geozona 223 sant llorenÇ del munt i...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 223 SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El territori comprès entre la depressió del Vallès i la depressió Central i entre els rius Ripoll i Llobregat a la serralada Prelitoral, engloba uns dels millors exemples no sols a Catalunya, sinó al món, de dipòsit en conglomerats conjuntament amb Montserrat. Les seves estructures finals, fruït de les deposicions dels rius durant el Paleogen amb les diverses alternances de materials (còdols), la tectònica i finalment, els processos erosius han donat una geomorfologia molt característica dels massissos amb conglomerats. Es tracta, per consegüent, d'una zona molt recomanable des del punt de vista científic i didàctic, destacant els valors petrològics i sedimentològics amb el valor de la interpretació dels dipòsits de material a la conca de l'Ebre. Des del punt de vista de la geomorfologia, els processos externs modelen els conglomerats i l'important sistema càrstic amb més de 200 cavitats. Des de 1972 gran part d’aquesta geozona forma part d'una zona de protecció especial. El 1982 es va ampliar substancialment i fou declarada parc natural el 1987, per últim, el 1998 es va fer una nova ampliació principalment cap al sector del Bages.

Vista de la Mola des de la Serra de les Pedritxes (Foto J. Carreras)



GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Mola 2. El Montcau - cova Simanya; fenòmens càrstics 3. Les Pedritxes; el basament del massís 4. Quaternari de la Riera de les Arenes 5. Carena del Paller de tot l'any; el modelat

COMARCA: Vallès Oriental

Bages

MUNICIPI(S): Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses Mura, Monistrol de Calders, El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, i Granera

DADES FISIOGRÀFIQUES A la banda Nord de la serralada Prelitoral, des de la vall de l'Ebre fins a la Plana de Vic, es van succeint una colla de relleus que, com una orla discontínua, marquen el límit d'aquesta unitat amb la depressió de l'Ebre. Estan formats per potents masses de conglomerats terciaris i presenten alçades al voltant dels 1.000 metres. Els més destacables són el Montsant, la serra de la Llena, la serra de Sant Miquel, el Montserrat, el massís de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, els Cingles de Gallifa, de Sant Feliu de Codines i de Sant Miquel del Fai. El conjunt orogràfic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac destaca netament de la resta de les muntanyes catalanes i àdhuc de la mateixa Serralada Prelitoral. D'altra part, no és possible deslligar els relleus de Sant Llorenç del Munt dels de la veïna Serra de l'Obac, car entre tots dos formen una sòlida entitat topogràfico-geològica. Observada des de qualsevol punt de la rodalia, la muntanya presenta aquesta individualitat, però és del costat vallesà d'on la seva peculiar silueta ha estat sempre més coneguda, amb notables cims de la Mola i el Montcau. Les dues gran unitats que formen el massís han estat de sempre perfectament delimitades per la toponímia: Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Ambdues són enllaçades pel coll d'Estenalles, a la capçalera de la riera de les Arenes, que els separa a la vegada mitjançant una vall de vessants molt escarpats, d'origen càrstic.



Lateralment hi ha una munió de barrancs tributaris de la riera de les Arenes i del riu Ripoll anomenats "canals", que divideixen el massís en unitats secundàries. Els relleus de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac s'inclouen , per la seva modèstia, dins de la muntanya mitjana. Com hem dit, la riera de Les Arenes els ratlla de nord a sud i els divideix netament en dues unitats morfològiques. L'occidental, l'Obac, amb alçades màximes al Turó de la Carlina (933 m), a Castellsapera (940 m) i el Llop o Turó de les Tres Creus (930 m). L'oriental, Sant Llorenç del Munt, més massissa i elevada, amb els cims de La Mola (1.104 m) i el Montcau (1.054 m). Una visió general del conjunt del massís mostra la presència de cinc formes fonamentals del relleu: les valls, les canals, les costes, les agulles i les moles. Són conseqüència principalment, del treball de meteorització de l'aigua.

CONDICIONS D’ACCÉS Per accedir a aquesta zona, la via més còmoda és la que hi arriba des de Terrassa per la carretera que va a Mura, Talamanca i Navarcles. Des de Sabadell, per la carretera de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders que s'enfila resseguint el Ripoll, es pot accedir als sots o valls del vessant oriental del massís. Des de Terrassa, cap a l'oest, la carretera de Rellinars s'enfila seguint el torrent de Gaià i dóna accés al sector oriental de la serra de l'Obac. El punt més alt d'aquesta ruta és a la casa de l'Obac, on hi ha magnífiques vistes sobre Montserrat i els turons de la carena de l'Obac, seguint descendent cap a Rellinars i Castellvell i el Vilar. Des del sector del Bages, en concret de Manresa, ens podem enfilar per Navarcles i Talamanca, o bé pel Pont de Vilomara cap a Rocafort i Mura.



ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÓL Parc Natural, ús forestal, agrícola, ús públic, educatiu. Espai majoritàriament catalogat al PEIN - Zona d'Interès Natural - Zona d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic - Zona d'Interès Geològic - Zona Agrícola 1972: 24 de juliol, aprovació del Pla Especial (2.600 ha) 1982: 4 d'octubre, aprovació de la I’ampliació (8.900 Ha) 1987: 20 de febrer, Decret 106/87 de declaració de Parc Natural, d'acord amb la Llei 12/85 d'Espais Naturals 1989: 19 de juny, aprovació de la II ampliació (13.694 ha)



SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Aquesta geozona està situada al límit sud de la Catalunya Central en l'anomenada serralada Prelitoral, encara que això és cert des del punt de vista morfològic i orogràfic, ja que Sant Llorenç del Munt i l'Obac està perfectament alineat amb els veïns Montseny i Montserrat, però des d'un punt de vista geològic i estructural pertany a l'anomenada Depressió o Conca Terciària d l'Ebre, com també hi pertanyen altres relleus conglomeràtics com el Montsant o el Montserrat. Si volem ser més rigorosos haurem de dir que el gran dipòsit de conglomerats que forma el massís representa el registre sedimentari dels esdeveniments geològics que van succeir durant l'orogènesi alpina en aquest punt del contacte entre dues unitats estructurals diferenciades: la depressió de l'Ebre i les serralades costaneres. La zona que ens interessa es troba precisament en el contacte entre aquestes dues unitats, formant a la vora occidental de les serralades costaneres un marge sincrogènic on s'acumularà una important sedimentació conglomeràtica. La massa conglomeràtica queda limitada per l'oest en l'anomenada Depressió de Vacarisses, on els materials passen ràpidament a gresos i argiles. Pel sud els conglomerats entren en contacte amb el Triàsic i Paleozoic mitjançant un encavalcament que precedeix a la gran falla nord de la fossa tectònica del Vallès. Per l'est estan limitats per la vall del Riu Ripoll, encara que els conglomerats continuen per l'altre cantó amb decreixent importància. Al nord els límits no són tan ben definits, ja que els conglomerats passen progressivament a gresos i lutites.

PARAULES CLAU Agulla, Argila, Avenc, Calcària, Carst, Conca de l'Ebre, Conglomerat, Cova, Diàclasi, Eocè, Estalactita, Estalagmita, Gres, Ignimbrita, Lutita, Ordovicià, Paleocanal, Paleozoic, Pissarra, Quaternari, Serralada Costanera Catalana, Surgència, Triàsic, Vulcanisme paleozoic.

EDAT DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS REPRESENTATS: Sedimentació: Ordovicià, Triàsic, Paleocè, Eocè. Tectònica: Ordovicià, Paleogen superior, Neogen. Erosió: Neogen. Edats representades: Paleogen – Eocè, Neogen – Miocè, Triàsic Mig



INFORMACIÒ GEOLÒGICA

TIPUS D´ INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El propi "Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de Sant Llorenç del Munt i l'Obac" contempla l'existència d'uns determinats elements que pel seu valor geològic i/o paisatgístic mereixen una especial protecció. Aquest valor pot estar determinat estrictament pel seu interès geològic, com a element singular dins del paisatge, pel fet de constituir un hàbitat per a determinades espècies vegetals o animals o per una combinació de tots ells, com pot ser el cas de les ignimbrites de Les Pedritxes. La confluència d'un substrat bàsicament conglomeràtic de composició carbonatada, una fracturació i diaclàsat reticular, conjuntament amb l'erosió hídrica diferencial, han donat forma a nombrosos elements del relleu de gran singularitat i que sobresurten amb força del paisatge, com son les agulles i els cingles, o s'endinsen en ell ja sigui parcialment com les canals o totalment com els avencs i coves o els monòlits o les cingleres i pujols. La major part d'aquests elements geològics estan inclosos dins de la zona d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic, així doncs gaudeixen d'un nivell de protecció màxim. Tanmateix això, existeixen quatre àrees que presenten aquest especial interès geològico-faunístico-paisatgístic i estan fora d'aquesta zona central d'especial protecció: La Castellassa de Can Torres, la Cinglera del Paller de Tot l'Any - Castell de Bocs i la Riera de Refardes. Els diferents elements de la geozona mereixen un especial interès des de dos punts de vista. Per una banda tenen un valor estrictament geològic, ja que són el resultat de processos singulars i amb freqüència únics. Aquest fet fa que sigui un àrea de gran interès científic i pedagògic, donat que poden ajudar a conèixer i difondre el patrimoni geològic. En segon lloc, aquests elements tenen un gran valor geològico-paisatgístic. Interès turístic: 5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 4



ANÀLISI COMPARATIVA Aquesta geozona constitueix, amb el massís de Montserrat i la resta de massissos amb conglomerats de la Depressió Central, com una mena de cinturó que envolta la mateixa, un dels aflorament més interessants. Aquesta geozona té analogies amb la resta dels massissos de conglomerats de la Depressió Central com l'esmentat o al sector nord, com la serra de Busa, sant Llorenç de Morunys. Continuant vers l’oest, trobem un altre aflorament destacable, encara que d’importància topogràfica minvada, a l’alt Gaià i Sant Miquel de Montclar. A partir de l'Espluga de Francolí i fins la frontera amb Aragó, trobem una llarga franja de conglomerats que localment arriben a generar relleus de notòria magnitud: la serra més destacable és el Montsant, essent també dignes de ser esmentats els relleus en conglomerats situats al vessant interior dels Ports (Roques d’en Benet…). Dins la comarca del Bages es podria citar i relacionar el de Montserrat per analogia geològica, format també per materials detrítics constituïts per còdols de diferent gruix a vegades força petits, fet que provoca en l’argot popular que se’ls anomeni "pinyolencs". Aquests dos massissos són possiblement les zones més visitades, no sols per temes culturals - religiosos, sinó també pels investigadors i estudiants d’arreu l'Estat espanyol. A nivell internacional existeixen nombrosos afloraments, els més ben conservats són els que pertanyen a l’orogènia alpina: Rocalloses, Andes, Himàlaia, Bètiques, etc. La seva proximitat a una àrea ben comunicada permet accedir-hi amb facilitat. Així mateix, les diferents carreteres que tallen el massís comporta la facilitat de l’estudi de les estructures i les seves formes capricioses que es donen en aquest tipus de roques.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El conjunt d’aquesta geozona que correspon al massís de "Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac" constitueix un element molt singular, de gran atractiu i elevat interès ecològic, cultural i paisatgístic que forma part del rerefons de l’àrea més densament poblada i més artificialitzada de Catalunya, la regió metropolitana de Barcelona. Sens dubte, els valors naturals i cultural d’aquest àmbit geogràfic son



