Geografia Poltica ProtoespanyolaMarques de domini territorial als atlas i portolans geopoltics peninsulars del segle XV al XVII. 3 partJordi Grau i Bartomeu Elements fixes, malgrat les maniobres de tramoia, al decorat del teatre peninsular dels segles XV i XVI. Per tal de millorar la comprensi del fil argumental de larticle, que consta de ms dun centenar de diapositives dimatge i de text, podeu descarregar-vos els captols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer larticle sencer.

Els portolans fets als segles XV i comenaments del XVI, quan dibuixen la pennsula, tots sn molt semblants. Sn com un decorat de teatre amb elements fixes. Senyeres a Barcelona i Valncia. La bandera de la petxina del pelegr a Santiago de Compostella, com si en volgus assenyalar la importncia que tingu en la coronaci de molts dels reis stur galaic lleonesos. Uns altres element obligats sn els rius que envolten la vinyeta de Serra Nevada amb el Castell del Segura al capdamunt i Sevilla a lesquerra del Guadalquivir, com si tot el decorat estigus focalitzat cap a Granada.

Tamb sn fixes les bandeires de Lisboa i Porto amb la forma P Gallo. I Curiosament anirem veient que les ciutats castellanes sn prcticament inexistents! Malgrat que els primers portolans, hiperrepresenten les ciutats costaneres i, deixen grans espais en blanc a linterior, la absncia repetida al llarg del temps de Ciutats com Burgos, Valladolid, Salamanca o Toledo s desconcertant! Sobretot tenint en compte, la importncia que la historiografia espanyola actual dna, a la Cort de Valladolid i, al paper que diuen que va jugar Castella com a nervi i naci vertebradora de la, suposada, unitat poltica hispnica a finals del segle XV.

Trobem banderes de tots colors: roges, grises, blavoses, esborrades, guixades. Quarterades de lleons amb: senyeres, quarters vermells, castells... Per, tot i suposant que fossin autntiques banderes castellanes com s que sempre les trobem al Castell del Segura i a Sevilla? Quin sentit t trobar una bandera castellana al sud peninsular quan les vinyetes i les banderes de les grans capitals castellanes sn inexistents? La cartografia dissenteix de la historiografia oficial. Els diferents cartgrafs del S XV ens assenyalen, repetidament, una consolidaci catalana i lusitana a nivell peninsular que contrasta amb una, ms que notable, absncia castellana.

1466? Petrus Roselli (Pere Rosell), James Ford Library, Portol Mediterrani. Fixeu-vos en que les banderes de la ribera africana occidental corresponents a Melilla, Or, Bugia (tapada amb tinta vermella), La Goleta i Trpoli han estat tapades amb tinta blava.

1466? Petrus Roselli (Pere Rosell) . James Ford Library. Senyera a Sardenya, Mallorca barrada, pavell barcelon respectat , coronada den Pere III a Valncia. Bandeiras armorials portugueses a Lisboa i Porto. Closca del pelegr a Compostella . Quarterades amb lleons i torres a Castell del Segura i a Sevilla (dos quarters esborrats). Vinyetes dAviny, Castell del naixement del riu Segura, Serra Nevada, i la Catedral de Compostella.

1439? Gabriel de Vallseca, Museu Martim de Barcelona. Reials Drassanes. Portol Mediterrani.

1439? Gabriel de Vallseca. Museu Martim de Barcelona Reial Drassanes. Banderes de Vencia i Florncia i Gnova tapades amb blau. Bandera de Marsella conservada. Aviny bandera blau cel i Narbona tapada amb tinta blava. Escuts quarterats a Anglaterra i Irlanda quarterat en blau cel i granats, sense cap mena de significaci vexillolgica. Bandera de Bruges, Anvers (inscripci: Colnia al mapa) esborrades i en color spia.

