gent gran - barcelona · 2018. 11. 14. · és un compromís de l’ajuntament de barcelona. en el...

ENQUESTA DE LA REGIO DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENCELONA 2000.Condicde vida i hla poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCEde vida i habits de la poblacio METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida cio ENQUESLA REGIO DE 2000 Co de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGICondicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO DE BARCELONA 2000i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO DE BARCELONA 2000. Condicions de vida

gent gran

Cond

icio

ns d

e vi

da

d

e la

gen

t gra

n d

e Ba

rcel

ona

Estudis/Monografies 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

>>>>

>>>>>>>>>>>>

Cond

icio

ns d

e vi

da d

e la

gen

t gra

n d

e Ba

rcel

ona

Estu

dis/

Mon

ogra

fies

1ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000

ConèixerBarcelona

gent gran

Cond

icio

ns d

e vi

da d

e la

gen

t gra

n d

e Ba

rcel

ona

Estudis/Monografies 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

>>>>>>>>>

DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio.ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA de its de la poblacio.ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habit poblaci . LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio.ENQU REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio.ENQUESTA DE LA RPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio.ENQUESTA DE LA REGIO METROPOL BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio.ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BA

>>>>>>>>>>>>>>

La formulació de polítiques públiques i la pres-

tació de serveis requereix disposar de bons sistemes

d’informació. En els darrers anys, aquesta necessitat

de fonamentar l’acció pública en un bon coneixement

de la realitat social ha anat guanyant terreny i s'ha

convertit en un fet irrenunciable.

Dins d’aquest marc el Sector de Serveis

Personals de l’Ajuntament de Barcelona ha posat en

marxa un instrument de coneixement, l'Observatori

Barcelona. Aquest observatori té com a finalitat

generar i difondre coneixement sobre determinats

aspectes de la realitat social que afecten als dife-

rents col·lectius de la ciutat

El present estudi sobre Condicions de vida de

la gent gran de Barcelona ha estat finançat pel

Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de

Barcelona i realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals

i Metropolitants de Barcelona.

L’enquesta Metropolitana de Barcelona es va

realitzar l’any 2000 amb el finançament de la

Mancomunitat de Municipis de la Corporació

Metropolitana de Barcelona i la Diputació de

Barcelona.

2

Equip de treball:

Coordinació i redacció general:Elena Sintes, Ana Collado

Tractament i anàlisi de dades:Manel Pons, Josep M. Aragay

Amb la col·laboració de:Marta Murrià, Elisabet Queralt, Juli Sabaté

Coordinació i Edició:

Sector de Serveis Personals

Eduard Spagnolo, Gerent

Direcció Editorial:Francesc Pérez, Cap de Comunicació

Coordinació de la Publicació:Isabel López, Staff d’Imatge i Comunicació

Direcció de l’Observatori Barcelona: Jordi Plana, Director de Serveis de Planificaciói Recerca

Coordinació Tècnica:Emi Pallàs, Responsable de Planificacióde ProgramesIsabel Sánchez, Responsable del Pla de RecercaJordi Vizcaino, Cap del Programa de la Gent GranPep Gómez, Responsable d’Informacióde l’Observatori Barcelona

1ª Edició: Juliol 2002© Ajuntament de BarcelonaSector de Serveis Personal

www.bcn.es/serveispersonals

NQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLIT

E BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de v

habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habits de la poblacio ENQUESTA

A REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCEL

000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits

a poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA RE

gent gran

Introducció Pàg. 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Presentació Pàg. 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1. La categorització social 222.2. L’estructura familiar 292.3. L’ocupació prèvia i la inactivitat laboral 342.4. L’origen, la llengua i la identitat 362.5. Conclusions 46

3.1. Els ingressos 523.2. El consum 623.3. Conclusions 75

4.1. L’habitatge 824.2. L’entorn territorial: el barri 904.3. Conclusions 99

>>

Índe

x

3. L’àmbit econòmic Pàg. 51. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Qui és la gent gran Pàg. 15. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. L’espai vital Pàg. 81. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. L’àmbit sociodemogràfic Pàg. 21. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLIT

E BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de v

habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habits de la poblacio ENQUESTA

A REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCEL

000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits

a poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA RE

gent gran5. La distribució del temps Pàg. 103. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Índex5.1. Les tasques domèstiques 104

5.2. Les activitats de lleure 1105.3. Conclusions 123

6.1. Les relacions de sociabilitat 1286.2. Les relacions de solidaritat 1336.3. L’associacionisme 1366.4. Conclusions 139

1. Qui és la gent gran 1522. L’àmbit sociodemogràfic 1523. L’àmbit econòmic 1914. L’espai vital 2325. La distribució del temps 2636. Les xarxes de relació 290

7. Conclusions generals Pàg. 143. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Annex. Taules estadístiques complementàries Pàg. 151. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Les xarxes de relació Pàg. 127. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

En els darrers vint anys, la ciutat de Barcelonaha experimentat canvis importants en l'estructura dela seva població. Així, podem observar com, mentre elgrup de persones en edat activa es manté relativa-ment estable, es produeix un fort decreixement delnombre d'infants i, a la vegada, un considerable aug-ment del nombre de persones grans. Aquest fenomen,propi de l'evolució social dels països europeus alllarg de l'actual segle, és particularment intens en elcas de Barcelona quan s'analitzen les dades corres-ponents a aquest període.

De forma paral·lela a l’important incrementquantitatiu del col·lectiu de persones grans a la ciu-tat, els profunds canvis socials de les últimes dèca-des - l'increment de l'esperança de vida, el millora-ment de les condicions de salut, la progressiva con-solidació del sistema de pensions etc.- han provocatuna modificació substancial en la manera de conce-bre la vellesa. Així, va perdent sentit l'assimilació dela jubilació a la vellesa, doncs aquesta tendeix actual-ment a endarrerir-se cronològicament. D’altra banda,l’increment de l’esperança de vida ha provocat queles persones un cop desvinculades de la seva activi-tat laboral tinguin molts anys per endavant per seguirparticipant a diferents nivells. Tot això ha provocatque aquesta etapa de la vida sigui cada cop més llar-ga i més plena d’oportunitats.

Tot i això, la societat en general encara no haincorporat aquesta visió més adaptada a l’actual rea-litat social i sovint té una imatge més associada a lainactivitat. Transformar una visió estereotipada icaduca en una altra més adequada a la nostra reali-tat canviant esdevé un repte. D’altra banda, afavorirla noció de diversitat quant a les formes de jubilar-sei d'envellir, endegar línies basades en estímuls variatsi aconseguir que es percebin altres visions socials deles persones de més edat, són factors bàsics perconstruir una posició social molt més participativaque no estigui basada només en la passivitat.

En aquest sentit, és bàsic disposar de dadesque permetin conèixer les condicions de vida de lagent gran i a l’hora constatar l’evolució experimenta-da en els darrers anys. L’estudi que avui presentems’emmarca plenament en aquest plantejament, doncsés una actualització de l’explotació de les dades de laciutat en relació a la gent gran, encarregat a l’Institut

d’Estudis Metropolitans sobre la base dels resultatsde l’Enquesta de les condicions de vida i hàbits de lapoblació de la Regió Metropolitana de Barcelona del’any 2000. Desitgem que els resultats d’aquest estudisiguin d’utilitat per a totes les institucions, entitats iprofessionals interessades en conèixer la realitatsocial de la gent gran de la ciutat.

Núria Carrera i ComesCinquena Tinenta d’Alcalde i

Presidenta de la Comissió de Benestar Social

8

Presentació

La informació i el coneixement són peces clauper a la gestió i planificació de les ciutats i per a lamillora de la qualitat de vida de les persones.

Aquesta afirmació és la que ha guiat la publi-cació de “Condicions de vida de la Gent Gran deBarcelona”, amb l’objectiu d’apropar-nos a la realitatsocial de la gent gran de Barcelona; de la mateixamanera que ho hem fet amb l’edició de “Condicionsde vida de les dones de Barcelona”, publicadarecentment. Totes dues parteixen de la lectura de lesdades de l’Enquesta de la Regió Metropolitana deBarcelona de l’any 2000.

Pel que fa a la gent gran, s’observa que s’estàproduint canvis positius en el seu perfil de des delpunt de vista de les seves condicions de vida i els seushàbits, degut bàsicament a què s’està incorporant enaquest sector de població ciutadans i ciutadanes ambun major nivell educatiu i socioeconòmic.

Això no obstant, les dades de l’enquesta tambéens diuen que no podem deixar d’estar amatents a lanecessitat de proveir serveis i estimular la participa-ció de la gent gran en els afers ciutadans. Bàsicamentd’aquells que tenen més perill de quedar-se exclososde l’esdevenir de la ciutat sigui per les seves condi-cions socioeconòmiques, culturals o de salut.

Portar a terme polítiques que garanteixin la cohe-sió social de tots els actors que conformen la ciutadaniaés un compromís de l’Ajuntament de Barcelona. En elcas de la gent gran vol dir assegurar que aquests sesentin segurs en el desenvolupament de la seva vidaquotidiana i que tinguin eines per gaudir del seu tempslliure, però, també, que tots plegats sapiguem aprofitarels seus coneixements i experiències.

