implantaciÓ de les mesures correctores … · manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons une...
TRANSCRIPT
2015
www.GCProjectes.com Guifré Comengés Font Enginyer ind. Col. 12364 Plaça Major 20 baixos Stª Mª Palautordera [email protected]
[ IMPLANTACIÓ DE LES MESURES CORRECTORES DE
DIVERSOS PAUS’S (3) I CONSTRUCCIÓ DE CORRECAN ] Projecte per a la implantació de les mesures correctores descrites als Plans d’Autoprotecció del Reguissol, Pavelló Josep Llavina i Envelat de Santa Maria de Palautordera. El projecte també inclou la introducció d’un correcan al mateix parc del Reguissol.
2
ÍNDEX 1- T IT UL AR ITA T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 2- ANTE CE DE NTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 3- OBJE CTE DE L P RO JE CT E . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 5- DE S C RIP CIÓ GE NE R AL DE L ’OB RA A RE A LI TZ A R . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 6- NORM AT IVA AP L IC AB L E . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 7- RE SI D US . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 8- PRE S S UP OST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
ANNEXES I- ME MÒR IA CON ST R UC TI VA PAU E N VE L AT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 II- ME MÒ RI A CON ST RU CT IVA PAU RE G U ISSO L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 III- ME MÒ RI A CO NS TR U C TIV A PAU PAVE LLÓ JOSE P LLA VI NA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 IV- ME MÒR IA CON ST R UC TIV A CORRECAN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 V- GE ST IÓ DE RE SI D US . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 VI- EST U DI B ÀS IC DE SE G UR E TA T I S AL UT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53
PLÀNOLS 1- S IT U AC IÓ I E MP LA Ç AM E N T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64 2- EV AC U AC IÓ DE L PA VE LLÓ JOSE P LLA VI NA I N CL OE NT RÈ TO L S I CA NV IS P ROJE CTE . . .65 3- PROTE C CIÓ CO NTR A INCE N DI PAVE LLÓ JOSE P LLA VI NA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66 4- ME SU RE S CO RRE CTO R E S PCI DE L PAU DE L ’EN VE LA T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67 5- ME SU RE S CO RRE CTO R E S PAU REG UI SSO L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68 6- IMP L AN TA CIÓ DE L CO RRE CA N . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69
3
I.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1 T I T U L A R I T A T
El promotor de les obres és l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, amb CIF P-
0825900-D, i domiciliat a la Plaça de la Vila nº1 de Santa Maria de Palautordera 08460,
província de Barcelona.
2 AN T E C E D E N T S
Durant d’any 2014 es va dur a terme la realització de diversos Plans d’autoprotecció. Aquests
PAU’s incorporen tots ells la proposta d’implantació de diverses mesures correctores per a la
millora de la seguretat col·lectiva. Concretament es van realitzar:
- PAU del parc del Reguissol (Barrakes)
- PAU del pavelló Josep Llavina i Esteve
- PAU de l’envelat municipal
El projecte que aquí es presenta pretén executar la implantació de les mesures correctores
recollides en tots els PAU’s.
Al parc del Reguissol, a més d’introduir les mesures correctores, també s’ha detectat la
necessitat d’implantació d’una zona perquè els gossos puguin córrer i trobar un lloc d’esbarjo.
Aquest projecte també pretén donar resposta a aquesta necessitat amb la implantació d’un
Correcan de 40x25 metres.
3 O B J E C T E D E L P R O J E C T E
És el de implantar les mesures correctores recollides als PAU’s descrits a l’apartat anterior,
així com la implantació d’un correcan al Parc del Reguissol, en condicions de seguretat i
seguint la normativa vigent.
4 O R G A N I T Z A C I Ó D E L P R O J E C T E
El projecte es divideix en una memòria comuna (el present document), i a continuació 4
annexes per cadascuna de les intervencions a realitzar. Aquests annexes contenen de forma
individualitzada, la descripció de les obres per als 3 Pau’s i el correcan.
El promotor pot decidir si executa les 4 parts simultàniament, o per fases. En l’apartat del
pressupost, aquest també es troba dividit en les mateixes 4 intervencions, i el resum del
pressupost incorpora la seva suma total.
4
5 DE S C R I P C I Ó G E N E R A L D E L ’O B R A A R E A L I T Z A R
Les obres a realitzar es poden dividir en les que afecten a cadascun dels tres PAU’s, i les
d’implantació del correcan.
Per evitar confusions, la descripció detallada de les obres es fa en un annex específic per
cadascuna de les 4 intervencions descrites (Annex I, Annex II, Annex III i Annex IV), de tota
manera a continuació es fa una descripció general de les obres a realitzar:
- Senyalètica
Tots els PAU’s tenen en comú que proposen la introducció de senyals de protecció davant
del risc d’incendi, però sobretot detallen que s’han d’introduir senyals indicatives
d’evacuació.
En els pressupostos de les diferents intervencions, sempre el primer apartat estarà dedicat
a aquest concepte de “senyalètica”.
- Detecció d’incendi
Dos dels PAU’s, concretament el del Pavelló i el de l’envelat, incorporen la necessitat
d’introducció d’un sistema de detecció de fums complementari al ja existent en cadascuna
de les instal·lacions.
A l’envelat, la detecció existent no cobreix el magatzem del costat del bany d’homes. El
magatzem és una zona d’acumulació d’elements sovint combustibles, i per tant es
considera que aquesta zona ha de tenir el seu propi detector.
Pel que fa al Pavelló, novament trobem uns magatzems ubicats sota les grades que no
disposen de detecció automàtica, així doncs, s’haurà d’introduir un detector en cadascun
d’ells.
En tots els casos, els detectors es connectaran a l’alarma d’incendi existent en els dos
edificis, de manera que haurà de verificar-se que aquells que s’adquireixen son de la
marca correcte i compatibles amb la centraleta existent. En aquest sentit, s’ha previst un
nombre d’hores d’especialista per a fer el muntatge de forma correcte.
- Portes
El PAU del Reguissol i el del Pavelló tenen en comú que algunes de les portes
d’evacuació no compleixen correctament la seva funció. En el cas del parc, aquestes obren
cap al seu interior, el que incompleix la normativa. Així doncs, caldrà introduir portes que
obrin cap a l’exterior.
En el cas del Pavelló, algunes portes tampoc compleixen les especificacions per ser
considerades portes d’evacuació, i es modificaran, per exemple amb la introducció de
barres anti-pànic per a la obertura des de l’interior. També hi ha una porta metàl·lica en
forma de reixa que normalment està tancada amb pany en el recorregut d’evacuació. Cal
modificar aquest tancament.
- Elements mòbils
Es tracta d’elements que no es troben en una ubicació fixa, com extintors o un
desfibril·lador.
5
- Obra civil
Aquesta partida inclou capítols de diferent naturalesa; per exemple a l’envelat, cal fer una
entrada completament plana des de l’exterior fins a l’entarimant interior de fusta, per
evitar desnivells en cas d’evacuació que poguessin provocar caigudes.
Pel que fa al Reguissol, en primer lloc hi ha partides corresponents al PAU com la
introducció de varanes fixades al paviment, i sobretot la reparació de l’escala d’accés de
formigó, que es troba en mal estat i caldrà sanejar-la tal com s’exposa a l’annex II.
També partides d’obra civil es poden considerar la majoria que afecten la implantació del
correcan, no només per a la introducció de la valla perimetral, sinó també perquè caldrà
portar aigua i llum fins a l’emplaçament, i per això caldrà la realització d’una rasa per
passar els cables i canonada.
- Il·luminació exterior
El correcan s’implantarà en una zona on actualment no hi ha il·luminació, és una zona
fosca del parc, i per canviar aquesta situació, s’introduirà una columna al centre del tancat
de 10 metres d’alçada i 3 focos LED per abastar tota t’àrea fins al pont (per on
normalment s’accedirà al correcan).
- Altres
Hi ha diversos elements que es decriuran també en els annexes corresponents, com la
introducció de sacs intumescents de sectorització al pavelló o la introducció d’una font al
correcan
6 NO R M A T I V A A P L I C A B L E
- Decret 179/1995, de 13 de juny pel que s’aprova el Reglament d’obres, activitats i
serveis en els ens locals.
- Real Decret 314/2006, de 17 de març pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’edificació.
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Palautrodera POUM.
- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la llei
d’urbanisme.
- Reglament electrotècnic de baixa Tensió
7 RE S I D U S
Aquest apartat es descriu a l’annex V
6
8 PR E S S U P O S T
Pressupost ANNEX I; Mesures correctores PAU Envelat:
Partida Unitats Descripció amidament preu u. import
Capítol 1
1 udPlanols d'ubicació i evacució segons plastificat, segons característiques
de la memòria. Col·locat en zona portes de sortida8 20 160
2 ud
Armari ignífug 30 minuts, amb joc de plànols a l'interior segons
memòria, retolat amb "plànols bombers" inclòs el muntatge en
parament vertical de la zona de l'entrada.
