guía de recomanacions étiques per les práctiques cliniques

GUIA DE

RECOMANACIONS

ÈTIQUES PER LES

PRÀCTIQUES CLÍNIQUES

Comisió de Bioètica

Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina

Guia de Recomanacions Ètiques per les Pràctiques Clíniques Comisió de Bioètica

2 | P á g i n a

Agraïment especial a:

Julia Bernal Tirapo (Universitat de Saragossa)

Miguel Caínzos Achirica (Universitat de Santiago de Compostel·la)

Jane Pastushenko (Universitat de Saragossa)

Amb la col·laboració i recolzament de:

Rogelio Altisent Trota (Professor de la Universitat de Saragossa y expresident de la Comissió Central de Deontologia)

Conferència Nacional de Degans de les Facultats de Medicina

Organització Mèdica Col·legial

Projecte premiat com una de les Mil lors Idees del 2009 pel Diario Médico


3 | P á g i n a

Introducció

L’Assemblea General del Consell General de Col·legis de Metges va aprovar recentement un nou Codi De Deontologia Mèdica i anteriorment va actualitzar la definició de tres conceptes fonamentals per tot aquell que es dediqui a exercir la Medicina com són el de professió mèdica, professional mèdic i professionalisme mèdic. Tot això amb la finalitat d’adaptar-los al context actual, en el marc de principis i valors pels quals es regeix aquesta professió i a les exigències de la ciència mèdica.

A les tres definicions es fa menció expressa als termes d’ètica i deontologia. Cal aturar-se, fonamentalment, al professionalisme mèdic que ha quedat definit com el “Conjunt de principis ètics i deontològics, valors i conductes que sostenen el compromís dels professionals de la Medicina amb el servei als ciutadans, que evolucionen amb els canvis socials, i que avalen la confiança que la població té en els metges”.

La definició de professió mèdica adoptada exigeix que aquesta estigui “presidida per l’esperit de servei i en la qual es persegueix el benefici del pacient abans que el propi, i per la qual es requereix que les parts garanteixin la producció, l’ús i la transmissió del coneixement científic, la millora permanent per prestar la millor assistència possible, l’aplicació del coneixement de forma ètica i competent, i que la pràctica professional s’orienti cap a les necessitats de salut i de benestar de les persones i de la comunitat.”

El nou Codi Deontològic de la Organización Médica Col·legial (OMC) és el fruit d’un debat conceptual i terminològic molt viu i intens desenvolupat entre tots els membres de la CCD durant moltes sessions de treball i conseqüència de la independència, serietat i compromís ètic de tots tant de la Assemblea General com de la CCD. Conté una separació absoluta entre Deontologia i legislació: no recull referències a preceptes legals ni discrepàncies amb les lleis. Presenta un perfil ètic del metge i de la professió atractiu; vol ser un estímul i ajuda per mantenir alta l'exigència professional en quant a competència, esperit de servei, serietat i independència.

Queda patent, per tant, que l'activitat professional del metge no s'entén sense una base ètica i deontològica. No obstant això, la relació entre l'ètica i deontologia amb la realitat clínica ha esdevingut al llarg dels anys un repte per a la professió mèdica, en part, perquè la presa de contacte amb aquestes matèries no es produïa des del principi, és a dir, des de les Facultats de Medicina.

L'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior, i com a conseqüència d'això, la revisió i modernització dels Plans d'Estudi de les carreres universitàries, comporten noves esperances que l'ensenyament de l'ètica s'incorpori a la formació de pregrau, com a base per les conductes dels futurs metges.

Digne de menció en aquest sentit, és el document de consens signat el maig del 2009 entre la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina i les Comissions de Deontologia dels Col·legis de Metges d'Espanya, conegut com "Compromís de Badajoz sobre Ensenyança de l’Ètica i la Deontologia Mèdica". En aquest document, s'estableix que els continguts d'ètica mèdica i deontologia s'haurien d'impartir en un procés longitudinal que comprengui tant els cursos inicials com la fase clínica de l'ensenyament. A més, aquests continguts poden ser transversals a diversos programes docents. En qualsevol cas, els continguts d'ètica mèdica i deontologia han de quedar ben definits en les guies docents corresponents.


4 | P á g i n a

Segons queda estipulat en el referit compromís, els continguts d’ètica mèdica i deontologia han d’incloure referències suficients tant al Codi d’Ètica i Deontologia Mèdica de l’OMC i a altres codis deontològics professionals, com als principis bàsics de l’ètica mèdica i la bioètica, així com els valors i conductes que composen el “compromís dels professionals de la medicina amb el servei als ciutadans, que evolucionen amb els canvis socials, i que avalen la confiança que la població té en els metges”.