Aquesta publicació ens ha d’ajudar a orientarels nostre treball cap a la nostra gent gran.

Joan Clos i MatheuAlcalde de Barcelona

NQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions d

E BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQU

habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BAR

A REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habi

000. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA RE

a poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000

Intro

ducc

ió

de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLIT

UESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de v

RCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la poblacio ENQUESTA

its de la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCEL

EGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits

. Condicions de vida i habits de la poblacio. ENQUESTA DE LA RE

>>>>>>>>>

Plantejament de l’informe

L’estudi sobre Les condicions de vida de la gent

gran de Barcelona es planteja com a objectiu el

coneixement i l’anàlisi de les condicions de vida i els

hàbits de la població vella resident a Barcelona per

tal de conèixer quines són les seves característiques

i comprendre la seva situació en diversos àmbits de la

vida social.

L’estructura del present informe manté la línia

desenvolupada en altres treballs de l’Enquesta,

partint de la delimitació de diversos àmbits des dels

quals és interessant veure la situació de la gent gran

a la ciutat de Barcelona. Els àmbits són: la família i

el perfil sociodemogràfic, l’àmbit econòmic (ingres-

sos i consum), l’espai vital (l’habitatge i l’entorn

territorial), la distribució del temps (el treball domès-

tic i les activitats de lleure) i les xarxes de relació.

L’informe es basa en la situació actual del col·lectiu

de gent gran, estudiant les seves condicions de vida

i els seus hàbits en el moment en què es va realitzar

la consulta a la població (l’any 2000). També s’analit-

za l’evolució d’aquesta situació en el període

comprès entre les dues últimes edicions de l’en-

questa: 1995 i 2000.

El primer objectiu d’aquest treball és descriu-

re les característiques sociodemogràfiques de la

gent gran que viu a Barcelona, estudiant el seu posi-

cionament social dins de l’estructura social, els trets

principals del seu entorn familiar, la seva relació

amb el món laboral i la seva identitat geogràfica i

lingüística. El segon objectiu és analitzar les condi-

cions de vida de la gent gran a partir dels aspectes

econòmics i l’espai vital en què aquestes condicions

es desenvolupen. El tercer objectiu és saber com

distribueix la gent gran el seu temps diari, diferen-

ciant la dedicació a les tasques domèstiques i les

activitats de lleure. El quart i últim objectiu és conèi-

xer les formes de relació social de la gent gran, trac-

tades des de tres vessants, la sociabilitat, la solida-

ritat i l’associacionisme.

L’anàlisi parteix de la hipòtesi que el col·lectiu

de gent gran de la ciutat de Barcelona es caracterit-

za per una elevada heterogeneïtat. Aquest tret té

dues conseqüències importants. La primera és que

les condicions de vida de la gent gran venen deter-

minades per les variables socials com l’estatus

social, l’educació rebuda, la seva història laboral i

els rols atributis al gènere. La segona es relaciona

amb l’edat de la gent gran. Es fa necessari distingir

entre dos grups de gent gran, situant el punt d’infle-

xió entorn als 74 anys, perquè presenten unes

característiques sociodemogràfiques i unes condi-

cions i hàbits de vida diferenciades. El grup dels més

joves és més homogeni, gaudeix d’unes millors

condicions de vida, participa més en activitats de

lleure, les seves xarxes de relació són més extenses

i és més participatiu en la vida social.

Així, l’informe estudia cinc grans àmbits de la

vida quotidiana: el sociodemogràfic, l’econòmic, l’es-

pai vital, la distribució dels temps i les xarxes de rela-

ció. Al llarg de l’informe i per a cada tema s’analitza

quina és la situació actual de la gent gran en compa-

ració a la resta de població, quines diferències es

detecten dins el propi col·lectiu vell i com ha evolu-

cionat en el període 1995-2000 la situació en cada

àmbit concret.

Entre els principals avantatges d’aquest estu-

di hi ha la possibilitat de fer una radiografia prou

completa de les formes i condicions de vida de la

gent gran a Barcelona, recollint informació de diver-

sos àmbits i analitzant la interrelació entre ells.

També és destacable la capacitat de fer anàlisis

12

dinàmiques estudiant l’evolució de les condicions de

vida en el període 1995-2000. Per contra, la principal

limitació d’aquesta investigació prové de no ser una

enquesta específicament dirigida al col·lectiu de

gent gran. És per això, que hi manquen alguns

aspectes rellevants relacionats amb les seves

condicions de vida, sobretot aquells vinculats als

àmbits de la salut, l’autonomia funcional o les

necessitats socials. Una segona limitació és que la

pròpia metodologia de l’enquesta exclou, d’una

banda, aquelles persones grans que tenen un estat

de salut precari i no estan capacitades per respon-

dre el qüestionari i, d’altra banda, la gent gran que

viu en residències geriàtriques o en altres llars

col·lectives. Cal advertir, doncs, que amb aquestes

dues exclusions, queden fora de l’estudi les perso-

nes grans més dependents.

Aspectes metodològics

La informació que es presenta en aquest estu-

di procedeix de la base de dades de l’Enquesta de la

Regió de Barcelona, de la qual s’ha treballat amb la

subpoblació de la ciutat de Barcelona per a l’elabo-

ració d’aquest monogràfic. 1 L’anàlisi de les condi-

cions de vida de la gent gran de Barcelona està

centrada en els resultats de l’edició dels anys 2000 i

1995, amb l’objectiu de no limitar l’estudi només a la

descripció de la situació actual i introduir-hi l’anàlisi

de l’evolució dels diferents aspectes que es tracten.

L’any 1995 la submostra de Barcelona fou de

2.115 persones entrevistades, de les quals 517 eren

majors de 64 anys. L’any 2000 es van entrevistar 1.890

barcelonins, dels quals 484 superaven els 64 anys. En

tots dos casos, s’ha recollit informació de la població

de 18 i més anys. El nivell d’error relatiu assumit es

troba situat al voltant del ±2% per al conjunt de la

ciutat i del ±4,5% per al subcol·lectiu vell.

L’explotació estadística es basa en la descrip-

ció dels principals aspectes que caracteritzen aquest

col·lectiu, així com dels seus principals condicio-

nants. Per a això, es presenta un informe descriptiu

basat en freqüències i en creuaments bivariants o,

fins i tot, quan la grandària de la mostra ho permet,

trivariants, amb l’objectiu d’establir diferències dins

del grup de gent gran en funció de factors generacio-

nals, culturals, econòmics, etc.

El tipus d’anàlisi utilitzat en aquest informe ha

estat majoritàriament descriptiu i s’han escollit com a

variables de segmentació les estàndards en la inves-

tigació sociològica, l’edat, el gènere, el nivell d’estu-

dis i la categoria socioprofessional familiar.

Pel que fa a l’estructura de l’informe i donat el

volum d’informació amb què s’hi treballa, s’ha optat

per incorporar en el text només les taules i els gràfics

que recullen les principals informacions i adjuntant la

resta de dades en un annex final de taules.

13

Intr

oduc

ció

1Per tal de garantir la representativitat estadística de les dades corresponents als dos grups d’edat dins del col·lectiu de gent gran, s’ha aplicat una

ponderació a posteriori a les dades de l’enquesta per a ajustar-les a la distribució poblacional d’aquests grups d’edat. Com a conseqüència d’aquestaponderació, les dades globals del conjunt de la ciutat es veuen lleugerament modificades en relació als resultats publicats en la resta d’informes de

l’Enquesta de la Regió de Barcelona. Amb tot, aquestes variacions no són significatives i en cap cas interfereixen en la interpretació

1. Q

ui é

s la

gen

t gra

n







>>>>>>>>>

La investigació sobre les condicions de vida

de la gent gran està esdevenint un fenomen creixent

a les societats occidentals com a conseqüència del

procés d’envelliment demogràfic que s’hi està

produint en les últimes dècades. Les tendències

demogràfiques estan conduint a l’increment de la

proporció de persones grans sobre el conjunt de la

població. Aquesta creixent presència de gent vella

en l’estructura poblacional representa l’existència,

als països desenvolupats, d’un gruix important de

persones socialment definides com a incapacitades

per treballar.

Paral·lelament a l’envelliment demogràfic, es

produeix també un canvi en el posicionament social

de la gent gran que apunta en dues direccions.

D’una banda, arribar a la vellesa significa un decliu

en la posició social de la gent gran, ja que es perd un

dels rols més importants que els individus desenvo-

lupen durant l’edat adulta, com és el treball. A més a

més, també significa, sobretot en els últims anys de

vida, pèrdues importants en els àmbits de les rela-

cions familiars (la parella), la salut, l’autonomia i els

ingressos econòmics. Però, per una altra banda,

cada vegada més, els individus que arriben a la

vellesa ho fan en millors condicions de salut, són

més independents, autònoms, més actius i disposen

d’un elevat número d’hores de temps lliure. Tot

plegat, representa una major disponibilitat per

adquirir nous rols en aquesta etapa de la vida. La

nova perspectiva sobre l’envelliment es resumeix en

el lema de les Nacions Unides amb motiu de l’Any

Internacional de les Persones Grans (1999), “una

societat per a totes les edats”. Es tracta d’una visió

de la vellesa que reconeix la importància de les rela-

cions intergeneracionals, així com la creixent parti-

cipació de la gent gran en la vida social.

