hi ha connexió entre nietzsche i hitler?

34
ÉS POSSIBLE PARLAR DE NIETZSCHE EN CONNEXIÓ AMB HITLER? Ernst Tugendhat: justificació d’una moral igualitarista INSTITUT GUILLEM CATÀ DE MANRESA Autor: Manuel Villar Pujol Manresa, 18/04/2012

Upload: manel-villar-ies-guillem-cata

Post on 16-Jan-2015

662 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

TRANSCRIPT

Page 1: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

ÉS POSSIBLE PARLAR DE NIETZSCHE EN CONNEXIÓ AMB HITLER?Ernst Tugendhat: justificació d’una moral igualitarista

INSTITUT GUILLEM CATÀ DE MANRESAAutor: Manuel Villar PujolManresa, 18/04/2012

Page 2: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Índex

2

Page 3: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Índice

3

Page 4: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i Hitler

Vegeu Pefil del filòsof en: http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/ernst-tugendhat-brno-republica-checa.html

Ernst Tugendhat Poder i antiigualitarisme en Nietzsche i Hitler (2000), Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002, pàgs. 67-102

4

Page 5: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Com ha estat entès Nietzsche?

A esta apropiación ideológica contribuyó en gran medida el empeño de la hermana del filósofo, Elisabeth Förster-Nietzsche, quien había contraído matrimonio con Bernhard Förster, uno de los portavoces del antisemitismo durante la era Guillermina y fundador de una colonia racista neogermánica en Paraguay. En 1889, tras el fracaso del proyecto y el consiguiente suicidio de su esposo, Elisabeth regresó a Alemania y cuidó de su hermano, ya enajenado, hasta su muerte en 1900, tras la cual decidió ocuparse de su legado y ponerse al frente del Archivo Nietzsche de Weimar. Dado su acceso privilegiado a los manuscritos inéditos del filósofo, e imbuida por las ideas que había defendido su marido, Elisabeth fue artífice de la que pronto iba a ser una de las obras más conocidas y políticamente instrumentalizadas de Nietzsche, La voluntad de poder, pergeñada a partir de un esquema original nietzscheano, de varios fragmentos auténticos descontextualizados y diversas contribuciones de su propia pluma. A excepción de los libros publicados en vida de Nietzsche, hasta la edición crítica del corpus del filósofo llevada a cabo por los italianos Giorgio Colli y Mazzino Montinari a partir de 1967 no se ha dispuesto de una edición fiable y depurada de los escritos póstumos de l autor.

Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, El Acantalido, Barna 2003, pàgs. 272-273

5

Page 6: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Com ha estat entès Nietzsche?

Kurt Tucholsky: “Digues-me el que necessites i jo et procuraré una cita adequada de Nietzsche”.

6

Page 7: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Com ha estat entès Nietzsche?

Nietzsche ha rebut interpretacions des de múltiples punts de vista i ideologies: nacionalistes i feixismes el van tenir com a icona, individualistes i anarquistes, capitalistes i comunistes, postmoderns i heideggerians, nihilistes i fins i tot devots de l’aforisme i la interpretació literària: Nietzsche és com una inesgotable banya de la fortuna del qual lectors apressats –o fins i tot, qui res llegeixen- treuen el primer que troben per esgrimir-lo victoriosos. Llegir a Nietzsche exalta sempre, això sí, a favor o en contra.

Luis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a la escritura, Babelia. El País, 07/04/2012

7

Page 8: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Joan Maragall i Nietzsche

Los hombres son esencialmente desiguales según la fuerza de voluntad que atesoran. Hay el hombre superior, el héroe moral, fuerte, libre, irresistible, que vive la vida en toda su intensidad, ávido de goces y de luchas, dominador valiente y regocijado que lleva en su fortaleza y en su plenitud de vida el signo de la superioridad. (...)

Debajo de estos hay la mayoría, la masa de los naturalmente esclavos, los débiles, los tímidos y reflexivos cuyos instintos yacen apagados y cuyo destino es el de estar a merced y servidumbre de los privilegiados.