Contemplar i llegir aquesta iniciativa del Consell Estatal d’Estudiants de Medicina, elaborada per la seva Comissió de Bioètica, és una garantia, un motiu de satisfacció i de confiança en el futur per a la professió mèdica i, en especial, per als que tenim alguna responsabilitat de govern a la OMC. Quan em van entregar l’esborrany d’aquesta Guia de Recomanacions Ètiques per a l’Estudiant de Medicina no m’esperava ni el seu senzill llenguatge ni els profunds continguts i compromisos que conté. Constitueix un al·licient especial per a seguir treballant per la millora constant de l’exercici professional, en suma per la salut dels ciutadans. Aquesta guia és una antesala perfecta per accedir a aquests principis i valors fonamentals del professionalisme mèdic que posteriorment ha d’incorporar cada metge al seu exercici.

L’ensenyament dels deures que competeixen al futur metge en l’exercici de la seva professió està inspirada en el Codi d’Ètica i Deontologia elaborat per l’OMC i recentment revisat. Revisió que també va contemplar les aportacions dels Estudiants de Medicina, que han realitzat a través del seu Consell Estatal (CEEM) i de la seva Comissió de Bioètica, i que han quedat plasmades en aquesta Guia. La premisa està molt clara: “des del principi, el futur metge ha de cuidar els aspectes humans en la relació amb el pacient, sense oblidar mai que es tracta d’un ésser humà malalt i necessitat en la cura de la seva salut”. Sense cap mena de dubte, la guia respon i ofereix raons a moltes de les difícils preguntes que en l’esdevenir de la vida professional el metge es formula: Per què s’ha d’esperar del metge una resposta diferent davant els seus pacients de la que s’espera de qualsevol altra transacció econòmica o professional? Per què ha de sentir quelcom especial quan pateix, té por, dolor o quan mor el seu pacient? Per què guardar secret? Per què tot el que explica és confidencial? Per què ha de respectar la seva intimitat? Per què no pot treure profit de les seves debilitats? Per què tot el que li recomana ha de ser al millor preu? En definitiva, per què el metge sempre ha d’estar disposat a passar comptes?

Tant la transformació de la relació metge-pacient, que ha passat d’estar basada en un model paternalista a un altre en què el pacient es converteix en gestor de la seva pròpia salut, com els avenços tecnològics dels últims anys, fan encara més necessària la formació i actualització de l’ètica i la deontologia mèdica, tant per part dels professionals com dels futurs metges. Sens dubte, el repte ara radica en demostrar-nos al conjunt de la professió si som capaços de passar de l’ensenyament a l’aprenentatge.

La OMC com espai ètic i democràtic de llibertats professionals i directives dels metges, dedicat especialment a la regulació de l’exercici professional, us ajudarà en un futur a seguir creant intel·ligència ètica i clínica al servei del pacient i del Sistema Nacional de Salut. L’OMC és l’espai que hem sigut capaços de construir i que us traslladarem com van fer les anteriors generacions amb nosaltres, però que ja està essent enriquit per aquesta aportació i exemple que oferiu a la professió. La meva enhorabona al CEEM i en especial als seus autors i autores.

Juan José Rodríguez Sendín President del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya


5 | P á g i n a

Estimat/ada Company/a:

Tal i com s’expressa en els articles 1 i 18 del Codi d’Ètica i Deontologia de l’Organització Mèdica Col·legial, “La deontologia mèdica és el conjunt de principis i normes ètiques que han d’inspirar i guiar la conducta professional del metge. Tots els pacients tenen dret a una atenció mèdica de qualitat humana i científica”.

La formació integral de l’estudiant de Medicina només és possible a través de la interacció directa amb el malalt i mitjançant l’adquisició progressiva de responsabilitat en els actes assistencials. Al llarg del període formatiu, de la mateixa manera que l’estudiant ha de treballar per a assolir uns coneixements científics sòlids i unes determinades habilitats pràctiques, també ha de considerar i cultivar l’aspecte humà de la seva relació amb el pacient, entenent que es tracta d’un ésser humà que, a més, està malalt o té alguna necessitat en la cura de la seva salut.

Per això, et presentem aquesta guia de recomanacions que et pot resultar d’utilitat durant la teva formació mèdica, especialment durant les teves pràctiques clíniques.

