historia terra 2

54
En el període Carbonífer el clima era càlid i humit. Van créixer grans boscos de falgueres gegants i en alguns llocs aquesta vegetació es va convertir en carbó.

Upload: bertachico

Post on 23-Jul-2015

471 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

En el període Carbonífer el clima era càlid i humit. Van créixer grans boscos de falgueres gegants i en alguns llocs aquesta vegetació es va convertir en carbó.

50 centímetres

Els artròpodes ja s'assemblaven als actuals, però van assolir unes mides gegantines, com aquestes libèl·lules i altres insectes.

Aquesta maqueta és la recreació d'un miriàpode (centpeus) del carbonífer, en mida real.

Arthropleura

També hi van haver grans aranyes.

Es primers rèptils van aparèixer fa 340 m.a. La seva pell es va adaptar a estar sempre seca i ponien ous amb closca. Només necessitaven l'aigua per a beure.

Alguns rèptils van desenvolupar grans veles dorsals que devien servir per regular la temperatura. Aquests rèptils tenien més semblances amb els mamífers que amb els llangardaixos i dinosaures.

Dimetrodon

Els rèptils semblants a mamífers van ser els depredadors més evolucionats del món, podien haver tingut un gran futur.

El mapa del món fa 250 m.a.: Gairebé totes les terres s'havien unit en un gran continent anomenat Pangea (una sola terra).

Fa 230 m.a. van aparèixer uns animals amb pèl, tots de mida petita i que regulaven la temperatura del cos: els primers mamífers.

Uns 10 m.a. després ja hi havien els primers dinosaures, un grup de rèptils que dominaria el món.

Stegosaure

Els sauristiquis van ser un grup de dinosaures que tenen quatre potes de mida semblant. Alguns tenien grans plaques a l'esquena.

Iguanodon

El grup dels ornistiquis tenien les potes de davant més petites i molts d'ells podien caminar i córrer només amb les potes del darrera.

Braquiosaure

Fins a 40 metres de llargs i 100 tones de pes, com 30 elefants!

Hadrosaures: herbívors amb becs d'ànec i gran varietat de crestes.

Pachycephalosaure

Un crani molt reforçat. Competien a cops de cap com les cabres?

Triceratops

Dinosaures banyuts, sense parentiu amb els rinoceronts.

Triceratops

Els pterosaures no eren dinosaures però hi estaven emparentats. Eren grans voladors de sang calenta.

S'alimentaven de peixos que agafaven al vol.

Aquest pterosaure podia caminar, a més de volar, i tenia el cos cobert d'una mena de pèl.

Plesiosaure

Hi van haver rèptils es van adaptar a la vida marina. No eren dinosaures però alguns s'hi assemblaven.

Ictiosaures

Els ictiosaures semblaven dofins i menjaven peixos, però eren rèptils.

Microvenator

No tots els dinosaures eren gegants, n'hi havia de totes les mides.

Alguns dinosaures van desenvolupar plomes en lloc d'escates. Aquest va ser un d'aquests animals, que podria ser avantpassat de les aus actuals.

Arqueopterix

Fins fa 135 m.a. tota la vegetació era només verda. Llavors van aparèixer les primeres plantes amb flors de colors. Es tractava d'atreure els insectes i utilitzar-los per transportar el pol·len. Tot un èxit!

El gran continent Pangea s'havia anat trencant i estava naixent l'Oceà Atlàntic.

Un dia de fa 65 m.a. va caure on ara hi ha Mèxic un asteroide d'uns 10 Km, l'impacte va afectar tot el planeta ocasionant l'extinció dels dinosaures.

150 milions d’anys dominant el món

Ammonits

A més dels dinosaures es van extingir moltíssimes espècies d'animals i vegetals, es calcula que un 65 %, entre elles els ammonits.

Els canvis que va produir l'impacte de l'asteroide van ser tan grans que marquen el final del Cretaci i el començament del Terciari.

Les plantes seguien evolucionant, i fa uns 55 m.a. en van aparèixer unes que en lloc de créixer per l'extrem de les tiges ho feien des de la base: una adaptació perfecta a la pastura. És el que en diem herba.

El món sense dinosaures:

L’èxit de les aus Gastornis

L'extinció dels dinosaures va oferir oportunitats als supervivents. Les aus es van diversificar i algunes es van convertir en grans depredadors.

Els mamífers també es van beneficiar d'un món sense dinosaures, però durant milions d'anys van seguir sent animals petits.

A l'Eocè hi havien petits mamífers carnívors, alguns d'ells eren els avantpassats dels felins, dels gossos i dels óssos.

Com havien fet abans els rèptils, alguns mamífers es van transformar en voladors: els ratpenats.

Als boscos de l'Eocè abundaven els micos, tots de mida petita. Entre ells hi havia el probable avantpassat nostre, un d'aquests tres, quin deu ser?

Aquest estrany mamífer carnívor vivia al mar però podia caminar per terra. Tindria un gran futur, avui encara té descendents vius.

Quins animals deuen ser?

Bascillasaurus

Balenes

Ambulacetus

L'ambulacetus es va adaptar més i més al mar, i els seus descendents són les balenes.

Bascillasaurus

Balenes

Ambulacetus

Aquest mamífer també va tenir un gran futur.

Moeretherium

És l'avantpassat de moltes espècies d'elefants i mamuts.

Moeretherium

Brontotherium

Durant l'Eocè alguns mamífers es van fer molt grossos, com aquests herbívors semblants a rinoceronts, però sense cap parentiu amb ells.

Andrewsarchus

Aquest gran carnívor i carronyaire es va extingir per la competència d'altres caçadors més ràpids, com els felins.

Durant el període Terciari el clima era tropical a gairebé tot el món, i a la majoria de mars hi havien grans esculls coral·lins.

Des del temps dels dinosaures, cap animal tan gros havia habitat la Terra.

Indricotherium

Fe 3 milions d'anys un mico va acostumar-se a caminar dret, era un avantpassat nostre.

Australopitecus Afarensis

La fauna europea del Quaternari era espectacular. Al Bages hi van viure diverses espàcies d'elefants, força més grossos que els actuals africans.

La fauna amb que van conviure els primers habitants del Moianès era espectacular. és ben coneguda. Aquesta podia ser una escena habitual.

Felins de dents de sabre

Fa menys d'un milió d'anys, diverses espècies d'aquests depredadors caçaven grans preses a Euràsia, Àfrica i Amèrica.

Durant el Quaternari hi van haver canvis climàtics dramàtics, amb diverses glaciacions que van cobrir de gel fins a un 30% de les terres.

Les glaciacions van extingir moltes espècies, però altres es van adaptar al fred, com els mamuts i els rinoceronts peluts.

Ós de les cavernes

L'home primitiu necessitava les coves per protegir-se del fred, però hi vivien els óssos de les cavernes. L'ós va acabar perdent en aquesta competència i es va extingir.

Les primeres obres artístiques dels humans demostren que van conviure amb una fauna molt diferent de l'actual.

Fa uns 12.000 anys es va acabar la darrera glaciació, començant el clima actual, en el que s'han desenvolupat les civilitzacions.

I fins aquí hem arribat !

Totes les espècies que han viscut al planeta s'han adaptat a les condicions que hi han trobat, i algunes han provocat canvis sense saber-ho. Nosaltres som la primera espècie que a més de canviar la Terra sabem que ho estem fent. La tenim a les nostres mans.