Recomanacions per informar sobre salut

mental

Guia de mitjans

Per qu cal llegir aquesta guia?

Els problemes de salut mental sn un tema sobre el qual sovint resulta difcil informar, alhora que tamb costa descriurels de forma exacta.

Per la seva influncia en lopini pblica, els mitjans de comunicaci poden ser una eina molt til en la normalitzaci dels trastorns mentals, ajudant a combatre estereotips.

No obstant aix, una part de la cobertura periodstica exagera el risc dagressivitat, afavoreix la por i la desconfiana i eixampla la bretxa del desconeixement sobre els problemes de salut mental.

Aquesta guia vol ser una eina til de consulta per als professionals de la comunicaci, i els facilita recursos i recomanacions per elaborar continguts acurats relacionats amb la salut mental.

ELS PROBLEMES DE SALUT MENTAL SN:

Habituals: 1 de cada 4 persones t o tindr un problema de salut mental al llarg de la seva vida, segons lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS).

Dinters general: Tothom coneix alg al seu entorn proper que nha experimentat en primera persona i tots estem exposats a tenir-ne.

Estigmatitzadors: Moltes persones amb un trastorn mental han estat vctimes de lestigma i la discriminaci, de manera que sen dificulta la recuperaci i se nagreuja el patiment. Algunes amaguen que han estat diagnosticades per por al rebuig.

Tractar els temes de salut mental com un fenomen infreqent o allat.

Errors ms freqents

Parlar de les persones amb diagnstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles.

Emprar generalitzacions com els malalts mentals sn o els esquizo-frnics es comporten.

El problemes de salut mental afecten al 25% de la poblaci, segons lOMS.

Les persones amb un trastorn mental no sn ms violentes que la resta de la societat.

Els problemes de salut mental es viuen i afecten cada persona de forma diferent.

Tractar les persones amb problemes de salut mental amb compassi i paternalisme.

Confondre trastorn mental amb discapacitat psquica o demncia.

Considerar que es tracta de persones incapacitades, que els trastorns mentals sn incurables i que impedeixen tenir una vida normalitzada.

Illustrar les informacions sobre salut mental amb imatges que transmeten allament social, patiment, foscor o que despertin compassi o rebuig.

Utilitzar esquizofrnic o bipolar per referir-se a personalitat dual o mltiple.

Lmplia majoria de persones amb un trastorn mental s capa de participar en espais comunitaris, laborals i socials. s lestigma el que limita moltes vegades laccs a aquests mbits.

El trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals duna persona, sin que les altera de forma espordica.

Amb un tractament adequat i un entorn social i familiar favorable, una persona pot superar les limitacions del trastorn mental, treballar, mantenir relacions socials, cuidar els seus fills, etc.

Les persones amb problemes de salut mental no volen ser representades visualment de manera diferent que la resta de la societat.

Lesquizofrnia i el trastorn bipolar no sn trastorns de personalitat. Lesquizofrnia s un trastorn psictic i el trastorn bipolar un trastorn de lestat dnim.

Cal evitar Seria preferible Per qu?

Un psictic, un esqui-zofrnic, una anorc-tica...

Una persona que t o ha tingut psicosi, esquizofrnia, anor-xia... o b, alg que t un diagnstic de...

Les persones sn ms que el seu diagntic de salut mental. Aquest no els defineix.

Utilitzar els termes esquizofrnic, bipolar, psictic, depressiu per descriure situacions o coses catiques, irra-cionals o extravagants.

Buscar recursos lingstics o adjectius que no apellin a la salut mental.

Aquesta adjectivaci negativa perpetua mites i estereotips.

Titulars alarmants o morbosos que ano-menen un diagnstic de salut mental per captar latenci de manera gratuta.

Esmentar els pro-blemes de salut mental noms quan s imprescindible per entendre la notcia i sempre de manera contextualitzada.

Tenir un problema de salut mental no s un factor causal de con-ductes violentes.

El malalt mental, la persona que pateix de malaltia mental, la vctima, laflicci del malalt mental.

Persones amb proble-mes de salut mental, persones que tenen o conviuen amb tras-torn mental.

Moltes persones amb problemes de salut mental es recuperen i viuen una vida plena.

Boig, manac, tarat, lluntic, pertorbat, dement...

Una persona amb un problema de salut mental, que t un trastorn mental.

Aquestes paraules se solen vincular a peri-llositat, comportament estrany o burla.

Escull el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de salut mental. Ls de termes inexactes pot reforar els estereotips i lestigmatitzaci.

Llenguatge

Si heu de cobrir una histria que involucra alg que creieu que pot tenir un problema de salut mental, cal fer un seguit de reflexions prvies:

s rellevant per a la histria que la persona que sanomena tingui un trastorn mental? Tenir un diagnstic de salut mental no justifica un carcter o comportament agressiu i no sempre s la causa dun acte violent.

Quines sn les fonts utilitzades? Es pot confiar en els testimonis del ve-natge? Sha devitar tota especulaci sobre la salut mental de les perso-nes implicades si no es disposa daquesta informaci verificada.

s apropiat que sesmenti el trastorn mental de la persona al titular o a linici? Cal respectar el dret a la intimitat de les persones amb problemes de salut mental i dels seus familiars.

Quin ha estat el context en qu una persona amb un trastorn mental ha estat involucrada amb acte violent? Les persones amb problemes de salut mental tenen ms probabilitats de ser vctimes de violncia que no pas a perpetrar aquest tipus dactes.

Notcies de successos

Peces informatives

En la informaci sobre els problemes de salut mental, el testimoni dalguna persona que els hagi patit s el ms valus. Mostrar una histria humana pot fer caure mites i estereotips i que el contingut sigui ms interessant.

