guia pel disseny de serveis d'infoemació i...

Guia pel disseny de serveis d’informació i assessorament

en drogues: una proposta de model funcional

Aquesta publicació és el resultat del treball conjunt de l’equip tècnic de l’SPOTT- Centre de prevenció i intervenció en drogodependències, 2012.

© Diputació de Barcelona Gener, 2013

Maquetació i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaDipòsit Legal B. 4840-2013

SPOTT. Centre de Prevenció i Intervenció en drogodependènciesSant Honorat, 508002 Barcelona

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Justificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Aspectes teòrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1. Situació actual envers el consum de substàncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1 Què ha canviat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1.2 Tipus de consums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

2. La prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

2.1 Concepte i tipus de prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 2.2 Àmbits implicats en la prevenció comunitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132.3 Factors de protecció i factors de risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142.4 Conductes de risc vs. situacions de risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3. Adolescència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

3.1 Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.2 Etapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 3.3 Vulnerabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.4 Per què consumeixen els adolescents? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

4. Família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4.1 Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214.2 Tipus de família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214.3 Funció de la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234.4. Estils educatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Aspectes pràctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

1. Les fases per a la creació d’un Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

4

1.1 Fases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261. La denominació del Servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262. La descripció general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263. La justificació i marc de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264. Els destinataris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295. La ubicació i cobertura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296. Els objectius i funcions del servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317. Funcions i activitats del professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328. El calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 359. Els mecanismes de funcionament: organització, dependència funcional i coordinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3710. La comunicació i promoció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4211. Els recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4412. El pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4613. Seguiment i avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

1.2 Qualitat del servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511.3 Principis estratègics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 531.4 Consideracions a tenir en compte en l’atenció del servei d’informació

i assessorament en drogues (SIAD) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

2. Les claus per a l’èxit del servei. Els obstacles: com evitar-los i superar-los . . 58

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

1. Model d’entrevista a informants clau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

2. Model d’entrevistes informatives del SIAD per a joves i famílies i professionals . 63

3. Model diagrama de Gantt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

4. Model recull de l’activitat del SIAD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

5. Model d’enquesta de satisfacció del SIAD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

6. Model de memòria del SIAD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

7. Model document confidencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Glosari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Webs d’interès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Ajuntaments amb serveis d’informació i assessorament en drogues . . . . . . . . . . . . 85

Els canvis en els patrons del consum de drogues generen la necessitat d’articular respostes innovadores que permetin impulsar actuacions preventives adequades a les necessitats dels ajuntaments i de la ciutadania.

La informació i l’assessorament en drogodependències és una acció clau, en el marc de la prevenció, davant d’un consum estès entre els adolescents i joves d’algunes drogues, com el tabac, l’alcohol o el cànnabis, i d’un consum menys estès, però de risc, d’altres substàncies.

Amb la finalitat de donar suport als ajuntaments, consells comarcals i altres ens locals, en la seva activitat preventiva, des de l’Àrea d’Atenció a les Persones hem elaborat aquesta Guia pel disseny de serveis d’informació i assessorament en drogues. Es tracta d’un document que presenta una proposta de model funcional per a la creació i funcionament d’aquests serveis, d’acord amb la situació actual.

La Guia s’ha elaborat des del nostre Centre de prevenció i intervenció en drogodepen-dències (SPOTT), que al llarg de la seva trajectòria de més de 30 anys, ha orientat la seva actuació cap al suport i assessorament comunitari en prevenció, i cap als serveis d’informació i assessorament a les famílies, als professionals, als joves i als adoles-cents.

Vull agrair el treball que han fet els professionals d’aquest Centre, en el que han apor-tat la seva experiència i coneixement, que ha permès comptar amb un document final de qualitat que s’incorpora als productes que s’ofereixen als municipis adherits a la Xarxa local de prevenció de les drogodependències.

Estic segur que aquesta Guia serà útil i pràctica pel disseny i consolidació de serveis d’informació i assessorament en drogues, accessibles i propers als joves, a les famí-lies, als professionals i al conjunt de la ciutadania.

Josep Oliva i SantiveriDiputat delegat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar Social

Presentació

El suport de la Diputació de Barcelona al món local en l’àmbit de la prevenció i l’abor-datge de les drogodependències ha estat sempre una referència pels municipis de la província de Barcelona.

La Xarxa local de prevenció de les drogodependències de la Diputació de Barcelona, en el seu document marc Prevenció municipal en drogodependències: un compromís institucional i social estableix les bases tècniques i criteris generals que han de pos-sibilitar el desenvolupament de programes comunitaris.

La nostra experiència en assessorament municipal per la redacció, l’elaboració i im-plementació de plans i programes de prevenció de drogodependències, ens ha permès observar, recollir i diagnosticar les mancances i dificultats dels ens locals en la seva tasca. Una de les dificultats explicitades més observades i verbalitzades pels tècnics, són els recursos que facilitin l’assessorament i la informació a la població, i és per això, que s’ha elaborat el present document, amb la inquietud que esdevingui una eina útil que doni resposta als professionals dels municipis.

Paral·lelament, i a partir de l’experiència que també tenim en l’atenció directa, l’any 2005 ens vàrem plantejar omplir el buit existent creant el programa d’adolescents i joves i les seves famílies, obert a tota la província de Barcelona. És un espai a cavall entre les àrees de prevenció i d’assistència, emmarcat entre la prevenció selectiva i la indicada, en el que es realitza un abordatge integral personalitzat, individual i familiar, per tal d’aturar o reduir el consum de substàncies.

Des del programa d’adolescents/joves i les seves famílies hem detectat en els darrers anys un augment progressiu de les demandes sobre casos de consum de drogues en adolescents i joves. La banalització a nivell social del seu consum, especialment el cànnabis, ha generat una gran confusió entre els pares i les mares i la societat en general.

Les línies d’actuació del nostre programa són les següents:

• El Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD) és un espai de su-port, contenció, orientació mitjançant consulta telefònica o presencial adreçat a jo-ves, adolescents, famílies i professionals per donar resposta als dubtes plantejats en relació al consum de drogues.

• Les intervencions amb adolescents i joves a partir dels 12 anys, consumidors de drogues en diferents situacions de risc (consum puntual o esporàdic que moti-varia una intervenció preventiva, situacions d’abús puntual, recurrent o consum ha-

Introducció

Guia pel disseny de serveis i assessorament en drogues 7

bitual) amb l’objectiu de donar resposta als nous patrons de consum i als diferents perfils d’adolescents i joves.

• El suport a les famílies d’adolescents i joves amb els objectius de reforçar la ca-pacitat dels pares i mares en la seva tasca educativa i oferir-los suport emocional durant tot el procés.

El perquè de la guia i a qui va dirigida

Des del seu inici i fins l’actualitat l’SPOTT ha actuat com un observatori que ha de-tectat les necessitats i ha recollit les demandes, sempre en una constant transforma-ció per tal d’adaptar-se a la realitat social de cada moment i poder donar resposta als nous patrons de consum i problemàtiques associades.

El perquè de la guia es desprèn directament de les demandes rebudes per part dels tècnics dels municipis i dels mateixos ciutadans. Entre elles, destaca explícitament la sol·licitud de suport en la creació d’un servei d’aquest tipus.

Tal com detallem a continuació, les demandes ens arriben bàsicament de dues vessants:

1. Demandes dels tècnics municipals per al suport i assessorament comuni-tari i per a la prevenció en l’àmbit local

• D’informació i assessorament per part de professionals de municipis de la demar-cació de Barcelona, per tal de poder donar resposta a les inquietuds de mares i pares i altres familiars, així com dels joves i de professionals que treballen amb aquest col·lectiu.

• D’assessorament per tal de crear un Servei d’informació i orientació sobre dro-gues i conductes associades, que garanteixi la confidencialitat, que sigui gratuït i accessible, adreçat a tota la població.

• D’ajuntaments amb dificultats (de coordinació, pocs recursos...) per endegar pro-jectes de prevenció i que veuen en aquest servei un punt de partida d’un poste-rior programa o pla local.

2. Demandes realitzades per famílies, adolescents, joves i professionals al Servei d’informació i assessorament en drogues SIAD de l’SPOTT

• D’informació i assessorament per part de les famílies, adolescents/joves i de professionals que treballen amb aquest col·lectiu.

• De professionals d’altres àmbits (educatius, serveis socials, sanitat...) per la derivació d’adolescents/joves amb consum de drogues i a famílies.

• De professionals d’altres centres especialitzats de drogodependències que no compten amb un programa específic per a adolescents i joves.

Hem volgut traslladar aquesta experiència al territori, conscients de la necessitat de molts ajuntaments de donar resposta a les persones que sol·liciten orientació i assessorament relacionat amb el consum de drogues.

Justificació


Les polítiques actuals en matèria de drogues

Les polítiques actuals en matèria de drogues, tant l’estratègia europea en matèria de lluita contra la droga (2005-2012), com a l’àmbit estatal l’Estratègia nacional sobre drogues (2009-2016) de la Delegación del Plan Nacional sobre Drogas i l’Es-tratègia nacional de prevenció: consum de drogues i problemes associats a Catalunya, consideren que els programes d’intervenció amb menors són prioritaris, essent especialment cabdals la detecció precoç i la intervenció primerenca per asso-lir bons pronòstics.

Consideren a la família com un agent important de prevenció, així com la necessitat de generalitzar les intervencions familiars, i treballar amb la família com l’agent edu-catiu més important en el desenvolupament de l’adolescent.

També destaquen la necessitat de coordinació entre els diferents agents que interac-tuen amb els joves, per tal d’unir esforços i oferir el mateix missatge.

A qui va dirigida la guia?

El present document té com a objectiu oferir una eina que faciliti la creació d’un Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD), i per tal de facilitar que cada ajunta-ment o ens local pugui adaptar el document a la seva realitat. Als annexos s’ha inclòs un conjunt de documents que proporcionen pautes de treball amb la finalitat d’orien-tar la gestió als professionals.

Aquesta guia, per tant, està dirigida a tècnics municipals i a professionals que treballen a l’àmbit de la prevenció de les drogodependències i pretén esdevenir una eina orien-tativa per dissenyar i implementar un servei d’informació i assessorament en drogues en un territori concret. Al mateix temps vol oferir pautes i recomanacions per tal que qualsevol professional que treballi en l’assessorament i l’orientació en drogodepen-dències pugui establir una relació òptima i d’ajuda amb la persona usuària del servei.

Malgrat que el servei d’informació i assessorament en drogues que proposem s’adreça a tota la població, hem volgut posar l’èmfasi en la importància d’inter-venir abans de la instauració de l’addicció, aprofundint en els coneixements i la informació sobre l’adolescència, plenament conscients de que el consum de drogues no és exclusiu dels joves i dels adolescents.

Aquesta proposta es pot ampliar i extendre en la intervenció amb la població adulta.

Aspectes teòrics

1. Situació actual envers el consum de substàncies

La situació del fenomen del consum de drogues ha evolucionat en aquests darrers anys envers les substàncies i els seus consumidors.

Els canvis en la panoràmica dels consums de drogues, que han afectat al llarg dels anys tant a les drogues consumides com al perfil dels usuaris, generen la necessitat d’articular noves respostes que, tenint l’àmbit local com a escenari preferent, perme-tin impulsar actuacions preventives adequades a la situació actual dels consums de drogues.

1.1 Què ha canviat?

En especial s’han produït canvis molt importants en relació a:

• El tipus de substància: actualment les substàncies més consumides pels adoles-cents i joves són el tabac, l’alcohol i el cànnabis.

• El tipus de consum es relaciona amb l’oci, el cap de setmana i l’ús recreatiu.

• L’edat mitjana d’inici se situa en la primera adolescència.

• El policonsum, el consum d’alcohol s’associa amb relativa freqüència al consum d’altres substàncies especialment el cànnabis i altres.

• El patró de consum binge drinking. El consum d’alcohol ha passat d’un model mediterrani a un model anglosaxó: ingesta d’alcohol en grans quantitats i en un breu període de temps, principalment en moments d’oci i cap de setmana.

• La baixa percepció del risc percebut pels joves per la gran permissivitat social envers al consum d’algunes drogues com el tabac, l’alcohol i el cànnabis. Per altra part, els consums ocasionals i els realitzats durant els caps de setmana són con-sums considerats de poc risc, ja que els adolescents i els joves consideren que controlen el consums durant la setmana.

• La preocupació social i sanitària pel consum juvenil de drogues que ha aug-mentat en els darrers anys en espais d’oci nocturn.

• La major accessibilitat a les substàncies.


1.2 Tipus de consum

Consumir drogues no implica ser necessàriament addicte o drogodependent. Des que un individu es posa per primera vegada en contacte amb les diferents substàncies fins que desenvolupa un problema d’addició, hi ha una sèrie de canvis en relació amb les motivacions per a consumir i en la interiorització d’aquests consums en els hàbits de vida, que ens poden donar informacions sobre l’abordatge tècnic de cada cas que se’ns plantegi.

Per tal d’entendre i comprendre les relacions que cada individu manté amb les drogues s’han definit diferents patrons de consum:

1. Consums experimentals: consums que corresponen a les situacions de contacte inicial amb una o varies substàncies, que no té perquè ser repetit. Les motivacions en aquest estadi d’experimentació solen ser:

• Curiositat

• Pressió del grup d’iguals

• Atracció per allò prohibit i pel risc i cerca de sensacions

Indicadors: sovint l’individu desconeix els efectes de la substància i el seu consum es realitza en el marc d’un grup que convida a provar-la.

2. Consums ocasionals: correspon a l’ús intermitent de les substàncies sense cap periodicitat fixa i amb llargues temporades d’abstinència. Les motivacions principals solen ser:

• Facilitar la comunicació

• Buscar el plaer o relaxació, etc.

• Transgredir les normes

Indicadors: sovint l’individu continua consumint la substància en grup. Tot i que podria estar efectuant les mateixes activitats sense consumir, ja coneix quins són els seus efectes i per aquest motiu les consumeix.

3. Consums habituals: suposa una utilització freqüent de la droga. Segons la substància consumida, la freqüència de consum, les característiques de la per-sona, l’entorn, etc., aquest consum pot portar al consum d’altres substàncies. Les motivacions principals solen ser:

• Intensificar sensacions de plaer

• Per pertànyer a un grup i ser reconegut per aquest

• Per mitigar la soledat, l’avorriment, l’ansietat, etc.

• Reafirmar la seva independència o el rebuig envers la societat

• Per reduir la gana, el fred o el cansament


Indicadors: sovint la persona amplia les situacions en les que utilitza les drogues. Aquestes s’utilitzen tant en el consum individual com en grup. Els seus efectes són perfectament coneguts i buscats. Com que encara no ha perdut el control sobre la seva conducta, manifesta poder abandonar l’hàbit en cas de propo-sar-s’ho.

4. Consums compulsius: la persona necessita la substància i tota la seva vida gira al voltant d’aquesta, tot i les complicacions que li comporta aquest consum.

Indicadors:

• S’utilitza la substància en quantitats majors o per períodes de temps més llargs del que la persona pretenia en un principi.

• Pren consciència de les dificultats de controlar l’ús de la droga.

• Gran part del temps s’utilitza en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància i el seu consum.

• Intoxicació freqüent o símptomes d’abstinència quan la persona està desen-volupant les seves tasques obligatòries.

• Reducció considerable o abandonament d’activitats socials, laborals o recre-atives.

• Ús de la substància tot i la consciència dels problemes que aquest consum està causant.

• Freqüentment tolerància.

• Es recorre al consum per evitar simptomatologia d’abstinència.

2. La prevenció

2.1 Concepte i tipus de prevenció

La prevenció es planteja promoure estils de vida que facin que les persones i els grups socials esdevinguin menys proclius a involucrar-se en relacions problemàtiques amb les drogues. Entenem per prevenció aquell conjunt organitzat d’estratègies impulsa-des per una comunitat per anticipar-se a l’aparició de consums problemàtics de drogues.

