GUIÓ PRÒXIM I MITJÀ ORIENT

UNITAT 18 – LA FI DELS IMPERIS COLONIALS

Apartat 1.1 I 1.2 - CONTEXT IDEOLÒGIC - Augment dels grups nacionalistes dels països sotmesos als imperis colonials

- Participació a la Primera Guerra Mundial i suport dels països d’occident als grups

d’alliberament dels seus països enemics.

- Defensa del dret d’autodeterminació dels pobles tant des de l’òrbita socialista (URSS i

partits socialistes de les democràcies) com des dels països liberals (programa de pau

mundial del president Wilson)

- Reivindicacions dels moviments nacionalistes:

o Augment de l’explotació econòmica per part de les metròpolis castigades per

la crisi d’entreguerres.

o Desequilibris econòmics i demogràfics amb la imposició dels models

occidentals a les seves colònies: superpoblació, canvi en el model de

subsistència i dels sectors econòmics tradicionals en favor dels models

d’explotació.

o Presa de consciència de l’activisme polític i la marginalitat enfront del poder

polític de les potències colonitzadores.

o Naixement dels moviments de reivindicació de la cultura, religió i racialitat

autòctones enfront de les imposades: organitzacions panàrabs, panafricanes,

panasiàtiques,…

- Reclamació de la necessitat d’aplicar els valors de democràcia, antifeixisme i anti-

racisme que defensava el bloc aliat durant la Segona Guerra Mundial als territoris

colonials que a més a més van col·laborar en la victòria.

- Negociació amb els moviments d’alliberament nacional en base a les postures de

l’ONU i de l’opinió pública.

- Joc d’interessos de les dues potències enfrontades durant la Guerra Freda:

recolzament als moviments d’alliberament nacional per tal de situar-los en l’òrbita

comunista o en la socialista. Equilibri de la teoria del dòmino.

Apartat 3- LA DESCOLONITZACIÓ DEL MÓN ÀRAB Teoria per països en el bloc

UNITAT 19 – UN MÓN EN CRISI

Apartat 1.2- LA CRISI ENERGÈTICA - Crisi monetària a inicis de la dècada dels 70: desaparició del sistema financer

internacional acordat a Bretton Woods (1944)

- Iniciativa del líder libi Gaddaffi, integrant de l’OPEP, de duplicar el preu del barril de

cru sabedor de la dependència dels països

desenvolupats respecte del petroli, tant com a font

d’energia com a matèria primera.

- El petroli es converteix en una arma de pressió

política arran de la guerra del Yom Kippur (1973) que

enfrontava Israel amb Egipte i Síria. L’augment del

preu es dispara i encara ho farà més amb la suspensió

de les importacions iranianes per la caiguda del sha.

-

Teoria per països en el bloc

Apartat 2.1- LA SEGONA GUERRA FREDA

A mitjan dècada dels setanta, la tensió entre els blocs torna a augmentar, creix la cursa

armamentística i amb els països del Tercer Món en plena guerra de guerrilles pel relleu dels

règims resultants de la descolonització, les dues potències s’immiscueixen definitivament en

els afers interns dels països asiàtics, africans i sobretot de la zona petroliera per excel·lència.

L’enfrontament s’inicia a l’Iran:

- 1979 Revolució islàmica que vol derrocar el règim pro-occidental del sha Reza Pahlavi.

Al capdavant el primer dels aiatol·làs, Khomeini, que compta amb l’ajut armamentístic

de l’URSS.

I continua a l’Afganistan:

- 1980 Afganistan, aquí les coses van al revés, els Estats Units recolzen l’integrisme

islàmic mitjançant l’Operació Cicló i l’URSS el règim pro-comunista. A la llarga, els

mateixos guerrillers talibans que va entrenar Estats Units, se li van girar en contra en

forma de règim taliban.

Apartat 4.3 LA INESTABILITAT DEL MÓN ISLÀMIC - El creixement de l’islamisme (1979-1989):

La crisi del petroli va donar majors ingressos als països àrabs que en tenien, però no van

millorar les condicions de vida dels seus habitants i això creava fortes contradiccions entre una

elit governamental molt rica i un poble molt pobre i sense referents tradicionals.