La transformació en l’estructura de la pobla-

ció comporta una sèrie de conseqüències sobre l’or-

ganització social, per bé que sovint la vellesa està

acompanyada d’un increment de les necessitats

socials. La problematització de la vellesa ha coinci-

dit amb altres transformacions en l’àmbit familiar,

que han traspassat l’atenció a les persones grans de

l’entorn familiar a l’àmbit públic. Aquesta situació ha

fet créixer, en els últims anys, la importància dels

programes públics de protecció social envers

aquest col·lectiu i la necessitat de conèixer les

seves formes de vida i les seves necessitats assis-

tencials.

L’envelliment es pot estudiar des de diverses

perspectives i disciplines. Des d’un punt de vista

biològic, es tracta d’un procés de canvis i transfor-

macions fisiològiques que acompanya a l’ésser

humà des del seu naixement fins a la seva mort.

Aquest procés és paral·lel a un altre, el social. És a

dir, els canvis que els actors socials experimenten

en els rols que desenvolupen, en les seves posicions

i en les seves relacions socials. És des d’aquesta

perspectiva que s’analitza l'envelliment en aquest

informe.

Qualsevol investigació sobre un segment

determinat de població ha de partir d’una delimitació

d’aquest col·lectiu. En el cas de la gent gran, la

majoria de les investigacions sobre la vellesa a

nivell nacional i internacional determinen els 65 anys

com l’edat a partir de la qual es pot parlar de pobla-

ció gran. La delimitació d’aquests col·lectiu es pot

basar en multitud de criteris, d’entre els quals en

destaquen dos. El primer és un criteri cronològic,

que defineix com a vella aquella persona que arriba

a una certa edat. El segon criteri es basa en la defi-

nició d’aquest segment de població a partir del

compliment d’alguna característica determinada,

com, per exemple, l’exclusió del mercat laboral.

16

Ambdues definicions inclouen persones que

no pertanyen pròpiament al grup de la gent gran, ni

tothom esdevé gran a partir de la mateixa edat, ni

tots els exclosos del mercat laboral són persones

grans. Aquest informe parteix d’una solució de sínte-

si comú en aquesta mena d’investigacions, i es defi-

neix la vellesa en base a l’edat a partir de la qual la

major part de la població està exclosa del mercat

laboral. L’exclusió del mercat laboral es medeix aquí

a partir de la jubilació, és a dir, no es compta amb la

gent potencialment activa –bàsicament estudiants i

mestresses de casa–, que, malgrat no participar del

mercat laboral, són col·lectius que no necessària-

ment tenen a veure amb la vellesa.

La vellesa sol començar socialment en el

moment en què l’individu abandona el mercat labo-

ral, situació que actualment està establerta de forma

legal en els 65 anys. Atenent a les dades de l’en-

questa, és efectivament a partir dels 65 anys quan la

majoria de població està situada fora del mercat

laboral. Observant el gràfic 1.1 es comprova que, si

bé el procés d’abandonament del mercat de treball

s’inicia als 60 anys, és a partir dels 65 on la majoria

de la població hi resta exclosa i queda situada dins

el col·lectiu de jubilats (gràfic 1.1.).

Tanmateix, la definició de vellesa a partir de la

sortida del mercat laboral planteja un problema meto-

dològic. Definir la vellesa a partir de la jubilació és un

criteri vàlid per als homes, ja que la majoria d’ells

participen del mercat de treball, però la situació de

les dones és ben diferent i força més complexa. Es

poden diferenciar bàsicament dos tipus de dones en

relació amb la delimitació de la vellesa. En primer

lloc, hi ha les dones que han participat en el món del

treball retribuït i que, igual que els homes, passen a

formar part del col·lectiu legalment vell en el moment

de la jubilació. I en segon lloc, hi ha les dones que

desenvolupen el rol de mestresses de casa i, que per

tant, no tenen definida cap edat de jubilació.

En conseqüència el gènere planteja dues rela-

cions diferents amb la vellesa. Per a les dones que

han estat ocupades en el mercat laboral, la delimita-

ció és la mateixa que per als homes, és a dir, el

17

1. Q

ui é

s la

gen

t gra

nGràfic 1.1. Percentatge de persones jubilades a Barcelona segons grups d’edat. Any 2000

100

90

80

70

60

% 50

40

30

20

10

0

50-54 anys 55-59 anys 60-64 anys 65-79 anys 70-74 anys 75-79 anys 80-84 anys 85 anys omés

gent

moment de la jubilació. En canvi, per a les dones que

desenvolupen el rol de mestresses de casa, no hi ha

edat oficial de jubilació i, per tant, aquest és un criteri

difícilment aplicable en aquest col·lectiu. Tanmateix,

cal considerar que la vellesa no és només un fet indi-

vidual, sinó que també té una dimensió familiar,

sobretot en les generacions objecte d’aquest estudi,

on sovint els rols desenvolupats per les dones estan

en funció dels rols dels marits. En aquest cas, la

situació laboral del marit condiciona el posiciona-

ment social de la dona i es pot dir que, en les gene-

racions més velles, les dones que es dediquen a les

tasques de la llar són socialment tractades com a

jubilades quan el seu marit es jubila.

Amb tot, un cop definit el segment de població

considerat com a vell, s’ha de tenir en compte que

aquest no és un concepte unidimensional, sinó que

el col·lectiu de gent gran presenta una elevada hete-

rogeneïtat. Dels diversos factors que influeixen en la

configuració de les diferències en les condicions i

els hàbits de vida de la gent gran en destaquen dos,

el gènere, i l’edat. En el present informe es recull

parcialment aquesta diversitat definint dos grups

d’edat en què els 74 anys fan de punt d’inflexió,

d’acord amb altres investigacions fetes en aquest

àmbit, que assenyalen els anys a l’entorn de 74 com

l’edat a partir de la qual es detecten diferències

notables en les formes de vida de la gent gran. Així,

doncs, la població gran que pertany al grup més jove

(de 65 a 74 anys) presenta característiques diferen-

ciades del grup més vell (de 75 i més anys). Els

primers solen tenir un estat de salut més bo, es

desenvolupen amb un major grau d’autonomia i

mantenen una major xarxa de relacions socials que

la població més vella.

En aquest informe es presenta, doncs, la gent

gran com un col·lectiu amb unes formes de vida dife-

renciades de les de la resta de població i amb una

elevada heterogeneïtat interna. Els factors que més

influeixen en la diversitat d’aquest col·lectiu són el

gènere i l’edat, però també és rellevant l’efecte d’al-

tres factors com ara el posicionament social (mesu-

rat mitjançant la categoria socioprofessional fami-

liar) i el capital educatiu.

18

gran19

1. Q

ui é

s la

gen

t gra

n

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic







>>>>>>>>>

La primera aproximació a les condicions de

vida de la gent gran de Barcelona és una descripció

de les seves característiques sociodemogràfiques,

amb l’anàlisi del seu posicionament dins l’estructura

social mitjançant les variables d’edat, gènere, estat

civil, nivell educatiu i estatus social. Un cop descrits

els principals trets d’aquesta població, s’estudia el

seu entorn familiar, analitzant el tipus de llar on resi-

deixen. El capítol es complementa amb l’estudi d’un

dels trets més característics d’aquest col·lectiu, la

seva inactivitat laboral. En aquest àmbit es tracta

l’ocupació prèvia, les situacions d’inactivitat laboral i

la forma en què els antics ocupats han sortit del

mercat laboral. Finalment, es tanca el capítol analit-

zant la configuració de la identitat de la gent gran de

Barcelona, a través del seu origen geogràfic, el

coneixement i l’ús de la llengua catalana i el senti-

ment d’identitat.

2.1. La categorització social

El procés d’envelliment de la població és la

conseqüència de la transformació de la seva estruc-

tura d’edats, fruit de l’evolució demogràfica del darrer

segle. Aquesta dinàmica s’ha caracteritzat per un

allargament de l’esperança de vida i un descens

prolongat de la natalitat. La conseqüència més imme-

diata és una estructura de població cada vegada més

envellida, és a dir, un increment significatiu i continu

del pes de la població vella. La ciutat de Barcelona no

s’escapa d’aquest procés: l’any 2000, les dades de

l’enquesta indiquen que la proporció del col·lectiu

major de 64 anys sobre el conjunt de la població és

d’una quarta part, amb un creixement del 4% entre

l’any 1995 i 2000.

La dada és prou important numèricament com

per merèixer una anàlisi dels trets que caracteritzen

aquest segment de la població. D’entrada, perquè no

es tracta d’un grup homogeni, sinó força heterogeni si

ens atenem a les principals variables que afecten el

seu perfil sociodemogràfic, com l’edat, el gènere,

l’estat civil, el nivell educatiu i l’estatus social.

2.1.1. Edat i gènere

Una primera variable a considerar és l’edat. Al

respecte es poden fer dos comentaris:

1. Òbviament, la major part de la gent gran es

concentra en els segments menys envellits d’aquest

col·lectiu, que corresponen al tram entre els 65 i els

74 anys (el 57.9% a l’any 1995 i el 53.8% a l’any 2000).