1 96,75 96,75
3 m
Vinil fotoluminiscent d'evacuació, en forma de tires de 1 metre de
llargada i 5 a 10 cm d'alçada, sobre sòcol zona banys (part baixa del
parament), amb indicació del sentit d'evacuació, segons exemple de la
memòria. Fixació del vinil al parament.
4 33,62 134,48
4 ud
Indicació d'escomesa estàndard d'aigua i electricitat, segons descripció
de la memòria, fotoluminiscent, estàndard, en vinil pla o similar,
muntat sobre portes dels armaris de cadascuna de les instal·lacions
corresponents.
2 33,62 67,24
5 ud
Rètols "SORTIDA" sobre les portes, en color blanc sobre fons verd, del
mateix tipus que l'existent però de 80x20 cm (més gran) per indicar
correctament la sortida i ser visible des d'una distància correcte.
Incloent instal·lació
10 33,62 336,2
794,67
Capítol 2
6 udDetector òptic de fums i tèrmic convencional, de ABS color blanc, model
compatible amb centraleta1 54,4 54,4
7 m
Canalització fixa en superfície, formada per tub de policarbonat rígid,
lliure de halògens, endollable, de color gris, de 20 mm de diàmetre
nominal, amb IP 547.
20 8,43 168,6
8 m
Cablejat format per cable bipolar Z1O2Z1-K (AS), no propagador de la
flama, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 2x1,5 mm² de
secció, amb aïllament de compost termoplàstic a força de poliolefina
lliure de halògens amb baixa emissió de fums i gasos corrosius (Z1),
pantalla de cinta de alumini i polièster (O2) amb conductor de drenatge
d'estany de coure i coberta externa de compost termoplàstic a força de
poliolefina lliure de halògens amb baixa emissió de fums i gasos
corrosius (Z1) color vermell amb franja verda, sent la seva tensió
assignada de 300/500 V.
20 3,12 62,4
hsHores d'especialista per a la instal·lació d'un nou detector a l'alarma
d'incendi, situat al magatzem.4 24,7 98,8
384,2
Capítol 3
8 ud
Extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió
incorporada, d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor, amb
manòmetre i mànega amb filtre difusor, segons UNE 23110.
1 359,6 359,6
udDesfibril·lador semi-automàtic, amb armari i elements auxiliars descrits
a la memòria. Inclou muntatge a la paret1 960 960
1319,6
Capítol 4
9 mlEliminació de planxa d'acer inoxidable que limita el paviment gris amb
el verd, sense malmetre paviment8 8 64
10 ml Eliminació de planxa metàl·lica límit de l'entarimat de fusta 8 12 96
11 pa Transport i pagament de taxes de residus inerts, planxes metàl·liques 1 100 100
12 m2
Formació de base de morter de ciment CEM II/B-P 32,5 N tipus M-10, de
6 cm d'espessor, reglejades, arremolinada i preparada per al seu
posterior ús com suport de paviment. Inclús p/p de replanteig i marcat
dels nivells d'acabat, col·locació de banda de panell rígid de poliestirè
expandit de 10 mm de gruix en el perímetre, envoltant els elements
verticals i en les juntes estructurals, formació de els junts de retracció i
curat de la superfície.
24 19,26 462,24
13 m2Enrajolat de rajoles ceràmiques amb morter de ciment com a material
d'unió. De tipus porcelànic gris idèntic al existent al vestíbul24 34,15 819,6
14 m Rodapeu (sòcol) del mateix tipus i forma que l'existent 10 12,25 122,5
15 mPlanxa metàl·lica entre nou paviment i tarima de fusta existent, de 1
mm d'espessor en acer inoxidable de 20 cm d'amplada.12 16,23 194,76
1859,1
Capítol 5
16 paPartida alçada correspoent al conjunt de mesures de protecció
individual i col·lectiva segons normativa 1627/19971 150 150,00 €
150,00 €
Capítol 6
17 pa Control de qualitat documental del tipus de materials utilitzats a obra 1 100 100,00 €
100,00 €
4.607,57 €
Extintor i desfibril·lador
Total capítol 3
Total capítol 4
Total pressupost d'execució material
Senyalètica
Total capítol 1
Detecció d'incendi
Total capítol 2
Obra civil
Seguretat i salut
Total capítol 5
Control de qualitat
Total capítol 6
7
Pressupost ANNEX II; Mesures correctores PAU Reguissol:
Partida Unitats Descripció amidament preu u. import
Capítol 1
1 ud
Pal de 100x50x3 mm de secció, per subjecció de les senyals, d'acer al
carboni (o galvanitzat) segons norma UNE 36093, de 2.2 metres d'alçada
cadacun, per ser clavats al paviment amb dau de formigó (no inclòs en
aquesta partida)
11 59,15 650,65 €
2 ud
Dau de fonamentació per sustentació de senyals fixes, mitjaçant el
clavat de pals d'acer, amb unes dimensions de 40x40x60 cm. El pal es
deixarà a 20 cm del fons. Formigó en massa HM-20, incloent excavació i
estesa en el parc de la terra vegetal sobrera.
11 76,45 840,95 €
3 udSenyal triangular de perill estàndard, segons norma de carreteres, de 90
cm de costat, d'acer galvanitzat amb costat arrodonits, amb
retrorrefrectància de nivell 2 (H.I)
3 33,62 100,86 €
4 ud
Senyal rectangular grafiada "zona inundable" de 70x40 cm de xapa d'acer
galvanitzat, de vores polides, de negre sobre blanc , amb
retroreflectància nivell 2 (H.I.),
3 33,62 100,86 €
5 ud
Senyal estàndard de "prohibit fumar" de 30x40 cm de xapa d'acer
galvanitzat, de vores polides, segons grafiat de la memòria constructiva ,
amb retroreflectància nivell 2 (H.I.),
5 20,2 101,00 €
6 ud
Senyal indicativa de sortida segons memòria constructiva, de color verd,
rectangular de 90 cm de costat x 30 d'alçada, d'acer galvanitzat amb
costat arrodonits, amb retrorrefrectància de nivell 2 (H.I)
8 33,62 268,96 €
2.063,28 €
Capítol 2
7 m2
Reparació de paviment de formigó, amb morter de ciment amb resines,
d'enduriment ràpid, retracció controlada i altes resistències
mecàniques, de 20 mm de gruix mitjà, prèvia aplicació sobre la
superfície del pont d'unió, incloent la neteja de la superfície base amb
aigua a pressió (Karcher o similar)
75 38,56 2.892,00 €
2.892,00 €
Capítol 3
8 m
Barana en forma recta en la zona del desnivell de la zona de l'estany de
90 cm d'altura formada per: bastidor compost de barana superior i
inferior de tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en fred de 30x30x1,5
mm i muntants de tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en fred de
30x30x1,5 mm amb una separació de 100 cm entre ells; pany per reblert
dels buits del bastidor compost de xapa perforada d'acer galvanitzat
amb perforacions quadrades de 20x20 mm i passamans de tub quadrat
de perfil buit d'acer laminat en fred de 30x30x1,5 mm, fixada mitjançant
cargolat en formigó. Tots els elements metàl·lics amb tractament anti-
corrossió i pintura de color negre, incloent les potes de fixació
mitjançant cargolat a l'acera amb tacs d'expansió, cargols d'acer i pasta
química. Elaborat a taller i ajustat a obra
30 72,95 2.188,50 €
9 m
Barana en forma recta en la zona de la carretera davant la sortida
principal de 90 cm d'altura formada per: bastidor compost de barana
superior i inferior de tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en fred de
30x30x1,5 mm i muntants de tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en
fred de 30x30x1,5 mm amb una separació de 100 cm entre ells; pany per
reblert dels buits del bastidor compost de xapa perforada d'acer
galvanitzat amb perforacions quadrades de 20x20 mm i passamans de
tub quadrat de perfil buit d'acer laminat en fred de 30x30x1,5 mm,
fixada mitjançant cargolat en formigó. Tots els elements metàl·lics amb
tractament anti-corrossió i pintura de color negre, incloent les potes de
fixació mitjançant cargolat a l'acera amb tacs d'expansió, cargols d'acer i
pasta química. Elaborat a taller i ajustat a obra
8 72,95 583,60 €
2.772,10 €
Varanes de desnivell i protecció.
