Tècniques artístiques i composicions.

• Francisco Goya pinta al oli directament sobre fusta, que anteriorment s’encarregava de tractar cuidadosament emprimant i, així es converteixen en les seves millor peces artístiques.

• Una de les coses mes sorprenents de Goya es que no utilitza un l’Enzo per que li serveixi de guia si no que els treballs el fa directament sense necessitat de tenir un plantilla

LES SEVES ÈPOQUES

• En la seva primera època (1746-1762), En el dons les seves Obras generalment son fosques però en elles es poden discernir uns rajos de llum. Una cosa que constant-me’n defineix la seva obra es que sempre te ganes de acabar-la rapit. Com per exemple El armario de las regui-les.

• En la seva segona època (1763-1766),utilitza la Técnica del oli sobre un lince de gran qualitat. Els brillós es superposen formant els plegues de la roba o altres elements. Demostra’n que les seves Obras son rapides però a mes a mes amb seguretat.

• La seva tercera època (1772-1774) s’utilitza amb la Técnica d’oli sobre el mur que probe de les escoles italianes.

• La quarta època 1774-1780: Aquesta època ve marcada per la tècnica de l’oli sobre el l’Enzo. Goya utilitza un estil peculiar en aquets treballs sense fer tan cas els consells que li dona Maella o Bayeu y utilitat un gran cromatisme amb complexitat de colors i detalls.

En la quinta època de la pintura goyesca (1781-1782) s’utilitza la nombrada tècnica de la cal i la sorra que consisteix en que sobre de la capa de ca, yeso i sorra, desprès s’incorpora poc a poc al mortero fi que deu estar compost per 42% de cal, 52% de sorra i un 4% de yeso. Prepara bocetos del que pintarà encara que desprès fa servir la seva imaginació. Gracies aquesta improvisació es capaç de pintar un area de 5 per 5 metres el dia en una cúpula.

• En la sexta època ( 1782-1786) utilitza una altre vegada la tècnica al oli sobre el l’Enzo. Conforme passen els anys la pintura de goya es cada vegada mes i mes versàtil.

• Durant els següents anys la seva pintura evoluciona lentament fins el any 1791 que encara que sense una gran capacitat de canvis ni tècniques.

Duran els últims anys de la seva vida Goya varia la seva Técnica dedicant-se a la litografia, inventada, que consisteix en un dibuix sobre pedra realitza amb un llapis o amb tinta grassa.

CONCLUSIÓ• Goya esta considerat un dels pintors mes universal del art, tant

per la seva qualitat de producció, la força de la seva personalitat y la seva tècnica compromesa en un període conflictiu de la historia d’Espanya. Es l’iniciador de nous camins artístics i tècnics. En les seves obres, podem dir que es molt fidel amb respecte a la època hi ha que va ser un exemple d’artista compromès al seu temps. Primer va ser el pintura de l’espiritu de la raó i de la esperança, que reflexa en els seus l’Enzo la il·lusió de la concòrdia Espanyola amb el seu mon amable de costumbrisme, desprès de la traïció, el fracàs i la mísera. Els últims anys de la seva vida van poder proporcionar-li una visió mes il·lustrativa, des de fora del país, que a la seva mort ens va deixar.