Quan s’utilitza el concepte prevenció de drogues a nivell general, la majoria de la po-blació ho relaciona amb les drogues il·legals, tot i que en analitzar el fenomen s’obser-va com aquelles substàncies que suposen més consum, i també més conseqüències negatives, són precisament les legals (alcohol i tabac) i la droga il·legal més socialit-zada i normalitzada (cànnabis). Potser per aquesta raó la majoria de programes de prevenció s’orienten cap a aquestes tres substàncies.


Gairebé totes les estratègies dissenyades per països europeus que busquen reduir la demanda de drogues, contemplen quatre nivells de prevenció: la universal, la selecti-va, la indicada i la determinada.

• La prevenció universal és la prevenció més general. Té com a objectiu potenciar els factors de protecció fomentant les actituds i els hàbits saludables. S’adrecen a tota la població en general i es desenvolupen principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure.

• La prevenció selectiva és aquella adreçada a grups de risc o subgrups més vul-nerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues (Ex: fills de pares consumidors, famílies disfuncionals, etc.).

• La prevenció indicada va dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el con-sum i presenten signes inicials de problemes greus associats al consum de subs-tàncies i problemes de conducta.

• La prevenció determinada va adreçada als grups de consumidors amb diagnòs-tic de drogodependència i/o altres trastorns de salut relacionats.

Fer prevenció bàsicament vol dir:

• Actuar abans que sorgeixi un problema per tal d’evitar-ne l’aparició.

• Evitar la progressió des de l’inici a l’abús o la dependència.

• Detectar problemes de consum en les seves fases primerenques.

• Reduir riscos i danys relacionats amb el consum de drogues.

• Actuar sobre l’oferta i la demanda de substàncies que produeixen addicció.

Què podem fer els serveis bàsics d’atenció social primària davant les drogode-pendències? PDS, 1998

2.2 Àmbits implicats en la prevenció comunitària

Fer prevenció des d’una vessant comunitària implica mobilitzar de manera coordinada un gran nombre d’estaments socials. La dinamització social constitueix un procés clau de la prevenció comunitària, implica promoure la participació i corresponsabilitat de la població i agents implicats.

Fer prevenció comunitària vol dir sumar esforços i coordinar els recursos presents en una comunitat, comptant amb l’acceptació i participació de la població. Per això, cal incorporar a grups, organitzacions i entorn social, coordinant els diversos sectors que integren la comunitat. El model comunitari implica que cadascú assumeixi la respon-sabilitat que li és pròpia.

Prevenir l’abús de drogues d’acord amb un enfocament comunitari, suposa acotar un marc d’actuació caracteritzat per treballar amb i des de la implicació de la mateixa població des de cada àmbit:


• La família

• L’escola

• El sistema de salut

• Els mitjans de comunicació

• L’empresa

• Les organitzacions socials

• L’administració

• Les entitats privades

La prevenció d’acord amb un model comunitari suposa:

• Assumir la influència de l’entorn microsocial (la família, el grup d’amics, el barri, etc.) en l’origen i l’evolució de l’abús de drogues.

• Acceptar la necessitat d’implicar la comunitat organitzada (associacions de pares i mares, clubs de temps lliure, etc.) en la recerca de solucions.

• Actuar de manera simultània i coherent en els diferents escenaris que donen cos a la comunitat.

El model comunitari estableix les indicacions següents:

• No hi ha professionals sobre els qui pugui recaure la responsabilitat exclusiva de fer-se càrrec de la prevenció.

• Es tracta d’un fenomen vinculat amb els estils de vida, cal que hi facin front tots els sectors que influeixen en la seva configuració: pares, mares, educa-dors, associacions, etc.

• L’abús de drogues no és una qüestió que les administracions puguin resoldre soles, sinó que és la mateixa societat civil la que ha de mobilitzar-se per fer front a les seves dificultats.

Això no obstant, també les administracions, gestores de la vida pública han d’assumir aquesta preocupació com a pròpia i han de revestir el seu compro-mís d’un caràcter essencialment pedagògic i complir el conjunt de les respon-sabilitats que els són pròpies.

2.3 Factors de protecció i factors de risc

Tot i que sabem que els factors de risc i protecció són àmpliament coneguts per part dels professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències, ens hem plan-tejat incloure una definició i una classificació en aquesta guia per tal de facilitar a d’altres professionals els coneixements, considerem que bàsics, per a formar part d’un servei d’informació, assessorament i prevenció de drogues i altres conductes de risc.


Incidir en aquests factors, tant pel que fa al diagnòstic de la situació, com pel que fa a la intervenció amb els usuaris.

Clayton (1992) defineix el concepte de factor de risc o de protecció com atribut individual, condició situacional, ambient o context que incrementa o redueix la probabilitat de l’ús o abús de substàncies psicoactives.

Factors de protecció

L’evidència científica ens diu que hi ha diversos factors de protecció que redueixen les possibilitats de patir problemes amb les drogues i altres conductes de risc en l’ado-lescència.

Els denominats factors de protecció són totes aquelles variables que disminueixen la probabilitat d’involucrar-se en conductes de risc, ja que fomenten la capacitat de l’in-dividu per afrontar de forma adequada les situacions de crisi. Ajuden a desenvolupar les habilitats necessàries per fer front als factors estressors i a les situacions de risc.

Factors de risc

Són els elements o les condicions físiques, psicològiques i socials que incrementen les possibilitats de que una persona realitzi una conducta de risc.

La presència de factors de risc augmentarà la possibilitat de que una persona consu-meixi drogues. La presència d’algun d’aquests factors no vol dir que hagi d’haver un problema amb les drogues. Quants més factors de risc hi hagi, més augmenta la probabilitat que sorgeixi un problema.


• Tolerància a la frustració

• Disponibilitat d’adults que recolzin

• Concepte de sí mateix positiu

• Autonomia d’acord amb l’edat

• Normes i límits clars i internalitzats

• Capacitat de reconèixer i expressar sentiments

• Habilitats socials

• Responsabilitat

• Autocontrol emocional i de la conducta

• Tenir objectius personals i projecte de vida, etc.

• Poca autonomia en la presa de decisions

• Dificultat per assumir responsabilitat

• Baixa autoestima

• Absència de normes i límits

• Absència d’adults que recolzin

• Actitud evasiva davant problemes/conflictes

• Patologia psiquiàtrica

• Incapacitat d’autocontrol: impulsivitat, baixa tolerància a la frustració, etc.

Factors individuals

Factors de risc Factors de protecció

• Límits i normes clares

• Actituds i comportaments contraris al consum de drogues; rebuig a les conductes de risc

• Rols clars i presència de figures d’autoritat

• Control adequat sobre les conductes

• Vincles afectius i comunicació positiva

• Adequat estil de resolució de conflictes (no violent, agressiu, etc.)

• Actituds i comportaments permissius i/o positius davant les drogues

• Pèrdua de rols de les figures d’autoritat: manca de límits i normes clares

• Incoherència: excessiva exigència en alguns aspectes i molta tolerància en altres

• Excés de protecció; disciplina severa

• Antecedents familiars de consum de drogues, etc.

Factors familiars


Classificació dels factors de risc i factors de protecció

Existeixen diferents classificacions dels factors de risc i protecció, malgrat això, totes elles inclouen factors individuals, familiars i socials. El que les diferencia és el fet de desglossar els factors en altres subclassificacions. Hem incorporat la classificació del document de treball Detecció i intervenció del consum de drogues en menors d’edat. Guia per l’elaboració d’un protocol d’actuació en l’àmbit municipal publicat per la Diputació de Barcelona.


• Capacitat crítica i desenvolupament del propi criteri

• Presa de decisions personals

• Inclusió en grups amb absència de conductes desadaptatives

• Model d’amics no consumidors

• Participació en grups de caràcter positiu (associacions, clubs esportius, etc.)

• Xarxa àmplia d’amics

• Competència social per les relacions personals

• Desenvolupament adequat de les habilitats socials, etc.

• Vincles afectius positius amb el professorat

• Suport per part de l’escola

• Regles de conducta clares

• Participació de l’alumnat en les tasques i decisions escolars, etc.

• Excessiva dependència del grup

• Inclusió en grups tendents a la transgressió i amb actituds positives al consum

• Dificultat per establir relacions personals

• Dificultat per identificar-se amb altres grups no relacionats amb el consum

• Escàs desenvolupament d’habilitats socials, etc.

• Absentisme

• Fracàs escolar

• Existència d’un clima escolar negatiu o violent, etc.

Factors socials: grup d’iguals


Factors socials: escolars



• Organitzat

• Afeccions diverses

• Accés a activitats i recursos positius per l’oci i altres activitats informals

• Actitud crítica davant el model d’ocupació d’oci

• Absència d’associació: diversió = consum de drogues

• Inquietud cultural, esportiva, recreativa, etc.

• Organització social adequada

• Cohesió social en el barri

• Relacions positives amb els veïns

• Recursos comunitaris suficients per l’adolescent, coneixement i fàcil accés a aquests

• Dificultat d’accés a les substàncies

• Integració i inclusió social, etc.

• No estructurat

• Implantació del model d’ocupació del temps lliure: diversió associada al consum de drogues i alcohol

• Pautes culturals de diversió associades al «descontrol»

• Escasses alternatives d’ús del temps, etc.

• Situació socioeconòmica precària

• Problemes d’integració o inclusió social

• Absència de suport social, pocs recursos comunitaris

• Degradació de la zona (barris conflictius)

• Fàcil accés a les substàncies i al tràfic de drogues, etc.

Factors socials: oci i temps lliure


Factors socials: entorn social general


2.4 Conductes de risc vs. situacions de risc

Conductes de risc

Són actuacions repetides i fora d’uns límits que poden comprometre el desenvolupa-ment psicosocial normal amb repercussions perjudicials per a la vida actual o futura.

Sovint algunes conductes de risc del jove són reactives i una manifestació del seu camí cap a l’autonomia i la independència. En les conductes de risc existeix consci-ència del perill que es corre però guanya el sentiment d’ invulnerabilitat.

Situacions de risc

Són aquelles circumstàncies que representen un risc per a tota la comunitat o grup social.


3. Adolescència

3.1 Definició

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l’adolescència com l’etapa en la que es produeixen canvis des de diferents de punt de vista:

• Biològic: l’individu progressa des de l’aparició inicial de les característiques se-xuals secundàries fins a la maduració sexual.

• Psicològic: els processos psicològics de l’individu i les formes d’identificació evolucionen des d’un nen fins a un adult.

• Social: es realitza una transició de l’estat de dependència socioeconòmic total a una relativa independència.

3.2 Etapes

L’etapa de l’adolescència també ha sofert canvis al llarg del temps, a l’igual que d’altres etapes vitals, com l’edat adulta i la vellesa.

Durant l’adolescència es viu una veritable revolució biopsicosocial. És l’època de la vida que marca la transició entre la infància i l’edat adulta, és difícil d’emmarcar en unes edats concretes. No obstant això, l’OMS l’emmarca en tres etapes:

• la primera adolescència (dels 10 als 14 anys)

• l’adolescència mitjana (dels 15 als 17 anys)

• l’adolescència tardana (dels 18 fins als 21 anys)

3.3 Vulnerabilitat

Durant l’adolescència el desenvolupament psicològic, en els aspectes cognitius i emo-cionals, és més lent que la maduració biològica i corporal, fet que sovint col·loca l’adolescent davant de riscos no previstos ni reconeguts, a vegades inevitables per a aconseguir el seu lloc en el món dels adults.

D’altra banda pot ser considerada com un factor de risc davant el consum de drogues i altres conductes problemàtiques com l’embaràs precoç i les malalties de transmissió sexual, trastorns de l’alimentació, la deserció escolar, la violència i conductes antisocials.

Pocs adolescents viuen el seu consum, fins i tot si és freqüent, com a problema. Aquest consum s’ha d’entendre dins el marc de la seva forma de ser, dels trets de la seva personalitat, dels grups amb qui es mou i del paper que hi té la droga, de quina relació té amb els pares, de la seva adaptació escolar, de la riquesa o la pobresa dels seus interessos i motivacions (esports, afeccions, etc.), de la seva capacitat per a gestionar el malestar emocional, del seu procés de socialització, i d’altres situacions vitals.


Cal destacar tres aspectes:

• A part de ser transitòria, es tracta d’una etapa especialment dinàmica i canviant.

És un procés en el qual hi ha una dinàmica evolutiva, que es dóna en un marc so-cial i històric concret. Com assenyala Funes Artiaga, J. (2010) «en aquest procés es succeeixen etapes, esdeveniments i circumstàncies, algunes de les quals seran enriquidores i estabilitzadores i d’altres problemàtiques».

• Cada adolescent viu aquesta etapa d’una manera particular i subjectiva.

• Gran part de les dificultats amb que es troba un adolescent en el seu procés evo-lutiu, sol expressar-se en conductes i comportaments problemàtics el seu àmbit social.

3.4 Per què consumeixen els adolescents?

1. Per «col·locar-se». Sempre és temptadora –i sobretot per al jove que s’obre a la vida– la recerca d’emocions i situacions de plaer. Passar una bona estona: el mo-tiu més senzill; també el més freqüent i permanent.

2. Per curiositat i avorriment. Molt freqüent a l’adolescència, l’afany de conèixer i experimentar per ells mateixos allò encara desconegut o no experimentat, és un altre i poderós atractiu que la droga ofereix. Per cercar sensacions noves, perquè veuen que els altres ho fan i se’ls desperta la curiositat.

3. Per la influència dels companys. L’exemple, la pressió dels amics que afavorei-xen la implicació de quants més millor, pot conduir amb facilitat a cedir només per no sentir-se diferents, per no ser rebutjats de la colla. De vegades, són els matei-xos amics o companys de col·legi els qui fan negoci actuant com a venedors. Ele-ment d’identificació.

4. Per imitar els adults i introduir-se en el seu món. L’adolescent té urgència per incorporar-se al món dels adults. Alguns adults es droguen, i per descomptat, con-sumir drogues «fa gran», segons el sentir d’alguns joves. Element de transgressió.

5. Com una fugida dels problemes de l’exterior. La droga és presentada com una manera de fugir de l’hostilitat d’un ambient advers, ja sigui d’una família amb pro-blemes, una inadaptació social, fracàs escolar, etc.

6. Com una fugida dels propis problemes emocionals. La incapacitat per a rela-cionar-se amb la gent o la manca d’ autoestima, poden incitar a la fugida pel mit-jà que és més a l’abast.


4. La família

4.1 Definició

La família es pot definir com el sistema que respon a les necessitats biològiques i psicològiques dels seus membres, amb característiques pròpies, amb límits, amb rols i regles internes que determinen els seus patrons d’interacció tant en el seu interior com cap a l’exterior.

Així com aquell sistema que compleix funcions protectores i reguladores que definei-xen la seva identitat per mitjà de múltiples processos.

De totes les relacions que pot establir un individu, les relacions familiars són les que resulten més significatives i les que condicionaran tant la relació amb altres sistemes com la pròpia salut de cadascun dels seus membres.

Quan la família està present realitza tasques variades i imprescindibles per al desen-volupament i maduració de l’adolescent i per al procés de socialització. La família és l’ambient social bàsic del nen i de l’adolescent per ser el lloc on passa la major part del temps.

El professor Roberto Secades en el document de treball Estrategias de intervención en el ámbito familiar. Guía para promover la implicación y la participación de la familia en programas preventivos publicat per la Diputació de Barcelona, recalca la importàn-cia de l’ambient familiar, particularment dels pares com a determinants de l’ajust psi-cològic i social dels fills, una qüestió reconeguda àmpliament pels especialistes.

