Identificació d’espècies

Parc de la Pelegrina

Parcs i jardinsVilafranca del Penedès

Presentació

HISTÒRIAAquest parc ocupa més de 8.500 m2 i es va inaugurar l’any1991. El parc de la Pelegrina és, potser, el parc on millorpodrem observar el pas de les estacions, amb coloracionsintenses i diverses. Les diferents florides consecutives, i méstard les fructificacions, fan que l’aspecte del parc sigui moltcanviant al llarg de l’any.A les acaballes de l’hivern, podem veure florir les pruneres,amb flors d’un color rosa pàl·lid. Un mes més tard, entre l’abrili el maig, floreixen, en color rosa lilós, els arbres de l’amor ode Judes. A finals de la primavera floreixen les mèlies, en colorblau-lilós. I per últim, ja ben entrat l’estiu, veurem com floreixenles troanes, amb floretes de color crema.No només les florides donen color al parc. Les fulles de laprunera, d’un color roig vinós, i, a partir de la tardor, el fruitde les mèlies, ataronjat, o el fruit de les troanes, unes petitesboletes púrpures, contrasten amb el verd perenne d’alzines,pins i xiprers.

DISSENYSi us fixeu en el disseny en planta, veureu un dibuix moltgeomètric, amb quadres que emmarquen petites places, queesdevenen espais funcionals diversos. Un cercle de xiprersenvolta l’espai destinat als jocs infantils, i un llarg passadís depollancres condueix el visitant des de l’entrada de l’Av. de laPelegrina cap a les placetes més amagades.La proximitat a la carretera d’Igualada (C15) també fou uncondicionant alhora de dissenyar el Parc. Una densa barreravegetal de xiprers de Leyland fan de pantalla entre la carreterai el parc, i, juntament amb pins i alzines, amaguen lainfrastructura.Destaca, també, la presència de diferents varietats i espèciesde la família dels xiprers (Cupressàcies), com ara el xiprer, elxiprer de Lambert o el xiprer de Leyland.

Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus)Des de principis de primavera, si al capvespre estem al parc, veurem nombrososratpenats que voleien prop dels fanals. Hi ha moltes espècies de ratpenats, i la méscomuna a les ciutats és la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaceus).

www.vilafranca.org/mediambient

Fauna dels nostres parcs

SUPERFÍCIE: 8.570 m2, aproximadament.

SITUACIÓ: Delimitat per l’Av. de la Pelegrina, el carrer del’Espirall i la carretera d’Igualada.

DISSENY: Àngels Talló, Cesc Sacarés i Biel Barjau

ARBRAT: Carme Lacambra.

SERVEIS: Fonts d’aigua potable, camp de petanca i jocs infantils.

PRUNERA: Originària d’Àsia. Floreix entre el març i l’abril i les florssón de color rosa pàl·lid. Més tard, creixen les fulles, d’un colorpúrpura. El fruit, les prunes, surten a l’estiu, però en aquesta varietatsón molt petites.

ARBRE DE L’AMOR O DE JUDES: Originari de la regió mediterrània.La floració, que acostuma a ser entre l’abril i el maig, és espectacular:les flors, de color rosa lilós, apareixen abans que les fulles i en granquantitat, cobrint gairebé per complet les branques.

MÈLIA. Arbre d’origen xinès i del nord de l’Índia, però molt benadaptat a la regió mediterrània, ja que tolera sòls secs i condicionscostaneres. És un arbre de fulla caduca. La floració, de color blaulilós, és a principis d’estiu. A partir del mes d’agost, podem veure’nels fruits, rodons i de color ocre ataronjat.

TROANA. Procedent del Japó, és un petit arbust que molt sovinttrobem plantat en parcs i jardins. De fulla perenne, floreix a principisd’estiu, i fa unes floretes de color crema amb panícules. A la tardoren veurem el fruit, unes boletes púrpures d’uns 5 mm de diàmetre.

