ENS VAM INFORMAR DELS ÍBERS MITJANÇANT UN VIDEO DEL PROGRAMA

SOTA TERRA I UN ALTRE

QUE VAM TROVAR AL’ESPAI TERRA

ELS ÍBERS SÓN ELS DESCENDENTS DE LA

GENT DEL NEOLÍTIC I DE L’EDAT DEBRONZE .EREN GENT DEL PROPI TERRITORI QUE AMB EL TEMPS VAN EVOLUCIONAR JA QUE EREN UN POBLE ORGANITZAT I QUE FINALMENT VAN SER DILUÏTS DINS LA CIVILITZACIÓ ROMANA.

ELS ÍBERS SÓN PART DELS NOSTRES ORÍGENS

LÍNIA DEL TEMPS

SITUACIÓ DELS ÍBERS DINS DE LA HISTÒRIA.

PALEOLÍTIC NEOLÍTIC EDAT DELS EDAT ANTIGAMETALLS

FA 2.500.000 ANYS 9.000 a .C. 4.000 a C . 3.000a C. 476 d.C

ELS ÍBERS VAN HABITAR A LA PENÍNSULA IBÈRICA ENTRE ELS

SEGLES VI AL II A C.

s. ? s. ?s.? s.?s.VI compren els anys.....................s. II compren els anys.....................

ETAPES DE LA HISTÒRIA

EDAT ANTIGA

EDATMITJANA

EDAT MODERNA

EDATCONTEMPORÀNIA

3.000 a. C.

Aparició de L’escriptura

476 d. Cs. VCaiguda de l’Imperi Romà

1.492 d Cs.XVDescobriment D’Amèrica

1.789s. XVIIIREVOLUCIÓ FRANCESA

Fins als nostres dies

ÍBERS La conquesta de la Península per part de Roma, va suposar la desaparició dels ibers com a pobles independents i la seva progressiva integració dins del món romà

Els ibersestaven agrupats en tribus i van ocupar tot Catalunya, la costa Mediterrània i el sud-est d’Espanya.

TRIBUS I LOCALITZACIÓ

LES TRIBUS IBÈRIQUES TENIEN UN NOM QUE LES DIFERENCIAVA DE LES ALTRES SEGONS EL SEU ASSENTAMENT EN EL TERRITORI:

ILERVACONS (CURS DE L’EBRE)COSSETANS (COSTA DE TARRAGONA)LAIETANS (COSTA DEL GARRAF ,BARCELONA)INDIGETS (COMARQUES GIRONINES)

ILERGETS (TERRES DE

LLEIDA)

http://associaciolacana.blogspot.com.es/2011/11/els-ibers.html

Quines característiques buscaven per situar el seu poblat?

POBLAT:

LLOCS ENLAIRATS PER RAONS DE CONTROL I DEFENSA PROPERS A RUTES COMERCIALS ZONES D’EXPLOTACIÓ ECONÒMICABASTIMENT D’AIGUA.

Per accedir al poblat calia passar

per un camí estratègicament situat

en un tram difícil i pendent, des del

qual es possibilitava una defensa

en condicions de superioritat.

Eren grans fortificacions construïdes per servir com a defensa militara la guerra.

POBLATS ,COM EREN ?

ELS ÍBERS EREN POBLATS GUERRERS

LA POSSIBILITAT DE CONSTRUIR DEFENSES COMPLEXES , REPRE-SENTAVA EL GRAU DE RIQUESASOCIAL I AUGMENTAVA EL SEUPRESTIGI EN RELACIÓ A ALTRESTRIBUS

ELEMENTS DEFENSIUS:MURALLA DE 5M. D’AMPLADATORRES DE PLANTA SEMICIRCULARUN CAMP FRISI (PEDRES CLAVADES)UN FOSAT DE 13M D’AMPLADA I4M DE PROFUNDITAT.

LES MURALLES

Les muralles dels poblatscatalans s'aixequendirectament sobre terra, sense fonaments, sent les primeres filades de pedresmolt grosses.

http://www.xtec.cat/monografics/socials/ibers/formacio.htm

UNA BONA DEFENSA INDICAVA UN GRAU DE PRESTIGI EN RELACIÓ AMB ALTRES TRIBUS

ORGANITZACIÓ INTERNA DELS POBLATS

ES REALITZAVA A PARTIR D’UN CARRER ESTRET DE CIRCUMVALACIÓ AL QUAL S’OBRIEN ELS HABITATGES DE PLANTA RECTANGULAR AMB PARETS MITJANERES..