2. Tanmateix, un tret extraordinàriament signifi-

catiu és l’evolució d’aquests darrers cinc anys, amb

un superior ritme de creixement dels grups d’edats

més avançades. La població de 75 i més anys s’ha

incrementat un 3% entre els anys 1995 i 2000, mentre

el grup de 65 a 74 anys ha baixat un 13% en el mateix

període. La tendència es deu a que les generacions

que actualment estan arribant als 65 anys són menys

nombroses, i la lògica es mantindrà en els primers

anys del segle XXI, quan arribaran als 65 anys les

generacions nascudes durant el període 1936-41, més

buides com a conseqüència de la guerra civil. El

resultat és un procés de sobreenvelliment demogràfic

a la ciutat de Barcelona, paral·lel a la resta d’Espanya

i al conjunt dels països desenvolupats. Aquest major

increment del grup de persones més velles (les que

tenen més problemes de salut, de mobilitat, és a dir,

les més dependents) implicarà la formulació de políti-

ques socials específiques per a elles.

El repte en aquests propers anys és, per tant,

guanyar anys a la vida (taula 2.1.)

La segona variable a analitzar és el gènere, que

en el cas de la gent gran té una importància gens

menyspreable. La població més gran de 64 anys es

majoritàriament femenina (el 61.6% són dones).

22

NQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la pobla

io. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de l

oblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits d

a poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habit

e la poblacio ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habit

e la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habit

Aquesta desigual presència d’homes i de dones s’agu-

ditza a mesura que hom es fa gran. L’any 2000, els homes

de 65 a 69 anys són el 44.4% d’aquest segment d’edat –i

les dones el 55.6%–, en canvi pel que fa als més grans

de 85 anys, els homes són només el 26.6% i les dones

73.4%. Aquest desequilibri de gèneres és conseqüència

de la sobremortalitat masculina que es produeix pràcti-

cament des del naixement, però sobretot al arribar a la

vellesa. A una mateixa edat, moren més homes que

dones, i a més, moren abans (més joves) que les dones.

Tanmateix, observant les dades de l’índex de masculini-

tat durant el quinquenni analitzat s’aprecia una reducció

d’aquest desequilibri: la diferència entre la presència

d’homes i de dones en les edats més joves (de 65 a 79

anys) es fa més petita (taula 2.2.).

Las causes reals que expliquen aquesta

desigual pauta de mortalitat entre dones i homes enca-

ra no s’han descobert (no es coneixen). Els diferents

autors es decanten per una varietat de factors expli-

catius que van des dels genètics o fisiològics fins als

socials. La pauta de mortalitat per gènere condiciona

l’esperança de vida, és a dir, el nombre mitjà d’anys

que s’espera que visqui una persona en el moment del

seu naixement. La major mortalitat masculina a gaire-

bé totes les edats es tradueix en una esperança de

vida menor que la de les dones. A la ciutat de

Barcelona, amb dades de 1999, les dones tenen una

mitjana de 7.5 anys més de vida que els homes: l’espe-

rança de vida al moment del naixement dels homes és

de 74.7 anys i de les dones és de 82.2 anys. Vivim una

23

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Taula 2.1. Distribució de la gent gran de Barcelona segons edat. Evolució període 1995-2000

Grups d’edat 1995 2000

65-69 30.8 27.8

70-74 27.1 26.0

75-79 18.7 21.4

80-84 13.2 13.2

85 i més 10.2 11.7

Total 100.0 100.0

(517) (484)

Taula 2.2. Relació de masculinitat de la gent gran de Barcelona segons edat. Evolució període 1995-2000

Grups d’edat 1995 2000

65-69 77 80

70-74 69 70

75-79 56 62

80-84 49 47

85 i més 37 36

Total 62 63

situació de feminització de la vellesa: són més les

dones velles que els homes i, a més, viuen més anys.

2.1.2. Estat civil

L’estat civil de la gent gran és, òbviament, molt

diferent del de la resta de la població. L’estat civil de

la població menor de 65 anys es manté entre l’any

1995 i el 2000: la gent està casada (56.4%) o soltera

(37.0%), i només el 6.7% són vidus o separats o divor-

ciats. Tanmateix, s’hi perfila un tret que és significatiu

a la vellesa: la major presència femenina en les situa-

cions de viduïtat, separació o divorci; així a 1995 les

vídues eren cinc vegades més que els vidus (4.3% i

0.8% respectivament), proporció que ha augmentat el

2000 (4.0% de dones i 0.2% d’homes). Igualment, les

dones separades o divorciades són més nombroses

que els homes tant a l’any 1995 com a l’any 2000 (al

voltant del 6% i del 3% respectivament). Això és degut

a que els homes que es separen, divorcien, o envi-

duen es tornen a casar o aparellar en major proporció

que les dones (gràfic 2.1.).

Els majors de 65 anys tenen gairebé la mateixa

proporció de casats que els més joves (una mica més

de la meitat), i canvien l’estat de solteria per el de

viduatge en la mateixa proporció (36.0%). Ara bé, el

gènere hi introdueix diferències importants: així, tres

quartes parts dels homes estan casats i només un de

cada sis és vidu, mentre la meitat de les dones son

vídues i només dues de cada cinc estan casades. La

convivència, doncs, és més freqüent per als homes

que no pas per a les dones, ja que tant a 1995 com a

l’any 2000, la proporció de vídues triplica la de vidus,

les dones casades són la meitat que els homes, i hi ha

1.4 vegades més de dones separades o divorciades

(gràfic 2.2.).

Aquesta desigualtat, que resulta de la sobre-

mortalitat masculina, creix a mesura que avança

l’edat de les persones. Això fa que les dones velles

visquin els últims anys de les seves vides vídues i en

molts casos soles. Entre les persones de 75 i més

anys, dos de cada tres homes segueixen casats,

situació que només viu una de cada quatre dones.

Tres de cada cinc dones són vídues, mentre que els

barons vidus són un de cada quatre.

L’evolució dels darrers cinc anys sembla anar

cap a situacions més confortables per als homes

24

Gràfic 2.1. Estat civil de la població de Barcelona segons grups d’edat. Any 2000

60

50

40

% 30

20

10

0

Menors de 65 anys De 65 i més anys

� Solter/a � Casat/da � Vidu/a � Separat-Divorciat/da

(increment dels que segueixen casats, decreixement

del nombre de vidus). Les situacions de soledat, com

a conseqüència de separacions, divorcis i, sobretot,

viduïtat, són fonamentalment cosa de les dones.

2.1.3. Nivell educatiu

El nivell d’educació és un altra variable dife-

renciadora, no només de les generacions més velles

en relació a les joves i adultes, sinó dins del propi

col·lectiu vell. La gent gran és la de menys nivell d’ins-

trucció, fet que s’aguditza a les edats més avançades.

Les dades de les enquestes de 1995 i 2000 així ho

demostren. El nivell educatiu més freqüent entre la

població menor de 65 anys és el secundari (39.0%

l’any 2000), en canvi, per als més grans és l’ensenya-

ment primari (43.7%). Només el 5.1% dels menors de

65 anys són analfabets o no han acabat els estudis

primaris; entre la gent gran, la proporció arriba a un

terç. Respecte els estudis universitaris, les diferèn-

cies també són importants: el 26.0% de la població

menor de 65 anys ha acabat aquesta formació, però

només un 10.9% de la gent gran ho ha fet (gràfic 2.3.).

L’evolució del nivell d’estudis entre les enques-

tes de 1995 i 2000 sembla positiva per a l’increment

del capital educatiu de la població barcelonina, ja

que es redueix la població que té menys estudis i

s’incrementa la proporció de persones amb estudis

superiors. Aquesta evolució del nivell educatiu de la

població barcelonina és positiu, ja que l’educació és

un instrument que permet accedir a més informació i

a més recursos, fet que pot tenir com a resultat la

reducció de les desigualtats socials.

El nivell educatiu disminueix a mesura que

augmenta l’edat de les persones, com a conseqüèn-

cia de l’històricament desigual accés a l’ensenyament

entre les diferents generacions. El nivell educatiu és

també històricament inferior entre les dones respecte

als homes (una vegada més, el gènere és una variable

diferenciadora), encara que aquesta desigualtat

sembla esborrar-se entre les generacions de joves

actuals. Totes les dones, majors i menors de 65 anys,

tenen nivells educatius inferiors als dels homes,

excepte en el cas dels estudis universitaris, l’any 2000,

en què les dones menors de 65 anys que han acabat

els estudis universitaris són un 7% més que els

homes. Aquesta darrera dada, és un indicador d’un fet

notable: l’increment de dones amb estudis universita-

ris entre 1995 i 2000, que ha suposat un 58% respecte

al 31% dels homes, creixement degut a l’accés a la

25

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Gràfic 2.2. Estat civil de la gent gran de Barcelona segons gènere. Any 2000

100

80

%60

40

20

0


� Solter/a � Casat/da � Vidu/a � Separat-Divorciat/da

universitat de noies, que en aquests moments és

superior al dels nois de la mateixa edat.