molts i molt valuosos, però aquesta situació de proximitat li dona un valor afegit de gran importància. En qualsevol cas, és un paisatge dinàmic i canviant, com ho ha estat al llarg de la història, a mesura que la societat l’ha anat transformant. Un paisatge dins d’un context social, cultural i econòmic en el qual s’estableixen relacions complexes que poden afavorir o, contràriament, dificultar la preservació. Ha estat el primer espai natural protegit, mitjançant l’aprovació d’un pla especial, segons la legislació urbanística de l’any 1972. Aquest pla va ser el primer instrument, perfeccionat deu anys més tard amb una ampliació molt important de la superfície ordenada, que ha permès una protecció i al mateix temps un ús públic d’aquest àmbit geogràfic, que ha anat acompanyat d’un ampli suport social. En els darrers anys una nova ampliació ha permès una protecció més àmplia cap a Montserrat i la depressió Central.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Aquesta geozona se situa en les comarques del Bages i el Vallès Occidental, i forma part de la depressió Central i la Serralada Prelitoral, si bé geològicament pertanyen als materials que integren la Depressió Central. El conjunt de materials que formen aquesta geozona es poden reunir en dos grans grups: roques de sòcol i roques de cobertora. El sòcol està format per roques paleozoiques, lleument metamorfitzades i força plegades, metamorfisme i tectònica que tingué lloc durant l'orogènia herciniana, la qual formà uns relleus que ara ja estan esborrats per l'erosió posterior i per una altra fase de plegament més recent (orogènia alpina). Les roques de la cobertora, més modernes i més toves, formades abans del plegament alpí, haurien tingut un comportament diferent de les de sòcol. Mentre aquest es comportaria com un substrat rígid que es trencaria en general en forma de blocs, la cobertora produiria plegaments i fins i tot desplaçaments en forma d'encavalcaments. En finalitzar l’era paleozoica i a la meitat nord d'on ara hi ha la península Ibèrica, es va formar una serralada de direcció nord-oest/sud-est, de no gaire elevació respecte al nivell del mar, de la qual destaca el massís de l'Ebre i el massís Català. Aquests massissos van estar sotmesos a processos d’erosió importants, de manera que al final del Paleozoic van esdevenir veritables peneplanes, o superfícies d’erosió molt planes.



Al començament del Mesozoic, durant el Triàsic, pràcticament tot Catalunya va estar sotmesa a variacions del nivell del mar, que produïa la sedimentació típica d'aquesta època, formada per capes vermelles de sediments fluvials terrígens i capes calcàries. Al final del Cretaci, a la península Ibèrica s'inicià una situació compressiva que conduí progressivament a un escurçament de les conques sedimentàries formades en períodes anteriors i provocà el desenvolupament d'estructures de plegament i de fracturació i elevació de les roques rígides del sòcol. Aquest procés va culminar a l'Eocè amb l'estructuració de les serralades que limiten amb l'actual Depressió de l'Ebre: els Pirineus i Pre-pirineus, el Sistema Ibèric i la Serralada Costanera Catalana. Durant l’Eocè i coincidint amb la màxima situació compressiva, els nous relleus que s'anaven formant eren erosionats progressivament i uns rius cabalosos provinents del Massís Català en direcció cap a l'actual Depressió de l'Ebre dipositaven en uns cons de dejecció de tipus deltaic sèries detrítiques potents, formades per capes de còdols, sorres, i argiles, que més tard van esdevenir els conglomerats, gresos i lutites que formen els relleus actuals de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac estan formats per una sèrie detrítica d'uns 1.000 m de gruix, formada per una alternança de capes conglomeràtiques amb intervals més gresosos i lutítics. Les cingleres típiques del massís correspondrien a capes quasi massisses de l'ordre de 20 m, amb un elevat grau de còdols calcaris i molt ben cimentades, mentre que les zones més planeres correspondrien a capes més argiloses i menys carbonatades. El conjunt sedimentari de Sant Llorenç del Munt i l'Obac es bascularia cap al sud-oest i nord-est en direcció a una unitat fluvial formada per gresos i lutites, de la qual, pel seu color, destacaríem les lutites vermelles de Vacarisses. Cap al nord-oest, les capes conglomeràtiques van disminuint d'espessor a mesura que van augmentant el gruix de les capes gresoses i lutítiques. Primer aquestes presenten un color roig intens, però a mesura que ens anem endinsant cap a la Depressió Central el color de les roques ja deixa de ser roig i agafa tons ocres i bruns, que reflecteixen un ambient més d'interior del delta. Progressivament els sediments presenten una component més marina, i més enllà trobarem les margues blavenques típiques d'aquest ambient sedimentari. A mesura que s'anaven dipositant les capes que reomplien la Depressió de l'Ebre, el substrat d'aquesta depressió s’anava basculant enfonsant-se cap al nord-oest a



