7 de març

9. Les Drassanes Reials (Barcelona)

Els treballs arqueològics que s’han fet durant lesobres del projecte de restauració estructural de lesDrassanes Reials de Barcelona, amb motiu de laremodelació del Museu Marítim, han permèslocalitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marccronològic altimperial que es devia perllongar fins al’època tardoromana. Destaca la trobada de lesrestes d’un mausoleu rectangular, a l’interior delqual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnescineràries de tipologia diversa i aixovars funerarisassociats. Les obres han posat de manifest tambérestes de les drassanes originals del segle XIII, deles ampliacions del segle XV i de les reformesposteriors del segle XVIII.

Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana VilardellModerador: Roger Marcet

21 de març

10. L’antic beateri de Sant Domènec deTarragona: del fòrum provincial al convent delsegle XIX

Les intervencions arqueològiques que s’han fetamb motiu de la rehabilitació de l’antic beateri hanpermès documentar una seqüència evolutiva de laciutat des d’època romana fins a l’actualitat:estructures del fòrum provincial, amb la localitzaciód’una nova volta i la documentació de paramentsdel cos sobre la Volta del Pallol, que aporten novesdades sobre els accessos al fòrum; una importantocupació d’època tardoantiga; la urbanitzaciód’aquest sector en època medieval (carrers, l’edificigòtic i les dependències monàstiques dels parespredicadors), la construcció del beateri en èpocamoderna (conjunt d’església i convent) i lesreformes d’època contemporània.

Conferenciants: Imma Teixell, Moisés Díaz, JoanEusebi Garcia BioscaModerador: Joaquin Ruiz de Arbulo Bayona

28 de març

11. Montsoriu al segle XVI. Testimonisarqueològics de l’abandonament d’un grancastell

Amb posterioritat a la darrera gran fase constructivadel segle XIV, que convertirà Montsoriu en un delsmillors exponents de l’arquitectura militar medievaldel nostre país, el castell iniciarà en el segle XV unlent però progressiu procés de decadència ques’intensificarà en el segle XVI. S’emmarca en aquestcontext cronològic la descoberta d’un dels fonsarqueològics més destacats que s’han localitzat finsara, corresponents a aquest període.

Conferenciants: Gemma Font i Valentí, Josep M.Llorens i Rams, Quim Mateu i Gasquet, SandraPujadas i Mitja, Jordi Tura MasnouModerador: Josep Manuel Rueda

11 d’abril

12. La torre de Vallferosa (Torà, Segarra):cronologia i construcció

Els anys 2006 i 2008 els programes de l’1% culturalde la Generalitat de Catalunya van fer un seguit detreballs de restauració a la torre de Vallferosa.Gràcies a això es va poder accedir al seu interior.L’observació de la seva estructura, una de les mésinteressants de l’arquitectura militar medieval, i ladatació radiocarbònica de la fusta d’un dels seuscadafals fan plantejar noves hipòtesis sobre la sevaconstrucció i cronologia, i per tant, l’adscripció al’arquitectura militar de l’entorn de l’any 1000.

Conferenciant: Joan Menchon BesModerador: Marta Sancho

25 d’abril

13. Arqueobotànica i arqueologiaexperimental. 20 anys de recerca agrícola al’Esquerda (Roda de Ter, Osona)

La paleocarpologia ha estat una eina bàsica per aldesenvolupament del projecte LEAF, dedicat al’experimentació arqueològica que, d’ençà del

11 de gener

5. Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç(Sitges, Garraf): noves aportacions alconeixement de la prehistòria del Garraf

L’any 2007 un equip de la Universitat Autònoma deBarcelona va iniciar l’excavació sistemàticad’aquesta cova, que havia estat descoberta durantel primer quart del segle XX. Se n’ha pogutreconstruir l’estratigrafia arqueològica, amb un nivelld’habitatge del neolític antic i un de sepulcral delneolític final - Calcolític amb ceràmiquescampaniformes. Els estudis de fauna i restesvegetals, juntament amb les datacions deradiocarboni, permeten caracteritzar les diferentsocupacions de la cavitat.

Conferenciants: Ferran Borrell, Anna Gómez, MiquelMolist, Carles Tornero i Oriol VicenteModerador: Josep Mestres

25 de gener

6. La Cantorella (Maldà, Urgell), una novaocupació del neolític final i del bronze inicialen plena vall del Corb

Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jacimentprehistòric evidenciat per la presència d’estructuresd’emmagatzematge tipus sitja. Les restesceràmiques permeten identificar dues fasesd’ocupació: una primera del neolític final i unasegona del bronze inicial. L’horitzó del bronze iniciales troba relacionat, a més, amb la reutilització decinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius quehan permès la identificació de restes de com amínim una trentena d’individus. Tenen un interèsespecial els processos atestats de descomposició,remoció i alteració de les restes inhumades que fandel jaciment de Cantorella un cas singular dins delcontext de la prehistòria recent catalana.

