gramàtica normativa valenciana

5/21/2018 Gramtica Normativa Valenciana

1/410

GRAMTICA

NORMATIVA

VALENCIANA


2/410


3/410


4/410

GRAMTICA

NORMATIVA

VALENCIANA

Valncia, 2006


5/410

GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANACollecci Textos Normatius, 2 Acadmia Valenciana de la Llengua, 2006

Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la LlenguaAvinguda de la Constituci, 28446019 [email protected] - www.avl.gva.es

Primera edici: setembre del 2006Primera reimpressi: desembre del 2006Segona reimpressi: setembre del 2008

Disseny de la collecci: Pepe Gimeno-Proyecto GrfcoGrfques Vimar, SL, C/ Alqueria de Raga, 11 - 46210 PicanyaISBN: 978-84-482-4422-2Depsit Legal: V-3942-2008


6/410

Sumari


7/410

SMBOLS fONTICS 009INTRODuCCI 010

ORTOLOGIA1. La pronnciaci estndard del valenci 020

ORTOGRAfIA2. Lalabet 0363. Lagrpament dels sons 0384. Les lletres 0405. Els signes diacrtics ailiars 0476. Les convencions grqes 055

7. Els signes de pntaci 065

MORfOLOGIA fLExIVA I SINTAxI8. Loraci: conceptes generals 0789. Els sbstantis i els sintagmes nominals 08810. El gnere dels sbstantis 09211. El nombre dels sbstantis 10012. Els adjectis i els sintagmes adjectivals 11013. El gnere dels adjectis 11514. El nombre dels adjectis 12015. Larticle 12316. Els demostratis 13117. Els possessis 13618. Els qanticadors: els nmerals 14019. Els qanticadors: els indenits 14820. Els qanticadors: els qantitatis 15821. Els pronoms personals: els pronoms orts 16322. Els pronoms ebles: aspectes ormals 16923. Els pronoms ebles: aspectes ncionals 17824. Els relatis 18425. Els interrogatis i els eclamatis 19026. Les preposicions 19627. Els adverbis 21628. Els temps verbals 23429. Els verbs reglars 24530. Els verbs irreglars 25531. Les perrasis verbals 29832. La predicaci verbal i els complements 30233. Les predicacions no verbals: els verbs seri estar 31234. Les conjncions 31735. Les interjeccions 328


8/410

fORMACI DE PARAuLES36. Introdcci a la ormaci de parales 33437. La derivaci 338

38. La composici i altres procediments de ormaci de parales 353

ANNExOSAbreviatres, smbols i sigles 364Els gentilicis valencians 376

NDExSnde de tales 392nde general 397


9/410


10/410

SMBOLS FONTICS

[a] mar, fcil, vida [b] blat, abdicar, combinat (i en els parlars betacistes: voler, wagneri)[B] (en els parlars betacistes: sab, abric, corbella; cavar, selva) [d] dimoni, advers, compondre [D] cadena, aladre, orde [e] pedra, nt, tendir [E] ferro, dbil [f] fusta, ofrena, baf [g] got, magnat, angle,guerrer [] jugar, alg, agre, aglomerat, orgue [i] illa, ve, ram, pilota

[j] remei, ianqui, joia [Z] caixmir [k] casa, taca, groc, quant, karate, llarg [l] local, ala, altura, fil [] llanda, palla, coll[m] mestre, poma, pam, gamba[M] amfibi, tramvia, enfit, enveja[n] nas, llana, conte, gran

[N] blanc, enquadrar, sang, llengua[] nyora, enganyar, pany [o] boca, can, forat [O] porta, aix [p] pare, copa, cap, reptar, dubtar, aljub [R] mare, herba, dret, pur [r] riu, enrabiar, arrs, autoretrat [z] zero, onze, trapezi, posar, desdir, trnsit, realitzar [s] cel, caar, dol,sal, ansa, ras, passar [t] tabal, atac, cuit, cantar, adquirir, fred[dZ] jard, rajola, franja,germ, dirigir, pitjor, formatge[ts] potser, tots, adscriure[tS] xiquet, punxa, txec, cltxina, despatx, mig, roig[dz] Atzeneta, dotze [u] ungla, mscul, tat,untar [v] voler, cavar, enviar, afgans, wagneri[w] pou, guant, hui, cauen, web [S] Xtiva, caixa, guix


11/410


12/410

INTRODUCCI


13/410

12

1. PRELIMINARS

Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals

han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb lavaldinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal nalitat. Noha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerrade Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos ocials. Lallengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular;per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta,comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procsde dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramticsque la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes decarcter ortogrc, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la enllengua de cultura.

A principis del seglexx

, el pare Llus Fullana public una Gramticaelemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en elregistre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingsticsms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escritaen valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una benorientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de

primeres lletres),com a resposta a les incipients demandes dintroduccide la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar Lallengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, ambun remarcable to didctic i rigor cientc, posa les bases ortogrquesi gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser

un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la queinspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions degramticade Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valencianaserviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos deLlengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933,Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb unenfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el1950, lEditorial Torre public la Gramtica valencianade Manuel SanchisGuarner, manual les recomanacions del qual per als usos literarisforen seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions destaeditorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians ns alactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode dela Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llenguaocial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de laComunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci(1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de textque han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres CarlesSalvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obressinspiraven en lesperit de consens i de dignicaci de la llengua, queculmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, desduna ptica valenciana, en la tasca codicadora iniciada per PompeuFabra.

Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectivade regular les desorientacions grques de lpoca, van ser rpidamentacceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita.s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la


14/410

13

qesti lingstica valenciana, sollicitat per les Corts Valencianes i aprovatlany 1998, que va donar lloc a la creaci de lAcadmia Valenciana de laLlengua, entenia que les citades Normes de Castell havien sigut el punt

de partida de la normativitzaci consolidada de la nostra llengua.En conseqncia, lAcadmia Valenciana de la Llengua, partint delmateix plantejament xat de manera explcita en el prembul de laLlei de Creaci de lAVL i reconegut prescriptivament en larticle 4 de lamateixa llei, ha abordat com a tasca prioritria de les seues actuacionselaborar una gramtica que servira de pauta per als usos formals de lallengua i orientara sobre els usos poc formals, dins dels seus respectiusmbits ds. La diversitat de variants morfolgiques poden conviure demanera harmnica dins dun mateix sistema gramatical, i ns i tot podenser tils per a expressar els ms diversos matisos de la llengua. Peruna gramtica normativa t com a nalitat determinar amb claredat

quines sn les formes ms idnies per als diversos mbits ds de lallengua, s a dir, ha de ser prescriptiva i orientativa alhora. A partirdestos supsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua ha elaborat iaprovat la present Gramtica normativa valenciana (dara en avant GNV).

Cal advertir, tanmateix, que, encara que els aspectes gramaticalsabordats sn relativament nombrosos, el fet de concentrar-se en elsms importants ha comportat el silenci sobre altres que, no per menysimportants, poden tindre un cert inters, sobretot si no han estat prouestudiats per les nostres gramtiques. Ara b, ats que tota gramticaha de prestar atenci als fenmens evolutius de la llengua, lAcadmiaValenciana de la Llengua t el propsit danar incorporant a les futures

edicions de la GNVtotes aquelles anlisis i modicacions que exigisquenles noves necessitats o que suplisquen les actuals mancances.

Dacord amb una llarga tradici en els manuals gramaticals prescriptius,fem precedir la part estrictament gramatical duns captols sobrelortograa i la pronunciaci del valenci i sobre aspectes de carcterms ana estilstic; desprs presentem conjuntament la morfologia i lasintaxi, i nalment una part dedicada a la formaci de paraules. En elcaptol sobre la fontica del valenci, soferixen aix mateix unes pautesortopiques que puguen servir dorientaci als usuaris de la llengua. Pera completar estes informacions, caldr recrrer al Diccionari ortogrfic ide pronunciaci del valenci(DOPV), on sindica la transcripci fontica detotes aquelles vocals i consonants, i ns i tot en alguns casos, per raonsprctiques, de paraules senceres, en qu els signes grcs auxiliarsresulten insucients per a indicar la pronunciaci correcta.

Com en altres llenges romniques, la nostra presenta una certadiversitat en la morfologia verbal i en alguns aspectes de la nominal.Encara que sha partit de la descripci dels fets lingstics, hem seguitel criteri de triar aquelles formes ms generals en el valenci, s a dir,shan prioritzat les formes de lanomenat valenci general, ats quees tracta duna gramtica normativa, que pretn abastar el conjunt delmbit geogrc valenci. Per, alhora, hem tingut cura dinformarsobre les variants minoritries ms esteses. Aix, per exemple, es dnaprioritat a tindre, menge, portara o tinguem, per no per aix es deixa deconsignar les variants tenir, menjo, ports o tingam, perqu sn prpiesde determinades comarques valencianes, aix com daltres territoris


15/410

14

de lmbit lingstic, o perqu tenen un s literari important. Per aix,cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codicacinormativa: la selecci a favor de la forma ms estesa o de ms tradici

literria, a de garantir millor la cohesi del sistema lingstic ioptimitzar les situacions comunicatives. Totes les llenges, sobretot desde laparici de la impremta, han regulat les seues formes i els seususos sintctics ms o menys variats, sovint amb una certa crrega deconvencionalismes. Per aix, junt amb lexposici prescriptiva, soferixen,en diversos casos, informacions i explicacions de carcter histric idiatpic sobre formes i usos que presenten una certa variaci o una certavacillaci en les seues realitzacions orals.