causa de l'excés de pes produït pels plegaments prepirinencs. Per això les capes del massís de Sant Llorenç estan sempre inclinades cap al nord-est. Els esforços compressius continuaren durant tot l'Eocè i fins a l'Oligocè, de manera que a mesura que s'anava produint l'aixecament de la Serralada Costanera s'anaven inclinant les capes triàsiques i terciàries, fins al punt que en certs indrets la deformació fou tan elevada que es produïren làmines d'encavalcament del sòcol paleozoic sobre la mateixa cobertora. És per aquest motiu que trobem les roques primàries situades topogràficament a sobre dels conglomerats de Sant Llorenç, i per això també totes les capes del Triàsic sempre presenten un cabussament molt acusat.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Es centra principalment en els camps de la sedimentologia i de la geomorfologia, especialment en els processos càrstics (coves, avencs), etc. La intersecció dels diversos agents geodinàmics sobre el massís i les discontinuïtats existents, plans d'estratificació, falles, diàclasis, fan que aquest conjunt de factors actuïn sobre el massís, tallant-lo en forma vertical u horitzontal i provocant un quarterament del mateix, on la pròpia naturalesa de les roques, condiciona les formes geomorfològiques de Sant Llorenç del Munt i l'Obac . Els agents erosius i principalment l'aigua elaboren el mecanisme bàsic per la disgregació del conglomerat, així l'aigua circula per la superfície, penetra alguns centímetres dins de la roca aprofitant la porositat de la matriu. Allí dissol els carbonats del ciment i debilita la roca per pèrdua de compactat. El resultat final és la disgregació de la capa superficial. L'aigua arrossega fàcilment la sorra i l'argila de la matriu, ara mancades de cohesió. Els còdols i els blocs cauen per gravetat originant les codines, superfícies extenses planes o poc inclinades on els afloraments rocosos poden alternar amb clapes de sòl. En els cingles, l'efecte d'escombra de l'aigua manté la superfície neta de residus. Els còdols i blocs, poc porosos, aguanten millor l'atac químic i sobresurten de la massa rocosa. És freqüent la presència de rascler en els còdols i els blocs carbonatats. En les zones planes, els residus s'acumulen en un procés d'edafització incipient i permeten la instal·lació de la vegetació. Aquest mecanisme de meteorització és a la base de l'origen de totes les formes, tant superficials com subterrànies. Estova la roca, la disgrega, transporta els residus, eixampla fractures i forma les canals i el sistema subterrani d'avencs i



coves. En definitiva enruna lentament el massís i evacua els materials cap a la seva base. Un altre aspecte molt interessant que es produeix a les roques conglomeràtiques constituïdes per còdols i ciment calcari és la carstificació. Aquest conjunt es comporta com una gran massa calcària, de manera que l’aigua, en penetrar per les fissures, dissol progressivament el ciment i engrandeix l’espai fins a formar veritables coves i avencs, de vegades tan espectaculars com si es tractés d'un carst format amb calcàries. En tot el massís s'han registrat més de 300 cavitats entre coves i avencs, algunes de les quals són realment interessants pel seu desenvolupament. En destacariem l'avenc de l'Espluga, amb uns 130 m totals de profunditat; la cova del Manel, amb uns 780 m de recorregut, la Cova Simanya, 372 m, i la cova del Triangle, 120 m. Des del punt de vista de funcionalitat del carst, podem distingir un sistema de cavitats situat a les cotes altes, que correspon a la resta d'un paleocarst, de la qual destacaríem antigues surgències, com el sistema de les Simanyes, els Òbits, la cova de les Ànimes i d'altres, una part intermèdia, on hi ha un clar predomini d'avencs força desenvolupats, que sembla que estarien relacionats amb la xarxa càrstica actual, i una part baixa, on es localitzen els punts de descàrrega de l'aqüífer, tant en règim permanent com temporal. Els punts de surgència estan relacionats amb el contacte de les fàcies conglomeràtiques amb sediments més lutítics i en general més impermeables, i les trobem situades al nord, a Mura; al nord-est, a la Font del Llor; a l'oest, amb el sistema de Rellinars, i més al sud, amb els Caus del Guitart. Així mateix, l'absència de llum a les cavitats, la temperatura relativament estable i l'elevada humitat, proporcionen un ecosistema molt peculiar. Destaca especialment la fauna cavernícola, amb espècies d'invertebrats endèmics de la zona i els nuclis d'hivernació d'algunes espècies de rat-penat, constituint una dels nuclis més importants de l'Europa Occidental. La formació d'agulles, tan espectacular, a la muntanya està directament relacionada amb aquesta xarxa de discontinuïtats que representen plans més dèbils del conjunt rocós, la qual cosa fa que l'erosió progressiva al llarg del temps arribi a individualitzar alguns d'aquells blocs a què hem fet referència i formin agulles tan conegudes com el Castellsapera, Paller de Tot l'Any, Castell de Bocs, Turó de l'Espluga, El Montcau-Els Emprius-Les Fogaroses, Els Cortins, La Falconera, Roca Mur, La Morella, Turó de les Nou Cabres, Castellassa del Dalmau, Castellassa de Can Torres, Morral del Drac, Cavall Bernat, les Pedritxes.



Les canals són un altre dels elements geològics i paisatgístics més singulars que s'obren gràcies a l'erosió hídrica diferencial sobre fractures i diàclasis. Al tallar nivell freàtics inferiors i constituir petites conques endorreiques paisatgísticament destaquen per les seves tonalitats verdes en front dels colors i vermellosos de les roques que l'envolten. La vegetació que es desenvolupa en aquests indrets representa un ecosistema únic, ja que s'hi inclouen nombroses espècies pròpies d'indrets humits. En aquesta categoria i d'especial atenció trobem: la Canal de Santa Agnès, la Canal del Llor i la Riera de les Refardes i el Sot de l'Infern.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Aquesta geozona ha estat estudiada, generalment, en el conjunt de la Depressió Central. Els treballs relacionats amb Sant Llorenç del Munt i l'Obac, quasi sempre han sigut des de la vessant de la seva geomorfologia. Darrerament (López, 1996) ha estudiat el ventall costaner d'aquesta zona i han estat recollits en publicacions de sedimentologia d'àmbit internacional. Però caldria destacar, sobre tot, els treballs que s'han realitzat, en el camp de la investigació subterrània i, sobretot, de la complexitat que representava l'estudi d'un cars en conglomerat L'abundància de fenòmens càrstics, alguns coneguts de temps immemorials com és el cas de la Cova Simanya, i les peculiars característiques de la carstificació en aquests relleus tan singulars per la seva composició litològica i la seva morfologia, han atret l'atenció de nombrosos espeleòlegs, que amb les seves investigacions han anat desxifrant les claus de l'abundant paleocarts que presenta el massís. Les directrius generals de la circulació de l'aigua subterrània ja foren establertes per LLOPIS el 1944, i des de llavors diferents autors han anat completant el seu coneixement. Així, Freixes (1986) va desenvolupar la seva tesis, sobre un cars experimental en aquesta muntanya. Recentment han descrit la presència d’un complex ignimbrític riolític submarí al sector de les Pedritxes i les seves compareixences als seus homòlegs australians. En els últims temps P. Pérez (1997), ha realitzat una cartografia del quaternari al sector central, que, juntament amb la tesis de Daniel (1986) completa el quaternari d'aquest sector.