Conferenciants: Núria Armentano, Oscar EscalaModeradora: Araceli Martín

8 de febrer

7. Darreres aportacions al coneixement delneolític i l’edat del bronze al Camp deTarragona: intervencions als terrenys del’Aeroport de Reus i a la partida del CollBlanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp) (Reus,Baix Camp)

Les darreres intervencions als terrenys de l’Aeroportde Reus i a la partida del Coll Blanc a Reus (BaixCamp) han posat al descobert un nombre importantd’estructures circulars de cronologia compresaentre diverses fases del neolític i el bronze inicial.Les estructures localitzades tenen tipologies ifuncions diverses (domèstiques, funeràries, decombustió, etc.). L’estudi d’aquestes estructures idels materials que s’hi ha exhumat aporten nousconeixements al poblament d’aquesta zona delCamp de Tarragona durant aquestes fases de laprehistòria recent.

Conferenciants: Pilar Bravo, Míriam Garcia, EduardSolàModerador: Jaume Massó

22 de febrer

8. La vil·la romana de Torre Llauder. Darrerstreballs de recerca i restauració, iperspectives de futur (Mataró, Maresme)

En els darrers anys s’ha avançat en les excavacionsde recerca de Torre Llauder. Cal remarcarl’excavació íntegra del peristil i les noves dadessobre el seu jardí. S’ha iniciat un programa derestauració i una nova presentació al públic delsmosaics. Així mateix, s’ha dissenyat un Pla directorper a les actuacions futures.

Conferenciants: Joaquim Garcia i Carme PuertaModeradora: Pepita Padrós

26 d’octubre

Presentació de la pàgina web de la Tribunad’Arqueologia i del cicle de conferències2011-2012

A càrrec de Joan Pluma i Vilanova, director generaldel Patrimoni Cultural

1. De jaciments i de recerca. Narracionsdigitals multiplataforma a l’abast de tothom

QR, trending topic, amics, dispositius mòbils…calen pocs dies, a tot estirar mesos, per perdre el filde què passa a la xarxa. Cal saber-ne de tecnologiaper parlar de jaciments, d’excavacions i detroballes, d’investigadors i de conservadors, derecerca i de divulgació? Tan absurda seria unaresposta d’esquenes a la tecnologia, com basarl’estratègia en una simple experimentació de latecnologia de moda. Per què no fer-ho a partir denarracions digitals?

Conferenciant: Sílvia BravoModerador: Xavier Llovera

9 de novembre

2. Iesso. Cap a la socialització de la recercaarqueològica

Després de 21 anys de recerca arqueològica a laciutat romana de Iesso, el Parc Arqueològic deGuissona ha estat ordenat per a la visita i, juntamentamb el Museu de Guissona Eduard Camps, s’haproposat un nou discurs museogràfic. Lamuseïtzació del Parc i la nova exposició permanentdel Museu, al costat del Parc en l’edifici de laFassina, posen a l’abast del públic un equipamentpatrimonial, cultural i turístic de primer ordre. Laconferència presentarà aquest nou equipamentcultural i aprofundirà en els criteris utilitzats en elprojecte arquitectònic que s’ha fet en el Parc.

Conferenciants: Josep Guitart, Joaquim Pera, ToniGironès i Josep RosModerador: Josep Ramon Gallart

23 de novembre

3. Resultats de la intervenció arqueològica aljaciment del Bosc del Quer (Sant Julià deVilatorta, Osona)

En el transcurs de les obres del desdoblament del’Eix Transversal C-25 s’han documentat en eljaciment del Bosc del Quer entorn de 570estructures excavades al subsòl corresponents adues grans fases històriques. La primera respon ales restes d’estructures d’hàbitat a l’aire lliure id’emmagatzematge del neolític postcardial -calcolític - bronze final, i la segona a un conjunt desitges relacionades amb una intensa activitatagrícola d’època tardoromana.

Conferenciants: Xavier Carlús i Òscar de CastroModerador: Miquel Molist

14 de desembre

4. Les escultures ibèriques de Cal Posastre(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)

Les excavacions preventives fetes a causa de laurbanització del jaciment de Cal Posastre, hanposat al descobert nous fragments escultòricsrelacionats amb els descoberts l’any 1974. Lesnoves troballes aporten nova llum a la interpretaciódel monument. Van documentar-se també lesestructures constructives posteriors a la destruccióde les escultures i que pertanyen a una explotacióagropecuària tardorepublicana i altimperial romana.