A les entrevistes a persones amb un problema de salut mental, sha de considerar el segent: Evitar comenar lentrevista amb la pregunta del diagnstic. Esperar que sigui la persona entrevistada qui el faci saber o efectuar la pregunta al final eludir marcar tota lentrevista amb els estereotips derivats del diagnstic.

Escoltar i respectar labast i la profunditat que la persona entrevistada vulgui donar a les seves declaracions. Sha de tenir en compte que comparteix experincies personals sovint doloroses.

s recomanable posar en valor les histries de superaci personal, de recu-peraci i vida normalitzada. I cal evitar transmetre patiment, allament social o compassi en el to del text, les imatges o udios de recurs.

Evitar el sensacionalisme en la informaci i el titular o donar un paper preponderant a les experincies traumtiques o morboses del entrevistat.

Un treball periodstic en profunditat pot ajudar a informar i sensibilitzar la poblaci sobre els problemes de salut mental, i aconseguir canvis dactituds i comportaments cap al collectiu si es t en compte la seva veu i experincia.

s convenient adrear-se a entitats de persones amb problemes de salut mental per cercar els testimonis amb experincia en primera persona.

s positiu obtenir tantes veus diferents com sigui possible ja que els problemes de salut mental es viuen i afecten cada persona de forma diferent.

Les entitats de salut mental poden assessorar en relaci amb el tracta-ment dels continguts o la revisi del gui, aix com oferir dades i testimonis dexperts.

Recerca

s convenient mostrar una mplia gamma de persones per illustrar una histria al voltant de la salut mental: qualsevol persona, de qualsevol edat, gnere, professi i estatus social, pot patir un trastorn mental.

Cal respectar el benestar de les persones entrevistades i les seves famlies.

Proporcionar les preguntes que es faran amb antelaci permetr els entrevistats considerar la millor manera de compartir les seves experincies personals.

La gran majoria de les persones amb problemes de salut mental no estan hospitalitzades, de manera que s ms realista mostrar-los en espais pblics i privats que freqentin.

Cal evitar imatges i udios que transmetin allament social, obscuritat, perillositat, compassi o rebuig i que poden perpetuar estereotips.

Ls de material darxiu de pellcules com Psicosi, La resplendor o Alg va volar sobre el niu del cucut per mostrar els problemes de salut mental s inexacte i contribueix a reproduir estereotips antiquats.

Rodatge i muntatge

Documentals i reportatges

Les obres de ficci poden ajudar a divulgar una imatge de normalitat en relaci amb els trastorns mentals. Aqu oferim uns quants consells per ser fidels a la realitat i evitar que els espectadors afectats per un trastorn mental (1 de cada 4) es molestin per un retrat esbiaixat o estereotipat:

Fer recerca escoltant. s enriquidor parlar amb per-sones que han experimentat problemes de salut mental per construir els personat-ges i fer una histria creble.

Lautenticitat s fonamental. Cal assegurar-se que la vivncia del personatge s autntica: smptomes reals dels trastorns, les opcions de tractament i els serveis disponibles. Sha dobtenir assessorament dexperts i entitats de salut mental.

La mateixa persona. Que el personatge experimenti un problema de salut mental no vol dir necessriament que la seva personalitat canvi per complet, ni que experi-menti alts i baixos exagerats.

La vida continua. Una persona s ms que el seu problema de salut mental. s important mostrar al per-sonatge en els seus altres rols a la vida.

Sha de donar a la histria el temps suficient per desenvolupar-se. Els smptomes dels problemes de salut mental es manifesten en un perode de temps i creixen en intensitat, no surten dun dia per laltre.

La recuperaci tamb pot ser un procs llarg. En general, les per- sones no comencen a sentir-se millor en el moment que veuen un metge o comencen un tractament.

Mostrar com reaccionen altres personatges. Lestigma afecta negativament les vides de les persones amb problemes de salut mental i s interessant mostrar el rebuig o lempatia dels altres cap a la persona afectada i limpacte negatiu o positiu que t sobre aquesta.

Lhumor pot ser til. Es pot abordar la salut mental amb humor i calidesa, per sense ridiculitzar-la.

Un trastorn mental no fa dolenta la persona, per tant, no sha de fer servir per tractar dexplicar un comportament perills o estrany.

Creaci de personatges Creaci del gui

Sries i pellcules

Escollir el llenguatge adequat per descriure les persones amb problemes de salut mental.

Trencar mites i estereotips sobre els trastorns mentals, grcies al testimoni en primera persona. Incloure-hi experincies sobre recuperaci, superaci personal i vida normalitzada.

No relacionar el trastorn mental com la causa de violncia o perillositat tant dels casos reals com en les histries dun personatge de ficci.

Evitar mostrar imatges o udios que transmetin allament social, patiment, com-passi o rebuig.

Encoratjar les persones a demanar ajuda si creuen que poden tenir un proble-ma de salut mental.

Consells finals

Qu pot fer Obertament per tu?

Obertament s laliana catalana de lluita contra lestigma i la discriminaci que pateixen les persones per ra de tenir un trastorn mental. Treballem amb els mitjans de comunicaci, documentalistes i cineastes per encoratjar-los a contar histries de salut mental realistes i sensibles. Alguns dels serveis que oferim sn:

Consulta i assessorament per a notcies i realitzaci de documentals.

Contacte amb portaveus afectats per un problema de salut mental disposats a parlar de la seva experincia.

Trobades amb professionals de la comunicaci per estimular el debat i la reflexi.

www.obertament.orgpremsa@obertament.org Tel. 93 175 03 37Contactans

Collaboren:

Obertament@noalestigma