos de la planta.

41. Saber que un agent geològic extern ha de ser capaç d’erosionar, de transportar i de sedimentar.

42. Entendre els conceptes d’erosió, transport i sedimentació com uns processos capaços deprovocar canvis lents, però constants, en el paisatge.

43. Interpretar alguns agents geològics externs (vent, aigües continentals o marines, etc.) com a ele-ments transformadors constants de la superfície terrestre.

44. Identificar les sensacions captades per cadascun dels sentits del cos humà.

45. Explicar el tipus de comunicació que els sentits permeten establir amb el medi.

46. Ser conscient que, a l’hora de descriure la posició de qualsevol objecte, ens cal donar uns puntsde referència.

47. Conèixer l’existència d’objectes transparents, translúcids i opacs a la llum.

48. Adonar-se que els miralls ens permeten obtenir figures simètriques dels objectes que s’hi hanposat al davant.

49. Reconèixer que els sons i, sobretot, la veu es poden diferenciar per la intensitat, el to i el timbre.

50. Prendre consciència que, per mantenir la vista, cal adequar el nivell d’il·luminació a les tasquesque es realitzen.

51. Ser conscient que l’agudesa auditiva disminueix per la persistent captació de sons d’una granintensitat.

52. Enumerar diferents tipus de factors ambientals que interaccionen amb el medi.

53. Explicar algunes característiques dels éssers vius que els permeten d’adaptar-se al medi.

54. Descriure, amb exemples concrets, les relacions alimentàries que s’estableixen entre algunsorganismes.

55. Identificar les relacions que s’estableixen entre alguns organismes, i entre alguns organismes i el medi, per mitjà de casos coneguts i propers.

56. Explicar en què consisteix la domesticació d’un animal.

57. Descriure el procés de conreu d’algun vegetal de l’entorn proper.

58. Enumerar les tècniques que s’apliquen en el guariment d’alguns trastorns o malalties del cos.

59. Adonar-se de la utilitat de les rodes per al transport.

60. Enumerar instruments tècnics que han col·laborat i col·laboren a evitar la transmissió de ma-lalties.

61. Enumerar instruments i tècniques mèdiques que permeten fer diagnòstics d’audició i de visió,i els mitjans disponibles per corregir els defectes detectats.

62. Comentar la importància que tenen les radiografies i les anàlisis clíniques en la detecció de ma-lalties.

63. Enumerar els beneficis que l’aigua reporta al manteniment de la vida.

64. Adonar-se que l’aigua és un recurs limitat i que la seva qualitat pot variar.


PROJECTE CURRICULAR

29

ACTITUDS,VALORS I NORMES

1. Ser conscient de la necessitat d’unes normes de seguretat per manipular estris i equipaments,i saber-ne els motius.

2. Treballar tenint en compte les mesures de seguretat.

3. Proveir-se dels instruments necessaris per treballar.

4. Preocupar-se de recollir material per a l’observació i l’experimentació a l’aula.

5. Evitar d’agafar mostres innecessàries de plantes, animals i roques, perquè malmetríem l’entorn.

6. Adquirir l’hàbit de no tastar substàncies desconegudes.

7. Valorar positivament la higiene i l’ordre personals.

8. Actuar d’acord amb pautes que afavoreixin una higiene i una salut correctes.

9. Emprar tots els sentits en l’exploració d’organismes i de materials.

10. Mostrar-se receptiu per adquirir noves tècniques i habilitats.

11. Manifestar interès per idear muntatges i dispositius que permetin realitzar una determinadafunció.

12. Veure la necessitat de seguir un ordre a l’hora de fer una experiència.

13. Qüestionar la interpretació de les observacions.

14. Debatre les idees abans de negar-les o d’acceptar-les.

15. Discutir i debatre en un clima de diàleg, mantenint una actitud de respecte i de comprensióenvers els altres.

16. Evitar sorolls innecessaris i valorar el silenci com a element que afavoreix el treball.

17. Reflexionar sobre la pròpia actuació i preveure’n les conseqüències possibles.

18. Mostrar interès per conèixer les aplicacions pràctiques de les coses que s’han après.

19. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi: contaminació,escombraries, deixalles, etc.

20. Prendre consciència de la influència dels hàbits en la salut: tipus d’alimentació, ritme de vida,tipus d’activitats, descans, etc.

21. Sensibilitzar-se envers la problemàtica de l’entorn (incendis, abocadors, reciclatge de materials,urbanitzacions, etc.).

22. Comprometre’s a col·laborar en la conservació de l’escola i de l’entorn.

23. Gaudir realitzant alguna activitat científica: recol·lecció, conservació, col·lecció, etc.

24. Interessar-se pels esdeveniments de tipus científic i tecnològic que tenen lloc en el nostreentorn.

25. Mostrar interès per saber com es van dur a terme els descobriments en el passat.


GD Naturals 4-Aula(progrmacio)' 10/12/03 12:48 pm Página 30


1. Continguts del Coneixement del medi naturalde 4t d’Educació Primària

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,activitats complementàries, solucionari i bibliografiai altres recursos


• La funció de l’aparell digestiu• Les parts de l’aparell digestiu: la boca• El tub digestiu• Glàndules digestives

Continguts

• Els alimentsPer saber-ne més…

• Els aliments i la dieta

Experimenta!

Unitat 1 L’aparell digestiu

• Microorganismes, antibiòtics i vacunes• El sistema immunitari• La prevenció de les malalties• Malalties d’avui

Continguts 12

• Medicina alternativaPer saber-ne més…

• L’etiquetatge delsaliments

Experimenta!

Unitat 4 El nostre cos es defensa

• Els animals vertebrats: peixos, amfibis,rèptils, aus i mamífers

• Els animals invertebrats: insectes, aràcnids,mol·luscos, cucs i crustacis

Continguts 12

• El comerç il·legal d’animals

Per saber-ne més…• Observació d’un peix

Experimenta!

Unitat 5 Els animals

• Definició d’ecosistema• Tipus d’ecosistemes• Cadenes alimentàries• Elements d’un ecosistema• Nivells alimentaris• Els descomponedors

Continguts 12

• Un ecosistema de laMediterrània: l’alzinar

Per saber-ne més…• Construcció d’una

cadena alimentària

Experimenta!

Unitat 6 Els ecosistemes

• La funció de relació• Òrgans i funcionament del sistema

nerviós• La salut del sistema nerviós: principals

trastorns

Continguts

• La funció de relacióen els animals

Per saber-ne més…• Els nervis i la sensibili-

tat

Experimenta!

Unitat 3 El sistema nerviós

L’ésser humà

El món que ens envolta

• L’aparell respiratori: òrgans i funció• L’aparell circulatori: òrgans i funció• La salut de l’aparell respiratori• La salut de l’aparell circulatori

Continguts

• Els sistemes d’excrecióPer saber-ne més…

• Mesura de la capaci-tat respiratòria

Experimenta!

Unitat 2 L’aparell respiratori i l’aparell circulatori

6 14 15

18 26 27

30 38 39

42 50 51

54 62 63

66 74 75

1. CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURALDE 4t D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

32


CONTINGUTS

• Univers, estrelles i galàxies• El sistema solar: Sol, planetes, satèl·lits

i cometes• La Terra i la Lluna• Els altres planetes

Continguts 12

• Les constel·lacionsPer saber-ne més…

• Eclipsi de Sol

Experimenta!

Continguts 12

• Les piràmidesPer saber-ne més…

• Construcció d’un sis-tema de politges

Experimenta!

Unitat 10 Les màquines

• Temps i clima• La temperatura atmosfèrica• Les precipitacions • El vent• Les prediccions meteorològiques

Continguts 12

• Rosada, gebrada i glaçada

Per saber-ne més…• Construcció d’un

higròmetre casolà

Experimenta!

Unitat 9 El temps atmosfèric

• L’electricitat, un fenomen natural• Obtenció de l’electricitat• Transport, emmagatzematge i ús

de l’energia elèctrica• Materials conductors i materials aïllants

Continguts 12

• La resistènciaPer saber-ne més…

• Materials conductorsi materials aïllants

Experimenta!

Unitat 11 L’electricitat

• El medi natural i les persones• Contaminació, incendis i desforestació• Conservació del medi natural• El Parc Nacional d’Aigüestortes• Els residus

Continguts 12

• Les depuradoresPer saber-ne més…

• Fabricació de paperreciclat

Experimenta!

Unitat 12 La transformació del medi

• Les roques i la seva utilitat• Minerals útils per a l’ésser humà• L’extracció de roques i minerals• El sòl

Continguts 12

• L’erosióPer saber-ne més…

• Formació d’un mine-ral

Experimenta!

Unitat 8 Roques i minerals

Unitat 7 L’univers i el sistema solar

L’entorn canvia

• Concepte de màquina• Màquines simples: palanca, politja i roda• Màquines complexes: engranatges i motors• Les màquines i l’energia

78 86 87

90 98 99

102 110 111

114 122 123

126 134 135

138 146 147

33


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

34

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

B. Guia didàcticaAvaluació contínua i formativa: Què hemaprès? Unitat 1Avaluació sumativa i final: Què en sabem?Unitats 1, 2, 3, 4

TEMPORITZACIÓ

Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 12 hores.

CONTINGUTS

Procediments •Identificació de les diferentsparts de l’aparell digestiu.

•Reconeixement de les fun-cions principals de l’aparell di-gestiu.

•Diferenciació entre una dietaequilibrada i una desequilibra-da.

•Explicació de com és la di-

gestió i el òrgans que hi in-tervenen.

•Realització de preguntes ober-tes que donen resposta a fetsrelacionats amb l’alimentació.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•L’aparell digestiu.•Les parts de l’aparell digestiu.

•El tub digestiu.•Les glàndules digestives.

Actituds, valors i normes

•Interès per conèixer i valorarl’aparell digestiu.

•Adquisició de responsabilitata l’hora de tenir cura del cos.

Transversals• Educació per a la salut: adquisició d’hàbits per mantenir una bona alimentació i tenir cura del

cos.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

PROGRAMACIÓ

1 Identificar les parts de l’aparell digestiu.

2 Reconèixer les funcions principals de l’aparelldigestiu.

3 Apreciar la importància de seguir una dietasana i variada.

4 Ser conscients dels problemes que pot pro-vocar una alimentació incorrecta.

A. Llibre de l’alumnat1 L’aparell digestiu: funció: 1, 2 i 3 . . . . . . . . . . . . . . 92 Parts de l’aparell digestiu: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . 113 Glàndules digestives: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 Experimenta!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Activitats: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

B. Guia didàcticaActivitat de consolidació

Fitxa 1

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

UNITAT 1. L’APARELL DIGESTIU


35

Realització de les activitatsCal observar la fotografia; a continuació, proposeu als alumnes de contestar les preguntes de l’apartatQuè en saps?, que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat Aprendràs, en què es fauna presentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsObserveu la fotografia i parleu de la importància de l’alimentació en el creixement dels nens i de lesnenes.

Realització de les activitatsCal que responguin les preguntes sobre les funcions de l’aparell digestiu a partir de la comprensió de l’explicació.

SuggerimentsConvé que els alumnes parlin de les diferents malalties de l’aparell digestiu que han patit (diarrea, malde panxa) i quines conseqüències han tingut (pèrdua de pes, falta de forces...) o quines solucions hanhagut de trobar (per exemple, triturar el menjar en l’època de caiguda de les dents). I a partir d’aquí,cal donar importància al fet de seguir una dieta equilibrada i cuidar l’aparell digestiu.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’esbrinar quines dents són de llet i quines són definitives (és probable que necessitipreguntar-ho als familiars). També haurà de contestar a quina edat li va sortir la primera dent i a quina li va caure la primera i quina funció creu que té la saliva. I, finalment, ha d’esbrinar què passa siintenta empassar sense moure la llengua.

SuggerimentsDoneu un full en blanc als nens i a les nenes perquè hi dibuixin la seva dentadura (haurien de tenir unmirallet per poder observar-se) i identifiquin cada tipus de dent i les seves funcions.

Expliqueu la importància de tenir cura d’aquesta part de l’aparell digestiu (cal rentar-se les dents des-prés de cada àpat, no menjar llaminadures en excés…).

Cal que l’alumnat s’adoni del camí que fa l’aliment al llarg de l’aparell digestiu i de les diferents funcionsque realitzen les glàndules digestives.

SuggerimentsL’alumnat pot fer un dibuix del tub digestiu i de les glàndules digestives, i assenyalar-ne les parts: farin-ge, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.

Pàgines 12 i 13

Pàgina 11

Pàgina 9

Pàgines 6 i 7

SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

36

Cal fer una lectura acurada d’aquests dos apartats perquè els nens i les nenes entenguin la importàn-cia que tenen els aliments per a un bon desenvolupament del cos. L’alumnat s’ha d’adonar que, peraconseguir-ho, cal seguir una dieta equilibrada.

SuggerimentsSe’ls ha de parlar de la importància de menjar productes frescos i variats per mantenir una dieta equi-librada i un cos sa.

Realització de les activitatsL’alumnat ha d’identificar en un dibuix les diferents parts que formen l’aparell digestiu i ha de comple-tar un text sobre la funció i les característiques d’aquest mateix aparell. Finalment, ha de reconèixerafirmacions veritables o falses sobre l’alimentació, i també ha d’emplenar una taula sobre els diferentstipus de dents.

SuggerimentsExpliqueu-los que els mapes conceptuals són unes eines molt útils a l’hora d’estudiar i organitzar la in-formació. Podeu reproduir l’esquema a la pissarra i anar-lo completant entre tota la classe evitant queconsultin el llibre.

Pàgina 17

Pàgina 16

Pàgines 14 i 15


fitxa 1Unitat 1

Nom: Data:

L’aparell digestiuC

1. Escriu el nom de les parts del tub digestiu i de les glàndules digestives:

2. Quines són les glàndules digestives? Quins líquids segreguen?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Completa:

a) La saliva és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

que serveix per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) La llengua és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

que serveix per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Relaciona:

òrgan funció

esòfag • • transportar el bol alimentari fins a l’esòfagintestí prim • • transportar el bol alimentari fins a l’estómacintestí gros • • barrejar els aliments amb substàncies que ajuden a convertir-los en una pastaestómac • • contenir els excrementsfaringe • • absorbir els nutrients

5. Escriu els noms dels tipus de dents:


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

38

Pàg. 91. La funció de l’aparell digestiu és proporcionar a l’organisme els nutrients necessaris per al creixe-

ment i el manteniment del cos.

2. És el procés que comprèn les transformacions que tenen lloc des que ingerim l’aliment fins que elnostre cos n’assimila les substàncies nutritives.

3. A través de l’aparell circulatori.

Pàg. 111. 8 incisives, 4 canines, 8 premolars i 12 molars o queixals.

2. Entre els sis i els dotze primers mesos de vida surten les primeres dents. Cap als 6 anys, comen-cen a caure les dents de llet.

3. Per ajudar a empassar-se l’aliment.

4. No podem empassar. Fins i tot ens podem ennuegar.

Pàg. 131. L’alumnat haurà de copiar l’exercici en un full i modificar les frases errònies:

a) A l’estómac, els aliments es converteixen en una pasta.b) L’esòfag transporta el bol alimentari fins a l’estómac.c) Les vellositats intestinals es troben a l’intestí prim.d) L’intestí prim fa vuit metres de llargada.

Pàg. 151. Cal anar completant el gràfic amb els diferents aliments ingerits durant una setmana. Es pot fer ca-

da dia en arribar a classe.

2. Després, cal analitzar els resultats intentant que els alumnes i les alumnes vegin quins són aquellsaliments que no ingereixen i que necessiten perquè la seva dieta sigui equilibrada.

Pàg. 161. Els diferents òrgans s’assenyalen en l’explicació de la unitat.

2. a) L’aparell digestiu proporciona a l’organisme els nutrients necessaris.b) A la boca, els aliments s’esmicolen i es barregen amb la saliva.c) A l’estómac i a l’intestí, els aliments experimenten canvis químics perquè els nutrients que s’hi

contenen puguin passar a la sang.d) La digestió és el procés que comprèn les transformacions que tenen lloc des que ingerim

l’aliment fins que el cos assimila les substàncies nutritives.

3. a) Ens alimentem per créixer, per aconseguir energia i perquè el nostre cos funcioni millor. Vb) Cal menjar de pressa per aprofitar millor els nutrients. Fc) El tub digestiu està format per la faringe, l’esòfag, l’estómac i els intestins. Vd) Les glàndules salivals s’encarreguen de la producció de saliva. V

4. Incisives: 8/tallar ; canines: 4/esquinçar ; premolars: 8/triturar ; molars: 12/triturar.

SOLUCIONARI


39

Fitxa 11.

2. El pàncrees i el fetge. El pàncrees segrega la insulina, que regula el contingut de sucre a la sang. Elfetge segrega la bilis, que ajuda a digerir els aliments.

3. a) La saliva és un líquid dens i viscós que serveix per mullar els aliments i fer que siguinmés fàcils d’empassar.

b) La llengua és un òrgan musculós que serveix per remoure els aliments i barrejar-los.

4. esòfag: transportar el bol alimentari fins a l’estómacintestí prim: absorbir els nutrientsintestí gros: contenir els excrementsestómac: barrejar els aliments amb substàncies que ajuden a convertir-los en una pasta

faringe: transportar el bol alimentari fins a l’esòfag

5.

SOLUCIONARI de les fitxes

esòfagfaringe

fetge

anus

pàncrees

estómac

intestí prim

intestí gros

premolars

incisives

molars

canines


Bibliografia• Diccionari visual El cuerpo humano. Madrid: Ediciones Altea, 1993.

• El cuerpo humano, Dr. Alan Davis Maryon. Barcelona: Editorial Molino, 1984.

Webs d’interèsEn aquesta pàgina web trobareu Activitats Clic sobre el cos humà i, més concretament, sobre l’aparell digestiu:

• http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act01.htm

I en aquesta altra pàgina web trobareu la programació per treballar amb el CD-ROM El cos humà,de Zeta Multimedia:

• http://www.xtec.es/recursos/curricul/experim/cos/intro.htm

CD-ROM• Enciclopèdia multimèdia Micronet, Proa.

• El cos humà, Zeta Multimedia.

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

40


41

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments •Identificació dels diferents òr-gans que formen l'aparell res-piratori i circulatori.

•Descripció de les dues fasesde la respiració.

•Diferenciació del concepted'artèria, vena i capil·lar.

•Reconeixement del cor coma òrgan bàsic de l'aparell cir-culatori.

•Identificació dels componentsque formen la sang.

•Descripció dels hàbits que caltenir per mantenir sans elsdos aparells treballats.

•Distinció dels diferents siste-mes d'excreció que té el nos-tre organisme.

•Mesura de la capacitat pul-monar.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•Òrgans de l'aparell respi-ratori.

•Fases de la respiració.•Òrgans de l'aparell circulatori.•La sang.•Els sistemes d'excreció.

Actituds, valors i normes•Interès per adquirir hàbitsrelatius al bon mantenimentdels dos aparells treballats.

•Responsabilitat envers l'en-torn i les persones.

•Mostrar interès i rigor en l’úsdel vocabulari après.

Transversals• Educació per a la salut : adquisició d’hàbits saludables.


PROGRAMACIÓ

1 Enumerar els òrgans que formen l'aparell res-piratori i la seva funció.

2 Conèixer i saber explicar les dues fases dequè consta la respiració.

3 Reconèixer el cor, els vasos sanguinis i la sangcom a constituents principals de l'aparell cir-culatori.

4 Conèixer les mesures que hem de tenir permantenir la salut dels dos aparells treballats.

A. Llibre de l’alumnat1 L’aparell respiratori: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212 L’aparell circulatori: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 La salut de l’aparell circulatori: 1 . . . . . . . . . . . 254 Experimenta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275 Activitats: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

B. Guia didàcticaActivitats de consolidació

Fitxes 1 i 2


UNITAT 2. L’APARELL RESPIRATORI I L’APARELL CIRCULATORI



SuggerimentsLa respiració, que és un procés involuntari, és bàsica per a l’organisme. Podeu proposar als alumnesuna activitat de relaxació que, a part de tranquil·litzar-los, els ajudarà a prendre consciència d'aquestprocés. Per fer-ho, heu de donar-los aquestes instruccions:

– Seu en un lloc silenciós i poc il·luminat.– Inspira lentament i profundament.– Expira deixant sortir l’aire també a poc a poc.– Pensa en el que estàs fent, nota com respires i com l'aire arriba a tots els punts del teu cos. Et sents

molt bé.– Fes aquest exercici de respiració durant uns minuts.

L'activitat es pot fer a classe o bé cadascú a casa seva i comentar-ne a classe els resultats.

També podeu proposar a l’alumnat un petit exercici perquè observin com la caixa toràcica s'eixamplaen inspirar. Se'ls pot demanar una respiració normal, una de fluixa o una de forta.També se’ls pot de-manar que, per parelles, es mesurin el perímetre de la caixa toràcica amb una cinta mètrica, en el mo-ment de la inspiració i en el de l'expiració, i calcular-ne la diferència.

Finalment, podeu fer-los calcular, aproximadament, el temps que poden estar sense respirar. Escriviu la taula següent a la pissarra: informa del temps que poden estar submergits alguns éssers vius.

SuggerimentsÉs important que l’alumnat prengui consciència que la respiració és un procés involuntari però que calfer constantment. Feu que els alumnes s’organitzin per parelles, i mentre un llegeix el text següent, l'al-tre pot anar comptant el nombre de vegades que el company o la companya agafa aire.

« Vaig iniciar el descens molt angoixat, però no era pas el temps el que m'amoïnava: l'indicador m'ad-vertia que l'ampolla d'oxigen era gairebé buida. Em calia baixar, i ràpid.