En les conclusions del grup de treball sobre famílies i drogues del Foro de la Sociedad ante las Drogas, organitzat per la Delegación del Plan Nacional sobre Drogas, es des-taca el paper que juga la família:

• La família com un àmbit important d’intervenció preventiva.

• La família com un possible factor en la etiologia del consum de drogues per part dels seus fills.

• Els factors de risc generats a l’escola o en la comunitat poden ser alterats des de la intervenció familiar.

• La ràpida evolució de les dinàmiques familiars han determinat que la família sigui un subjecte d’atenció, com a dipositària de necessitats en si mateixa.

4.2 Tipus de famílies

El panorama familiar a la nostra societat ha evolucionat en les últimes tres dècades i ha sofert una sèrie de transformacions significatives que afecten a tots els àmbits de la vida. La diversitat de projectes és tal que ja no podem parlar de la família, sinó que


és més precís que parlem de les famílies. «Hemos pasado de la familia modelo a mo-delos de familia» (González, 2009).

Actualment trobem a la nostra societat una gran diversitat de models de família, sorgint noves dinàmiques i nous patrons de família. Hem passat de la família tradicional o extensiva formada per pares, avis i cosins, a la família nuclear, reduïda i autònoma formada per la parella i els seus fills. Vivim en una societat de grans canvis socials on s’han modificat les estructures familiars i s’han diversificat les formes de convivència, com a conseqüència de diferents factors: el canvi de rols entre homes i dones, la in-corporació de la dona al mercat de treball, la dificultat dels joves per emancipar-se i formar noves famílies, el descens de la natalitat, l’augment de les ruptures matrimoni-als, el retard en contraure matrimoni i tenir fills, així com l’aparició de la llei del divorci i les legislacions en matèria de reproducció assistida, o l’aprovació durant els anys 80 de la legislació sobre el matrimoni que ha regulat la relació de les parelles de gais i lesbianes. Tots aquests elements han funcionat en la nostra societat com a motor de canvi provocant profundes transformacions en el model familiar convencional, sorgint noves dinàmiques i nous patrons de família.

Alguns dels nous models familiars:

Famílies monoparentals

Les famílies monoparentals estan constituïdes per la mare o el pare i els fills que conviuen amb un o altre. La relació entre la monoparentalitat i el risc específic pel consum de drogues s’ha investigat en nombrosos estudis, que en general apunten que viure amb un sol progenitor es relaciona amb un major risc d’inici en el consum de drogues en comparació amb famílies constituïdes per ambdos progenitors (Hoffman, 2002).

Famílies reconstituïdes o combinades

També conegudes com bifocals o multiparentals. En aquest tipus de famílies existeix almenys un fill d’una relació anterior i dos adults que formen parella i el seu origen pot ser la ruptura d’un matrimoni o parella de fet anterior, o el matri-moni d’un vidu o vídua amb fills.

Famílies homoparentals o biparenteals

Constituïdes per parelles del mateix sexe. Des de 2005 la llei permet que es constitueixin també en matrimoni legal, que poden conviure soles, amb fills pro-pis, adoptats o concebuts. Les noves formes de família homoparentals plantegen noves preguntes. L’aspecte més debatut és la possible incidència sobre el des-envolupament dels infants. S’han realitzat estudis fora d’Espanya (Tasker, 2005) que han trobat que nois i noies que creixen amb pares gais o lesbianes no pre-senten problemes significatius i específics pel fet de viure en aquest context familiar.


Altres:

Famílies unipersonals: llars formades per una sola persona.

Famílies tardanes, aquelles que estan formades per pares grans amb fills molt petits per l’edat que tenen els seus progenitors.

Les noves dinàmiques i models familiars generen noves realitats que plantegen res-postes ajustades a les seves necessitats. Tenint en compte que totes les formes de família tenen el mateix valor, respecte, protecció i reconeixement o que una major presència de problemes relacionats amb el consum de drogues o d’altres conductes problemàtiques poden ser associades no a l’estructura familiar en sí, sinó a les condi-cions que l’envolten com les dificultats econòmiques, major estrès de mares monopa-rentals o altres. La clau de l’èxit en la prevenció es troba en la qualitat de vida familiar.

4.3 Funció de la família

Per tal de dotar els fills d’eines i habilitats per afrontar qualsevol situació vital és ne-cessari educar els fills exercint un equilibri entre les funcions de suport i de control.

• El suport dels pares i mares dóna resposta a les necessitats bàsiques dels fills, tant físiques (alimentació, sostre, etc.) com afectives.

• El control respon a la necessitat d’orientar la conducta dels fills i establir normes i límits.

Els canvis en les formes familiars han provocat, però, canvis en les seves funcions. La funció tradicional d’educació i transmissió de valors s’ha vist modificada per:

• Els canvis i la crisi de valors tradicionals han provocat desorientació i confusió sobre els estils educatius.

• Manca d’experiència i de coneixements en relació a l’educació dels fills.

• Disminució del nombre de membres dins de la família. Abans la família extensa contribuïa a la cura i educació dels fills.

• La incorporació de la dona al treball ha suposat un canvi important en els rols de la família.

4.4 Estils educatius

Educar és acompanyar, conduir, dirigir, protegir, prevenir. Folch i Camarasa diu que no es pot no educar, i avui, indubtablement, educar es més difícil a causa de diversos factors que agrupa en tres apartats:

a) el món en el qual ens ha tocat viure

b) el nostres fills són molt diferents de com érem nosaltres a la seva edat

c) la família també ha canviat


L’estil educatiu de la família fa referència a les habilitats que han de desplegar els pares pel control de la conducta dels seus fills mitjançant la supervisió, l’establiment de normes i límits, la construcció de relacions entre els membres de la família i apli-cació de la disciplina mitjançant la negociació, el reforç positiu i el càstig (Hawkins et al. 1992). Està demostrat que el desconeixement de les activitats del fill, l’absència de normes clares en el funcionament familiar i l’absència o imposició extrema de la dis-ciplina suposa un risc de comportament disfuncional i consum de drogues.

Estils educatius

Estil permissiu Estil autoritari

Estil democràtic

Normes

Poques Nombroses Suficients i variables i arbitràries i raonables

Disciplina Actitud «Blandura» Intransigència Fermesa

Tendència Ansietat Ira Autocontrol

emocional

Excessiu

Deficitari Adequat Afecte

(sobreprotecció) (hostilitat (comprensió

i rebuig) i suport)

Excessiva Deficitària Comunicació (irregular i (unilateraI i Adequada inconsistent) problemàtica)

En el cas de l’estil permissiu, la característica bàsica és l’absència de supervisió i control per part dels pares, és el propi fill qui autoregula el seu comportament. El re-sultat és un adolescent amb baixa tolerància a la frustració, impulsiu i que no assumeix responsabilitats.

En l’estil autoritari, el control a través d’ordres i normes es fa de forma unilateral, sense tenir en compte les opinions del fill. Els pares fixen normes rígides sense la participació del jove. El resultat és un adolescent passiu, submís i amb baixa autoes-tima. O bé, un adolescent agressiu, rebel que no respecta el drets dels demés.

L’estil democràtic seria un punt d’equilibri entre els anteriors, amb normes que s’ajus-ten en cada cas a les necessitats específiques de l’adolescent deixant un marge d’autonomia però mantenint el control extern. Els pares exerceixen adequadament el seu paper de figures d’autoritat respectant alhora els drets del jove. Promouen la con-ducta madura, fomentant la iniciativa i l’autocontrol. El resultats d’aquesta pauta ferma i comprensiva és un adolescent independent, responsable i col·laborador.

L’estil negligent es tracta de pares que no són ni receptius ni afectuosos. Són indife-rents i amb molt poca implicació en l’educació dels seus fills. Poc sensibles als seus interessos i a les seves necessitats emocionals. La criança dels fills es viu com una càrrega. No existeixen ni normes ni límits.

Aspectes pràctics

1. Les fases per a la creació d’un servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD)

A partir de l’esquema que ens ofereix Mercè Janer Armeijach, –Taller de formació: Gestió de projectes, aspectes tècnics i relacionals– desenvoluparem cada fase neces-sària per al disseny del Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD).

En primer lloc oferim l’esquema que us pot servir de guia per tal de dissenyar el vostre SIAD propi. Seguidament mostrem a partir del mateix esquema orientacions generals, però bàsiques per tal d’ajudar-vos en el disseny del vostre servei.

1. La denominació del servei: convé pensar en algun nom i fins i tot en el símbol que l’identifiqui.

2. La descripció general: resum molt breu dels aspectes bàsics del servei. És la presentació del mateix, i ha de contenir la idea del que es vol fer.

3. La justificació i marc de referència: per què es fa el servei, quina situació tracta de pal·liar, de quin programa en forma part, on s’inscriu etc.

4. Els destinataris directes: a qui s’adreça el servei, quin és el nombre de destinataris reals, quines característiques bàsiques en defineixen el seu perfil.

5. La ubicació i cobertura: on s’instal·larà el servei i quina cobertura i zona d’influència tindrà.

6. Els objectius: què es vol aconseguir amb el SIAD al territori concret. Quins efectes i resultats s’esperen per modificar la situació de partença.

7. Funcions i activitats del professional: perfils professionals de l’equip i descripció de les seves funcions i accions concretes.

8. El calendari: temporalització del procés.

9. Els mecanismes de funcionament: organització, dependència funcional i coordinació: definir molt bé com s’articularà tècnicament el servei segons:

• Estructura interna: organigrama, equip del projecte. Responsabilitats dels membres del projecte. Espais de coordinació i seguiment: reunions previstes, participants i funcions.

• Relacions externes: altres àrees municipals, entitats, administracions, altres institucions, serveis i departaments.


10. La comunicació i promoció: com es donarà a conèixer el SIAD, és a dir, establir un pla de comunicació: a qui, què, com, amb què, quan, etc, es vol comunicar i promocionar el servei.

11. Els recursos: humans (personal específic, remunerat, voluntari, titulació, capacitació, hores de dedicació del projecte...), les infrastructures i instal·lacions, els recursos materials (material fungible, de difusió, publicitat i propaganda del servei...), els recursos i mitjans tècnics necessaris (ordinadors, telèfons, impressores, fax...) i altres recursos (suport tècnic i assessorament).

12. El pressupost: quant costarà i com es finançarà el servei.

13. Seguiment i avaluació: s’han assolit els objectius previstos? Conèixer si ha passat allò que havia de passar. Convé revisar els indicadors relacionats amb cadascun dels objectius específics.

1.1 Fases

1. La denominació del servei

És essencial trobar el nom adequat per definir la seva identitat. El nom juga un paper decisiu a l’hora de fer arribar el servei que volem oferir així com el símbol o el logotip que l’identifiqui.

2. La descripció general

Entenem per servei allò que oferim al ciutadà per satisfer una necessitat o demanda concreta. El Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD) és un recurs de primera atenció especialitzat en orientar, assessorar i donar resposta a les diferents demandes d’informació, prevenció i atenció, davant els dubtes plantejats en relació a les drogues i a les conductes de risc associades, que s’ubicarà per cobrir una franja de territori concreta i que pot ser un municipi o varis associats.

3. La justificació i marc de referència

Prèviament a la posada en marxa del servei cal realitzar una diagnosi de la situació que ens permetrà conèixer quina és la nostra realitat.

És a partir d’aquesta realitat que podrem definir què és el que volem abordar, planificar de quina manera ho volem fer i justificar així les nostres accions.

El tipus i la magnitud dels problemes depenen del context on es produeixen. Per tant, s’ha de situar el problema en un espai geogràfic poblacional local i en un context glo-bal, així com en un període de temps determinat.


S’ha d’explicar en funció dels factors causals i associats més importants, ja que les accions que treballen aquests factors seran més efectives que les que actuïn sobre les conseqüències manifestes. Estaríem parlant doncs, d’intervencions anticipatòries o de caràcter preventiu. La diagnosi ha de donar els elements essencials per una correcta caracterització del problema i l’ha d’emmarcar en el context on es localitzarà el projecte, incorporant aspectes com:

• La delimitació territorial, ambiental i productiva de l’àrea

• La població segons edat, sexe, situació laboral, nivell educatiu, sòcioeconò-mic, i altres variables que puguin ser significatives en relació al projecte –pro-cés històric de la població: evolució i canvi de població, tipologia d’oci i temps lliure, etc.

• Les organitzacions i els recursos social existents a l’àrea, sobretot aquells vin-culats al problema: associacions de mares i pares, punts d’informació juvenil, etc.

• El context polític, legal i l’estructura governamental.

La diagnosi també és el primer pas del procés d’avaluació. En moltes ocasions se la pot anomenar avaluació diagnòstica, ja que serà una aportació molt important a l’ho-ra de construir una línia base i de fer una comparativa amb els resultats extrets en altres moments de l’avaluació.

Quan la diagnosi es realitza participativament, amb els punts de vista i coneixements de tots els agents implicats en el projecte i sobretot en el cas de la comunitat o col-lectiu afectat, els resultats són molt més rellevants i eficaços a l’hora de fonamentar les accions que se’n derivaran.

En cas que el municipi tingui ja un pla local de prevenció de drogodependències molt probablement la idea de posar en marxa un servei d’aquestes característiques serà fruit del treball comunitari que haurà detectat la necessitat d’accessibilitat de la població general en relació als recursos d’informació i/o tractament del consum de drogues.

Per realitzar el diagnòstic podem utilitzar diferents tècniques en funció dels recursos, capacitats tècniques i característiques del municipi. Distingim entre dues categories:

• Tècniques quantitatives i estadístiques, que ens ofereixen informació concreta sobre la població a través de taxes, índex i dades quantitatives en general.

• Tècniques qualitatives, orientades a recollir opinions, percepcions, i que ens aju-daran a crear la implicació entre els agents socials.

A l’hora de conèixer i apropar-nos a la situació real en el nostre territori podem dife-renciar entre dades qualitatives preexistents és a dir, informació qualitativa recollida en el passat i que està disponible, i dades qualitatives primàries que són recollides per realitzar el diagnòstic de necessitats.


Com a tècniques per la realització de diagnosi participatives, podem utilitzar les en-trevistes a informants clau.1 La realització d’entrevistes a informants clau ens permet recollir informació sobre el consum de drogues en el territori. Aquestes entrevistes aporten un component participatiu al procés de recollida d’informació i poden afavo-rir la implicació dels agents socials en el projecte, en la mesura que entre els informants seleccionats s’incloguin persones amb ascendència o representativitat: professionals de la salut, tècnics de serveis socials, tècnics de joventut, representants de l’àmbit educatiu, representants d’associacions de pares i mares, etc. El primer element que cal tenir en compte és la selecció dels d’informants. Alguns d’ells poden ser, entre d’altres:

• Representants polítics

• Persones coneixedores de la realitat local

• Professionals de la salut

• Tècnics de serveis socials

• Representants de l’àmbit educatiu

• Representants d’associacions de pares i mares d’alumnes

• Representants d’entitats

• Representants dels mitjans de comunicació locals

1. Vegeu l’annex 1: Model d’entrevista a informants clau

Moments de la diagnosi

Realitat

Alternatives

Descripció

Percepció

Prioritzar/Ordenar/Preveure

El que tenim i el que no tenim

Valor i possibilitats que atorga la comunitat

Analitzar causes, condicionats, estructura

El que tenim i el que no tenim

Dissenyar allò que es vol

Accions

Ajust

Interpretació


4. Els destinataris

Aquest servei està adreçat a tota la població en general, però ha de tenir un enfoca-ment prioritari cap als joves, a les famílies i als professionals implicats en l’atenció d’adolescents i joves i adults.

5. La ubicació i cobertura

Aprofitar un espai polivalent, i per tant, no exclusiu per a un col·lectiu en concret, afa-voreix la normalització que un servei com aquest requereix. És per això que es pot valorar la implementació de l’equipament com, per exemple, en el centre d’atenció primària o en una instal·lació juvenil.