8

Page 9: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Joan Maragall i Nietzsche

El malestar de nuestras sociedades consiste para Nietzsche en haber tomado la vida al revés, en haber informado la moral y el derecho en utilidad de los esclavos, de los débiles y miserables, a quienes se ha presentado como los verdaderos hombres modelos, en provecho de los cuales han brotado toda suerte de instituciones inspiradas en un deplorable ultracismo. De ahí han salido esas democracias, esos dominios de las mayorías que parten de un concepto falso de la vida. (...)

Además, tras tanta democracia y tantas instituciones democráticas que por temperamento nos repugnan y nos cansan, el radicalismo aristocrático de Nietzsche, con toda su genialidad brutalidad, nos refresca y nos infunde consuelo y fortaleza.

Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs. 136-1389

Page 10: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

10

Joan Maragall i Nietzsche

Eugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall, Ediciones Península, Barna 1985, pàg. 130

Eugenio TríasJoan Maragall

Page 11: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

11

Obediència de les lleis

Normes

Coacció(desigualtat)

Justificació(igualtat)

força autoritat tradició reciprocitat

Page 12: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

12

Thomas Jefferson i l’igualitarisme

La primera versió moderna de l´igualitarisme la tenim en una frase que va redactar Thomas Jefferson com a esborrany del que després serà la Declaració d´Independència dels Estats Units (1776) i que després inspirarà la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà francesa (1789): “Defensem com evidents aquests veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre ells estan la vida, la llibertat i la recerca de la llibertat”.

Thomas Jefferson

http://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Jefferson

Page 13: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

13

Emoció i igualitarisme

Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de Razón Práctica 197, Noviembre 2009, pàgs. 24-31

Lynn Hunt

http://en.wikipedia.org/wiki/Lynn_Hunt

Page 14: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

14

Diderot i l’igualitarisme

Hunt fa ús de les paraules de Diderot, que en el cinquè volum de l‘Enciclopèdia (1755) assenyalava que el tret essencial dels drets humans havia de ser un “sentiment interior” compartit per moltes

persones.Diderot

http://es.wikipedia.org/wiki/Denis_Diderot

Page 15: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Extermini

Lo esencial en una aristocracia buena y sana es, sin embargo, que no se sienta a sí misma como función (ya de la realeza, ya de la comunidad), sino como sentido y como suprema justificación de éstas, - que acepte, por lo tanto, con buena conciencia el sacrificio de un sinnúmero de hombres, los cuales, por causa de ella, tienen que ser rebajados y disminuidos hasta convertirse en hombres incompletos, en esclavos, en instrumentos. Su creencia fundamental tiene que ser cabalmente la de que a la sociedad no le es lícito existir para sí misma, sino sólo como infraestructura y andamiaje, apoyándose sobre los cuales sea capaz una especie selecta de seres de elevarse hacia su tarea superior y, en general, hacia un ser superior: a semejanza de esas plantas trepadoras de Java, ávidas de sol - se las llama sipó matador -, las cuales estrechan con sus brazos una encina todo el tiempo necesario y todas las veces necesarias hasta que, finalmente, muy por encima de ella, pero apoyadas en ella, pueden desplegar su corona a plena luz y exhibir su felicidad. (Més enllà del bé i del mal§258)

Page 16: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Extermini

Què és el bo? Tot el que eleva en l'home el sentiment de poder, la voluntat de poder, el poder mateix.

Què és el dolent? Tot el que prové de la debilitat.

Què és la felicitat? El sentiment del que acreix el poder, el sentiment d'haver superat una resistència.

No content, sinó més poder, no pau en general, sinó guerra: no virtut, sinó habilitat (virtut en l'estil del Renaixement, virtut lliure de moralina).

Els febles i els fracassats han de morir, aquesta és la primera proposició del nostre amor als homes. I cal ajudar-los a morir.

Què és el més perjudicial que qualsevol vici? L'acció compassiva cap a tots els fracassats i els febles: el cristianisme.