El tram més elevat de la cresta sud-est de l'Everest fa com una aleta amb una cornisa molt lleugera de roca i neu ventejada que serpenteja mig quilòmetre entre el cim i un pinacle secundari conegutamb el nom de Pic del Sud o d'Avantcim.Trampejar la carena serrada no presenta gaires dificultatstècniques, però caminant-hi quedes d'allò més exposat. Després de deixar el cim, vaig passar quinzeminuts vorejant delicadament un abisme de 2.000 metres fins a arribar al famós Esglaó de Hillary, untall pronunciat a la cresta que demana una certa maniobra tècnica. Mentre m'encordava i em posava apunt per rapelar, un precipici espantós se m'obria sota els peus.»

JON KRAKAUER, La febre del cim.

Pàgines 20 i 21

Pàgines 18 i 19


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

42

ésser humà dofífoca

balenacatxalot

1 minut5 minuts

20 minuts50 minuts75 minuts


43

Podeu portar també un globus a classe i, abans de començar l’explicació, inflar-lo i preguntar a l’alum-nat el següent:

– A quin òrgan del cos us recorda el globus inflat?– Per quina part del cos entra aire?– On va a parar l'aire just després d'entrar?

Realització de les activitatsL’alumnat ha de fer el recompte de les seves pulsacions en estat de repòs i després d’haver fet un es-forç (seria interessant aconseguir un fonendoscopi perquè l’alumnat pogués sentir els batecs del cor).Després han d’explicar les funcions que té la sang.

SuggerimentsEls alumnes poden provar d’observar-se les venes a través de la pell dels braços i del coll, especial-ment.

Suggeriments Després de llegir l’apartat que fa referència a la sang, es poden fer comparacions amb cada un delsconceptes explicats, per exemple:

– Glòbuls vermells: un avió de càrrega, bombones d'oxigen.– Glòbuls blancs: soldats que defensen un castell, animals que defensen el seu territori.– Plaquetes: la funció que fa un tap de suro.– Plasma: qualsevol líquid que transporti altres materials.

També es pot demanar a l’alumnat que busqui informació sobre l'hemofília (una malaltia que afecta les plaquetes): els símptomes, el tractament que té, com afecta la vida quotidiana de les persones que la pateixen, si és hereditària...

Convé remarcar el fet que cal mantenir una alimentació equilibrada perquè el cos funcioni bé. Perexemple, el ferro reforça els glòbuls vermells.

En aquest apartat s'ha de destacar la importància d’uns bons hàbits per tenir cura del cos i, concreta-ment, d’aquests dos aparells.També es pot transmetre als alumnes la idea que poden canviar els hàbitsalimentaris de la seva família.

SuggerimentsSe'ls pot demanar que escriguin una llista de les activitats saludables que fan habitualment: sortir al camp, fer exercici físic, practicar algun esport… També poden comentar si coneixen alguna personaque fumi, i opinar sobre el tabac. La llista es pot llegir oralment a classe i comparar entre tots els dife-rents hàbits.

Suggeriments Per ampliar l'apartat Saber-ne més, els alumnes poden fer un recompte de les vegades que utilitzen els diferents sistemes d'excreció al llarg d'un dia.

Cal observar, per exemple, la diferència entre la freqüència amb què expulsem el diòxid de carboni o l’orina. (Per saber aproximadament quantes vegades respirem en un dia, un company o companyapot comptar quantes vegades s’expulsa aire en un minut. El nombre resultant s’ha de multiplicar per60 i després per 24). Cal tenir en compte, també, si som a l’estiu o a l’hivern per la qüestió de la suor;

Pàgina 26

Pàgines 24 i 25

Pàgina 23

Pàgina 22


en aquest sentit, és important destacar que s’ha de beure molta aigua perquè hidrata i és beneficiosaper a tots els sistemes d’excreció.

Suggeriments L'aparell que mesura la quantitat d'aire que s'introdueix als pulmons en una sola inspiració rep el nomd’espiròmetre. No tots els éssers humans tenim la mateixa capacitat pulmonar.

Si s'ha fet l'exercici 1 de la pàgina 23 (en què es demana el recompte del nombre de pulsacions enrepòs i després d’haver fet un esforç), es poden comparar els resultats obtinguts amb els que resultinde l’experiment que es proposa en aquest apartat. És probable que, quan el resultat de l'espiròmetreindiqui una bona capacitat pulmonar, el nombre de pulsacions obtingut sigui baix.

Pàgina 27

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

44


1. Indica si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):V F

– És important agafar aire només per la boca.

– La fase d'inspiració es produeix quan l'aire s'expulsa a l'exterior del nostre cos.

– Els bronquis dirigeixen l'aire a cada un dels pulmons.

– Els glòbuls blancs tenen com a funció defensar l'organisme.

– Les artèries són les encarregades de transportar aire.

2. Localitza la paraula que no correspon a cada sèrie:

– Vena, capil·lar, pulmons, cor.

– Plasma, glòbuls vermells, plaquetes, aire.

– Inspiració, diafragma, expiració, artèries.

– Fosses nasals, faringe, tràquea, vasos sanguinis.

3. Marca amb una creu l'aparell a què pertanyen aquests elements:

respiratori circulatori excretor

inspiració fosses nasals bronquis cor pell suor tràquea diafragma venes expiració orina artèries

fitxa 1Unitat 2

Nom: Data:

L’aparell respiratori i l’aparell circulatoriC


1. Escriu, en els requadres blancs, el nom de cada una de les parts de l’aparell respiratori i indi-ca-les amb fletxes:

2. Escriu una frase amb cada un dels mots següents:

– inspiració: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– fosses nasals: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– cor: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– sang: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– suor: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Amb quin dels dos aparells que has estudiat relacionaries aquestes frases?

aparellrespiratori

aparellcirculatori

fitxa 2Unitat 2

Nom: Data:

L’aparell respiratori i l’aparell circulatoriC

Cal ventilar l’habitació cada dia.

S’ha de procurar no respirar per la boca.

Convé fer exercici regularment.

Cal evitar els ambients carregats de fum.


47

Pàg. 211. Els pulmons són els encarregats d'enviar l'oxigen a la sang i de recollir-ne el diòxid de carboni

per expulsar-lo a l'exterior.

Pàg. 231. En fer exercici físic, el cos necessita més energia perquè gasta més i ha de repartir la sang amb

més rapidesa. Per comptar les pulsacions més de pressa, es poden calcular durant 15 segons i des-prés multiplicar el resultat per 4.

2. La sang recull l'oxigen i els nutrients i els transporta a totes les cèl·lules del cos.També ens prote-geix de possibles atacs al nostre organisme i evita hemorràgies.

Pàg. 25glòbuls blancs: protegir l’organisme.plaquetes: evitar hemorràgies.glòbuls vermells: transportar oxigen i nutrients.plasma: formar la part líquida de la sang.

Pàg. 281.

2. El principal òrgan de l'aparell circulatori és el cor, que bomba la sang per tot el cos.Aquesta substàn-cia és un líquid de color vermell que transporta els nutrients que recull a l'intestí i l'oxigen querecull als pulmons. Està formada per: glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i plasma.

3.

4.

SOLUCIONARI

pulmonstràquealaringe

fosses nasalsbronquis

corvenasang

orinasuor

aparell respiratori aparell circulatori sistemes d’excreció

bronquis

pulmons

tràquea

laringe

fosses nasals

aparell respiratori aparell circulatori

Recollir oxigen de l’exterior. �

Repartir els nutrients. �

Expulsar l’aire dels pulmons. �

Transportar oxigen a tot l’organisme. �

faringe


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

48

Fitxa 11.– És important agafar aire només per la boca. F

– La fase d'inspiració es produeix quan l'aire s'expulsa a l'exterior del nostre cos. F– Els bronquis dirigeixen l'aire a cada un dels pulmons. V– Els glòbuls blancs tenen com a funció defensar l'organisme.V– Les artèries són les encarregades de transportar aire. F

2. pulmons; aire; artèries; vasos sanguinis.

3. respiratori circulatori excretor


Fitxa 21.

2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

3.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X


fosses nasals

faringe

laringe

bronquis

tràquea

pulmons

aparellrespiratori

aparellcirculatori

Cal ventilar l’habitació cada dia. �

S’ha de procurar no respirar per la boca.

Convé fer exercici regularment. �

Cal evitar els ambients carregats de fum. �


49

Bibliografia• El asombroso cuerpo humano, Richard Walker. Barcelona: Ediciones B, 2001.

• Yo observo: El cuerpo humano, Claude Delafosse. S.M.

Webs d’interès• http://www.xtec.es/recursos/clic

Dins de les Activitats Clic, a l’apartat de les experimentals, hi trobem una carpeta amb el nom Coshumà II. Està distribuïda per cicles.

CD-ROM• El cos humà, Zeta Multimedia.



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

50

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments •Relació de les parts del sis-tema nerviós amb la sevafunció associada.

•Classificació d’actes humansen voluntaris i involuntaris.

•Cerca d’informació comple-mentària.

•Ordenació de processos tem-porals.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•La funció de relació.

•Parts del sistema nerviós.

•Actes voluntaris i involuntaris.

•Salut i trastorns del sistemanerviós.

•La funció de relació en elsanimals.


•Esforç en la pràctica d'hàbitsrelatius a la seguretat i la hi-giene deI propi cos.

•Responsabilitat en l'establi-ment de relacions amb lespersones i l'entorn.

•Actitud positiva davant l’ex-perimentació científica.

Transversals• Educació vial: coneixement de conductes adequades a l’hora de viatjar en el cotxe familiar

o bé en transport públic per tal d’evitar possibles lesions.


PROGRAMACIÓ

1 Reconèixer la complexitat del sistema nerviósi identificar-ne les parts.

2 Enumerar les conductes pròpies de la funcióde relació.

3 Classificar la diversitat d’actes humans endues tipologies: voluntaris i involuntaris.

4 Conèixer les conductes preventives per tenircura del sistema nerviós.

A. Llibre de l’alumnat1 La funció de relació: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332 El sistema nerviós: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353 La salut del sistema nerviós: 1 . . . . . . . . . . . . . . 374 Experimenta!: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395 Activitats: 1, 2, 3, 4 i 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40


Fitxa 1Activitat d’ampliació

Fitxa 2


UNITAT 3. EL SISTEMA NERVIÓS


51

Realització de les activitatsCal observar la fotografia i, a continuació, proposar a l’alumnat que contesti les preguntes de l’apartatQuè en saps?, que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat Aprendràs, en què es fauna presentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsTambé podeu començar el tema preguntant als nens i a les nenes què vol dir l’adjectiu nerviós i de què ser-veix un sistema biològic humà qualificat amb aquest adjectiu.

Pot resultar motivador parlar-los d’alguns actes involuntaris com el badall, la digestió o l’esternut. Finsi tot podeu encetar el tema amb un petit concurs (per exemple, «A veure qui aguanta més temps senseparpellejar») per fer-los adonar de la quantitat d’actes que no podem controlar de manera conscient.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes han de llegir els enunciats de les oracions sobre les relacions dels éssers vius i dirsi són certes o falses, i després han de pensar en accions de relació en què no cal usar la veu.

SuggerimentsPodeu aprofitar el moment per aclarir el concepte de funció de relació, ja que és possible que l’alumnaten tingui una visió més limitada o que el confongui amb els hipònims parlar, caminar, etc. Perquè l’ex-plicació sigui més aclaridora, es pot treballar col·lectivament l’exercici 2 i fer-los adonar que la funcióde relació inclou molts actes de tipologia diversa.

Podeu fer-los veure aquesta diversitat d’actes elaborant una llarga enumeració d’exemples i comen-tant-los en grup: la pèrdua de fulles dels arbres caducifolis a l’hivern, l’augment del pelatge dels gossosque viuen en ambients polars, el timbre que ens avisa que s’acaba la classe, la migració de les cigonyesa paratges càlids, la conducció de la bici...

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de completar les frases que fan referència a les parts del sistema nerviós i classificardesprés uns actes segons que siguin voluntaris o involuntaris.

SuggerimentsQuan parleu del cervell i de les seves funcions, podeu fer una analogia amb el funcionament d’un ro-bot: rep totes les dades i determina una acció concreta.

Així mateix, quan parleu dels sentits, els podeu comparar amb els cables que transporten informació–com el del telèfon o el de l’ordinador. En aquest sentit, el cos és ple de cables que transporten infor-mació i van des de totes les parts del nostre organisme fins al cervell.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’explicar i decidir quines accions són correctes i quines poden perjudicar el sistemanerviós.

Pàgines 36 i 37

Pàgina 35

Pàgina 33

Pàgines 30 i 31



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

52

SuggerimentsPodeu fer-los un petit sondeig i preguntar-los si utilitzen el casc per anar en bicicleta, si es corden elcinturó quan pugen a un cotxe, etc. Cal que els recordeu que és vital que es posin el casc alertant-losdel fet que la gran majoria de les lesions del sistema nerviós són irreversibles.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de llegir i comentar els exemples proposats de la funció de relació animal.

SuggerimentsPodeu ampliar les explicacions sobre la relació animal fent una cerca d’altres exemples de comunica-ció: el contacte de les formigues, el marcatge de la zona pròpia dels gossos, etc. Caldrà, també, esbrinarquin missatge volen transmetre els animals en cada una d’aquestes accions.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà d’emplenar els espais buits d’un text sobre el sistema nerviós.

SuggerimentsA partir de l’exercici sensorial anterior, podeu parlar sobre les zones del cos humà on tenim més sen-sibilitat (punta dels dits, cap, etc.) i on en tenim menys (ungles, cabells). En les primeres zones la densi-tat de terminacions nervioses és molt elevada, mentre que en les segones gairebé no n’hi ha.

Realització de les activitatsL’alumnat haurà de relacionar unes activitats amb els seus agents, ordenar quatre esdeveniments suc-cessius en el temps, emplenar els espais buits d’un text sobre el cervell amb les paraules correctes,cercar tres mots en una sopa de lletres i, finalment, haurà de recollir informació sobre primers auxilis.

Realització de les activitatsPodeu plantejar a l’alumnat aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i elimineu-ne alguns elements, que després l’alumnat haurà d’esbrinar.

SuggerimentsSeria recomanable utilitzar aquesta activitat per avaluar el grau d’assoliment dels continguts de la uni-tat per part de l’alumnat. Si detecteu dificultats en la resolució de l’activitat, torneu a explicar els con-ceptes dubtosos.

Pàgina 41

Pàgina 40

Pàgina 39

Pàgina 38


fitxa 1Unitat 3

Nom: Data:

El sistema nerviósC

1. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):V F

– Només ens relacionem les persones, perquè els animals i els vegetals no poden parlar.– Créixer és un acte de tipus involuntari.– L’aparell locomotor està format pels nervis i pel cervell.– La columna vertebral transmet els estímuls nerviosos cap al cervell.

2. Escriu el nom dels òrgans més importants del sistema nerviós i assenyala’ls en el dibuix.Després explica les funcions de cada un d’aquests òrgans.

3. Classifica en la taula els actes següents:córrer, badallar, créixer, digerir, estudiar, salivar, escoltar, suar

4. Per què és obligatori posar-se el casc per anar en bicicleta i,en canvi,no ho és posar-se els guants?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

actes voluntaris actes involuntaris


1. Digues si és obligatori posar-se casc per fer els esports següents (si n’hi ha algun que no conei-xes, busca’n informació a l’enciclopèdia o a Internet).

tennis: espeleologia:

esquí: automobilisme:

hoquei: bitlles:

bàsquet: esgrima:

2. Llegeix el text següent i contesta les preguntes de sota:

«Una de les funcions del nostre sistema nerviós és intentar que el nostre organisme estigui a punt per rea-litzar qualsevol activitat. Quan fem esport, per exemple, augmenta la velocitat dels batecs del cor perquè lasang circuli més ràpid. Quan tenim por o estem en una situació de perill, la medul·la espinal segrega unasubstància que es diu adrenalina, la qual ajuda el nostre organisme a reaccionar amb més rapidesa.»

a) El ritme dels batecs del cor, és sempre el mateix?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quan dormim, ens cal molta adrenalina? Per què?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) De quina part del sistema nerviós surt l’adrenalina?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Busca informació sobre els conceptes següents i relaciona’ls:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 3

Nom: Data:

El sistema nerviósA

nervi acústic tíbia

nervi òptic oïda

nervi tibial crani

nervi vague ull


55

Pàg. 331. a) Les plantes no es relacionen perquè no parlen. F

b) Les cigonyes es relacionen amb l’entorn quan emigren a terres càlides. Vc) Les persones ens relacionem entre nosaltres quan ens piquem l’ullet. Vd) El cervell forma part de l’aparell locomotor. F

2. Llegir, escriure, mirar, fugir, tocar, menjar...

Pàg. 351. a) El cervell es troba situat dins del crani.

b) La medul·la espinal es localitza dins de la columna vertebral.c) Els nervis estan distribuïts per tot el cos.

2. actes voluntaris: dibuixar, estudiar, caminar.actes involuntaris: fer la digestió, badallar, parpellejar.

Pàg. 371. a) incorrecte; b) incorrecte; c) correcte; d) incorrecte. Poden perjudicar el sistema nerviós els

comportaments a, b i d.

Pàg. 391. La lletra dibuixada amb el dit es converteix en un estímul que els sentits transmeten a la me-

dul·la espinal.Aquest òrgan fa arribar l’estímul al cervell, el qual interpreta la informació i iden-tifica de quina lletra es tracta.

Pàg. 401. persones: explicar un acudit; apartar la mà del foc.

animals: bordar quan apareix un estrany; moure les ales per atreure la femella; injectar verí a undepredador.

vegetals: créixer en direcció al sol.

2. b) Veus una persona pel carrer; d) El nervi òptic transmet la imatge de la persona al cervell; a) El cer-vell identifica la persona i dóna l’ordre de saludar-la; c) Aixeques la mà per saludar la persona.

3. a) El cervell està protegit pel crani i és l’encarregat de donar les ordres a totes les parts de l’or-ganisme.

b) La medul·la espinal està protegida per la columna vertebral i és la responsable de trans-metre les ordres del cervell a tots els nervis, i dels nervis al cervell.

c) Els nervis estan distribuïts per totes les parts del cos i les connecten amb la medul·la espinal i amb el cervell.

4.

5. Hem d’evitar de moure la persona que ha rebut un cop fort al cap o a l’esquena, perquè podemprovocar-li lesions encara més greus; si la persona accidentada porta casc, no l’hi hem de treure.

SOLUCIONARI

CNZUCT

BAEAIS

INSVNU

LLHCTA

TUOKUJ

ESPORT

PIMDOR


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

56

Fitxa 11. – Només ens relacionem les persones, perquè els animals i els vegetals no poden parlar. F

– Créixer és un acte de tipus involuntari. V– L’aparell locomotor està format pels nervis i pel cervell. F– La columna vertebral transmet els estímuls nerviosos cap al cervell. F

2.

3. actes voluntaris: córrer, estudiar, escoltar.actes involuntaris: badallar, créixer, digerir, salivar, suar.

4. Perquè una lesió al cap pot ser molt més greu que una lesió a les mans.

Fitxa 21. amb casc: esquí, hoquei, espeleologia, automobilisme, esgrima.

sense casc: tennis, bàsquet, bitlles.

2. a) No. Quan fem esport, per exemple, la velocitat dels batecs augmenta.b) No, perquè no necessitem reaccionar ràpidament a cap estímul.c) De la medul·la espinal.

3. nervi acústic: oïdanervi òptic: ullnervi tibial: tíbianervi vague: crani


El cervell es troba situat dinsdels ossos del crani, que el pro-tegeixen. Hi arriba tota la infor-mació dels sentits, i el cervellordena, en cada cas, què cal fer.Consta de dues parts: l’hemisferidret i l’hemisferi esquerre.

Els nervis són unes fibres pri-mes i allargades que recorren totel cos. Hi ha nervis a l’ull (nerviòptic), a l’oïda (nervi acústic), atots els músculs, a tots els òrgansinterns, etc. Gràcies a aquests ner-vis podem veure-hi, sentir, mou-re’ns, etc.

La medul·la espinal està dinsde la columna vertebral. Fa detransmissor entre el cervell i elsnervis.També és capaç de donaralgunes petites ordres que calexecutar amb rapidesa, com araapartar la mà ràpidament d’unobjecte que crema.


57

Webs d’interèsEn aquest lloc web trobareu les Activitats Clic relacionades amb el cos humà i els seus aparells,i les funcions vitals de cada un:


Sobre els òrgans dels sentits i el sistema nerviós, podeu consultar aquesta altra pàgina web:


CD-ROM• El cos humà, Zeta Multimedia.



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

58

AVALUACIÓ



TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments •Formulació d'hipòtesis sobreles causes que provoquenmalalties i què es pot fer perevitar-ho.

•Descripció de com actua elnostre sistema immunitari.

•Identificació dels símptomesd'una al·lèrgia.

•Enumeració de les principalsmalalties del nostre temps.

•Reconeixement de la utilitatd'algunes plantes per guarir

petites afeccions.•Identificació de les dades apa-regudes en l'etiquetatge delsenvasos dels aliments.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals•Petita evolució de la me-dicina.

•Microorganismes: virus i bac-teris.

•La vacuna.•Sistema immunitari.

•Al·lèrgies.•Principals malalties actuals.•Remeis naturals.

Actituds, valors i normes•Valorar la importància delsavanços cientifics.

•Mantenir hàbits de prevencióde malalties.

•Prendre consciència que elsbons costums ajuden a man-tenir una bona salut.

Transversals• Educació per a la salut: coneixement de les malalties i consells per prevenir-les.


