1

I.1. LA BIOLOGIA 1. Uns astronautes troben a Mart uns cossos molt estranys, que no s’assemblen a res del

que hi ha a la Terra. Com ho faríem per decidir si són vius o no?

2. Observeu els dos animals de la imatge següent. Expliqueu si pertanyen o no a la

mateixa espècie (com sempre, heu de justificar la resposta).

2

3. La llista següent conté els noms científics de diverses espècies. Corregiu els que no

estiguin ben escrits i busqueu el seu nom vulgar i a quin regne pertanyen.

Quercus ilex

Lactarius Deliciosus

lactobacillus casei

Bos taurus

saccharomyces Cerevisiae

paramecium Caudatum

4. Completeu la taula següent, indicant el regne al qual pertanyen:

Espècie Característiques Regne

Bacillus anthracis Bacteri causant del

carboncle.

Amoeba proteus Organisme unicel·lular amb

nucli.

Spartium junceum Ginesta: coneguda planta

amb flors grogues.

Agaricus bisporus Xampinyó: bolet comestible

Acherontia atropos Papallona amb un dibuix

particular al tòrax.

3

I.2. Nivells d’organització i cèl·lules 1. Escherichia coli és un bacteri que fa 2 micròmetres de llarg. El virus T2 fa 100

nanòmetres de llarg. Qui és més gran? Quantes vegades?

2. Quantes cèl·lules d’Escherichia coli cabrien, posades en fila, en un mil·límetre?

3. Ordeneu, de més petit a més gran, els objectes següents: aparell, àtom, cèl·lula,

ecosistema, molècula, òrgan, organisme pluricel·lular, població.

4. A la sèrie de televisió “El Cosmos”, el científic Carl Sagan diu que cada persona és

una multitud. Expliqueu què vol dir amb aquesta frase. Expliqueu també a quins

altres organismes es podria aplicar aquesta frase i a quins no.

5. Les cèl·lules de l’espècie Salmonella Typhi no tenen nucli i fan uns dos micròmetres

de llargada. Escriviu correctament el nom de l’espècie i indiqueu de quin tipus són

les seves cèl·lules i a quin regne pertany.

4

I.3. Bioelements i biomolècules 1. El calci és un bioelement o una biomolècula? Raoneu la resposta.

2. Quin és el principi immediat més abundant en els éssers vius?

3. Una biomolècula, que fa la funció d’enzim, està formada per la unió de 92

aminoàcids. De quin tipus de biomolècula es tracta?

4. Una molècula d’àcid nuclèic té la següent seqüència:

TGGATCCTATTTGC

Expliqueu si es tracta d’una molècula de DNA o de RNA. Si cal, escriviu a sota

la seqüència de l’altra cadena.

5. Quines diferències i quina relació hi ha entre la respiració orgànica i la

respiració cel·lular?

6. Per què els organismes que poden fer la fotosíntesi acostumen a ser de color

verd?

7. Si tanquem una planta dins un recipient amb una atmosfera artificial, formada

només per nitrogen (N2) i oxigen (O2), la planta es more. Expliqueu per què.

5

II.1. EL COS HUMÀ: LA DIGESTIÓ 1. Les proteïnes estan formades per la unió en un ordre determinat d’unes molècules

més petites. Expliqueu quines són aquestes molècules petites que formen les proteïnes i

com saben les cèl·lules en quin ordre les han d’unir per a fabricar cada proteïna.

2. La imatge següent mostra dos tipus de cèl·lules que formen part del cos humà. Com

podeu veure, semblen molt diferents. Això es deu a que tenen proteïnes diferents.

¿Quina és la causa de que aquestes cèl·lules fabriquin proteïnes diferents?

3. Per què l’excretor es considera un aparell i l’hormonal es considera un sistema?

4. Quins aparells o sistemes permeten la nutrició de les cèl·lules en el cos humà?

Expliqueu quina funció fa cadascun d’ells.

5. Per a què serveix cadascun dels tipus de dents que tenim els humans?

6. Què és la càries dental? Com podem prevenir-la?

7. Què són les úlceres gastroduodenals?

8. Un plat de macarrons amb sofregit conté proteïnes, greix i midó. Expliqueu què anirà

passant amb aquests macarrons durant el seu viatge pel tub digestiu.

6

II.2. EL COS HUMÀ 2: RESPIRACIÓ, EXCRECIÓ I CIRCULACIÓ 1. Una molècula d’oxigen és inhalada per una persona que està inspirant. Descriviu per

on passarà aquesta molècula fins arribar a la sang.

2. Descriviu com viatjarà per la sang la molècula d’oxigen de l’exercici 9 fins arribar a

una cèl·lula del cervell.

3. Quins problemes de salut tindria una persona que tingués pocs eritròcits? I si tingués

pocs leucòcits? I si tingués poques plaquetes?

4. Quines diferències hi ha entre la circulació major i la circulació menor? Per a què

serveixen cadascuna d’elles?

5. Per què la sang és de color vermell?

6. L’alcohol és una substància tòxica per a les nostres cèl·lules. Si bevem alcohol,

expliqueu què passarà amb aquest alcohol dins el cos.

7. Per què quan tenim una bronquitis tenim molta tos?

8. Si decideixes fumar, ¿quina probabilitat tindràs d’acabar morint per culpa d’aquest

hàbit? Quines són les principals malalties que et pot produir?

7

9. Els esquemes següents mostren aparells o sistemes del cos humà. Indiqueu en cada

cas de quin aparell o sistema es tracta, digueu quina funció realitza i poseu noms a les

seves parts.