(L’anticrist §2)

16

Page 17: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

17

Antiigualitarisme

Para decirlo pronto y mal, niveladores es lo que son esos falsamente llamados «espíritus libres» - como esclavos elocuentes y plumíferos que son del gusto democrático y de sus «ideas modernas»: todos ellos son hombres carentes de soledad, de soledad propia, torpes y bravos mozos a los que no se les debe negar ni valor ni cosnbres respetables, sólo que son, cabalmente, gente no libre y ridículamente superficial, sobre todo en su tendencia básica a considerar que las formas de la vieja sociedad existente hasta hoy son más o menos la causa de toda miseria y lrracaso humanos: ¡con lo cual la verdad viene a quedar felizmente cabeza abajo! A lo que ellos querrían aspirar con todas sus fuerzas es a la universal y verde felicidad-prado del rebaño, llena de seguridad, libre de peligro, repleta de bienestar y de facilidad de vivir para todo el mundo: sus dos canciones yi doctrinas más repetidamente canturreadas se llaman «,igualdad de derechos» y «compasión con todo lo que sufre» -y el sufrimiento mismo es considerado por ellos como algo que hay que eliminar.

Page 18: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

18

Antiigualitarisme

Nietzsche Hitler

http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitlerhttp://es.wikipedia.org/wiki/Friedrich_Nietzsche

Page 19: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Antiigualitarisme

Nosotros los opuestos a ellos, que hemos abierto nuestros ojos y nuestra conciencia al problema de en qué lugar y de qué modo ha venido hasta hoy la planta «hombre» creciendo de la manera más vigorosa hacia la altura, opinamos que esto ha ocurrido siempre en condiciones opuestas, opinamos que, para que esto se realizase, la peligrosidad de su situación tuvo que aumentar antes de manera gigantesca, que su energía de invención y de simulación (su «espíritu» -) tuvo que desarrollarse, bajo una presión y una coacción prolongadas, hasta convertirse en algo sutil y temerario, que su voluntad de vivir tuvo que intensificarse hasta llegar a la voluntad incondicional de poder: - nosotros opinamos que dureza, violencia, esclavitud, peligro en la calle y en los corazones, ocultación, estoicismo, arte de tentador y diabluras de toda especie, que todo lo malvado, terrible, tiránico, todo lo que de animal rapaz y de serpiente hay en el hombre sirve a la elevación de la especie «hombre» tanto como su contrario...

(Més enllà del bé i del mal§44)

19

Page 20: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Antiigualitarisme

... el movimiento democrático constituye la herencia del movimiento cristiano. (...) (sus seguidores) coinciden con todos aquéllos en su hostilidad radical e instintiva a toda forma de sociedad diferente de la del rebaño autónomo (hasta llegar a rechazar incluso los conceptos de «señor» y de «siervo» - ni dieu ni maitre [ni Dios, ni amo], dice una fórmula socialista -); coinciden en la tenaz resistencia contra toda pretensión especial, contra todo derecho especial y todo privilegio (y esto significa, en última instancia, contra todo derecho: pues cuando todos son iguales, ya nadie necesita «derechos» -)...

(Més enllà del bé i del mal§202)

20

Page 21: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Autonomia contra moralitat

Col·loquem-nos, tanmateix, a l’acabament d’aquest procés immens, allí on l’arbre fa madurar finalment els seus fruits, allí on la societat amb la seva moralitat deis costums manifesta a l’últim la cosa per a la qual ella només era el mitjà. Fent això, trobem com el fruit més madur del seu arbre l’individu sobirà, que només es igual a ell mateix, que s’allibera altra vegada de la moralitat deis costums, l'individu autònom que supera la moral (car «autònom» i «moral» s’exclouen), en un mot: 1'home de la constant voluntat pròpia i independent! que pot prometre. I en ell trobem una consciència orgullosa, que batega en tots els seus músculs, pel que fa a allò que s’ha aconseguit finalment en aquest punt i que s’ha incorporal en ell, una veritable consciència de poder i llibertat, un sentiment de plenitud tocant a l’home en general.