“La Medicina s’estudia com una ciència, però s’exerceix com un art”.


6 | P á g i n a

CAPÍTOL PRIMER:

PRINCIPIS DE LA BIOÈTICA

Al llarg de la nostra formació, i posteriorment en la nostra tasca assistencial, se’ns presentaran, amb certa freqüència, situacions o casos amb una marcada dimensió ètica. Per a poder resoldre'ls i prendre una decisió ens pot ajudar tenir en compte els següents principis que regeixen l’ètica mèdica:

1. Principi de NO-MALEFICÈNCIA: primum non nocere (afavorir o, almenys, no fer mal). No s’ha de realitzar cap acció que provoqui un perjudici al pacient, ja sigui diagnòstica o terapèutica. De la mateixa manera, l’aprenentatge d’un estudiant no pot, sota cap concepte, comportar un risc per la integritat del pacient. Aquest principi es basa en el respecte a la vida.

2. Principi de JUSTÍCIA: s’ha de tractar per igual a tots els pacients, sense discriminació alguna i amb la mateixa consideració i respecte; evitant el dany a terceres persones i promovent el bé social. No podem oblidar que el pacient és una persona que pateix, o que almenys se sent necessitada d’ajuda, evitant qualsevol prejudici que el pugui discriminar.

3. Principi de BENEFICÈNCIA: s’ha de buscar sempre el major benefici per a cada pacient en particular, aconseguir l’equilibri entre riscos i beneficis, incloent la prevenció de la malaltia. Com estudiants de Medicina hem de ser sensibles al patiment del pacient, establint una relació d’ajuda.

Recorda, no sempre és possible curar, però sí cuidar. Pel principi de beneficència els metges tenim el deure de socórrer a totes les persones, especialment quan ens ho sol·liciten.

4. Principi d’AUTONOMIA: el pacient és lliure de decidir sobre els procediments diagnòstics i terapèutics als que es vol sotmetre, amb la responsabilitat que això comporta i prèvia informació per part del metge responsable. Els malalts han de ser tractats com éssers autònoms i, en el cas que es tracti de persones amb autonomia disminuïda, haurem de prestar-los especial protecció. S’ha d’aconsellar, mai obligar.

S’ha de tenir en compte que no tot en la Medicina és diagnòstic i tractament. Hem d’aprendre a ser propers als pacient i recordar que, a més d’adquirir una formació cientifico-tècnica, hem de formar-nos humanament, ja que ser metge consisteix en tractar amb persones, no amb malalties.


7 | P á g i n a

CAPÍTOL SEGON:

RECOMANACIONS ÈTIQUES

A. DE LES QUALITATS:

1. Amor a la professió: és el desenvolupament de la vocació, la permanent motivació per fer bé la feina professional.

2. Respecte: és un valor de consideració i atenció deguda als altres. En l'àmbit biomèdic inclou, a més, el respecte a la vida i al pacient en el seu sentit més complet. És a dir, entendre i adaptar-se a les circumstàncies i valors de cada pacient en el seu maneig terapèutic

3. Empatia: és important saber situar-se en la perspectiva del pacient, comprenent els seus sentiments i tenint en compte els seus valors i conviccions. Cal no confondre-la amb la llàstima.

4. Humilitat: no s’ha d’actuar d'una manera vanitosa ni arrogant; tampoc mostrar superioritat, sinó la imatge d'un ésser humà que té debilitats i fortaleses, capaç de reconèixer els seus errors.

5. Responsabilitat: complir les obligacions morals i respondre adequadament davant els problemes que es presenten, assumint les conseqüències dels actes realitzats.

6. Prudència: significa actuar amb seny, sense precipitació, tenint en compte les circumstàncies concurrents. Hem de pensar abans d'actuar i demanar assessorament quan se'ns plantegen dubtes.

7. Caliu: cal establir una relació cordial i de confiança amb el pacient, mantenint el contacte visual de manera que se senti còmode i així fomentar la seva cooperació. Hi ha d'haver una proximitat afectiva però sempre guardant una adequada distància terapèutica.

8. Professionalitat: Sempre s'ha de ser professional en el maneig del pacient, transmetent confidencialitat i seguretat en les accions i els procediments.

9. Capacitat comunicativa: A l'eix de la relació metge / pacient està la transmissió d'informació. S'ha de ser clar i curós amb la terminologia emprada, de manera que asseguri la comprensió per part del pacient de la mateixa.