La qual cosa ha posat de relleu les diverses investigacions que es desenvolupen en el camp de la geomorfologia. El propi parc natural du a terme diversos treballs sobre els efectes de l'erosió des del punt de vista climàtic i antròpic.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Diversos autors. Sant llorenç. Diari de Terrassa. Terrassa, 1996 AA.VV. 1986-1989: Historia Natural del Països Catalans. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. Vol. 1,2 i 15 Anadón P. (1978): El paleogeno continental anterior a la transgresión biarritziense (Eoceno medio) entre los ríos Gaià y Ripoll (provincia de Tarragona y Barcelona). Tesi Doctoral Univ. Barcelona, extracte a Estudios Geológicos, 34 Anadón P., (1992): Els conglomerats de Montserrat en Historia Natural dels Països Catalans, v. 2, 170-173, Fund. Enciclopèdia Catalana, Barcelona Anadón P., Colombo F., Esteban M., Marzo M., Robles S., Santanach P., Solé Sugranyes Ll. (1979): Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geolçogica Hispánica, Homenaje a Lluis Solé i Sabaris, t. 14 Anadón P., Marzo M., Riba O., Saez A., Vergés J. (1989): Fan-Delta deposits and syntectonic unconformities in alluvial fan conglomerate of the Ebro Bassin, llibre guia del 4rt. Congrès International de Sedimentologia, edició de Marzo M. i Puigdefàbregas C., Pub. Servei Geològic de Catalunya, Barcelona. Andrés O. (1960): Sobre ciertas particularidades de la carstificación en el macizo de conglomerados eocenos de Sant Llorenç del Munt (Provincia de Barcelona). Speleon, 11. Anònim. 1982: Excursió particular a Sant Llorenç del Munt i Sant Pere de Terrassa. L'excursionista. But. Associació Catalanista d'Exc. Científiques II: 73-74. Barcelona Canal J., 1879: Excursió colectiva a Sant llorenç del Munt i Mura i coves dels entorns. But. De Assoc. D'Excursions Catalana I: 123-126. Barcelona. Centre Excursionista de Terrassa: 1935: Guia monográfica de Sant Llorenç del Munt. Espeleología 38-57. Terrassa De Mas D., 1984: L'Evolució geomorfològica quaternària al Vallès Occidental. Tesis Doctoral. Barcelona Español F., 1934: Contribució al coneixement dels coleòpters cavernícoles del massís de Sant Llorenç del Munt. Arxiu del Centre Exc. De Terrassa. XVI (90): 54, XVI (91): 70-74. Terrassa



Faura i Sans, M. 1909: Recull Espeleològic de Catalunya. Sota Terra. Club Muntanyenc I: 26. Barcelona Font i Sagué N. 1897: Catàlech espeleològic de Catalunya. But. C.E.C. VII (24, 25, 26, 27, 29, 31, 32, 33, 35). Barcelona Freixes A. (1986) El carst conglomeràtic experimental de Rellinars un enfocament sistemàtic i hidrogeològic en la recerca del medi càrstic. Públic. Sim. Int. Sobre el carst en roques detrítiques (conglomerats i gresos). Freixes A. (1987) Características del funcionamiento y la estructura de los sistemas hidrogeológicos karstificados de los conglomerados de la Sierra de l'Obac (Depresión Terciaria del Ebro). Geogaceta, 2. Freixes A., Monterde M., Cervelló J.M. (1983) El paleocarst i el carst actual de les serres de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac. El carst experimental de Rellinars. Espeleo Club de la U.E. Sabadell. GES del CMB (1974) Catalogo espeleológico de la província de Barcelona. II. Comisión del catastro espeleológico de la provincia de Barcelona. Gezé B., 1973: L'espeleologia cientíica. Ed. Martínez-Roca, Barcelona. Gorina, P. 1930: La prehistòria de Sant llorenç del Munt: Ceràmica eneclítica en la Cova Simanya. Arxiu del C.E.T. XII (64): 17-19. Terrassa IGME. Mapa geológico de España. Manresa. Hoja n. 363. M. de Industria y Energía. IGME. Mapa geológico de España. Sabadell. Hoja n. 392 M. de Industria y Energía. Inglés M., Martí J., Palau J., 1986: Les roques. Introducció a la petrologia. Barcelona, Fetres ed. (Col. Ventall). Jardí M., 1982: Hidrogeografia del riu Ripoll i la Riera de les Arenes. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona Llopis Lladó N. (1944) Morfoestructura de los relieves de pudingas de San Llorens del Munt - Sierra de l'Obac (Barcelona). Estudios Geográficos López G., 1989: Prequaternari i Quaternari antic de Sant Llorenç del Munt i la seva connexió amb Sabadell. López-Blanco M., (1996) Estratigrafia secuencial de sistemas deltaicos en cuencas de antepaís; ejemplos de Sant Llorenç del Munt, Montserrat y Roda /Peleógeno, cuenca de antepaís surpirenaica). Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, 238 pp. López-Blanco M., Marzo M., Burbank D.W., Vergés J., Roca J., Anadón P., i Piña J.: (2000). Tectónic and climatic control on the development of the forelands fan