La creació de la república islàmica de l’Iran proporciona un nou model d’estat no laic com el

model europeu, sinó religiós, propi de la zona, que construeix les lleis de l’estat directament

damunt de la xària (llei islàmica dels xiïtes)

Les guerrilles de les repúbliques islàmiques

asiàtiques, Paquistan i Afganistan, recluten els

nous mujaidins, els guerrers d’Al·là.

Un altre model de lluita del pobre i dèbil contra

el ric i opulent, és la resistència palestina que

després de la invasió israelita del Líban va omplir

la zona de camps de refugiats. A aquests camps i

a les franges ocupades de Gaza i Cisjordània es

van iniciar les revoltes conegudes com intifada.

UNITAT 20- EL NOU ORDRE MUNDIAL

Apartat 2.4- LA INESTABILITAT DEL MÓN ÀRAB L’integrisme islàmic s’estén pel nord d’Àfrica i altres zones d’Àsia, sobretot les repúbliques

sorgides de la caiguda i desaparició de l’URSS (Uzbekistan per exemple).

Però la zona més inestable és el Magrib (nord d’Àfrica).

A l’Iraq, la dècada dels 90 viurà les diverses guerres del golf, estira i arronsa entre un dictador

megalòman, Sadam Hussein, i els Estats Units que tenen clarament la zona entre els seus

punts d’interès geoestratègic de primera magnitud.

A l’Afganistan, després de la guerra civil, s’instaura un govern sota control talibà, els Estats

Units no intervindrà fins l’atemptat de les torres bessones de 2001, abans havien mirat cap a

una altra banda, doncs aquests talibans eren els

mateixos que ells havien entrenat i armat per

lluitar contra els comunistes.

Tot i que les forces internacionals van aconseguir

instaurar un règim democràtic encapçalat pel

president Karzai, és un règim inestable i

considerat titella, poc respectat per la població i

que en realitat ha instaurat un govern tribal,

cada senyor de la guerra governa el seu territori

d’influència.

El conflicte palestí viu durant els 90 l’inici de les negociacions per arribar a un acord de pau que

encara no s’ha assolit, però que al 93 semblava que anava per bon camí quan Israel va

reconèixer l’Autoritat Nacional Palestina d’Arafat i li va concedir l’autonomia dels territoris de

Gaza i Cisjordània. Segons el color polític dels primers ministres israelians, demòcrates o

conservadors, les colònies jueves avancen dins del territori palestí o es retiren deixant més

terreny a l’ANP. Ara per ara l’entesa és més difícil perquè al territori palestí, un cop mort el

líder històric Iàssir Arafat, es van enfrontar dos partits, Hamàs i Al-Fath i la situació encara es

va degradar més amb una guerra civil. Així mateix, a Israel governa, el partit més bel·ligerant el

Likud (en la seva versió més conservadora i nacionalista). Mentrestant, les intifades es van

succeint així com la resposta en forma de míssils des d’Israel cap a territori palestí.

Teoria per països al bloc.

ACTIVITATS - Fes una breu descripció dels conceptes i personatges que estan en cursiva i negreta en

el text.

- Llegeix el següent text i explica quines causes s’esmenten en el text per justificar

l’expansió del fonamentalisme islàmic a finals del S.XX

- Fes un eix cronològic del conflicte palestí des de la creació de l’estat d’Israel fins el

2014 ( enfrontaments, negociacions, acords de pau)

- Busca informació i fes una breu descripció sobre l’actual estat de les coses a aquests

països:

o Iran

o Iraq

o Afganistan

o Síria

o Egipte

o Líbia

- Escriu un text argumentatiu que relacioni els següents conceptes:

o Atemptats de l’onze de setembre de 2001

o Guerra contra el terrorisme

o Globalització

o Desestabilització dels països àrabs

o Desigualtats entre països