Total capítol 3
Senyalètica
Total capítol 1
Reparació de l'escala de formigó
Total capítol 2
8
Capítol 4
10 m
Modificació de la porta d'accés principal que dona a l'escala d'entrada
del parc, que caldrà invertir de sentit. Unides per soldadura al mateixos
suports actuals, elements auxiliars, imprimació antioxidant en zones
deteriorades i pintades de verd allí on es faci la imprimació. Totalment
muntada i operativa
3,3 225,68 744,74 €
11 m
Modificació de la porta d'accés de vehicles i persones a la rampa de la
zona del safareix, actualment d'una fulla, que caldrà passar a dues
fulles, fixades als dos pilars metal·lics de banda anda. També caldrà
invertir de sentit cap a l'exterior. Adaptació de mides, nou pany i
elements auxiliars, imprimació antioxidant en zones deteriorades i
pintades de verd allí on es faci la imprimació. Totalment muntada i
operativa
3,15 225,68 710,89 €
12 m
Modificació de la porta d'accés de vehicles i persones a la rampa del
carrer Mas de'n Sala, actualment de dues fulles, fixades als dos pilars
metal·lics de banda anda. Caldrà invertir de sentit cap a l'exterior,
deixant la de més al nord que pugui quedar alineada al tancament del
parc per no envair el carrer. Adaptació de mides, nou pany i elements
auxiliars, imprimació antioxidant en zones deteriorades i pintades de
verd allí on es faci la imprimació. Totalment muntada i operativa
4,35 225,68 981,71 €
2.437,34 €
Capítol 5
13 paPartida alçada correspoent al conjunt de mesures de protecció
individual i col·lectiva segons normativa 1627/19971 150 150,00 €
150,00 €
Capítol 6
14 paControl de qualitat documental del tipus de materials utilitzats a obra,
especialment els morters (escala) i formigons (fonamentació senyals)1 100 100,00 €
100,00 €
10.414,72 €
Total capítol 4
Total pressupost d'execució material
Portes metàl·liques
Seguretat i salut
Total capítol 5
Control de qualitat
Total capítol 6
9
Pressupost ANNEX III; Mesures correctores PAU Pavelló:
Partida Unitats Descripció amidament preu u. import
Capítol 1
1 ud
Pal de 100x50x3 mm de secció, per subjecció de les senyals, d'acer al
carboni (o galvanitzat) segons norma UNE 36093, de 2.2 metres d'alçada
cadacun, per ser clavats al paviment amb dau de formigó (no inclòs en
aquesta partida)
1 59,15 59,15
2 ud
Dau de fonamentació per sustentació de senyals fixes, mitjaçant el
clavat de pals d'acer, amb unes dimensions de 40x40x60 cm. El pal es
deixarà a 20 cm del fons. Formigó en massa HM-20, incloent excavació i
estesa en el parc de la terra vegetal sobrera.
1 76,45 76,45
3 ud
Senyal rectangular grafiada amb hidrant i senyal de direcció de 70x40 cm
de xapa d'acer galvanitzat, de vores polides, de negre sobre blanc , amb
retroreflectància nivell 2 (H.I.),
1 38,62 38,62
4 m2Reparació de panot d'acera del mateix tipus que l'existent en zona on
s'haurà clavat el senyal d'hidrant i fet el dau de fonamentació0,5 48,36 24,18
5 ud
Rètols amb indicació de direcció, de 21x21 cm o superior, en placa
d'alumini fotoluminiscent, amb fletxa blanca i una porta sobre fons verd
(veure memòria), incloent instal·lació.
12 16,33 195,96
394,36
Capítol 2
7 udDetector òptic de fums i tèrmic convencional, de ABS color blanc, model
compatible amb centraleta, instal·lat7 57 399,00
8 m
Canalització fixa en superfície, formada per tub de policarbonat rígid,
lliure de halògens, endollable, de color gris, de 20 mm de diàmetre
nominal, amb IP 547.
63 8,43 531,09
9 m
Cablejat format per cable bipolar Z1O2Z1-K (AS), no propagador de la
flama, amb conductor multifilar de coure classe 5 (-K) de 2x1,5 mm² de
secció, amb aïllament de compost termoplàstic a força de poliolefina
lliure de halògens amb baixa emissió de fums i gasos corrosius (Z1),
pantalla de cinta de alumini i polièster (O2) amb conductor de drenatge
d'estany de coure i coberta externa de compost termoplàstic a força de
poliolefina lliure de halògens amb baixa emissió de fums i gasos
corrosius (Z1) color vermell amb franja verda, sent la seva tensió
assignada de 300/500 V.
63 3,12 196,56
10 hsHores d'especialista per a la instal·lació d'un nou detector a l'alarma
d'incendi, situat al magatzem.8 24,7 197,60
1.324,25
Capítol 3
11 ud
Subministrament i col·locació de sacs intumescents per a col·locació
sobre bandeja regiband per a completar la sectorització de tancament
existent
4 26 104,00
104,00
Capítol 4
12 pa
Modificació de porta metàl·lica de reixa, amb la soldadura de planxa
cega de galvanitzat de 3 mm per l'exterior per evitar intrusisme,
modificació del pany existent segons memòria, i introducció de barra
d'accionament horitzontal antipànic
1 550 550,00
13 pa
Modificació de porta de sortida al descampat, amb el canvi del sistema
d'accionament e introducció de barra antipànic, en les condicions de la
memòria.
1 300 300,00
14 pa
Subministrament i muntatge de dues portes als dos tancaments
conscutius de l'entrada principal, a la dreta de les portes de doble fulla
existent, introduint una porta amb marc metàl·lic igual a l'actual i
interior de vidre laminat 5+5. L'espai que quedi lliure al costat es tancarà
amb vidre fix 5+5. El marc metàl·lic serà del mateix tipus, amb
imprimació antioxidant i color idèntic a l'existent. Les portes aniran
equipades amb tancament mitjançant barres anti-pànic d'obertura des
de l'interior, incloent elements auxiliars, ferratges, colze superior de
retorn, completament instal·lades i operatives. Inclou també el
desmuntatge del vidre actual, tall dels elements metàl·lics necessaris,
preparació de les superfícies, i eliminació de residus a abocador.
1 3000 3.000,00
3.850,00
Capítol 5
15 paPartida alçada correspoent al conjunt de mesures de protecció
individual i col·lectiva segons normativa 1627/19971 150 150,00
150,00
Capítol 6
16 pa Control de qualitat documental del tipus de materials utilitzats a obra 1 100 100,00
100,00
5.922,61 Total pressupost d'execució material
Senyalètica
Total capítol 1
Detecció d'incendi
Total capítol 2
Modificacions en les portes
Seguretat i salut
Total capítol 5
Control de qualitat
Total capítol 6
Sectorització
Total capítol 3
Total capítol 4
10
Pressupost ANNEX IV; Correcan
Partida Unitats Descripció amidament preu u. import
Capítol 1
1 pa
Desmuntatge de la base de la farola existent a la zona de l'arborètum,
en el dau de fonamentació, per poder iniciar la nova rasa elèctrica i fer
les connexions
1 50 50,00 €
2 paDesmuntatge de la base de la font "del Remei" a la zona de l'arborètum,
per poder iniciar la rasa d'aigua i fer les connexions.1 100 100,00 €
3 m3
Excavació de rasa de 30x80 cm en terreny tou (argila) i cohesiu (sense
entibació), per mitjans mecànics, sense esgotament del nivell freàtic,
sense eliminació de terra (per ser reaprofitada en tancar la rasa)
24 21,13 507,12 €
4 m3
Excavació de terres a cel obert per a formació de pous (daus) per
fonamentacions del postes de valla perimetral de 60x60x60 cm, en terra
d'argila tova, amb mitjans mecànics. Inclús transport de la maquinària,
repassat de paraments i fons d'excavació, extracció de terres fora de
l'excavació, retirada dels materials excavats al costat de l'excavació per
reutilització posterior en rases. També excavació de base de font de les
mateixes mides
15 20,2 303,00 €
5 m3
Excavació de terres a cel obert per a formació de pous (daus) per
fonamentacions de la columna del fanal, fins a una profunditat de 1,2
metres respectivament, i 80x80 cm d'amplada en planta, en terra d'argila
tova, amb mitjans mecànics. Inclús transport de la maquinària, repassat
de paraments i fons d'excavació, extracció de terres fora de l'excavació,
retirada dels materials excavats al costat de l'excavació per reutilització
posterior en rases.
1 20,2 20,20 €
6 m3
Reblert principal de rases per instal·lacions, amb sorra 0/5 mm, i
compactació al 90% del Proctor Modificat amb safata vibrant de guiat
manual. Correspon als 20 cm més produnds de la rasa, a 10 cm l'aigua i 10
cm per sobre el corrugat elèctric.
6 23,92 143,52 €
7 m3
Reblert capa superior de les instal·lacions en rases, amb terra de la
pròpia excavació, i compactació al 90% del Proctor Modificat amb safata
vibrant de guiat manual.
18 8,33 149,94 €
1.273,78 €
Capítol 2
8 m3
Sabata de fonamentació de formigó en massa, realitzada amb formigó
HM-30/B/20/I+Qb fabricat en central o in situ de les mateixes
característiques, per fonamentació de daus de pals de tancament de
correcant, així com daus de les faroles. Inclent fixació pals vallat
16 119,14 1.906,24 €
1.906,24 €
Capítol 3 Instal·lacions
9 ud
Arqueta (pericó) de registre per instal·lacions, de 50x50x90 cm, a
col·locar on s'ajunten i separen les instal·lacions d'aigua i electricitat,
construida de fàbrica de maó calat de mig peu d'espessor, rebut amb
morter de ciment M5, sobre de formigó en massa HM-30/B/20/I+Qb de
15 cm d'espessor, arrebossada i brunyida interiorment amb morter de
ciment, amb additiu hidràfug M15, formant arestes i cantonades a mitja
canya, solera amb marc i tapa de ferro colat classe B-125 segons UNE EN
124, incloent l'excavació mecànica i reblert de l'extradós amb material
de grava-ciment, i formació dels forats pels tubs.