Gènere i edat són les dues variables més expli-

catives de la desigualtat en els nivells educatius de la

gent gran. Les persones més velles i les de sexe

femení s’han vist privades de l’accés a l’educació.

Les primeres perquè els ha tocat viure un període

històric ple de dificultats econòmiques i socials, on el

sistema educatiu no era universal i l’escolarització

depenia, sobretot, dels recursos econòmics i cultu-

rals de les famílies; en aquestes circumstàncies, la

incorporació al món educatiu era un privilegi de grups

reduïts de població. Les dones, a més, han patit un

altre factor: el seu rol social específic que és diferent

al dels homes; el futur esperat pels homes era la

carrera professional per a la qual necessitaven uns

certs coneixements que solament es podien assolir

anant a les institucions educatives, en canvi el futur

esperat per a les dones era la carrera familiar, és a

dir, tenir cura dels membres de la llar i realitzar les

tasques domèstiques. Per adquirir aquests coneixe-

ments, la transmissió dels mateixos de dona a dona,

de mare a filla, era suficient.

La major part de les persones grans es van

quedar amb els estudis primaris. Aquesta dada

apareix, tant per a les dones com per als homes a les

enquestes de 1995 i 2000, (excepte el 1995 en què la

majoria de 75 i més anys ni tan sols els havien

acabat). L’edat, i també el gènere, marquen clares

diferències que es noten bàsicament en els dos

extrems de la distribució dels estudis, d’una banda

els analfabets o amb educació primària incompleta i

d’altra banda els que tenen estudis universitaris. Les

persones que no saben llegir ni escriure són bàsica-

ment dones, mentre les que han acabat estudis

universitaris són, sobretot, homes. En conjunt, tres

breus conclusions caracteritzen el nivell educatiu de

la gent gran. Una primera es relaciona amb l’edat: les

dones i els homes majors de 74 anys són els que

tenen nivells educatius inferiors. La segona va lligada

al gènere, les dones grans estan menys instruïdes

que els homes. I, per últim, l’evolució entre 1995 i 2000

reflecteix un decrement de la proporció de persones

grans, d’ambdós gèneres, en els nivells educatius

més baixos, augmentant la seva presència en els

estudis superiors (gràfic 2.4.).

Aquestes dades són el resultat de les diferents

trajectòries vitals de les generacions que conviuen a

la ciutat de Barcelona. Les desigualtats educatives

26

Gràfic 2.3. Nivell d’estudis de la població de Barcelona segons grups d’edat. Any 2000

100

80

%60

40

20

0


� Analfabet/a � Primària incompleta � Estudis primaris � Estudis secundaris � Estudis universitaris

s’aniran reduint a mesura que arribin al 65 aniversari

generacions més joves amb nivells educatius supe-

riors i més homogenis segons gènere.

2.1.4. Estatus social

Un tret característic de les societats humanes

és la desigualtat social. A mesura que les societats

es desenvolupen i es fan més complexes, les

desigualtats són cada vegada menys personals o

conjunturals i més socials. Aquestes situacions de

desigualtat i dependència, arrelades a l’estructura

social, col·loquen els individus en posicions inferiors

i superiors segons la distribució de la riquesa, els

recursos, els privilegis, els drets, els valors socials, el

treball, o el poder, com a factors més destacats.

La divisió social del treball és un element deci-

siu d’estratificació social en la nostra societat. És per

això que, amb freqüència, s’utilitza en l’anàlisi socio-

lògica la relació de les persones amb l’activitat labo-

ral i la seva posició com una forma de mesura de la

desigualtat entre les persones, és a dir, com un indi-

cador de classe social. En aquest estudi s’ha creat un

indicador que ens mesura la posició social dels indi-

vidus en la societat que s’anomena categoria socio-

professional familiar. Aquest s’ha elaborat tenint en

compte la categoria ocupacional no només de la

persona entrevistada, sinó també la del cap de famí-

lia (combinant la categoria ocupacional de la persona

entrevistada amb la del cap de família).

L’evolució de la categoria socioprofessional

familiar en el conjunt de la població de Barcelona en

els últims cinc anys és positiva, degut a que s’incre-

menta, en aquest període, la proporció de població

amb categories altes, englobant un mica més d’un

terç de la població a l’any 2000. La mateixa proporció

de població es situa en la categoria baixa, però sola-

ment s’ha incrementat un 1% entre l’any 1995 i el 2000.

La caiguda important, un 20%, és per a les classes

mitjanes.

Aquesta evolució de la posició ocupacional

familiar a la ciutat de Barcelona és ben diferent entre

el col·lectiu de població jove i adulta i el de la gent

gran. Hi ha dos elements a destacar. Per una banda,

la major homogeneïtat de classe social de la gent

27

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Gràfic 2.4. Nivell d’estudis de la gent gran de Barcelona segons gènere. Any 2000

60

50

40

% 30

20

10

0

Analfabet/a Primària Estudis Estudis Estudis incompleta primaris secundaris universitaris

� Dones � Homes

gran davant l’heterogeneïtat de la població més jove.

Així, per l’any 2000, la meitat de la població vella és de

categoria baixa, i l’altre meitat es distribueix entre el

17.4% de categoria mitjana i el 28.5% de l’alta. Al

contrari, la població menor de 65 anys està més

repartida segons la situació socioprofessional i, a la

vegada, es troba en millor posició, ja que el major pes

de població es situa en les categories altes, en un

38.3%; un terç en la baixa, i el 27.8% restant en cate-

gories mitjanes (gràfic 2.5.).

Tanmateix, per una altra banda, l’evolució de la

posició social de la gent gran entre l’any 1995 i el 2000

és més favorable que no pas entre la població jove i

adulta. Les categories mitjanes redueixen la seva

presència en ambdós col·lectius, però a favor bàsica-

ment de l’augment de la categoria baixa en el cas dels

més joves i adults, i de l’augment de la categoria alta

per a la gent gran, que també veuen disminuir la seva

presència, un 10% menys, en les categories baixes.

Les diferències encara són més importants si

tenim en compte el gènere. Les dades de la catego-

ria socioprofessional familiar són un altre indicador

dels canvis que estan vivint les dones. La situació

d’inici és desfavorable per a les dones, però les

transformacions les afavoreixen. Al comparar les

dades entre homes i dones majors de 65 anys, el

primers gaudeixen de millor posició. Per exemple, a

l’any 2000, en la categoria alta es situen el 34.6% dels

homes, mentre que les dones són el 24.7%. Però,

comparant les dades entre homes i dones menors de

65 anys, aquestes estan millor situades que els

homes. Per exemple, el 36.4% d’homes són de cate-

goria alta mentre que les dones són el 40.0%; el

37.8% són homes de categoria baixa, mentre que el

28.2% són dones (gràfic 2.6.).

La variació entre 1995 i 2000 és favorable a les

dones, sobretot, per les més grans. Els homes menors

de 65 anys de categories altes han incrementat un

28

Gràfic 2.5. Categoria socioprofessional familiar de la població de Barcelona segons grupsd’edat. Any 2000

100

90

80

70

60

% 50

40

30

20

10

0


� Alta � Mitjana � Baixa

1%, mentre que les dones ho han fet un 18%; i en el

cas de las categories baixes els homes han augmen-

tat un 17% i les dones un 11%. Entre la gent gran, els

homes majors de 65 anys de categories altes han

incrementat un 29%, però les dones ho han fet un

42%. Els homes de categoria baixa han disminuït un

4% però les dones un 12%.

Dins del col·lectiu de la gent gran, la desigual-

tat és patent: aproximadament la meitat pertanyen a

categories baixes, amb un certa tendència a agudit-

zar-se entre les dones i entre els més grans de 74

anys. Les diferències més notables entre dones i

homes grans s’aprecien en les categories altes, amb

major presència d’homes, tant entre els de 65 a 74

anys, com entre els de 75 i més anys. Així, a l’any

1995 mentre que les dones grans que es situen en

categories altes són el 17.3%, els homes són el

27.0%; i a l’any 2000, les dones són el 24.5% i els

homes el 34.8%. Tanmateix, el canvi més sorprenent

en la distribució de la categoria socioprofessional

familiar en els últims cinc anys és l’augment de

persones grans que pertanyen a categories altes,

sobretot, els majors de 74 anys i les dones, i la dismi-

nució de les categories baixes, sobretot, dones grans

de 75 i més anys.

2.2. L’estructura familiar

El paper i l’estructura de la institució familiar

han experimentat canvis importants recents que

repercuteixen en les formes de convivència familiars

de la població en general, i de la gent gran en parti-

cular. Les transformacions demogràfiques i socials de

les últimes dècades estan donant pas a noves formes

de família.

Les formes de convivència domèstica s’analit-

zen mitjançant una tipologia clàssica en els estudis

sobre la família. Concretament, es distingeixen set

categories de llars on resideix la població de

Barcelona:

a) Unipersonals: llars formades per una perso-

na sola.

b) Sense nucli: llars on viuen dues o més

persones sense vinculació conjugal o filial.

c) Parella: llars uninuclears constituïdes per

una parella sola.