A L’ÀREA CENTRAL DEL POBLAT ESTAVAOCUPADA PER UNA GRAN CISTERNA AMB PARETS DE PEDRA QUE RECOLLIA L’AIGUADE LES TEULADES AL PLOURE

SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ DE LES CASES

LES CASES ES CONSTRUIEN DE MANERA SERIADA AMB PARETS MITJANERES . ERA UNA TASCA FETA PER PART DE TOTA LA POBLACIÓ AMB EL SEU ESFORÇ PERÒ TAMBÉ SENSE ESTAR COMPENSAT ECONOMICAMENT.

UTILITZAVEN DUES TÈCNIQUES:

1. LA TOVA2. LA TÀPIA

1.LES TOVES ES FABRICAVEN SEGUINT UN SISTEMA MODULAR (40 X 20 X 10) I POSANT LA BARREJA DE : ARGILA, SORRA ,AIGUA I PALLA A L’INTERIOR D’UN MOTLLE DE FUSTA I ES DEIXAVA ASSECAR AL SOL.S’UTILITZAVEN PER CONSTRUIR MURS ,UNINT-LOS AMB ARGILA LÍQUIDA.

2-TÈCNICA DE LA TÀPIAEL PROCÉS CONSISTIA EN AGAFAR UN CALAIX DE FUSTA QUE ES POSAVA A SOBRE DEL MUR ,ES TREPITJAVA UNA BARREJA D’ARGILA, SORRA I PEDRES FINS A FORMAR-SE UNA MASSA SÒLIDA I DURA.DESPRÉS ES RETIRAVEN ELS TAULONS I L’OPERACIÓ ES REPETIA FINS ACONSEGUIR L’ALÇADADESITJADA.ELS MURS S’EMBLANQUINAVEN AMB CALÇ PER AUGMENTAR L’EFECTE LLUMINÓS I A VEGADES ES DECORAVEN AMB MOTIUS LINEALS

LES TEULADES DE LES CASES ESTAVEN LLEUGERAMENT INCLINADES PER FACILITAR L’EVACUACIÓ DE L’AIGUA DE LA PLUJA QUE ANAVA A PARAR AL POU DEL MIG DEL POBLAT

Les cases eren de forma rectangular i

solien ser d’una sola planta .

Dins del poblat cal destacar un edifici

de majors dimensions que corresponia

a la casa dels homes, on es

celebraven els consells d’ancians, les

assemblees.

El condicionament intern incloïa :llars

de foc,bancs d’argila i folrats de pedra

i diversos tipus de mobiliari (taules,

cadires, llits, tamborets,arques etc.)

Principals inconvenients eren la

il·luminació i l’evacuació del fum de les

llars de foc perquè en mancar

generalment de finestres la única font

de llum era la que provenia de la

porta. Per l’evacuació del fum

utilitzaven xemeneies de canyís i fang

http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ip_01.html

Interior de les cases

ESTRUCTURA ECONOMIA :TOTA LA GENT DEL POBLAT EN EL TREBALL S’ORGANITZAVADE MANERA CENTRALITZADA , ES A DIR , ELS INDIVIDUS QUE FORMAVEN EL GRUP NO PRODUIEN EXCLUSIVAMENT EL SEU PROPI ALIMENT NI OBTENIEN NI TRANSFORMAVEN LES MATÈRIES PRIMERES DE FORMA INDIVIDUAL

PRODUCCIÓ AGRÀRIACEREALS: BLAT, ORDI, CIVADA…LLEGUMS: PÈSOLS, FAVES,LLENTIES…VINYA PRODUCCIÓ DE VI ,OLI I CERVESA

OLIVERESEL GLA

INSTRUMENTAL AGRÍCOLA:ARADA AMB RELLA METÀL.LICAFALÇFORQUESRASCLESAIXADESTENALLESCARROS DE DUESRODES TIRAT PER BOUS

PRODUCCIÓ RAMADERA:LA RAMADERIA ESTAVA ORIENTADA A L’OBTENCIÓ DE PRODUCTES SECUNDARIS:

LLANALLETADOBCONSUM DE LA CARN (NOMÉS ELS ANIMALS ADULTS QUE HAVEIN ACABAT EL CICLE REPRODUCTOR)FORMATGESFORÇA DEL TREBALLLA CAÇA I LA PESCA PROPORCIONAVA UNA TERCERA PART DE LA MASSA CÀRNICA CONSUMIDA

COMERÇ

Abans de ser absorbits o eliminats pels romans, van tenir relacions comercials amb els fenicis i els grecs, amb els quals intercanviaren productes

LA MONEDA.El coneixement de la moneda va arribar a

les poblacions que vivien en la franja litoral nord-est i el llevant de la península a partir del segle V aC, gràcies a les relacions comercials que mantenien ambels mercaders grecs i fenicis. Inicialment, els ibers les usaven com a simples objectes exòtics de luxe i, tan sols més tard, durant la Segona Guerra Púnica que va enfrontar els romans i els cartaginesos, van adoptar la moneda com a mitjà de pagament.