8

IV.3. FUNCIONS DE RELACIÓ I: SENTITS I LOCOMOCIÓ

Exercicis d’aplicació

1. Expliqueu si és veritat o no que tenim cinc sentits.

2. Expliqueu quin és l’origen, a nivell cel·lular del daltonisme.

3. Expliqueu quin és l’origen, a nivell cel·lular, de la ceguesa nocturna.

4. Per què si pugem o baixem ràpidament d’una muntanya escoltem pitjor els sons? Què

s’ha de fer per recuperar l’audició normal?

5. Pujant al Dragon Khan, o a atraccions semblants, ens podem marejar. Expliqueu quin

sentit intervé en aquest tipus de mareig.

6. A la llengua hi tenim receptors per quatre gustos diferents. Quins són aquests gustos?

Expliqueu com pot ser que puguem distingir milers de sabors diferents en els aliments.

7. Expliqueu quins són els músculs que treballen contínuament quan estem drets.

9

8. Completeu l’esquema següent indicant el nom dels ossos corresponents.

10

IV.4. SISTEMA NERVIÓS I SISTEMA HORMONAL 1. Què és el que representa la imatge de la dreta?

On es troba?

Indiqueu el nom de les parts assenyalades amb lletres.

A:

B:

C:

D:

2. ¿Com s’ho fa la cèl·lula de l’exercici anterior per enviar

informació a una altra cèl·lula del mateix tipus?

3. Un amic de la classe et diu que es troba molt malament: està

marejat i li fa mal el coll, quan li toques el front t’adones que té

molta febre i se’n va corrent al lavabo perquè té ganes de vomitar. Què li pot estar

passant al teu amic? Què li diries que fes?

4. Descriviu un cas de fòbia. ¿Quines parts del cervell intervenen en les fòbies?

5. Després de patir una feridura (per taponament d’una artèria cerebral), una dona es

queda amb el braç dret insensible i paralitzat. Expliqueu quina zona del cervell creus

que ha estat afectada per la feridura.

11

6. Uniu amb fletxes cada part del sistema nerviós amb la funció que fa:

Sistema nerviós vegetatiu simpàtic Moviments voluntaris

Sistema límbic Funcions mentals superiors

Àrea motora Acte reflex

Medul·la espinal Instints i emocions

Lòbul frontal Situacions d’emergència

Àrea sensitiva Tacte del cos

7. El glucagó és una proteïna fabricada pel pàncrees i alliberada a la sang. Les

molècules de glucagó actuen sobre diverses cèl·lules del cos, fent que gastin tan poca

glucosa com puguin. ¿Quin tipus de substància és el glucagó? Justifiqueu la resposta.

8. Què li passaria a un home al qual se li injectessin estrògens?

9. Què li passaria a una dona a la qual se li injectés testosterona?

10. Alguns casos de nanisme són deguts a la producció insuficient d’una hormona.

¿Quina és aquesta hormona que, si es produeix en poca quantitat, la persona té nanisme?

On es fabrica aquesta hormona?

12

11. Quina part del sistema nerviós representa la imatge?

¿Quines són les altres parts del sistema nerviós?

Poseu nom a les tres parts assenyalades.

12. ¿Què són els òrgans assenyalats en

l’esquema de la dreta?

Digueu el nom dels òrgans assenyalats amb els

següents números:

2 –

3-

5-

6-

7-

Si en lloc de ser un home fos una dona, ¿quines

diferències hi hauria en aquests òrgans?

13

V.1. EL COS HUMÀ: FUNCIONS DE REPRODUCCIÓ 1. Expliqueu breument dos exemples de caràcters sexuals secundaris en els éssers

humans. ¿Quina és la causa dels caràcters sexuals secundaris?

2. La foto adjunta mostra dues germanes bessones.

Expliqueu com es van formar aquestes dues bessones.

Expliqueu també quin altre origen poden tenir els

bessons.

14

3. Quin és l’aparell que representa aquest dibuix?

Indiqueu el nom dels òrgans assenyalats amb números.

4. Quin és l’aparell que representa aquest dibuix?

Indiqueu el nom dels òrgans assenyalats.

15

V.2. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI 1. A la festa de cap d’any, un amic teu coneix una noia. Un parell d’hores més tard, el

teu amic et ve a dir que se’n va a casa de la noia. Tu li preguntes si prendran

precaucions i l’amic et respon: “No hi ha cap risc, ella m’ha dit que porta el DIU”. ¿És

veritat que no hi ha cap risc? Justifiqueu la resposta.

2. Una amiga teva et comenta que vol mantenir relacions amb el seu xicot i que vol

utilitzar un mètode anticonceptiu. ¿Quin li recomanaries?

3. L’amic de la pregunta 1 et diu, passada una setmana, que s’ho va passar de conya,

però que es va espantar una mica quan als dos dies li va sortir una mena de nafra al

gland. Per sort no era res, perquè la nafra no feia mal i ja li ha desaparegut. ¿Què li

diries?

4. Per què totes les cèl·lules de l’embrió tenen la mateixa informació genètica?

16

5. Una tieta teva, que està embarassada, et diu que està molt enfadada amb el seu

ginecòleg, perquè ella volia que li fes una radiografia per a veure el nen i el ginecòleg

s’ha negat a fer-ho. ¿Què li diries?

6. D’on surt el líquid que expulsa una dona embarassada quan trenca aigües?

7. Els pulmons d’un fetus no comencen a funcionar fins que ha nascut i comença a

plorar. Com s’ho ha fet, abans d’això, per a obtenir l’oxigen que necessiten les seves

cèl·lules?

8. ¿És veritat que el part s’acaba quan ha sortit el nen? Justifiqueu la resposta.