deltas: Montserrat and Sant Llorenç del Munt systems (MiddleEocene, Ebro basin, NE Spain) Sedim. Geol., nº 138 (1-4) Maestro E., 1992: Estratigrafia i facial del complex deltaic de Sant Llorenç del Munt. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona. Martín Vide P., 1994: Escurrimiento y transporte sólido en la cuenca de la Riera de las Arenas. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunyav Massó A., (1888): Memòria pintoresca de l'excursió a la muntanya de Sant Llorenç del Munt (878). Memòries de l'Assoc. Catalanista d'Exc. Científiques II: 120-134. Barcelona Mata Perelló J.M., (1986): Introducció a l'estudi del relleu del Bages. Revista Xaragall, núm. 13 Palet i Barba D., (1910-1915): Excursió espeleològica i geològica a Mura i contorns. Arxiu del C.E.T. I-II (1, 2, 3, 4). Terrassa Panareda JM. Pintó J., (1996): Memòria del mapa de vegetació de Sant Llorenç del Munt. Terrassa, Aster Editorial. Pérez y de Pedro P., (1984): Geologia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona, Diputació de Barcelona. Pérez y de Pedro P., (1996): El quaternari a la conca alta de la Riera de les Arenes. N 884, Arxiu (pg. 87-104). C.E.T. Terrassa Pérez y de Pedro P., (1998): Estació 0224 "La Mola". Arxiu nº 98, pg. 367-382. C.E.T. Terrassa. Pérez y de Pedro P., (1999): El funcionament hídric de la conca alta de la Riera de les Arenes. Muntanya, nº 829, pg. 137-143. C.E.C. Barcelona Reguant S., (1986): Geologia Històrica. Barcelona, Ketres ed. Riba O, De Bolós O, Panadera J.M., Nuet J., Gosalbez J., (1979): Geografia física dels Països Catalans. Barcelona, Ketres ed. Riba O, Reguant S., 1986: Una taula dels temps geològics. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. Rosselló V.M., Panareda J.M., Pérez Cueva A., 1994: Manual de Geografía Física. València, Universitat de València. Servei geològic de Catalunya (1989) Mapa geològic de Catalunya. 1:250.000. Generalitat de Catalunya. Dep. Polit. Territorial i O.P. Servei Geològic de Catalunya. Termes F., 1951: Catálogo espeleológica de la región de Sant Llorens del Munt-Serra del Obac (Prov. De Barcelona) :Speleon II (4): 225-234. Oviedo



Verges i Sola, Ll., 1973: Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt. Edició particular 1: 253. Sant llorenç del Savall Vila Plana F., 1965: Llibre de Sant Llorenç del Munt. Edició particular !: 214. Barcelona Vilaplana M., 1991: El potencial didàctic de Sant Llorenç del Munt Vilaplana M., Domínguez A., Busquets P., 1985: Guia pràctica de les roques sedimentàries. Vic. Eumo ed. Escola Universitària de Mestres d'Osona.



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Geologia i situació de les Serres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Diari de Terrassa.



Tall esquemàtic de la carena del Montcau a la Mola, i de la intercalació dels conglomerats amb els gresos i lutites de la Depressió Central

Talls esquemàtics de la disposició dels conglomerats respecte la Serralada Costanera Catalana.



Vista de la vessant sud-oriental de la Mola on s’identifica la superposició de nivells de conglomerats. (Foto J. Carreras)



Els estrats de conglomerats mostren ocasionalment els efectes de la tectònica, com en aquest cas on una petita fractura travessa obliquament els estrats de conglomerats. Vessant sud de la Mola. (Foto J. Carreras)

La Mola queda envoltada per cingleres esglaonades resultants de l’erosió dels estrats de conglomerats en les que abunden balmes, cavalls bernats i altres formes. Cavall Bernat al sud de la Mola.(Foto J. Carreras)



Els conglomerats procedeixen de l’erosió de materials més antics que afloraven en forma de relleus. La natura dels còdols és un valuós registre de quina era la constitució de les roques que eren erosionades. Aquest conglomerat situat a la base del Montcau mostra còdols de pissarres paleozoiques i també de calcàries mesozoiques. (Foto J. Carreras)

Vista del Cavall Bernat (Foto J. Carreras)



La mola del Montcau constitueix un magnífic exemple de relleu modelat sobre una massa compacte de conglomerats donant lloc a les característiques formes arrodonides. (Foto J. Carreras)

En els conglomerats de Sant Llorenç abunden els fenòmens càrstics singulars per la seva composició litològica com és el cas de la Cova Simanya. La fotografia mostra l’embocadura de la cova Simanya amb la seva característica forma de "ull de pany". (Foto J. Carreras)



Els conglomerats de Sant Llorenç, els de la Serra de l’Obac i els de Montserrat formen part de sistemes deltaics terciaris formats al peu d’uns relleus situats al SW (Catalànids) i formant la vora d’una conca (Conca de l'Ebre). La fotografia mostra la continuïtat dels estrats de conglomerats de Sant Llorenç amb els de Montserrat (Foto J. Carreras)

Alguns dels nivells de conglomerats són més propensos a estar afectats per una erosió càrstica i són l’origen de cavitats com les coves Simanya situades al peu del cingle situat en primer terme. (Foto J. Carreras)



INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona majoritàriament forma part en la seva totalitat del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (decret de creació del 20 de febrer de 1987, nº 196/87 Existeix una normativa del parc natural, recollida en l'esmentat decret. Amb ampliació l’àmbit del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac , aprovat per la Generalitat el 19 de juny de 1998, existeix un text normatiu que desenvolupa totes les possibles actuacions, en concret diversos articles protegeixen els elements geològics més destacats del massís. És evident que l’ús públic en aquesta geozona comporta aspectes que poden significar alguna degradació, però podem ser reversibles, es fa necessari incidir més en els aspectes educatius i d’informació als usuaris, donant-los a conèixer les normes existents i fent-los valorar l'indret en que es troben. Dintre del text normatiu, existeix un catàleg d’indrets geològics, que gaudeixen de la màxima protecció legislativa possible d’acord amb les lleis de la nostra comunitat.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’ús públic massiu existent en algunes zones pot significar un impacte negatiu de caràcter antròpic. Aquesta degradació es fa palesa en els dos llocs més visitats de la serra de Sant Llorenç: La Mola i el Montcau. En alguns indrets, s'ha observat l’augment d’erosió sobre diversos camins. L’òrgan gestor del parc a procedit a la realització de diverses accions sobre aquest tema i s’està treballant en diverses direccions per pal·liar aquesta situació, una l’avaluació del flux de visitants, per el menor nombre possible de gent, la segona artificialitzat algun sector del camí, i la tercera informant a base de tríptics o panells als visitants (educacionals). En els últims temps, una proposta de decret sobre la creació de parcs eòlics, podria posar en perill la zona d’ampliació de l’espai natural.