2 175,99 351,98 €
10 ud
Subministrament i instal·lació de presa de terra composta per pica
d'acer courat de 1,5 m de longitud, clavada en el terreny, connectada a
pont per a comprovació, dintre d'una arqueta de registre de polipropilè
de 30x30 cm. Fins i tot replanteig, excavació per l'arqueta de registre,
clavat de l'elèctrode al terreny, col·locació de l'arqueta de registre,
connexió de l'elèctrode amb la línia d'enllaç mitjançant grapa
abraçadora, reblert amb terres de la pròpia excavació i additius per a
disminuir la resistivitat del terreny i connectat a la xarxa de terra
mitjançant pont de comprovació. Totalment muntada, connexionada i
provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves
de servei (incloses en aquest preu). incloent cable de terra de coure nu
de 16 mm2 de 2 metres de longitud.
1 156,95 156,95 €
Moviment terres i demolicions
Total capítol 1
Fonamentació
Total capítol 2
11
11 m
Canalització soterrada de tub corbable, subministrat en rotllo, de
polietilè de doble paret (interior llisa i exterior corrugada), de color
taronja, de 50 mm de diàmetre nominal, resistència a la compressió 450
N.
82 6,82 559,24 €
12 m
Cable multipolar RZ1-K (AS), no propagador de la flama, amb conductor
de coure classe 5 (-K) de 4G6 mm² de secció, amb aïllament de polietilè
reticulat (R) i coberta de compost termoplàstic a força de poliolefina
lliure de halògens amb baixa emissió de fums i gasos corrosius (Z1), sent
la seva tensió assignada de 0,6/1 kV.
82 5,69 466,58 €
13 m Banda senyalitzadora enterrada de presència d'instal·lació elèctrica 82 0,99 81,18 €
14 ud
Interruptor combinat magnetotèrmic-diferencial, de 2 mòduls, bipolar
(1P+N), intensitat nominal 6 A, sensibilitat 30 mA, poder de tall 6 kA,
corba C, classe A.
1 152,08 152,08 €
15 m
Canonada per a alimentació d'aigua potable, soterrada, formada per tub
de polietilè PE 100, de color negre amb bandes blaves, de 50 mm de
diàmetre exterior i 3 mm de gruix, SDR17, PN=10 atm.
55 10,94 601,70 €
16 hHores de electricista per realització de les connexions de cables i fanals,
així com material auxiliar (regletes i caixes)3 24,75 74,25 €
17 h
Hores de lampista especialista en conducions d'aigua per unió de
canonades, col·locació d'elements auxiliars com colzes, i verificació
d'estanqueitat del conjunt. Inclou la connexió dels dos extrems a les
dues fonts.
3 24,75 74,25 €
18 ud
Tubs d'acer galvanitzat per passar les instal·lacions a través del pont del
reguissol de 90 mm de diàmetre o superior, amb elements auxiliars de
fixació a l'estructura metàl·lica del pont, corbats segons forma del pont a
taller, incloent transisió origen i final. Inclou el muntatge
2 296,86 593,72 €
3.111,93 €
Capítol 4
19 ud Panell electrosoldat rigid verd 2,5 x 1,5 metres 53 47,17 2.500,01 €
20 ud Poste verd per panell rígid de 1,5 metres d'alçada 51 21,95 1.119,45 €
21 ud Porta de panell rígid mamut 1.5 x 1 metres de color verd 2 171,7 343,40 €
22 hHores de muntatge dels panells rígids i portes en els pilars, incloent si
cal, auxili de soldadura en la zona de portes30 20 600,00 €
23 ud
Font exterior d'acer al carboni 240 amb protecció antioxidant i pintura
en pols marró de forma rectangular, amb tapa de registre, boca de llautó
cromat ref. 652 de la serie Fuente Caudal de Santa&Cole, adaptada, amb
dau de formigó, incloent clau de pas.
1 1831,99 1.831,99 €
6.394,85 €
Capítol 5 Il·luminació
24 udCapçal Simon Milos istanium LED model MXF referència 407-000001012
de 81 wats3 686,34 2.059,02 €
25 udColumna multifoco "Alex Llum" de 10 metres, diàmetre de 220 mm,
d'acer galvanitzat, incloent els perns d'ancoratge1 1000 1.000,00 €
26 ud Creueta de 3 projectors CT.3P.76 1 88 88,00 €
27 ud Plantilla bacolsa 285 mm, centre de columna de 10 metres PL 285 1 15 15,00 €
28 ud Clau per obertura de portella per columna 1 10 10,00 €
3.172,02 €
Capítol 6
29 paPartida alçada correspoent al conjunt de mesures de protecció
individual i col·lectiva segons normativa 1627/19971 150 150,00 €
150,00 €
Capítol 7
30 pa
Control de qualitat documental del tipus de materials utilitzats a obra,
especialment els morters de daus de fonamentació, així com la sorra de
la part inferior de la rasa
1 100 100,00 €
100,00 €
16.108,82 €
Vallat correcan i font
Total capítol 4
Total capítol 5
Total pressupost d'execució material
Total capítol 3
Seguretat i salut
Total capítol 6
Control de qualitat
Total capítol 7
12
RESUM DEL PRESSUPOST
Annex I – Mesures correctores PAU Envelat ..................... 4.657,57 €
Annex II – Mesures correctores PAU Reguissol ...... 10.414,72 €
Annex III – Mesures correctores PAU Pavelló ...... 5.922,61 €
Annex IV – Implantació del Correcan ..................... 16.108,82 €
TOTAL Pressupost d’Execució Material PEM ...... 37.103,72 €
- Despeses Generals i Benefici Industrial (19%) 7.049,71 €
- Subtotal abans d’impostos ..................... 44.153,43 €
- IVA (21%) ..................... 9.272,22 €
- Pressupost d’execució per contracte amb IVA 53.425,65 €
El pressupost d’execució per contracte amb iva puja cinquanta tres mil
Quatre cents vint-i-cinc euros amb seixanta cinc cèntims.
13
ANNEX I MEMÒRIA CONSTRUCTIVA PAU ENVELAT
14
1 Introducció
En els apartats següents es fa una descripció de les partides (memòria constructiva) que s’hauran
d’introduir a l’Envelat municipal en compliment del PAU i les mesures correctores allí establertes.
2 Introducció de detector de fums al magatzem
El magatzem de l’envelat no disposa de detector de fums, tal com es pot veure en la imatge següent:
Caldrà col·locar un detector del mateix tipus que els que ja estan
instal·lats, per tal que sigui compatible amb l’alarma d’incendi
existent.
L’alarma d’incendi disposa de diverses entrades per a detectors de
fums. En cas que hi hagi una entrada lliure, s’aprofitarà per a la
connexió del detector del magatzem. En cas que no hi hagi entrades
lliures, el nou detector s’incorporarà als de la zona de l’entrada.
L’alarma d’incendi és schneider pailor, i els detectors que utilitza i que es van muntar amb ella son de tipus
A1R tèrmics i òptics.
En qualsevol cas, la instal·lació del nou detector del magatzem l’ha de realitzar personal especialitzat, per
fer compatible el nou detector amb una de les 4 zones de l’alarma, o dins d’una de les citades 4 zones.
15
3 Introducció d’extintor mòbil a la planta superior
El pla d’autoprotecció conté el següent plànol de extintors:
Aquest facultatiu, en visita de 29 d’octubre de 2015 ha verificat que hi ha un extintor en cada punt dels
indicats, i que el del darrera de l’envelat és efectivament de CO2 així doncs, també s’ha verificat la ubicació
de les BIE’s i els altres elements contra incendi. Així doncs, el que demana el PAU és la introducció a la
primera planta d’un extintor mòbil de 50 litres com el que es mostra a continuació:
Es tracta d’extintor amb carro, de pols químic ABC polivalent antibrasa, amb pressió incorporada,
d'eficàcia ABC, amb 50 kg d'agent extintor, amb manòmetre i mànega amb filtre
difusor, segons norma UNE 23.110.
La missió d’aquest extintor és poder actuar en cas d’incendi a la zona dels dipòsits de
gas-oil, de tota manera, en cas que l’incendi es propagui, cal abandonar la zona i deixar
pas als bombers, tal com s’indica en el propi Pla d’Autoprotecció.
