L ’ H u m a n i s m e

Def: Moviment literari i artístic iniciat a Itàlia, i en concret a Florència, al segle XIV.

L’home com a tema central de la cultura.

Dante AlighieriFrancesco PetrarcaGiovanni Boccaccio

Primer retorn als clàssics llatins i grecs: litterae humaniores, studia

humanitatis

Humanisme

Arriba gràcies a la relació de Catalunya amb les corts italianes, francesa i papal.

L’Humanisme a Catalunya

Reforma de Pere III: els cancellers estan obligats a conèixer les tres llengües oficials:

català, llatí i aragonès.

Polidesa d’estil, unificació, Renovació i

prestigi. Prosa catalana a imitació

del llatí (clausulació, cultismes).

Fill de Guillem Metge, apotecari de Barcelona. La seva mare es

va tornar a casar amb el protonotari de la cancelleria,

que l’hi va introduir.

Bernat Metge (1340/1346 – 1413)

També del seu padrastre li ve l’interès pels clàssics.

Bernat Metge esdevé l’home de confiança del futur rei Joan I i, més tard, escrivà del rei .

1388: greus acusacions d’escàndol públic i malversació per part dels oficials

del rei. 1389: Bernat

d’Armanyac envaeix Catalunya i s’acusa als

oficials del rei de complicitat.

Bernat Metge utilitzarà

les seves obresper a defensar-se

1395: estada a la cort papal d’Avinyó, on entra en contacte amb l’obra de Petrarca.

1396: misteriosa mort del rei durant una cacera. Bernat Metge és acusat, entre altres

coses menys greus, de participar en l’assassinat Lo somni.

Antecedent: El somni d’Escipió (Ciceró, República, VI), però influències d’altres autors.

Lo Somni

Finalitat: convèncer Martí l’Humà de la seva innocència

Ressaltament dels aspectes religiosos (Martí l’Humà era

molt catòlic)

Fort elogi de les reines catalanes (per

provocar la seva intercessió)

Negació que fos partidari del comte de Foix (que tenia pretensions sobre

Catalunya)

Viatge oníric a l’altre món. Trobada amb el rei difunt al Purgatori.

Estructura interna en 4 llibres:

I: sobre la immortalitat de l’ànima.

II: sobre la mort de Joan I (en diàleg). Al final el rei li presenta els seus dos acompanyants: Orfeu i

Tirèsias.

III: discurs d’Orfeu sobre la seva vida. Discurs de Tirèsias, el qual acaba amb una forta

crítica contra les dones.IV: Rèplica de Bernat Metge a Tirèsias. Elogi de les

dones, i en especial de les reines catalanes. Crítica als defectes dels homes.

Símbols dels vicis del rei: la música i l’astrologia

Llenguatge LLATINITZANT: mots d’arrel llatina, transposicions, anàfores, elevat ús de la

subordinació.Poch temps ha passat que, stant en la presó, no per demèrits que mos perseguidós e envejosos sabessen contra mi, segons que despuys clarament a lur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per alcun sacret juý de Déu, un divendres entorn mige nit, studiant en la cambra on jo havia acostumat star, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vench fort gran desig de dormir. E, levant-me en peus, passejé un poch per la dita cambra; mas, soptat de molta son, covench-me gitar sobre·l lit e soptosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.

Llenguatge LLATINITZANT: mots d’arrel llatina, transposicions

Poch temps ha passat que, stant en la presó, no per demèrits que mos perseguidós e envejosos sabessen contra mi, segons que despuys clarament a lur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per alcun sacret juý de Déu, un divendres entorn mige nit, studiant en la cambra on jo havia acostumat star, la qual és testimoni de les mies cogitacions, me vench fort gran desig de dormir. E, levant-me en peus, passejé un poch per la dita cambra; mas, soptat de molta son, covench-me gitar sobre·l lit e soptosament, sens despullar, adormí’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.

elevat ús de la subordinació.

El diàleg humanístic:

Diàleg, generalment en forma de pregunta i resposta, en el qual els personatges

reflexionen sobre temes filosòfics o teològics. Sovint un dels personatges “té” el

coneixement i actua com una mena de guia respecte l’altre o els altres.

Antecedents grecs i llatins

Bernat Metge, Lo Somni, II, 4 (fragment)

Núria Garcia, exalumna del Col.legi Sant Miquel dels sants Presentació com estudiant de pràctiques de Màster UB4t SO curs 2013-2014