2. CRITERIS INSPIRADORS DE LA GNV

Els criteris que han inspirat la redacci de la GNVsn, amb carctergeneral, els que assenyala larticle 4 de la Llei de Creaci de lAcadmiaValenciana de la Llengua i que, en termes ms concrets, sespeciquenen el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de ladenominaci i lentitat del valenci, aprovat unnimement en la reuniplenria de lAVL del 9 de febrer del 2005. Estos, fonamentalment, sn:

a) La llengua prpia i histrica dels valencians s tamb la quecompartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les IllesBalears i el Principat dAndorra, aix com altres territoris de lantigaCorona dArag (el departament francs dels Pirineus Orientals, la ciutatsarda de lAlguer i la franja oriental dArag) i la comarca murciana del

Carxe. Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen unamateixa llengua o sistema lingstic.

b) Dins deixe conjunt de parlars, el valenci t la mateixa jerarquiai dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llenguacompartida, i presenta unes caracterstiques prpies que lAVLpreservar i potenciar dacord amb la tradici lexicogrca i literriaprpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada apartir de les Normes de Castell.

En conseqncia, en la redacci de la GNVsha intentat harmonitzar dosprincipis bsics:

1. La recuperaci i la prioritzaci de les solucions valencianes genunes,vives, ben documentades en els clssics i avalades per letimologia i perla tradici literria i gramatical.

2. La convergncia amb les solucions adoptades en els altres territorisque compartixen la nostra llengua, a de garantir-ne la cohesipertinent.

La GNVvol ser una contribuci de lAVL al procs de construcci dunmodel de llengua convergent amb la resta de modalitats de lidiomacom. Un model que dna preferncia a les formes valencianes, perque tamb descriu les variants usades en la resta de lmbit lingsticcompartit.


16/410

15

3. CRITERIS DELABORACI

3.1. Estructura de lobra

Amb el termegramticaes fa referncia a la descripci de lestructuraduna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la maneracom es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticalsduna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules,els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda perla descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i ladescripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de lesoracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativavalencianaes dedica, per tant, a la morfologia (tant a la exi com a laformaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu,tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica

estricta, com sn les que fan referncia a lortograa i a la pronunciaci.La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fareferncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segonapart socupa de lortograa (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectesgrcs i la presentaci formal dels texts escrits.

La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia ala sintaxi i a la exi. Seguint un model de descripci molt habitual enla tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules(les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe,sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietatsexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.)

i les propietats sintctiques.En la quarta part (dels captols 36 al 38), nalment, sanalitza la formacide paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics dequ disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, lacomposici, el truncament, etc.

3.2. Carcter descriptiu i prescriptiu

Com sindica explcitament en el ttol, la GNVs una obrafonamentalment normativa. El seu objectiu s, per tant, orientarlusuari o laprenent de la llengua sobre les formes ms recomanablesen els registres formals i, en general, en la llengua estndard. A msde normativa, la gramtica tamb sha concebut com a descriptiva, enla mesura que la norma sha tractat dintegrar dins duna descripcigeneral de lestructura de la llengua. Certament, la descripci lingsticano ha prets ser exhaustiva, ja que la descripci no es justica perella mateixa (com ocorre en les gramtiques descriptives o en lesteriques), sin com a element auxiliar per tal dafavorir la presentaci ila comprensi de la norma.

Dacord amb els principis anteriors, sha tractat dusar la terminologiams tradicional i coneguda per tothom, encara que tamb sha optat pertermes ms recents en aquells casos en qu han assolit molta difusi iresulten tericament ms adequats que els tradicionals.

Per a facilitar i orientar la lectura, la informaci continguda en lagramtica es presenta en dos tipus de lletra:


17/410

16

a) en cos normal, per a la descripci dels fets lingstics ms importantsi sistemtics, i les orientacions normatives bsiques, i

b) en cos ms menut, per a les observacions, que es reserven per a

fer remarques teriques de carcter complementari o puntual, per adonar informaci histrica o per a fer referncia a variants geogrquessecundries o prpies daltres territoris de la llengua compartida.

3.3. Prioritzaci de les formes valencianes

En la GNVes prioritzen sistemticament les formes genunes de lallengua parlada i de ms prestigi literari, partint de les preferncies delvalenci general. Aix, sopta per formes comparle, partisca ovingueraencomptes deparlo,partesques ovingus, ja que estes ltimes corresponena variants valencianes de menor extensi, encara que ben legtimes enels seus mbits geogrcs ds (parlo, vingus), o a usos literaris molt

formals o arcaics (partesques). Aix mateix, lexposici es completa,en forma de nota, amb informacions sobre les variants corresponentsdaltres zones de lmbit lingstic (parteixis, vingussim). En la GNV, ams, sha fet un esfor per recuperar formes o usos sintctics genuns,de gran extensi i tradici histrica, que havien rebut poca atenci en lesnostres gramtiques i estudis lingstics. Es tracta, per exemple, delsusos de la preposici composta com aen oracions del tipus Partiu-vos-hocom a bons germans! (amb el valor de com si freu bons germans).

3.4. Cohesi de les diverses varietats territorials

La necessitat de cohesi entre les diverses varietats duna mateixa

llengua s un fet evident i indiscutible. Si aix s un principi obvi en totesles llenges del mn, ho s encara ms i duna manera imperiosa enel cas de llenges demogrcament minoritries com la nostra. sevident que no podem accentuar les diferncies entre les nostresvarietats, sin al contrari: intentar reduir-les al mxim, potenciant laconvergncia recproca. s per aix que, al costat de formes com perexemple ads, enjorno ausades, tan vives en valenci, se nagen daltresms usuals en altres varietats de la llengua, com ara aviat,adesiara o

gaire, que han assolit un notable s entre els nostres escriptors.

4. CRITERIS I MBITS DSCom ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partixgeneralment de la descripci daquells fenmens que tenen una granextensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes deCastell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrcredut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingsticvalenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbitsds. Per aix en la GNVhem distingit en certs casos de variaci entreformes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives deltipus una obra lautor de la quals alacant) i formes i usos de carcterpoc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que

el seuautor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensigeogrca, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbitgeneral (com per exemple el quantitatiu molto la combinaci pronominalli lade li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el


18/410

17

quantitatiu fora, viu en parlars meridionals, o la combinaci la hide la hidnes, viva en parlars septentrionals).

Les formes i els usos de carcter formal i dmbit general valenci sn

els ms adequats per als registres administratius (un decret, una citacijudicial, una instncia, etc.) i, en general, per a totes aquelles situacions,orals o escrites, que busquen la mxima eccia comunicativa dins dunscerts parmetres de formalitat (un noticiari, una conferncia, un informecomercial, etc.). Les formes de carcter poc formal o dmbit valencirestringit sn adequades per als usos individuals o collectius de carcterespontani (una carta, una nota, un escrit costumista, un dileg teatral ocinematogrc, etc.).

La llengua de lAdministraci pblica i de les entitats que en depeneni, en general, la llengua ds pblic formal ha dutilitzar, com s lgic,les formes i els usos sintctics propis dels registres formals i dmbitgeneral. Exclou, per tant, lalternana de registres formals i poc formals,de variants principals i secundries i de variants dmbit general idmbit restringit.

La llengua de la literatura, de les entitats privades i, en general, lallengua ds personal admet, per contra, un grau de variaci moltms ampli, que comprn els ms diversos nivells de llenguatge, i potpermetres per tant lalternana de registres i de variants.


19/410


20/410

ORTOLOGIA


21/410

20

1. LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI

1.1. IntroduccI

Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de refernciaque es considera adequat per als usos administratius i educatius, perals mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits querequerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llenguaestndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com elsescrits.

La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre encompte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment

les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual escaracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registresds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaciaudiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a denir unmodel de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesuraque ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortograaamb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada dunallengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la baseduna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmensms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, endetriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan

menys prestigiats.La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguitpresentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalmentacceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostrallengua.

Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament snels relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducacii, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llenguaparlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tantaquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millormanera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra,

sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies noben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la propostai shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica queprovoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb elcastell.

Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en totel territori i sajusta prou b a les convencions ortogrques, es donenfenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formularuna proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu destaproposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixaextensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. Enconseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten uncontrast ms gran entre lortograa i la pronunciaci. Aix, amb afanydidctic, hem establit la gradaci segent:


22/410

21

a) Es considerenprpies del valenci estndardaquelles realitzacionsque, prcticament, sn generals en tot el territori valenci o que tenenun prestigi social mpliament reconegut.

b) Es consideren acceptablesalgunes realitzacions dmbit generalque presenten una alteraci respecte a la graa o aquelles que snespecques dun mbit territorial redut, dins del qual resultenplenament vlides.

c) Es consideren no recomanablesen el valenci estndard aquellesrealitzacions dun abast territorial molt redut o amb unes connotacionspoc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingstica.

No obstant aix, val a dir que primar la difusi duns trets lingsticsen les comunicacions formals dabast general no hauria dimplicar decap manera estigmatitzar qualsevol altra realitzaci que no sajuste

a uns determinats patrons estndard. Si b hi ha realitzacions que,efectivament, poden resultar vulgarsen alguns contexts, tamb sben cert que unes altres poden resultar afectades, i per tant igualmentinadequades, en altres situacions comunicatives. La llengua s un codide comunicaci molt complex, amb mltiples funcionalitats, que no espot reduir a un model de referncia uniforme i excloent. Cada fenomenlingstic encaixa perfectament en un mbit i en un registre determinats.

1.2. Les vocaLs

1.2.1. L l iq

1.2.1.1. e l lim i

El valenci t set vocals en posici tnica:

[] cap, m[] (etancada) febra, ms[] (e oberta) mel, rtol[] pi, fsica, runa[] (otancada) dol, emoci[] (ooberta) cor, bila[] pur, dej, pec

1.2.1.2. cii gl piiLes set vocals tniques es pronuncien en tots els contexts de maneraclara i ben diferenciada. Loposici entre les vocals obertes [E] [O] i lesvocals tancades [e] [o] s un tret distintiu que permet diferenciar elsignicat dalgunes paraules: dona [dna] nom referit a persona desexe femen, enfront de dna [dna] forma del verb donar; set [st]numeral, enfront de set [st] nom referit a ganes de beure; seu [sw]nom referit a domicili principal duna instituci, enfront de seu [sw]possessiu; son [sn] nom referit a ganes de dormir, enfront de sn[sn] forma del verb ser; etc.