1439? Gabriel de Vallseca. Bandera dAviny amb tinta blau cel ? Bandera de Narbona amb la creu de St. Jordi provenal tapada completament amb tinta negra. Pavell de Barcelona amb els dos quarters dels pals dels comtes reis esborrats. Senyera coronada valenciana esborrada la corona den Pere III el cerimonis i esborrats el pals del comtes reis. Vinyeta del castell del Segura (inscripci) , els dos rius Segura i Guadalquivir i Serra Nevada amb a la inscripci Granada. Bandera quarterada amb lleons i quarters vermells sobre Sevilla mancats de cap significaci vexillolgica, ni castellana ni catalana. Bandera portuguesa mig esborrada a Lisboa. Vinyeta de la Catedral romnica de Santiago de Compostella. Mallorca barrada i mig enfosquida.

1439? Gabriel de Vallseca. Museu Martim de Barcelona. Reials Drassanes. Banderes portugueses a Agadir i Tnger (descolloca la dataci del mapa ats que va ser conquerida pels portuguesos el 1471). Banderes dOr, Tremetzen, Bugia (tapada en vermell), Alger, la Goleta i Trpoli tapades amb tinta blava. Bona amb bandera de mitja lluna. Mallorca, Sardenya i Siclia amb els escuts del pals dels comtes rei esborrats.

1450 Carta catalana annima de la Biblioteca Estense de Mdena. Bandera portuguesa a Agadir. Banderes de Tremetzen, Or, Bugia (tapada en vermell) , La goleta, Bona i Trpoli tapades amb tinta blava. Les peninsulars esborrades les senyeres de Barcelona i Valncia, quarterades amb lleons i castells al Castell del Segura i a Sevilla i bandera portuguesa amb quines i castells.

Recordeu la visita, publicada al CCH, que va fer el Mag Lluch i Arieti a Bston (USA) el 10.05.07. Ens va sorprendre amb la senyera penjada al Museu del primer vaixell cuirassat nord-americ, el USS Constitution, i als gravats del museu on veiem el vaixell cuirassat castigant les fortaleses pirates de les costes de Barbara a Tripolitana (actual Lbia).USS Constitution MuseumBoston (USA)

The Barbary War. In 1793 American merchants sailed to ports in the Mediterranean Sea hoping to make great profits, but pirates from the Barbary coast threatenend the sucess of each voyage. Learn how treat, piracy, and politics in the faraway Mediterranean Sea gave birth to USS Constitution and the United States Navy. The Mediterranean service was the school whereour navy received its first lessons, and its influencehas remained to this day and will continue as long asthe navy exists. Thomas Macdonough, 1822

La ocupaci hispnica de la vila algeriana d'Or el 1.509 segons la historiografia oficial la van fer els castellans, per mirant els mapes de lpoca i les seves banderes, en podem estar segurs? Quin sentit t que els castellans defensessin el interessos de la Corona d'Arag? Al segle XIX i fins ben entrat el segle XX a moltes localitats algerianes shi parlava catal (Veure "Excursions i viatges" de Jacint Verdaguer). Quan els francesos van ocupar Algria es van sorprendre que hi havia una poblaci considerable dorigen espanyol, a Alger i especialment a Or. Segons les estadstiques del Crcle Algrianiste l'any 1845 en moltes localitats els habitants dorigen espanyol triplicaven els dorigen francs. http://redescobrint.blogspot.com/2007/02/estimat-sr-verdera.html

1535 Jacobus Russus Fundaci March Severa1537 - Gaspar VeigasBiblioteca Riccardiana - Entenze1550 Annim Portugus Biblioteca Vallicelliana1554 Lopo Homen Instituto e Museo di Storia della Scienzia

1456? Jacob Bertran i Berenguer Ripoll. National Maritime Museum. En aquest portol fet a Barcelona hi trobem la inscripci en llati Jachobus bertran et berengarius ripol composuit hanch cartam in civitatis barchioe, anno a natiutate dnj M.CCCC.L .sexto