10. Ser Exemplar: El metge no només té el deure d'informar sobre actituds i forma de vida saludables, sinó servir ell també d'exemple per a aquestes. És per això que és aconsellable que el professional sanitari porti un estil de vida sa i allunyat de drogues o substàncies nocives.


8 | P á g i n a

B. DE LES ACTITUDS

1. Participació activa en totes les activitats relacionades amb el procés de formació, amb exigència i sentit de la responsabilitat. A aquest efecte, s’ha de vetllar per una docència teòrica i pràctica de qualitat. Tractar d’apropar-se “als qui més saben”, superant les pors a l’autoritat, facilita l’aprenentatge.

2. Desenvolupament personal: respecte, integritat i constància són indispensables per assolir els objectius traçats.

3. Respectar els metges i els altres professionals sanitaris que col·laboren en el procés d’entrenament clínic i aprendre d’aquests. No deixar de preguntar aquells dubtes que sorgeixin durant el transcurs de la formació.

4. Identificar situacions que impliquen algun conflicte ètic en el transcurs de les pràctiques clíniques, analitzar-les i buscar l’ajuda d’un bon professional, exposant també el propi punt de vista en base als coneixements que posseeixi.

5. Cultivar la sensibilitat ètica personal, sense deixar-se influenciar per un entorn desfavorable. No acceptar res com èticament correcte pel simple fet que tothom ho faci. No tot el que és tècnicament possible és èticament acceptable.

6. Col·laborar amb els companys estudiants de Medicina, tant en allò relatiu a l’actualització dels coneixements, com en allò relacionat amb l’ètica personal, de manera que el contacte i la interacció sigui font d’enriquiment mutu.

7. No discriminar cap pacient per raons d’edat, gènere, raça, grup ètnic, estatus socioeconòmic, religió, trastorn mental, malaltia transmissible, addicció a drogues o preferència sexual.

8. Si l’estudiant pateix una malaltia transmissible, ha de comunicar-ho al tutor responsable per a prendre les mesures oportunes adequadament. Forma part ineludible de la formació com a metges.

C. DEL COMPORTAMENT

1. Puntualitat: l’estudiant haurà d’arribar a la pràctica dintre de l’horari establert per no entorpir el funcionament del Servei.

2. Identificació: l’estudiant ha de presentar-se i ser presentat sempre com el que és, estudiant de Medicina, no com a “joves doctors, companys o ajudants”. La seva presència en un Hospital o Centre de Salud Universitari ha de considerar-se normal i no hauria d’estranyar a cap malalt. És recomanable comptar amb una placa acreditativa a la bata o a l’uniforme.

3. Respecte a les normes generals i específiques de cada servei (vestimenta adequada, extremar mesures d’higiene en certes zones, maneig adequat i acurat del material hospitalari...).


9 | P á g i n a

4. L’estudiant ha d’assumir el comportament correcte que s’espera del personal sanitari en les seves relacions amb els malalts. Per això, evitarà el llenguatge i els gestos inadequats, així com la deixadesa en el seu aspecte físic.

5. L’estudiant ha de saber escoltar i ser respectuós en el seu tracte amb el pacient, els seus familiars i els membres de l’equip assistencial. S’espera que l’alumne demostri unes capacitats de comunicació adequades tractant al pacient com li agradaria que el tractessin a ell o a un familiar.

6. Ha de tractar de manera respectuosa a tot el personal de l’hospital, tant assistencial com no assistencial. Som un equip, l’eix del qual és el pacient i en què la feina de tots i totes és necessària.

7. Ús responsable dels recursos: els recursos són limitats, aprendre a fer-los servir adequadament forma part ineludible de la formació com a metges.

D. DE LA RELACIÓ AMB EL PACIENT

1. Ha de quedar sempre clar que la participació dels pacients en les activitats docents és voluntària. Se’ls ha d’assegurar que si no desitgen col·laborar, això no repercutirà en la seva assistència.

2. S’ha d’obtenir un consentiment explícit verbal dels pacients abans de realitzar-los una història clínica, exploració física o un procediment terapèutic senzill.

3. S’ha de reflexionar i valorar si és oportuna o no una exploració, buscant sempre el benefici del pacient. En cap cas els alumnes han de realitzar exploracions físiques clínicament innecessàries (amb finalitats purament docents) que puguin resultar violentes o avergonyir el malalt, de la mateixa manera que no haurien de realitzar-les a un pacient inconscient o sota anestèsia sense haver obtingut consentiment previ.