1.2.1.3. L iibi l ei l obEncara que el sistema voclic tnic presenta e oberta [E] i e tancada[e] i o oberta [O] i o tancada [o], noms hi ha un grafema, ei o, per arepresentar cada una de les dos parelles respectivament, de manera


23/410

22

que, si una destes vocals no porta accent grc, lortograa no permetdistingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per este motiu,i perqu lobertura de la e i de la o s una caracterstica general de la

nostra llengua, s convenient donar unes orientacions generals quepermeten diferenciar quan sn obertes o tancades les vocals e i otniques.

1.2.1.3.1.Com a norma general, la lletra ees pronuncia oberta [E] en elscasos segents:

a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: conveni, dbil, tic,evangeli, mrit, obsequi (per s tancada en algunes paraules comesglsia, spia, Dnia o squia).

b)Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cllula, fcula, ingenu,molcula, perpetu.

c) En quasi totes les paraules esdrixoles:ancdota, clebre, gnere,gnesi, prgola, rplica (per s tancada en algunes paraules comllmena, tmpores o trbola).

d) En la major part de cultismes:acfal, clavicmbal, elctrode,espcimen, telgraf (per s tancada en les paraules acabades en -edre,-ense, -teca o-tema: poliedre, castrense, biblioteca oteorema).

e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -eptai -epte:collecta, afecte,correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte (per s tancadaen les formes del verb reptar accentuades en el radical).

f) Davant de lo ll: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novella, parcella (per s

tancada en algunes paraules com belga o selva).g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.

h) Davant de r seguida de consonant:cert, comer, ert, hivern, perdre,verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada:ferm, herba, serp,terme; cerca, cercle, perca, verga).

i) En noms i adjectius amb el grup -ndr-i en el verb cerndre: cendra,divendres, gendre (per s tancada en els innitius acabats en -endre,com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua exi).

j)En algunes paraules que tenen el diftong eu:preu, deu, europeu, fideu,peu, trofeu, seu (per s tancada en algunes paraules com creu, greu o

meu).k) En alguns noms propis com araJosep, Vicent,Benimuslem.

OBSERVACI: Per excepci, en les paraules qu,perqui Valncia, i en altrescasos (poca, srie,etc.) la ees pronuncia tancada.

1.2.1.3.2.Com a norma general, la lletra oes pronuncia oberta [O] en elscasos segents:

a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: elogi, lgica, misogin,mrbid, odi, oli, tnic.

b)Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cmput, cnjuge, corpus,mdul.

c) En la majoria de paraules esdrixoles: apstata, clera, cmoda,cmplice, nmada, plissa (per s tancada en algunes paraules comfrmula, gndola, plvora, tmbola otrtora).


24/410

23

d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (pers tancada en algunes paraules acabades en els suxos -forme o -oma,compluriforme oglaucoma).

e) En algunes paraules acabades en -os: arrs, esps, gros, mos, terrs(per s tancada en els adjectius acabats en el sux -s, com anims,enfads oporegs).

f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (per stancada en algunes paraules comglucosa, rabosa o sosa).

g) En les paraules que presenten les terminacions segents:

-, -:albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca(per s tancada enalgunes paraules com boc, boca o moca).

-f:carxofa, estrofa, Moncofa.

-ig, -j:boig, goig, roig; boja, roja (per s tancada en la paraulaestoig).-l, -l:bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola,revola, tremola (per s tancada en algunes paraules com bola, cola ogola).

-l:absoldre, moldre, resoldre.

-l, -l:desimbolt, solt; mlta, volta (per s tancada en algunesparaules com molt o escolta).

-p: compondre, correspondre, respondre.

-, -: esport, fort, sort, tort; horta, porta.

-: brossa, carrossa, destrossa (per s tancada en algunesparaules com bossa ogossa).

-, -: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (per stancada en algunes paraules com agost o angost).

-, -: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (per stancada en algunes paraules com bot, nebot, bota ogota).

h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi:Alcoi, almoina, boira,heroi, troica (per s tancada en algunes paraules acabades en -oix, comcoix o moix).

i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure,

nou, ou, ploure, prou, sou (per s tancada en alguna paraula com sou [delverb ser] i en alguna altra presenta alternana en lobertura de la vocalo, compou [pw] o [pw]).

j) En els participis dels verbs clourei els seus composts:descls,excls, incls,recls (per s tancada en els participis del verb fondre icomposts, com fos, confs, difs o infs).

k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosllabs i els seuscomposts acabats en -o: a, aix, all, bo, do, so, to, tro, ress, ultras.

OBSERVACI: Per excepci, la conjunciperpresenta tamb, sovint, lapronunciaci amb otona [pRo].


25/410

24

1.2.2. L l

1.2.2.1. e l lim

El sistema voclic ton del valenci es redux a cinc vocals:[a] amor, volta[e] feli, tindre[i] mirar, oli[o] posar, ferro[u] unar, mpetu

Les vocals [i] i [u] tenen com a correlat no voclic les semivocals [j] i [w],respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o segent:

[j] hiena, iogurt, feia, rei[w] pasqua, aigua, meua, seu

1.2.2.2. cii gl piiCom a norma general, el valenci mant una correspondncia entre lesvocals tones i les graes que les representen: absolutisme [apsolutzme],agricultor [aRikultR]. No obstant aix,hi ha vocals tones que, a causa delcontext fnic en qu es troben, presenten una certa inestabilitat, cosa queexplica, en alguns casos, el contrast entre lortograa i la seua realitzacioral. En general es tracta de processos de tancament o dobertura,provocats sobretot per les consonants contiges, o dassimilaci odissimilaci respecte a la vocal tnica de la mateixa paraula. Segons el seuabast i arrelament, estos fenmens tenen un grau dacceptabilitat variable

en lelocuci formal. Per tant, una vegada establida la norma general depronunciaci de les vocals tones en valenci, conv tindre en compte elscriteris particulars que tot seguit sexposen.

1.2.2.3. cii pil pii

1.2.2.3.1.Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiquessegents:

a) La variaci en la pronunciaci del pronom ho segons el context en quaparega: [o] (portar-ho), [ew] o [u] (hoporta) i [w] (li hoporta).

OBSERVACI: Concretament es pronuncia [o] posposat a un verb acabat enconsonant o semivocal (portar-ho, portant-ho, dus-ho, mireu-ho); [ew] o [u],

segons el parlar, anteposat a un verb comenat per consonant (hoporta); [ew]formant sllaba amb un altre pronom redut a una consonant (mhoporta), i[w] en contacte amb una vocal (li hoporta, porta-ho, hoadmet).

b) La pronunciaci com a [u] de la vocal odels noms propisJoan[dZun]iJosep[dZuzp].

c) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la einicial de paraulespatrimonials comenades per en-, em-, es-: enveja[evdZa] o [avdZa],embrutar[embRutR] o [ambRutR], espenta[espnta] o [aspnta].

d) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la epretnica dalgunesparaules com ara albergina[albeRdZna] o [albaRdZna], clevill[klev] o[klav], lleganya[ea] o [aa], llenol[ensl] o [ansl], lleuger[ewdZR] o [awdZR], sencer[sensR] o [sansR], terrs[ters] o [tars].e) La pronunciaci com a [e] o com a [i] de la vocal pretnica de lesparaules acabades en -aixement o -eixement: naixement[najSemnt] o


26/410

25

[najSimnt], coneixement[konejSemnt] o [konejSimnt], creixement[kRejSemnt] o [kRejSimnt].

1.2.2.3.2.Sn acceptables, en els mbits territorials en qu sn prpies,les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci com a [O] de la vocal aen posici nal de paraula quees produx per assimilaci a la ooberta tnica de la sllaba anterior:pilota[piltO], vora[vRO].

b) La pronunciaci com a [E] de la vocal aen posici nal de paraula quees produx per assimilaci a la eoberta tnica de la sllaba anterior: tela[tlE], serra[srE].

c) La pronunciaci com a [e] de la vocal ade la tercera persona delsingular dalguns temps: ell canta[knte], ell cantava[kantve], ellcantaria[kantaRe].

d) Lemmudiment de la idel grup ix: caixa[kSa], conixer[konSeR],dibuixar[dibuSR].

e) La pronunciaci com a [u] de la vocal oen paraules que presenten, engeneral, una itnica o una consonant labial: collir[kuR], cosir[kuzR],tossir[tusR],cobert[kubRt], obert[ubRt].

1.2.2.3.3.No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacionsfontiques segents:

a) La pronunciaci com a [i] de la vocal eque es produx per contacteamb una consonant palatal o una s en paraules com ara deixar[diSR],genoll[dZin], menjar[mindZR] o senyor[siR].

b) La pronunciaci com a [o] de la vocal uen paraules com arajuliol[dZolil], fugir[fodZR] ojupet[dZopet].

c) Lelisi de la vocal ipretnica en paraules acabades en -incia:conscincia[konsnsia],pacincia[pasnsia].

d) Laddici duna ainicial en paraules com ara moto[amto], rdio[arDio], vespa[avspa].

e) Les dissimilacions en paraules com ara civil[sevl], vigilar[vedZilR] ovisita[vezta].

1.2.3. el gp li

1.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiquessegents:

a) La pronunciaci com a diftong o com a hiat (prpia noms de registresmolt formals) dels grups voclics formats per una i o per una u tonesseguides de vocal, en paraules com ara histria[istRia] o [istRja],grcia[gRsia] o [gRsja], contnuament[kontnuament] o [kontnwament].

OBSERVACI: Aix no obstant, la pronunciaci com a hiat s la forma msgeneral, o nica, en altres contexts, com ara en client, suar, manualo runa.

b) La pronunciaci del grup voclic ui formant diftong creixent odecreixent: buit[bwt] o [bjt], descuit[deskwt] o [deskjt].

1.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacionsfontiques segents:


27/410

26

a) La diftongaci en [aw] de la vocal otona en posici inicial: obrir[awbRR], ofegar[awfeR], olorar[awloRR].

b) La reducci del diftong [wa] precedit de [k] a una sola vocal: quaranta[koRnta],quallar [koR].