EL PAPER DE LA DONATot i que la família era de caràcter patriarcal i monógama,

la dona podria haver tingut un protagonisme en les

ceremònies religioses, com a sacerdotessa.

La dona tenia un important paper en el sistema econòmic, ja

que, a més del treball agrícola i el doméstic, també tenia al

seu compte la fabricació de la ceràmica i els teixits,

elements molt importants i imprescindibles per a la vida del

poblat.

Entre les dones hi havia la seva moda i la

seva particular i atraient bellesa. Tenien

vestits propis per a les festes, que per regla

general eren cerimonioses, i vestits

especials per als actes religiosos. En

l’adornament personal femení hi havia una

gran varietat de pentinats, arracades,

braçalets i collarets.

A través de la riquesa dels vestits i ornament les dones mostraven la sevaposició social

LA DONA ÍBERA VESTIA LLARGUES TÚNIQUES DE LLI O LLANA DECORADES AMB SANEFES , I A VEGADES PORTAVA UN DAVANTAL A SOBRE DEL VESTIT PRINCIPAL . LES REPRESENTACIONS PLÀSTIQUES INDIQUEN L’ÚS D’UNA GRAN DIVERSITAT D’OBJECTES DE GUARNIMENT , ENTRE ELS QUALS TROBEM DIADEMES , ARRACADES, COLLARETS….

PROCÉS D’UNA PEÇA DE TELA:ESQUILATCARDATFILATTEIXITTENYIT DE LA LLANATIPUS DE TELERS:

TELER DE CINTURA TELER DE BASTIDOR

PAPER DE L’HOMEEN UN PRINCIPI EN L’IBÈRIC ANTIC HI HAVIA DUES CLASSES SOCIALS: ELS ARISTÒCRATES I ELS CAMPEROLS.

D’ENÇÀ DE L’ESPECIALITZACIÓ DEL TREBALL I LA DIVERSIFICACIÓNDE L’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA VAN APARÈIXER NOUS GRUPS SOCIALS:

ARTESANS ,METAL.LÚRGICS ,ELS GUERRERS I SACERDOTSLA TASCA FONAMENTAL ERA LA PRODUCCIÓ ECONÒMICA.ACTIVITATS: TREBALL AGRÍCOLA ,OBTENCIÓ DE MATÈRIES PRIMERES I LA TRANSFORMACIÓ DELS RECURSOS ECONÒMICS.VESTIMENTA: TÚNIQUES CURTES RIVETEJADES PER UN FILET DECORATIU O TÚNIQUES LLARGUES.CALÇAT: BOTES DE CUIR O SANDÀLIES OBERTES LLIGADES AL TURMELL D’ESPART

Els ibers eren gent forta, resistent a la fatiga, lleugers, àgils i destres. S’enfilaven amb molta facilitat per les roques i per les muntanyes. Eren hospitalaris, gent de caràcter i conseqüentsa la paraula donada.

LA GUERRA: ELS GUERRERS

Per a la guerra usaven casc de metall i portaven una llarga cabellera per tal de fer por a l’enemic. També portaven un escut per protecció personal i anaven sempre ben armats

Portaven un ample cinturó del que

penjava la beina de l’espasa,nomenada

“falcata”

Les seves afeccions esportives eren la caça i la guerra.

El punyal, la javelina, la falç, la fona

per a tirar pedres, plom o ferro.

Únicament podien ser guerrers

els aristòcrates, el cavall era

un element de prestigi del més alt nivell.

ALTRES INSTRUMENTS DE GUERRA

INDÍBIL I MANDONI

Indíbil, líder ilergeta de la segona meitat del segle IIIa.C., i Mandoni, cap dels Ausentans, van lluitar per la independènciadels seus territoris davant de la invasió de cartaginesos i romans. Els ilergetestenien Iltirta (Lleida) com a principal assentament,mentre que els Ausetans estaven establerts a Vic.Indíbil i Mandoni van lluitar contra els romans .Indíbil i Mandoni s’uniren, encapçalant una coalició de poblesibers, i es van enfrontar als romans. Els ilergetes, derrotats i Indíbil trobà la mort en camp de batalla.Mandoni va sobreviure, però fou entregat a Roma, que l’executà.Des de llavors, els ilergetes van anar adoptant poc a poc la cultura llatina i ja no van plantejar problemes militars importantsals romans. Fou el moment en què Iltirta esdevingué Ilerda. Els

lleidatans han atorgat a Indíbil i Mandoni el paper d’herois.