XIPRER: Originari de Grècia i de l’Orient Mitjà, i pot arribar a viurefins a 2000 anys. Segons alguns autors, el nom li ve donat per l’illade Xipre, d’on és autòcton i creix espontàniament. Es va introduirfa molts anys a la península, si bé aquí no hi creix espontàniament(tots els que veiem són plantats). La fusta del xiprer és molt apreciadades de ben antic, i per aquest motiu, ha estat molt explotada.

JUNIPERUS sp: Als talussos del parc trobem uns arbusts quecreixen més en horitzontal que en vertical, de manera que revesteixenel marge. Es tracta de diferents espècies del gènere Juniperus, itenen la fulla molt semblant a la del xiprer (de fet, són de la mateixafamília: les Cupressàcies).

XIPRER DE LAMBERT: Originari de nord amèrica, s’anomena xiprerde Lambert prenent el nom de qui el va introduir. Si us fregueu lesmans amb les fulles, notareu un lleuger aroma de llimona. Els xiprersde Lambert d’aquest parc havien estat en un Firavi i després esreplantaren en aquest parc.

XIPRER DE LEYLAND: Es tracta d’un híbrid natural entre el Cupressusmacrocarpa i el Chamaecyparis nootkatensis. Té un creixementràpid, i és molt utilitzat per fer pantalles visuals, com podem veureal Parc de la Pelegrina.

BALADRA: Aquest arbust neix de forma espontània als barrancssecs o rambles de les regions àrides mediterrànies. Als PaïsosCatalans, podem veure baladrars al litoral, des de la conca de l’Ebrefins a la part més meridional del País Valencià, així com també al’illa d’Eivissa. De fulla perenne, floreix a l’estiu en diferents colors(blanc, rosa, vermell), i la flor perdura durant tot l’estiu. Tant lesbranques com les fulles i les flors són tòxiques.

AVET: Els avets acostumen a ser arbres de mida gran, fulles perennes,acícules culades, i que acostumen a tenir dues línies blanques al revers.A Catalunya, de forma espontània, trobem l’avet blanc (Abies alba),que viu a la zona més septentrional (del Pirineu i arriba fins al Montseny).Com a arbre ornamental –molt venut per Nadal-, trobem també l’avetde Masjoan (Abies x masjoani), un híbrid entre l’Abies alba i l’Abiespinsapo que varen descobrir a la finca de Masjoan, a Espinelves.

AILANT: Originari de la Xina i el Japó. De creixement ràpid i ambfacilitat d’adaptació a diferents tipus de sòls i condicions, es propagatambé ràpidament. Per aquest motiu, és una espècie invasora quetrobem sovint en barrancs i boscos de ribera de casa nostra, tot iser una espècie al·lòctona.

Verdum (Carduelis chloris)Té la mida d’un pardal, però és d’un color verdós, tal i com indica el seu nom. Menjallavors (és granívor) i per això té un bec molt robust.

Pit-roig (Erithacus rubecula)Té també la mida d’un pardal, amb la cara i el pit d’un roig ataronjat molt característic.El podem veure tot l’any, però és més fàcil a l’hivern, ja que, a l’octubre, comencena arribar individus del nord d’Europa que passaran l’hivern a casa nostra.

MeliaMelia azedarach

PruneraPrunus cerasifera

var. Pisardii

Arbre del’amor

Cercis siliquastrumTroana

Ligustrum japonciumXiprer

Cupressus sempervirensBaladra

Nerium oleanderAbet

Abies spAilant

Ailanthus altissima

CedreCedrus deodara

PollancrePopulus sp

AlzinaQuercus ilex

OmUlmus minor

Xiprer deLeyland

Cupressocyparis leylandii

SalzeSalix sp

PiPinus sp

Arbreargentat

Eleagnus angustifolia

Xiprer deLambert

Cupressus lambertiana

avin

gu

da.

de

la P

eleg

rin

a Carretera d’Ig

ualada

carrer de l’Espirall

MoreraMorus alba