GOUACHE

Témpera, aiguada o color amb cos

Es pot dir que la pintura a l’aiguada o gouache(paraula francesa derivada de la italiana guazzo) ésuna aquarel·la opaca de gran poder cobridor que, adiferencia d’altres tipus de pintures, no es tornatransparent amb el pas del temps.

Breu històriaLa pintura a l’aiguada s’utilitzà en l’antiguitat (Pèrsiai Egipte), i també en l’Edat Mitjana a Europa occidental.

Encara que a Europa no ha deixat de ser utilizada durant el Renaixement i el Barroc, la seua gran difusió i desenrotllament va tindre lloc des del segle XVIII quan es “popularitzà” sola o combinada amb l’aquarel.la

Vista d’Arc, 1495, aquarel·la i gouache, Albrecht Dürer

La tècnicaEl gouache es pot executar o bé amb colors a l’aquarel.la i blanc opac, o bé –el més normal– emprant solament colors opacs de cos.

AglutinantEl seu aglutinant és la goma

aràbiga, de vegades amb glicerina; tanmateix, a

diferència de l’aquarel·la, els colors propis del gouache

contenen pigment blanc.

Com es pot utilitzar

La pintura a l’aiguada pot utilitzar-se no sols en el sentit de l’aquarel.la, és a dir, de les zones clares a les obscures, sinó a l’inrevés, de les parts fosques a les clares gràcies a l’opacitat dels seus colors.

Per esta mateixa qualitat la pintura al gouache permet repassar vàries vegades un mateix to per a donar-li un major vigor o relleu.

Suports

Encara que qualsevol suport sense greix ni oli pot ser utilitzat per a la técnica de l’aiguada (per exemple un llenç o una fusta preparats amb cola), els suports més habituals són els papers i cartons que, a diferència de l’aquarel.la, poden estar acolorits.

David Hornung

El gouache funciona molt bé sobre papers i fons de colors, en aquest cas, taronja.

Aplicació del color

Els colors d’aquesta tècnica són polivalents puix que permeten ser aplicats en fins llavats transparents o semitransparents, però també alla prima, és a dir, directament sense diluent.

Peggy Wolf

Aplicació del color

El color s’aplica a base de transicions suaus i graduades, unes vegades amb el pinzell banyat en aigua i d’altres sec.

Nicholas Stevenson

Característiques

És menys luminosa que l’aquarel·la pura però s’adequa a pintar temes amb molta elaboració perquè es pot treballar a partir de tonalitats fosques afegint detalls més clars.

Vikki Chu

Aplicació del color

El color del gouache arriba a tindre un major o menor grau de consistència segons la quantitat d’aigua que se li pose i determina, per tant, qualitats molt diverses.

Procés de treball

Amb pinzell sec

En el segon cas s’ha de tenir present que el color inferior estiga completament sec, perquè en cas contrari aquest s’arrosegaria o mesclaria.

Excés de pintura

Els colors aplicats amb molt de gruix i, sobre tot, quan han sigut pintats amb excés d’aigua, en evaporar-se aquesta o ser absorvida pel fons, es quarteren i salten amb facilitat.

Veladures

Encara que el gouache, en principi, no admet veladures, estes poden ser aplicades amb alguns colors transparents tenint precaució amb els colors inferiors.

Intensitat del color

Els colors a l’aiguada, en secar-se, redueixen notablement la seua intensitat, per la qual cosa cal tindre present esta variació de to i provar-los prèviament en un tros de paper.

Graham Sutherland

Hercules Brabazon

Larry Francis

Larry Francis

Charlotte Salomon

Charlotte Salomon

Becca Stadtlander

Peggy Wolf

Cathy McMurray

ArtistesDes de els il·luminadors de manuscrits de l’Edat Mitjana, Van Dyck, Gaspard Poussin i Van Huysum al segle XVII.

Durero

1502

Joseph Goupy, pintor francès, va introduïr la tècnica a Anglaterra al segle XVII

Joseph Goupy

Marco RicciZuccarelli Paul SandbySegle XVIII

Marco Ricci

Hercules BrabazonToulousse-Lautrec

Peter BlakeHenry Moore

Graham Sutherland

Toulousse Lautrec

Peter Blake

Imatge del film Tonari no Totoro

Jimin Yoon

Yelena Bryksenkova.

Matthew H Sharack

Michele Morin