PROGRAMACIÓ

1 Conèixer les causes que provoquen les ma-lalties.

2 Tenir coneixement de com actua el nostresistema immunitari.

3 Saber explicar per què es produeix una al·lèr-gia.

4 Identificar les situacions de risc per evitarcontraure una malaltia.

5 Enumerar les principals malalties dels nostrestemps.

A. Llibre de l’alumnat1 Microorganismes, antibiòtics i vacunes: 1 . . . 452 El sistema immunitari: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473 Malalties d’avui: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 494 Experimenta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 515 Activitats: 1, 2, 3, 4 i 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52


Fitxes 1 i 2


UNITAT 4. EL NOSTRE COS ES DEFENSA


59


SuggerimentsPer iniciar el tema es pot demanar a l’alumnat que expliqui què recorda d'alguna malaltia que hagi pas-sat: quins símptomes tenia, què va fer per curar-se, quant de temps va trigar a posar-se bo... És possibleque s’esmenti alguna hospitalització o malaltia crònica.

Les fotografies de les pàgines inicials ajudaran a respondre alguna pregunta de l'apartat Què en saps?

Seria interessant puntualitzar a l’alumnat, tot llegint el contingut d'aquesta pàgina, que sempre hi ha ha-gut microbis i els primers humans ja es posaven malalts. En l’època prehistòrica, les condicions de vidaeren molt dures i l’esperança de vida no superava els 25-30 anys.

Es pot preguntar a l’alumnat per què creu que en la actualitat la gent viu molts anys més.

SuggerimentsSi algun familiar d'un alumne o d’una alumna està relacionat laboralment amb el món de la medicina,se li pot demanar que doni a l’alumnat una petita conferència sobre la seva experiència en aquestcamp. Per grups, poden preparar un breu qüestionari per fer-li.

SuggerimentsEs pot mostrar a l’alumnat el calendari de vacunació actual:

DTP: diftèria, tètanus, tos ferina.TD: diftèria, tètanus.Triple vírica: parotiditis, xarampió, rubèola.

El curs 1998-1999 es va iniciar un programa pilot de vacunació antihepatítica A + B a les escoles.

Cal demanar que consultin als familiars si estan al dia de les vacunes.

Pàgina 45

Pàgina 44

Pàgines 42 i 43


2 mesos * * * *4 mesos * * * *6 mesos * * * *15 mesos *18 mesos * * *4 anys *4-6 anys * *12 anys ***(3 dosis)

14-16 anys *(TD)

DTP poliomelitisHaemophilusinfluenzae b

triple vírica hepatitis Bmeningocòcciac conjugada


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

60

En aquest quadre de doble entrada es pot veure la freqüència de visites que cal fer al pediatre o a lapediatra. Com es pot observar, els nadons s’han de fer visitar molt sovint; a mesura que creixen, el rè-gim de visites es va espaiant.

Hi ha unes altres vacunes que no són sistemàtiques, però sí necessàries per entrar a determinats paï-sos o regions (n’és un exemple la vacuna contra la febre groga). Si algun alumne o alumna ha viatjat aalguns d’aquests països, pot explicar la seva experiència. En tot cas, sempre se'ls pot posar algunsexemples:

– Poliomelitis: països tropicals.

– Febre tifoide: alguns països d'àrees no desenvolupades.

– Meningitis: regió subsahariana, sobretot durant els mesos d'hivern i primavera.

– Ràbia: persones que hagin estat en contacte durant llargs períodes amb animals que puguin trans-metre aquesta malaltia.

– Encefalitis centreeuropea: àrees rurals de països d'Europa central i de l'Est.

Suggeriments Es pot posar a la pissarra una llista d'exemples d'al·lèrgies existents:

– Alimentàries: llet, ous, peix, marisc, xocolata, gluten.

– Per inhalació: pol·len, perfum, cosmètica, àcars.

– Medicinals: fàrmacs, infusions.

L’alumnat en pot comentar en grups si un familiar o un conegut en pateix cap.

Per esbrinar la causa o les causes d’una al·lèrgia, sovint cal recórrer al mètode del Pricktest, el qual es basaen aplicar diferents al·lergens damunt la pell i fer-hi una petita punxada. D'aquesta manera, es posa en con-tacte l'al·lergen amb el sistema immunitari. Si alguna mostra provoca reacció, vol dir que hi ha una al·lèrgia.La fotografia inferior de la pàgina 46 del llibre mostra aquesta prova.L’alumnat en pot buscar informació a Internet.

SuggerimentsPodeu organitzar la classe en cinc grups, cadascun dels quals ha de preparar una petita conferènciad'una de les cinc malalties presentades en aquesta pàgina del llibre. Després, l’ha de presentar a la res-ta del grup classe.

Si el grup classe és molt nombrós es pot suggerir que busquin informació sobre d'altres malalties tam-bé del nostre temps (càncer, depressió...).

Suggeriments A classe es pot dur a terme el que s’explica en aquesta pàgina:

– Observar com es prepara una infusió de camamilla.

– Elaborar suc de raïm, de poma o de tots dos fruits amb una liquadora.

– Preparar aigua calenta o llet amb mel i llimona.

Per observar com l'oli suavitza la pell, es pot realitzar un píling a les mans: es posa un rajolí d'oli en unamà, barrejat amb una mica de sucre. Es freguen les mans i s’hi fa una mica de massatge. Després, s'es-bandeixen amb aigua i s'eixuguen. El resultat, unes mans realment suaus.

Pàgina 50

Pàgina 49

Pàgines 46 i 47


61

Suggeriments Després de l'activitat individual plantejada en aquesta pàgina, es pot posar en comú amb la resta de laclasse. Es poden tenir en compte les observacions següents:

– Quins productes caduquen al cap de poc temps?

– Quins aliments cal conservar en fred o tapar correctament?

– Quins ingredients són productes naturals i quins són artificials, i en quina quantitat són presents enel producte?

Convé destacar un altre cop la importància que té mantenir una dieta equilibrada, basada en un con-sum variat d'aliments.

Pàgina 51


1. Omple els espais en blanc amb la paraula corresponent:

antibiòtics, microscopi, virus, microorganismes, bacteris, penicil·lina, febles

La major part de malalties són causades per i . Com que són moltpetits, s'anomenen i només els podem observar amb el .

Alexander Fleming va descobrir la , que és bàsica per fabricar els .

Quan ens vacunem, simplement ens injecten virus de la mateixa malaltia.

2. Relaciona amb fletxes:

3. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):

V F

– Si un microbi ataca el nostre cos, ens posem sempre malalts.– Per observar virus i bacteris no ens cal el microscopi.– Tenim al·lèrgia quan el nostre cos es defensa en excés.– Quan ens vacunen ens injecten virus, però debilitats.– La major part de malalties són causades per virus i bacteris.

És indicat per als problemes d’estómac.raïm

Relaxa o alleuja el mal de panxa.poma

És indicat per als estats d’esgotament i fatiga.oli d’oliva

Alleuja el mal de coll.camamilla

Facilita la digestió i enforteix els ossos.mel i llimona

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 1Unitat 4

Nom: Data:

El nostre cos es defensaC


Nom: Data:

1. Corregeix les afirmacions que creguis que són incorrectes.

a) L'aire i totes les coses que ens envolten són plenes de virus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) El metge és una figura que sempre ha existit com a tal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Les epidèmies es produeixen quan una malaltia afecta només poques persones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d) La grip és una malaltia que en cap cas no pot ser greu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Mots encreuats.

1 Microorganisme difícil de matar.2 Descobridor de la penicil·lina.3 Aparell mitjançant el qual podem observar microorganismes.4 La penicil·lina és bàsica per crear-los.5 La vacuna ajuda a formar-ne.

3. Elabora una llista de coses que cal tenir en compte per no posar-se malalt.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1

5

4

2

3

fitxa 2Unitat 4

El nostre cos es defensaC


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

64

Pàg. 451. Resposta oberta.

Pàg. 471. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.


Pàg. 491. anorèxia: trastorn dels hàbits alimentaris.

sida: ataca els glòbuls blancs.Alzheimer: pèrdua de memòria.excés de colesterol: la sang no flueix bé.estrès: estat de gran nerviosisme.

Pàg. 521. a) La major part de les malalties les produeixen els virus i els bacteris.

b) Els glòbuls blancs defensen el nostre organisme.c) Les vacunes ajuden el cos a fabricar defenses per a una malaltia en concret.d) Quan el nostre cos produeix una defensa desmesurada i exagerada, diem que tenim al·lèrgia.

2. a) Combatre els bacteris perjudicials per a la salut. Exemple: la penicil·lina.b) Ajuden l'organisme a crear anticossos.

3.

4. a) Vacunar-te.c) Abrigar-te si fa fred.e) Rentar-te les mans quan arribes del carrer i, sobretot, abans de menjar.


SOLUCIONARI

A

Z

O

P

A

H

L

M

Q

Z

Ç

R

S

L

Y

N

D

C

U

B

O

R

U

F

D

T

Z

E

T

E

O

R

S

X

C

K

O

L

F

H

M

U

G

I

D

I

A

R

V

Q

S

H

E

A

N

O

R

E

X

I

A

H

D

E

M

I

Y

C

D

A

G

M

D

Q

P

J

S

I

M

P

J

I

X

P

I

O

R

G

E

T

D

E

O

F

H

Z

S

C

P

H

N

C

R

T

R

Z

J

Q

D

N

U

R

S

R

F

E

A

Q

K

B

U

L

I

M

I

A

S

O

S

U

R

B

L

I

A

F

X

B

Ç

N

M

P

C

B

K

V

O

G

R

J

Z

E

T

G

H

E


65

Fitxa 11. La major part de malalties són causades per virus i bacteris. Com que són molt petits, s'ano-

menen microorganismes i només els podem observar amb el microscopi.

Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, que és bàsica per fabricar els antibiòtics.

Quan ens vacunen, simplement ens injecten virus febles de la mateixa malaltia.

2. mel i llimona: alleuja el mal de coll.camamilla: relaxa o alleuja el mal de panxa.oli d’oliva: facilita la digestió i enforteix els ossos.poma: és indicat per als problemes d’estómac.raïm: és indicat per als estats d’esgotament i fatiga.

3. – Si un microbi ataca el nostre cos, ens posem sempre malalts. F– Per observar virus i bacteris no ens cal el microscopi. F– Tenim al·lèrgia quan el nostre cos es defensa en excés. V– Quan ens vacunen ens injecten virus, però debilitats. V– La major part de malalties són causades per virus i bacteris. V

Fitxa 21. b) El metge és una figura que no sempre ha existit com a tal.

c) Les epidèmies es produeixen quan una malaltia afecta moltes persones.d) La grip és una malaltia que en alguns casos pot ser greu.

2.

3. Rentar-se les mans abans de menjar ; abrigar-se si fa fred; tapar el menjar que es guarda a la neve-ra; tapar-se el nas i la boca en esternudar.


1

5

4

2

3

V

I

R

U

S

M C R S C P

A

N

T

I

C

O

S

S

O

S

A

N

T

I

B

I

O

T

I

C

S

F

L

E

M

I

N

G


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

66

Bibliografia• La lucha contra la enfermedad, Ian Graham. Madrid: Edelvives, 1996.

• El cuerpo humano, diversos autors. Barcelona: Larousse, 2001.

Webs d'interès• www. xtec.es/pese/index.htm

És una pàgina més dirigida al mestre o a la mestra. Hi ha diversos materials que tracten sobrecom s’ha d’actuar a l'escola davant algunes malalties o accidents (caigudes, cremades, vòmits, malde cap, polls...).També aborden el tema d'alumnes que pateixen trastorns alimentaris.

Vídeos• Érase una vez... la vida, col·lecció de vídeos en dibuixos animats, dirigida per Albert Barille.

Barcelona: Grupo IVEX Films.



67

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments •Classificació dels animals se-gons que tinguin o no esque-let intern.

•Descripció de les caracterís-tiques que defineixen cada undels cinc grups que anomenemvertebrats.

•Identificació d'alguns animalsinvertebrats.

•Observació directa o indirectade les característiques d'algunsanimals.

•Recerca d'informaciósobreles característiques d'unanimal concret.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals

•Animals vertebrats: aus, peixos,mamífers, rèptils, amfibis.

•Animals invertebrats: insectes,aràcnids, mol·luscos, cucs, crus-tacis.

•Comerç il·legal d'animals: con-venció de la biodiversitat.


•Mostrar respecte envers elséssers vius.

•Mostrar interès en l'obser-vació dels animals i els cri-teris mitjançant els quals elsclassifiquem.

•Adquirir sensibilitat envers el comerç il·legal d'animals i el fet que algunes espèciesestiguin en perill.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement dels animals per comprendre quin és el seu paper en la

natura.


PROGRAMACIÓ

1 Diferenciar els animals segons que siguinvertebrats o invertebrats.

2 Conèixer els cinc grups en què es classifiquenels vertebrats i algunes de les seves caracte-rístiques.

3 Enumerar alguns exemples d'animals inver-tebrats.

4 Identificar l'ésser humà com a mamífer.

A. Llibre de l’alumnat1 Els vertebrats: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 572 Aus i mamífers: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 593 Els invertebrats: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 614 Experimenta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 635 Activitats: 1, 2 i 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64


Fitxes 1 i 2


UNITAT 5. ELS ANIMALS


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

68


SuggerimentsAbans de començar el tema, podeu demanar als nens i a les nenes que portin a classe fotografies d'a-nimals (si és possible, retallables).

Organitzeu-los per grups, repartiu-los algunes d'aquestes fotografies i demaneu-los que les agrupincom vulguin. Cada grup s’ha de posar d'acord amb els criteris de classificació que farà servir i ha de sa-ber justificar per què inclou un animal en un grup o en un altre.

Feu-ne una posada en comú amb tota la classe. No cal que se n'extreguin conclusions. La respostapot quedar oberta i anar variant a mesura que avança el tema.

Un dels conceptes que cal que quedi clar, atès que és un dels objectius d'aquesta unitat, és la diferen-ciació entre animal vertebrat i invertebrat.

SuggerimentsPel que fa a la proposta de l’apartat Investiga! de la pàgina 58, es pot recomanar als nens i a les nenesque tinguin algun animal a casa que en busquin informació i el duguin a classe (sempre que pugui ser)el dia que exposin la petita conferència davant la resta de l’alumnat.

Construcció d'un aquari

Per potenciar l'observació directa d'algun animal i ajudar en la conscienciació de les atencions que re-quereix, podeu proposar-los la construcció d'un aquari. Els més senzills són els d'aigua dolça i freda.

La grandària de l'aquari depèn de diversos factors: l'espai de què es disposi per instal·lar-lo, el nombrede peixos que han de viure-hi i l’economia de cadascú.

Material: aquari, il·luminació (opcional), sorra granulada per al fons, plantes (poden ser de plàstic), pe-dres, decoració de fons (opcional), filtre.

Instal·lació: cal procurar que, a l'aquari, no hi toqui la llum directa del sol, però tampoc no s’ha de po-sar en una zona gaire fosca.

És important que s’instal·li l’aquari en el lloc on ha de quedar col·locat definitivament, ja que després,amb el pes de l’aigua, costa més de moure’l. Els passos que cal seguir són els següents:

– Poseu la sorra o la graveta al terra de l'aquari.

– Col·loqueu-hi les pedres, les plantes i la decoració que hàgiu escollit.

– Afegiu-hi l'aigua (pot ser de l'aixeta, però convé que hagi estat en repòs unes 24 hores, perquè per-di el clor).

– I, per últim, introduiu-hi els peixos.

Abans de treballar aquestes pàgines, es pot preparar un joc perquè els nens i les nenes vagin conei-xent el nom d'alguns animals invertebrats.

Pàgines 60 i 61

Pàgines 56-59

Pàgines 54 i 55



69

SuggerimentsPodeu preparar una llista de noms d'animals invertebrats les característiques dels quals siguin ben cla-res (aranya, formiga, cuc de terra, pop, musclo, cargol, papallona, mosquit, escarabat).Aleshores, l’alum-nat us ha de d’anar fent preguntes (a les quals només podeu respondre sí o no) per tal d’esbrinar dequin animal es tracta.

També podeu plantejar-los de jugar al joc del penjat, fent servir la mateixa llista. Poseu a la pissarra tan-tes ratlles com lletres tingui el nom de l'animal que heu pensat (per exemple, si el mot és formiga se-ria: _ _ _ _ _ _ _ ). L’alumnat ha d'anar dient lletres. Si la paraula en qüestió conté la lletra que s’ha dit,es posa damunt la ratlla corresponent, però si no hi és, es dibuixa una part de la figura del penjat.

Realització de les activitatsEn aquest apartat d’ampliació de coneixements es proposa a l’alumnat que busqui informació del co-merç il·legal d'animals i d’animals en extinció.

SuggerimentsSeria interessant que veiessin la pel·lícula Goril·les en la boira, de Michael Apted, en què s'explica la llui-ta d'una antropòloga, Diane Fossey, per la protecció dels goril·les de muntanya.

Realització de les activitatsUn dels objectius d'aquesta experiència és que l’alumnat pugui comprovar realment les característi-ques que defineixen els peixos.Han de fixar-se en:– la forma del seu cos– les escates– les aletes (com són, quantes n'hi ha...)– la cua (quina forma té, si és flexible...)

SuggerimentsEs pot finalitzar l'experiència fent comprovar a l’alumnat com són els ossos dels peixos i si tenen co-lumna vertebral. Per fer-ho, se’ls pot fer obrir el peix amb unes tisores o un cúter des del cap fins a lacua, separant-lo en dues parts.

Pàgina 63

Pàgina 62


fitxa 1Unitat 5

Nom: Data:

Animals vertebrats i invertebratsC

1. Observa aquesta il·lustració i classifica els animals que hi trobis segons que siguin vertebratso invertebrats.

2. Marca amb una creu el grup al qual creus que pertany cada una de les característiques següents:

3. Encercla tots els animals que siguin invertebrats:

colom cloïssa cuc de terra ratolí escamarlà aranya gallina

formiga musclo puça escorpí tortuga pop

cranc dofí serp balena vespa

tenen ales

respiren per mitjà de brànquies

viuen a prop de l'aigua

tenen la pell fina i lliscosa

s'arrosseguen

tenen plomes

tenen escates

neixen d'ous

neixen del ventre de la mare

mamen

peixos amfibis rèptils ocells mamífers


1. Observa les fotos i completa les frases amb les paraules següents:

invertebrat, closca, tou, insecte, musculós, sis, antenes, teranyines, potes, un parell, vuit

– La vespa és un .Té potes i d'antenes.– L'aranya és un animal .Té potes. No té ales ni .Teixeix

.– El cargol té una per protegir-se. No té , però sí un cos

i per arrossegar-se.

2. Classifica els animals següents en la taula de sota:

gripau, lluç, llangardaix, pitó, conill, eriçó, pit-roig, àguila, salamandra, truita

3. Completa la taula amb cinc animals vertebrats i cinc d'invertebrats que hi hagi a la teva loca-litat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 5

Nom: Data:

Animals vertebrats i invertebratsC

vertebrats

mamífers peixos ocells amfibis rèptils

vertebrats invertebrats


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

72

Pàg. 571. a) Tots els rèptils s'arrosseguen per terra. F / No tots els rèptils s'arrosseguen per terra.

b) Com que no tenen pulmons, els peixos respiren. F / Els peixos respiren a través de les brànquies.c) La majoria de rèptils no tenen potes. Vd) Els amfibis viuen sempre dins l'aigua. F / Els amfibis viuen sempre a prop de l'aigua.

Pàg. 591. mamífers:Tenen el cos recobert de pèl.Tenen mames. La temperatura del seu cos és constant.

aus: Els ossos els pesen poc. Ponen ous.Tenen bec.

Pàg. 611.

Pàg. 641. vertebrats: gos, camell, granota, serp, gavina, balena, elefant, ànec, colom.

invertebrats: aranya, mosca, abella, musclo, papallona, cuc de terra, escarabat.

2. a) els peixosb) síc) síd) ocellse) la balena, el dofí

3. Sense que em costi cap diner…: la serpNo té cames i camina…: el cargolEncara que no sóc peix…: la granota

SOLUCIONARI

invertebrats característiques exemples

insectes Tenen sis potes i dues ante-nes, i el seu cos està dividiten tres parts.

formigues, mosquits, vespes

aràcnids Tenen vuit potes i el seu cosestà dividit en dues parts.

paparres, escorpins

mol·luscs La majoria tenen closca. cargol, cloïses, pop

cucs Tenen el cos tou i de formaallargada.

cuc de terra

crustacis Tenen el cos recobert depell dura.

gambes, cranc


73

Fitxa 11. vertebrats: cavall, vaca, ocell, àguila, serp, gripau, mussol, talp, persona.

invertebrats: mosca, formiga, escarabat, aranya, papallona.

2.

3. escorpí, cloïssa, cuc de terra, formiga, pop, musclo, cranc, escamarlà, puça, aranya, vespa.

Fitxa 21. – La vespa és un insecte.Té sis potes i un parell d'antenes.

– L'aranya és un animal invertebrat.Té vuit potes. No té ales ni antenes.Teixeix teranyines.– El cargol té una closca per protegir-se. No té potes, però sí un cos tou i musculós per arros-

segar-se.

2.



tenen ales




s'arrosseguen

tenen plomes

tenen escates

neixen d'ous


mamen


�

�

�

�

�

�

�

� � � �

�

�

conilleriçó

lluçtruita

pit-roigàguila

gripausalamandra

llargandaixpitó

vertebrats

mamífers peixos ocells amfibis rèptils


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

74

Webs d’interèsAquest web disposa d'un excel·lent cercador d'imatges de tot tipus d'animals. Només calescriure el nom de l'animal cercat en anglès i clicar search.

• http://www.stevebloom.com/pages/search.html

Visites i sortides

Zoològic de Barcelona

• http://www.zoobarcelona.com

Tel. 932 256 787

Visites i tallers proposats en un web molt interessant on es pot fer una visita virtual pel zoolò-gic i veure molts dels animals que hi viuen.També hi ha un mapa del recinte.