És important la proximitat per tal de facilitar l’accés i les accions. Tanmateix l’espai al que finalment s’opti per implementar el servei ha de garantir també l’accessibilitat fí-sica a les instal·lacions.

S’han de preveure els recursos necessaris per treballar i la manera de garantir el feed-back amb la comunitat. Aquesta perspectiva, que necessàriament es basa en el prin-cipi de l’optimització dels recursos disponibles a tots els nivells determinarà les des-peses previstes i el cost que suposa la implementació del servei al municipi.

El servei és de lliure accés, s’hi podrà contactar telefònicament, per correu electrònic o de forma presencial segons les característiques i possibilitats del territori.

Ubicació

La ubicació del servei en un lloc cèntric i accessible facilitarà l’atenció als ciutadans. Sovint però, la realitat municipal es tradueix en dificultats en aquest sentit per a que el recurs arribi efectivament a tota la població.

El tipus d’equipament pot ser:

•Específic per l’activitat.

•Polivalent, és a dir, compartit per altres serveis o activitats.

És recomanable que el SIAD s’ubiqui en un espai polivalent, sense necessitat d’instal-lar equipaments específics, per evitar un perill d’estigmatització o amb un cost afegit.

Horari

Adaptar l’horari d’atenció a la disponibilitat dels usuaris oferint atenció matí i tarda també facilitarà l’accés al servei, així mateix també agilitza l’atenció.

Els dies i les hores d’atenció estaran en funció de la quantitat de població i de la de-manda. Inicialment es pot plantejar una atenció quinzenal matí i tarda, podent-se ampliar si així ho requereix la demanda. Un cop rebuda la demanda el professional del


SIAD realitza l’acollida2 i valora la necessitat de completar l’atenció amb una entrevis-ta personal. Convé tenir present que si davant la demanda la persona es troba amb llistes d’espera pot ser que vagi a un altre centre o recurs.

Habitualment, els responsables del servei rebran les demandes d’informació i asses-sorament per part de:

•El mateix afectat, un amic o familiar, o un professional que el derivi directament al servei.

•Demandes directes de professionals sobre els recursos existents o altres neces-sitats.

Desprès de rebre la demanda i realitzar l’acollida, el professional del Servei d’informa-ció i assessorament en drogues (SIAD) procedirà a valorar la situació, realitzant l’as-sessorament pertinent o la derivació oportuna a altres serveis especialitzats segons el següent esquema:

2. Vegeu l’annex 2: Models d’entrevistes informatives del SIAD per a joves i famílies i professionals.

Esquema del servei

Professionals d’educació, salut, serveis socials i altres

Servei d’informació i assessorament en drogues

Família, joves o adult

Assessorament:

• Telefònic • Presencial • Per correu electrònic

CAP

CAS-SPOTT

CSMIJ

Serveis socials

Altres

Seguiment i/o derivació


6. Els objectius i funcions del servei

L’objectiu és la descripció d’allò que volem aconseguir. Els objectius poden ser de dos tipus:

• Objectius generals. Són les línies d’actuació. Es plantegen a llarg termini. Indiquen cap on anem.

• Objectius específics. Són un conjunt d’accions mitjançant les quals aconsegui-rem alguna cosa. Delimiten, matisen i concreten els objectius generals.

Tres preguntes bàsiques per definir els objectius:

1. Què volem aconseguir?

2. En quin termini?

3. Amb quins recursos i amb quin cost màxim?

Objectius en relació a l’atenció al ciutadà

• Apropar la informació i orientar sobre drogues a la població general, a les famílies i als adolescents i joves.

• Oferir atenció personalitzada a qualsevol persona i especialment als joves i a les famílies per l’assessorament en prevenció i intervenció en drogues i conductes de risc associades.

• Donar a conèixer els recursos disponibles en prevenció i intervenció en drogode-pendències en el municipi i la comarca.

• Facilitar la derivació als centres especialitzats en casos que es valori la necessitat de realitzar una intervenció terapèutica.

• Detectar situacions de risc associades al consum de drogues.

Objectius en relació als professionals

• Donar resposta als professionals que necessitin assessorament en prevenció i intervenció en drogues i conductes de risc associades.

• Fomentar el treball en xarxa amb tots els recursos, serveis, professionals i entitats que realitzen accions en el camp de les drogodependències i altres àmbits que hi incideixen.

• En el cas de comptar amb Pla de prevenció de drogodependències, actuar com referent i dinamitzador del mateix.

• Promoure les coordinacions entre els diferents àmbits professionals implicats per tal de millorar l’accessibilitat al servei i les derivacions.

• Oferir eines d’avaluació per tal de garantir un servei sostenible i de qualitat.


Funcions

Entenem per funcions un conjunt d’accions coordinades i organitzades per aconseguir els objectius establerts i que es realitzen en un temps determinat (Carles Ramió, 1999). Les funcions s’han de descriure i definir posteriorment a l’establiment dels objectius i, per tant, si aquests canvien caldrà també modificar o redefinir les seves funcions.

Una vegada definits els objectius procedirem a enumerar les activitats que ens permetran assolir-los. La planificació ha de donar resposta a les següents preguntes:

• Què cal fer?

• Com s’ha de fer?

• Qui ho ha de fer?

• Quan s’ha de fer?

• Quant costarà?

• Punt forts per aprofitar-los

• Punts febles per minimitzar-los

7. Funcions i activitats del professional

Assessor Informador El tècnic ha de donar múltiples informacions sobre recursos, administracions, serveis, metodologia, drets, etc.

Ha de poder assessorar ràpida i efectivament sobre tècniques, situacions i esdeveniments amb les eines de les que disposa.

Facilitador En tant que disposa i gestiona els recursos del servei tant tècnics com materials (ordinadors, arxius, material extra, etc.) per a optimitzar-los en la mesura del possible.

Acompanyant Tot i que hagi de prendre distància, no és distant. Aporta, suggereix, critica i valora.

Assistent a la realitat El tècnic ha d’acompanyar el servei des d’una perspectiva participativa en la comunitat i al mateix temps formar part activa de la dinàmica del mateix.

Mediador En els moments de conflicte, especialment en aquelles intevencions on interactuen simultàniament múltiples agents de la comunitat.


Incitador del procés El tècnic té un paper crucial en intervencions comunitàries pròpiament i en cas d’activitats en grup, estimula la formació del mateix o suggereix el sentit de les necessitats i de les noves condicions, quan el grup o el treball comunitari ja existeix.

Guia En tant que ha de tenir competències a tots els nivells (professionals, tècniques i transversals) per tal d’ajudar a escollir la direcció, tant a la persona com a la comunitat, establir o trobar els mitjans sense imposar i respectant els ritmes i els desitjos dels mateixos.

Animador És un professional polivalent i adaptable que encoratja bones relacions interpersonals, procurant sessions de treball agradables. Anima als membres, agents i a la comunitat i amb una influència unificadora, subratlla els objectius comuns del servei i del territori vers aquest.

Estratega En tot moment orienta el servei, la comunitat respecte l’acció o moviment més ajustat a la realitat, considerant les pròpies forces, valorant les raons d’oportunitat, l’aprofitament de les circumstàncies, la publicitat que comporta, el cost del temps i esforç, etc.

Comunicador Ajuda en la comunicació interna i externa del servei.

Canalitza l’expressió de tots els membres i agents involucrats i orienta els mitjans de relació del grup amb la població, l’administració, altres grups, etc.

Formador Amb la seva acció pretén una transferència de saber, d’autonomia del grup. Capacita al servei dels recursos tècnics i relacionals per l’execució eficaç de les tasques necessàries.

Organitzador Té com a repte fonamental constituir i/o mantenir el servei inscrit en un entorn d’accions comunitàries.

Promotor

Capacitador


Funcions del Activitats

• Informar i orientar a pares, mares i professionals en temes de prevenció de drogodependències.

• Informar sobre els recursos municipals i territorials existents.

• Informar sobre programes i projectes entorn a la prevenció de les drogodependències.

• Informació i valoració individualitzada.

• Seguiment.

• Valorar la derivació a altres recursos o professionals

• Selecció i difusió de documentació.

• Visualització del centre.

• Manteniment d’un espai informatiu a la pàgina web municipal amb temàtiques relacionades amb aquest ámbit.

• Elaboració i actualització de la base de dades de recursos d’informació de referència i materials d’interès.

• Recollida de tendències de consum i necessitats de les famílies i professionals.

• Adequar les intervencions a la realitat municipal.

professional

Informació i orientació

Atenció personalitzada

Servei de referència i documentació

Observatori


8. El calendari

La temporalització –cronograma– és l’organització temporal de les accions que es poden interpretar també gràficament a través de diferents mètodes. El Diagrama de Gantt3 és un dels gràfics més clàssics per a la representació d’un projecte.

Seguidament us plantegem una proposta de calendari en la posada en marxa de SIAD:

Fase inicial del SIAD

Temporització Tres mesos

Prediagnosi

• Recepció de la demanda plantejada pel municipi.

• Presentació amb els membres de l’equip professional i amb l’Ajuntament en cas que hi hagi nous interlocutors no coneguts per tal d’iniciar el SIAD.

• Visita als diferents espais on s’ubicarà la intervenció del SIAD.

• Anàlisi i coneixement de la situació del municipi.

• Contacte amb la realitat i amb la població a treballar.

• Programar i organitzar l’horari de reunions en funció de la demanda proposada.

Diagnosi

• Estudiar la demanda proposada per l’Ajuntament de crear el SIAD.

• Recollida d’informació relativa a la prevenció i intervenció en drogodependències, infància, família, educació, legislació.

• Elaboració del Pla d’acció conjuntament amb la referent de l’Ajuntament i els diferents professionals que participen en el projecte.

• Programació dels recursos i material necessari per a dur a terme la intervenció.

• Programació de sessions de treball (ubicació, horari, etc.)

Intervenció

• Reunions de coordinació amb els professionals que intervindran amb el SIAD.

Accions realitzades

3. Vegeu l’annex 3: Model Diagrama de Gannt


• Intervenció en el propi SIAD.

• Recull de l’activitat del servei4 per tal que sigui possible una avaluació contínua.

• Planificació i difusió del servei.

• Reunions de coordinació amb els equips de treball, en l’àmbit de l’Ajuntament i d’agents relacionats amb el servei.

• Elaboració de material per dur a terme la demanda proposada per part de l’Ajuntament.

• Presa de contacte amb la realitat del municipi.

• Coneixement de la població general, les famílies i joves amb les quals es treballarà.

Fase d’intervenció del SIAD

Temporització Sis mesos

Intervenció

• Reunions de coordinació amb els professionals que intervenen amb el SIAD per contrastar i definir el protocol de derivació.

• Desenvolupament de la difusió del SIAD.

• Intervenció pròpiament dita en el SIAD.

Avaluació del procés

• Recull de l’activitat per tal que sigui possible una avaluació contínua.

• Coordinació i supervisió amb el propi ajuntament.

• Treballant en equip amb els diferents professionals que participen en el projecte.

• Realitzant activitats dirigides a la població en general, les famílies i els joves per tal d’aconseguir els objectius proposats.

• Avaluant contínuament la intervenció amb el recull de l’activitat.

Metodologia

Accions realitzades

Metodologia

4. Vegeu l’annex 4: Model recull de l’activitat del SIAD.


• La realització dels informes quinzenals dóna la possibilitat d’anar fent una avaluació més acotada de la realitat i del seu procés. Seran molt útils en l’elaboració de la memòria final.

9. Els mecanismes de funcionament: organització, dependència funcional i coordinació

Quan parlem d’organització incloem la dependència funcional , és a dir, la regidoria política i/o àrea tècnica a la que s’adscriu el recurs pot variar segons l’organigrama de cada municipi i de les polítiques relatives a la prevenció de les drogodependències que tinguin desenvolupades però, habitualment, dependrà de les regidories de serveis socials o de benestar social que inclouen tots els centres que depenen directament de l’Àrea de Benestar Social dels respectius municipis. Habitualment, l’Àrea es formu-la en base a vàries regidories esdevenint de diferent manera segons el municipi, com ara la regidoria de Serveis Socials, o la regidoria de Salut i Benestar Social o Benestar i Família, Benestar Social, Joventut, Sanitat, etc.

La idea és que el servei esdevingui un recurs propi del municipi que permeti treballar de forma continuada la prevenció i l’atenció en el consum de drogues. El SIAD ha de ser un servei integrat dins de la xarxa específica de serveis públics i gratuïts d’atenció a les persones que plantegen dubtes o problemes amb les drogues. A continuació es presenta un esquema de la dependència funcional del servei:

Observacions

Àrea de Serveis Socials, Salut i Consum

SIAD (Servei d’informació

i assessorament en drogues) Cossos

de seguretat

Educació: escoles i instituts

Sanitat, CAP, CAS, SPOTT i CSMIJ

Altres agents comunitaris

Serveis Socials

Joventut,Esports i altres


Coordinació

La coordinació és un element clau per al bon funcionament del servei, en les seves dues vessants:

• Coordinació interna

• Coordinació externa

La coordinació interna

És imprescindible que les diferents àrees de l’ajuntament estiguin interelacionades per tal que el servei pugui assolir les seves funcions i objectius. Convé que l’equip del SIAD es reuneixi periòdicament per fer un seguiment del treball realitzat, conèixer l’evolució dels processos i tenir una visió global de la situació dels usuaris.

El fet que l’equip disposi d’un espai de supervisió afavoreix que les estratègies siguin elaborades i decidides des de la voluntat interdisciplinària i així, poder donar respos-tes integrals.

El servei crearà comissions de treball amb la resta d’àrees de l’ajuntament, tenint un rol impulsor i perseverant per aconseguir implantar aquestes comissions de treball de manera continuada en el temps (si no es disposa de pla) o esdevindrà un col·laborador actiu en el cas que en disposi.

La coordinació externa

El servei ha d’aprofitar tots els recursos disponibles al seu abast en el moment de la planificació estratègica de les seves accions, assegurant que l’organització i els tècnics disposin i coneguin la informació necessària per poder fer ús d’aquest servei i, per tant, ha de treballar conjuntament amb:

1. Altres administracions que tinguin serveis en relació amb les drogodependèn-cies.

2. Altres serveis i institucions del municipi. El servei ha de generar circuits d’ac-tuació dins el municipi amb l’objectiu d’oferir una atenció de proximitat, integral i eficaç de les persones que s’adrecen al Servei.

3. Entitats i associacions relacionades amb la prevenció i les drogodependències.

Centres d’informació i recursos per a dones. Una proposta de model funcional i de gestió. Diputació de Barcelona, 2007.

Convé destacar que la dimensió del municipi o ens local determinarà les característi-ques, els recursos disponibles i la dependència funcional del recurs. La proposta de circuit de treball, dependrà:


De l’existència de Pla municipal de prevenció de drogodependències

En el cas d’existir un Pla, aquest ja emmarcarà els sistemes de coordinació i les línies a seguir, per tant, aquest marcarà la necessitat i conveniència del servei i llavors:

1. Podrà ser un servei d’atenció a la comunitat, usuaris, famílies o professionals.

2. Es podrà ampliar com espai referent del Pla, en aquest cas, el servei serà un recurs per dinamitzar el Pla de drogues, podent-se marcar uns objectius més amplis com:

• Vetllar pel bon funcionament de les activitats programades.

• Facilitar les relacions i coordinació amb altres professionals i fomentar el treball en xarxa.

• Elaborar estudis i coordinar l’observatori municipal sobre drogodependències.

• Realitzar campanyes de prevenció i reducció de riscos.

• Coordinar el programa de les alternatives educatives a les sancions administratives i serveis a la comunitat per consum i tinença de drogues il·legals per part de menors de edat.

• Altres.

