guerra peloponnès

24
LA GUERRA DEL PELOPONNÈS (431-404aC)

Upload: erosyoli

Post on 30-Jun-2015

433 views

Category:

Education


0 download

DESCRIPTION

guerra del peloponnes

TRANSCRIPT

Page 1: Guerra peloponnès

LA GUERRA DEL PELOPONNÈS(431-404aC)

Page 2: Guerra peloponnès

Causes de la guerra

1. l´enorme poder atenés, gràcies a la Lliga de Delos.

2. la competència comercial entre Atenes i les ciutats aliades d´Esparta (Corint i Mègara), que es disputaven l´expansió dels seus mercats per Itàlia i Sicília.

3. l´enfrontament dels dos sistemes polítics: democràcia vs. oligarquia.

Page 3: Guerra peloponnès

El conflicte de l´illa de Corcira (433 aC)

L´any 435 aC la ciutat de Corint i l´illa de Corcira es van enfrontar per motius comercials.

Els habitants de Corcira signen una aliança amb la ciutat d´Atenes.

L´estiu de l´any 433 aC la flota atenesa va derrotar a la flota corintia davant de les costes de Corcira.

Amb aquesta aliança, els atenesos tenien el camí obert per al comerç amb Itàlia i Sicília.

Per aquest motiu, els corintis van intentar arrossegar els espartans i els seus aliats peloponnesis cap a la guerra contra Atenes.

Page 4: Guerra peloponnès
Page 5: Guerra peloponnès

Aliats d´Esparta:

La majoria de les poleis del Peloponnès:

Corint, Mègara, Tebes, Delfos, Epidaure, Pilos, etc.

Aliats d´Atenes:

La majoria de les poleis i les illes del mar Egeu, del Bòsfor, de la mar Jònica i també algunes ciutats de Sicília, i la Magna Grècia.

Corcira, Zacint, Naupacte, Segesta, Règion, Lesbos, Quíos, Platea, etc.

Page 6: Guerra peloponnès
Page 7: Guerra peloponnès

Fases de la guerra:

1. la guerra arquidàmica (432 - 421 aC)

2. l´expedició de Sicília (415 - 412 aC)

3. la guerra deceleica (412 – 404 aC)

Pèricles

Page 8: Guerra peloponnès

La guerra arquidàmica (432 - 421 aC)

S´anomena així en honor del rei espartà Arquídam.

Els espartans envaeixen l´Àtica abans de la recol.lecció per tal d´arrassar els camps de conreu.

Pèricles va ordenar a tota la població de l´Àtica que es refugiés al recinte emmurallat.

Va aparèixer la pesta a la ciutat d´Atenes. Va durar 4 anys i va matar un terç de la població. El general Pèricles va morir a causa d´aquest epidèmia.

la pesta

Page 9: Guerra peloponnès

Després de la victòria dels atenesos a l´illa d´Esfactèria (425 aC), la conquesta espartana de la colònia atenesa d´Anfípolis (424 aC) i de la mort dels dos personatges més bel.licistes dels dos bàndols (Cleó i Bràsidas) l´any 423 aC, l´any 421 aC se signa un tractat de pau entre atenesos, espartans i els seus respectius aliats, conegut com la pau de Nícias.

Corint i les ciutats aliades d´Esparta no veuen amb bons ulls aquesta pau, ja qua afectava negativament els seus interessos comercials.

Page 10: Guerra peloponnès

L´expedició a Sicília (415 – 412 aC)

Alcibíades, nebot de Pèricles i amic de Sòcrates, fou un polític vanitós i superb que encapçalava el partit bel.licista.

Volia trencar la pau amb Esparta per així poder véncer-la definitivament i d´aquesta manera obtenir fama i glòria personals.

Va convéncer els seus conciutadans per fer una expedició a Sicília amb l´excusa de protegir les ciutats sicilianes aliades d´Atenes en contra de la ciutat de Siracusa proespartana.

L´expedició va ser un fracàs estrepitós: 15.000 atenesos hi moriren o foren venuts com a esclaus.

Page 11: Guerra peloponnès

batalla naval de Siracusa

Page 12: Guerra peloponnès

La guerra deceleica (412 – 404 aC)

L´any 413 aC els espartans envaeixen l´Àtica sota el comandament del general espartà Agis i ocupen Decèlia, una fortificació a 20 km. d´Atenes, per consell d´Alcibíades.

L´imperi persa dóna suport econòmic a Esparta.

Moltes ciutats abandonen la seva aliança amb Atenes.

A Atenes, els partidaris de l´oligarquia volen signar la pau amb Esparta.

Alcibíades derrota la flota espartana a Quízicos i aconsegueix que l´assemblea l´otorgui plens poders per tal de dirigir la guerra.

Page 13: Guerra peloponnès
Page 14: Guerra peloponnès

Lisandre es escollit almirall de la flota espartana.

Es tractava d´un militar i polític hàbil i intel.ligent.

Va aconseguir grans quantitats de diners perses que li van permetre reforçar la flota espartana.

Va derrotar a Alcibíades a la batalla de Nòtion (406 aC.). Després d´això, Alcibíades no va voler regresar a Atenes i es va autoexiliar a la regió del Quersonès.

Ela atenesos van fer un gran esforç i van véncer els espartans a la batalla de les Arginuses (406 aC.)