Museu de Zoologia

S’hi poden trobar col·lecions molt interessants i variades d’invertebrats. A més, s’hi organitzentallers molt diversos.

Centre de Recuperació d'Animals Marins (CRAM)

• [email protected]

Tel. 937 524 581

El Parc de les Aus

• http://www.elparcdelesaus.com

Tel. 937 501 765 / Adreça electrònica: [email protected]

Zoològic especialitzat en aus. Està situat a Vilassar de Mar i conté un total de més de tres-centesespècies.



75

AVALUACIÓ



TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Comprovació dels elements

d’un ecosistema.• Reconeixement i classificació

d’animals segons els nivellsalimentaris.

• Valoració de la importànciadel medi natural que ens en-volta.

• Observació d’un ecosistemaen concret.

• Coneixement i interpretació

de les relacions que s’esta-bleixen en un ecosistema.

• Realització de preguntesobertes que donen respostaa fets relacionats amb l’e-cosistema.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• Ecosistema i tipus d’ecosis-

temes.• Cadenes alimentàries.

• Elements d’un ecosistema.• Nivells alimentaris.• Descomponedors.

Actituds, valors i normes• Interès per conèixer les re-

lacions que s’estableixen enun ecosistema.

• Adquisició de responsabi-litat a l’hora de tenir curadel nostre entorn.

Transversals• Educació medioambiental: conscienciació del paper que tenen tots els éssers vius en

l’ecosistema.


PROGRAMACIÓ

1 Identificar i classificar els éssers vius segons elsnivells alimentaris.

2 Ser capaç de realitzar descripcions i com-paracions d’ecosistemes.

3 Valorar la importància del medi natural queens envolta.

A. Llibre de l’alumnat1 Els ecosistemes i les cadenes

alimentàries: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 692 Elements d’un ecosistema: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 713 Nivells alimentaris: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 734 Activitats d’ampliació

(Per saber-ne més...): 1, 2, i 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . 755 Experimenta!: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 756 Activitats: 1, 2 i 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76


Fitxes 1 i 2


UNITAT 6. ELS ECOSISTEMES


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

76

Realització de les activitatsFeu-los observar la fotografia i, a continuació, proposeu-los de contestar les preguntes de l’apartatQuè en saps?, que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat Aprendràs, en què es fauna presentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsPel que fa a la pregunta «Els animals i les plantes que viuen en aquest entorn aquàtic o aiguamolls, esrelacionen entre ells?» (en el llibre de l'alumnat diu, erròniament, en aquest bosc), cal dir que la relaciómés fàcil d'identificar per a l'alumnat és que aquests ocells s'alimenten de peixets que es troben als ai-guamolls. Altres possibles respostes serien que les plantes necessiten aigua per sobreviure, que sensela llum solar tampoc no podria viure cap ésser viu...

Tanmateix, de vegades pot ser que l'alumnat tingui dificultats per contestar la pregunta perquè no aca-ba d'entendre què significa relacionar. En aquests casos, només cal que els plantegem la segona pre-gunta («De què s'alimenten els animals? I les plantes?»), per tal d'obtenir la resposta que volem.

Quant a la pregunta «Els animals podrien viure sense les plantes?», és probable que ens responguinque sí. Malgrat això, nosaltres els podem explicar que les plantes són les que produeixen oxigen, per laqual cosa sí que són necessàries per als animals, tot i que aquests no se les mengin.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes han d’explicar les relacions alimentàries que es produeixen en l’ecosistema de lafotografia. És important que distingeixin els elements inanimats dels éssers vius i que vegin que es ne-cessiten els uns als altres.

SuggerimentsFeu-los comparar els diferents ecosistemes que apareixen en els dibuixos de la pàgina 68, així com elstipus de cadenes alimentàries.

Demaneu a l’alumnat que pensi en altres cadenes alimentàries que no surtin en el dibuix de la pàgina69 i en altres ecosistemes (el mar, el desert...).

Realització de les activitatsL’alumnat ha de classificar els elements de l’ecosistema en éssers vius i en elements inanimats.

SuggerimentsDoneu un full blanc als nens i a les nenes i demaneu-los que hi elaborin una classificació dels ele-ments d’un paisatge (que poden ser : aigua, papallona, formiga, puput, aigua, cérvol, aire).

També els podeu dictar una llista d’animals i demanar-los que els classifiquin segons el tipus d’alimenta-ció (vaca, aranya, ós, gos, gat, porc senglar, esquirol, voltor…). Seria interessant que dibuixessin un eco-sistema diferent del que apareix a la pàgina 71.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de respondre unes preguntes que se li plantegen després de la lectura del text.

Pàgina 73

Pàgines 70 i 71

Pàgines 68 i 69

Pàgines 66 i 67



77

SuggerimentsCal destacar la importància que tenen els descomponedors, ja que són els que transformen la matè-ria en nutrients per a les plantes i alguns animals, i se n’ha de fer una llista: escarabats, cucs, fongs...

Per últim, feu-los buscar la definició de cada ésser viu i de cada descomponedor al diccionari i copiar-la a la llibreta.També els podeu proposar que portin un tros de sòl i observin els diferents descompo-nedors que hi ha.

Realització de les activitatsCal fer una lectura acurada d’aquestes dues pàgines per entendre l’ecosistema de l’alzinar i les cade-nes alimentàries, i cal respondre les preguntes dels apartats Pensa-hi una mica! i I ara… pensa-hi!

SuggerimentsEls podeu proposar que busquin més informació sobre aquest ecosistema i en configurin una fitxaamb les característiques principals.

També els podeu demanar que portin fotografies d’altres animals i que pensin altres cadenes ali-mentàries.

Suggeriments Expliqueu-los que els mapes conceptuals són unes eines molt útils a l’hora d’estudiar i organitzar la in-formació del temes. Copieu l’esquema a la pissarra i completeu-lo entre tots. Convindria que rumies-sin altres maneres d’elaborar aquest esquema.

Pàgina 77

Pàgines 74 i 75


fitxa 1Unitat 6

Nom: Data:

Els ecosistemesC

1. Completa els buits amb els mots següents:

alimentàries, ecosistema, elements inanimats

– Un està format per éssers vius i elements inanimats que es relacionen entre ells.

– Els éssers vius d’un ecosistema formen cadenes .

– L’aigua, el sòl, l’aire i la llum són .

2. Completa la cadena alimentària amb les paraules següents:

nutrients, alzina, llop, gla

3. Dibuixa els éssers vius d’aquest ecosistema:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’.................................. s’alimentadels nutrients del sòl.

El porc senglar s’alimentadel .................. , fruit de l’alzina.

El ............................ s’alimenta del porc senglar.

Les restes del porc sen-glar són transformades en ..........................................................

pels descomponedors.

productor consumidor primari consumidor secundari descomponedors


1. Distingeix els éssers vius dels elements inanimats d’aquest ecosistema i anota’ls en el quadrede sota:

2. Explica diverses cadenes alimentàries possibles.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 6

Nom: Data:

Els ecosistemesC

éssers vius elements inanimats


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

80

Pàg. 691. Àguila-serp-granota i àguila-conill-plantes

Pàg. 711. éssers vius: esquirols, arbres, arbust, cérvol, herba.

elements inanimats: sol, aire, aigua, pedres.

Pàg. 731. Els humans som consumidors secundaris, perquè ens alimentem d’animals i plantes.

2.

Pàg. 741. El fruit de l’alzina es diu gla.

2. El porc senglar.

3. Que aquests animals no podrien sobreviure.

Pàg. 751. El mussol es menja el ratolí. (consumidor secundari)

El ratolí es menja el gla. (consumidor primari)

Pàg. 761. a) esquirol-nou i tigre-cérvol

b) Falten els elements inanimats i les plantes.

2.

3.

SOLUCIONARI

ós polar,tauró, llop, gallina

cabra, girafa, conill

pi, enciam, avet

consumidors secundaris

consumidors primaris

productors

conillgavinaésser humàcérvolàguilaós

herbívorX

X

carnívor

X

omnívor

XX

X

cuc de terraocellmarfullfongtalp

primariXX

X

secundari

X

descomponedor

X

productor

X


81

Fitxa 11. – Un ecosistema està format per éssers vius i elements inanimats que es relacionen entre ells.

– Els éssers vius d'un ecosistema formen cadenes alimentàries.

– L'aigua, el sòl, l'aire i la llum són elements inanimats.

2.


Fitxa 21.



L’alzina s’alimentadels nutrinets delsòl.

El porc senglar s’ali-menta del gla, fruit de l’azina.

El llop s’alimenta del porc senglar.

Les restes del porcsenglar són transfor-mades en nutrientspels descompone-dors.

productorconsumidor

primariconsumidorsecundari

descomponedors

vegetaciógranotesgripauspeixosconill

aiguaoxigenroques

éssers vius elements inanimats


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

82

Webs d’interèsWeb molt interessant on es pot trobar tota la llista d’animals en perill d’extinció a l’Estat espa-nyol. A més, hi podreu trobar informació detallada de cadascun dels animals que inclou:

• http://www.geocities.com/rainforest/8769/animales.html

Web amb informacions sobre el tràfic il·legal d’espècies:

• http://www.geocities.com/rainforest/8769/trafico00.html

És molt interessant consultar el portal de Greenpeace, el grup reconegut mundialment per lesseves activitats relacionades amb el medi ambient:

• http://www.greenpeace.es

Trobareu molta informació relacionada amb la protecció del medi ambient al portal d’ADENA:

• http://www.wwf.es/home.php

Visites i sortides Zoològic de Barcelona

• http://www.zoobarcelona.com

Tel. 932 256 787

Un bon lloc per veure molts dels animals en perill d’extinció és el zoològic.També s’hi podenfer moltes activitats.

Parcs naturals

Es pot organitzar una sortida a algun dels parcs naturals de Catalunya. Es pot anar a algun puntatractiu i visitar el centre d’informació, si en disposa (per exemple, Sant Llorenç de Munt,Collserola…).



83

TEMPORITZACIÓ

AVALUACIÓ



TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Comprovació dels compo-

nents del sistema solar.• Reconeixement i classificació

dels diferents astres i plane-tes del sistema solar.

• Compleció de frases amb pa-raules donades.

• Observació d’il·lustracions i comentari.

• Recerca d’informació.• Relació de conceptes i frases.

• Experimentació dels eclipsisde Sol.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• El sistema solar i els seus

components.

• Els astres de l’univers.

• Característiques del Sol i dela Lluna.

• Les constel·lacions.


• Interès per conèixer els e-lements que formen el nos-tre univers.

• Interès per l’observació delsfenòmens del nostre pla-neta.

• Adquisició de responsa-bilitat a l’hora de tenir curadel nostre entorn.

Transversals• Educació mediambiental: coneixement de l’univers i del sistema solar, i conscienciació dels

efectes negatius que poden produir els raigs ultraviolats procedents del Sol.


PROGRAMACIÓ

1 Reconèixer els diferents components del sis-tema solar.

2 Saber que la Lluna gira entorn de la Terra i que la Terra gira entorn del Sol.

3 Interpretar l’any com el període de translacióde la Terra entorn del Sol i el dia com el giral voltant de la Terra.

A. Llibre de l’alumnat1 L’univers i el sistema solar : 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 812 El Sol, la Terra i la Lluna: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . 833 Els altres plantes: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 854 Experimenta!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 875 Activitats: 1, 2, 3, 4 i 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88


Fitxes 1 i 2


UNITAT 7. L’UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

84


SuggerimentsObserveu les imatges i parleu-ne. Es tracta d’una galàxia. Cal que l’alumnat expliqui el que sap sobreles galàxies. Pregunteu-los si mai han observat el cel i què hi han vist (planetes, avions, cometes, estelsfugaços…).

En aquesta primera pàgina es destaquen les característiques que ajuden a identificar l’univers, les es-trelles i les galàxies. En la pàgina següent s’analitzen els components del sistema solar i com se’ls potidentificar.

SuggerimentsPodeu proposar-los d’ordenar els elements del sistema solar segons la proximitat a la Terra.

Podeu plantejar-los a partir d’una imatge o la pròpia experiència, la immensitat de l’univers i, per tant,el gran interès que té l’ésser humà per conèixer-lo.

També pot ser interessant que busquin informació sobre altres cometes que han passat per la Terra oque hi passaran.

En aquesta pàgina es destaquen les característiques del Sol, de la Terra i de la Lluna.

SuggerimentsDoneu-los un full amb una graella perquè hi dibuixin la vida d’una estrella. A sota de cada dibuix, calque hi escriguin el nom de cada fase.

També podeu fer una graella perquè hi dibuixin la Terra i la Lluna i hi escriguin les característiques.

Realització de les activitatsAbans de resoldre les activitats, convé fer una lectura atenta dels continguts de le pàgines 84 i 85.Aquesta activitat es pot fer en petits grups.

SuggerimentsPodeu demanar als nens i a les nenes que busquin més informació sobre aquests planetes i n’ampliïnla classificació.

Realització de les activitatsCal fer una lectura acurada d’aquestes pàgines per entendre les constel·lacions i saber de quina mane-ra ens poden orientar les estrelles.

L’alumnat haurà de fer un experiment per comprovar com es produeix un eclipsi de Sol i intentar de-duir com es produeix un eclipsi de Lluna.

Pàgines 86 i 87

Pàgines 84 i 85

Pàgines 82 i 83

Pàgines 80 i 81

Pàgines 78 i 79



85

SuggerimentsEn el cas que dugueu a terme aquest experiment, es poden distribuir els nens i les nenes en grups de tres o quatre. A cada grup li heu de proporcionar el material necessari; és a dir, una llanterna, unglobus i una pilota de tennis.

Podeu proposar a l’alumnat que dibuixi l'experiment i investigui quan tindrà lloc el proper eclipsi de Sol o de Lluna.

Suggeriments Podeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadres, que, després, l’alumnat haurà d’omplir.

Aquest tipus de mapa conceptual és molt útil per ajudar l’alumnat a classificar, organitzar i estudiar elscontinguts de la unitat.

Pàgina 89


fitxa 1Unitat 7

Nom: Data:

El sistema solarC

1. Relaciona les fotografies amb els noms dels planetes.

2. Ordena els noms dels planetes segons la seva proximitat a la Terra.

Mart, Neptú,Venus, Mercuri, Urà, Júpiter, Saturn, Plutó

3. Posa el nom a cada fase de la vida d’una estrella.

4. Investiga:

a) Quin dels planetes que has treballat ha estat més visitat per l’ésser humà?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quin any va arribar l’home a la Lluna?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Quins van ser els protagonistes d’aquest esdeveniment?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Mart Neptú Venus Mercuri Urà Júpiter Saturn Plutó


1. Completa:

– Les estrelles són .

– Els planetes són .

– Els cometes són .

2. Explica quin tipus d’astre és el Sol i quines són les seves característiques:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):V F

– El Sol és una estrella, la més important per als éssers humans.– Els satèl·lits són astres que giren al voltant del Sol.– Els cometes tenen cabellera.– Un conjunt d’estrelles agrupades forma una galàxia.– El Sol, a la seva part externa, registra unes temperatures inferiors a 6.000 ºC.– La hidrosfera és la superfície de la Terra coberta per aigua.

4. Explica què és una constel·lació.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Completa aquest mapa conceptual:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 7

Nom: Data:

Els altres planetesC

LA VIA LÀCTIA

S . . . . . . . . . . . . . . . S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . C . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’UNIVERS

EL SISTEMA SOLAR

PLANETES

P . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

N . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

U . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

J . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

M . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

V . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

88

Pàg. 811. Sol: estrella.

Via Làctia: galàxia.Univers: conjunt de cossos celestes.

Pàg. 831. a) Les estrelles emeten llum, a diferència dels planetes.

b) Perquè l’atmosfera ens protegeix del Sol.c) La Lluna.

2. El moviment de rotació dura 24 hores i el de translació, 365 dies.

Pàg. 851.


Pàg. 881.

SOLUCIONARI

Saturncometa

Neptú

Urà

Mart

Sol

Mercuri

Terra

Venus Júpiter

PlutóLluna

planeta classificació característiques

Mercuri 1a posició, interior És més petit que la Terra i elmés proper al Sol.

Venus 2a posició, interior Té grans planures travessadesper enormes rius de lava.

Mart 4a posició, interior Es coneix amb el nom deplaneta roig, pel seu color.

Júpiter 5a posició, exterior És el més gran i té una grantaca vermella.

Saturn 6a posició, exterior L’envolta un grup d’anells.

Urà 7a posició, exterior És visible sense telescopi.

Neptú 8a posició, exterior Va ser el primer que es vadescobrir i és de color blau.

Plutó 9a posició, exterior L’acompanya un satèl·lit.


89

2. L’univers és el conjunt de tots els cossos celestes que veiem al firmament i l’espai on es troben.Aquests cossos celestes són els astres.Els estels són els astres que brillen al cel i que tenen llum pròpia.El Sol és l’estrella més important per als éssers humans ja que ens dóna llum i calor. Del conjuntde cossos celestes que envolten el Sol, en diem sistema solar.

3.

4. El Sol és una estrella que té llum propia.La Terra és un planeta que gira al voltant del Sol.Un cometa és un cos celeste format per gel, pols i gasos.

5. • Els grecs van posar nom a les constel·lacions.V• El Sol és el planeta que ocupa el centre del sistema solar. F• Els planetes del sistema solar són Mercuri,Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. V• La Via Làctia és una galàxia que es troba a prop de la nostra. F• De nit, per orientar-nos, hem de buscar l’estel Polar. V

• És l’estrella més propera a la Terra i està situada a 150 milions de km.

• Està format per gasos a més de 6.000 °C.

• Emet llum pròpia.

• És l’únic planeta que esconeix on hi ha vida i aigua.

• És el satèl·lit de la Terra.

• No té llum pròpia, peròreflecteix la del Sol.

Sol Terra Lluna


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

90

Fitxa 11.

2. Mercuri,Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Plutó.

3.

4. a) La Lluna.b) El 1969.c) Els astronautes Neil Armstrong, Edwin E.Aldrin i Michael Collins.

Fitxa 21. – Les estrelles són astres que emeten llum.

– Els planetes són astres que giren al voltant del Sol.– Els cometes són cossos celestes de forma irregular que tenen una òrbita que s’allunya molt del Sol.

2. El Sol és una gran esfera de 700.000 km de radi; això vol dir que tardaríem 125 anys a fer-hi unavolta sencera, i sense parar de caminar, és clar. Es troba a 150 milions de km de la Terra.El Sol està format per gasos a temperatures molt altes; la part externa que veiem està a més de6.000 ºC, per la qual cosa, si ens si hi acostéssim, qualsevol objecte es fondria en qüestió de se-gons.

3.– El Sol és una estrella, la més important per als éssers humans. V– Els satèl·lits són astres que giren al voltant del Sol. F– Els cometes tenen cabellera. V– Un conjunt d’estrelles agrupades forma una galàxia. V– El Sol, a la seva part externa, registra unes temperatures inferiors a 6.000 ºC. F– La hidrosfera és la superfície de la Terra coberta per aigua. V

4. Les constel·lacions són agrupacions d’estrelles que els grecs van batejar segons la forma de l’objecteo animal al qual s’assemblaven.


estrelles gegants roges supernoves

Mart Neptú Venus Mercuri Urà Júpiter Saturn Plutó


91

5.

LA VIA LÀCTIA

SOL SATÈL·LITS COMETES

L’UNIVERS

EL SISTEMA SOLAR

PLANETES

PLUTÓ

NEPTÚ

URÀ

SATURN

JÚPITER

MARTMERCURI

VENUS

TERRA


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

92

Bibliografia• El cel de nit: com observar i comprendre els misteris del cel i les estrelles, Carole Stott. Barcelona:

Cruïlla, 1995.

• La Terra, Pilar Riesco i Juan López. Barcelona: Bruño, 1991.

• El nostre sistema solar, Isaac Asimov. Barcelona: Cruïlla, 1989.

Webs d’interès• http://www.xtec.es/recursos/ciencies/astronomia.htm

• http://www.xtec.es/~sruiz/menusol2.htm

• http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/

• http://www.xtec.es/~boada/galileo/gali32.htm

SortidesEs podria organitzar una visita al planetari bombolla del Museu de la Ciència, de Barcelona.



93

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . 91Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Diferenciació entre el con-

cepte de roca i mineral.• Distinció entre roques sim-

ples i compostes.• Descripció de les diverses

utilitats que l'ésser humà hadonat a les roques i als mi-nerals.

• Identificació d'un jaciment jasigui superficial o subterrani.

• Observació indirecta del sòl i

de les seves zones.• Reconeixement dels prin-

cipals agents de l'erosió.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• Les roques i els minerals: què

són i quines utilitats n'ha tretl'ésser humà.

• Els jaciments: exteriors (pe-dreres) i subterranis (mines).

• El sòl: concepte i zones.

• L'erosió.


• Interès per conèixer lesroques i els minerals del seuentorn.

• Conscienciació envers lano-contaminació del sòl.

• Prendre consciència que elpetroli és un recurs naturallimitat.

Transversals• Educació per a la salut: importància dels minerals per a la nostra salut com a font d’energia.


PROGRAMACIÓ

1 Conèixer la diferència entre les roques i els minerals.

2 Classificar diferents materials en roques i minerals.

3 Enumerar diverses utilitats que l'ésser humàha donat a les roques i els minerals.

4 Conèixer com s'extreuen les roques i els mi-nerals.

5 Saber explicar què és el sòl i de què estàformat.

A. Llibre de l’alumnat1 Les roques: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 932 Els minerals: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 953 El sòl: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 974 Experimenta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 995 Activitats: 1, 2 i 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100


Fitxes 1 i 2


UNITAT 8. ROQUES I MINERALS


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

94


SuggerimentsSeria convenient que es poguessin ensenyar, en iniciar aquesta unitat, alguns exemples de roques i mi-nerals. Se’n pot parlar de la diversitat de formes i colors, i també preguntar a l’alumnat si en coneixenalgun, o si saben d'algú que en faci col·lecció.