Bandera de Compostella esborrada en negre, pavellons quarterats barcelonins enfosquits, senyera valenciana enfosquida. Gran Vinyeta de Castell del Segura amb pavell quarterat amb castells i lleons. Bandeira sobre Lisboa i Porto amb color vermells i castells. Vinyeta de Barcelona i de Compostella. Taques al mapa per les tintes sobreafegides. El Censor unifica i centralitza la pennsula amb la bandera de Castell del Segura, tot respectant les repintades bandeiras portugueses homogenetzades amb el color roig del repintat? pavell Castell

Creu de St Jordi de Gnova esborrada, liga bicfala a Flandes esborrada, lle de la Bretanya esborrat, Creu de St Jordi Provenal a Narbona esborrada. Bandera amb els 3 lleopards a Dinamarca respectada. Megavinyeta de Vencia, Gnova i Barcelona , Aviny i Bruges.

Bandera portuguesa a Agadir i Tnger. La bandera amb laspa imperial dels Hasburg, model ikurrinya, a Melilla sorprn, per la dataci del mapa el 1456. Tamb sorprn la bandeira portuguesa a Tnger ats que no fou conquerida pel portuguesos fins al 1471. Sobta que la data del mapa M.CCCC.L.sexto sigui mixta amb nmeros romans i lletres. Lestratgia de treure el mapes, de lpoca den Ferran II, fora del seu temps i del seu context la veurem sovint.

Probablement perqu els censors intenten projectar el seu sentiment, despanyolitat castellana focalitzada al centre peninsular, centenars danys cap enrere. I els mapes de lEspanya den Ferran II ens mostren una Espanya dabsolut predomini perifric, portugus i catal, i una completa absncia de marques de domini castell a excepci de les inefables, i molt possiblement retocades, banderes quarterades del Castell del Segura i de Sevilla. Mancades, moltes vegades, de significaci vexillolgica ats que una bandera quarterada amb dos lleons i dos quarters vermells, com la veiem a molts dels manipulats portolans, no es pot considerar cap emblema de representaci, ni castell, ni catal.

Es evident, que a lpoca den Ferran II existia un gran sentiment dhispanitat sin fora inexplicable qu En Colom poss el nom dHispaniola a la liIla, o qu En Corts anomens Nova Hispania al territoris nord-americans, o que En Colom escrivs a En Jaume Ferrer anomenant aquesta nostra Spanya, o que El rei Ferran II sorts als portolans, que veurem en propers captols, amb el ttol de Re de Ispania o Rex Hispaniae. O, fins i tot, fora impossible que ladjectiu i substantiu toponmic, introdut pel romans i mantingut pels rabs i els sefards: Hispanus (-niensis), Al-isbns, Aspanis, fent referncia als pobles peninsulars, agafs projecci mundial a linici de lEra Moderna, arran de les exploracions geogrfiques dels pobles ibrics, justament amb el sufix catal: ol.

Evidentment qu existia el sentiment dhispanitat ats que foren els pobles peninsulars els que en aquesta poca jugaren un paper poltic important al mn. Per amb els petits detalls que encara faltaven, uns cent anys perqu els Hasburg centralitzessin la Corona a Madrid i, uns tres o quatre cents anys perqu ans madurant lapropiaci, total i exclusiva, de lespanyolitat pels part del pobles peninsulars de matriu castellana amb lajut dels inestimables: Felips I, comtes ducs dOlivares, Carles III, Felips V, Fernandos VII, Isabeles II, Esparteros, Primos de Ribera, Azaas i Francos... Fins arribar, a leufemisme actual en qu castell equival a espanyol. I un Estat fortament centralitzat que invisibilitzar, poltica i histricament, a tota la resta de pobles peninsulars. Fins i tot, el portuguesos durant locupaci dels Hasburg.

1426? Battista Beccario, Bavarian State Library, Munich. Portol genovs que sembla manipulat en dos temps. Probablement al principi van enfosquir moltes banderes i posteriorment, o anys ms tard el mateix o un altre censor, va aplicar el tpex de lpoca, el guaix (guazzo, gouache) blanc i van tornar a repintar els colors dalgunes de les banderes a sobre, probablement per donar-li ms credibilitat. Places africanes homogenetzades amb banderes de color grisos.