4 introducció de desfibril·lador
Pack desfibril·lador complet amb armari per centres públics. El pack inclourà el desfibril·lador
semiautomàtic Life Point o similar + Bateria + Electrodes d’adult + funda + manual d’ús + CD + Targeta de
referència i ús ràpid en 3 passos, kit de RCP compost per tisores talla-roba, mascareta de boca-boca,
rasuradora, guants de nitril, alcohol, ties i la pròpia vitrina. Inclou el rètol homologat, cartell de metacrilat i
cargols de fixació a la paret. Amb 5 anys de garantia i sense manteniment.
16
5 Senyalètica
- Plànols d’ubicació i evacuació
Es tracta del plànol de planta i evacuació de la pàgina anterior, sobre el que s’incorpora un punt
vermell “Vostè està aquí”. A continuació s’adjunta un exemple com si la persona es trobés a la
porta d’evacuació intermitja del carrer Doctor Robert:
S’haurà de fer un plànol per cada porta de sortida, és a dir, en total 8, que seran les següents:
- 3 portes dobles a cada banda de l’edifici
- Porta principal
- Porta de fulla simple de l’extrem nord del carrer doctor Robert
Cadascun dels plànols s’imprimirà en format DinA3 i es plastificarà. Després es fixarà de manera
estable a la paret. Aquests plànols han d’ajudar als usuaris a situar-se en cas d’emergència, i saber
on tenen la porta d’evacuació més propera (fletxes verdes i taronges).
- Joc complet de plànols pels bombers en armari ignífug
Per tal que els bombers tinguin un plànol de la instal·lació en cas de necessitat, s’instal·larà un
armari ignífug on es col·locarà el plànol de la pàgina anterior, on hi consti la ubicació de les BIE’s,
així com la dels extintors i el quadre elèctric. L’armari tindrà una estabilitat al foc de 30 minuts.
Haurà d’estar grafiat amb “plànols bombers”
- Sistema fotoluminiscent d’evacuació
Al damunt del sòcol de la zona dels banys (a la part baixa de la paret), es col·locaran dues tires
fotoluminiscents de vinil de 1 metre de llarg i 10 cm d’alçada, com la que es mostra a continuació:
Aquesta tira permet identificar en condicions de foscor, cap a on es troba la sortida. Es col·locaran
dues tires a cada costat (total 4) i a cada banda farà un total de 2 metres de longitud.
17
El vinil s’ha d’enganxar de manera fixa a la paret, amb adhesiu d’alta qualitat o silicona.
- Indicació d’escomeses d’aigua i electricitat per personal autoritzat
A la zona del quadre elèctric principal (zona nord del carrer Doctor Robert) es col·locarà una
indicació a la porta del quadre elèctric del tipus:
També a la zona on hi hagi l’aixeta d’aigua principal de l’edifici, s’instal·larà un rètol d’escomesa,
com el que s’indica a continuació.
- Senyals d’evacuació sobre portes més grans
Al damunt de les portes de sortida hi ha rètols indicatius que segons el PAU tenen unes dimensions
excessivament reduïdes, tal com es pot veure a la foto següent;
S’observa com la senyal té la mida de la llum d’emergència, i això és insuficient, així doncs
s’instal·laran senyals idèntiques, però de mides més grans; 80x20 cm aproximadament.
18
6- Eliminació dels desnivells de l’entrada
A l’entrada de l’envelat, hi ha un desnivell, tal com es pot veure a les imatges següents:
Es pot observar com a l’esquerra hi ha un paviment (gris) limitat per una planxa petita d’acer inoxidable, a
continuació hi ha un paviment de color verd uns 2-3 cm per sota del primer, que dóna pas a una rampa
metàl·lica per on s’arriba al nivell de la tarima de fusta, elevada uns 10 cm respecte el paviment verd.
Així doncs, hi ha una zona que caldrà pavimentar de nou, aquesta zona és la que s’indica a continuació
ratllada en vermell:
Es tracta d’una àrea entre les escales, de 12 metres de llargada i 2 d’amplada.
19
La persona que entra a l’envelat fa la següent transició (vista en secció):
Aquests canvis de nivell poden provocar caigudes, sobretot en cas d’evacuació d’emergència en la zona de
la planxa metàl·lica, i en el petit desnivell de l’enrajolat gris sobreposat. Així doncs, es proposa dotar el
conjunt d’un pendent suau i únic, que quedarà tal com s’indica a continuació:
Així doncs es farà un recrescut entre 2 i 10 cm de morter sobre el que s’enrajolarà amb el mateix tipus de
peça grisa que hi ha al vestíbul. L’ample del nou paviment és de 2 metres, i la seva llargada de 12 (superfície
total d’intervenció 24 metres quadrats). La alçada mitjana del recrescut és de 6 cm. El recrescut es farà amb
morter que incorpori fibres o resines o similar, d’alta resistència, per evitar la seva disgregació. Al damunt
es col·locaran amb morter les noves rajoles. A la unió entre el nou enrajolat i la tarima de fusta, es
col·locarà una petita planxa metàl·lica d’acer inoxidable de 20 cm d’ample (en tota la llargada de 12
metres), per acabar de fer una correcte transició.
20
Annex II Memòria constructiva PAU Reguissol
21
1- Introducció
En els apartats següents es fa una descripció de les partides (memòria constructiva) que s’hauran
d’introduir al parc del Reguissol en compliment del PAU i les mesures correctores allí establertes.
2- Senyals d’accés al parc
Senyal de zona inundable
A les 3 entrades del parc s’hauran de col·locar rètols de “esteu entrant en zona inundable”, del tipus que
s’indica a continuació:
Les senyals es col·locaran sobre pal d’acer galvanitzat per sustentació de senyals fixes, de 100x50x3 mm de
secció i 2.2 metres d’alçada (40 cm embeguts al formigó). Inclourà la senyals de perill i el rètol rectangular.
Les dues senyals seran d’acer galvanitzat, la de perill serà triangular de 90 cm de costat, mentre que la
rectangular tindrà unes dimensions de 70x40 cm. Totes amb retroreflectància nivell 2 (H.I) i tindran les
vores plegades (arrodonides) per evitar accidents (talls).
Senyals de prohibit fumar
En 5 zones estratègicament repartides pel parc (veure plànols) es col·locaran
senyals de prohibit fumar com al que s’indica a la imatge de la dreta:
Aquesta senyal serà d’acer galvanitzat pla amb vores polides, grafiat de forma indeleble. Es podran col·locar aprofitant els pals d’indicació d’evacuació.
22
Senyals de recorregut d’evacuació
En 8 zones repartides per l’interior del parc s’introduiran senyals indicatives d’evacuació tal com s’indica en
els plànols. Aquests senyals tenen la missió de facilitar la localització de les sortides en cas d’emergència:
La senyal serà d’acer galvanitzat, d’indicació rectangular de 90x30 cm, amb retroreflectància nivell 2 (H.I)
3- Sanejament de l’escala de formigó
L’escala de formigó d’accés principal al parc està molt deteriorada, presenta irregularitats i zones
despreses, que comprometen la seguretat dels usuaris en el moment d’accés i d’evacuació del parc.
Per tal de corregir aquesta situació, es repararà la planicitat del paviment de formigó amb morter de ciment
amb resines, d’enduriment ràpid, retracció controlada i altres resistències mecàniques, de 2-3 cm de gruix
mitjà, prèvia col·locació sobre la superfície del pont d’unió, un cop saturat el suport amb aigua durant les
24 hores prèvies a la reparació i eliminada l’aigua sobrant amb aire comprimit. També es pot utilitzar
màquina d’aigua a pressió tipus “Karcher” o similar.
4- Noves portes de sortida d’obertura cap a l’exterior
Les portes d’accés al parc des de la BV-5301 i dels apartament “Nit i dia” (carrer Mas d’en Sala) obren cap a
l’interior. El sentit d’obertura s’ha d’invertir cap a l’exterior. A més, la porta de la rampa de vehicles de la
zona del safareig més propera als “jardinets” és d’una sola fulla, i caldrà passar-la a dues fulles.
Les portes no es faran noves, sinó que s’aprofitaran les antigues, que es modificaran, en sentit d’obertura,
nombre de fulles (totes n’han de tenir dues), panys i elements auxiliars, i s’aprofitarà per aplicar imprimació
anti-oxidant a les zones deteriorades, i pintar de verd al damunt. El motiu perquè totes portes tinguin dues
fulles, és per evitar que envaeixin massa l’acera (amb una sola fulla, l’escombrat de l’obertura és excessiu).
Finalment, cal ajustar les portes de manera que quan estiguin obertes, quedin plegades sobre els
tancaments existents del parc, és a dir, que no quedin soltes, ni ocupant espai innecessari. Han de quedar
plegades a 180 graus.
23
5- Baranes de seguretat
A la sortida principal del parc en sentit carretera BV-5301, caldrà col·locar una barana a l’acera per evitar
que, en cas de sortida ràpida d’emergència, les persones poguessin envair la carretera i ser envestides per
vehicles. De fet, ja existeix una barana similar uns pocs metres més amunt, en el parc dels jardinets, però
no arriba fins a l’entrada del parc. Així doncs, caldrà allargar aquesta barana per evitar accidents.