1.3. Les consonants

1.3.1. e l im

Les consonants es poden classicar a partir dels trets relacionats amb ellloc i el mode darticulaci. El lloc darticulaci s el punt del tracte vocalon es produx lobstrucci o la constricci de leixida de laire expirat,i permet classicar les consonants en bilabials,labiodentals,dentals,alveolars,palatals i velars.

OBSERVACI:Les consonants sarticulen per mitj del contacte o lacostamentde dos rgans articuladors: els dos llavis (bilabials); el llavi inferior i les dentsincisives superiors (labiodentals); lpex de la llengua i la cara interior de lesdents incisives superiors (dentals); lpex o la lmina de la llengua i els alvols(alveolars); el predors o la lmina de la llengua i el paladar dur (palatals), i eldors de la llengua i el vel del paladar (velars).

rgansarticuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel delpaladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).

Daltra banda, el mode darticulaci permet classicar les consonantssegons el tipus dobstacle que troba laire expirat i segons la maneracom laire passa per la glotis:

a) Atenent el tipus dobstacle que troba laire expirat, les consonants espoden classicar en oclusives,fricatives,africades,rtiques (que, al seutorn, poden ser bategants i vibrants), laterals i nasals.

OBSERVACI:Les oclusivessarticulen amb una obstrucci total de laire seguidaduna explosi; les fricatives, en canvi, amb una constricci provocada perlacostament de dos rgans articuladors; les africades, combinant un primer


28/410

27

moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte(bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals,per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior,que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, dunabanda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dunabaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quedeobert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.

b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants podenser sordeso sonores:les sordessarticulen sense vibraci de les cordesvocals, i les sonores, amb vibraci.

Aix, la combinaci dels dos trets permet una classicaci global delconjunt de consonants, tal com queden reectides en la taula segent:

taula1.1:

Classificaci de les consonants

SEGONSEL MODEDARTICULACI

SEGONS EL LLOC DARTICULACI

bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars

sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora

oclusives p b t d k g

fricatives (B) f v (D) s z S (Z) ()

africades ts dz tS dZ

rtiquesbategant R

vibrant r

laterals l

nasals m (M) n N

En la taula apareixen entre parntesis les consonants que es comportennicament com a variants contextuals duna altra consonant: les fricatives[B], [D] i [], variants de les oclusives [b], [d] i [g], respectivament, la fricativa[Z], variant sonora de la fricativa sorda [S], i les nasals [M] i [N], variants dela [n] i, en el primer cas, tamb de la [m] (v. lapartat SMBOLSFONTICSper a la

correspondncia entre els sons consonntics i les graes).

1.3.2. L pii

1.3.2.1. L li

Segons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci,sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).


a) La pronunciaci de la dintervoclica en les terminacions -adai -ador:

menjada[mendZDa], vegada[veDa]; mocador[mokaDR], llaurador[awRaDR].

OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la ds un fenomen molt


29/410

28

generalitzat en el valenci colloquial, ns al punt que algunes paraulesprpies dels mbits festiu o gastronmic presenten una tradici escritasense d intervoclica, com ara masclet[masklet],plant[plant], mocador[mokaoR] o fideu [fiDew].

b) La pronunciaci de la bintervoclica com a [b] o com a [B]: obert[obRt] o [oBRt], rebost[rebst] o [reBst].

OBSERVACI:La pronunciaci [b] s la ms tradicional, i es mant en aquellsparlars en qu es diferencia entre bi v;en canvi, la pronunciaci [B] s prpiadels parlars en qu no es mant la distinci (v. 1.3.2.2.1).

c) La pronunciaci o lemmudiment de les consonants bi ddels grupscultes ads-,obs-i subs-, seguits de consonant: adscripci[atskRipsi] o[askRpsi], obscuritat[opskuRitt] o [oskuRitt], subscriure[supskRwRe]o [suskRwRe].

d) Lemmudiment de la primera consonant del gruppsinicial, queapareix en paraules de formaci culta:psalm[slm],psiquiatre[sikitRe].

OBSERVACI:La pronunciaci de la primera consonant del grup nasalps-nomss prpia de registres molt formals:psalm[pslm],psiquiatre[psikitRe].

e) Lemmudiment de la primeragdel grupgg: suggerir [sudZeRR],suggesti[sudZesti].

1.3.2.1.2.s acceptable en els mbits territorials en qu els s propilemmudiment de les consonants oclusives en les seqncies nals deparaula mp/mb, nt/ndi lt/ld: camp[km], rumb[rm], font[fn],profund[pRofn]; molt[ml], herald[eRl].

OBSERVACI:Aix no obstant, se solen emmudir de forma ms general, excepte lesvelars, quan van seguides de -s: camps[kms], fonts[fns],profunds[pRofns].


a) Lemmudiment de la den posici intervoclica en paraules com aracadira[kaRa], madur[maR], cadena[kana], nadal[nal], roda[ra].

b) Lemmudiment de lagdavant de la uen paraules com ara agulla[aa],jugar[dZuR].

c) Laddici duna tadventcia al nal de certes paraules com ara geni[dZnit], nervi[nRvit],premi[pRmit].

1.3.2.2. L fii lbilSegons el mode darticulaci, les consonants fricatives labiodentalspoden ser sordes([f]) i sonores ([v]).

1.3.2.2.1.s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpiala neutralitzaci de loposici b/v: viure[bwRe], cova[kBa], si b spreferible mantindre loposici.

1.3.2.2.2.No s recomanable en el valenci estndard lemmudiment dela vintervoclica de les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbsde la primera conjugaci:parlaves[paRles],parlvem[paRlem].

1.3.2.3. L ibil llEl terme sibilantssaplica a les consonants fricatives i africades que tenenun lloc darticulaci alveolar o palatal. Segons el mode darticulaci, les


30/410

29

consonants sibilants alveolars poden ser sordes([s, ts]) i sonores ([z, dz]).


a) La pronunciaci fricativa del grup tzdel sux -itzari derivats: analitzar[analizR], localitzaci[lokalizasi], organitzador[oRanizaDR].

b) La pronunciaci fricativa del grup tsen posici inicial: tsar[sR],tsarista[saRsta].

OBSERVACI:La pronunciaci africada del grup tsen posici inicial noms sprpia de registres molt formals: tsar[tsR], tsarista[tsaRsta].

c) La pronunciaci o lemmudiment de la s de la terminaci -esaenparaules com aragrandesa[gRandza] o [gRanda], riquesa[rikza] o[rika], vellesa[veza] o [vea].

OBSERVACI:Algunes destes paraules tamb es poden representar grcamentamb la terminaci -ea:grandea, riquea, vellea.


a) Lensordiment del so [z]:posar[posR],zero[sRo], onze[nse].

b) La pronunciaci sorda de laxdel grup ex-seguit de vocal en paraulescom ara examen[eksmen], exacte[ekskte], extic[ekstik].

c) La sonoritzaci del so [s] en paraules com ara comissi[komizi],impressi[impRezi], consell[konz], funci[funzi].

d) La pronunciaci palatalitzada del grup tsen posici nal:plats[pltS],

pots[ptS]; molts[mltS],punts[pntS].e) La pronunciaci palatalitzada del grup tzen paraules com ara dotze[dddZe], tretze[tRddZe], setze[sddZe].

1.3.2.4. L ibil pll

Segons el mode darticulaci, les consonants sibilants palatals poden sersordes([S, tS]) i sonores ([Z, dZ]).


a) La pronunciaci africada de les graesg/j itg/tj:germ[dZeRm],

joguet[dZot]; viatge[vidZe],platja[pldZa].b) La pronunciaci com a isemivocal[j] de la graajen les paraulesja[j] ijo[j].

1.3.2.4.2.s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia lapronunciaci com a [ejS]del grup ex-seguit de vocal en paraules com araexemple[ejSmple], exrcit[ejSRsit].


a) Lensordiment del so [dZ] corresponent a les graesg/ji tg/tj:gelat[tSelt],jugar[tSuR]; fetge[ftSe],platja[pltSa].

b) La pronunciaci com a isemivocal [j] de la graaj dels grups -jecc-i-ject-:projecci[pRojeksi], objecci[objeksi]; trajecte[tRajkte],subjecte[subjkte].


31/410

30

c) Laddici de vocals eufniques davant del so [S]:Xtiva[ajStiva],Xeraco[ajSeRko].

d) La pronunciaci com a alveolar del so [S]: abaixar[abjsaR], aparixer[apaRjseR], cartoixa[kaRtjsa], cuixa[kjsa].e) La pronunciaci com a [edZ]del grup ex-seguit de vocal en paraulescom ara executar[edZekutR], exercici[edZeRssi].

1.3.2.5. L ll

Segons el lloc darticulaci, les consonants laterals poden ser alveolars([l]) ipalatals ([]).


a) La pronunciaci no geminada del grup tll: bitllet[bit], ratlla[ra],

rotllo[ro].b) La pronunciaci simple del grup ll: illusi[iluzi], novella[novla],tranquillitat[tRakilitt].

OBSERVACI:La pronunciaci geminada noms s prpia de registres moltformals: illusi[illuzi], novella[novlla], tranquillitat[tRakillitt].

c) La pronunciaci geminada o simple del grup tlen paraules de carcterpatrimonial: ametla[amlla] o [amla],guatla[gwlla] o [gwla],motle[mlle] o [mle], vetla[vlla] o [vla], etc., si b s preferible lapronunciaci geminada.

d) La pronunciaci com a [dl] del grup tlen paraules cultes: atlntic

[adlntik], atles[dles], atleta[adlta].1.3.2.5.2.s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de la lenles paraules altre[tRe], nosaltres[noztRes] i vosaltres[voztRes].


a) La pronunciaci com a isemivocal[j] del grup ll: llop[jp], falla[fja],coll[kj].

b) La pronunciaci palatalitzada de la linicial dalgunes paraules cultescom ara lectura[ektra], lingstica[igwstika], lnia[nia], literatura[iteRatRa], luxria[uksRia].