Un altre cop Esparta va proposar la pau a Atenes, que va refusar.

Page 15: Guerra peloponnès

El final de la guerra

Atesos i espartans s´enfrontaren a la batalla naval d´Egospòtamos (405 aC.)

El cinquè dia els atenesos desembaracaren per tal d´abastir-se d´aigua i aliments.

Lisandre es va apoderar de 160 trirrems i va executar a 3.000 ciutadans atenesos.

Després d´aquesta victòria, Atenes es va haver de rendir:

1. va entregar tota la flota excepte 12 vaixells.2. va renuciar a totes les possessions fora de l

´Àtica.3. va arrassar els Murs Llargs.4. va entrar a la Lliga del Peloponnès.5. s´hi va imposar un govern oligàrquic.

Page 16: Guerra peloponnès

Conseqüències de la guerra:

Pèrsia intervé a la política grega.

Es va instaurar a Atenes el govern dels Trenta tirans, de caràcter oligàrquic, recolçat per l´exèrcit espartà.

Aquest govern va caure i va tornar la democràcia. L´any 399 aC. Sòcrates fou condemnat a mort.

A d´altres ciutats va haver-hi també revoltes contra Esparta i aquesta va haver d´aliar-se amb els perses per tal de mantenir la seva hegemonia.

Atenes a poc a poc es va anar recuperant però no va tenir la força suficient com per dirigir la resta de Grècia.

Page 17: Guerra peloponnès

Fonts historiogràfiques

Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C) per primera vegada va centrar-se a narrar un fet contemporani: en la seva Història de la guerra del Peloponnès, va esforçar-se per esbrinar, d'una manera nova, completament racional, les causes i els efectes de la guerra entre els atenesos i els espartans, en la qual ell mateix havia participat. L'historiador atenès va anar més enllà que Heròdot i va diferenciar entre les causes immediates i les més profundes o, dit d'una altra manera, entre les causes i els pretextos, i va tenir una aspiració més ambiciosa: establir les lleis universals del processos històrics. Tanmateix, igual que Heròdot, per a Tucídides, i després per a tota la historiografia antiga posterior, els esdeveniments militars i polítics destacaran com a tema principal de la historiografia.

Page 18: Guerra peloponnès

Tucídides no va poder acabar la seva obra i narrar fins al final de la guerra. Els últims anys del conflicte es coneixen per Xenofont, que a les Hel·lèniques va continuar narrant la història allà on la va deixar Tucídides (de dels fets del 410 fins al 360 a.C.) però sense el rigor històric del seu antecessor. Xenofont, també un aristòcrata atenès (430-354 a.C.), va ser deixeble de Sòcrates. Era partidari de l'oligarquia, tal com es veu en la República dels lacedemonis, una de les fonts d'informació sobre el règim espartà, que hi apareix exalçat, i en la Ciropèdia, sobre l'educació del rei persa Cir i l'Estat ideal. L'Anàbasi relata l'expedició de Cir i el retorn de deu mil mercenaris grecs.

Page 19: Guerra peloponnès

L´imperi macedoni

El rei Filip de Macedònia disposava d´un bon exèrcit i de recursos econòmics.

Conquereix la regió de Tessàlia i la Calcídica, i venç els atenesos i els seus aliats a la batalla de Queronea (338 aC.)

A Atenes, el polític i orador Demòstenes el denuncia davant l´assemblea del poble i l´acusa de voler conquerir per la força tota Grècia.

Filip mor l´any 336 aC., assassinat per un soldat de la seva guàrdia personal, i el seu hereu Alexandre puja al tro a l´edat de 20 anys.

Page 20: Guerra peloponnès

Alexandre el Gran

Havia estat deixeble d´Aristòtil, qui el va educar i li va transmetre l´amor per la cultura grega.

Va portar a terme el projecte del seu pare de véncer Pèrsia.

Va construir un gran imperi format per pobles i cultures molt diferents, però va intentar unir-los políticament: va respectar els seus costums i ell mateix es va casar amb Roxanna, una princesa persa.

Page 21: Guerra peloponnès

El seu ideal era estendre la cultura i la llengua grega per tot Orient.

Va fundar a Egipte la ciutat d´Alexandria, famosa per la seva biblioteca.

Va morir a Babilònia, a l´edat de 33 anys, a causa d´una malaltia.

A la seva mort l´imperi es va dividir en 3 parts, cadascuna de les quals fou governada per un dels seus generals.

Page 22: Guerra peloponnès
Page 23: Guerra peloponnès

ACTIVITATS

1. Enumera les causes i les conseqüències de la guerra del Peloponnès.

2. On, quan i per quin motiu va esclatar el conflicte?

3. Quines ciutats són aliades d´Atenes? i d´Esparta?

4. Digues quins esdeviments van tenir lloc els següents anys:432 aC, 421 aC, 415 aC, 413 aC, 406 aC, 405 aC.

5. Explica qui eren Alcibíades, Pèricles i Lisandre i quin paper van jugar en el conflicte bèl.lic.

6. Quina postura va prendre Pèrsia davant el conflicte grec?

7. Quins foren els termes de la rendició d´Atenes?

Page 24: Guerra peloponnès

8. Quina és la principal font escrita per a l´estudi de la guerra del Peloponnès?

9. Busca informació sobre Sòcrates: qui fou, quines idees defensava, per què el van codemnar a mort, ...