Aina Secall CarrerasCiències de la Terra

9/03/2013

Hi ha 3 tipus d’ones:

•Ones P: són longitudinals, les més ràpides, es transmeten a través de l’escorça terrestre.

•Ones S: són transversals i es transmeten per l’escorça.

•Ones L: es transmeten només per la superfície. Poden ser Love o Rayleigh.

La Terra es divideix en tres

grans capes (de diferent

composició química), que

provoquen canvis de velocitat

de les ones:

• Escorça

• Mantell

• Nucli

També es pot dividir segons les

seves propietats físiques:

• Litosfera

• Astenosfera

• Endosfera

• Mesosfera

La Terra presenta quatre

discontinuïtats, que separen

les capes.

Hi ha tres tipus de plaques

tectòniques:

•Plaques oceàniques

•Plaques mixtes

•Plaques continentals

A la Terra hi ha 8 grans plaques:

•Eurasiàtica

•Pacífica

•Indoaustraliana

•Antàrtica

•Africana

•Sud-americana

•Nazca

•Nord-americana

Els marges són els límits entre

les plaques tectòniques.

Hi ha tres tipus de marges:

•Marges convergents

•Marges divergents

•Marges transformants

Marges convergents o destructius són

límits de plaques on hi ha forces de

compressió que produeixen el xoc entre

elles. Són zones on es formen grans

orògens continentals o arcs insulars, així

com molta activitat metamòrfica.

Segons el tipus de plaques que xoquen:

• Placa oceànica i oceànica

• Placa oceànica i continental

• Placa continental i continental

Oceànica - Oceànica

Oceànica – ContinentalOceànica – Continental

Els marges divergents o constructius són zones de tensió on les plaques se separen empeses per

corrents de convecció ascendents i divergents.

Aquests límits corresponen a les dorsals oceàniques, que són grans serralades submarines

fracturades perpendicularmente per falles transformants i amb una vall o rift a la part central.

Els marges transformants són zones on es produeix un lliscament lateral entre plaques al llarg

d'una falla transformant. En aquests marges no es crea ni es destrueix escorça, però hi ha una

intensitat activitat sísmica causada per la forta fricció entre plaques.

El magma és una barreja de minerals en

estat líquid, bàsicament silicats, amb una

proporció elevada de gasos dissolts.

Quan el magma es refreda dóna lloc a

roques ígnies o metamòrfiques.

Els magmes, depenent de la seva procedència, es poden dividir en:

•Granítics

•Andesítics

•Basàltics

Quan el magma es refreda es solidifica i origina les roques intrusives.

Si la zona té fractures que no arriben a la superfície, el magma forma diverses

estructures:

• Dics, sills o filons: el magma es solidifica dins les esquerdes

• Lacòlits: el magma es solidifica formant una cùpula a la part superior

• Lapòlits: la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat

• Batòlits: magma globular de grans dimensions, la part superior en forma de cúpula.

Les erupcions volcàniques, són una

manifestació de l’activitat interna de

la terra. L’interior de la terra es

troba a altes temperatures, les

roques es poden arribar a fondre,

formen el magma que tendeix a pujar

perquè té menys densitat que la roca.

Si el magma troba una esquerda o

una falla, i la fractura arriba a la

superfície, té lloc un fenomen

volcànic.

Tipus de volcà segons el seu estat:

• Actiu: emet lava

• Apagat: inactiu

• Extingit: no produeix cap

erupció mai més.

Els volcans no sempre estan en erupció, però

quan ho estan expulsen una gran quantitat de

productes sòlids, líquids i gasosos.

• Lava: massa formada per roques en

estat líquid, amb materials sòlids, però

sense la presència de gasos dissolts.

• Gasos: el magma conté gran quantitat

de gasos volcànics en solució. Aquests

gasos, quan arriben a la superfície,

formen les columnes de gasos.

• Piroclasts: fragments de lava llançats a

l’aire, on es poden solidificar. Tipus:

• Cendres: són els piroclasts més fins

•Lapil·lis: s'acumulen en el con

volcànic

•Bombes volcàniques: partícules

grans, refredament lent.

L’edifici volcànic que es forma quan té lloc una erupció depèn de la viscositat del magma.