OBSERVACI:Aix no obstant, en alguns casos sadmet la doble soluci grcal/ll: liberal/lliberal, legtim/llegtim, lgica/llgica.

1.3.2.6. L iq

Segons el mode darticulaci, les consonants rtiques poden serbategants([R]) o vibrants ([r]).


a) Lemmudiment de la rde la primera sllaba de les formes dinnitiu,futur i condicional del verbprendrei els seus composts:prendre

[pndRe], emprendr[empendR], sorprendria[soRpendRa].b) Lemmudiment o la pronunciaci de la rde la primera sllaba de lesformes dinnitiu, futur i condicional del verbperdre:perdre[pRDRe] o


32/410

31

[pDRe],perdr[peRDR] o [peDR],perdria[peRDRa] o [peDRa].

c) Lemmudiment o la pronunciaci de la ren les paraules arbre[RbRe]o [bRe], marbre[mRbRe] o [mbRe], diners[dinRs] o [dins], socors[sokRs] o [soks] i dimarts[dimRs] o [dimts].

1.3.2.6.2.s acceptable en els mbits territorials en qu els s propilemmudiment de la ren posici nal de paraula: cantar[kant],posar[poz], treballar[tReba].


a) La mettesi sillbica de la rque es produx en certes paraules comara cridar[kiDRR],predicar [peDRikR] o comprar[kRompR].

b) Lemmudiment de la rde la sllaba inicial de certes paraules com ara

problema[poblma] oprograma[poRma].c) Laddici duna rnal a certes paraules, i especialment als innitiusde la segona conjugaci: compte[kmteR], creure[kRwReR], traure[tRwReR].

d) Lemmudiment de la rnal de linnitiu quan precedix un pronomfeble:portar-li[poRtli], canviar-lo[kavilo].

1.3.2.7. L l

Segons el lloc darticulaci, les consonants nasals poden ser bilabials([m]), alveolars([n]) ipalatals ([]).


a) La pronunciaci simple del grup tmen paraules de carcterpatrimonial: setmana[semna], sotmetre[somtRe].

OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres moltformals: setmana[semmna], sotmetre[sommtRe].

b) La pronunciaci com a [dm] del grup tmen paraules cultes: artmia[ardmia], algoritme[aloRdme].

c) La pronunciaci geminada o simple del grup tnen paraules decarcter patrimonial com ara cotna[knna] o [kna], si b s preferiblela pronunciaci geminada.

d) La pronunciaci com a [dn] del grup tnen paraules cultes: tnia[dnia], vietnamita[viednamta].

e) La pronunciaci com a [bm] o com a [mm] dels grups bmipm:submar[submaR] o [summaR], submergir[submeRdZR] o [summeRdZR],submissi[submisi] o [summisi], capmoix[kabmjS] o [kammjS],Capmany[kabm] o [kamm], etc., si b s preferible la primeraopci.

f) Lemmudiment de la primera consonant dels grups consonnticscultesgm,mnipn:gnom[nm], mnemotcnia[nemotgnia],pneumtic[newmtik].

g) Lemmudiment de la primera ndel grup nn: connectar[konektR],innocent[inosnt], trienni[tRini].


33/410

32


a) La pronunciaci palatalitzada de la ninicial en paraules com ara nervi

[Rvi] o nugar[uR].b) Lemmudiment de la n dels grups cultes cons-,ins-,trans-: constituci[kostitusi], instituci[istitusi], transparent[tRaspaRnt].

1.4. FontIca sIntctIca

1.4.1. vl

Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci en una sola sllaba de la vocal nal duna paraula i la

vocal inicial de la paraula segent en casos com ara no ho s[nw s],no hi ha res[n j rs] o espera un moment[espRawn momnt].

b) Lelisi duna de les vocals en contacte en alguns casos com ara mitjahora[mdZRa], quina horas[knRas], onze anys [nzs], una escala[naskla] o no es coneixen[ns konjSen].

1.4.2. c l

1.4.2.1. L li pii l

1.4.2.1.1.s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de lesconsonants oclusives en posici nal de paraula en els casos segents:

a) Quan es troben davant de pausa: club[klp],grup[gRp]; fred[fRt],avet[avt]; epleg[eplek] o brfec[bRfek].

b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: club animat[klpanimat],grup armat [gRpaRmt], cid arsnic[sitaRsnik], avetalt [avtlt],psicleg infantil[siklekifantl] o sac ample [skmple].

c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:club social[klpsosil],grup tradicional [gRptRaDisionl], fred polar[fRtpolr], clot fondo [kltfndo], catleg complet [katlekkomplt] osac ple [skpl].

1.4.2.1.2.En canvi, les consonants oclusives en posici nal de paraula

es pronuncien sonores davant duna paraula comenada per consonantsonora: club damics[klbdamks],prncep blau [pRnsebblw], fredmatut[fRdmatut], blat bord [bldbRt], arxipleg balear [aRtSiplegbaleR] o sac blanc [sgblNk].

1.4.2.1.3.La preposici ambes pronuncia [amb] davant de vocal i [am] o[an] davant de consonant.

1.4.2.1.4.No s recomanable en el valenci estndard lelisi de la -ten posici nal de certes paraules en contacte amb la vocal inicial dela paraula segent: quant s[kwns], sant Antoni[sanantni] o vinthmens [vnmens].

1.4.2.2. L fii i fi pii l

1.4.2.2.1.s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de lesconsonants fricatives i africades en posici nal de paraula en els casossegents:


34/410

33

a) Quan es troben davant de pausa:pes[ps], bra [bRs],peix[pjS], roig[rtS], despatx [desptS] oplats[plts].

b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:pes ploma[psplma], bra trencat [bRstReNkt],peix cru[pjSkR],roig pllid[rtSplit],plats trencats[plts tReNkts] o despatx tancat[desptStaNkt].

1.4.2.2.2.En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixesconsonants en posici nal en els casos segents:

a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal:pes atmic[pzatmik], bra esquerre [bRzeskre],peix al forn[pjZalfRn], roigencs[rdZenss] o despatx obert [despdZobRt].

b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonantsonora:pes mosca[pzmska], bra dret [bRzdRt],peix blau[pjZ

blw], roig viu[rdZvw] o despatx nou [despdZnw].1.4.2.3. L ib pii l

Com ja ha quedat dit (v. 1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenciestndard lelisi de la -rnal de linnitiu quan precedix un pronomfeble:portar-li[poRtli] o canviar-lo[kavilo].

1.5. LaccentuacI

En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:

a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar

porten laccent en la vocal i: somia[soma], estalvien[estalven], canvia[kaMva], estudies[estuDes], renuncien[renunsen].

b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quarporten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa[aDkwa], liqes[lkwes].

c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuarporten laccent en la u: descuen[desken], evacua[evaka].

d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla,rptili txtil.


35/410


36/410

ORTOGRAFIA


37/410

36

2. LALFABET

2.1. LLetres simpLes

En valenci, lalfabet consta de vint-i-sis lletres simples:

LLETRA NOM EXEMPLES

min. maj.

a A a aire, carrer, plomab B be barca, cabre, tubc C ce ceba, decisi, cadira, melicd D de dit, pedra, lquide E e edat, terra, escriuref F efe (oef) fer, afg, bafg G ge gola, agre, fangh H hac home, ahir, bahi I i imprs, pica, olij J jota joc, plujak K ca karate, folklore, quarkl L ele (oel) litre, plat, pilota, poal

m M eme (oem) mare, dem, fumn N ene (oen) nas, dona, mno O o oroneta, roda, porr

p P pe padr, recepta, drapq Q cu quadra, enquadernarr R erre (oer) rac, armari, fers S esse (oes) savi, casa, estora, pastst T te terra, morter, virtutu U u ulleres, fulla, aduv V ve vent, revelar, avet

w W ve doble wagneri, kuwaitix X ics, xeix excavar, exrcit,xafar,Xtiva, caixay Y i grega henry, Nova Yorkz Z zeta zoo, pinzell, brunz

OBSERVACI: El nom de les lletres f, l,m, n, ri sera originriament ef,el,em,en,er i es,respectivament, ns que, al llarg del segle xix,es va introduir coma vocal de suport una -e. Esta vocal de suport va ser reemplaada per -a,aprincipis del segle xx, en certs parlars (efa,ela,ema,ena,erra i essa). En elsllocs on no es diferencien fonticament b i v, es pot designar la vcom a ve baixa.


38/410

37

2.2. Dgrafs i LLetres compostes

2.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions

de dos lletres, anomenades dgrafs, que representen un nic soconsonntic:

DGRAF NOM EXEMPLES

gu ge u guitarra, orgueig i ge lleig, roigll ele (o el) doble llanda, callar, rovell

ny ene (o en) i grega nyora, muntanya, panyqu cu u qumica, aquellrr erre (o er) doble terrat, corredorss esse (o es) doble passatge, missitg te ge metge, massatgistatj te jota platja, pitjortx te ics pitxer, despatxtz te zeta horitz, realitzar

OBSERVACI: La tzt en alguns casos un valor de lletra composta, en paraulescom tretze,setze oAtzeneta.Notem, a ms, que igfunciona com a dgrafnoms darrere duna vocal tnica que no siga i(vaig,veig,boig,fuig); en el casduna i(mig,desig) s lagla que es pronuncia com a palatal africada sorda.