Se'ls pot demanar si reconeixen alguna roca o mineral dins de la classe. Si no en diuen cap, se'ls potassegurar que n'hi ha i que moltes de les coses que els envolten estan fetes de roques i minerals: plàs-tics (derivats del petroli), vidres, ciment, metalls (coure, ferro), pissarra, guix, el grafit de les mines delsllapis…

Estaria bé poder fer l'experiment de la pàgina 99 tot just iniciar aquesta unitat. És un experiment querequereix uns quants dies, i d’aquesta manera es podria anar observant la formació del mineral a me-sura que avança la unitat.

El marbre és una roca simple molt dura que s'utilitza molt en la construcció i, sobretot, en escultura i elements de decoració. Es poden dur a classe fotografies d'escultures importants (La Pietat o David,de Miquel Àngel). Són fetes amb un dels millors marbres del món, el que s'extreu de les mines de Car-rara (Itàlia).

SuggerimentsSi es pot aconseguir un tros de granit, seria interessant poder-lo observar amb lupa i diferenciar elstres minerals que el componen:

– quars: és transparent i brillant;

– mica: és de color negre i també brilla;

– feldspat: pot ser de color blanc o rosat, gairebé no brilla.

La roca de granit pot ser de color gris clar, gris fosc o rosat, segons la quantitat que hi hagi de cada und'aquests minerals que la componen.

La pissarra és una roca no gaire dura i de gra molt fi que se separa en làmines impermeables. Peraquest motiu, s'utilitza tant en la construcció i sobretot en teulades. És molt abundant en la zona delsPirineus. Se’n pot mostrar la impermeabilitat mullant-la a classe amb un drap humit.

En parlar del petroli s'hauria de remarcar el valor que té per a l'ésser humà, ja que ens proporcionacalor i energia. És font de riquesa per als països que en disposen, però també és motiu de disputa perposseir-lo.

Així mateix, es poden comentar altres roques que els nens i les nenes coneixen, com per exemplel'argila. Està formada per minerals molt petits, de color terrós. Absorbeix molt l'aigua, per la qual cosaés fàcil de modelar i s’acostuma a usar per fer ceràmica, teules i maons.

Es pot organitzar una activitat juntament amb l'àrea de plàstica i experimentar amb el fang. Cal que l’a-lumnat en comprovi la permeabilitat i observi que, quan s’asseca, perd part de l’aigua que conté i s’en-dureix.

Pàgines 92 i 93

Pàgines 90 i 91



95

Suggeriments Una de les característiques que defineixen pràcticament tots els minerals són els cristalls, unes estruc-tures microscòpiques que tenen formes geomètriques.

Si es disposa d’un microscopi, es pot fer una visita al laboratori i examinar els cristalls d'alguns minerals.

Per poder observar aquests cristalls també es pot fer un experiment amb sal comuna. Els passos sónels següents:

– Afegiu una cullerada de sal en un got d’aigua i remeneu-la fins que es dissolgui.

– Repetiu aquesta mateixa operació fins que veieu que la sal ja no es dissol.

– Aboqueu el contingut del got en un plat i deixeu-ho reposar en un lloc assolellat.

– Al cap d'un temps, quan l'aigua s'hagi evaporat, podreu observar que en el plat s'han format uns pe-tits cristalls. Utilitzeu una lupa per veure’ls bé.

La sal es pot extreure d'alguns minerals, però principalment s’extreu de les salines.

SuggerimentsQuan es realitza qualsevol extracció de roques o minerals, s'han de classificar. Per fer-ho, se n'obser-ven diverses característiques. A classe es pot dur a terme la classificació d'alguns minerals seguintaquesta pauta:

Nom de la roca o mineral:

Composició: està format per un sol mineralestà format per més d'un mineral

Color: uniformefranges diferents o vetes

Duresa: és molt tou (es ratlla amb el dit)és tou (es ratlla amb un estri metàl·lic)és dur (pràcticament no es ratlla amb res)

Brillantor: vítria (s'assembla a la del vidre)metàl·lica (s’assembla a la del metall)no és lluent

Densitat: sura en l'aiguas'enfonsa

Permeabilitat: escup l'aiguas'amara d'aigua

Fragilitat: es pot trencar amb la màes trenca si el colpegem amb un martellés molt difícil de trencar-lo

Després de la lectura del contingut d'aquestes pàgines, és important destacar que el procés de for-mació del sòl és lent i que cal conservar-lo. Perquè el sòl sigui fèrtil, necessita aire i sol. Mentre que lapresència de formigues, cucs de terra i talps, que hi formen galeries, contribueix a aquesta fertilització,un incendi forestal deixa el sòl pobre en humus i sense la subjecció de les arrels dels arbres, la qual co-sa facilita l'erosió.

Pàgines 97 i 98

Pàgina 96

Pàgines 94 i 95


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

96

SuggerimentsTambé es pot comentar la necessitat que els agricultors remoguin la terra per tal d'obtenir una bonacollita.

Després d'haver tractat el tema, es pot fer al·lusió a la dita «terra de pedres, terra de penes» i propo-sar a l’alumnat que n'expliqui el significat.

Realització de les activitatsL'objectiu principal de l'experiment que es proposa en aquest apartat és aconseguir formar un mine-ral. Per fer-ho, cal reproduir amb força exactitud les condicions que té aquest mineral en la natura.

SuggerimentsÉs un experiment que ha de dur a terme el mateix mestre o mestra perquè s'hi utilitza sulfat de cou-re, que podria ser perjudicial per a l’alumnat.

En el primer pas, que consisteix a omplir el pot de vidre, s'han de deixar dos centímetres buits en lapart superior.

Si només disposeu de sulfat de coure en pols i no podeu lligar un tros sòlid a l'extrem inferior del fil,és important que en la part que submergiu dins l'aigua hi feu un nus. Els minerals es formen en basesirregulars i el nus serà el punt d'inici on podrà començar a formar-se. En una superfície llisa mai nocreixerà.

L’última condició, una de les més importants, és que s’ha de deixar reposar en un lloc on pugui estarmolt quiet. És possible que calgui més d’un o dos dies perquè l'aigua s'evapori.

Les condicions adequades perquè es puguin formar els cristalls són, bàsicament, dues: un punt d'inicion es puguin començar a formar i la quietud.

Pàgina 99


1. Confecciona una col·lecció de roques o de minerals.

Material que necessites:• una caixa de camisa de senyor• unes quantes capsetes de llumins• un raspallet de les dents• cartolina per fer les etiquetes• un bolígraf

Col·loca les capses de llumins dins de lacaixa, de manera ordenada.

A mesura que recullis o aconsegueixis unaroca o un mineral, s’ha de ficar en una de lescapsetes de llumins i etiquetar-ho. En l’eti-queta ha de constar el nom i la procedència(lloc on s'ha trobat).

Si has recollit la roca del terra, neteja-la pri-mer sota l’aigua amb un raspallet de lesdents.Vés amb compte de no fer-la malbé.

fitxa 1Unitat 8

Nom: Data:

Roques i mineralsC


fitxa 2Unitat 8

Nom: Data:

Roques i mineralsC

1. Classifica els noms següents en aquestes dues columnes, segons que siguin minerals o roques.

marbre, pissarra, or, quars, granit, mercuri, sal, carbó, petroli

2. Escriu en cada cas el nom que li correspon.

petroli, sal, grafit, mercuri, guix, quars, or, pissarra

3. Relaciona:

roques granszona superior

pedres i argilazona intermèdia

humuszona inferior

arrels de plantes

roques minerals

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


99

Pàg. 931. És la principal font d'energia i calor per a l'ésser humà.A més, és un recurs limitat.


Pàg. 951. – pirita: pel seu color es confon amb un mineral molt valuós.

– sal: s'utilitza per cuinar.– or : és molt escàs.– quars: s'utilitza en la indústria de la rellotgeria.– petroli: es fa servir com a font d'energia.– mercuri: a temperatura ambient és líquid.

Pàg. 971. Per acumulació de restes d'animals i plantes en descomposició.

2. a) Quan el jaciment de roques o minerals es localitza sota terra, diem que és una mina.b) Un jaciment a cel obert és una pedrera.c) Les canonades per les quals es fa passar el petroli un cop extret es diuen oleoductes.

Pàg. 1001.

2. • Els minerals només es poden treure de les mines. F / Els minerals es poden treure de les minesi de les pedreres.

• Les roques estan formades per minerals. C• Les roques no tenen cap utilitat per a l’ésser humà. F / Moltes roques són de gran utilitat per a

l’ésser humà.• Una roca simple és aquella que està formada per més d’un mineral. F / Una roca simple és

aquella que està formada d’un sol mineral.• El sòl està format per roques, aigua, aire i humus. C• Les formes geomètriques que tenen molts minerals s’anomenen cristalls. C

3. pirita: Bgranit: Dquars:Apissarra: E mercuri: C

SOLUCIONARI

C

PZRIZXD

IISSMAII

NRXAQRUA

EIMOUAGM

STOCALJA

RARLRIHN

AEQHSALT

MARJXUXF


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

100

Fitxa 11. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Fitxa 21. roques: marbre, pissarra, granit, carbó, petroli.

minerals: or, quars, mercuri, sal.

2. petroli, grafit, sal, mercuri, guix, quars, or, pissarra.

3. arrels de plantes: zona intermèdiahumus: zona superiorpedres i argila: zona intermèdiaroques grans: zona inferior



101

BibliografiaRoques i sòls (col·lecció de contes «El jove investigador»). Cruïlla.

Webs d’interèsBocamina és el nom d'una revista editada pel Grupo Mineralogista de Madrid i aquesta és la sevapàgina web. S’hi pot trobar informació i fotografies de minerals, i actes que organitzen:

• http://www.bocamina.com

Aquestes dues pàgines són per fer compres de minerals per Internet. Amb l’alumnat les podemutilitzar com a eina de consulta, perquè les fotografies que hi ha són excel·lents:

• http://www.minerales.info

• http://www.fabreminerals.com

El Grup Mineralògic Català té una adreça electrònica a la qual us podeu adreçar per fer-hiqualsevol consulta:

• [email protected]

SortidesMines de plom i plata de BellmuntTel. 977 831 023 o 977 830 028Carretera de la Mina, s/n (Bellmunt del Priorat)

Museu de Geologia de BarcelonaTel. 933 196 895Parc de la Ciutadella (Barcelona)

• http://www.museugeologia.bcn.es/home.htm

Mines de sal de CardonaTel. 938 692 475Carrer de la Mina, s/n (Cardona)

• http://www.salcardona.com



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

102

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Observació de les condi-

cions atmosfèriques.

• Elaboració d’una predicciómeteorològica a partir de lainterpretació d’un mapa desímbols.

• Interpretació d’una gràfica lineal.

• Construcció d’un higròmetre.

• Presa de dades atmosfèri-ques.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• El temps atmosfèric i el cli-

ma.

• La temperatura atmosfèrica.

• Les precipitacions.

• El vent.

• Les prediccions meteoro-lògiques.


• Interès per conèixer el lèxicespecialitzat (aparells, fe-nòmens...).

• Curiositat per aprendre a elaborar prediccions me-teorològiques.

• Rigor científic en la inter-pretació de gràfiques i en lapresa de dades.

Transversals• Educació ambiental: interès per evitar conductes mediambientals negatives que poden afavorir

el canvi climàtic.


PROGRAMACIÓ

1 Saber diferenciar els conceptes de tempsi clima i utilitzar el més adequat en cadacontext.

2 Comprendre l’origen i el comportament decondicions i fenòmens atmosfèrics com latemperatura, el vent i les precipitacions.

3 Conèixer el nom i el funcionament dels a-parells de mesura meteorològics.

4 Saber interpretar una gràfica lineal i unapredicció meteorològica.

5 Estimular la curiositat d’aprendre a ferprediccions meteorològiques.

A. Llibre de l’alumnat1 Temps i clima: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1052 Les precipitacions: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1073 Les prediccions meteorològiques: 1 . . . . 1094 Experimenta! : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1115 Activitats: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112



Fitxa 2

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . 103Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113



UNITAT 9. EL TEMPS ATMOSFÈRIC


103

Realització de les activitatsTan bon punt han observat la fotografia, proposeu-los de contestar les preguntes de l’apartat Què ensaps?, que serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat Aprendràs, en què es fa una pre-sentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsAprofiteu la fotografia que il·lustra la pàgina per explicar l’origen de l’arc de Sant Martí. Podeu pregun-tar a l’alumnat sobre l’origen de les ones marítimes que s’hi veuen i cercar una resposta col·lectiva queexpliqui aquest fenomen.

Realització de les activitatsSegurament caldrà una font d’informació adequada –amb un atles n’hi haurà prou– perquè els nens i les nenes puguin resoldre l’activitat 1. D’altra banda, us recomanem que es faci col·lectivament, sotael vostre guiatge.

SuggerimentsProposeu a l’alumnat que elabori una taula com aquesta al seu quadern, i que hi vagin introduint lescaracterístiques dels climes que s’aniran treballant al llarg de la unitat.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de respondre dues preguntes sobre les precipitacions.

SuggerimentsPodeu motivar l’alumnat explicant-los l’origen de precipitacions curioses i poc corrents, com ara la plujade fang, la pluja d’insectes, etc. D’acord amb la resposta que us donin, podeu ampliar la informació expli-cant-los altres fenòmens atmosfèrics com els tornados, les tempestes de sorra del desert...

Realització de les activitatsAbans que l’alumnat respongui, assegureu-vos que interpreten bé l’eix horitzontal (velocitat del vent) i l’eixvertical (hores) de la gràfica.També heu de fer-los adonar dels punts d’encreuament de la quadrícula i delsignificat del pendent ascendent o descendent de la gràfica.

SuggerimentsPer tal d’anar-los introduint en l’elaboració de gràfiques, feu que copiïn aquesta mateixa gràfica al seuquadern o en un full quadriculat. A continuació, faciliteu-los les dades de la velocitat del vent en unataula, a fi que puguin construir una gràfica similar.

Pàgines 108 i 109

Pàgines 106 i 107

Pàgines 104 i 105

Pàgines 102 i 103


temperatures,precipitacions,etc.

clima continental clima mediterraniclima

d’alta muntanya


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

104

Realització de les activitatsAquest experiment es pot fer en grups de tres o quatre alumnes. Els podeu demanar que s’organitzinper dur tot el material un dia concret.

SuggerimentsL’experiència està pensada per fer-la amb una pinya de pi, però també pot anar bé una pinya de pal-mera. És interessant que l’alumnat entengui per què es mouen les escames de la pinya i de quina ma-nera ajuden a calcular la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.També podeu fer-los ado-nar de la influència de la humitat en els cabells, per exemple.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de resoldre individualment les tres primeres activitats al seu quadern. La darrera activitat,però, s’ha de fer en grup.

SuggerimentsPer fer l’activitat 4, els podeu proposar que mirin la previsió del temps a la televisió perquè la prenguincom a model a l’hora de preparar-se la seva predicció meteorològica.

Pàgines 112 i 113

Pàgina 111


1. Construcció d’un pluviòmetre

Material que necessites:• un embut de 16 cm de diàmetre• un recipient de vidre o plàstic d’un diàmetre inferior• cinta adhesiva• un regle de 20 cm

Procés de construcció1. Col·loca l’embut dins del recipient i fixa’l amb cinta adhesiva.2. Enganxa el regle al lateral extern del recipient de manera que es vegi la graduació.3. Quan el facis servir, fixa’t on arriba l’aigua i mira en aquest punt els mil·límetres que marca el regle; són

els mil·límetres de pluja que han caigut.

Utilització1. Posa el pluviòmetre en un lloc descobert i observa’l els dies de precipitació o de rosada durant tot el

mes. Pots anotar-ne els resultats en aquesta taula:

Anàlisi dels resultats

1. Construeix una gràfica de barres on es reflecteixi la quantitat de precipitació del darrer mes.

fitxa 1Unitat 9

Nom: Data:

El temps atmosfèricC

dilluns, 1 de desembredimarts, 2 de desembre

3 mm----

GuillemJoan

dia quantitat nom de l’observador


1. En el text següent es parla del canvi de clima que s’ha produït en l’últim segle. Llegeix-lo i contesta les preguntes de sota:

«Avui dia l'efecte d’hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, la qual pro-voca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que lestemperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada preocupa més. Pot semblar poc important el fetque la temperatura de la Terra augmenti un parell o tres de graus, però no és pas cert. Si la temperaturapugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a escala mundial, la qual cosa provocaria l'extinció demolts éssers vius, i destruiria l'agricultura i la vegetació; això tindria conseqüències nefastes per a la huma-nitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la inundació consegüent de leszones costaneres molt poblades.»

a) Què ha provocat l’efecte d’hivernacle en l’últim segle?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Per què l’escalfament del planeta cada vegada preocupa més?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Què passaria a les zones costaneres?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Busca informació, en una enciclopèdia o a Internet, dels noms dels vents segons la seva direc-ció i completa la rosa dels vents:

fitxa 2Unitat 9

Nom: Data:

El temps atmosfèricA


107

Pàg. 1051. clima continental: temperatures extremes (hiverns força freds i estius força calorosos) i preci-

pitacions escasses.clima mediterrani: temperatures suaus (a l’hiverns no fa massa fred i a l’estiu les tempreratu-res no són massa altes) i precipitacions més abundants, sobretot a la primavera i a la tardor.clima d’alta muntanya: temperatures extremes i precipitacions abundants, en forma de plujao neu.

Pàg. 1071. Són més beneficioses les precipitacions que cauen amb moderació, perquè el sòl és capaç d’ab-

sorbir l’aigua que està caient i així s’afavoreix el creixement de vegetació i l’emmagatzemamentd’aigua.

2. Són perjudicials les precipitacions que cauen amb forta intensitat perquè malmeten els conreus i les infraestructures, i el sòl no pot absorbir-la perquè circula massa ràpid.

Pàg. 1091. a) Més fort: a les 21 h. Més fluix: a les 9 h i a les 15 h.

b) A 40 km/h.c) Velocitat màxima: 80 km/h.Velocitat mínima: 20 km/h.d) Entre les 9 h i les 12 h, primer; i entre les 15 h i les 21 h, després.

Pàg. 111Quan la pinya estigui oberta, la canya assenyalarà l’extrem on diu sec i podrem esperar un temps sec.En canvi, quan la pinya estigui tancada, la canya assenyalarà l’extrem on diu humit i podrem esperarun temps humit.

Pàg. 1121. a) Ahir feia fred i avui fa una calor de mil dimonis; el temps està boig.

b) La contaminació atmosfèrica està fent canviar el clima del planeta.c) El clima d’alta muntanya es caracteritza per l’abundància de precipitacions.d) Com que fa mal temps avui no sortirem al pati.

2. A: pluviòmetre: serveix per mesurar la quantitat d’aigua que ha caigut.B: termòmetre: serveix per mesurar la temperatura atmosfèrica.C: penell: serveix per indicar la direcció del vent.D: anemòmetre: serveix per mesurar la velocitat del vent.

3. a) Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.b) Resposta oberta. Correcció a cariteri del mestre o de la mestra.c) Plou menys a Lleida.

4. Sol a gairebé tot Catalunya. Nuvolositat variable al Pirineu i pluges a la costa central.

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

108

Fitxa 11. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. El gràfic de barres ha de reflectir

els resultats obtinguts, en mm.

Fitxa 21. a) Les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.

b) Perquè si augmentés la temperatura uns quants graus, hi hauria un canvi climàtic que afectariatot el món, i això suposaria l'extinció de molts éssers vius i la destrucció de l'agricultura i la ve-getació. És evident que les conseqüències de tot aquest procés serien nefastes per a la huma-nitat.

c) Com que es fondria part dels casquets polars a causa de l’augment de la temperatura, les zo-nes costaneres s’inundarien.




109

Webs d’interèsPodeu fer una visita virtual al Meteocat:

• http://www.meteocat.com

Per ampliar la informació de l’efecte d’hivernacle, podeu consultar l’adreça següent:

• http://www.xtec.es/centres/a8040552/departaments/experimentals/hiverna.htm

AltresPodem enregistrar una predicció meteorològica de TV3 i analitzar-la entre tota la classe.

Amb l’higròmetre i el pluviòmetre que l’alumnat ha de construir en aquesta unitat didàctica, i untermòmetre que es pugui aconseguir fàcilment, pot ser interessant crear una petita estació meteo-rològica i anar anotant els resultats enregistrats durant un període de temps determinat. Amb lesdades obtingudes podeu elaborar gràfiques, analitzar-ne els resultats i formular previsions, etc.



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

110

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125

B. Guia didàcticaAvaluació contínua i formativa: Què hemaprès? Unitat 10Avaluació sumativa i final: Què en sabem?Unitats 9, 10, 11 i 12

TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Classificació de màquines en

simples i complexes.• Localització dels punts de

suport, potència i resistència.• Elaboració raonada d’hipo-

tèsis.• Disseny d’una màquina com-

plexa.• Identificació de diferents fonts

d’energia.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• Màquines simples: la palanca,

la politja i la roda.• Màquines complexes: els en-

granatges i el motor.• L’energia i les màquines.• Les màquines i la història.


• Interès per esbrinar el fun-cionament d’una màquina.

• Rigor en la identificació delspunts de suport, potència i resistència.

• Respecte pels dubtes o pelssuggeriments dels companysi de les companyes.

• Responsabilitat a l’hora dedur el material necessari perfer l’experiència pràctica.

Transversals• Educació per al consum: coneixement de màquines simples i màquines complexes i de la seva

utilitat per a la vida diària.