29

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Gràfic 2.6. Categoria socioprofessional familiar de la població de Barcelona segons gènere i grups d’edat. Any 2000

100

80

%60

40

20

0

Menors de 65 anys De 65 i més anys Menors de 65 anys De 65 i més anys

DONES HOMES


ged) Parella amb fills: llars uninuclears formadesper una parella més els seus fills solters.

e) Monoparentals: llars d’un sol nucli formades

per un dels progenitors més els seus fills

solters.

f) Uninuclears més altres persones: llars on

conviuen un nucli familiar (amb o sense fills)

més altres persones, emparentades o no.

També s’anomenen llars extenses.

g) Plurinuclears: llars constituïdes per dos o

més nuclis familiars. També denominades

múltiples.

Els set tipus cobreixen les diferents relacions

en l’àmbit domèstic. Així, per un costat hi ha les deno-

minades llars no familiars (les formades per una

persona sola o les pluripersonals sense nucli familiar);

i per un altre costat, les llars pròpiament familiars (les

compostes pel nucli conjugal, amb o sense fills i altres

persones, les monoparentals, i les plurinuclears).

La família nuclear conjugal amb fills és el tipus

de llar predominant a Barcelona tant a 1995 com a

2000 i representa aproximadament la meitat de les

llars barcelonines. De fet, la família nuclear és l’hege-

mònica si tenim en compte la presència de totes les

llars uninuclears: arriba al 86.0%, i hi viu el 91.4% de

la població major de 18 anys. Aquestes xifres reflec-

teixen el poc espai que abasten les formes de convi-

vència no familiars, que són el 11.9% de les llars, amb

el 5.1% de la població. Les llars plurinuclears són més

escasses (el 2.1% l’any 2000).

Els principals canvis que ha detectat l’enques-

ta els darrers cinc anys són l’increment de les llars no

familiars i la reducció de les llars plurinuclears. Els

diferents tipus de famílies nuclears tenen evolucions

diferents; així, mentre les llars de parella amb fills

perden pes, les uninuclears amb altres persones i,

sobretot, les parelles que viuen soles han incremen-

tat la seva presència. Les llars monoparentals es

mantenen en un percentatge situat al voltant del 9%

(taula 2.3.).

Hi ha grans diferències entre les tipologies

familiars de la gent gran i de la resta de la població,

perquè l’edat és justament una variable que influeix

en la composició de les llars. Així, malgrat les formes

familiars que inclouen algun tipus de nucli són les

predominants, les proporcions difereixen: arriben al

91.2% en el cas de la població jove i adulta, i baixen al

70.6% en el cas de la gent gran.

La principal forma de convivència dels menors

de 65 anys és el nucli amb fills, representant una mica

més del 60% de les llars i el 69.6% de la població tant

el 1995 com l’any 2000. En segon lloc, la resta de llars

uninuclears (parelles soles, monoparentals i uninu-

clears més altres persones), el 24.6% de la població.

En tercer lloc, les llars no familiars són el 7.2%, amb el

3.1% de la població; i per últim, l’1.6% de llars són

múltiples, amb el 2.6% de la població.

La composició de les llars on viu la gent gran és

diferent a la de la gent menor de 65 anys.

Principalment pel que fa a la major presència de

formes de convivència no familiars, sobretot, de

persones que viuen soles: l’any 2000, el 21.8% de les

seves llars són unipersonals amb el 9.6% de la pobla-

ció gran. Tanmateix, la majoria de la població de 65 i

més anys de Barcelona no viu sola, sinó acompanya-

da d’altres persones, sobretot, la parella; així, quatre

de cada cinc viuen en una llar uninuclear (un terç sols

amb la parella, el 20.0% en una llar uninuclear amb

altres persones, el 17.3% amb parella i fills, i el 8.6%

en llars monoparentals).

Una altra diferència entre la gent gran i la

30

nt gran

població jove i adulta s’observa en el tipus més tradi-

cional on conviu més d’un nucli familiar. Aquestes

llars són el doble entre la gent gran respecte a la

població jove i adulta.

Les transformacions familiars en l’últim quin-

quenni del segle XX tenen característiques diver-

gents entre la gent gran i la població menor de 65

anys. D’aquests darrers se’n poden destacar tres

fets. Primer, sembla haver-hi un increment de formes

de convivència no familiars: les llars de solitaris i

sense nucli són escasses (7.2% a l’enquesta de l’any

2000), així com les persones que hi viuen; però incre-

menten els darrers cinc anys. Segon, l’altre tipus de

llar que incrementa la seva presència és el format per

una parella sola, fet parcialment explicable pel retard

en la edat en la que es comença a tenir fills.

Finalment, apareix a l’enquesta un petit decrement de

31

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Taula 2.3. Estructura i grandària de les llars on resideix la població de Barcelona segonsgrups d’edat. Evolució període 1995-2000

1995


Tipus de llars Llars Persones Mitjana Llars Persones Mitjana

Unipersonal 3.7 1.0 1.0 25.9 11.8 1.0

Sense nucli 1.0 0.7 2.3 4.8 5.0 2.3

Parella 9.5 5.3 2.0 35.3 32.3 2.0

Parella amb fills 64.9 70.0 3.9 14.7 21.0 3.1

Monoparental 9.3 7.0 2.7 7.0 6.5 2.0

Uninuclear i altres persones 8.8 11.3 4.6 9.1 16.1 3.9

Dos o més nuclis 2.8 4.6 5.9 3.2 7.2 5.0

Total 100.0 100.0 3.6 100.0 100.0 2.2

(1598) (5718) (517) (1134)

2000


Tipus de llars Llars Persones Mitjana Llars Persones Mitjana

Unipersonal 5.4 1.6 1.0 21.8 9.6 1.0

Sense nucli 1.8 1.5 2.7 4.1 4.1 2.3

Parella 12.1 7.1 2.0 37.6 33.1 2.0

Parella amb fills 61.7 69.6 3.8 12.0 17.3 3.3

Monoparental 9.0 6.8 2.6 9.2 8.6 2.1

Uninuclear i altres persones 8.4 10.7 4.3 11.8 20.0 3.9

Dos o més nuclis 1.6 2.6 5.6 3.5 7.4 4.8

Total 100.0 100.0 3.4 100.0 100.0 2.3

(1406) (4771) (484) (1100)

les llars uninuclears i una reducció més gran de les

llars de dos o més nuclis.

Pel que fa a la gent gran, els canvis que l’en-

questa ha detectat els darrers cinc anys apunten en

direcció contrària. Perden pes les llars no familiars i

s’incrementen les familiars, tant les d’un nucli com les

plurinuclears. En conjunt, les formes de convivència

familiar constituïdes per un sol nucli passen de ser el

66.1% el 1995 al 70.6% l’any 2000, però amb diferents

evolucions i ritmes de creixement entre el tipus de

llars que les formen. D’una banda, les llars de parelles

amb fills disminueixen, i d’altra banda, les parelles

soles, les llars monoparentals i les uninuclears amb

altres persones augmenten.

Les llars unipersonals no només han crescut

entre 1995 i 2000, sinó que a més han canviat en la

seva composició interna. Actualment, estan forma-

des, sobretot, per persones majors de 64 anys

(58.3%), dones (76%) i persones vídues (54.5%).

Respecte la gent gran que viu sola, una mica més de

la meitat supera els 75 anys, quasi nou de cada 10 són

dones i el 83.7% són persones vídues.

Les llars constituïdes per una parella sola es

distribueixen gairebé meitat per meitat entre la pobla-

ció menor de 65 anys i major d’aquesta edat. Pel que

fa a la gent gran que viu en parella, la proporció és

superior en el segment de 65 a 74 anys (el 63.1%,

enfront del 36.9% dels que en tenen 75 i més); tanma-

teix, al darrer quinquenni hi sembla haver un incre-

ment de persones de 75 i més anys que viu en parella,

segurament degut a l’augment de l’esperança de vida.

La resta de tipologies familiars estan constituï-

des bàsicament per gent menor de 65 anys. Viure en

parella amb fills solters és la forma de convivència

que més diferencia, òbviament, a la població jove i

adulta de la gent gran, com a conseqüència del

procés d’emancipació dels fills de la llar paterna. Així,

el 93.7% de la població que resideix en aquest tipus

de llars és menor de 65 anys. A mesura que s’incre-

menta l’edat dels entrevistats, disminueixen les llars

amb relacions conjugals i filials, fet molt patent entre

el grup de gent gran. Les llars constituïdes per una

parella més els fills on viu la gent gran són el 76.1%

entre els que tenen de 65 a 74 anys i el 23.9% restant

per els majors de 74 anys.

Pel que fa a les llars monoparentals, en tres de

cada quatre casos la població és menor de 65 anys, i

el 64% femenina. La monoparentalitat canvia entre la

gent gran i la resta de la població en funció de l’estat

civil. Mentre que a les llars monoparentals on residei-

xen persones menors de 65 anys l’estat civil majorita-

ri és la solteria, a les llars monoparentals on viu la

gent gran la majoria (el 95.7%) són persones vídues,

bàsicament dones d’edat avançada.

En les formes familiars extenses, tant les

formades per un nucli amb altres persones, com les

llars plurinuclears, també hi resideixen una proporció

més elevada de població menor de 65 anys.