2.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacionsque representen dos consonants o una consonant geminada, ambindependncia que es puguen pronunciar com a simples (v. 1.3.2.5.1.a,bi ci 1.3.2.7.1.ai c):

LLETRA NOM EXEMPLES

mm eme eme (o em em) immers, immaculatnn ene ene (o en en) innocent, innecessaritl te ele (o el) guatla, atles

tll te ele (o el) doble enrotllar, ratllatm te eme (o em) setmanari, aritmticatn te ene (o en) cotna, tnicll ele (o el) geminada excellent, illegal

2.3. LLetres moDificaDesHi ha, a ms, una srie de lletres que poden ser modicades amb signesdiacrtics:

LLETRA NOM EXEMPLES

a accentuada gil, fcil, cant e amb accent greu (o obert) pica, rcord, Novetl e amb accent agut (o tancat) rem, esglsia, ser i accentuada ntim, cnic, cam i amb diresi vena, introdut, trador o amb accent greu (o obert) rgan, filsof, aix o amb accent agut (o tancat) s, crrer, lle

u accentuada til, pblic, oport u amb diresi qesti, llengeta, tat ce trencada a, can, dol


39/410

38

3. LAGRUPAMENT DE SONS

3.1. La sLLaba

3.1.1. cn nl

Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes, susceptiblesdarticular-se en una sola emissi fnica. Tota sllaba est formadanecessriament per una vocal, que funciona com a nucli, i opcionalmentper una o diverses consonants. Les sllabes poden ser lliures o travades:les lliures acaben en vocal (com les de la paraula a-me-ri-ca-na) i lestravades en consonant (com les de la paraulaper-ms).

Segons la quantitat de sllabes, les paraules es classiquen en monosllabes,si noms tenen una sllaba (cas,vent), ipolisllabes, si en tenen ms duna.Daltra banda, les paraules polisllabes poden ser bisllabes,si tenen dossllabes (pin-zell,ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal,fi-nes-tra);tetrasllabes,si en tenen quatre (ar-qui-tec-te,ve-lo-ci-tat). I encara hi haparaules de cinc, sis o ms sllabes, si b no sn massa nombroses (a-rit-m-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-ti-fi-ca-ble-ment).

Les paraules monosllabes poden ser tniques o tones: les primerestenen accent de paraula (fang,prim, ell, cus, lluny); les segones, en canvi,no en tenen i han de recolzar necessriament en una paraula tnica(el, ho, que,per, i). En les paraules polisllabes, hi ha una sllaba que

es pronuncia amb ms fora que les altres, que rep el nom de tnica,mentres que les altres sanomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa,la sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca-i -sa.

Les paraules polisllabes, segons la posici de la sllaba tnica,es classiquen en agudes, quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs,

pa-per);planes, quan la sllaba tnica s la penltima (n-gel, ci-re-ra),i esdrixoles, quan la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si,pr-du-a).

3.1.2. N d ll

A efectes ortogrcs, la separaci sillbica de les paraules seguix lesnormes segents:

a) Shan de separar els dgrafs o lletres compostes segents:rr car-rer tl vet-lass pas-sar tll rot-llosc es-ce-na tm rit-mell vil-la tn cot-natj jut-jat tz set-zetg fet-ge mm im-merstx pit-xer nn in-no-cent

b) No shan de separar mai els dgrafs segents:

gu jo-guetny pe-nyaqu pa-quetig ba-teigll pe-lle-ter


40/410

39

c) Shan de separar els constituents que integren una paraula compostao una paraula derivada amb prex o forma prexada:

ad-heririn-experben-estarmil-hmensdes-encolarvos-altres

d) No sha de deixar cap lletra sola a nal o a comenament de lnia:

da-moraber-rantla-plicacihist-ria

3.2. eLs DiftoNgs

3.2.1. cn

Sanomena diftong lagrupament duna vocal i una semivocal pertanyentsa una mateixa sllaba, com en ai-re, io-gurt, cau-rei qua-tre. Es parlade triftongen aquells casos en qu una vocal est precedida i seguidaduna semivocal dins duna mateixa sllaba, com en cre-ieuiguai-tar.Per contra, la successi de dos vocals pertanyents a sllabes diferentsconstitux un hiat, com en lli-bre-ri-ai ma-nu-al.

3.2.2. cl dl dn

Segons la posici que ocupen la ii la uen relaci amb la vocal nuclear,els diftongs es classiquen en creixentsi decreixents.

Sn diftongs creixentsquan es produx un augment de lobertura (s adir, quan la semivocal precedix la vocal):

ua gua-nyar, qua-tree qes-ti-, un-genti lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tatuo ai-guo-ta, quo-ta

I sn diftongs decreixentsen el cas que es produsca una disminuci delobertura (s a dir, la vocal precedix la semivocal):

ai ai-re au tau-laei rei-na eu beu-reii mii-asi iu es-tiuoi boi-ra ou cou-reui cui-na uu duu

OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a diftong creixent (v. . 1.2.3.1.b).

Les vocals ii utamb formen diftong creixent quan es troben entre dosvocals o a comenament de paraula (precedides o no de h) seguides

duna vocal:hie-na, hui; bo-ia, cre-ua;iam-be,io-gurt.OBSERVACI: La combinaci de vocals iuno forma diftong en alguns cultismes terminats

en -iuso -ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium, mdium, mnium.


41/410

40

4. LES LLETRES

4.1. La represeNtaci DeLs soNs [g] i[k]

El so oclusiu sonor [g](o la variant fricativa corresponent []) esrepresenta per les graesgigu, i el so oclusiu sord [k], per les graes c,q, qui, espordicament,gi k.

En inicial de sllaba, els sons [g]i [k]:

a) Es representen pergi c, respectivament, davant de les vocals a, o, u, oquan van seguides de les consonants lquides l, r:gat,govern,gust,glop,groc; casa, colom, acurtar, clam, cremar.

b) Es representen pergui qu, respectivament, davant de les vocals e, i:guerra, seguir; paquet, quimera.

En el cas del so [k], a ms:

c) Es representa per qquan precedix un diftong creixent: conseqncia, quota.

d) Sutilitza la graa knoms en certes paraules procedents de llengesno romniques: kafki, kiser, kantisme, kurd.

En nal de sllaba, en posici interior o nal de la paraula, loposicientre la consonant sorda i la sonora es neutralitza, en la mesura quedeixa de ser distintiva (v. 1.4.2.1.1 i 1.4.2.1.2). Amb independncia dela pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic, lsde les graes cogsajusta a les normes segents:

e) En interior de paraula, sescriu cdavant de c, t, s; en canvi, sescriugdavant de d, m, n: acci, actriu, dacsa; amgdala, fragment, magnitud.

EXCEPCIONS: Sescriu cen algunes paraules de formaci culta o procedentsdaltres llenges, com ancdota, arcnid, dracma, pcnic, tcnic, etc.

f) En nal de paraula aguda, sescriu cdarrere de vocal:alifac, batec,pessic, albercoc, caduci la primera persona del present dindicatiu decerts verbs de la segona conjugaci (bec, dec, dic, trac, etc.).

EXCEPCIONS: Sescriugen algunes paraules agudes de formaci culta oprocedents daltres llenges (buldog, mag, tuareg, demagog).

En canvi, sescriugo c, segons la graa que presenten els derivats,en nal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en nal deparaula plana darrere de vocal:

fang fangarllarg llargriaprdig prodigarblanc blancorarc arcadaprctic practicar

EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats ambg, en algunes paraules

planes, com arbic, brfe

c,crre

c, esprre

c,etc.

OBSERVACI: Antigament susava el dgraf chen posici nal, per a representarel so [k], graa que es conserva encara en alguns llinatges: Domnech, March,Pitarch, Estruch, etc.


42/410

41

4.2. La represeNtaci DeL so [s]: Les grafies S, SS, Ci

4.2.1. L

El so alveolar fricatiu sord [s]es representa per sen els casos segents:a) En inicial de paraula:salut,senyor.

b) Entre consonant i vocal o entre vocal i consonant:ansa, aspecte.

c) En nal de paraula:gos, excels.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb zalgunes paraules procedents daltres llengescom hertz, i el nom brunz, procedent del verb brunzir.

d) Desprs de determinats prexos i formes prexades: asimetria,antisocial, contrasenya, multisecular, polismia, psicosomtic, dinosaure, etc.

e) En les paraules compostes el segon formant de les quals sescriu amb

sinicial: esclata-sang, para-sol.4.2.2. L ss

El so alveolar fricatiu sord [s]es representa per ssentre vocals:bassa,passar.

OBSERVACI: Tamb pot aparixer la graa ssprecedida de consonant enparaules en qu un prex acabat en s, com ara trans-o sots-, sadjunta a unaarrel comenada per s(transsexual, transsiberi, sotssecretari) i en els pluralsde formaci culta qualssevol i qualssevulla.

4.2.3. L c

Per raons etimolgiques, el so [s]es representa tamb per les graes ci en determinats casos:

a) Es representa per davant de a, o, u i en nal de paraula: confiana,lli, venut, feli.

b) Es representa per cdavant de e, i:ceba, bicicleta.

OBSERVACI: En la pronunciaci ms corrent, el grup sctamb representa el so[s] en paraules com arapiscinao ascensor.

4.3. La represeNtaci DeL so [z]: Les grafies SiZ

El so alveolar fricatiu sonor [z]es representa per les graes zo s,segons les normes segents:

a) Es representa per z en posici inicial de paraula i entre consonant ivocal:zebra, pinzell.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb sels derivats i compostos de fons, dins i trans:enfonsar, endinsar, transatlntic, etc.

b) Es representa per sentre vocals:casa, revisi.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb zen posici intervoclica alguns prstecs icultismes: bizant, protozou, nazisme, buldzer, etc.


43/410

42

4.4. La grafia TZ

La graa tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el

grup fnic alveolar africat sonor[dz]

:dotze, tretze, setze.

Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en larepresentaci grca dels verbs formats amb el sux -itzar (i derivats),comcaracteritzar, realitzaci, etc.

4.5. La represeNtaci DeL so [dZ]: Les grafies G,J, TGi TJ

El so palatal africat sonor [dZ]es representa amb les consonantsgij,segons les normes segents:

a) Es representa pergdavant de e, i:ngel, gil.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriujdavant de een certs casos, comjerarquia,jeroglfic,jersei,jesuta, majestat, etc., i davant dels grups -ecc- i -ect-:injecci, objecte, etc.

b) Es representa perjdavant de a, o, u:penjar,jove, dejuni.

Les graes tgi tj, que responen a la pronunciaci geminada practicadaen alguns llocs, es presenten noms en posici intervoclica.Parallelament a les corresponents graes simples, sescriu tg davant dee, i, i tjdavant de a, o, u: coratge, paisatgstic; desitjar, pitjor, corretjut.