Dels models actuals de plans, s’extreuen diferents projectes que justifiquen la neces-sitat de la creació d’aquests serveis, com elements importants dins de l’estructura organitzativa dels plans.

Els projectes més elaborats en els diferents Plans en l’actualitat son els següents:

Pla local de prevenció de drogodependències

Projectes

Protocols de detecció i actuació

amb menors

Programes de mesures educatives

a la sanció administrativa i/o

serveis a la comunitat

Activitats de prevenció

Servei informació i assessorament

en drogues

SIAD


De la no existència de Pla municipal de prevenció de drogodependències

En un municipi o ens local, (consell comarcal, consorci, mancomunitat, etc.) on no es disposi de Pla, la implantació del servei permetrà crear un recurs que faciliti a la po-blació informació i assessorament sobre el tema, així com facilitar l’accés a recursos especialitzats.

Llavors, el servei podrà ser el primer pas per evidenciar la necessitat d’ampliar els recursos existents i de realitzar un Pla local de prevenció que coordini i organitzi les activitats que es realitzin al municipi envers les drogodependències.

Indiferentment de la grandària del municipi, és aconsellable realitzar un estudi-diag-nòstic de la realitat municipal en relació a les drogodependències. Aquest ens perme-trà conèixer les necessitats i els recursos disponibles, i ens facilitarà la informació necessària per realitzar els assessoraments i les possibles derivacions.

La realització d’aquest diagnòstic promourà el contacte amb els professionals de les altres àrees municipals i amb la resta d’agents comunitaris relacionats amb la preven-ció. Serà el primer pas per establir xarxes i col·laboracions entre els diferents agents comunitaris.

El circuit d’atenció i derivació

El circuit del servei adreçat a la població general

Estudi global Diagnòstic de Derivació

de la situació la situació actual

Acollida

Entrevista/es adult, jove i família

Recollir demanda

Recollir informació (visió bio-psico-social)

Vinculació

El jove, adult i/o família requereixen l’atenció dels professional/ls del SIAD

La persona és susceptible de tractament en un CAS o en un altre recurs

Entrevistes de seguiment

Professionals del SIAD

CAS de zona o SPOTT

Altres recursos


La derivació des del servei

Sovint l’assessorament en línia o presencial esdevé un pas cap a altres recursos, complint una de les funcions del servei, que és derivar l’usuari correctament cap a altres serveis, quan això sigui necessari.

A l’hora de derivar, tant a la població general com als professionals que consulten el SIAD, és important fer la derivació assegurant-se que s’ajusta a les necessitats de l’usuari, no al que nosaltres pensem que necessita o a la demanda realitzada.

És bàsic que la derivació esdevingui un procés molt fàcil per a l’usuari i convé acom-panyar-lo en la mesura del possible en aquest recorregut, assegurant que arribi a destí i fent un seguiment del cas.

Si l’usuari requereix d’intervenció ambulatòria es derivarà al CAS (Centre d’atenció i seguiment) o CSMIJ (Centre de salut mental infantil i juvenil) de referència.

En qualsevol cas el professional ha de comptar amb un mapa de recursos del territo-ri ben definit i acotat, així com dels protocols de derivació als mateixos.

Per realitzar la derivació cal:

• Valoració del cas

• Implicació, acceptació i motivació

• Conèixer el mapa de recursos i serveis territorials

• Conèixer els circuits de derivació

• Coordinació i comunicació d’altres professionals

• Oferta de seguiment

El circuit del servei adreçat als professionals

Recollida de

Municipi amb Municipi sense

la demanda Pla de prevenció

Pla de prevenció

de drogodependències

Acollida

Entrevista/es professional, servei o entitat

Recollir informació

Necessitats

Informació del Pla i dels diferents programes i projectes

Informació organigrama i comissions

Oferir participació

• Informació i assessorament

• Derivació a altres recursos

• Establir relacions de col·laboració

• Oferir un espai de treball per desenvolupar projectes i activitats


10. La comunicació i promoció

La comunicació és un aspecte bàsic en la difusió del servei. És molt important donar a conèixer el servei i les seves funcions. Garantir que la informació arribi a qui ha d’ar-ribar, és a dir, identificar als destinataris.

Els canals de distribució poden ser diversos: premsa, ràdio, TV o altres mitjans. És important utilitzar les noves tecnologies de la informació per posar a l’abast la infor-mació del servei. Tanmateix, cal tenir en compte els suports que utilitzarem: una falca publicitària admet la televisió i la ràdio com a canals de distribució. El mecanisme que garanteix que la informació arribi és el canal de distribució. Cal tenir en compte el perfil dels destinataris per identificar i utilitzar el millor canal d’accés.

El material i el missatge de presentació han de resumir de forma efectiva qui som, què oferim, on som, així com les dades bàsiques del nostre servei –adreça, horari, telèfon, correu electrònic o web si en disposen–, però pel que fa a la planificació de les vies de difusió del servei, invariablement s’han de plantejar les següents qüestions:

• Qui vindrà al servei?

• Vindran únicament les persones que coneguin específicament l’existència d’aquest servei (prevenció indicada o selectiva)?

• Com donarem a conèixer el servei?

• Com arribarem a la població jove?

• Com arribarem a les famílies i adults?

• Com arribarem als professionals i agents comunitaris?

No podem oblidar que els temes relacionats amb les drogodependències estan expo-sats a una forta estigmatització, per tant, oferir l’espai com un equipament orientat a la prevenció universal, és una targeta de presentació que suavitza i pal·lia els tòpics que s’hi puguin associar, afavorint l’apropament per part dels usuaris. Per tal de faci-litar l’accés al servei de la població i amb l’objectiu de normalitzar-lo, el més important és el treball transversal amb tota la comunitat (àrees, agents relacionats i els mateixos ciutadans).

Per facilitar i acompanyar el treball en xarxa i la pròpia difusió es poden editar diversos materials sobretot que recullin la informació bàsica del servei i del circuit d’accés, sovint aquesta pot ser útil acompanyar-la d’un objecte atractiu, com pot ser, entre altres possibilitats, per exemple un imant per penjar a la nevera o a altres llocs de la casa. A continuació en presentem un exemple:


Model de fullet de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

Model de fullet de l’SPOTT. Diputació de Barcelona


Hem de tenir en compte que sovint, una gran part de la població general, potencialment usuària, no disposa d’informació dels possibles recursos (CAS, etc.) ni de l’existència, si s’esdevé, del pla de drogues del municipi.

És important considerar la possibilitat de realitzar una recerca activa per part del pro-fessional al front del servei cap a la població jove, per tal que entrin en contacte amb el servei, mitjançant els serveis de Xat o Internet i la difusió del servei a través de les diferents activitats que es realitzin al municipi, com tallers als centres educatius, etc. També és convenient relacionar la difusió del servei amb tots els esdeveniments pos-sibles programats i habituals del municipi: fires d’entitats, festes majors, setmana de la salut, conferències, etc.

Al llarg d’aquesta guia hem deixat constància de la necessitat de la coordinació del treball de tots els agents implicats en la prevenció. A l’hora de fer difusió del nostre Servei caldrà tenir cura de que la informació arribi al màxim nombre de professionals per fer-ne la màxima difusió en el seu entorn de treball, d’aquesta manera potenciem el model de treball en xarxa. Tanmateix, en la posada en marxa del servei és recoma-nable fer una presentació formal del mateix i comunicar-ho per correu a la població a fi de tenir el màxim ressò a tota la comunitat.

En resum, convé tenir present a l’hora de fer difusió del SIAD la possibilitat de fer:

• Presentació oficial

• Bustiada de tríptics o díptics

• Falques a la ràdio o televisió

• Informació a la pàgina web municipal

• Creació d’una pàgina web específica on inserir articles, materials...

• Premsa escrita municipal

• Material gràfic de tot tipus (tríptics, flyers, etc.)

11. Els recursos

En línies generals s’haurien de tenir en compte els següents recursos que en apartats posteriors s’ampliaran amb detall:

Recursos humans

Fa referència al personal que treballa directa o indirectament en el servei. Aquest haurà de comptar amb un professional qualificat per atendre les demandes que arribin. El professional a càrrec del SIAD, tindrà dues funcions diferenciades:

1. Serà el primer en oferir atenció i informació a les persones, tant a ciutadans com a professionals

2. Serà el responsable de cara al municipi de la implementació i gestió del servei


En relació a l’Atenció, el professional desenvoluparà les següents tasques:

• Atenció directa al ciutadà per donar resposta a les seves necessitats, acollir la seva demanda, valorar i atendre, o derivar a un altre recurs en el cas que sigui necessari.

• Atenció directa als professionals: orientar, assessorar i facilitar informació en drogodependències.

• Canalització i derivació de les demandes cap a altres professionals o serveis especialitzats.

• Realització d’actuacions preventives.

• Difusió del servei i les seves actuacions.

En relació al Servei, el professional desenvoluparà les següents tasques:

• Disseny, planificació i execució del projecte.

• Difusió continuada.

• Coordinació amb els diferents agents socials implicats: sanitat, joventut, educació i escola, serveis socials, policia, i altres.

• Mantenir un espai permanent de treball per desenvolupar projectes i accions destinades a reduir el consum.

• Recollida de dades i indicadors de les diferents activitats per a l’elaboració de l’avaluació.

• Realitzar l’avaluació i la memòria del servei.

Més enllà de valorar la titulació acadèmica, cal que disposi d’un conjunt de compe-tències que facilitin el seu exercici professional. Entenem per competència el conjunt de coneixements, habilitats, actituds, valors i motivacions expressades en conductes i del qual resulta un rendiment excel·lent en el desenvolupament de les seves funcions, en una organització i en un moment determinat.

Diferenciem entre competències tècniques i competències qualitatives. Entenem per competències tècniques els coneixements tècnics («saber») necessaris per la re-alització adequada de les activitats i competències qualitatives («saber ser», «saber estar») relacionades amb qualitats professionals, com es fan les coses ben fetes, com hem d’actuar o relacionar- se amb persones o institucions.


Recursos materials i físics

Són aquells materials que es necessiten per a desenvolupar les tasques. Diferenciarem entre materials fungibles, que s’han de renovar periòdicament i material inventariable, on inclouríem l’equipament informàtic, telèfon, material de difusió, pàgina web, entre d’altres. Els recursos físics fan referència a l’espai i les instal·lacions pròpiament dites on s’ubicarà el SIAD.

A l’hora de posar en marxa un servei d’aquestes característiques és molt important analitzar el recursos amb els que comptem contrastant-los amb els que neces-sitem, a fi de treballar amb els dispositius i recursos normalitzats, així com amb els altres serveis de la comunitat implicats. Tant l’equipament com els recursos necessa-ris seran els propis, és a dir, que l’ajuntament o ens local tingui o pugui disposar a través dels seus departaments. Tanmateix evitarem crear estructures paral·leles i de-senvoluparem estratègies que ens permetin aprofitar i compartir socialment els re-cursos comunitaris. Per a crear un SIAD és necessari tenir en compte la multiplicitat de realitats socials i territorials a les que ha d’adaptar-se donant resposta a les neces-sitats que es detectin.

12. El pressupost

El pressupost és una eina de gestió dels recursos econòmics disponibles que destina el municipi i altres administracions implicades per a la creació, disseny, implementació i seguiment del servei. És a dir, la dotació econòmica xifrada, conjunta i sistemàtica que es destina a l’equipament. Per tant, cal tenir en compte la naturalesa econòmica

• Treball en equip i col·laboració

• Compromís amb l’organització

• Comunicació interpersonal

• Orientació al client

• Iniciativa

• Adaptabilitat

• Innovació

• Coneixements en matèria de drogodependències i altres conductes de risc

• Coneixement en matèria de prevenció

• Coneixement de recursos territorials i de la xarxa assistencial de serveis socials, de sanitat i salut mental o drogodependències

• Coneixements en planificació i gestió de programes i projectes

Competències professionals

Competències tècniques Competències qualitatives


dels ingressos i les despeses. Us facilitem un model de taula que està detallada a les sol·licituds de finançament a programes de prevenció de drogodependències de la Diputació de Barcelona.

Estructura d’ingressos

Concepte Import

Fons propis

Aportació de la Diputació

Aportació de la Generalitat

Altres fonts

Total ingressos

Estructura de costos

Concepte Import

Professionals

Material de difusió

Material fungible

Total despeses

13. Seguiment i avaluació dels resultats del servei

El seguiment i l’avaluació són conceptes que no signifiquen el mateix: mentre que el primer té un caràcter sistemàtic, el segon és puntual, esporàdic. El seguiment obser-va, analitza i planteja suggeriments sobre l’execució del projecte. L’avaluació formula conclusions sobre allò que observa a nivell del projecte i del seu l’impacte. (Elaboració d’indicadors per al seguiment i l’avaluació de projectes. Servei de Formació. Diputació de Barcelona, 2011)

A l’hora de realitzar l’avaluació podem consultar el document de treball Programes preventius de les drogodependències. Guia d’avaluació publicat per la Diputació de Barcelona on podrem trobar les fases de del procés d’avaluació de diferents actuaci-ons preventives.

Per saber si oferim un servei de qualitat caldrà fer una avaluació continuada que per-meti utilitzar els diferents indicadors (quantitatius i qualitatius) que convé descriure en


el disseny del servei tal com s’indica en la descripció de les fases necessàries per al disseny i implementació del recurs.

Sovint diem que avaluem i de fet el que es fa és recollir xifres –indicadors d’activitat–. Fer un recompte de les actuacions –visites, trucades, reunions, etc.– no és avaluar. Per tant, l’avaluació és una activitat absolutament necessària.

A través de l’avaluació de necessitats, del disseny, del procés i dels resultats podem adaptar el Servei a les necessitats reals del territori, conèixer que ha succeït i per tant, saber si hem aconseguit o no allò que preteníem.

La finalitat de l’avaluació no es pot entendre com el final d’un procés. A més de pensar en les formes i tècniques d’avaluació, és important que aquesta avaluació tingui dues funcions bàsiques que han de ser, alhora, complementàries: d’una banda, ha de de-terminar l’assoliment dels objectius definits en el projecte i d’una altra, ha de permetre ajustar-los introduint les modificacions necessàries.

L’avaluació és, així doncs, un element indispensable dins el mateix procés del servei i en conseqüència s’ha de dissenyar més que com un element de judici i control dels professionals, com una eina d’ajuda continuada.

D’altra banda, els processos d’avaluació han de garantir que es puguin verificar els nivells d’assoliment dels resultats establerts prèviament amb els estàndards de qua-litat.

L’establiment d’indicadors

Per poder avaluar caldrà establir un conjunt d’indicadors. Entenem per indicador una magnitud associada a una activitat, un resultat concret obtingut.

Els indicadors serviran com a instrument de mesura i com a sistema de seguiment de les activitats i, conseqüentment, dels objectius. Aquests han de proporcionar informa-ció rellevant sobre qualsevol aspecte dels objectius: eficàcia, eficiència, i/o qualitat.

Cal esmentar que sovint es recullen indicadors d’activitat, només de nivell quantitatiu, però no es recull el nivell de satisfacció del servei ofert, és a dir, el nivell qualitatiu.

Alhora de definir els indicadors, entre altres s’ha de tenir en compte recollir aspectes demogràfics dels usuaris com les franges d’edat, població i el gènere (masculí o fe-mení).