Volcà en escut

Volcà compost o estratovolcà

Con d’escòries

Doms volcànics

Caldera

Característiques:

• Lava molt fluida

• Lava forma colades extenses

• Es diposita en capes

• Expulsió de gasos tranquil·la

• Forma volcans en escut

• Es formen en el fons oceànic o al

costat d’un antic volcà

• Ex: Kilauea

Característiques:

• Lava no tan fluida

• Colades de lava no tan extenses

• Expulsió de gasos moderada

• Con format per capes de lava i

acumulació de piroclasts

• Forma volcans de con alt i de

base ampla

• Ex: Elka

Característiques:

• Genera colades de lava espessa i

lenta

• La lava s’endureix molt ràpid

• Expulsió abundant de piroclasts i

cendres

• Forma cons d’escòria (con alt i

base petita)

• Ex: Cerro Negro

Característiques:

• La lava s’endureix molt ràpid

• Lava molt viscosa, no forma

colades

• Forma núvols carregats de gasos i

cendra que baixen pels vessants

del con

• Ex: Pelée

Característiques:

• El magma és bastant viscós

• Origina colades piroclàstiques

molt grans i grans colades per

esfondrament de la cambra

magmàtica.

• L’activitat volcànica més violenta

En zones volcàniques actives,

en volcans a punt d’extingir-

se, es poden trobar emissions

d’aigua calenta, de gas, o de

fang; s’anomena vulcanisme

atenuat.

• Fonts termals

• Fumaroles submarines

• Guèisers

• Volcans de fang

• Fumaroles

Els plecs són estructures formades

com a conseqüència de forces de

compressió lateral o de cisalla,

presenten forma d’ondulacions.

Parts d’un plec:

• Xarnera

• Flanc

• Pla axial

• Eix del plec

• Nucli

• Vergència

Anticlinal: els materials més antics es

troben en el nucli del plec

Sinclinal: els materials més nous es

troben en el nucli del plec

Plec dret o recte Plec inclinat

Plec tombatPlec ajagut

Les diàclasis o esquerdes són un tipus de

fractura sense desplaçament dels blocs

fracturats que estan sotmesos a fortes

tensions.

Les falles són estructures tectòniques

produïdes a causa d’esforços de tensió, de

compressió o de cisalla, sobre materials amb

comportament fràgil. Donen com a resultat

una fractura amb desplaçament dels blocs

situats als dos costats del pla de fractura.

En qualsevol falla es poden

distingir aquests elements:

• Pla de falla

• Blocs de falla

• Línia de falla

• Salt de falla

Les falles es classifiques segons el moviment dels blocs:

• Falla normal o directa: el pla de falla s’inclina en direcció al bloc enfonsat.

• Falla inversa: el pla de falla s’inclina en direcció al bloc aixecat

• Falla de direcció: el desplaçament dels blocs és horitzontal i paral·lel a la línia de falla.

Les falles es poden trobar associades formant sistemes de falles:

• Graven: blocs progressivament enfonsats cap a l’interior

• Horst: blocs progressivament més elevats cap al centre

L’escorça està sotmesa a esforços de compressió, es plega i forma serralades. Les roques es

transformen per l’acció de la temperatura i pressió.

En funció del grau de metamorfisme:

• Epizona: zona mes superficial, roques amb grau baix de metamorfisme. Ex: Pissarra

• Mesozona: grau mitjà de metamorfisme. Ex: Esquists i Amfibolites

• Catazona: grau més elevat de metamorfisme. Ex: Gneis i Migmatites

Pissarra

Esquist

Les roques resultants estan en funció

de la roca encaixant.

Depenent de la temperatura que ha

assolit la roca es generen uns

minerals o altres. Apareix una

estructura al voltant del magma

solidificat, l’aurèola metamòrfica.

Els materials que es dipositen en una conca sedimentària a poc a poc van quedant soterrats.

Amb el pas del temps les roques sedimentàries són sotmeses a pressions que les van

transformant.

Aquest procés té lloc en les roques que es troben en el pla de falla. Quan els blocs de falla

es mouen, es produeix un fort fregament i una trituració. Les roques que es formen són les

bretxes de falla o farines de falla (segons el grau de trituració).

Hi ha dos grans tipus d’orògens, en funció del tipus de plaques implicades i del grau de

metamorfisme:

• Orògens de tipus andí: la placa oceànica col·lideix amb una placa continental, forma

una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental. Ex:

Andes

• Orògens de tipus alpí: Després d'un llarg període de subducció (placa oceànica amb una

continental), el volum de l'oceà es redueix progressivament i el continent que hi ha a

l'altre extrem s'aproxima; amb el pas del temps es produirà una col·lisió entre els dos

continents i l'oceà desapareixerà.

Andes Alps