21

Page 22: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

22

Autonomia contra moralitat

Aquest ésser alliberat que pot prometre realment, aquest senyor de la voluntat lliure, aquest sobirà, ¿com no havia de saber que amb això posseeix a la bestreta una superioritat sobre tot alio que no pot prometre ni respondre d'ell mateix? Com no havia de saber que suscita una gran confiança, una gran temença i un gran respecte —tres coses que ell «mereix»! Com no havia de saber que amb aquest domini sobre ell mateix se li ha atorgat també necessàriament el domini sobre les circumstàncies, sobre la natura i sobre totes les criatures més insegures i de voluntat més escarida? L’home «lliure», el que posseeix una voluntat constant i increbrantable, té també amb aquesta possessió la mesura pel que fa als valors. (Genealogia de la moral II§2,67)

Page 23: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Kant i la moral autònoma

El problema d’una possible moral autònoma és el problema que Tugendhat anomena “el problema de la Il·lustració”,

El problema al que Nietzsche va donar una solució insatisfactòria (la moral de senyors significa en el fons la impossibilitat de tota moral, segons Tugendhat), és el problema que Kant va ser el primer en plantejar: ell és el primer en reflexionar sobre la possibilitat d´una moral autònoma, és a dir, una moral independent de l’autoritat religiosa o de la tradició (moral heterònoma). Tanmateix, la solució kantiana tampoc fou l’adequada, a judici del pensador txec: “en Kant l´autonomia és una autonomia de la raó i no de la persona i del seu voler empíric”.

Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008

 

23

Page 24: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Moral autònoma i moral heterònoma

24

Moral heterònoma

Déu tradició ambdues

A qui he d’obeir?

Page 25: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Moral autònoma i moral heterònoma

25

Kant

Moral autònoma

Imperatiu categòric

A qui he d’obeir?

Raó pura Voluntat de poder Raó empírica

A un mateix Interès compartit

Page 26: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Moral autònoma i moral heterònoma

26

Moral autònomaA un mateix

nosaltres

A qui he d’obeir?

Interès compartit

jo

Autonomia

moralitat

Autonomia=

moralitat

Nietzsche

Tugendhat

Page 27: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Antisemitisme de Nietzsche

Els romans foren certament els forts i els nobles, de manera que mai no han existit a la terra de tan forts i de tan nobles, ni tan sols en somnis. Qualsevol residu llur, qualsevol inscripció entusiasma, en el supòsit que s’endevini què hi ha escrit. Els jueus, al contrari, foren aquell poble sacerdotal del ressentiment par excellence que posseïa una genialitat única pel que fa a la moral popular. N’hi ha prou de comparar amb els jueus els pobles dotats de característiques similars, com per exemple els xinesos o els alemanys, per comprendre què és de primera categoria i què n’és de cinquena. Mentrestant, ¿quin d’ells ha vençut: Roma o Judea? Sobre això no hi ha cap dubte, no cal dir-ho. Pensem, en efecte, davant qui s’inclina la gent a la mateixa Roma, com si fos la quintaessència de tots els valors suprems, i no solament a Roma, sinó gairebé a mig món, a tot arreu on l’home s’ha tornat mansuet o vol tornar-se mansuet. La gent s’inclina davant tres jueus, com sabem, i una jueva (Jesús de Natzaret, el pescador Pere, el fabricant de catifes Pau, i la mare de Jesús, citat en primer lloc, anomenada Maria). Això cal remarcar-ho amb molta claredat: 40 no hi ha cap dubte que Roma fou vençuda.

(Genealogia de la moral, l§16)

27

Page 28: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Antisemitisme de Nietzsche

“Nietzsche, escriu Tugendhat, defensà un antisemitisme suau com era “decent” en la seva època”.

“¿Ya hay bastantes judíos!¿Cerremos sobre todo nuestras puertas al Este, como en Austria!” He aquí lo que prescribe el instinto de un pueblo cuyo tipo étnico es aún débile indeciso y que corre el riesgo de ser borrado o extinguido por la fuerza de una raza más vigorosa (es refereix al poble alemany). Ahora bien, los judíos son, incontestablemente, la raza más enérgica, más tenaz y más pura que hay actualmente en Europa ...