4. L’estudiant ha d’aprendre a respectar el dret dels pacients a prendre decisions sobre el seu tractament després que hagin rebut informació suficient per fer-ho. De la mateixa manera, es respectarà el dret del pacient a no ser informat.

5. No s’ha de coaccionar ni pressionar a cap pacient amb la finalitat d’assolir cap benefici propi, ni obviar l’autonomia del malalt per actuar de manera independent. S’ha de ser curós davant de situacions d’incapacitat o dependència (ancians, menors, discapacitats), considerant en tot cas el consentiment del tutor o representat legal.

6. S’ha de respectar la intimitat del pacient durant les activitats docents, procurant que estigui còmode física i psíquicament, evitant per exemple situacions d’estrès o incomoditat en les exploracions.

7. El dret a la confidencialitat és una de les característiques fonamentals de l’assistència mèdica, pel que mai no s’han de comentar en públic els problemes mèdics d’un pacient concret. La mort del pacient no eximeix del deure del secret.


10 | P á g i n a

8. L’alumne no està autoritzat a informar als familiars o amics dels pacients del que saben sobre aquest. Aquesta funció és exclusiva del metge responsable del cas. Tampoc està autoritzat a informar els pacients.

9. Només es pot accedir a la Història Clínica de la institució sanitària per raons assistencials, docents o d’investigació. En el cas que s’obtingui informació amb finalitats docents, s’ha de garantir l’anonimat del pacient.

L’alumne haurà d’integrar l’ètica com a part activa i notable de la seva formació per obtenir una cultura de responsabilitat, respecte i honestedat.


11 | P á g i n a

CAPÍTOL TERCER:

PRESA DE DECISIONS DIFÍCILS

En moltes ocasions, en la nostra pràctica assistencial se’ns presenta un cas que implica un dilema moral i en què no és fàcil discernir els aspectes ètics, ja sigui per la gravetat del mateix o per la nostra falta d’experiència en aquest tipus d’afers.

En principi com a estudiants, davant dels dilemes ètico-morals que trobem en les nostres estades pràctiques, no serem els responsables de la resolució final dels mateixos, ja que aquest pes recaurà sobre el metge instructor. Tot i així, haurem d’adquirir les competències necessàries per a poder fer front a aquest tipus de situacions que se’ns presentaran amb bastant freqüència en la nostra futura pràctica assistencial diària. És a la nostra etapa formativa quan hem de formar-nos per a tenir aptituds i actituds de metge i complir així la màxima del viir bonut et medicus peritus (“ser bo, i metge expert”), és a dir, tenir coneixements, habilitats tècniques i ser humà, entenent la paraula en el seu sentit més ampli.

Amb aquest últim capítol pretenem proporcionar un mètode senzill basat en tres passos per a la resolució de casos conflictius des del punt de vista ètic.

Primer pas: reflexió personal

Tractar de donar resposta als quatre principis bàsics:

- Beneficència: Què em sembla el millor per al pacient en aquest cas?

- Autonomia: Què vol el pacient (o els seus familiars)?

- No maleficència: Els actes i actituds terapèutics que es prenen amb la finalitat de la recuperació del pacient, comporten alguna implicació nociva?

- Justícia: Què perjudicaria de forma greu a la societat o a terceres persones?

Segon pas: Consultar a un tutor o a un col·lega

Suposa l’esforç de posar en ordre els elements del problema o dilema ètic, explicant-lo d’una manera senzilla i fent una reflexió posterior dels comentaris que rebem.

Tercer pas: Consulta a un Comitè Assistencial o a la Comissió de Deontologia dels Col·legis de Metges.

Són comissions consultives, al servei dels professionals i usuaris d’una institució sanitària, creades per la resolució dels conflictes ètics que es presentin.


12 | P á g i n a

El primer que hem de saber és que aquests òrgans són merament CONSULTIUS I NO DECISORIS, per tant, el seu informe no suposarà un dogma d’actuació davant el dilema ètic per al qual es consulten.

Aquests comitès i comissions et poden ajudar molt en el període formatiu, època en què es plantegen grans dubtes, que pot ser que no siguin de fàcil resolució. Posen a la teva disposició l’experiència de molts professionals de la salut i nombrosos programes instructius, per tal que assoleixis l’excel·lència, és a dir, aconsegueixis el màxim desenvolupament de la teva vocació.

Ningú podrà dir que és un bon metge sense haver demostrat abans que és un metge bo.

guía de recomanacions étiques per les práctiques cliniques

Documents