PROGRAMACIÓ

1 Conèixer el funcionament de tres màquinessimples: la palanca, la politja i la roda.

2 Identificar les fonts d’energia que fan fun-cionar màquines quotidianes.

3 Classificar màquines en simples i complexes.

4 Identificar els punts de suport, de potència i de resistència d’una màquina simple.

5 Construir un sistema de politges.

A. Llibre de l’alumnat1 La palanca: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1172 La politja i la roda: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1193 L’energia: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1214 Experimenta!:1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1235 Activitats: 1, 2, 3, 4 i 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124



Fitxa 2


UNITAT 10. LES MÀQUINES


111


SuggerimentsPodeu preguntar-los, d’una banda, en quines altres màquines han vist engranatges com els de la foto-grafia i, d’altra banda, per a què creuen que serveixen.

També seria convenient reunir tot d’objectes que podem trobar a classe, com ara la maquineta de ferpunta, la perforadora de paper, les tisores, la cinta de la persiana, etc., i preguntar a l’alumnat si consi-dera que també són màquines. Cal intentar arribar a un consens, per mitjà del raonament, sobre elconcepte de màquina.

Realització de les activitatsUn cop localitzats els punts de suport, potència i resistència, escolteu les hipotèsis que faci l’alumnatsobre les tres posicions per respondre la pregunta que se’ls planteja.

SuggerimentsPer tal que argumentin bé la resposta, els podeu ajudar a mesurar les distàncies entre el punt de su-port i els altres dos punts en cada un dels exemples i incentivar-los a extrapolar els resultats a un casgeneral.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de rellegir, si cal, aquestes pàgines dedicades a les màquines simples, i fer les dues activi-tats al seu quadern.

SuggerimentsPel que fa a la màquina que han de dibuixar, en lloc de reproduir aplicacions típiques d’una politja(pou, ascensor...), seria interessant que s’atrevissin a inventar una aplicació nova per a la politja i dibui-xar-la.

Podeu ajudar-los a respondre la segona pregunta fent-los pensar en els mitjans de locomoció que co-neixen; s’adonaran que gairebé tots disposen d’almenys una roda. Només els que es mouen damuntuna superfície lliscant, com el gel, no en duen.

Realització de les activitatsL’alumnat ha d’argumentar la seva resposta.

SuggerimentsPodeu ampliar l’activitat posant-los altres exemples fins a mirar de trobar una màquina que funcioniamb cada una de les energies que l’alumnat coneix.

Podeu fer servir una taula com la que us proposem a continuació:

Pàgina 121

Pàgines 118 i 119

Pàgina 117

Pàgines 114 i 115



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

112

SuggerimentsDemaneu a l’alumnat que comenti el que sap sobre els egipcis i les altres civilitzacions de què parla eltext que acaben de llegir.

Podeu fer que pensin de quina manera s’ho haurien enginyat ells, en el cas que disposessin de les mà-quines que hem estudiat, per construir piràmides com les dels egipcis. Feu-los explicar les seves estratè-gies, les màquines i els materials que utilitzarien, etc., fent-los reflexionar com es construeix avui dia.

També podeu fer-los fer una reflexió sobre la permanència ancestral d’aquests monuments contrasta-da amb les construccions contemporànies.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de respondre les preguntes fent les proves pertinents amb el sistema de politges que acaba de construir.

SuggerimentsÉs recomanable provar què passa primer amb una sola politja: caldria estirar el cordill i veure quantaforça cal aplicar-hi, quin tros de cordill s’ha d’estirar perquè pugi el pes, etc. Posteriorment, feu el ma-teix amb la politja doble i compareu-ne els resultats.

Aquestes dues experiències han de servir perquè l’alumnat s’adoni de la diferència de forces que calaplicar per fer pujar el pes en els diversos casos i també de l’augment o la disminució del recorregutdel cordill que el fa pujar.

Realització de les activitatsPer a la primera activitat, cal que l’alumnat consulti les pàgines anteriors de la unitat per decidir quinesfrases són certes i quines són falses.

Pel que fa a la segona activitat, han d’elaborar un dibuix esquemàtic, només per situar-hi els tres punts.Per fer la tercera activitat, l'alumnat pot fer servir una fitxa com les que s'usen en les biblioteques.

En la quarta activitat, cal que l'alumnat no confongui el concepte de màquina amb el d'energia. I, final-ment, per treballar la darrera activitat, podem ensenyar-los un invent del TBO per ajudar-los a pensar.

SuggerimentsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadres, que després l’alumnat haurà d’omplir.

Aquesta activitat que us proposem us pot anar bé per avaluar el grau d’assoliment dels continguts de launitat. Si detecteu dificultats en la resolució de l’activitat, torneu-los a explicar els conceptes que no haginquedat del tot clars.

Pàgina 125

Pàgina 124

Pàgina 123

Pàgina 122

tisores, màquinade fer punta…

energia muscular

energia elèctrica

energia delscombustibles energia solar etc.


1. Relaciona cada màquina amb l’energia que consumeix:

trencanous • • energia dels combustibles

ordinador • • energia muscular

molí • • energia del vent

cotxe • • energia elèctrica

2. Pensa en una persiana manual i explica quin tipus de màquina simple conté. Fes-ne un dibuix.

3. Completa:

1. Punt on es fa la força

2. Màquina simple

3. Energia humana

4. Completa les frases següents:

a) Una màquina complexa està formada per diverses màquines .

b) En una màquina simple, el punt on hi ha la força que hem de superar s’anomena punt de .

c) Una politja és una màquina .

d) Els engranatges són jocs de dues o més rodes .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 1Unitat 10

Nom: Data:

Les màquinesC

2

1

3


Arquimedes i les palanques

Un científic grec anomenat Arquimedes es va passar molt de temps estudiant diferents palanques: les va clas-sificar en diferents tipus, va determinar-ne els punts de suport, potència i resistència i va trobar una manerade calcular la força que hem d’aplicar per aixecar un cos amb una palanca.

La llei de les palanques

Arquimedes va descobrir la llei de les palanques, que estableix el següent:

«La potència pel seu braç és igual a la resistència pel seu braç.»

Fixa’t en aquestes dues il·lustracions i intenta esbrinar què vol dir aquesta llei.

1. Són correctes aquests dibuixos?

fitxa 2Unitat 10

Nom: Data:

Les màquinesA

10 kg 50 kg

3 m

3 m

10 kg

50 kg

5 m 1 m

20 kg30 kg

2 m 1 m

2 m 3 m

15 kg 10 kg

a)

b)

a)

b)


115

Pàg. 1171. El punt de suport és el tronc que toca a terra, el punt de potència és l’extrem on s’aplica la força

i el punt de resistència és l’extrem on hi ha la pedra. Per aixecar el pes, anirà més bé la segona po-sició perquè haurem de fer menys força.

Pàg. 1191. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Poden dibuixar una grua, un as-

censor, etc.

2. Els que circulen damunt de superfícies lliscants, com ara els patins de gel, les motos de neu...

Pàg. 1211. molí d'aigua: energia del vent o eòlica; cotxe: energia dels combustibles; agulles de fer mitja: ener-

gia muscular.

Pàg. 1231. S’ha de fer menys força amb dues politges.

2. Amb una sola politja. Que cal més fil per aconseguir aixecar el pes.

Pàg. 1241. a) La bicicleta és una màquina simple perquè és molt fàcil de fer funcionar. F / La bicicleta és una

màquina complexa.b) El punt de suport d’una palanca és el punt en què fem la força. F / El punt de suport d’una pa-

lanca és el punt on es recolza.c) La roda és una màquina simple. Cd) El punt de resistència d’una politja es troba en l’objecte que volem aixecar. Ce) El motor converteix energia en moviment. C



4. a) ascensor: elèctricab) bicicleta: muscular c) moto: combustible d) calculadora solar : solar

5. Quan es prem el botó vermell, que conté una molla, el ratolí sent una fiblada que fa que comencia córrer. D’aquesta manera, la roda on es troba el ratolí gira i, a través de diverses politges, fa pu-jar el pes que hi ha a l’extrem de la corda, el qual fa moure una palanca, que alhora fa que l’ou que conté en un dels seus extrems caigui en el plat d’una balança.Això fa pujar l’altre plat, el qual,a la vegada, prem unes tisores que tallen la cinta d’una persiana, que, aleshores, es tanca.

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

116

Fitxa 11. trencanous: energia muscular

ordinador: energia elèctricamolí: energia del ventcotxe: energia dels combustibles

2. Una persiana manual conté una politja en el seu interior. En tibar la corda, puja la persiana, que ésel pes que té a l’altre extrem.

3.

4. a) Una màquina complexa està formada per diverses màquines simples.b) En una màquina simple, el punt on hi ha la força que hem de superar s’anomena punt de re-

sistència.c) Una politja és una màquina simple.d) Els engranatges són jocs de dues o més rodes dentades.

Fitxa 2La llei de les palanques diu que si multipliquem el pes de cada extrem per la longitud del seu braç,sabrem la força que hem de superar fent força a l’altre extrem.

– 10 kg x 3 m < 50 kg x 3 m; per això, la balança està decantada cap a la dreta.

– 10 kg x 5 m = 50 kg x 1 m; per això, la balança està equilibrada.

1. a) El dibuix és incorrecte, ja que la balança hauria d’estar decantada cap a l’esquerra.b) El dibuix és correcte.


2

1

3

O I T J A

SUPORT

MUSCULAR


117

MultimèdiaLa màquina increïble és un joc informàtic molt motivador per a l’alumnat que s’aconsegueix fàcil-ment a la xarxa i que, mitjançant una simulació, l’ajuda a experimentar amb diferents màquinessimples i a observar-ne el funcionament.

Jocs de construccióHi ha diferents jocs (de tipus Lego, per exemple) amb què l’alumnat pot construir-se la seva prò-pia màquina i, d’aquesta manera, pot posar en pràctica els seus coneixements.



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

118

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . 127Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Comprovació de l’existència

de l’electricitat estàtica.• Elaboració d’hipòtesis a l’en-

torn d’un circuit elèctric.• Construcció d’un circuit elèc-

tric.• Identificar els elements elèc-

trics que es poden trobar enuna casa.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• L’electricat, un fenomen na-

tural.• Com s’obté electricitat: tipus

de centrals.• Com s’emmagatzema l’elec-

tricitat: piles i bateries.• El transport de l’electricitat:

l’electricitat a casa.• Materials conductors i aïllants.• La resistència elèctrica.


• Interès per esbrinar el com-portament del corrent e-lèctric.

• Rigor en la construcció d’uncircuit elèctric.

• Interès per identificar elselements elèctrics d’una ca-sa.

• Actitud responsable a l’horade dur el material necessari.

Transversals• Educació mediambiental: conscienciació de la necessitat de fer recollida selectiva de les piles

usades i de fer un consum racional de l’electricitat.


PROGRAMACIÓ

1 Saber localitzar l’energia elèctrica en algunsfenòmens naturals.

2 Conèixer diferents tipus de centrals elèctri-ques.

3 Conèixer com es transporta i s’emmagat-zema l’electricitat.

4 Aprendre a construir un circuit elèctric.5 Sensibilitzar-se envers la recollida selectiva

de piles.

A. Llibre de l’alumnat1 Com s’obté l’electricitat?: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . 1292 Piles i bateries: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1313 El circuit elèctric: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1334 Experimenta!:1, 2, 3, 4 i 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1355 Activitats: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136



Fitxa 2


UNITAT 11. L’ELECTRICITAT


119


SuggerimentsPodeu fer-los pensar en diferents aparells o fenòmens que els siguin familiars i que funcionen o es pro-dueixen gràcies a l’electricitat: un llamp, una llanterna, els llums de la classe, el radiocasset, etc.

A partir d'aquestes observacions, feu-los escriure una definició de l'electricitat. D'aquesta manera, co-neixereu les idees prèvies que en té l'alumnat, que caldrà consolidar, rebatre o bé ampliar.

Realització de les activitatsEls nens i les nenes han d’argumentar les respostes.

SuggerimentsPodeu preparar un debat a la classe sobre la conveniència de construir un tipus o un altre de centralselèctriques. L’alumnat hauria d’ampliar la informació perquè el debat fos més ric en idees. Per treballarel tema, podeu elaborar una taula com aquesta:

Realització de les activitatsL’alumnat ha de respondre si els aparells de les fotografies funcionen amb piles o amb bateries.

SuggerimentsPodeu dur diferents tipus de piles i de bateries a l’aula i ensenyar-les a l’alumnat.També podeu obrir unapila de petaca per mostrar-los com és; cal que es fixin en els líquids que conté.Treieu els dos pols i, uncop oberts, extreieu-ne els dos grafits que fan de conductors dins de cada pol.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de contestar argumentant bé la resposta.

SuggerimentsPodeu fer-los pensar en els materials amb què es construeixen els endolls, els interruptors, els tornavi-sos, els cables elèctrics i altres objectes per on passa el corrent elèctric.També podeu demanar a l’a-lumnat que s’imagini què passaria amb altres materials i plantejar-los preguntes com ara «què passariasi els interruptors fossin de ferro?», «què passaria si els cables elèctrics fossin d’or?»…

Pàgina 133

Pàgina 131

Pàgina 129

Pàgines 126 i 127


hidroelèctrica

tèrmicanuclear

• poc contaminant• baix cost de manteniment

• forta inversió econòmica• poca producció energètica• subjecta al cabal

tipus de central avantatges inconvenients


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

120

SuggerimentsL’alumnat podria comentar el funcionament de les resistències i qüestionar-se tot el que no entengui.

Els podeu preguntar si són capaços d’esbrinar per què tots els aparells elèctrics (radiocasset, tritura-dora, televisor...) s’escalfen si els fem funcionar durant una estona.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de construir un circuit elèctric seguint les indicacions que se li dóna i després contestarunes preguntes.

SuggerimentsAbans de treballar, caldria explicar com es fa una connexió (com es pelen els cables, com es fa aguan-tar el cable a la part metàl·lica...) i mirar si la bombeta i la pila estan en bon estat provant d’encendrela bombeta fent contacte directament sobre la pila.

Un cop construït el circuit, feu que provin de posar material divers entre els claus. Caldrà que vaginprenent nota dels resultats en una taula com aquesta:

Realització de les activitatsEn la primera activitat, l'alumnat ha de relacionar cada tipus de central elèctrica amb la font d’energiaque utilitza. En la segona, ha d’omplir els espais buits d’unes frases. En la tercera activitat, cal que raoninsi la bombeta s’encén o no en tres casos diferents. Pel que fa a la darrera activitat, els alumnes i lesalumnes que hagin fet bé l'experiment del circuit elèctric no tindran cap dificultat a respondre la pre-gunta que se’ls fa.

SuggerimentsEn l’apartat Investiga! caldrà explicar com es mesura la potència elèctrica (kw/h); amb aquest objectiu, po-deu portar uns quants aparells elèctrics i llegir l’etiqueta on marca el voltatge i la potència (consum) de ca-da aparell. D’aquesta manera veuran, per exemple, quins aparells són els que consumeixen més energia enuna casa.

SuggerimentsPodeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadres, que després l’alumnat haurà d’omplir.

Aquesta activitat serveix per avaluar el grau d’assoliment dels continguts de la unitat. Si detecteu difi-cultats en la resolució de l’activitat, torneu-los a explicar els conceptes que no hagin quedat clars.

Pàgina 137

Pàgina 136

Pàgina 135

Pàgina 134

clipgoma

...

tancatobert

conductoraïllant

objecte circuit: obert/tancat material: conductor/aïllant


fitxa 1Unitat 11

Nom: Data:

L’electricitatC

1. Relaciona cada aparell amb el tipus de font d’energia que utilitza:

rellotge •càmera de vídeo • • pilatelèfon mòbil •calculadora • • bateriacomandament a distància •

2. Ordena les frases següents sobre la producció i el transport de l’energia elèctrica:

a) La central distribuïdora envia la quantitat d’energia necessària a cada població.b) La central elèctrica produeix electricitat.c) Les torres d’alta tensió transporten molta quantitat d’electricitat.d) Les torres de baixa tensió transporten poca quantitat d’electricitat.e) L’energia elèctrica arriba a cada casa.

3. Emplena els buits amb les paraules següents:

cables elèctrics, comptador, fusibles, interruptor

a) El mesura el consum d’electricitat de cada casa.

b) Els aturen el pas del corrent en cas de perill.

c) Un pot aturar o deixar passar el corrent elèctric.

d) Els transporten el corrent elèctric per tot el circuit.

4. Completa:

a) Les centrals que obtenen electricitat a partir de l’energia que es produeix quan cau aigua per un grandesnivell s’anomenen .

b) Les centrals que produeixen electricitat mitjançant la crema de combustibles s’anomenen .c) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir del sol s’anomenen .d) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir del vent s’anomenen .e) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir de determinats processos químics s’anomenen

.

5. Digues el nom de tres materials conductors i tres d’aïllants.

conductors: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

aïllants: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Construcció d’un electroimant

L’electricitat i la força dels imants estan molt relacionades, de manera que es pot produir energia elèctrica a partir d’un imant; i a la inversa, es pot construir un imant amb energia elèctrica. Això és justament el quehauràs de fer a continuació:

Material que necessites:• el mateix circuit que es demana a la pàgina 135 del llibre de text• un clau• llimadures de ferro

Procés de construcció1. Desconnecta els cables que estan enganxats als claus (interruptor).2. Connecta a cada extrem un cable força llarg i enrotlla’l en forma d’espiral al voltant del clau.3.Apropa el clau a les llimadures de ferro.

1. Què passa quan apropes el clau a les llimadures?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Treu el clau de dins l’espiral i torna’l a apropar a les llimadures. Què passa?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Creus que el clau farà d’imant sempre?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Podries convertir altres objectes en un imant?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 11

Nom: Data:

L’electricitatA


123

Pàg. 1291. Les hidroelèctriques, les eòliques i les solars, perquè són les menys contaminants.

2. Les conductes que ajuden a l’estalvi d’energia són: a) Apagar el llum de l’habitació quan en sortim,i d) Apagar l’estufa quan ja no tenim fred.

Pel que fa a la conducta b) Deixar el televisor engegat mentre fem els deures, estem malgastantelectricitat. I quant a la conducta c) Tancar el gas quan ja ha bullit la sopa, es refereix al gas, unaenergia diferent de l’elèctrica.

Pàg. 1311. llanterna: pila; mòbil: bateria; comandament: pila; càmera de vídeo: bateria.

Pàg. 1331. En el circuit tancat, el corrent pot circular a través del circuit perquè el clip està fet d’un material

conductor de l’electricitat; per això s’encén la bombeta.

En el circuit obert, el corrent no pot circular a través del circuit perquè la fusta és un material aï-llant i no deixa passar el corrent; per això no s’encén la bombeta.

Pàg. 1351. Que el corrent circula pel circuit i s’encén la bombeta.2. Sí, perquè deixa passar el corrent elèctric.3. Està obert, perquè el corrent no pot circular.4. No, perquè no deixa passar el corrent elèctric.5. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 1361. central eòlica: vent

central nuclear : processos químicscentral solar : solcentral tèrmica: combustiblecentral hidroelèctrica: aigua en moviment

2. • Les centrals elèctriques produeixen electricitat que es transporta a través de la xarxa elèctrica.• Les piles i bateries serveixen per emmagatzemar l’energia elèctrica.• El corrent elèctric necessita un circuit elèctric per poder circular.• Els materials aïllants no deixen passar el corrent elèctric.

3. En el primer cas no s’encendrà, perquè els cables no estan ben connectats i el corrent no pot cir-cular. En el segon, sí que s’encendrà, perquè el corrent podrà circular pel circuit. I en l’últim cas,tampoc no s’encendrà, perquè el corrent necessita circular d’un pol a l’altre de la pila, i els dos ca-bles estan connectats al mateix pol.

4. La plastilina, el paper i el plàstic són aïllants. El clip és un conductor.

Investiga!La velocitat del disc del comptador és directament proporcional al consum que hi ha en cada ins-tant. Quan s’apaguen els llums, el disc no s’aturarà del tot perquè hi ha electrodomèstics que estanen funcionament, com la nevera i d’altres.

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

124

Fitxa 11. pila: rellotge, calculadora, comandament a distància.

bateria: càmera de vídeo, telèfon mòbil.

2. L’ordre correcte és: b) La central elèctrica produeix electricitat. c) Les torres d’alta tensió trans-porten molta quantitat d’electricitat. a) La central distribuïdora envia la quantitat d’energia ne-cessària a cada població. d) Les torres de baixa tensió transporten poca quantitat d’electricitat.e) L’energia elèctrica arriba a cada casa.

3. a) El comptador mesura el consum d’electricitat de cada casa.b) Els fusibles aturen el pas del corrent en cas de perill.c) Un interruptor pot aturar o deixar passar el corrent elèctric.d) Els cables elèctrics transporten el corrent elèctric per tot el circuit.

4. a) Les centrals que obtenen electricitat a partir de l’energia que es produeix quan cau aigua perun gran desnivell s’anomenen hidroelèctriques.

b) Les centrals que produeixen electricitat mitjançant la crema de combustibles s’anomenen tèrmiques.

c) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir del sol s’anomenen solars.d) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir del vent s’anomenen eòliques.e) Les centrals que obtenen energia elèctrica a partir de determinats processos químics s’anome-

nen nuclears.

5. conductors: ferro, coure, or.aïllants: plàstic, fusta, paper.

Fitxa 21. Que les llimadures s’enganxen al clau com si fos un imant.

2. Que les llimadures continuen enganxant-se al clau.

3. No, el clau anirà perdent el seu magnetisme de manera progressiva.

4. Podem imantar qualsevol objecte que sigui de ferro.



125

Bibliografia

• Obrador d'experiments. Ciència per a l'esplai, Cuello, J.;Vidal, M.A. Barcelona: Graó, 1990.