4.6. La represeNtaci DeL so [tS]: Les grafiesX, TX, IGi G

El so palatal africat sord [tS]es representa per les graesx, tx, igig,segons les normes segents:

a) En inicial de paraula sescriux:xafar,xiquet,Xelva,Xirivella.

EXCEPCIONS: En posici inicial de paraula, tamb es representa per txen algunesparaules o noms propis procedents daltres llenges: Txad, Txaikovski, txec,txetx, etc.

b) Entre vocals es representa sempre per tx:cltxina, pitxer.

c) Darrere de consonant es representa perx:anxova, perxa, ponx, Barx, Elx.

EXCEPCIONS: Tamb es representa per txentre consonant i vocal en algunesparaules o noms propis procedents daltres llenges: solontxac, Khruixtxov.

d) En nal de paraula seguint una vocal, sutilitza la graa txsi els derivatssescriuen amb tx,i susa la graa ig(darrere de a, e, o, u) i la graag(darrere de i)si els derivats sescriuen ambg/j o tg/tj(v. 1.3.2.4):

despatx despatxarcapritx encapritxarcartutx cartutxerabateig batejarroig rojadesig desitjar

4.7. La represeNtaci DeL so [S]: La grafiaXEl so palatal fricatiu sord [S]es representa sempre per la graax:Xtiva,Xavier,xenfob, coix, dibuix.


44/410

43

4.8. La represeNtaci DeL grup fNic [ks]

El grup fnic [ks]es representa per la graaxen les posicions segents:

a) Entre vocals: fixar, mxim.b) Entre vocal i consonant sorda: explosi, extens.

c) En nal de paraula darrere de vocal: annex, apndix.

EXCEPCIONS: En nal de paraula darrere de consonant, el grup fnic [ks]tambes representa, en alguns casos, per x: esfinx, larinxi linx.

OBSERVACI: Laxno representa el grup sord [ks], sin el sonor [gz], en elsgrups inicialsex-i inex-seguits de vocal, h o consonant sonora: examen,exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.

4.9. Les grafies Bi PEl so bilabial oclusiu sonor [b](o la variant fricativa corresponent [B]) esrepresenta per la graa b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per la graap:baix, roba;poc, llpol, compra.

En nal de sllaba, en posici interior o nal de la paraula, loposicientre la consonant sorda i la sonora es neutralitza (v. 1.4.2.1). Ambindependncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons elcontext, ls de les graes bipsajusta a les normes segents:

a) En inicial de paraula, sescriuen amb bles sllabes ab-, abs-, ob-,obs-,sub-, subs-: abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci, substantiu.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen ambpalgunes paraules comapnea, apte, optar, ptica, ptim, etc.

b) En inicial de paraula, sescriu ambpla sllaba cap-: capal, captiu.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb balgunes paraules com cabdal, cabdell, cabdill, etc.

c) En interior de paraula, sescriup davant de les graes c, s, ni t:egipci,pside, hipntic, repte.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb balgunes paraules comdissabte, dubte i sobte.

d) En nal de paraula aguda, sescriupdarrere de vocal:cep, galop, grup,xop.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb balgunes paraules comadob, aljub, club, esnob, ncub, tub, etc.

En canvi, sescriu bop, segons la graa que presenten els derivats,en nal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en nal deparaula plana darrere de vocal:

destorb destorbarcorb corbatrab arabesccamp campestreplip polipoide

serp serpent


45/410

44

4.10. Les grafies Bi V

4.10.1. Si b una part dels parlants valencians diferencien el so bilabial oclusiu

sonor [b]del labiodental fricatiu sonor [v], per a evitar la confusi en ls deles graes bi vcal tindre en compte que sescriu ben els casos segents:

a) Davant de li r:bleda, bromera.

b) Darrere de m:embotit, tomba.

c) En aquells casos en qu alterna ambpen paraules de la mateixafamlia: cabut(cap), saber(sap).

OBSERVACI: En alguns casos, per diferncia de tractament culte o patrimonial,paraules de la mateixa famlia poden alternar ls de bi v: avortar / abortiu;calb/ calvcie, cervell / cerebral.

4.10.2. I sescriu ven els casos segents:a) Darrere de n: canviar, invent.

b) En aquells casos en qu alterna amb uen paraules de la mateixafamlia: blava(blau), escriviu(escriure).

c) En les desinncies de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci -ava,-aves, -vem, -veu, -aven:cantava, cantaves, cantvem, cantveu, cantaven.

4.11. Les grafies Di T

El so dental oclusiu sonor [d](o la variant fricativa corresponent [D]) es

representa per la graa d, i el seu correlat sord [t], per la graa t: donar,banda, badar; tallar, contar, gaiato.

En nal de sllaba, en posici interior o nal de la paraula, loposicientre la consonant sorda i la sonora es neutralitza. Amb independnciade la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic,ls de les graes do tsajusta a les normes segents:

a) Sescriu amb dla consonant nal de la sllaba ad-seguida deconsonant, en posici inicial de paraula:adjudicar, admissi.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb talgunes paraules comatlntic, atles, atletai atmosfera.

b) En nal de paraula aguda, sescriu generalment tdarrere de vocal:blat, llet, humit, bruixot, pelut.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb dalgunes paraules comalmud, fluid, fred, sud; Alfred, Conrad, David, aix com les paraules femeninesformades amb les terminacions cultes -etudi -itud:quietud, multitud, etc.

En canvi, sescriu do t, segons la graa que presenten els derivats,en nal de paraula aguda darrere duna altra consonant o en nal deparaula plana darrere de vocal:

verd verdssord ensordirrid aridesa

sort sorteigpont pontetcrdit creditor


46/410

45

4.12. Les grafies M, N, MP, TMi TN

La lletra mrepresenta habitualment el so bilabial nasal [m]: mare,cama, termal, bram

, i lan

, el so alveolar nasal[n]

:nas, manar, urna, gran.

La graa mpsutilitza amb el valor de [m]o de [n], per raonsetimolgiques, en sllaba medial, en casos com assumpci, atemptar,compte, prompte, smptoma, etc.

En nal de sllaba, en posici interior de paraula, loposici entre lesconsonants nasals es neutralitza. En esta posici, sutilitzen les graesmo n, segons les normes segents:

a) Sescriu mdavant de b, f, mip: smbol, amfiteatre, commoure,immigrant, omplir.

EXCEPCIONS: Es mant la graa nquan pertany a certes formes prexades o alprimer constituent duna paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu,etc.Pel que fa a la f, tamb sutilitza la graa nen les paraules que comencenper con-, in- i en la majoria de les comenades per en-: confessar, confegir;infermer, infinit;enfangar, enfortir, etc.

b) Sescriu ndavant de v: convent, recanvi.

EXCEPCIONS: Es mant la graa mquan pertany a formes prexades o al primerconstituent duna paraula composta: circumvallaci, tramvia, triumvir, etc.

Per raons etimolgiques, certes paraules sescriuen amb les graes tmo tn: setmana, setmes, logaritme; cotna, tnia.

4.13. La grafia NYEl so palatal nasal []es representa en totes les posicions per la graa ny:nyora, pinya, codony.

4.14. Les grafiesL, LLi TL

El so alveolar lateral [l]es representa en tots els casos per la consonantl: lquid, colar, pl, blat.

Per raons etimolgiques, certs cultismes sescriuen amb ll: allicient,Avell, Brusselles, collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic,illusi, millmetre, sllaba, aquarella,etc.

Algunes paraules de carcter patrimonial que presenten una pronunciacigeminada [ll] en una part del valenci sescriuen amb la graa tl, comara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc. No obstant aix, la graa tlrepresenta els sons [dl]en cultismes com ara atles,atlntic, etc.

4.15. Les grafies LLi TLL

El so palatal lateral []es representa normalment per la graa ll, quepot aparixer en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.

Per, en certs casos, es representa tamb per la graa tll: bitllet, rotllo,

ratlla, etc.


47/410

46

4.16. Les grafies Ri RR

La graa rsusa per a representar el so alveolar bategant [R]i el so

alveolar vibrant[r]

:mira/mirra.

El bategant es representa sempre perla graa r, mentres que el vibrant es representa per les graes ro rr,segons les normes segents:

a) Sescriu ren inicial de paraula o darrere duna consonant: rabosa,honrat.

b) Sescriu rrentre vocals: barranc, terra.

EXCEPCIONS: El so [r]tamb es representa per la graa ren posici intervoclicaquan seguix un prex, una forma prexada o un formant duna paraulacomposta acabat en vocal: artmia, contrarestar, vicerector, malva-rosa, etc.

4.17. La grafia HLa graa h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, enuna srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.

OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propisestrangers, la graa hes pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.

4.18. La grafia W

La graa wsusa en certes paraules procedents daltres llenges, perrepresenta dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen

germnic o anglosax:a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor[v]: wagneri, wolframi.

b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de lasemivocal u[w]:whisky, wlter.

4.19. La grafia Y

La graay, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitzatamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, enla representaci de certes paraules procedents daltres llenges oformades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.


48/410

47

5. ELS SIGNES DIACRTICS AUXILIARS

5.1. LacceNtuaci grfica

5.1.1. rl nl dn

Laccent grc s el signe escrit sobre una lletra vocal, siga majscula ominscula, amb qu sindica la sllaba tnica de la paraula. En valencihi ha dos classes daccent grc: lagut o tancat(), que es collocasobre les vocals tancades: la i(cam), la u(til), la etancada(esglsia)i la o tancada(crrer), i elgreuo obert(`), que es posa sobre les vocalsobertes: la a(all), la e oberta(modstia) i la o oberta(histria).

Saccentuen grcament les paraules polisllabes segents:a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en eni en in:germ,tornar, Novetl, all, cant, aix, tab; cabs, noms, pasts, furis, arrs,abs; entn, mantn.