1426? Battista Beccario, Bavarian State Library, Munich. Claus papals a Aviny, Creu St Jordi provenal repintada a Narbona, pavell barcelon repintat sobre guaix blanc, coronada den Pere III a Valncia repintada sobre guaix blanc. Mallorca barrada. Bandera vermella a Granada sense carcters islmics. Bandera quarterada al Castell del Segura mig esborrada per encara si aprecien els lleons i els quarters vermells. Quarterada tamb gaireb esborrada a la Fortalesa de Santarem. Trossada de Bandera: esborrada, enfosquida, tipex tejada i estripada sobre Sevilla. Bandeiras armorials portugueses a Lisboa retocades amb 2 escuts. Closca del pelegr a Compostella . Vinyetes de Granada, Serra Nevada, Castell del Segura, Sevilla, Fortalesa de Santarem, Lisbona, Porto i la Catedral de Compostella i... alleluia: Toledo !!!

Al final del portol, sobre les costes atlntiques de la pennsula, en lloc de la Madona o Nostra Senyora del Mar hi trobem dos lleons rampants subjectant un escut coronat i quarterat. El quarters dels escuts estan esborrats tant els blancs com el vermells. Revisem la vexillologia dels reis portuguesos i no en trobem cap amb aquest escut quarterat, si revisem la dels reis catalans previs a Ferran II tampoc. Si hagus estat un escut castell amb castells i lleons de segur que lhagussim trobat intacte. El fet de que estigui esborrat fa pensar en vexillologia den Ferran II: escut quarterat amb senyeres i lleons. I fins i tot, la llegenda allegrica de sota lescut ha estat esborrada amb guaix blanc, el tpex de lpoca.

Torre del Oro a Sevilla

La Torre del Oro de Sevilla, es una torre militar albarrana, es decir separada del resto de la muralla. Debe su nombre a su primitivo recubrimiento de azulejos dorados. Construida en el primer tercio del siglo XIII por orden del gobernador Ab l-Ul. Desde ella se echaba una cadena que cruzaba hasta la Torre de la Fortaleza, en la otra orilla del ro, protegiendo as la entrada del puerto. Sobrevivi al terremoto de Lisboa de 1755. (Recordeu aquell terratrmol tant selectiu que va fer desaparixer les muralles amb els fonaments i les seves restes arqueolgiques de Palos de la frontera: Cuna del descubrimiento?) El ltimo cuerpo circular de la torre fue aadido por Sebastin Van der Borcht en 1760.

Santiago de Compostela, catedral barroca que en els portolans veiem com a romnica, aqu shi coronaven el reis sturs galaics i lleonesos.

Segundo a tradicin medieval, como aparece por primeira vez na Concordia de Antealtares (1077), o eremita Paio alertado por luces nocturnas que se producan no bosque de Libredn avisou o bispo de Iria Flavia, Teodomiro, quen descubriu os restos de Santiago o Maior e de dous dos seus discpulos, no lugar que posteriormente se levantara Compostela, topnimo que podera vir de Campus Stellae, isto "campo de estrelas", ou mis probabelmente de Composita Tella, "terras ben axeitadas", eufemismo por cemiterio. A descoberta propiciou que Afonso II, necesitado de cohesin interna e apoio externo para o seu reino, fixera unha pelegrinaxe que anunciou no interior do seu reino e no exterior, a un novo lugar de pelegrinaxe da cristiandade nun momento no que a importancia de Roma decaera e Xerusaln non era accesible por estar en poder dos musulmns.

Lugar de coroacin de monarcas do Reino de Galiza e do Reino de Len, a cidade foi destruda por Almanzor o 10 de agosto do ano 997, que tan s respectou o sartego do apstolo. Tras a volta dos habitantes comezou a reconstrucin, o bispo Cresconio a mediados do sculo XI dotou cidade dun cinto de foxos e unha muralla como medida defensiva. No ano 1075 o bispo Diego Pez deu comezo a construcin da catedral romnica. O aumento da pelegrinaxe fai de Compostela un lugar de referencia relixiosa en Europa.