Recull d'experiments i activitats que no requereixen grans muntatges, a partir d'elements quoti-dians. Matèria, creixement vegetal i llavors, aliments, aire, aigua, tensió superficial, llum, so, electrici-tat, curiositats químiques, els sentits... Un ampli ventall de temes suggestius i fàcils de fer.

• Les barraquetes de la ciència, Escrivà, J. València: Gregal llibres, 1988.

Una col·lecció d'experiments organitzats en una proposta d'activitat i una explicació. Els temesque tracta són l'aigua, l'aire, la mecànica, l’electricitat i el magnetisme, el so, la llum i la calor. És útilper extreure'n idees per dur a terme experiències a l'aula. Orientada específicament al Cicle Mitjà.

• Ciencia mágica. Experimentos asombrosos para genios curiosos, Vallejo-Nágera, A. Barcelona:Martínez Roca, 2002.

Una col·lecció de trucs i experiments amb l'explicació científica, amb moltes il·lustracions i en unformat semblant al còmic. És útil per extreure'n idees per dur a terme experiències a l'aula, prin-cipalment a Primària.



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

126

AVALUACIÓ

A. Llibre de l’alumnatAvaluació inicial: Què en saps? . . . . . . . . . . . . . . . . 139Avaluació contínua i formativa:Repassem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149


TEMPORITZACIÓ


CONTINGUTS

Procediments • Conscienciació de la conser-

vació del medi ambient.• Reconeixement de proble-

mes de destrucció del mediambient.

• Observació d’il·lustracions i comentari.

• Investigació i recerca d’infor-mació.

• Deducció de solucions alsproblemes de contaminació.

• Experimentació per elaborarpaper reciclat.

Fets, conceptes i sistemesconceptuals• Característiques del medi

natural.• La contaminació.• Els espais naturals i la seva

protecció • El reciclatge.

Actituds, valors i normes• Interès per conèixer el nos-

tre entorn.• Interès per l’observació dels

fenòmens del nostre planeta.

• Adquisició de responsabili-tat a l’hora de tenir curadel nostre entorn.

• Reflexió sobre la pròpia ac-tuació i preveure’n les con-seqüències previstes.

• Sensibilització envers la pro-blemàtica de l’entorn (incen-dis, residus...).

Transversals• Educació mediambiental: conscienciació de la importància de la protecció del medi que ens

envolta.


PROGRAMACIÓ

1 Fer que l’alumnat sigui conscient de la im-portància que té protegir el medi ambient.

2 Reconèixer els problemes que provoquen ladestrucció del medi.

3 Identificar possibles solucions als problemesde la contaminació.

A. Llibre de l’alumnat1 La contaminació del medi natural: 1 . . . . . 1412 La conservació del medi natural: 1 i 2 . . . . 1433 Els residus: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1454 Experimenta! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1475 Activitats: 1, 2, 3 i 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148



Fitxa 2


UNITAT 12. LA TRANSFORMACIÓ DEL MEDI


127

Realització de les activitatsFeu-los observar la fotografia i, a continuació, proposeu-los de contestar les preguntes de l’apartatQuè en saps?, el qual serveix d’avaluació inicial. Finalment, feu-los llegir l’apartat Aprendràs, en què es fauna presentació dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

SuggerimentsConvé que expliqueu a l’alumnat que una planta depuradora serveix per depurar –és a dir, netejar–l'aigua, però que això no significa que l'aigua sigui potable al final del procés. Caldria que pensessin ones poden localitzar (als rius), per què estan tan bruts els rius, què es pot fer per evitar-ho...

En aquestes pàgines es vol destacar les característiques del medi natural i la seva interacció amb lespersones. D’aquesta manera, els fareu veure que és molt important que el conservem, o sigui, cal evi-tar qualsevol tipus de contaminació.

SuggerimentsMentre llegiu, aneu analitzant els problemes de contaminació que afecten el nostre medi natural i elscasos que coneixen els nens i les nenes.

Podeu proposar-los que s’imaginin un paisatge que no hagi estat modificat per l’ésser humà.

SuggerimentsFeu-los observar les fotografies que apareixen en aquestes pàgines i demaneu-los que comentin quinés el problema ambiental que il·lustren. Després de la lectura, convé que diguin què es pot fer per so-lucionar aquests problemes.

Podeu demanar-los que busquin més informació sobre la desforestació del planeta.

En aquesta pàgina es presenten les normes de què disposen tots els parcs naturals, en aquest cas,el d’Aigüestortes, i també es vol destacar la necessitat de reciclar els residus.

SuggerimentsPodríeu preguntar a l’alumnat si cal seguir aquestes normes sempre que es va al bosc.

També els podeu donar un full amb una graella perquè hi dibuixin una mena d’auca sobre les normesd’un parc.

Realització de les activitatsL’alumnat ha de dur a terme un experiment que consisteix a elaborar paper a partir de material reci-clable.

SuggerimentsPodeu proposar-los que dibuixin el procés de depuració en unes vinyetes i, a sota, que hi escriguinl’explicació.

Pàgines 146 i 147

Pàgines 144 i 145

Pàgines 142 i 143

Pàgines 140 i 141

Pàgines 138 i 139



GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

128

Realització de les activitats En l’activitat 1, l’alumnat ha de relacionar una sèrie de deixalles amb el contenidor on s’han de llençar.Seguidament, en l’activitat 2 se’ls proposa que omplin unes fitxes amb unes dades interessants sobreun espai natural. En l’activitat 3, han de fer una llista de tot el que han de tenir en compte a l’hora d’a-nar a visitar l’espai natural que han triat, per conservar el medi ambient. I, finalment, en l’activitat 4 hande saber destriar les accions correctes de les incorrectes en un dibuix.

Suggeriments Podeu plantejar-los aquest mapa conceptual com una activitat més. Fotocopieu-lo i buideu-ne algunsquadres, que, després, l’alumnat haurà d’omplir.

Aquest tipus de mapa conceptual és molt útil per ajudar l’alumnat a classificar, organitzar i estudiar elscontinguts de la unitat.

Pàgina 149

Pàgina 148


fitxa 1Unitat 12

Nom: Data:

La transformació del mediC

1. Observa les imatges i respon les preguntes de sota:

a) Quines d’aquestes imatges ens mostren com cal respectar el medi ambient? Per què?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Què podem fer per no destruir el medi natural?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Relaciona i pinta cada contenidor amb el color corresponent.


1. Identifica en aquest dibuix les instal·lacions d’una depuradora:

2. Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:

V F– El medi natural és importantíssim per a l’ésser humà perquè és la font d’alimentació,

energia i material.– La contaminació ha provocat l’aparició de nous espais naturals.– Un sol arbre produeix l’oxigen que respiren tres persones durant un any.– L’ésser humà no ha après a protegir els espais naturals.– Els residus són les restes d’un producte després d’haver-lo fet servir.

3. Explica quines són les normes que has de seguir per passejar pel Parc Nacional d’Aigüestortes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

fitxa 2Unitat 12

Nom: Data:

La transformació del mediA


131

Pàg. 1411. La tala d'arbres comporta la desaparició dels boscos, els quals generen l'oxigen.

Els abocadors malmeten el medi ambient, ja que sovint la natura no pot reciclar el que hi va a parar.Els vessaments de petroli al mar destrueixen els ecosistemes marins.




2. El Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, l’arxipèlag de Cabrera, Cabañeros, La Caldera deTaburiente, Doñana, Garajonay...

InvestigaResposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 1481. menjar : gris; vidre: verd; cartró, paper de diari: blau; llaunes, plàstics: groc.


3. – Recollir totes les deixalles, i recollir-ne si n’hi ha d’escampades.– No molestar els animals que hi ha.– No fer-hi foc.– Acampar a les zones d’acampada.– No arrencar plantes ni flors.

4. accions correctes: recollir les deixalles i gaudir de la natura.accions incorrectes: llençar deixalles, fer foc i molestar els animals.

Investiga!Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

132

Fitxa 11.

a) La depuradora manté netes les aigües dels rius i el parc nacional protegeix les àrees naturals.

b) No llençar residus a les clavegueres i reciclar les escombraries, entre altres.

2.



133

Fitxa 21.

2.– El medi natural és importantíssim per a l’ésser humà perquè és la font d’alimentació, energia i material. V

– La contaminació ha provocat l’aparició de nous espais naturals. F– Un sol arbre produeix l’oxigen que respiren tres persones durant un any. V– L’ésser humà no ha après a protegir els espais naturals. F– Els residus són les restes d’un producte després d’haver-lo fet servir. V

3. – La circulació de vehicles i bicicletes a l'interior del Parc està prohibida.– No es permet ni la caça ni la pesca. No malmeteu els elements naturals. Les pedres i els arbres,

les flors, els fruits, els bolets i tot tipus d'animals formen part de la natura. Respecteu-los i gau-diu observant-los.

– Ningú no s’ha d’adonar que hi heu passat. No embruteu la muntanya amb les vostres deixalles i burilles. Emporteu-vos-les fora del Parc Nacional i dipositeu-les als contenidors adequats.

– L’acampada lliure està prohibida dins l'àmbit del Parc Nacional. Hi ha refugis de muntanya ambguarda i serveis d'hostaleria i càmping als pobles de la zona d'influència.

– Està prohibit encendre foc.– Procureu no introduir animals de companyia a l'interior del Parc. En cas de necessitat, han

d'anar subjectats per la persona que els porta.– No pertorbeu la tranquil·litat del lloc. No es permet utilitzar màquines o instruments que pro-

dueixin sorolls estranys a la natura ni realitzar accions que alterin o espantin els animals.

planta de filtratge planta de sedimentació aigua depurada


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

134

Bibliografia• Hàbitat: guia d'activitats per a l'educació ambiental, Franquesa,T.; Alves, I.; Prieto, A.; Cervera, M.

Barcelona: Institut d'Educació. Ajuntament de Barcelona, 1998.

• Ecologia per a viure millor, Subirana, Pere. Barcelona: Icària, 1998. Ofereix solucions a personesi comunitats per construir societats més sostenibles.

Webs d’interèsParcs Nacionals d’Espanya:

• http://www.mma.es/parques/lared/index.htm

• http://www.xtec.es/recursos/ciencies/mediamb.htm

CD-ROM• Club Super 3 / Calidos (). Super rius. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient.

Els personatges del Club Super 3 ajuden els nens i les nenes a adoptar actituds positives i de res-pecte envers el medi.

SortidesVisita a la Depuradora Viladecans-Gavà.

Sortida «Plantem un arbre». Parc de Collserola.



AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial2. Avaluació contínua i formativa3. Avaluació final i sumativa

GD Naturals 4-Avaluació 10/12/03 12:47 pm Página 135

1. Digues quines accions del dibuix són correctes i quines no per conservar el medi natural:

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:

correctes incorrectes


2. Relaciona cada òrgan amb l’aparell que correspongui:

FEM MEMÒRIA

Nom: Data:

aparell respiratori

aparell circulatori

aparell digestiu

aparell excretor

•

•

•

•


1. Indica amb una fletxa vermella el camí que recorre l’aliment al llarg de l’aparell digestiu.Després emplena els quadres buits amb les parts de l’aparell digestiu:

boca, esòfag, faringe, estómac, intestí prim, intestí gros, anus

2. Explica què menjaries durant una setmana per fer una dieta equilibrada:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1

Nom: Data:

dl.

esmorzar

dt. dc. dj. dv. ds. dg.

dinar

berenar

sopar


3. Identifica en el dibuix cadascuna d’aquestes dents i explica per a què serveixen:

incisives, canines, premolars, queixals

4. Classifica els aliments següents en la taula de sota:

sal, peix, mongetes, carn, tomàquet, peres, sucre, formatge, aigua, llet, llimona


Nom: Data:

origen vegetal origen animal origen mineral


1. Escriu, en els requadres blancs, el nom de cada una de les parts de l’aparell respiratori.

2. Marca amb una creu l’aparell amb què es relacionen els conceptes següents:

respiratori circulatori excretor



Nom: Data:


3. Amb quin dels dos aparells relacionaries aquestes frases?

4. Identifica les parts del cor en aquest dibuix:

5. Explica breument els quatre sistemes que utilitza el cos per expulsar els residus que pro-dueix.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:

S’ha de ventilar l’habitació cada dia.

Cal procurar no respirar per la boca.



aparell respiratori aparell circulatori


1. Digues si són veritables o falses aquestes frases sobre la funció de relació:

V F

– Tots els éssers vius ens relacionem amb l’entorn que ens envolta.

– L’aparell locomotor és l’encarregat de captar la informació del nostre voltant.

– El sentit de la vista decideix què cal fer en cada moment.

– El cervell és el centre on es prenen totes les decisions .

2. Imagina’t que vas caminant i et trobes un semàfor que està vermell. Completa els buits:

– El sentit de la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . informa el cervell que el semàfor està vermell.

– El . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ordena a les cames que s’aturin a l’extrem de la vorera.

– El sentit de la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . informa el cervell que el semàfor ja està verd.

– El . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ordena a les cames que ja poden començar a travessar el carrer.

3. Completa:

– La medul·la espinal està dins de la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Fa de transmissor entre el cervelli els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. També és capaç de donar algunes petites ordres que cal executar amb. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., com ara apartar la mà ràpidament d’un objecte que crema.

– El cervell es troba situat dins dels ossos del . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., que el protegeixen. Hi arriba totala informació dels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i el cervell ordena, en cada cas, què cal fer. Consta de duesparts: l’hemisferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i l’hemisferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– Els nervis són unes fibres primes i allargades que recorren tot el cos. Hi ha nervis a l’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

(nervi òptic), a l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (nervi acústic), a tots els músculs, a tots els òrgans interns, etc.

4. Suar és un acte voluntari o involuntari? Per què?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


5. Digues si l’afirmació següent és veritable o falsa i per què.

Al nostre organisme només hi ha cinc nervis perquè només té cinc sentits: el gust, l’oïda, l’olfacte, lavista i el tacte.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Relaciona cada objecte de la primera fila amb un dels personatges de la segona:

7. Com s’anomenen aquests trastorns del sistema nerviós?

– pèrdua de la capacitat de parlar: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– manca de sensibilitat a les cames i els braços: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– manca de sensibilitat a un costat del cos: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– manca de sensibilitat a les cames: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

8. Relaciona cada òrgan amb la funció corresponent:

medul·la espinal • • Transporten la informació de l’entorn a la medul·la.

nervis • • Interpreta la informació i dóna respostes.

cervell • • Transporta la informació entre els nervis i el cervell.


Nom: Data:

a) b) c)

a) b) c)


1. Marca si són veritables o falses aquestes afirmacions.

V F

– El sistema immunitari està format pels virus i els bacteris.

– Els glòbuls blancs defensen el nostre organisme.

– Mentre els glòbuls blancs lluiten, nosaltres no notem cap símptoma.

– Les al·lèrgies es produeixen perquè el nostre cos no té defenses.

– Els esternuts, el llagrimeig, les erupcions a la pell i l'ofec són alguns dels símptomes d'una al·lèrgia.

2. Subratlla les accions que et sembla que són correctes per prevenir el nostre cos de possi-bles malalties.

– Rentar-se les mans abans de menjar.

– Seure sovint si ens notem cansats.

– Rentar-nos la cara si notem calor.

– Tapar el menjar que es guarda a la nevera.

– Rentar bé la roba si ha fet calor.

– Abrigar-se si fa fred.

3. Escriu el nom de la malaltia a què es refereixen aquestes descripcions.

– Virus que ataca el sistema de defensa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Malaltia mental que afecta les persones grans: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Plaques que obstrueixen el pas de la sang: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Estat de gran nerviosisme: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Trastorns dels hàbits alimentaris: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


1. Omple aquest quadre:

2. Observa aquests dos dibuixos i elabora una llista de les diferències que hi veus (extremi-tats, pell...) i quines conclusions en pots treure (desplaçaments, medi on viuen...).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Digues el nom de tres invertebrats terrestres i tres de marins.


Nom: Data:

terrestres marins

peixos

amfibis

rèptils

ocells

mamífers

extremitats on viuen desplaçament com neixen


1. Completa els espais buits del text següent:

Un ecosistema és el conjunt format pels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . d’un lloc deter-minat. Els ecosistemes es poden classificar en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (bosc, prat, desert...) i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

(mar, riu, llac, bassa...).

Els éssers d’un ecosistema formen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

2. Posa dos exemples de cadena alimentària:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Col·loca els noms dels éssers vius següents en aquesta piràmide alimentària:

lleó, conill, cérvol, avet, ésser humà, pastanaga, tigre, herba, insecte, ós, pi, ratolí



productors

4. Explica el que has après dels éssers anomenats descomponedors.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


1. Completa amb els noms:

cometa, Saturn, Neptú, Mart, Urà, Mercuri,Terra, Lluna, Júpiter, Plutó, Sol,Venus

2. Explica les característiques principals d’algun dels planetes que has treballat:

Nom: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Color: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Proximitat/llunyania: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Altres dades: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Observa les fotografies i digues què hi veus:


Nom: Data:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


1. Subratlla la paraula que no correspongui a cada sèrie.

– malaquita, pirita, or, petroli, mercuri, quars

– pissarra, carbó, granit, sal, marbre

– sorra, roques, aigua, humus, aire

2. Digues a què es refereix cada definició.

– Roca líquida que ens proporciona energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Roca que se separa en làmines i s’utilitza en la construcció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Mineral que a temperatura ambient es troba en estat líquid. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Roca composta de quars, mica i feldspat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Mineral molt dur que s'utilitza en la indústria de la rellotgeria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Escriu per a què es fa servir cada un dels materials següents:

ferro: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

marbre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pissarra: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

or: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

guix: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

petroli: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

grafit: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

mercuri: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Indica quines d'aquestes accions perjudiquen el sòl i quines l'afavoreixen.

incendis •

vegetació abundant • • perjudiquen el sòl

adobar la terra •

tala d'arbres • • afavoreixen el sòl

explotacions mineres •


Nom: Data:


1. Completa les frases següents amb les paraules temps o clima, segons correspongui:

– He vist a la televisió la predicció del . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que farà demà.

– És propi del . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de muntanya que nevi a l’hivern.

– Quin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . farà la setmana vinent?

– La contaminació atmosfèrica pot afectar el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . del planeta.

2. Emplena els buits amb les paraules següents:

nord, sud, verticals, esbiaixats, més, menys

En el moment de la fotografia ens trobem en ple hivern a l’hemisferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i en ple estiu a l’he-

misferi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..A l’hemisferi nord els raigs de sol arriben . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i hi ha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

hores de sol.A l’hemisferi sud arriben més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i hi ha . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . hores de sol.

3. Explica com es produeixen les precipitacions.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Relaciona:

pluja •

neu • • estat sòlid

pedra • • estat líquid

calamarsa •


Nom: Data:


5. L’anemòmetre d’una estació meteorològica ha mesurat aquestes tres velocitats en tresdies diferents. Qualifica aquests vents amb les paraules: brisa, ventada, huracà.

6. El pluviòmetre d’una estació meteorològica ha construït una gràfica de barres amb les plugesdels primers quinze dies del mes. Estudia-la i després contesta les preguntes de sota.

a) Quants dies de pluja hi ha hagut fins ara? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . I sense pluja? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) Quin dia ha plogut més? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quants litres han caigut? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Quin dia ha plogut menys? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Quants litres han caigut? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

d) Quin ha estat el màxim període de dies seguits sense que hagi plogut gens? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Completa les frases amb les paraules següents:

ponent, migjorn, llevant, tramuntana

– Un vent humit, com ara el vent de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., pot provocar pluja.

– Un vent sec, com el vent de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., rarament causarà pluja.

– Un vent fred, com ara la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., fa baixar les temperatures.

– Un vent càlid, com el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., fa pujar les temperatures.


Nom: Data:

0

5

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Litr

es/m

2

Dies del mes

dia

dilluns

dijous

diumenge

velocitat

260 km/h

1 km/h

70 km/h

nom


1. Completa la taula amb el sentit del gir de l’última roda dentada:

Creus que pots saber, sense fer-ne el dibuix, quin sentit de gir tindran la primera i l’última roda d’un sis-tema d’engranatges de vint rodes dentades?

2. Classifica les màquines següents en simples i complexes:

tisores, cotxe, carretó, ascensor, roda, rentadora, politja

3. Pensa i contesta:

a) Quantes rodes diferents has vist?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

b) De quins materials estaven fetes?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Quin creus que és el més adequat?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:

contrari

engranatges sentit del gir

màquines simples màquines complexes


4. Indica els punts de suport, de potència i de resistència de les màquines simples següents:

5. Digues si les frases següents són veritables o falses:

V F

– La sínia es mou gràcies a l’energia humana.

– Els electrodomèstics funcionen amb energia elèctrica.

– La maquineta de fer punta funciona amb energia animal.

– La força de l’aigua fa funcionar les anomenades màquines hidràuliques.


Nom: Data:


1. Indica si són veritables o falses les afirmacions següents:

V F

– Totes les centrals elèctriques són molt contaminants.

– L’energia elèctrica és un invent de l’home modern.

– Per emmagatzemar l’energia utilitzem les piles i les bateries.

– Transportem l’energia elèctrica amb camions de gran tonatge.

– Un comptador és un aparell que mesura el consum d’electricitat.

2. Identifica, en aquest dibuix, els diferents elements a través dels quals circula l’electricitatdes de la central elèctrica fins a casa teva.

3. Completa:

Les piles i bateries contenen unes substàncies químiques molt .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Si, quan ja no les podem

fer servir, les llencem a les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., estem posant en perill el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

La solució és ben senzilla: cal dipositar les piles i bateries gastades en els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . adequats.

4. Explica breument per a què serveix el comptador.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


5. Emplena els buits del text següent:

La majoria d’aparells funcionen amb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., que arriba a casa nostra i passa per un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,el qual mesura el consum que en fem.