Els sector de la serra de l'Obac, són zones de menor pressió humana, però pateixen un factor afegit, encara que exterior al parc, que podria tenir una forta incidència negativa sobre el mateix: els incendis forestals.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La normativa del parc on està inclosa la geozona, té regulat l’ús en tot l’espai i un catàleg d’indrets geològics de màxima protecció.

RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta geozona per la seva qualitat pot i deu accedir al llistat de llocs d’interès geològic (geosites) tant els que recullen indrets de rellevància estatal com de rellevància europea o internacional. Creiem que la primera seria la catalogació d’un gran geoparc. La mateixa s'ha donat a conèixer en diverses jornades de caràcter de protecció d’elements del patrimoni geològic.

ALTRES CONSIDERACIONS Existeix un principal aflorament dins de l’àmbit de la geozona: El Klippe de Can Torras, el qual està situat al mapa de localització.

AUTORIA DE LA FITXA Pau Pérez y de Pedro, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1. La Mola - Matadepera

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Es l’indret més emblemàtic de la zona i també el seu punt culminant. Com el nom indica es tracta d’una mola massissa formada per superposició de nivells de conglomerats que per efecte de l’erosió queda envoltada d’una cintura de cingleres amb espectaculars formes d’erosió.

La Mola queda envoltada per cingleres esglaonades resultants de l’erosió dels estrats de conglomerats en les que abunden balmes, cavalls bernats i altres formes. A la fotografia s’aprecien estrats de conglomerats alguns d’ells amb còdols de considerables dimensions. (Foto J. Carreras).




El Cavall Bernat representa un pitó residual resultant de l'erosió d'un dels nivells de conglomerats que formen la Mola, (Foto J. Carreras).

La Mola com el nom indica és una forma de relleu afaisonada sobre una seqüència d'estrats relativament resistents a l'erosió. Vista de la vessant SW. (Foto J. Carreras).



El Morral del Drac, exemple típic d'agulla, situat al camí de la Mola al Montcau, per la carena del Pagès, també és conegut com la cova del Drac, per una antiga llegenda. (Foto P. Pérez).


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la geozona.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No s’han detectat amenaces específiques, excepte les derivades de la forta pressió de visitants atès que juntament amb el sector del Montcau són les zones més visitades.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS És un bon recurs didàctic per la geologia i convindria potenciar-ne el seu ús mitjançant la col·locació de panells explicatius.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2. El Montcau - cova Simanya; fenòmens càrstics

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Es tracta d'un geòtop amb rellevància en el camp de la geomorfologia, així com en les relacions en el processos càrstics, de dissolució de les roques. Es un clar exemple de formes estructurals (el Montcau) i del fraccionament subterrani de les aigües. En el Montcau es manifesten un relleus modelats sobre material paleogens, d'edat eocena, constituïts per bancs de conglomerat que presenten intercalacions de capes de gresos i lutites de color vermell inferiors a un metre de potència. Aquests conglomerats es troben constituïts per clastes heteromètrics de naturalesa molt variada. Hi ha un predomini de les pissarres i les calcàries, encara que no són rars els còdols de quars i de gresos. La coloració dels conglomerats ens revela un aspecte important de cara al modelat del relleu: els de color grisenc fortament carbonatats, més durs i resistents a l'erosió, i els més rogencs i de matriu argilosa. Els estrats estan afectats per un lleuger embussament d'un 10 graus al nord-oest i separada la seva estructura del resta del còdol de sant Llorenç per una falla que passa pel Coll d'eres.

Cova Simanya se'ns presenta en forma de "ull de pany" (Foto J. Carreras).



Cova Simanya - Cova del Triangle: La gènesi de la Cova Simanya està íntimament relacionada amb la d'altres cavitats properes que obren les seves boques en un mateix pla d'estratificació de sud a nord són: Cova del Triangle, Cova Simanya Petita, Cova Simanya, Cova del Torrent i Cova de l'Àngel. La unió física de les tres primeres és només qüestió d'eixamplar estretors o d'excavar sediments; la unió entre la Cova del Triangle i la Cova Simanya ja ha estat realitzada, essent escassa la distància que separa ambdues coves Simanya. L'observació de les cavitats ens fa veure que ens trobem davant d'un conjunt d'antigues surgències que s'han anat autofossilitzant per les pròpies aportacions sedimentàries.