Exemples d’indicadors útils per al Servei d’informació i assessorament en drogues:

Indicadors generals de gestió del servei

• Cost del servei/cost previst

• Cost dels professionals/cost previst

• Cost total de la difusió/cost previst

• Nombre total d’usuaris atesos: homes/dones/edats

• Nombre total de professionals atesos

• Grau de satisfacció entre els usuaris (enquesta de qualitat)

• Grau de satisfacció entre els professionals (enquesta de qualitat)

• Nombre de suggeriments presentats

Indicadors d’informació i orientació

• Nombre d’accions de difusió del servei

• Nombre de trucades informatives

• Nombre de visites presencials

• Nombre de derivacions a altres recursos

És important recollir els indicadors d’activitat que informen de les persones que han acudit al servei i nombre de les consultes que han fet, però és imprescindible disposar d’informació vàlida sobre la qualitat. Si es vol conèixer la satisfacció –o insatisfacció– dels usuaris del servei s’han d’aplicar algunes tècniques basades en mètodes passius o actius per conèixer la percepció ciutadana.

Mètodes passius

Aquests mètodes permeten recollir de manera sistemàtica la formulació de suggeri-ments i queixes. El mètodes passius més comuns són:

• Servei d’atenció al ciutadà

• Bústia de suggeriments

Mètodes actius

Destaquen les enquestes per valorar la satisfacció. Aquestes han de seguir una me-todologia comuna, científicament validada i contrastada que permeti una perspectiva d’avaluació comparada en cada acció del servei, així com identificar les àrees d’excel-lència i millora per cadascuna de les activitats estudiades.

Els qüestionaris poden recollir dades quantitatives o qualitatives. Les qüestions inclo-ses i recollides en els qüestionaris per a la recerca qualitativa poden ser:


Per a la població

• L’accessibilitat als serveis.

• El tracte dels professionals.

• Els temps d’espera, per la resposta operativa i la derivació.

• La informació del procés assistencial (derivacions, seguiment, etc.).

Per als professionals

• La competència professional, la confiança.

• L’organització i coordinació entre serveis.

• La continuïtat assistencial i el suport personal.

Aquestes dimensions estaran representades en els qüestionaris en forma de pregun-tes, algunes de les quals seran comunes a tots els col·lectius.

Les fases de l’avaluació

L’avaluació és un procés complex que acompanya totes les fases del projecte. Els programes no s’avaluen només una vegada al final, sinó des del moment en que es planteja la posada en marxa del servei.

Abans de l’actuació: Avaluació de necessitats

Aquesta fase s’inicia amb la detecció de necessitats –avaluació diagnòstica– és a dir, conèixer i examinar quina és la situació real del municipi i quines són les seves necessitats. Implica descobrir quina és la situació de partida i fer una prospecció prou acurada per esbrinar la realitat del fenomen i valorar la situació contextual del col·lectiu sobre el que volem intervenir

Durant l’actuació: Avaluació del procés (formativa)

L’avaluació del procés del servei significa reflexionar sobre el disseny metodològic aplicat i ens permet saber què ha passat, així com avaluar des del nostre punt de vista professional tot el procés d’implementació del servei: l’ús dels recursos i mit-jans municipals, tenint en compte els aspectes facilitadors, les dificultats, aspectes a millorar, etc. Implica plantejar-nos si la feina s’ha fet correctament o si hi ha ha-gut entrebancs i, per tant, pensar si les accions es podrien haver fet d’una altra manera.

Esdevé una valoració continuada de la implementació de la intervenció i dels seus efectes. S’avalua el quan i el com ha tingut lloc la intervenció. En aquesta fase s’ha de comprovar que estem portant a terme el projecte tal i com s’havia planificat. Convé doncs poder disposar de la informació sobre el grau de coincidència entre el que s’havia programat i el que realment s’està fent. El procés ha de ser àgil i efi-caç, es pot anar reorientant durant el seu desenvolupament per determinar les des-viacions i sortejar els obstacles, modificant-los a mida que puguin anar sorgint.


Després de l’actuació: Avaluació estratègica o de resultats

Aquesta avaluació ens permet conèixer els efectes del projecte. Per l’avaluació de la cobertura del servei un dels objectius del recurs és haver definit el grup de po-blació a la que ens dirigim i com i de quina manera es contactarà amb la mateixa. Els aspectes que haurem de tenir en compte són:

• Determinar si s’ha assolit la cobertura desitjada, si hem arribat als grups previstos.

• Analitzar el perfil d’usuaris en relació al perfil desitjat.

• Analitzar l’accessibilitat al servei en relació a la seva implementació.

• Analitzar la comunicació del servei, és a dir, com s’ha realitzat la seva implementació.

L’avaluació continuada ens permet conèixer l’evolució de les necessitats, definir nous objectius i línies de treball.

Així mateix, cal realitzar una avaluació de seguiment continuada per evitar el des-ànim i incentivar la continuació de les activitats endegades.

1.2 Qualitat del servei

El concepte de qualitat sovint apareix quan parlem de prestació de serveis. Un servei és de qualitat quan dóna cobertura i satisfà les necessitats, demandes i expectatives de l’usuari.

Parlem de qualitat quan es fa la feina correctament. Per fer el correcte cal definir què cal fer.

Com que les necessitats són canviants, cal conèixer quines són en cada moment per tal de poder donar-hi resposta. Hem de treballar amb un enfocament de millora con-tínua.

Considerem convenient recordar els criteris de qualitat per tal d’aplicar-los a un SIAD, atès que hi ha un consens general sobre el que es considera que ha de ser una actu-ació de qualitat. Ha de ser:

• Efectiva. Mesurant que una determinada intervenció es presta de manera correc-ta segons l’estat actual del coneixement i amb el propòsit d’aconseguir el resultat desitjat.

• Centrada en la persona. Prestant una atenció respectuosa i sensible a les neces-sitats, preferències i valors de la persona.

• Oportuna. Reduint esperes i retards en l’atenció, nocius tant per a les que la reben com per als que la proporcionen.

• Eficient. Evitant despesa innecessària i mesurant el benefici assolit en relació amb els costos implicats en una intervenció, considerant els necessaris i els innecessaris.

• Equitativa. Proporcionant una atenció que no varia en qualitat segons les carac-terístiques i nivell socioeconòmic de la persona.


• Amb responsabilitat social. Sent conseqüent amb l’encàrrec que s’ha dipositat en el servei.

• Necessitats del personal. Millorant la satisfacció i implicació del personal, partint del fet que els professionals són clau per garantir una correcta atenció. Cal tenir en consideració les seves necessitats, i facilitar la intervenció amb instruments, moti-vació i reconeixement entre d’altres.

Tanmateix, els resultats finals de la prestació del servei ja no dependran només de l’actuació tècnica del professional, sinó del funcionament de l’organització i interrela-ció dels diferents col·lectius implicats.

Cal considerar també altres aspectes fonamentals per realitzar una bona atenció. El psicòleg social Jaume Garau, en el seu article «La qualitat dels serveis socials» (1996) enumera les següent característiques que ha de tenir un servei considerat de qualitat en el moment de la seva implementació:

• Bon ambient físic. El lloc, el mobiliari, la decoració i altres elements han d’estar dissenyats d’acord amb les necessitats dels usuaris.

• Accessibilitat. Facilitat per arribar-hi, horari adequat, centralitzat, visibilitat, etc.

• Comunicació. El servei ha d’estar ben comunicat i disposar dels mitjans de transport necessaris per arribar-hi.

• Fiabilitat. S’ha de donar un servei de primera, és a dir, s’han de resoldre bé les demandes plantejades pels clients.

• Credibilitat. L’usuari ha de veure que creiem en l’eficàcia i la bondat del servei.

• Garantia. S’ha d’assegurar que l’usuari té totes les garanties necessàries perquè el servei es realitzi en bones condicions.

• Capacitat de resposta. Fer les coses quan cal i estar preparats davant situacions imprevistes.

• Competència. El professional ha d’estar ben preparat i informat de l’actualitat de l’àmbit i tenir els coneixements suficients per respondre a les situacions que es plantegin.

• Empatia. Els treballadors saben connectar amb les expectatives dels usuaris. També saben derivar la demanda cap a un altre servei sense perdre credibilitat.

• Cortesia. A més a més de l’empatia saben atendre els usuaris amb les normes bàsiques d’educació, cortesia i habilitat natural per crear un clima de confiança.


1.3 Principis estratègics

Un servei dirigit a atendre a la ciutadania ha d’acomplir una sèrie de requisits basats en l’excel·lència.

Principis de:

Globalitat. El servei ha de tenir en compte l’abordatge integral de totes les substàncies legals i il·legals susceptibles de generar problemes als seus usuaris i al seu entorn social. Reconèixer la multicausalitat de factors implicats en la gènesi del consum.

Intersectorialitat. La coordinació és fonamental per donar una resposta integral i consensuada tot afavorint i optimitzant la derivació entre els diferents professionals i recursos comunitaris.

Normalització. Es tracta d’utilitzar els recursos i dispositius municipals evitant duplicitats.

Proximitat. El municipi és el referent administratiu més proper al ciutadà i aquesta proximitat fa que conegui la seva realitat i sigui més fàcil la detecció de necessitats.

1.4 Consideracions a tenir en compte en l’atenció del Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD)

Partint de l’experiència que tenim en el Servei d’informació i assessorament sobre drogues de l’SPOTT us oferim les següents recomanacions que considerem que us poden ser de utilitat.

Les intervencions realitzades des del servei estaran adreçades als dos àmbits anteri-orment descrits: població i professionals. Els circuits seran similars però els objec-tius seran diferents en funció del destinatari.

La recollida de la demanda: l’entrevista d’acollida

A l’acollida és on es realitza l’estudi global de la situació. El professional del SIAD s’entrevista amb l’usuari ja sigui adult, adolescent, jove, familiars referents (pares, germans, etc.) i realitza la coordinació amb els professionals que deriven l’adolescent o adult.

En l’entrevista o entrevistes d’acollida, ja sigui de manera presencial o telefònica, es treballa des del primer moment la vinculació amb l’usuari. Si és possible les entrevis-tes inicials es realitzen en vàries parts:

• L’usuari sol

• L’usuari amb la família (si és possible)

• La família sola


Durant les entrevistes es recullen una sèrie de dades que ens permetran realitzar el diagnòstic de la situació actual.

La recollida de la demanda: l’entrevista informativa

A l’entrevista informativa es recull la demanda que realitza el professional, que pot ser telefònica i presencial.

Es reuneix tota la informació necessària per tal de poder-la orientar de la forma més adient a la situació plantejada per part del professional. Es poden oferir pautes bàsi-ques per abordar el cas i/o orientar per a la derivació als recursos adequats o neces-saris.

La comunicació terapèutica en un Servei d’informació i assessorament en drogues (SIAD)

El professional ha de partir de la perspectiva de que la comunicació que s’esdevé amb l’usuari és terapèutica i com a tal ha de regir-se des d’una sèrie de principis entre els que destaquen:

• L’empatia

• L’escolta activa

Segons la Guia d’assessorament telefònic i en línia del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 2009:

L’empatia

L’empatia és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, és comprendre el que sent a cada moment. Implica entrar en el món de l’altre i veure les coses des del seu punt de vista. Això no significa que haguem d’opinar el mateix que l’altre ni sentir el que ell sent. L’empatia comporta saber sentir, saber entendre i saber interpretar el missatge de l’interlocutor. És el que normalment es diu posar-se en el lloc de l’altre.

Sovint, les persones que fan consultes en aquest tipus de serveis, ja sigui per si ma-teixes o per una altra persona sovint propera, es troben angoixades, perdudes i, fins i tot, espantades.

El professional que les atendrà en el SIAD ha de ser capaç de fer contenció de la si-tuació al mateix temps que facilita les vies per tal que la persona per si sola concreti amb major claredat el seu procés de presa de decisions.

A la comunicació terapèutica és molt útil valorar més que trivialitzar l’experiència que té l’usuari de la seva addicció, aprofundir en les emocions del mateix, facilitar la refle-xió evitant discursos que facin que es posi a la defensiva o que es justifiqui. Convé més facilitar que l’usuari contrasti opcions que oferir solucions absolutes i reduccio-nistes. Per tant, usar l’empatia intentant entendre l’usuari és més útil que opinar, jutjar o intentar convèncer.


L’escolta activa

Suposa l’establiment d’una relació de confiança i respecte amb l’usuari. Així podrem conèixer millor tant pel que fa a les seves emocions, experiències i opinions respecte als tractaments.

Escoltar implica observar (usar la mirada per «escoltar»), significa atendre, centrar-se en l’altre pacientment i suposa un cert «buit de si», de les coses pròpies i dels preju-dicis (acceptant-los es neutralitza la seva força). L’escolta activa és aquella que no només posa l’orella, sinó que fa saber a l’altre que és escoltat, que se l’entén.

És important escoltar activament perquè:

• Els altres sentin la confiança necessària per a ser sincers amb nosaltres

• La persona que ens parla se sent valorada

• Té efectes tranquil·litzants i facilita que s’eliminin tensions

• Afavoreix una relació positiva amb el nostre interlocutor

• Permet arribar al fons dels problemes

• Generem respecte cap a nosaltres en qui ens parla

Això facilita l’establiment d’un vincle, element essencial per treballar amb les persones. L’usuari s’ha de sentir reconfortat després de la visita i acompanyat en el seu procés.

Algunes tècniques que faciliten l’escolta activa es presenten en aquest quadre adaptat de la Programació neurolingüística en entorns educatius. Prisma. Formació psicope-dagògica.

Tècniques Objectius Procediment Exemples

Mostrar interès

Clarificar

Parafrasejar (respostes mirall)

Comunicar interès Afavorir que parli l’altre

Aclarir el que s’ha dit

Obtenir més informació

Ajudar a observar altres punts de vista

Cal demostrar a l’altre que l’entenem el que ens està dient

El que està passant

Verificar el significat

No estar en d’acord ni en desacord

Utilitzar paraules neutrals

Preguntar

Demanar que aclareixin allò que no hem entés

Repetir les idees i fets bàsics que ha dit l’altre

Pots explicar-me més sobre això?

– I tu que vas fer en aquell moment ?

– Des de quan esteu preocupats?

«Llavors, per a tu el problema és una tonteria»

«El que m’estàs dient és que…»


Entrevista motivacional

L’entrevista motivacional és un tipus d’entrevista centrada en el pacient que l’ha d’aju-dar principal i fonamentalment a explorar i resoldre les ambivalències i contradiccions entorn a la seva conducta i promoure estils de vida més saludables.

Tanmateix, perquè hi hagi motivació o desig de canvi és necessari que la persona vegi que en traurà un benefici i que hi ha possibilitats d’aconseguir-ho. Tot i que existeixen altres models d’entrevista (coercitiu, augmentatiu, persuasiu) destaquem les diferèn-cies bàsiques entre entrevista informativa i entrevista motivacional centrada en el pa-cient.

Prochaska y Diclemente, (1983) varen descriure el conegut model d’estadis del can-vi anomenat també roda del canvi. Aquelles persones que aconsegueixen una millora en els seus estils de vida passen a través de una sèrie d’estadis, cada un amb una actitud mental i un tipus de motivació diferents.

Empatitzar

Resumir

Mostrar que entenem els seus sentiments

Ajudar a que l’altra persona sigui més conscient del que està sentint

Revisar tot el que s’ha parlatResumir i fer una conclusió dels fets i de les idees més importants

Mostrar comprensió i posar-se en el lloc de l’altre

Repetir els fets i les idees més importants de la conversa

«Suposo que ho estan passant molt malament i no poden parlar-ho amb ningú…»

«Llavors, si no t’he entès malament…»

Estimula la motivació per passar a l’acció

Afavoreix i ajuda a la reflexió

Resumeix els punts de vista

Actua col·laborant per ajudar a decidir el canvi

És d’aplicació progressiva

Dóna consells experts

Intenta persuadir

Actua amb autoritat

És ràpid

Models d’entrevista informativa i motivacional

Model informatiu Model motivacional


• En qualsevol procés de canvi la persona gira vàries vegades al voltant del procés abans d’aconseguir un canvi estable

• En la pràctica clínica s’observen daltabaixos en la posició que va ocupant el paci-ent en el continu de la roda del canvi respecte a hàbits de salut insans

• Cada estadi registra una actitud mental diferent i implica un tipus de motivació tam-bé diferent

Estadis del canvi

Precontemplació

En aquesta fase la persona no veu, o no vol veure, cap problema en la seva con-ducta com ho demostren frases del tipus «d’alguna cosa s’ha de morir», «jo sóc fort i a mi l’alcohol no em fa mal», «el meu avi va morir amb 95 anys i fumava», «el cànnabis és terapèutic», «jo controlo»...