RITUAL D’ENTERRAMENTEL RITUAL DE L’ENTERRAMENT NOMÉS S’APLICAVA EN EL MÓN ÍBER ALS MEMBRES DE L’ARISTOCRÀCIA I ALS GRUPS DIRIGENTS

Acostumaven a incinerar els cadàvers dels adults, i

enterraven les restes en recipients de terrissa junt ambalgunes de les petanyences del difunt. Només en els casos

de personatges particulars assenyalaven amb túmuls de

pedres els llocs d’enterrament. Paral·lelament, els nadons

eren enterrats a l’interior dels habitatges familiars.

ESCRIPTURAEl sistema d'escriptura ibèric consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics. Aquests signes van copiar-se de l'alfabet fenici o del grec. Són textos no anteriors al segle IV a.C. tot i que es degué inventar en el segle anterior a partir de l'alfabet grec, amb el qual existeix una gran similitud de signes. Aquestes inscripcions tan poden donar-se sobre metalls com ceràmica o pedra. Els textos més llargs són els incisos amb un punxó sobre làmines de plom

Cal mencionar el culte que

donaven al sol, com a ésser

suprem, adoraven la lluna i

els estels, els arbres,

l’aigua i les muntanyes.

CREENCES

La Sra. Dolors Balagué , va venir una tarda a la nostra escola, ens va aportar molta informació i ens va respondre a les mostres preguntes .

Preguntes que li vam fer:Gemma:1-Quins costums fem nosaltres dels Ibers?Els Íbers vivien de la natura (pastors, agricultors...) avui en dia encara hi ha gent que també viu de la natura tot i que hagin passat molts anys dels nostres avantpassats.(aquesta és la millor assignatura QUE ENS QUEDA))2-Quines llengües utilitzaven?No ho sabem, però el més segur és un idioma ibèric , però no en tenim cap constància de la seva llengua, ja que després amb l’arribada dels romans es

va dissoldre tota aquesta civilització. Mar:3-Vivia tota la família en una sola casa (cosins, tiets, padrins, pares...)?Sí, perquè les cases costaven molt esforç i paciència i encara que fossin petites ocupaven bastant espai.

4-A què jugaven els nens/es quan eren petits/es?Jugaven a tot, a fora al carrer amb les mares, però sobretot jugaven a boles (caniques).

ARES5-Els ibers es casaven? Feien la comunió?

No feien la comunió ni es casaven, però sí que celebraven moltes festes.

6-Quines eren les festes populars dels Íbers?Les festes estaven la majoria relacionades amb la natura ( acabament de la collita...) , també celebraven el naixement d’un fill , la conquesta d’un territori...

MARCEL

7- Qui manava en un poblat?En un poblat manava un príncep o un cabdell que solia ser el més fort i el més guerrer.

8-Hi havia un cap que manava a tots els poblats?Sí, però sempre era una família.

JORDI

9-Quants poblats van arribar a conquerir?No conquerien poblats conquerien terres per la ramaderia, el cultiu o l’agricultura.

10- Tot el poblat sabia escriure?No ho sabem, però es diu que els nens, les nenes, el pares, les mares... sabien escriure.

LÍDIA

11-Quin calendari seguien els Íbers?Seguien la natura

12-On escrivien els Íbers?Escrivien en peces de coure, esteles funeràries...

NOÈLIA13-D’ on has tret tanta informació dels Íbers, si fa molts anys que van existir?Fa 27 anys que estic interessada en el món dels Íbers i la informació l’he tret llegint i informant-me dels arqueòlegs que passaven pels Vilars, ells m’han proporcionat molta de la informació que se .

GERARD

14-Els Íbers només utilitzaven les monedes pel comerç o també les utilitzaven entre ells?Les utilitzaven pel comerç principalment ,però també entre ells .

ANNA15-Quins símbols tenien a les monedes?Normalment en el anvers de les monedes tenien el símbol de la persona que tenia més poder i al revers principalment hi havia un animal, que normalment era el llop.

16-Tenien cognoms, per a que el feien servir?No tenien cognoms, normalment com a cognom feien servir el nom de la casa a la qual vivien o feien servir una paraula que digués el que sabien fer, per exemple “El pescador”... Els feien servir per diferenciar-se els uns amb els altres.

http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ip_01.htm

http://www.ibers.cat/poblats.html

http://associaciolacana.blogspot.com.es

http://associaciolacana.blogspot.com.es/2012/01/els-ibers-6.html

http://www.terra.es/personal3/galobu/ibers.htm

http://www.slideshare.net/estel17/ibers

BIBLIOGRAFIA:PÀGINES WEB