La barana serà de forma recta, de 90 cm d’alçada, formada per bastidor de barana superior e inferior, de
tub quadrat de perfil buit d’acer laminat en fred de 30x30x1.5 mm i muntants de tub quadrat de perfil buit
d’acer laminat en fred de les mateixes dimensions, amb una separació de 10 cm entre ells. Clavenda per
reblert dels buits del bastidor compost de xapa perforada d’acer galvanitzat amb perforacions quadrades
de 20x20 mm i passamans de tub quadrat de perfil buit d’acer laminat en fred de 30x30x1.5 mm. Tots els
elements metàl·lics amb tractament anticorrossió segons UNE-EN ISO 1461 i emprimació SHOP.Primer a
base de resina polivinil-butiral amb un gruix medi de recobriment de 20 micres. Incloent les potes de fixació
mitjançant cargolat a l’acera amb tacs d’expansió, cargols d’acer i pasta química, d’elaboració en taller i
ajustament final a obra. La longitud total de la barana en aquesta zona serà de 8 metres.
També caldrà col·locar el mateix tipus de barana al perímetre nord de l’estany del parc, doncs el desnivell
és superior als 60 cm. En aquest cas es fixarà al panot de tova existent. La longitud total (incloent ambdós
bandes de l’escaleta) serà de 30 metres.
24
ANNEX III Memòria constructiva PAU Pavelló
25
1 Introducció
En els apartats següents es fa una descripció de les partides (memòria constructiva) que s’hauran
d’introduir al pavelló Josep Llavina i Esteve, en compliment del PAU i les mesures correctores allí
establertes.
2 Modificació de portes
- Modificació porta metàl·lica reixa SA-3
Al passadís d’evacuació de la sortida SA-3, hi ha una porta metàl·lica amb reixa, a l’exterior d’una
porta d’evacuació. En la imatge següent es pot veure la porta amb reixa en primer pla, així com la
porta d’evacuació al fons:
Aquesta porta metàl·lica ha de disposar d’un sistema per poder-se obrir sense clau des de
l’interior. Amb aquesta finalitat, caldrà substituir el pany per una barra anti-pànic operable des de
l’interior, però difícilment accessible des de l’exterior.
Per tal de fer compatible el poder obrir la porta fàcilment des d’una banda i difícilment des de
l’altra, es proposa modificar la porta tal com s’exposa a continuació en la pàgina següent.
Es col·locarà la barra anti-pànic horitzontal esmentada, eliminant el pany actual amb clau. Per
l’exterior, es col·locarà una planxa cega de dimensions suficients per dificultar entrades
“indesitjades”.
26
Per tot plegat, la porta quedarà de la forma següent:
Es pot veure la planxa galvanitzada cega per l’exterior de l’embarrat actual, així com la nova barra
anti-pànic per l’interior. També caldrà modificar el pany existent.
- Modificar la porta actual per convertir-la en porta d’evacuació
La porta de sortida al descampat de la planta baixa s’ha de modificar. Es tracta de la porta indicada
al plànol següent amb una fletxa de color vermell:
27
A continuació s’adjunta una imatge de la porta en el seu estat actual
La porta disposa d’un pany convencional amb clau per l’exterior. La porta es modificarà introduint
una barra antipànic per l’interior, i eliminant el pany per evitar que quedi tancada.
- Augmentar la sortida d’emergència a la zona del bar
La porta principal d’accés al pavelló disposa de dues fulles, i dos fixos als laterals, tal com es pot
veure en la imatge següent:
El PAU considera que aquesta sortida és insuficient per evacuar a tota la gent calculada. Per tal
d’augmentar l’ample de sortida, es substituirà el fix de la dreta (el que està grafiat amb el nom del
pavelló) per una altra porta, d’una sola fulla i 80 cm d’amplada, amb accionament per barra anti-
pànic per l’interior.
La nova porta d’evacuació no disposarà de pany per evitar que quedi bloquejada en cas
d’emergència. Per raons de seguretat, no serà operable des de l’exterior.
28
La nova porta també serà de marc metàl·lic del mateix tipus que l’existent, amb part interior de
vidre laminat de 5+5 mm.
L’entrada té forma de vestíbul (doble tancament), de manera que a continuació de la porta, n’hi ha
una altra d’idèntica. Així doncs, la operació de introducció d’una nova porta s’haurà de fer dues
vegades, pels dos tancaments consecutius.
2 Detecció de fums
S’instal·larà un sistema de detecció de fums als magatzems de sota les grades, connectat a la
centraleta externa existent. La ubicació és la que es pot veure a continuació en color blau:
Caldrà portar la senyal fins a la centraleta situada a la zona d’accés principal de l’edifici.
29
3 Sectorització
Sectorització de la sala de calderes en la zona de pas del cablejat, en la zona que s’indica a
continuació:
La paret divisòria està travessada per una safata tipus Regiband, i cal segellar eficientment aquest
pas mitjançant la col·locació de sacs intumescents normalitzats i homologats. Aquests sacs
contenen material que en cas d’incendi, s’infla i aïlla tèrmicament el pas de les flames. Es
col·locaran un total de 4 sacs (els sacs son de petites dimensions).
30
4 Senyalització
- Senyalització de hidrant proper
Senyalització de l’hidrant més proper al poliesportiu. Aquest està situat al passeig de les escoles, a
uns 200 metres del pavelló creuant tot el carrer Fluvià, tal com es pot veure en la imatge següent:
El fet que hi hagi tanta distància entre el pavelló i l’hidrant pot confondre els bombers, i fer que
aquests no el localitzin. Per evitar-ho, cal col·locar un rètol informatiu d’hidrant a la cantonada del
carrer Fluvià amb Joaquim Blume, al punt indicat de color blau a la imatge anterior. El rètol
inclourà el símbol d’hidrant i una fletxa indicativa cap al carrer de les escoles, similar a la que es pot
veure a continuació:
Amb aquest senyal, els bombers sabran de la presència de l’hidrant, i sabran a on s’han de dirigir
per connectar-s’hi.
31
- Millorar la senyalètica dels recorreguts d’evacuació.
Els recorreguts d’evacuació son els que s’indiquen als plànols en color verd (veure plànols Din A3):
S’ha detectat que les passadissos 1, 2 i 3 no disposen de prou senyals indicatives de la direcció
d’evacuació. Amb aquest objectiu, es col·locaran 3 senyals a cada passadís, principi – mig – i final.
També es col·locaran 3 senyals més al frotal del es grades de la zona de la pista (total 12 senyals).
Les senyals han d’estar homologades i ser d’alumini fotoluminiscent. No hi haurà rètols separats
més de 15 metres (Les senyals de 21x21 cm son visibles a 10 metres).
32
Annex IV Memòria constructiva correcan
33
1. Situació i dimensions del correcan;
El correcan tindria unes dimensions de 40x25 metres, i s’ubicaria al nord-oest del parc del Reguissol, tal
com es pot veure en la imatge següent:
El parc disposa d’una esplanada a la banda nord-oest del Reguissol, totalment diàfana, i de dimensions
adequades. No cal fer moviment de terres d’explanació.
2. Tipus de tancament
El tancament perimetral seria de panell rígid electrosoldat com el que es mostra a la imatge següent, amb
una alçada de 1.5 metres i una amplada de 2.5 metres.
34
L’accés es realitzaria per una doble porta per evitar la fugida dels animals. Al costat de l’accés, hi hauria
l’abeurador d’aigua pels gossos. Al centre del correcan hi hauria una columna amb 3 projectors LED’s.
3. Instal·lacions d’aigua i llum
La font per l’abeurador de gossos seria una “fuente caudal” de la marca Santa&Cole o similar, adaptada per
doble sortida (una superior i una inferior per persones i mascotes respectivament), similar a la que es pot
observar a la imatge següent:
35
Pel que fa el sistema d’il·luminació, es col·locaran una torreta central de 10 metres d’alçada com la que
s’observa a continuació:
Al seu voltant es col·locaran 3 projectors LED Simon Milos o similar, de 81 W a 8 metres d’alçada, com els
de la imatge següent:
És a dir, en total la instal·lació d’il·luminació per tot el correcan consumirà tan sols 243 Watts.
El cablejat serà 4x6 (utilitzant una fase i neutre per cada fanal independent). La presa de terra es farà amb
pica clavada al peus de la columna.
36
4. Escomeses
L’aigua i l’electricitat es portaran des d’una petita placeta en direcció l’arborètum, tal com es pot veure en
la imatge següent:
Es realitzarà una rasa de 30 cm d’ample x 80 cm de fondo, sobre la que es col·locarà un llit de sorra de 10
cm, al damunt la canonada d’aigua de 50 mm, 10 cm més de sorra, i un tub corrugat de 90 amb els cablejat
elèctric en el seu interior, de 4x6 mm2 de secció.
Les seccions tant de la canonada d’aigua com del cablejat elèctric estan sobre-dimensionades, però son
necessàries per corregir les pèrdues de càrrega degudes a la distància.