Contemplació

En aquesta fase la persona comença a tenir alguns dubtes sobre la seva conduc-ta. Comença a sospesar els pros i contres, tot i que no es veu encara amb ànim d’intentar un canvi: «hauria de deixar el tabac perquè porto molts anys fumant» o «hauria de fer més exercici però m’avorreix».

Determinació

En aquest moment de la roda la persona decideix intentar un canvi i requereix tenir confiança en poder controlar la nova conducta: «el dia del meu aniversari deixaré de fumar».

Canvis

En aquesta fase es posa en pràctica la decisió presa.

Manteniment

La persona ha de concentrar-se activament en mantenir el canvi i consolidar-lo ja que les temptacions (atracció per la conducta antiga) estan presents.

Recaiguda

Es torna a la conducta anterior i a estadis anteriors, precontemplació o contem-plació.


En el cas d’adolescents i joves que acudeixen al SIAD de l’SPOTT la majoria es troben en els dos primers estadis: l’estadi de precontemplació i alguns en el de contemplació.

L’ajut que el professional pot oferir als seus pacients consisteix en facilitar avan-ços cap al següent estadi coneixent que tenen necessitats i característiques diferents en cada un d’ells. Podem identificar en quina fase del procés es troba i ajudar-lo a anar transitant dins del cercle cap al canvi d’hàbits i el seu manteniment.

La confidencialitat

La confidencialitat és el caràcter privat que ha de tenir la informació aportada durant la consulta. És un element fonamental perquè la persona dipositi la seva confiança en el professional que l’atén.

És important que clarifiquem als usuaris que és confidencial i que no ho és en el mo-ment de la primera entrevista. Entre els joves és freqüent que no realitzin consultes per la manca de confiança i por de que s’expliqui als pares allò que ha dit als professionals.Per tant, cal deixar molt clar aquest tema i el dret a la seva intimitat sobretot si es trac-ta de temes tant privats i personals com el consum, les relacions sexuals, etc.

Així mateix, també hem de tractar totes les dades proporcionades amb la política de protecció de dades conforme a la legalitat vigent, tant en les consultes on-line com en les telefòniques o presencials.

2. Les claus per a l’èxit del servei. Els obstacles: com evitar-los i superar-los

En el treball preventiu intervé tota la comunitat, els diferents agents, sectors, àmbits i disciplines professionals que aporten una visió complementària d’una mateixa realitat. La coordinació entre tots els recursos existents al territori que treballen d’una manera o altra l’àmbit de les drogodependències és una necessitat organitzativa cabdal. Fer un treball transversal i en xarxa ens permetrà un desenvolupament de processos que doni respostes globals i adaptades a la realitat de cada municipi.

El treball en xarxa que proposem en aquesta guia ha de permetre potenciar l’inter-canvi d’experiències i l’aprofitament dels diferents recursos i agents del territo-ri vinculats amb el nostre àmbit.

En qualsevol cas, un objectiu clau del SIAD és fomentar aquest treball en xarxa i im-pulsar-lo dins d’un marc de permanència i de continuïtat a través de vàries actuacions.

• Xarxes territorials o d’altres àmbits.

• Realitzar contactes amb tècnics en drogodependències d’altres municipis, amb la finalitat de conèixer altres experiències en aquest àmbit, així com coordinar-se amb els mateixos per realitzar projectes cooperativament.

• Col·laboració del servei amb la Xarxa Local de Prevenció de les Drogodependèn-cies de la Diputació de Barcelona.


Per visibilitzar i valorar la intervenció convé elaborar la memòria del servei. Sovint és un document6 necessari per reflectir allò que ha succeït amb la nostra intervenció. Així mateix, segons com, compleix una funció fiscalitzadora i d’avaluació final i determina la continuïtat o no del servei. És un element on queda recollit el desenvolupament del servei i els seus resultats.

En qualsevol cas, s’ha de tenir present a qui s’adreça el document. Pot dirigir-se a polítics, tècnics o a la població en general i, per tant, és convenient considerar si han de ser diferents documents segons els receptors i de quina manera es publicaran els resultats per preveure si es farà de forma escrita o a través d’una presentació pública.

La memòria ha de visibilitzar la coherència entre la missió (es decideix que es vol crear el SIAD al municipi), la justificació (per aquest motiu), els objectius (per acon-seguir això), les accions (es fan les següents activitats), l’avaluació (mirar quins resul-tats es produeixen), les conclusions (valorar per a que ha servit durant el primer pe-ríode de funcionament) i les propostes (finalment plantejar alternatives o altres coses a fer per seguir endavant i millorar els processos)

L’esquema de la memòria hauria de contemplar els següents aspectes:

• Descripció del punt de partida. Es tracta de descriure la situació inicial i com es volia incidir amb el projecte. S’han de descriure dades sobre la problemàtica, la població, el territori, etc.

• Descripció del projecte. En aquest apartat cal realitzar una breu descripció del servei especificant els objectius.

• Anàlisi de l’execució. Es descriurà el desenvolupament del projecte, les estratègies, metodologia, activitats realitzades, el canvis i incidències produïdes, els objectius assolits.

• Informe d’avaluació. En aquest apartat es reflexa l’avaluació del servei.

Entre els factors interns que dificulten el disseny i la implementació del SIAD destaquen els següents:

• La falta d’objectius clars respecte al treball preventiu en drogodependències a treballar amb la comunitat.

• La manca de comunicació entre els agents de la comunitat relacionats amb la prevenció i l’atenció a les persones.

• La manca de motivació per al treball comunitari.

Com a factors externs dificultadors destaquen els conflictes entre el caràcter vertical i jeràrquic de certes institucions i el caràcter horitzontal de moltes organitzacions comunitàries i les polítiques públiques de caràcter assistencialista.

6. Annex 6: Model de memòria del SIAD


Per tal de garantir l’èxit en la intervenció és important incloure una visió integral de la problemàtica social de les drogodependències. Per altra banda, la intervenció ha de tenir un caràcter plenament participatiu i que garanteixi al màxim la sostenibilitat del servei, procurant la diversificació de les fonts financeres.

Influir en la orientació de les polítiques en el camp de les drogodependències al mu-nicipi és molt complicat, però no per això menys important, sinó al contrari, és un dels objectius més buscats per la majoria de projectes socials i en concret d’aquest.

Model d’entrevista a informants clau

1. Percepció de consum

a) Quina és la seva percepció sobre el consum de drogues a ?

b) Al llarg de l’any, hi ha moments (ex.: certes festes) o èpoques (ex.: períodes tu-rístics) que modifiquen els patrons de consum habituals?

c) Diria que a ? es prenen més drogues que a altres llocs?

d) Quins col·lectius consumeixen més drogues a ?

e) Quines són les més consumides a (alcohol, porros, cocaïna...)?

2. Percepció de problemes

a) A li sembla que el consum de drogues ocasioni problemes?

b) En cas afirmatiu: pensa que ocasiona pocs, bastants o molts problemes?

c) Diria que n’ocasiona igual, més o menys que en altres llocs semblants?

d) Quins són els problemes més freqüents que ocasiona el consum de drogues a ?

e) Quins sectors de la població de es veuen més afectats per aquests problemes?

f ) Hi ha locals (bars, discoteques, etc.) que generin problemes en aquest sentit?

g) A les festes populars hi solen haver problemes derivats del consum d’alcohol o altres drogues?

h) Vol afegir alguna cosa més relacionada amb els problemes causats per les dro-gues a ?

3. Percepció del compliment de la normativa legal sobre les drogues

a) Li sembla que, en general, a es respecta la normativa legal referents a la venda d’alcohol i de tabac als menors d’edat?

Annex 1


b) Li sembla que a es respecta la prohibició de no fumar als llocs assenyalats per la llei?

c) Què ens pot dir de la conducció sota els efectes de l’alcohol (i/o d’altres drogues a ?

d) Què ens pot dir del consum d’alcohol o altres drogues a la via pública ? (Hi ha «botellón»? Hi ha llocs on se solen reunir joves per consumir «porros» o altres drogues?)

e) Vol afegir alguna cosa més sobre les drogues i les lleis a ?

4. Dades objectivables de que puguin disposar

a) En funció de la persona entrevistada, demanar si pot facilitar dades objectiva-bles que recolzin les seves impressions.

5. Opinió sobre les respostes que caldria donar (què s’hauria de fer?)

a) Coneix la iniciativa de posar en marxa un Servei d’informació i assessorament (independentment de quina sigui la resposta, demanar què li sembla que s’hagi pres aquesta iniciativa).

b) Què pensa que caldria de fer a per fer front als pro-blemes existents relacionats amb el consum de drogues i per evitar que s’esten-guin o que n’apareixin de nous?

c) Qui pensa que hauria de fer tot això? De qui és responsabilitat?

6. Percepció de les possibilitats i disposició de col·laboració amb el SIAD per part del col·lectiu al que pertany o representa la persona entrevistada.

a) Diria que el sector professional (o el servei o l’entitat) al que pertany o represen-ta, podria col·laborar d’alguna manera en la prevenció dels problemes relacio-nats amb el consum de drogues a ?

b) Si la resposta anterior és afirmativa: quines coses podrien fer o en què podrien ajudar o col·laborar? Si és negativa: per què ho diu? Què li fa pensar això?.

c) Com valora la disposició del col·lectiu al que pertany o representa, per impli-car-se i col·laborar en la prevenció de les drogodependències?

d) En funció de la resposta a la pregunta anterior, preguntar, si s’escau: com es po-dria augmentar la disposició del col·lectiu al que pertany o representa per col-laborar en la prevenció de les drogodependències?

Annex 2

Model d’entrevistes del SIAD per a joves i famílies i professionals

Els models que es mostres a continuació estan basats en les entrevistes que realitzen els professionals del SIAD – Centre SPOTT, i són una proposta que es poden adaptar en funció de les necessitats de cada cas.

Model d’entrevistes del SIAD per a joves i famílies

Dades de contacte Data:

Nom i cognoms:

Telèfon:

Població:

Qui demana informació

Jove Mare Pare Altres

Motiu de la demanda:

Qui l’ha orientat cap al nostre servei

CAP S. Socials CSM

Internet Coneguts Altres

Informació del jove

Home Edat Amb qui viu

Dona


En relació al consum

Substància que ha motivat la consulta:

Freqüència / dosis

Consciència

Substàncies

Diari Caps de Esporàdic Edat d’inici

problemàtica

setmana

consum

del jove

Tabac

Cànnabis

Alcohol

Ketamina

Cocaïna

Altres

Com s’ha assabentat la família del consum:

Àmbit familiar

Genograma

Relacions familiars1

Antecedents familiars2


Situació legal3

Antecedents

Situació actual

Àmbit salut

Problemes físics

Problemes psicològics

Consultes a d’altres professionals

Àmbit escolar/ laboral

Escolaritzat Problemàtica Laboral

Rendiment Conducta Absentisme

Oci i temps lliure

Grups d’amics


Pla de treball

Seguiment SIAD Derivació CAS Derivació altres recursos

1. Antecedents familiars: antecedents de consum de substàncies, trastorns de salut mental, o/i altres aspectes que considerem importants a destacar. 2. Relacions familiars: existència de conflicte important o no, entre quins membres, amb qui té més bona vinculació l’adolescent/jove i perquè, grau de confiança amb els progenitors i/o altres. 3. Situació legal: mesures alternatives a la sanció administrativa, multa, altres.És important recollir amb l’adolescent/jove la seva motivació: per quin motiu acut, quina és la demanda, si ell creu que té un problema i quin creu que és el problema.

En el cas de la família pot aportar moltes dades a nivell de salut actual i de la infantesa, així com el comportament dins el nucli familiar i d’altres dades que necessitem aclarir.


Model d’entrevistes del SIAD per a professionals

1. Dades del professional Data:

Nom i cognoms:

Professió:

Servei:

Població:

Telèfon:

Adreça electrònica:

2. Demanda del professional

Motiu de la demanda:

Demanda que realitza el professional

Orientació derivació a Recurs

Orientació pautes per abordar el cas

Altres. Quina?


3. Situació/problema


Home Dona Edat

Nom i cognoms:

Població:

En relació al consum

Substància que ha motivat la consulta:

Freqüència / dosis

Consciència

Substàncies

Diari Caps de Esporàdic Edat d’inici

problemàtica

setmana

consum

del jove

Tabac

Cànnabis

Alcohol

Ketamina

Cocaïna

Altres

Àmbit familiar

Genograma


Situació legal3

Antecedents

Situació actual

Àmbit salut

Problemes físics

Problemes psicològics

Consultes a d’altres professionals

Àmbit escolar/ laboral

Escolaritzat Problemàtica Laboral

Rendiment Conducta Absentisme

Demanda usuari

Relacions familiars1

Antecedents familiars2

Suport familia


4. Acords/orientacions Pla de treball


Sí No On?

Pla de treball

Seguiment SIAD Derivació CAS Derivació altres recursos

1. Antecedents familiars: antecedents de consum de substàncies, trastorns de salut mental, o/ i altres aspectes que considerem importants a destacar. 2. Relacions familiars: existència de conflicte important o no, entre quins membres, amb qui té més bona vinculació l’adolescent/jove. 3. Situació legal: mesures alternatives a la sanció administrativa, multa, altres.

Annex 3

Model diagrama de Gantt

El diagrama de Gantt o diagrama de barres inventat per l’enginyer nord-americà Henry L. Gantt, és una representació gràfica que ens permet visualitzar l’estat d’un projecte.

A l’actualitat hi ha al mercat un ampli ventall de programes que faciliten la formalització de diagrames - MicroSoft Project.

MesosTasques

Gener Febrer Març Abril Maig

Diagnòstic

Sessions

de coordinació

Redacció projecte

Presentació

Difusió

Annex 4

Model recull de l’activitat del SIAD

Model d’enquesta de satisfacció del SIAD

Servei d’informació, assessorament i prevenció en drogues: una proposta de model funcional

Enquesta de satisfacció del SIAD

L’enquesta és anònima i la vostra opinió ens ha de servir per millorar la nostra atenció i servei

Edat: Sexe: Consulta: Usuari:

De 12 a 17 anys Home Telefònica Familiar

De 18 a 24 anys Dona Presencial Professional

De 25 a 40 anys Afectat

De 41 a 65 anys Altres

Més de 65 anys

Aspectes generals

1. Com ha conegut el nostre servei:

• Per un professional

• Per la difusió del servei

• Per una altre usuari

• Altres

Annex 5


2. Sisplau, valori de l’1 [molt malament] al 6 [molt bé] les següents qüestions:

Valoració

1 2 3 4 5 6

S’ha sentit ben atés?

Se li ha donat resposta a la seva demanda?

Estat i adequació de les instal·lacions

Té bona difusió el nostre servei?

És fàcilment accessible?

El temps d’espera fins a ser atès és adequat?

Creu que l’horari és suficient?

Aspectes globals

Valoració

1 2 3 4 5 6

Quina és la valoració del servei?

Què podem fer per millorar la nostra atenció?

Model de memòria del SIAD

Annex 6

Memòria del Servei d’informació i

assessorament en drogues

2013

AjuntamentServei de Serveis Socials


Index

1. Presentació

2. Introducció. Descripció de la missió i continguts del Servei.

• Marc de referència. Breu descripció del marc social, econòmic, etc. anomenant els aspectes rellevants relacionals amb la temàtica del Servei.