Els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . aturen el pas del corrent elèctric quan hi ha una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . elèctrica o bé un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

Perquè l’electricitat pugui arribar a totes les habitacions, fem passar els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . elèctrics per totesles parts de la casa i, al final, hi posem un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ., etc.

6. Quines conductes ajuden a estalviar energia elèctrica? Per què?

a) Aïllar bé una casa de l’exterior.

b) Instal·lar bombetes de molta potència.

c) Apagar els llums quan sortim d’una habitació.

d) Engegar el rentaplats quan està mig ple.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Explica per què no s’encén la bombeta en l’exemple següent:

La bombeta no s’encén perquè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


1. Completa aquest mapa conceptual:

que pateixen la contaminació causada per

està format per

El medi natural

que busca solucions


Nom: Data:


2. Completa:

La contaminació ha provocat:

– La desaparició d’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– L’acumulació de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– L’extinció de moltes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

3. Què és la desforestació?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Quina és la funció dels parcs nacionals?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Cita tres residus diferents que podries abocar en cada un d’aquests contenidors.

6. Explica com funciona una planta depuradora.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


1. Per què mengem?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Què passaria si deixéssim de menjar?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Saps què són els nutrients?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Quins tipus d’aliments hi ha?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4

Nom: Data:


5. Completa el text següent sobre la sang:

La sang és un líquid que transporta per tot el cos tant els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . procedents de l’íntestí com l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . dels pulmons.

La componen quatre elements:

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .: són els encarregats de recollir l’oxigen als . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i els nutrients a l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i de transportar-los a totes les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . del cos.

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .: tenen com a funció capturar i destruir els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . que ataquen l’or-ganisme.

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .: quan entren en contacte amb l’aire, s’agrupen i fan que la sang es torni més. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Quan ens fem una ferida, formen una . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .que evita les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .: és la part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de la sang; hi suren els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. El 90 % del plasma és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ..

6. Què cal tenir en compte per mantenir sa l’aparell respiratori?

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Explica els passos que cal seguir per curar bé una ferida:

1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


8. Completa el mapa conceptual següent:


Nom: Data:

és atacat per

El nostre cos

que provoquen

es defensa amb el

format peruna reacció de defensaexagerada s’anomena

que poden ser

les quals es poden prevenir amb


1. Observa aquesta il·lustració i classifica els animals que hi trobis segons que siguin verte-brats o invertebrats.

vertebrats: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

invertebrats: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Marca amb una creu el grup a què creus que pertany cada una de les característiquessegüents:


Nom: Data:

tenen ales




s'arrosseguen

tenen plomes

tenen escates

neixen d'ous


mamen



3. Observa aquest ecosistema i explica quines relacions alimentàries s’hi produeixen.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Escriu el nom dels nou planetes del sistema solar.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Què és un cometa? I una estrella?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


6. Completa el mapa conceptual següent:


Nom: Data:

Les roques

estan formades per

es troben en

serveixen per a

formen part del

que poden ser

que està format,a més de roques, per


1. Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:

V F

– El temps atmosfèric és la quantitat d’aigua que ha caigut en un dia.

– A les zones de muntanya fa més fred que a les situades al nivell del mar.

– Per identificar la direcció del vent fem servir el pluviòmetre.

– La calamarsa és una precipitació sòlida.

2. Completa les etiquetes amb el nom dels vents que vénen del nord, del sud, de l’est i de l’oest.

3. Explica el significat dels refranys següents.

– Pel maig cada dia un raig:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

– Cel rogent, pluja o vent:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Per què creus que durant la nit fa més fred que durant el dia?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Què ha de passar perquè l’aigua dels núvols es torni sòlida i comenci a nevar?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


Nom: Data:


6. Fes un dibuix esquemàtic d’un ascensor, un gronxador, una grua i unes pinces, i indica-hiels punts de suport, potència i resistència.

7. Contesta les preguntes següents:

a) Què és el corrent elèctric?

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

b) Quants tipus diferents de centrals elèctriques coneixes? Com funcionen?

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................


Nom: Data:


8. Què són les deixalleries?

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

9. Pensa què pots fer per mantenir el medi natural més net.

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

10. Relaciona

velocitat del vent • • penell

quantitat de pluja que ha caigut • • pluviòmetre

temperatura atmosfèrica • • anemòmetre

direcció del vent • • termòmetre

11. Posa els noms dels elements d’un circuit elèctric:


Nom: Data:


12. Relaciona cada òrgan amb l’aparell que correspongui.


Nom: Data:

L’electricitat

esprodueix en

que funcionenamb diferents

es transportaa través de

s’emmagatzemaen

travessafàcilment els

no passaa través dels

fins a

i es faservir en

que cal reciclardepositant-les en

comcom


SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

GD Naturals 4-Solucionari 10/12/03 12:45 pm Página 167

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

168

1.

2. pulmons: aparell respiratoriestómac: aparell digestiuronyons: aparell excretorcor: aparell circulatori

FEM MEMÒRIA

recollir deixalles encendre foc

molestar els animals

llençar deixalles

correctes incorrectes


169

1.


3.

4.

UNITAT 1

mongetes tomàquet

peresllimona

peixcarn

formatge llet

sal sucre aigua

origen vegetal origen animal origen mineral

boca

faringe

estómac

anus

intestí prim

intestí gros

esòfag

incisives: serveixenper tallar.

premolars: serveixenper triturar.

canines: serveixenesquinçar.

molars: serveixen per triturar.


1.

2. respiratori circulatori excretor


3.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

UNITAT 2

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

170

fosses nasals

faringe

laringe

tràquea

bronquis

pulmons

S’ha de ventilar l’habitació cada dia.

Cal procurar no respirar per la boca.



�

�

�

aparellrespiratori

aparellcirculatori

�


171

4.

5. – Expulsió de l’orina (aparell urinari).– Expulsió de residus alimentaris o excrements a través de l’anus.– Expulsió de diòxid de carboni per les vies respiratòries.– Expulsió de suor a través de la pell.

UNITAT 2

venes

aurículadreta

ventricledret

ventricleesquerre

aurículaesquerra

artèries

venes


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

172

1. – Tots els éssers vius ens relacionem amb l’entorn que ens envolta. V– L’aparell locomotor és l’encarregat de captar la informació del nostre voltant. F– El sentit de la vista decideix què cal fer en cada moment. F– El cervell és el centre on es prenen totes les decisions. V

2. – El sentit de la vista informa el cervell que el semàfor està vermell.– El cervell ordena a les cames que s’aturin a l’extrem de la vorera.– El sentit de la vista informa el cervell que el semàfor ja està verd.– El cervell ordena a les cames que ja poden començar a travessar el carrer.

3. – La medul·la espinal està dins de la columna vertebral. Fa de transmissor entre el cervell iels nervis.També és capaç de donar algunes petites ordres que cal executar amb rapidesa,com ara apartar la mà ràpidament d’un objecte que crema.

– El cervell es troba situat dins dels ossos del crani, que el protegeixen. Hi arriba tota la infor-mació dels nervis, i el cervell ordena, en cada cas, què cal fer. Consta de dues parts: l’hemis-feri dret i l’hemisferi esquerre.

– Els nervis són unes fibres primes i allargades que recorren tot el cos. Hi ha nervis a l’ull (nerviòptic), a l’oïda (nervi acústic), a tots els músculs, a tots els òrgans interns, etc.

4. Suar és un acte involuntari perquè no es pot controlar ; no es pot decidir quan s’ha de suar i quan no s’ha de fer.

5. És falsa. Hi ha sentits que disposen de molts nervis situats per tot el cos, com per exemple el tac-te. Per tant, tenim cinc sentits, però molts nervis més.

6.

7. – pèrdua de la capacitat de parlar : afàsia– manca de sensibilitat a les cames i els braços: tetraplegia– manca de sensibilitat a un costat del cos: hemiplegia– manca de sensibilitat a les cames: paraplegia

8. medul·la espinal → Transporta la informació entre els nervis i el cervell.nervi → Transporta la informació de l’entorn a la medul·la.cervell → Interpreta la informació i dóna repostes.

UNITAT 3

a)b)c)

a) b) c)


173

1. – El sistema immunitari està format pels virus i els bacteris. F– Els glòbuls blancs defensen el nostre organisme. V– Mentre els glòbuls blancs lluiten, nosaltres no notem cap símptoma. F– Les al·lèrgies es produeixen perquè el nostre cos no té defenses. F– Els esternuts, el llagrimeig, les erupcions a la pell i l’ofec són alguns dels símptomes d’una al·lèrgia. V

2. – Rentar-se les mans abans de menjar.– Tapar el menjar que es guarda a la nevera.– Abrigar-se si fa fred.

3. – Virus que ataca el sistema de defensa: sida– Malaltia mental que afecta les persones grans: Alzheimer– Plaques que obstrueixen el pas de la sang: arteriosclerosi– Estat de gran nerviosisme: estrès– Trastorns dels hàbits alimentaris: anorèxia i bulímia

UNITAT 4


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

174

1.



UNITAT 5

peixos

amfibis

rèptils

ocells

mamífers

aletes

potes

potes

ales

potes

aigua

a prop de l’aigua

terra

terra/aire

terra/aigua

neden

salten

repten

volen

caminen

ous

extremitats on viuen desplaçament com neixen

ous

ous

ous

mare


175

1. Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius i els elements inanimats d’un lloc de-terminat. Es poden classificar els ecosistemes en terrestres (bosc, prat, desert...) i aquàtics(mar, riu, llac, bassa...).Els éssers d’un ecosistema formen cadenes alimentàries.


3.



productors

4. Són els bacteris i els fongs. S’encarreguen de transformar les restes d’animals i vegetals ensubstàncies novament aprofitables pels productors (vegetals). Els descomponedors aprofiten l’ali-ment que encara contenen els cossos morts de plantes i animals. Sense aquests éssers, els eco-sistemes estarien coberts per munts de brossa natural.

UNITAT 6

lleó,ésser humà,

tigre, ós polar

conill, cérvol,insecte, ratolí

avet, pastanaga, herba, pi


176

1.


3.

UNITAT 7

galàxia Via Làctia cometa Sol

GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa Saturn

cometa

Neptú

Urà

Mart

Sol

Mercuri

Terra

Venus Júpiter

PlutóLluna


177

1. – petroli – sal – humus

2. – Roca líquida que ens proporciona energia: petroli– Roca que se separa en làmines i s’utilitza en la construcció: pissarra– Mineral que a temperatura ambient es troba en estat líquid: mercuri– Roca composta de quars, mica i feldspat: granit– Mineral molt dur que s’utilitza en la indústria de la rellotgeria: quars

3. ferro: bigues per a la construcciómarbre: escultures i construcciópissarra: teuladesor: joieriaguix: construcciópetroli: energiagrafit: mines de llapismercuri: termòmetres

4. incendis, tala d’arbres i explotacions mineres: perjudiquen el sòl vegetació abundant i adobar la terra: afavoreixen el sòl

UNITAT 8


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

178

1. – He vist a la televisió la predicció del temps que farà demà.– És propi del clima de muntanya que nevi a l’hivern.– Quin temps farà la setmana vinent?– La contaminació atmosfèrica pot afectar el clima del planeta.

2. En el moment de la fotografia ens trobem en ple hivern a l’hemisferi nord i en ple estiu a l’he-misferi sud. A l’hemisferi nord els raigs de sol arriben esbiaixats i hi ha menys hores de sol.A l’hemisferi sud arriben més verticals i hi ha més hores de sol.

3. L’aigua dels rius, dels llacs i del mar es transforma en vapor d’aigua per efecte de la calor del sol.Aquest vapor s’afegeix a l’aire de l’atmosfera i, aleshores, el vapor d’aigua es refreda i forma peti-tes gotes d’aigua, que s’agrupen formant els núvols. Quan aquests núvols descarreguen l’aiguadiem que s’ha produit una precipitació.

4. pluja: estat líquidneu, pedra i calamarsa: estat sòlid

5.

6. a) sis; nou.b) el dia 4; han caigut vint-i-quatre litres.c) el dia 15, han caigut cinc litres.d) quatre dies, des del dia 11 fins al dia 14.

7. – Un vent humit, com ara el vent de llevant, pot provocar pluja.– Un vent sec, com el vent de ponent, rarament causarà pluja.– Un vent fred, com ara la tramuntana, fa baixar les temperatures.– Un vent càlid, com el migjorn, fa pujar les temperatures.

UNITAT 9

dia

dilluns

dijous

diumenge

velocitat

260 km/h

1 km/h

70 km/h

nom

huracà

brisa

ventada


179

1. dues rodes: contraritres rodes: igualquatre rodes: contraricinc rodes: igualEn un sistema de vint rodes la primera i l’última roda girarien en sentit contrari, ja que és unnombre de rodes parell.

2. màquines simples: tisores, carretó, roda, politja.

màquines complexes: cotxe, ascensor, rentadora.

3. a), b) i c) Respostes obertes. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

4. )

5. – La sínia es mou gràcies a l’energia humana. F– Els electrodomèstics funcionen amb energia elèctrica. V– La maquineta de fer punta funciona amb energia animal. F– La força de l’aigua fa funcionar les anomenades màquines hidràuliques. V

UNITAT 10

potència resistència

suportpotència

resistència

suport


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

180

1. – Totes les centrals elèctriques són molt contaminants. F– L’energia elèctrica és un invent de l’home modern. F– Per emmagatzemar l’energia utilitzem les piles i les bateries. V– Transportem l’energia elèctrica amb camions de gran tonatge. F– Un comptador és un aparell que mesura el consum d’electricitat. V

2.

3. Les piles i bateries contenen unes substàncies químiques molt contaminants. Si, quan ja no lespodem fer servir, les llencem a les escombraries, estem posant en perill el medi ambient.La solució és ben senzilla: cal dipositar les piles i bateries gastades en els contenidors adequats.

4. El comptador serveix per mesurar la quantitat d’energia que es consumeix.

5. La majoria d’aparells funcionen amb electricitat, que arriba a casa nostra i passa per uncomptador, el qual mesura el consum que en fem.

Els fusibles aturen el pas del corrent elèctric quan hi ha una sobrecàrrega elèctrica o bé uncurtcircuit.

Perquè l’electricitat pugui arribar a totes les habitacions, fem passar els cables elèctrics per totesles parts de la casa i, al final, hi posem un endoll, una bombeta, etc.

6. a) Aillar bé una casa de l’exterior. (La calefacció s’aprofitarà bé perquè no entrarà el fred de fora.)c) Apagar els llums quan sortim d’una habitació. (Així, evitem un consum excessiu d’energia.)

7. La bombeta no s’encén perquè el corrent elèctric només pot circular d’un pol a l’altre pol de lapila, i això és impossible en el circuit del dibuix, ja que el dos extrems del cable estan connectatsal mateix pol.

UNITAT 11

central distribuïdora

torres d’alta tensió

pals de baixatensiócentral elèctrica


181

1.

2. La contaminació ha provocat:– La desaparició d’espais naturals.– L’acumulació de residus tòxics.– L’extinció de moltes espècies animals.

3. La desforestació és la pèrdua de la massa forestal.

4. La funció dels parcs nacionals és la protecció de les zones que tenen un important valor ecològic.


6. Per a la neteja de les aigües residuals, les plantes depuradores segueixen un procés de tracta-ment determinat:– Fase de filtratge i de separació de sòlids de gran volum.– Fase de sedimentació de les partícules en suspensió, amb l’ajut d’additius químics.– L’aigua, un cop neta, es fa arribar a un riu o al mar (és aigua neta, però encara no és potable).

UNITAT 12

que pateixen la contaminació causada per

el sòl

està format per

declara espaisnaturals protegits

l’aigua l’aire els animals les plantes

El medi natural

l’ésser humà

que busca solucions

reciclaresidus

prohibeix algunsgasos tòxics

protegeixanimals i plantes


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

182

1. Cal menjar perquè els aliments aporten a l’organisme els nutrients necessaris per viure i créixeri l’energia per desenvolupar l’activitat diària.

2. Si no mengéssim, no creixeríem, no podríem córrer, ni saltar, ni jugar, aniríem perdent les forces...En definitiva, no podríem viure.

3. Els nutrients són les substàncies que porten els aliments i que ens permeten dur a terme les fun-cions vitals de manteniment i de creixement.

4. Es pot parlar dels tipus d’aliments segons el seu origen, que pot ser animal (carn, peix, format-ge...), vegetal (fruita, verdura, llegums...) o mineral (aigua, sal...). Una altra opció és partir de les di-ferents seccions d’un supermercat per anar veient la varietat d’aliments que hi ha.

5. La sang és un líquid que transporta per tot el cos tant els nutrients procedents de l’intestí coml’oxigen dels pulmons.La componen quatre elements:– Glòbuls vermells: són els encarregats de recollir l’oxigen als pulmons i els nutrients a l’in-

testí, i de transportar-los a totes les cèl·lules del cos.– Glòbuls blancs: tenen com a funció capturar i destruir els microbis que ataquen l’organisme.– Plaquetes: quan entren en contacte amb l’aire, s’agrupen i fan que la sang es torni més es-

pessa. Quan ens fem una ferida, formen una crosta que evita les hemorràgies.– Plasma: és la part líquida de la sang; hi suren els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les

plaquetes. El 90 % del plasma és aigua.

6. Ventilar les habitacions; fer exercici físic, respirar aire pur i fer sortides a la muntanya; evitar elsambients carregats de fum; mantenir el nas net de mucositats per evitar respirar per la boca.

7. 1. Rentar-se les mans ben netes i, a continuació, netejar la ferida amb aigua i sabó.2. Desinfectar-la amb aigua oxigenada o iode.3.Tapar-la amb una gasa per evitar que s’embruti.

UNITATS 1, 2, 3, 4


183

8.

UNITATS 1, 2, 3, 4

és atacat per

El nostre cos

sistemaimmunitari

microorganismes

virus

que provoquen

es defensa amb el

format peruna reacció de defensaexagerada s’anomena

glòbulsblancs

al·lèrgia

que poden ser

bacteris

malalties

les quals es poden prevenir amb

mesuresd’higiene

exercicifísic


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

184

1. vertebrats: cavall, vaca, ocell, àguila, serp, gripau, mussol, talp, ésser humà.invertebrats: mosca, formiga, escarabat, aranya, papallona.

2.

3. ocell → insectes → florsàguila → serp → rata

4. Mercuri,Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

5. Els cometes són cossos celestes de forma irregular que tenen una òrbita que s’allunya molt delSol. Estan compostos de gel i pols envoltats d’un núvol de gasos anomenat cabellera.Les estrelles són astres que emeten llum. Quan són joves, acabades de formar, s’anomenen ge-gants roges, i quan comencen a refredar-se (passats molts milions d’anys) reben el nom de nanesblanques. Quan, finalment, exploten, s’anomenen supernoves.

UNITATS 5, 6, 7, 8

tenen ales




s'arrosseguen

tenen plomes

tenen escates

neixen d'ous


mamen


�

�

�

�

�

�

�

� � � �

�

�


185

6.

UNITATS 5, 6, 7, 8

Les roques

estan formades per

es troben en

serveixen per a

construcció

producciód’energia

fabricacióde joies

jaciments

pedreres mines

formen part del

sòl que poden ser

aigua aire

que està format,a més de roques, per

sorra humus

minerals


GGuuiiaa

ddiidd

ààccttii

ccaa

186

1. – El temps atmosfèric és la quantitat d’aigua que ha caigut en un dia. F– A les zones de muntanya fa més fred que a les situades al nivell del mar. V– Per identificar la direcció del vent fem servir el pluviòmetre. F– La calamarsa és una precipitació sòlida. V

2. nord: tramuntana; sud: migjorn; est: llevant; oest: ponent.

3. – Pel maig cada dia un raig: a la primavera és quan plou més en la majoria de regions catalanes.– Cel rogent, pluja o vent: quan es pon el sol i es veu el cel vermell, vol dir que plourà o farà vent.

4. La Terra, com que va girant sobre si mateixa (moviment de rotació), sempre té una part ilumina-da, que és el dia, i una part fosca, que és la nit. Això explica que durant el dia faci més calor, per-què el Sol escalfa l’aire, i que durant la nit faci més fred, perquè el Sol es pon i l’aire es va refre-dant.

5. Cal que baixin les temperatures per sota de zero graus.


7. a) El corrent elèctric és l’energia elèctrica que circula pels cables elèctrics.b) Hi ha cinc tipus de centrals elèctriques: les hidroelèctriques (obtenen electricitat a partir de

l’energia que produeix l’aigua en caure per un gran desnivell), les tèrmiques (generen electri-citat cremant combustibles), les nuclears (obtenen energia elèctrica a partir de determinatsprocessos químics), les eòliques (el vent produeix energia fent girar les aspes d’uns molins) iles solars (obtenen energia elèctrica a partir del Sol).

8. Les deixalleries són centres especialitzats en el reciclatge de residus.

9. Reciclar els residus domèstics, no embrutar l’entorn (el carrer, el poble, la ciutat, el bosc...), res-pectar l’hàbitat dels animals...

10. velocitat del vent: anemòmetrequantitat de pluja que ha caigut: pluviòmetretemperatura atmosfèrica: termòmetredirecció del vent: penell

11.

UNITATS 9, 10, 11, 12

bombeta

cable

interruptor

pila

o generador


187

12.

UNITATS 9, 10, 11, 12

L’electricitat

esprodueix en

centralselèctriques

que funcionenamb diferents

xarxeselèctriques

pilesi bateries

materialsconductors

materialsaïllants

es transportaa través de

s’emmagatzemaen

travessafàcilment els

no passaa través dels

fontsd’energia

fins a

casesi carrers

i es faservir en

aparellselèctrics

que cal reciclardipositant-les en

contenidors

com

plàstic,fusta,vidre

com

ferro,coure,

or


gd naturals 4 p1 ok - castellnou · pdf filematerials per a l’àrea de coneixement...

Documents