Tanmateix, el canvi produït en els últims cinc anys

manifesta un increment important de persones grans

per totes dues categories de llars. L’estat civil de la

població que hi viu es més heterogeni, així com la

seva evolució entre l’any 1995 i 2000 en què augmen-

ta la presència de persones grans, així com la presèn-

cia de persones vídues, separades i divorciades. Es

pot pensar que continua present la tradicional funció

de solidaritat del sistema familiar català d’acolliment

dels membres familiars que es queden sols o bé amb

problemes de dependència. Es tracta, doncs, dels

casos d’acolliment de persones grans per part dels

seus fills ja emancipats. Tampoc es descarta, en

casos més excepcionals, la permanència de parelles

32

joves que segueixen vivint a la llar dels pares, sobre-

tot, a les llars plurinuclears.

L’últim tipus de llar és la convivència entre dos

o més persones sense vinculació conjugal o filial.

Tanmateix, la mostra de persones que s’inclouen en

aquesta categoria és petita, i per tant cal prendre les

dades amb precaucions. La tendència global és cap

al rejoveniment de les persones que viuen en llars

sense nucli familiar (l’any 1995 el 60.8% eren majors

de 64 anys, i l’any 2000 són només el 43.6%)

Analitzant la relació de parentiu de les perso-

nes entrevistades amb el cap de família en les llars

d’un nucli familiar amb altres persones, per l’any 2000,

es comprova en aquests tipus de llars una pauta de

convivència de varies generacions i, per tant, una

forma d’acolliment dels pares a les llars dels seus fills

o a l’inrevés. Del total de llars uninuclears més altres

persones, en el 71.9% dels casos hi ha una relació

filial entre la persona entrevistada i el cap de família.

És més, en un terç d’aquestes llars la posició de cap

de família és per els pares, i solament en un 6.6%, el

cap de família és el fill o la filla.

La convivència de la gent gran amb els seus

fills a la llar té un paper important. Així, una mica més

de la meitat (54.1%) de la gent gran de Barcelona té

tots els seus fills vivint fora de casa, però un de cada

quatre encara té algun fill/a a casa seva. Aquesta

pauta de residència es més elevada per els homes

(28.5%) que per les dones (21.5%), i també és més

freqüent entre les persones d’edat més avançada, és

a dir de 75 i més anys. Igualment, l’estat civil de la

gent gran influeix en la convivència entre pares i fills,

és a dir, si les persones grans es troben sols o tenen

parella. Les situacions de convivència conjunta entre

pares i fills és superior quan la gent gran ha perdut la

parella, bé per enviduament o per ruptura matrimo-

nial. Les persones grans vídues que tenen fills a casa

representen el 43.2%, les separades i divorciades el

34.8%, mentre que entre les casades es redueixen al

28.8% (taula 2.4.).

L’anàlisi dels tipus de llars es completa amb la

seva distribució segons la variable de classe social,

la categoria socioprofessional familiar. S’observa

una tendència entre l’any 1995 i el 2000 cap a una

certa homogeneïtzació de la proporció de gent gran

de classes baixes entre els diferents tipus de llars. A

l’any 2000, prop de la meitat dels diferents tipus de

llars es situen en les categories baixes. Aquestes

situacions s’incrementen a les llars monoparentals

(57.9%), encara que aquestes han experimentat una

millora de la seva posició en l’últim quinquenni. Junt

a les llars monoparentals, les d’una sola persona, les

33

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Taula 2.4. Relació de parentiu de la persona entrevistada amb el cap de família segons elgènere en llars uninuclears amb altres persones on resideix la gent gran de Barcelona.Any 2000

Parentiu amb el cap de familia Dona Home Total

Fill/a 51.9 38.7 47.6

Gendre/nora 20.4 12.1 17.7

Pare/mare 2.5 15.3 6.6

Altres 25.2 33.9 28

Total 100.0 100.0 100.0

formades per una parella sola, i les uninuclears més

altres persones també han reduït la seva presència

entre les categories baixes. Per altra banda, les dissimi-

lituds majors entre els tipus de llars segons la categoria

socioprofessional familiar es donen en les categories

altes. Les formes de convivència que ocupen una posi-

ció superior són les llars uninuclears més altres perso-

nes, les parelles soles i les parelles amb fills, totes elles

amb valors una mica per sobre d’un terç en categories

altes. Les formes familiars monoparentals i plurinucle-

ars junt a les llars sense nucli són les llars amb menys

presència a les categories altes.

2.3. L’ocupació prèvia i la inactivitatlaboral

La població es distribueix bàsicament en dos

grans grups en relació al mercat laboral: els actius i

els inactius. Les persones actives són aquelles que

o bé treballen (ocupades) o bé estan disponibles per

al treball (aturades). Les inactives són aquelles

persones que ni treballen ni busquen feina. Així,

doncs, sota el concepte de població inactiva s’hi

agrupen diversos tipus de persones amb situacions

vitals prou diferenciades, entre els quals hi ha estu-

diants, mestresses de casa i jubilats.

Un dels trets més característics de la gent gran

és, precisament, la seva inactivitat laboral, la població

gran de la ciutat de Barcelona és majoritàriament

jubilada (73.1%) o en tot cas, mestressa de casa

(22.1%). Tan sols un escàs 3.3% dels majors de 65

anys són actius. Aquesta estructura es manté estable

en el temps i pràcticament no ha variat en el període

1995-2000. La presència de la jubilació com a situació

més comú a la vellesa s’accentua amb l’edat, de

manera que a mesura que la població envelleix

augmenta la proporció de jubilats a canvi d’una

desaparició progressiva dels actius d’una banda i de

les mestresses de casa de l’altra. La reducció de la

presència del rol de mestressa de casa entre els jubi-

lats es deu, principalment a la sobremortalitat mascu-

lina, a causa de la qual, les dones que no han treballat

abans (i que, per tant, es declaren mestresses de

casa) passen a cobrar la pensió de viduïtat, situant-se

llavors en el col·lectiu de pensionistes (taula 2.5.).

Tal i com s’intueix de les dades precedents, el

34

Taula 2.5. Situació laboral de la gent gran de Barcelona segons edat. Evolució període 1995-2000

1995 2000

Situació laboral 65-74 75 i més Total 65-74 75 i més Total

Treballa 3.9 0.0 2.3 5.5 1.0 3.3

Busca feina 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

Tasques domèstiques 21.9 15.8 19.3 22.9 20.8 22.1

Jubilat 71.4 80.6 75.3 70.3 76.3 73.1

Incapacitat 2.1 2.9 2.4 1.4 0.7 1.2

Estudiant 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

Altres 0.7 0.6 0.7 0.0 1.2 0.6

Total 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0

(299) (218) (517) (260) (224) (484)

gènere és un factor diversificador de la situació labo-

ral dins el col·lectiu de la gent gran. Els homes es

caracteritzen per estar pràcticament tots jubilats

(92.5%), i els que no ho estan és perquè encara mante-

nen la seva activitat laboral (6.4%). En canvi, les dones

tenen una situació laboral més heterogènia, amb una

part majoritària de jubilades (60.7%) i la presència d’un

35.9% de mestresses de casa (gràfic 2.7.).

La categorització professional de la gent gran

presenta unes característiques diferenciadores en

relació a la població jove i adulta. La població major de

64 anys està situada majoritàriament en categories

baixes (49.5%), un 16.1% pertany a categories mitjanes i

un 20.6% a categories altes. En general, la gent gran té

un nivell de qualificació professional més baix que la

menor de 65 anys, que es troba distribuida més equidis-

tantment entre els tres nivells. Aquesta diferència es

deu a l’efecte que la universalització del sistema educa-

tiu i el creixement generalitzat del nivell d’estudis han

tingut sobre les generacions més recents, incrementant

així les seves possibilitats d’accedir a llocs de treball de

major qualificació. L’evolució de la qualificació profes-

sional de la gent gran en el període 1995-2000 segueix

aquesta mateixa tendència, amb un decrement de les

categories baixes i un increment de les altes (taula 2.6.).

La descripció detallada de la categorització

professional de la gent gran permet introduir un nou

element a l’anàlisi: la terciarització del sistema

productiu. Els actuals jubilats pertanyen a unes gene-

racions en què la indústria era el sector predominant

en el sistema econòmic, per la qual cosa la professió

d’obrer és majoritària entre la gent gran. En canvi, la

població jove i adulta està situada en un context de

progressiva terciarització del sistema productiu, que

es tradueix en majors percentatges de treballadors

de serveis, a més de la major presència de directors

i tècnics i d’administratius i comercials.

Dins del col·lectiu de la gent gran, les dones

tenen un nivell de categorització professional més baix

35

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Gràfic 2.7. Situació laboral de la gent gran de Barcelona segons gènere. Any 2000

100

90

80

70

60

% 50

40

30

20

10

0

Dones Homes

� Treballa � Tasques domèstiques � Jubilat � Incapacitat � Altres

QUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de la pobla

o. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits de l

blacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habits d

poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habit

la poblacio ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000 Condicions de vida i habit

la poblacio. ENQUESTA DE LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA 2000. Condicions de vida i habit

que els homes. Llevat que hi ha moltes més dones que

homes que no han treballat mai, la presència de

dones a les categories professionals altes és molt

més escassa que la d’homes (gràfic 2.8.).