- La distància des de la font fins a l’abeurador és de 55 metres.
- La distància des de la farola existent, fins a la nova més llunyana és de 82 metres.
Una part de la rasa serà comuna a totes dues instal·lacions, mentre que la resta serà específica de cada
tipus d’instal·lació, tal com es descriu a continuació:
- Longitud comuna de rasa: 40 metres
- Longitud només aigua: 15 metres
- Longitud només electricitat: 42 metres (21 abans i 21 després de la rasa comuna)
37
5. Obra auxiliar
A banda de la ja esmentada rasa, al peu de cada pal de tancament del correcan s’haurà de fer un dau de
formigó de 40x40x60 cm per a la seva fixació. També caldrà fer un dau de formigó a la base de la nova
farola, de 80x80x120 cm. Finalment, caldrà fer una petita base de fonamentació de l’abeurador, segons
dimensions del proveïdor.
Pel que fa la rasa comuna, es farà una arqueta de registre al principi i al final d’aquesta (separades
aproximadament 35 metres).
Es preveu que sobri una part de la terra extreta de les rases (la que serà substituïda per sorra de riu). La seva gestió es descriu a l’annex V.
38
Annex V Gestió de residus
39
1.- CONTINGUT DEL DOCUMENT En compliment del Reial decret 105/2008, de 1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels
residus de construcció i demolició (RCE), conforme al disposat en l'Article 4 "Obligacions del productor de residus de construcció i demolició", el present estudi desenvolupa els punts següents:
- Agents intervinents en la Gestió de RCE .
- Normativa i legislació aplicable.
- Identificació dels residus de construcció i demolició generats en l'obra, codificats segons l'Ordre
MAM/304/2002 .
- Estimació de la quantitat generada en volum i pes.
- Mesures per a la prevenció dels residus en l'obra.
- Operacions de reutilització, valorització o eliminació que es destinaran els residus.
- Mesures per a la separació dels residus en obra.
- Prescripcions en relació amb l'emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels
residus.
- Valoració del cost previst de la gestió de RCE .
2.- AGENTS INTERVINENTS
2.1.- Identificació
El present estudi correspon al projecte Gestió de residus, situat a Santa Maria de Palautordera.
Els agents principals que intervenen en l'execució de l'obra són:
Promotor Ajuntament de Santa Maria de Palautordera
Projectista Guifré Comengés Font
Director d'Obra A designar pel promotor
Director d'Execució A designar pel promotor
S'ha estimat en el pressupost del projecte, un cost d'execució material (Pressupost d'execució material) de 37.103,72 € .
2.1.1.- Productor de residus (Promotor)
S'identifica amb el titular del bé immoble en qui resideix la decisió última de construir o demolir. Segons l'article 2 "Definicions" del Reial decret 105/2008, es poden presentar tres casos:
1. La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en aquelles obres que no precisin de llicència urbanística, tindrà la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d'una obra de construcció o
demolició.
2. La persona física o jurídica que efectui operacions de tractament, de barreja o d'altre tipus, que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició dels residus.
3. L'importador o adquirent en qualsevol Estat membre de la Unió Europea de residus de construcció i demolició.
En el present estudi, s'identifica com el productor dels residus: Ajuntament del municipi
2.1.2.- Posseïdor de residus (Constructor)
En aquesta fase del projecte no s'ha determinat l'agent que actuarà com Posseïdor dels Residus, és
responsabilitat de el Productor dels residus (Promotor) la seva designació abans del començament de les obres.
40
2.1.3.- Gestor de residus
És la persona física o jurídica, o entitat pública o privada, que realitzi qualsevol de les operacions que
componen la recollida, l'emmagatzematge, el transport la valorització i l'eliminació dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la dels abocadors, així com la seva restauració o gestió ambiental dels residus, amb independència d'ostentar la condició de productor dels mateixos. Aquest serà designat pel productor dels residus (Promotor) amb anterioritat al començament de les obres.
2.2.- Obligacions
2.2.1.- Productor de residus (Promotor)
Ha d'incloure en el projecte d'execució de l'obra un estudi de gestió de residus de construcció i demolició, que contindrà com a mínim:
1. Una estimació de la quantitat, expressada en tones i en metres cúbics, dels residus de construcció i demolició que es generaran en l'obra, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus, o norma que la substitueixi.
2. Les mesures per a la planificació i optimització de la gestió dels residus generats a l'obra objecte del projecte.
3. Les operacions de reutilización, valorització o eliminació que es destinaran els residus que es
generaran en l'obra.
4. Les mesures per a la separació dels residus en obra, en particular, per al compliment per part del posseïdor dels residus, de l'obligació establerta en l'apartat 5 de l'article 5 .
5. Els plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig, separació i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició dintre de l'obra. Posteriorment, dites planes podran ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa de l'obra.
6. Les prescripcions del plec de prescripcions tècniques particulars del projecte, en relació amb l'emmagatzematge, maneig, separació i, si escau, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició dintre de l'obra.
7. Una valoració del cost previst de la gestió dels residus de construcció i demolició, que formarà part del pressupost del projecte en capítol independent.
Està obligat a disposar de la documentació que acrediti que els residus de construcció i demolició realment produïts en les seves obres han estat gestionats, si escau, en obra o lliurats a una instal·lació de valorització o d'eliminació per al seu tractament per gestor de residus autoritzat, en els termes recollits en el Reial decret 105/2008 i, en particular, en el present estudi o en les seves modificacions. La documentació corresponent a cada any natural s'haurà de mantenir durant els cinc anys següents.
En obres d'enderroc, rehabilitació, reparació o reforma, caldrà que prepareu un inventari dels residus
perillosos que es generaran, que haurà d'incloure en l'estudi de gestió de RCE, així com preveure la seva
retirada selectiva, per tal d'evitar la barreja entre ells o amb altres residus no perillosos, i assegurar seu enviament a gestors autoritzats de residus perillosos.
En els casos d'obres sotmeses a llicència urbanística, el posseïdor de residus, queda obligat a constituir una fiança o garantia financera equivalent que asseguri el compliment dels requisits establerts en aquesta llicència en relació amb els residus de construcció i demolició de l'obra, en els termes previstos en la legislació de les comunitats autònomes corresponents.
2.2.2.- Posseïdor de residus (Constructor)
La persona física o jurídica que executi l'obra - el constructor -, a més de les prescripcions previstes en la normativa aplicable, està obligat a presentar a la propietat de la mateixa un pla que reflecteixi com portarà a terme les obligacions que li incumbeixin en relació als residus de construcció i demolició que es
vagin a produir en l'obra, en particular les recollides en els articles 4.1 i 5 del Reial decret 105/2008 i les contingudes en el present estudi.
El pla presentat i acceptat per la propietat, una vegada aprovat per la direcció facultativa, passarà a formar part dels documents contractuals de l'obra.
41
El posseïdor de residus de construcció i demolició, quan no procedeixi a gestionar-los per si mateix, i
sense perjudici dels requeriments del projecte aprovat, estarà obligat a lliurar-los a un gestor de residus
o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la seva gestió. Els residus de construcció i demolició es destinaran preferentment, i per aquest ordre, a operacions de reutilización, reciclat o a altres formes de valorització.
El lliurament dels residus de construcció i demolició a un gestor per part del posseïdor haurà de constar en document fefaent, en el qual figuri, almenys, la identificació del posseïdor i del productor, l'obra de procedència i, si escau, el nombre de llicència de l'obra, la quantitat expressada en tones o en metres
cúbics, o en ambdues unitats quan sigui possible, el tipus de residus lliurats, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi, i la identificació del gestor de les operacions de destinació.
Quan el gestor al que el posseïdor lliuri els residus de construcció i demolició efectuï únicament operacions de recollida, emmagatzematge, transferència o transport, en el document de lliurament haurà de figurar també el gestor de valorització o d'eliminació ulterior al que es destinaran els residus.
En tot cas, la responsabilitat administrativa en relació amb la cessió dels residus de construcció i demolició per part dels posseïdors als gestors es regirà per l'establert en la legislació vigent en matèria de residus.
Mentre es trobin en el seu poder, el posseïdor dels residus estarà obligat a mantenir-los en condicions
adequades d'higiene i seguretat, així com a evitar la barreja de fraccions ja seleccionades que impedeixi o dificulti la seva posterior valorització o eliminació.
La separació en fraccions es portarà a terme preferentment pel posseïdor dels residus dintre de l'obra que es produeixin.
Quan per falta d'espai físic en l'obra no resulti tècnicament viable efectuar aquesta separació en origen, el posseïdor podrà encomanar la separació de fraccions a un gestor de residus en una instal·lació de tractament de residus de construcció i demolició externa a l'obra. En aquest últim cas, el posseïdor haurà d'obtenir del gestor de la instal·lació documentació acreditativa que aquest ha complert, en el seu nom, l'obligació recollida en el present apartat.
