imatge al llarg del temps
TRANSCRIPT
LA FUNCIÓ DE LA IMATGE AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIAJenifer Avila i Ariadna Esquius
LA PREHISTÒRIA
PALEOLÍTIC
Caràcter màgic-religiós i funció d’atraure la cacera. Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional.
L’artista desenvolupava el paper de xaman de la tribu.
PALEOLÍTIC
Representacions d’animals (cavalls, bisons, cérvols,…) en llocs inaccessibles o santuaris
Ús de la transparència
NEOLÍTIC
Revolució agrícola (sedentarització de l’home, divisió del treball, aparició de l’oci i major complexitat de pensament)
Necessitat de captar l’aparença canviant de les coses
Representacions situades a les zones externes dels abrics rocosos o a l’aire lliure, en barrancs i penya-segats
NEOLÍTIC
El motiu principal de les representacions es converteix en l’home social.
Amb la domesticació dels animals aquest perden la seva posició.
NEOLÍTIC
Les creences de l’home agricultor tenen a veure amb els elements naturals
Es materialitza en la construcció de megàlits
Menhirs i dòlmens
NEOLÍTIC
Representacions femenines relacionades amb la maternitat
L'ART GRECOLLATÍ
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
- Burgesia mercantil: nous valors
- CULTURA ANTROPOCÈNTRICA+DEMOCRÀCIA: valor social de l’artista
- FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i mitològica. Exaltació de la polis
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EL PARTENÓ
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
L’ACRÒPOLI
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
L’EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
VÍDEO http://bit.ly/1xX3Wz3
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
L’ EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA
- MIRÓ (S.V a.C)
Discòbol
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA- POLICLET (S.V a.C)
El Dorífor
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA- FÍDIES (S.V a.C)
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESAUn dels exemples que il·lustra millor la
tècnica de Fídies: frontó occidental del Partenó (S.V a.C).
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA- ESCOPES (S.IV a.C)
L’ART GRECOLLATÍ - Grècia
EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA- LISIP (S.IV a.C)
L'Apoxiòmenos
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
CULTURA TEOCÈNTRICA
FUNCIÓ DE L’ART: propaganda política. Artista anònim. Representa ideals estètics
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
PATRICIO BARBERINI i AUGUSTO
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
ARC DE CONSTANTÍ
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
L'ESCULTURA ROMANA Influenciada per l'escultura grega:
perfecció, bellesa, equilibri, diferents postures, etc.
Retrats molt realistes.
Eina de glorificació de l'emperador o als alts comandaments polítics o religiosos.
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
ELS MOSAICS
L’ART GRECOLLATÍ - Roma
LES PINTURESTemàtica mitològica
Iconografia religiosa
L’ANTIC EGIPTE
L’ANTIC EGIPTE
Funció religiosa de l’art, d’exaltació del poder dels reis i faraons en una societat teocèntrica.
El major rang social: REI (FARAÓ) Alta noblesa: alts funcionaris de
l’administració i grans sacerdots Rang inferior: funcionaris subalterns,
tècnics, mestres, sacerdots, superintendents, obrers especialitzats i artesans
Camperols i servents
LA RELIGIÓ
Ritus de culte als déus Adorats amb ofrenes i oracions Els sacerdots ho organtizaven
ELS DÉUS EGIPCIS
Ra: la font de tota vida Osiris: assumeix el cicle vital del
naixement, mort i resurrecció Mort considerada com un passatge a una
segona vida Ésser humà composat pel ba i el ka
ART
Figures juxtaposades en plans superposats
Imatges amb criteri jeràrquic Cànon de perfil Construccions: piràmides, temples i
tombes Escultura egípcia: llei de la frontalitat
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Alta Edat Mitjana (S.V – X)- simbolisme religiós- servei de l'església- noves tècniques i tendències
d'estètiques
Baixa Edat Mitjana (S.XI – XIV)- ofici lligat a un gremi
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art preromànicA la Península Ibèrica:
ART VISIGÒTIC (S.V - VII) ART ASTURIÀ (S.IX - X)ART MOSSÀRAB (S.XI)
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art romànic
ARQUITECTURA PINTURA
Funció de la pintura:
DOCENT
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art protogòticEl Pòrtic de la Glòria en què apareixen 24
ancians de l'Apocalipsis
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura
Càntigas de Santa Maria
PINTURA
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura
Madonna en la glòria Lamentació pel Crist mort
Giotto di Bondone
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Un gran exemple de la pintura gòtica és Jan Van Eyck.
El matrimoni Arnolfini
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Catedral de Lleó Església de Santa Maria del Mar
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Catedral de Palma de Mallorca
Palau de la Generalitat
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art Renaixentista- L’artista treballa al servei de la Cort- Aparició del mecenatge- Cultura antropocèntrica
FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i profana
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
PINTURA
L’Últim Sopar (1502) – Leonardo Da Vinci
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
ARQUITECTURA i ESCULTURA
San Pietro in Montorio (1502) – Donato Bramante David (1444-1446) – Donatello
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
Art Barroc- Pèrdua de la cultura antropocèntrica- Objectiu de l’art: impressionar i
emocionar- ARQUITECTURA + URBANISME
Palau de Versalles (França): Símbol de l'absolutisme de Lluís XIV.
Basílica de Sant Per del Vaticà: Símbol del poder de l'Església
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
ESCULTURA BARROCA: omnipresent
- Religiosa i mitològica
Gian Lorenzo Bernini. Apol·lo i Dafne:
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
PINTURA: funció propagandística
La Mort de la Verge de Michelangelo Merisi da Caravaggio Las Meninas de Diego Velázquez
DE L’EDAT MITJANA AL BARROC
El Rococó (moviment artístic)Francisco de Goya
Perro Enterrado En La Arena
SEGLE XX
INTRODUCCIÓ
Art influenciat per la política i la societat Després de la Il•lustració, la raó i la
ciència van entrar en crisi. Dues guerres mundials, crisi europea i
crisi de la borsa nord-americana 1930. Progrés científic i tecnològic Dos grans moviments al segle XX: les
avantguardes i l’art postmodern.
L’AVANTGUARDISME
S’enfrontava a situacions més o menys establertes i acceptades per la majoria.
Vinculada amb actituds socials progressistes.
Recerca de renovar, experimentar i/o distorsionar un sistema de representació artístic
Innovació i ruptura de preconceptes
L’AVANTGUARDISME
Diferents tendències en la pintura: ·Fauvismo: color de forma arbitrària, en relació amb la
seva pròpia subjectivitat. ·Expressionisme: deformació de la realitat per
expressar de forma més subjectiva la naturalesa i l’ésser humà.
·Cubisme i futurisme: representava les figures a través del desdoblament dels plans que composen la seva superfície.
El futurisme volia aproximar-se a una realitat visual més profunda, evocant el moviment i la velocitat, multiplicant la representació successiva de la mateixa figura.