(Més enllà del bé i del mal§251)

28

Page 29: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Llibertarisme

Libertad: ¿quién podría ponerle objeciones? Y sin embargo, esta palabra se usa hoy para justificar mil formas de explotación. A lo largo y ancho de la prensa de derechas y la blogosfera, entre gabinetes de expertos y gobiernos, la palabra disculpa cualquier ataque contra la vida de los pobres, toda forma de desigualdad e intrusión a la que nos somete el 1%. ¿Cómo se convirtió el libertarismo, antaño noble impulso, en sinónimo de injusticia?

Page 30: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Llibertarisme

En nombre de la libertad – libertad respecto a la regulación – se permitió a los bancos destrozar la economía. En nombre de la libertad se recortan los impuestos a los ricos. En nombre de la libertad, las empresas cabildean para deshacerse del salario mínimo y elevar el número de horas de trabajo. Siguiendo la misma causa, las aseguradoras norteamericanas presionan al Congreso para desbaratar una atención sanitaria pública eficaz; el gobierno hace pedazos nuestras leyes de planificación,  los grandes negocios deshacen la biosfera. Es esta la libertad de los poderosos para explotar a los débiles, de los ricos para explotar a los pobres. 

George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso, 24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.html

Page 31: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Conclusió

• A través de la reflexió de Tugendhat en aquest article, després d’haver disseccionat els pensaments de Nietzsche i Hitler, arribem a la conclusió que tots dos, tot i compartir un antiigualitarisme radical, són diferents. Tanmateix, i per a mi és el més important, és que Tugendhat adverteix en l’any 2000, que tant l’un com l’altre, des del seu antiigualitarisme, s’han convertit en els fonts ideològiques on beuen les dues principals amenaces per al sistema democràtic.

• Barcelona, 19 d’abril de 2012

31

Page 32: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

Bibliografia Ernst Tugendhat

Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999

Ernst Tugendhat, El problema de la moral autónoma. Antropología en vez de metafísica, Gedisa editorial, Barna 2008

Ernst Tugendhat, “La base de la moral es el egoismo”, entrevista de Daniel Gamper, La Vanguardia, 01/06/2001

Ernst Tugendhat, Problemas. Lenguaje, moral y trascendencia, Gedisa, Barna 2002, pàgs. 67-102

 

Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocs web següents:

https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la-3

https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/el-llibre-del-manel-i-la-camil-la

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/diccionari%20Tugendhat

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/manel%20i%20camil.la

32

Page 33: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

33

Bibliografia: Friedrich Nietzsche

Friedrich Nietzsche, El anticristo, Más allá del bien y del mal, Genealogía de la moral …, Biblioteca de Grandes Pensadores: Nietzsche, volumen II, Gredos, Madrid 2009

 

Podeu consultar informació sobre el seu pensament en també els llocs web següents:

https://sites.google.com/site/cavernicoles/ressentiment

https://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/moral/moral-i-biopolitica

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Nietzsche

Page 34: Hi ha connexió entre Nietzsche i Hitler?

34

Bibliografia utilitzada

Nicolás González Varela, Nietzsche contra la democracia, entrevista de Savador López Arnal, El Viejo Topo 272, septiembre 2010

Lynn Hunt, La evidencia de los derechos humanos, Claves de Razón Práctica 197, Noviembre 2009, pàgs. 24-31

Joan Maragall, Obres Completes II, Selecta, Barna 1960, pàgs. 136-138

George Monbiot, Cómo se convirtió la libertad en tiranía, Sin Permiso, 24/12/2011/The Guardian, 20/12/2011 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/04/libertad-quien-podria-ponerle.html

Luis Fernando Moreno Claros, Un animal dedicado a la escritura, Babelia. El País, 07/04/2012

Rosa Sala Rose, Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo, El Acantalido, Barna 2003, pàgs. 272-273

Eugenio Trías, El pensamiento cívico de Joan Maragall, Ediciones Península, Barna 1985, pàg. 130