Conferenciants: Àlex Vidal, Borja PelegeroModerador: Josep Guitart

Octubre 2011

Novembre

Desembre

Gener 2012 Febrer Març

Abril

Prog Trib Arq_877.qxp: Prog Trib Arq 2008 5/10/11 07:24 Página 2

1991, es fa en uns terrenys situats al costat deljaciment de l’Esquerda. Destaca sobretot el delconreu d’espècies antigues de cereals illeguminoses, identificades al jaciment gràcies al’estudi paleocarpològic. S’hi reprodueix el sistemade rotació triennal de tardor i de primavera, larotació biennal i la producció en terreny femat isense femar, amb l’estudi de la vegetació segetal iruderal. Després de 20 anys de collites, els resultatscomencen a ser significatius i aporten unaimportant informació sobre el rendiment de lescollites, el procés d’esgotament de la terra i lavinculació total de l’agricultura amb el clima enèpoques antigues.

Conferenciants: Imma Ollich, Carme Cubero,Montserrat de Rocafiguera i Maria OcañaModerador: Lluís Garcia Petit

9 de maig

14. Deu anys de recerca al castell de Selmella(el Pont d’Armentera, Alt Camp): entrel’arqueologia, la historiografia i la valoraciódel patrimoni

L’any 2003 començà el projecte “Origen i evolucióde les fortificacions a l’extrem de la Marca: elscastells del Gaià”. Aquest projecte prengué com amodel el castell de Selmella per efectuar-hi unarecerca arqueològica dirigida a ampliar elconeixement que es té sobre les primeresfortificacions que constituïren la frontera extremaentre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdovadurant els segles X i XI.

Conferenciants: Mònica López Prat, Ramon SerraMassansalvadorModerador: Josep Manuel Rueda

23 de maig

15. Caldes de Montbui: la recuperació de lamuralla medieval (Vallès Oriental)

L’Ajuntament de Caldes de Montbui està executantun projecte de recuperació de la muralla medievalal davant de la riera de Caldes, que inclou els trams

que estaven soterrats per runa fins fa poc. S’harecuperat per a la visita un llarg tram que inclou unportal, unes bestorres, un molí fariner medieval-modern, un antic desguàs romà (el torrent Salzer) ialtres elements patrimonials.

Conferenciants: Daniel Gutiérrez, Lluís Juan, AnnaMonleonModerador: Toni Caballé

6 de juny

16. El castell templer de Miravet, els seusprecedents i transformacions (Miravet, Riberad’Ebre)D’ençà de fa quinze anys, quan es presentaren a laTribuna d’Arqueologia (1995-1996) els resultats delsprimers treballs arqueològics fets pel Servei delPatrimoni Arquitectònic al castell de Miravet, larecerca hi ha continuat ininterrompudament.Actualment, producte d’un programa d’excavació irestauració sistemàtic, no només es coneix a fonsel castell templer, sinó també la fortalesa andalusinaprecedent dels segles XI-XII, al mateix temps ques’han posat al descobert els vestigis d’un poblatibèric completament desconegut.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, ImmaculadaMesas i Eduard Riu-BarreraModerador: Carles Brull

13 de juny

17. La zona paleontològica d’Isona i ConcaDellà (Pallars Jussà)

Es tracta d’una de les zones més importantsd’Europa en restes de dinosaures de finals delCretaci just abans de la seva extinció massiva. Enels darrers anys s’hi han fet nombroses campanyesd’excavacions, incloses les del 2011 finalitzadesrecentment, amb la trobada de nombroses restesòssies de dinosaures i la descoberta d’un noujaciment d’icnites.

Conferenciants: Rodrigo Gaete i Bernat VilaModerador: Àngel Galobart

20 de juny

18. Primers resultats de la intervenció a lavil·la romana del Pont del Treball a BarcelonaDurant els treballs de seguiment i control de lesobres de construcció dels accessos a l’estació dela Sagrera de l’AVE a Barcelona s’han localitzat lesrestes d’una vil·la romana, situada al costat del pontdel Treball. La part més important de les estructuresexcavades fins ara correspon a la pars urbana de la

vil·la, i s’hi han documentat diverses fasesconstructives. En la fase de major extensió, la vil·lasembla articular-se entorn a dos espais oberts, alvoltant dels quals es disposen habitacions i unestermes de caire privat. El marc cronològic generales podria situar entre el segle I i el segle V dC.

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Emiliano Hinojo iAntoni RigoModerador: Alberto López Mullor

TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA

2011 – 2012

C CCultura Arqueologia

Maig

Juny

Imatges: Urnes cineràries procedents de la necròpolis romana

de les Drassanes Reials de Barcelona.

Fotografies: José Luis Biel

Lloc: Palau Marc, sala d’actes. Rambla de Santa Mònica 8, Barcelona, a les 19 hores

Organització: Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Adreça electrònica:

arqueopaleo.cultura@gencat.cat

Prog Trib Arq_877.qxp: Prog Trib Arq 2008 5/10/11 07:24 Página 5