El 84.0% de la gent gran ha treballat anteriorment,

percentatge inferior al de 1995 (88.8%) a causa de la

feminització de la població vella. Així, l’increment de la

presència de dones majors de 75 anys que no han treba-

llat mai ha fet decréixer la proporció d’antics treballa-

dors en els últims cinc anys. A més a més, a mesura que

augmenta l’edat de la gent gran creix el pes dels que no

han treballat mai, a causa de la major presència de

dones en els grups de major edat (gràfic 2.9.).

El principal motiu pel qual la gent gran va

deixar de treballar és, lògicament, l’arribada a l’edat

de jubilació (39.0%). El segueixen les jubilacions anti-

cipades, que han afectat el 18.7% de les persones

majors de 64 anys i les baixes voluntàries, el 20.2%.

Una de cada deu persones grans van haver de deixar

de treballar per problemes de salut. La sortida del

món laboral de la gent gran manté a l’any 2000 unes

pautes molt similars a les de 1995, amb una diferència

significativa: el decrement del pes de la jubilació per

edat i el creixement de les jubilacions anticipades.

La jubilació és el motiu més freqüent d’inactivi-

tat laboral dels homes (entre les jubilacions per edat i

les anticipades representen gairebé el 90% dels

casos). La majoria de dones també han deixat de

treballar per jubilació (36.2%), tot i que amb menor

freqüència que els homes. Moltes d’elles van sortir

del món laboral voluntàriament (el 34.5%), en el

moment del matrimoni, per embaràs o per criança de

fills, o per estudiar. La inactivitat voluntària és pràcti-

cament inexistent entre els homes, entre els quals

només l’1.2% argumenten aquest motiu. Respecte

l’any 1995, les jubilacions anticipades han augmentat

la seva presència com a motius d’expulsió del mercat

laboral, per contra, les jubilacions per l’edat han

perdut pes tant entre els homes com entre les dones.

2.4. L’origen, la llengua i la identitat

2.4.1. L’origen geogràfic

La població barcelonina es caracteritza per la

36

Taula 2.6. Categoria professional de la població de Barcelona segons grups d’edat. Evolució període 1995-2000

1995 2000

Categoria professional Menors de De 65 Total Menors de De 65 Total65 anys i més anys 65 anys i més anys

Alta 20.3 15.8 19.2 24.4 20.6 23.4

Mitjana 36.0 16.3 31.2 29.8 16.1 26.3

Baixa 33.7 57.0 39.4 37.7 49.5 40.8

Altres 0.6 1.8 0.9 0.6 1.2 0.8

No ha treballat mai/NS/NC 9.4 9.2 9.4 7.4 12.6 8.7

Total 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0

(1598) (517) (2115) (1406) (484) (1890)

forta presència de població immigrada: pràcticament

un terç dels barcelonins ha nascut fora de Catalunya,

proporció que es manté força estable en relació a 1995

com a conseqüència de la inexistència en els últims

anys d’onades immigratòries de la magnitud de les dels

anys de la postguerra i de la dècada dels seixanta que

van caracteritzar el desenvolupament demogràfic del

segle passat. La presència d’immigrants s’aguditza en

el cas de la població vella, que recull part de les prime-

res onades migratòries i que gairebé es distribueix a

parts iguals entre els nascuts a Catalunya (54.9%) i els

nascuts a fora (45.1%). Dins aquest col·lectiu, les perso-

nes d’edat més avançada són les que agrupen una

major proporció d’immigrants (el 49.2%) (taula 2.7.).

37

2. L’

àmbi

t soc

iode

mog

ràfic

Gràfic 2.8. Categoria socioprofessional de la gent gran de Barcelona segons gènere. Any 2000

100

90

80

70

60

% 50

40

30

20

10

0

Dones Homes


Gràfic 2.9. Gent gran que ha treballat anteriorment segons gènere. Evolució període 1995-2000

120

100

80

% 60

40

20

0

Dones Homes

� 1995 � 2000

L’origen geogràfic presenta variacions de

gènere diferents per als dos grups d’edat, mentre en

la població jove i adulta la immigració és més present

en el col·lectiu femení, entre la gent gran aquestes

diferències es redueixen i gairebé hi ha la mateixa

distribució de població autòctona i immigrada en

ambdós gèneres.

Analitzant l’origen geogràfic de la població gran

immigrada, la Comunitat Autònoma que ha aportat més

immigrants a Catalunya és Andalusia, d’on prové el

27.1% de la immigració, seguida d’Aragó (14.2%), les

dues Castelles (Castella-Lleó, 13.7% i Castella-La

Manxa, 11.1%) i Galícia (9.4%). Respecte l’any 1995, la

població nascuda fora de Catalunya que més ha

descendit ha estat l’originària d’Aragó i de la Comunitat

Valenciana (comunitats característiques de les prime-

res onades migratòries, i, per tant, de la gent més vella),

mentre ha augmentat la presència entre la gent gran

dels immigrants provinents d’Andalusia i Galícia (comu-

nitats paradigmàtiques de les onades posteriors, sobre-

tot pel que fa a Andalusia).

La població gran immigrada no és, per tant, un

col·lectiu de recent immigració. De fet, el 91% dels

immigrants majors de 64 anys fa com a mínim 30 anys

que viuen a Catalunya. El principal gruix d’immigrants

van venir entre 30 i 60 anys enrera (el 64.5%) i un

26.6% fa més de 60 anys que resideixen aquí, és a dir,

que van venir quan eren infants o en l’inici de la seva

joventut i bàsicament són persones que actualment

tenen 74 o més anys (gràfic 2.10.).

En resum, els entrevistats majors de 64 anys es

38

Gràfic 2.10. Anys de residència a Catalunya de la gent gran de Barcelona. Any 2000

25

20

15%

10

5

0

Menys de 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 Més de10 anys 69 anys

Taula 2.7. Origen geogràfic de la gent gran de Barcelona segons edat. Evolució període1995-2000

1995 2000

Origen geogràfic 65-74 75 i més Total 65-74 75 i més Total

Nascuts a Catalunya 55.6 46.3 51.7 58.3 50.8 54.9

Nascuts fora de Catalunya 44.4 53.7 48.3 41.7 49.2 45.1

Total 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0 100.0

(300) (218) (517) (261) (223) (484)

divideixen segons el seu origen entre un 54.9% nascut

a Catalunya i un 45.1% immigrat. La població gran

immigrada té unes característiques força homogè-

nies: és originària 96.6% de la resta de l’Estat espan-

yol, principalment d’Andalusia, Aragó i Castella, i

porta més de 30 anys vivint aquí. Aquests dos grups

de població i les característiques del seu origen són

variables altament explicatives de les variacions en

l’àmbit lingüístic.

2.4.2. La llengua d’ús

La convivència d’aquests dos grups socials

–els nascuts a Catalunya i els nascuts a fora– és

també una convivència de dues identitats lingüísti-

ques. Quan es demana als entrevistats per la seva

llengua pròpia es fa palesa aquesta convivència:

predominen les persones de parla castellana, segui-

des de les de parla catalana i les que es declaren

bilingües. En el període 1995-2000 la composició

lingüística a Barcelona ha evolucionat cap a un crei-

xement del bilingüisme en detriment de la proporció

de només catalanoparlants, transformació que ha

afectat a tots els estrats socials. Aquest procés s’ex-

plica per l’aparició de les segones i terceres genera-

cions dins el col·lectius d’immigrants: els fills de les

persones originàries de la resta de l’Estat que tenen

com a llengua familiar el castellà i que reben l’educa-

ció en català.

La població vella presenta característiques

diferenciades de les dels joves i adults, és un

col·lectiu amb major presència de persones de parla

catalana i hi són menys freqüents les castellanopar-

lants i, sobretot, les bilingües. És a dir, entre la pobla-

ció vella hi ha una major delimitació dels dos grups

lingüístics que entre els menors de 65 anys, que han

viscut més intensament la convivència de les dues

llengües en tots els àmbits socials, fins i tot en el

familiar. Així, el català és la llengua predominant dins

el col·lectiu de gent gran (45.1%) tot i haver disminuït

en aquests cinc últims anys a favor dels bilingües,

que arriben a l’11.9%. El 41.8% de les persones grans

són castellanoparlants, una proporció molt similar a

la de 1995. Pel que fa al gènere, els homes grans

tenen una major proporció de catalanoparlants que

les dones, entre les quals han incrementat les bilin-

gües en el període 1995-2000. En tots dos casos, el

bilingüisme està més estès entre les persones de 65

a 74 anys que entre les de 75 i més (gràfic 2.11.).

L’origen geogràfic és per tant un factor decisiu

en la identitat lingüística dels catalans, la relació

entre origen i llengua d’ús és evident: entre les perso-

nes nascudes a Catalunya predominen els catalano-

parlants i els bilingües, mentre per als nascuts a fora

la llengua predominant és el castellà. Tanmateix es

donen diferències significants entre la població vella

i la resta d’entrevistats, i aquestes diferències es

concentren en la gent nascuda a Catalunya. La gent

jove i adulta d’origen català usa més el castellà que

la ge

gent gran - barcelona · 2018. 11. 14. · és un compromís de l’ajuntament de barcelona. en el...

Documents