Per la seva posició topogràfica respecte el Montcau i per la magnitud de les cavitats, que estan formades per conductes força desenvolupats, sembla evident que drenaven un massís molt més gran que l'actual, per la qual cosa el seu funcionament no es pot entendre sinó és dins d’un marc paleogeogràfic i paleoclimàtic força diferent al relleu i el clima actuals. A banda del pla d’estratificació generatriu, pot haver influït a la localització de les surgències la falla que passant pel Coll d'Eres segueix la Canal del Llor; el salt de falla és d’uns 10 m. L’excavació de la Canal del Llor ha determinat l’evolució final de les cavitats, les quals manifesten un ràpid abandó de les aigües en haver mort hídricament, conservant una indubtable morfologia juvenil. Actualment la surgència més important i propera és la Font del Llor, que brolla a 650 m d’alçada. El cabal d’aquesta font ha estat avaluat el 31-5-42 en 60 litres per minut i el setembre de 1972 en 44-45 litres per minut. També només a 30 m al sud de la boca de la Cova Simanya tenim una petita surgència intermitent que ens indica que el pla d’estratificació per on brolla (el mateix de les cavitats) encara representa un nivell de base efectiu encara que local. La cavitat presenta una morfologia clarament erosiva, essent una cova avortada a la seva fase juvenil; les galeries s’estructuren en dos sistemes principals de diàclasi que es creuen formant angles de 120 i 60 graus entre ells. El gruix del sediment sembla augmentar a mesura que avancem, de manera que la cavitat finalitza curullada. La galeria d’entrada està molt seca, fins i tot el seu sector final es polsós; l’altra galeria és més humida amb degotalls que poden ser molt importants després de les pluges i amb bassals permanents d’aigua. La secció transversal de la boca de la Cova Simanya se'ns presenta en forma de "ull de pany", per la qual cosa es pot deduir una etapa de funcionament a règim lliure. De fet, la Cova Simanya encara funciona com a surgència mot esporàdicament després de fortes precipitacions, sortint per ella un volum d’aigua que pot arribar a ser molt important.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Actualment aquest geòtop es troba en bones condicions de conservació.



És del tot recomanable, la senyalització de l’accés (per no perdre’s) i la construcció de petits graons per pujar, fins la boca de la cavitat i així conduir als visitants per un únic camí d’accés.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Aquesta cavitat i el conjunt de surgències properes, corren el risc de deteriorar-se per l’efecte de les visites multitudinàries. Aquests visitants, en ocasions, deixen els restes dels materials que han utilitzat per a l’exploració de les cavitats, carburo, piles, robes, etc.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La cova Simanya és coneguda de sempre, sembla ser que el seu nom deriva de "sima magna" visitada des del punt de vista geològic per Font i Sagué, Faura i Sans…, és sens dubte la cavitat no turística més visitada de Catalunya. S’hauria d’incidir sobre els visitants, els valors d’aquest conjunt de cavitats, a la fi de disminuir el seu deteriorament, pels grafits i les escombraries.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 Les Pedritxes; el basament del massís

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA És un geòtop que queda parcialment exclòs de l’àmbit del Parc Natural incloent part de l’estribació meridional de la Serra de les Pedritxes (Serra del Troncó). Aquesta serra representa el substrat o sòcol del massís format predominantment per pissarres del Paleozoic i una minça cobertora mesozoica. Els materials paleozoics tenen una posició en part al·lòctona ja que constitueixen una làmina encavalcant transportada tectònicament durant l’etapa alpina. Les pissarres del Paleozoic en el sector de la Serra de les pedritxes enregistren les estructures de deformació hercinianes, però també una sèrie de plecs en forma de kink i fractures probablement relacionades amb l’episodi d’encavalcaments alpins. Actualment els afloraments més assequibles es situen en els talussos i a les rodalies de la carretera B-122.

Les pissarres paleozoiques constitueixen el substrat del Massís de Sant Llorenç i enregistren una complexe història deformacional fruit de la tectònica herciniana i els encavalcaments alpins que afecten als materials de la Serra de les Pedritxes. Plec tipus kink a les pissarres paleozoiques (Foto J. Carreras).




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Es tracta d’un sector subjecte a cert grau de pressió urbanística, si bé el geòtop s’ha localitzat externament a la urbanització del mateix nom on molts afloraments han desaparegut sota les edificacions. Actualment els millors afloraments es situen en els talussos de la carretera B-122 que amb el recent modificació del traçat ha creat bons afloraments. Convindria habilitar-ne algun d’ells per permetre la visita sense posar en risc la seguretat vial.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Les pròpies d’afloraments situats en talussos de vials que estan sota l’efecte de contínues transformacions.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D´ÚS Es podria situar un panell explicatiu en una àrea d’estacionament a la carretera on es fes referència a l’origen i posició d’aquestes pissarres paleozoiques en el marc d’un paisatge dominat per les seqüències de conglomerats terciaris.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 Quaternari de la Riera de les Arenes

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Malgrat el seu relativament curt recorregut, la riera de les Arenes conté imponents dipòsits quaternaris en forma de terrasses. Són especialment valuoses com a recurs didàctic pel fet que estan compostes per nivells de graves que alhora provenen de l’erosió dels conglomerats, de manera que s’enregistra una doble episodi de erosió/sedimentació.

En primer terme, una terrassa de la riera de les Arenes i al fons els relleus formats pels conglomerats terciaris de Sant Llorenç. (foto J. Carreras).


Detall d’una de les terrasses quaternàries de la Riera de les Arenes (foto J. Carreras).




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les millors seccions de la terrassa es troben protegides per l’àmbit del Parc just al llindar amb les urbanitzacions del nord de Matadepera. Visualment algunes construccions arriben a afectar la panoràmica de la vall de la riera, però amb les delimitacions actuals la preservació sembla garantida.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES La proliferació d’urbanitzacions que envolten la Riera de les Arenes pot afectar negativament l’entorn paisatgístic.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS És un indret que combina interès didàctic i paisatgístic que complementa les localitats on els relleus conglomeràtics són protagonistes.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 5 Carena del Paller de tot l’any; el modelat

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Com les localitats de la Mola i del Montcau, l’element geològic predominant són les formes de relleu modelades sobre les gruixudes sèries de conglomerats. Les formes d’erosió són capritxoses i vistoses com la que dóna nom a la localitat.

A la Serra de l'Obac es troben relleus modelats en els conglomerats de gran bellesa. La fotografia mostra la singular morfologia de l'anomenat Paller de tot l'any. (foto J. Carreras).

geozona 223 sant llorenÇ del munt i...

Documents