OBSERVACI: No saccentuen, aix no obstant, les paraules agudes que acaben en io uquan estes lletres representen una semivocal, com ara mireuo comboi.

b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades enlapartat anterior: exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer, brfec, rstic.

c) Totes les esdrixoles: llgrima,frica, esglsia, nguera, cincia,pennsula, ndia, frmula, colnia, dena, msica, rsula.

OBSERVACI: Fora destes regles, laccent grc tamb sutilitzaexcepcionalment per a indicar que la uprecedida dunagno forma diftongcreixent amb la vocal segent:ga, ingix.Daltra banda, els cognoms castellans del tipus Prez, Gmez, Martnez, Dez,Ruiz, etc., solien adoptar una nal en passar al valenci (Pre, Gme,Martne, De, Ro, etc.), per shan naturalitzat o b adoptant -s nal(Peres, Gomes, Martines, Dies, Ros, etc.) o b, en alguns casos, canvianttamb en ila ede lltima sllaba (Peris, Gomis, etc.). Laccentuaci shaurdajustar, dacord amb les regles generals, a lopci corresponent.

5.1.2. on ln d l

5.1.2.1. Segons la norma enunciada en lapartat anterior, usem laccentagut sobre les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, seguint eltimbre tancat o obert habitual en la pronunciaci valenciana. Aix, lesparaules amb e tancada tnica, si han daccentuar-se, porten accentagut: al, caf, obsc, ser, cinqu, sis,angls, francs, comprs, adms,corts, ills, inters, estrs, esps,aprn, comprn, depn, ofn, amn,edn, mossn; conixer, merixer, parixer, convncer, vncer, atnyer,estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu, psol, trbol, terratrmol, sgol,trvol, crcol, grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia, spia.

Parallelament, les paraules amb eoberta tnica, quan han daccentuar-se, duen accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim, cntim, esplndid,

polmic, crdit, apndix, fmur, referndum, crdul; xtasi, tica, dficit,filatlia, hrnia, matria, tnia, vnia, neurastnia, potncia, clemncia,

pacincia, cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia, intemprie,espcie, espcimen, rplica, prdua, cdula, perptua.


49/410

48

A devitar una excessiva discrepncia entre les diferents varietats dela llengua, tamb porten accent greu tot i pronunciar-se habitualmentamb etancada en valenci dos paraules gramaticals ds freqent (el

pronom relatiu i interrogatiu tnic qui la conjunciperqu), algunscultismes i neologismes esdrixols o plans acabats en consonant (ter,ssam, pliade, bstia, srie ipoca) i el topnim Valncia.

5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres parlars, tamb shaintrodut entre alguns sectors valencians lhbit dusar laccent greu enparaules com les anteriors, amb lobjectiu de reduir les divergnciesamb les graes generalitzades en la resta del nostre idioma. Encara quees pronuncien amb e tancada, s admissible escriure amb accent greuels casos segents:

a) Les paraules agudes en -esque no dupliquen la sen formar el plural:

angls, francs, comprs, adms, corts, ills(en canvi, tot i duplicar la sen la forma de plural, sescriuen amb accent greu inters, estrsi esps).

b) Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu, sis;al, caf, obsc, ser(tanmateix, sescriuen sempre amb accent agutcabriol, consom, macram,peron,pur, sufl,ximpanz).

c) Les formes de la tercera persona del singular del present dindicatiudalguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabadesen -en: aprn, comprn, depn, ofn; amn, edn, mossn(en canvi,sescriuen sempre amb accent agut atn, entn,pretni encn).

d) Els innitius acabats en -ixer, -ncer, nyer: conixer, merixer,parixer(amb lexcepci de crixeri de nixer); convncer, vncer;atnyer, estrnyer.e) La segona i la tercera persones del plural dels imperfets dindicatiuamb accent en el radical: fiem, fieu, criem, crieu.

f) I les paraules planes acabades en -ol:psol, trbol, terratrmol, sgol,trvol, crcol,grvol(en canvi, sescriu sempre amb accent agut crvol).

5.1.3.Ln d

Laccent tamb permet distingir paraules homgrafes que tenen unsignicat diferent. Este tipus daccentuaci sanomena accentuacidiacrtica, i pot afectar tant les paraules monosllabes com les

polisllabes. Les principals paraules que sescriuen amb accent diacrticsn les segents:


50/410

49

Taula5.1:Laccentuaci diacrtica

Amb Accent diAcrtic SenSe Accent diAcrtic

(adverbi):Ho ha fet molt b. (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]):Portar al be. Sescriu ambbe de bou.

, (nom, recipient per a vi): Hem domplirla bta.

, (nom, calcer alt [bta]; formes delverb botar[bta]): Hui plou; posat les botes. No botesdamunt del llit.

d, d(nom, divinitat): Els grecs tenien moltsdus.

d, d(numeral [dw]; nom, font [dw];formes del verb deure[dw]): Vine a casa a les deudel mat. Era la deude la seua inspiraci. Em deudiners.

dn, dn(formes del verbdonar): Dna-li el llibre. dn, dn(nom, persona de sexe femen [dna]):

s una donamolt intelligent.(forma del verbser): El meu germ smetge. (pronom [es]): Estes coses esfan de seguida.

(forma del passat simple del verbfer):Ell fuestudis de medicina, per no acab la carrera.

(forma de present dindicatiu i dimperatiu delverb fer[fw];nom, domini [fw]): Feuel que voshe dit. Aquella ciutat era un feudels radicals.

(forma del verb ser):Si fratu, no aniria a la cita. (adverbi [fRa]): Test esperant fora.

(nom, extremitat del bra):Agarral ben fort de lam, i no el soltes.

(possessiu [ma]): Mamare ja es troba millor.

(adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms.Dem collirem mstaronges.

(nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):En el mesdagost anirem al poble. Digu que vindria,mesno crec que ho faa.

l, l, l, l(formes del verbmoldre):He mlttot el caf.

l, l, l, l(quantitatiu [mlt]): Tincmoltde fred.

n (nom, univers):Ha creat un mnfantstic. n (possessiu) [mon]: Monpare s fuster.

, (nom, fruita): Dem anirem a buscarmres.

, (nom, rab [mRa]):En el poble hihavia unes quantes famlies mores.

n, n, n, n(nom, ll del ll): El seu ntsha fet molt gran.

n, n, n, n(adjectiu que no t brutcia[nt]): El meu fill s molt net.

n(plural majesttic): Ns,el rei dArag. n(pronom [nos]): Redacteu-nosuna carta per aldirector.

, , , (nom, animal): Han fet un

reportatge sobre els ssosnegres.

, (nom, pea de lesquelet [s]); ,

(nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal elsossosde tot el cos. T una ossaben formada.

l, l(nom, lament que creix en la pell): Unanimal deplblanc.

l, l(contracci [pel]): Passarempelpont.

q(pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit depreposici [k]): Quvols? La casa de quet vaigparlar est en venda.

q (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):El xiquet quepassa pel carrer s amic meu. No vull quetornes a fer aix.

(nom, acci de resar):El rsdel parenostre. (pronom [rs]): No vull que li digues resdaix quehem comentat.

(forma del verbsaber):No ho s. (pronom [se]): No sesap res.

, (armaci): Sque en vull un tros. La moci es

va aprovar per trenta-quatre ssenfront de sis nos.

, (condicional [si]; nom, part anterior del pit

[s]; nom, nota musical [s]; pronom reexiu [s];numeral [ss]): Sivols que vaja, dis-mho. Es refugien el side la muntanya. Porta els diners al si. Unaobra en simenor. Ell sempre parla de simateix. T sisgermans.


51/410

50

(del verb ser):Jo scfilloga. (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este socsde fusta de llimera. Shan posat de moda els socs. Va

comprar la gellaba en un soc.l, l(nom, pis, terra): Ha comprat una parcellaen un slmolt rocs.

l, l (nom, astre [sl]; nom, nota musical[sl]; adjectiu sense companyia [sl]):Ja ha eixit elsol. La partitura est en clau de sol.Est sol.

n(forma del verbser):Aquells que ens han saludatsnamics meus.

n(possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];nom, ganes de dormir [sn]): Sonpare s msic. Tun sonmolt profund. Tinc molta son.

(forma del verb tindre):Tuna empresa moltimportant.

(pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La pellcula,no tela vaig contar tota. Els anglesos tenen costum deprendre te. En esta paraula falta una te.

(nom, occpit):Va caure de ts. (nom, expectoraci [ts]):Tenia una tosmolt

lletja.(nom, acci dusar una cosa): Fes sdel teu dretpreferent.

(pronom [us]):Ara usportarem dos caixes detaronges.

n, nn(formes del verb vindre):Mhan dit quevnenhui mateix.

n, nn(formes del verb vendre[vns],[vnen]): Les botigues no venenmassa.

(pronom personal fort): Beneda souvsentretotes les dones.

(pronom personal feble [vos]): Emporteu-voslesrevistes.

OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita ambaccent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl;subsl, etc.

A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixengeneralment els criteris segents:a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona,es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se,t / te, vs / vos, etc.b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se solmarcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna /dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegadesdu accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos(expectoraci).

5.2. La Diresi

5.2.1. La diresi () s un signe grc que es colloca exclusivamentsobre la ii la u, escrites en majscula o en minscula, amb les funcionssegents:

a) Per a indicar que la udels grupsgue,gui, que, qui, no s muda:segent, ambigitat; aqeducte, terraqi.

b) Per a indicar que la ii la uno formen diftong amb la vocal anterior: ram,ramet, vena, venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn, nomen.

OBSERVACI: Porten diresi els derivats de formaci culta amb els suxos -tat,-al, -itzari similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi

haja un diftong: europeu, europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.c) Per a indicar que la ien posici intervoclica no forma diftong ni ambla vocal anterior ni amb la posterior: agraa, beneen, corroen, traduen.


52/410

51

5.2.2. En canvi, no susa la diresi en els casos segents:

a) Quan, segons les normes daccentuaci, una paraula ha de dur

gramàtica normativa valenciana

Documents