• Justificació tècnica. Descripció de les necessitats del municipi i quina ha estat la situació de partida que fonamenta la creació del servei.

3. Objectius. Anomenar els objectius generals. Perquè volem intervenir, allò que es-perem obtenir. Objectius específics.

4. Descripció de les actuacions realitzades. Descriure com s’han organitzat i de-senvolupat les activitats, nivell de participació i si s’han complert els terminis establerts.

5. Avaluació. Utilitzar indicadors quantitatius i qualitatius. Caldrà omplir els apartats

• Avaluació del procés. Com s’ha implementat el servei, l’ús de recursos i mitjans municipals, coordinació amb d’altres professionals. Plantejament de la seva pos-ta en marxa i analitzar les dificultats i els elements facilitadors.

• Avaluació dels resultats. Grau d’assoliment dels objectius planejats i objectius obtinguts.

• Avaluació de l’impacte. Comparar amb la línia base establerta en l’inici a través del diagnòstic de necessitats i que va justificar la creació del servei.

6. Conclusions i propostes de millora. Es tracta de reflexionar sobre els resultats avaluats i a partir d’aquestes conclusions elaborar propostes de millora. Ens podem preguntar:

• Quins beneficis ha aportat el servei al municipi?

• Fortaleses i debilitats del servei

• Quins són els resultat mes rellevants de l’avaluació?

7. Bibliografia. És important incloure a la memòria tota la documentació que hagin generat les activitats del servei: difusió, material, enquestes...

Model document de confidencialitat

El menor

amb DNI o NIF i el seu pare/mare o representant

legal

amb DNI o NIF autoritza i està d’acord de forma

expressa, que els professionals del Servei facilitin la informació a

en la que constin les dades personals,

així com els referits a la seva evolució, pronòstic i pla terapèutic continguts en la his-

tòria clínica, tant de forma oral com escrita.

Signatura interessat Signatura pare/mare o tutor Signatura professional

de de

Nota: D’acord amb la normativa vigent sobre la protecció de dades personals únicament facilitarem in-formació del pacient a persones expressament autoritzades* (Llei orgànica 15/1999 i Llei orgànica 41/2002).

* Serveis Socials, centres de salut mental, DGAIA, centres hospitalaris, CAS, centres d’atenció primària, centres educatius.

Els pares, tutors, i en general aquelles persones físiques o jurídiques que ostenten la pàtria potestat so-bre els seus fills o tutelats, exerceixen legalment la representació d’aquesta mentre no siguin majors d’edat o hagin estat emancipats, per tant, qualsevol trasllat o facilitació d’informació relacionada i/o re-ferent al menor a altres entitats, centres o administracions publiques haurà de comptar inexcusablement amb el consentiment exprés i per escrit dels seus representants legals.

Tanmateix, els pares i tutors tenen el dret i el deure de conèixer qualsevol tipus d’informació relativa a la situació del menor al seu càrrec, poden reclamar de les administracions que se li faciliti i/o informi de tot allò que afecte a la salut i desenvolupament social i personal dels seus fills o tutelats menors.

Conseqüentment els pares, tutors i aquelles organitzacions que tenen al seu càrrec menors d’edat no eman-cipats, responen solidàriament dels danys i perjudicis que hagin estat ocasionats per aquests menors.

Artícle 162 del Codi Civil. Llei 25/2010 del Libre II del Codi Civil de Catalunya.

Artícle 155 de la Llei 9/1998 de la Generalitat de Catalunya. Artícle 61 de la Llei 5/2000 de responsabi-litat penal dels menors.

Annex 7


Consentiment informat a tercers. Adults

El sotasignant

amb DNI o NIF

autoritza i està d’acord de forma expressa, que els professionals del Servei facilitin la

informació en la que

constin les dades personals, així com els referits a la seva evolució, pronòstic i pla

terapèutic continguts en la història clínica, tant de forma oral com escrita.

Signatura

de de 20

Nota: D’acord amb la normativa vigent sobre la protecció de dades personals únicament facilitarem in-formació del pacient a persones expressament autoritzades* (Llei orgànica 15/1999 i Llei orgànica 41/2002).

* Serveis socials, centres de salut mental, DGAIA, centres hospitalaris, CAS, centres d’atenció primària, centres educatius.

Glossari

Avaluació: és el procés d’identificar, obtenir i proporcionar informació útil i descripti-va sobre el valor i el mèrit de les metes, la planificació, la realització i l’impacte de la nostra feina.

Competència personal: és un conjunt de capacitats, conductes i estratègies, que permeten a la persona construir i valorar la seva pròpia identitat, actuar competent-ment, relacionar-se satisfactòriament amb altres persones i afrontar les demandes, els reptes i les dificultats de manera efectiva.

Competència professional: es refereix a la construcció social d’aprenentatges sig-nificatius i útils per al desenvolupament productiu en una situació real de treball que s’obté, no només a través de la instrucció, sinó també, i en gran mesura, mitjançant l’aprenentatge per l’experiència en situacions concretes de treball.

Comunitat: conjunt format per les persones, entitats i entorn físic sobre el que inci-deixen la gestió municipal i el conjunt d’actuacions dutes a terme per l’ajuntament.

Diagrama de Gantt: gràfic de barres per establir la seqüència d’un projecte.

Eficàcia (objectius): grau en el qual una determinada intervenció, procediment o servei, desenvolupats en condicions habituals (reals) assoleix els resultats que pretén assolir.

Efectivitat (resultats): una intervenció es efectiva en la mesura que té algun efecte positiu tingui o no relació amb els objectius previstos.

Eficiència (recursos): està relacionada amb el màxim aprofitament i optimització dels recursos disponibles. Per valorar l’eficiència s’ha de tenir en compte no només els efectes de la intervenció sinó també els recursos invertits.

Empatia: capacitat o habilitat per reconèixer comprendre i valorar els sentiments i emocions dels altres.

Escolta activa: demostrar predisposició per escoltar als altres centrant l’atenció en l’interlocutor/a i en el seu missatge, oferint un clima que faciliti la seva comunicació prestant atenció tant al llenguatge verbal com al no verbal per comprendre el missat-ge i la seva globalitat.

Grups focals: focus group en anglès, és una tècnica qualitativa que consisteixen recollir informació a partir de la interacció entre un petit grup de persones al voltant d’un tema determinat. Aquesta tècnica permet a través de les discussions i opinions conèixer com pensen els participants respecte a un assumpte o tema determinat.


Indicador d’avaluació: variable, susceptible de ser mesurada directament que permet examinar una situació abans de començar qualsevol intervenció preventiva, fixar-ne els objectius, i la final valorar els resultats obtinguts sobre la base dels objectius inici-alment marcats.

Informants clau: es tracta de persones que per la seva situació dins de la comunitat són capaces d’aportar informació rellevant.

Mètode: conjunt de procediments que se segueixen en una investigació o en un pro-grama d’intervenció i en les que s’explicita la forma en què aquestes actuacions s’han de desenvolupar.

Metodologia: ciència que estudia els mètodes o procediments utilitzats per assolir objectius concrets. No s’ha de confondre amb el terme mètode, malgrat que errònia-ment la paraula metodologia s’empra freqüentment en lloc de mètode.

Model anglosaxó: actualment és el model de consum de caps de setmana en joves d’Espanya. Les begudes d’alta graduació es consumeixen en soledat o petits grups que no formen part de l’escenari social familiar o de les celebracions. Es produeixen intoxicacions agudes i excessos que poden ser greus. Sovint la intoxicació aguda es l’objectiu que es persegueix.

Model mediterrani: consum clàssic propi del nostre país i de l’àrea Mediterrània. L’inici del consum es produeix en edat primerenca en un ambient familiar i social per-missiu i estimulador del consum. La persona que no consumeix es considera estranya. Es consumeixen begudes de baixa graduació que va argumentat amb l’edat de les persones. Hi han diferències entre sexes, de manera que un abús social i públic és tolerant en els homes però no en les dones.

Població diana: grup de persones a les quals s’adreça una activitat o servei.

Prevenció: la prevenció de la salut o prevenció de la malaltia és qualsevol activitat de salut pública dirigida a reduir la càrrega de la mortalitat o la morbiditat deguda a una determinada malaltia en una població o subpoblació humana. En drogodependències hi han diferents nivells de prevenció. La d’intervenció preventiva pot esdevenir univer-sal, selectiva, indicada o determinada.

Procés: seqüència d’activitats interelacionades orientades a obtenir un resultat espe-cífic a partir de certes aportacions que van afegint valor.

Recursos: béns materials i immaterials susceptibles de ser emprats en qualsevol procés.

Satisfacció dels ciutadans: grau en que els serveis rebuts pels ciutadans es corres-ponen amb les seves expectatives prèvies.

Sostenibilitat: possibilitat de continuïtat del projecte més enllà del període previst. Especialment després que desapareguin les principals fonts de finançament inicials.

Referències bibliogràfiques

Alonso, C., sAlvAdor, T., suelves JM., Jimenez r., mArTinez i., Prevención de la A a la Z. Glosario sobre prevención del abuso de drogas. CEPS – Centro de Estudios sobre Promoción de la Salud, 2004

ClAyTon, R. R, «Transitions in drug use: Risk and protective factors». En M Glantz y R Pickers (eds). Vulnerability to drug abuse (pp 15-51) Washington DC American Psycho-logical Association, 1992.

dipuTACió de BArCelonA. La informació juvenil. Una aposta per la qualitat i el treball en xarxa. Àrea d’Igualtat i Ciutadania. Barcelona, 2005.

dipuTACió de BArCelonA. Document marc. Xarxa Local de Prevenció de les Drogode-pendències: un compromís institucional i social. Barcelona, 2006

dipuTACió de BArCelonA. Agents d’igualtat de gènere: una nova professió. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Igualtat i Ciutadana, 2. Barcelona, 2007

dipuTACió de BArCelonA. Centres d’informació i recursos per a dones. Una proposta de model funcional i de gestió. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Igualtat i Ciutada-na, 1. Barcelona, 2007

dipuTACió de BArCelonA: Programes preventius de les drogodependències. Guia d’ava-luació. Col.lecció Documents de Treball. Sèrie Benestar Social, 4. Barcelona, 2008

dipuTACió de BArCelonA. Gestió dels serveis socials locals: Manual Bàsic de Referència. Àrea de Benestar Social. Barcelona. 2000.

IMIS i dipuTACió de BArCelonA. Planificació general de la Oficina Tècnica de prevenció de Drogodependències d’Igualada (OTDI). Igualada. 2010. (Document de treball).

dipuTACió de BArCelonA. Orientacions pera la suport local al benestar de les famílies al llarg de la vida. Projecte «noves famílies, noves politiques». Col·lecció: Documents de Treball. Sèria Benestar Social, 11. Barcelona, 2010.

dipuTACió de BArCelonA. Detecció i intervenció del consum de drogues en menors d’edat. Guia per a l’elaboració d’un protocol d’actuació en l’àmbit municipal. Col·lecció: Documents de Treball. Sèrie Benestar Social, 12. Barcelona, 2010.

dipuTACió de BArCelonA. Estrategias de intervención en el ámbito familiar. Guia para promover la impliación y la participación de la família en los programas preventivos. Àrea d’Atenció a les persones. Barcelona, 2011


FolCh i CAmArAsA, lluís, FolCh i soler, l., FolCh i soler, J. Educar els fills cada dia és més difícil. Eumo Editorial. Bacelona, 1994.

Funes ArTiAgA, JAume. Educar en la adolescencia. 9 ideas clave. Editorial Graó. Barce-lona, 2010

GArAu, J. «La qualitat dels serveis socials». Alimara. Revista de Treball Social, 37. Bar-celona, 1996

generAliTAT de CATAlunyA. Guia Assessorament Telefònic i en Línia. Departament de Salut. Barcelona, 2009

generAliTAT de CATAlunyA. Actuacions preventives a l’adolescència. Guia per l’atenció primària de salut. Departament de Salut. Barcelona, 2005

generAliTAT de CATAlunyA. Llibre blanc de la prevenció a Catalunya: consum de drogues i problemes associats. Departament de Salut. Barcelona, 2008

JAner, merCè. 2010. Taller de formació Gestió de projectes, aspectes tècnics i relaci-onals. Barcelona, 2010 (material no publicat)

JunTA de AndAluCiA. Manual para la prevención comunitaria de las drogodependenci-as y adicciones en Andalucia. Dirección General para las Drogodependencias y Adic-ciones. Sevilla, 2006

minisTerio de sAnidAd y políTiCA soCiAl. Plan Nacional de Drogas. Estratègia Nacional sobre Drogas 2009-2016. Madrid, 2009

promoCió i desenvolupAmenT soCiAl (PDS). Què podem fer els Serveis Bàsics d’Atenció Social Primària davant les Drogodependències? Barcelona, 1998

MonTero, M. «El fortalecimiento en la comunidad, sus dificultades y alcances». Inter-vención Psicosocial, vol 13, núm. 1, pag 5-19. 2004

NirenBerg, O. Programación y evaluación de proyectos sociales. Aportes para la raci-onalidad y la transparencia. Ed. Paidos, Tramas Sociales. Buenos Aires, 2003

mAssons, m. TeresA 1997. Teoria i pràctica de l’avaluació de serveis socials. Eines de Treball Social, 1. Diputació de Barcelona. Servei de Serveis Socials. Barcelona, 1997

Webs d’interès

www.diba.es/web/benestar/spott/siasd_sf

El Servei d’informació i assessorament sobre drogues (SIAD) del Centre SPOTT de la Diputació de Barcelona, és un espai de suport, contenció i orientació mitjançant una consulta telefònica i/o presencial, adreçat a adolescents, joves, mares, pares i profes-sionals que intervenen amb aquests col·lectius.

http://drogues.gencat.cat

Canal Drogues de la Generalitat de Catalunya. Espai de referència, comunicació i in-tercanvi d’informació sobre el consum de drogues adreçat tant a la ciutadania com als professionals.

www.liniaverda.org/

La Línea Verda és un servei d’informació, orientació i acollida permanent sobre dro-godependències de la Generalitat de Catalunya.

www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/serveis-a-la-persona/salut/dro-gues-informacio-i-assessorament

Ofereix un servei d’informació i assessorament sobre qualsevol ús/abús de substàn-cies. Dóna orientació i assessorament professional sobre problemes derivats del con-sum de drogues legals i/o il·legals, tant als consumidors com als seus familiars o a persones del seu entorn (mestres, amics, etc.).

www.sobredrogues.net

Projecte d’àmbit comunitari de l’Ajuntament de Granollers que pretén ser una servei d’informació, atenció i orientació en totes aquelles qüestions que tenen relació amb el consum de drogues.

http://www.barcelonesjove.net/mapajove/2741/Serveis%20Orientaci%C3%B3%20per%20a%20persones%20Drogodependents

Punt d’informació i atenció a drogodependències de l’Agència de Salut Pública del Consorci Sanitari de Barcelona, que ofereix informació a les persones amb problemes derivats de l’alcohol i altres drogues i als seus familiars.

www.pnsd.msc.es/Categoria3/prevenci/ForoSociedad.htm

Grup de Treball «Família» del Foro de la sociedad ante las drogas del Plan Nacional sobre Drogas.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/serveis-a-la-persona/salut/drogues-informacio-i-assessorament

Ajuntaments amb serveis d’informació i assessorament en drogues

• Ajuntament de Granollers

• Ajuntament d’Igualada i Consell Comarcal de l’Anoia

• Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia

• Ajuntament de Vilafranca del Penedès

• Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

• Mancomunitat de la Vall del Tenes

Gerència de Serveis de Benestar Social Pg. de la Vall d’Hebron, 171Recinte Mundet - Edifici Serradell Trabal - 4a planta08035 BarcelonaTel. 934 022 160Fax 934 022 496www.diba.cat/[email protected]