L'òrgan competent en matèria mediambiental de la comunitat autònoma on se situï l'obra, de forma
excepcional, i sempre que la separació dels residus no hagi estat especificada i pressupostada en el projecte d'obra, podrà eximir al posseïdor dels residus de construcció i demolició de l'obligació de separació d'alguna o de totes les anteriors fraccions.
El posseïdor dels residus de construcció i demolició estarà obligat a sufragar els corresponents costos de gestió i a lliurar al productor els certificats i la documentació acreditativa de la gestió dels residus, així com a mantenir la documentació corresponent a cada any natural durant els cinc anys següents.
2.2.3.- Gestor de residus
A més de les recollides en la legislació específica sobre residus, el gestor de residus de construcció i
demolició complirà amb les següents obligacions:
1. En el supòsit d'activitats de gestió sotmeses a autorització per la legislació de residus, dur un registre en el qual, com a mínim, figuri la quantitat de residus gestionats, expressada en tones i en metres cúbics, el tipus de residus, codificats conformement a la llista europea de residus publicada per Ordre
MAM/304/2002, de 8 de febrer, o norma que la substitueixi, la identificació del productor, del posseïdor i de l'obra d'on procedeixen, o del gestor, quan procedeixin d'altra operació anterior de gestió, el mètode de gestió aplicat, així com les quantitats, en tones i en metres cúbics, i destinacions dels productes i residus resultants de l'activitat.
2. Posar a la disposició de les administracions públiques competents, a petició de les mateixes, la informació continguda en el registre esmentat en el punt anterior. La informació referida a cada any natural s'haurà de mantenir durant els cinc anys següents.
3. Estendre al posseïdor o al gestor que li lliuri residus de construcció i demolició, en els termes recollits
en aquest reial decret, els certificats acreditatius de la gestió dels residus rebuts, especificant el productor i, si escau, el nombre de llicència de l'obra de procedència. Quan es tracti d'un gestor que
porti a terme una operació exclusivament de recollida, emmagatzematge, transferència o transport, haurà d'a més transmetre al posseïdor o al gestor que li va lliurar els residus, els certificats de l'operació de valorització o d'eliminació subsegüent que van ser destinats els residus.
42
4. En el cas que manqui d'autorització per a gestionar residus perillosos, haurà de disposar d'un
procediment d'admissió de residus en la instal·lació que asseguri que, prèviament al procés de
tractament, es detectaran i se separaran, emmagatzemaran adequadament i derivaran a gestors autoritzats de residus perillosos aquells que tinguin aquest caràcter i puguin arribar a la instal·lació barrejats amb residus no perillosos de construcció i demolició. Aquesta obligació s'entendrà sense perjudici de les responsabilitats que pugui incórrer el productor, el posseïdor o, si escau, el gestor precedent que hagi enviat aquests residus a la instal·lació.
3.- NORMATIVA I LEGISLACIÓ APLICABLE
El present estudi es redacta a l'empara de l'article 4.1 a) del Reial decret 105/2008, de 1 de febrer, sobre "Obligacions del productor de residus de construcció i demolició".
A l'obra objecte del present estudi li és d'aplicació el Reial decret 105/2008, en virtut de l'article 3, per generar-se residus de construcció i demolició definits en l'article 3, com:
"qualsevol substància o objecte que, complint la definició de Residu inclosa en la legislación vigente en materia de residuos, es generi en una obra de construcció o demolició" o bé, "aquell residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no és soluble ni combustible, ni reacciona física ni químicament ni de cap altra manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries amb les quals entra en contacte de manera que pugui donar lloc a
contaminació del medi ambient o perjudicar a la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants del residu i la ecotoxicitat del lixiviat haurien de ser insignificants, i en particular no haurien de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies".
No es aplicable al present estudi l'excepció contemplada en l'article 3.1 del Reial Decret 105/2008, al no generar-se els següents residus:
a) Les terres i pedres no contaminades per substancies perillosers reutilitzades en la mateixa obra, en
una obra diferent o en una activitat de restauració, acondicionament o replè, sempre i quan es pugui acreditar de manera fefaent el seu destí a reutilització.
b) Els residus d'industries extractives regulats per la Directiva 2006/21/CE, de 15 de març.
c) Els llots de dragatge no perillosos reubicats en l'interior de les aigües superficials derivats de les activitats de gestió de les aigües i de les vies navegables, de prevenció de les inundacions o de mitigació dels efectes de les inundacions o les sequeres, regulades pel text Refós de la Llei d'Aigües per la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis dels ports d'interès general, i pels tractats internacionals dels quals Espanya sigui part.
A aquells residus que es generin en la present obra i estiguin regulats per legislació específica sobre residus, quan estiguin barrejats amb altres residus de construcció i demolició, els serà d'aplicació el Reial decret 105/2008 en els aspectes no contemplats en la legislació específica.
Per a l'elaboració del present estudi s'ha considerat la normativa sigüent:
- Artícle 45 de la Constitució Espanyola.
Real Decreto por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito en vertedero
Real Decreto 1481/2001, de 27 de diciembre, del Ministerio de Medio Ambiente.
B.O.E.: 29 de enero de 2002
Modificat per:
Regulación de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, del Ministerio de la Presidencia.
B.O.E.: 13 de febrero de 2008
Modificat per:
43
Modificación de diversos reglamentos del área de medio ambiente para su adaptación a la
Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su
ejercicio, y a la Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley de libre acceso a actividades de servicios y su ejercicio
Real Decreto 367/2010, de 26 de marzo, del Ministerio de la Presidencia.
B.O.E.: 27 de marzo de 2010
Regulación de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición
Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, del Ministerio de la Presidencia.
B.O.E.: 13 de febrero de 2008
Plan nacional integrado de residuos para el período 2008-2015
Resolución de 20 de enero de 2009, de la Secretaría de Estado de Cambio Climático.
B.O.E.: 26 de febrero de 2009
Llei reguladora dels residus
Llei 6/1993, de 15 de juliol, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
D.O.G.C.: 28 de juliol de 1993
Modificada per:
Llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus
Llei 15/2003, de 13 de juny, de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
D.O.G.C.: 1 de juliol de 2003
Decreto por el que se aprueba el Programa de gestión de residuos de la construcción de Cataluña (PROGROC), se regula la producción y gestión de los residuos de la construcción y demolición, y el canon sobre la deposición controlada de los residuos de la construcción
Decreto 89/2010, de 29 de junio, de la Consejería de Medio Ambiente y Vivienda de Cataluña.
D.O.G.C.: 6 de julio de 2010
Operaciones de valorización y eliminación de residuos y Lista europea de residuos
Orden MAM 304/2002, de 8 de febrero, del Ministerio de Medio Ambiente.
B.O.E.: 19 de febrero de 2002
Correcció d'errors:
Corrección de errores de la Orden MAM 304/2002, de 8 de febrero
B.O.E.: 12 de marzo de 2002
44
4.- IDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ GENERATS EN L'OBRA, CODIFICATS SEGONS
L'ORDRE MAM/304/2002 .
Tots els possibles residus generats en l'obra de demolició s'han codificat atenent a l'Ordre
MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus, segons la Llista Europea de Residus (LER) aprovada per la Decisió 2005/532/CE, donant lloc als següents grups:
RCE de Nivell I: Terres i materials pètris, no contaminats, procedents d'obres d'excavació
El Reial decret 105/2008 (article 3.1.a), considera com excepció de ser considerades com residus:
Les terres i pedres no contaminades per substàncies perilloses, reutilitzades en la mateixa obra, en una obra distinta o en una activitat de restauració, acondicionament o farciment, sempre que es pugui acreditar de forma fefaent la seva destinació a reutilització.
RCE de Nivell II: Residus generats principalment en les activitats pròpies del sector de la construcció, de
la demolició, de la reparació domiciliària i de la implantació de serveis.
S'ha establert una classificació de RCE generats, segons els tipus de materials de què estan compostos:
Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002
RCE de Nivell I
1 Terres i petris de l'excavació
RCE de Nivell II
RCE de naturalesa no pètria
1 Asfalt
2 Fusta
3 Metalls (inclosos els seus aliatges)
4 Paper i cartró
5 Plàstic
6 Vidre
7 Guix
8 Escombraries
RCE de naturalesa pètria
1 Sorra, grava i altres àrids
2 Formigó
3 Maons, teules i materials ceràmics
4 Pedra
RCE potencialment perillosos
1 Altres
5.- ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RESIDUS DE
CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE ES GENERARAN EN L'OBRA S'ha estimat la quantitat de residus generats a l'obra, a partir dels amidaments del projecte, en funció del pes de materials integrants en els rendiments dels corresponents preus descompostos de cada unitat
de obra, determinant el pes de les restes dels materials sobrants (minves, trencaments, escapçadures, etc) i el de l'embalatge dels productes subministrats.
El volum de excavació de les terres i dels materials petris no utilitzats en l'obra, s'ha calculat en funció de les dimensions del projecte, afectat per un coeficient d'esponjament segons la classe de terreny.
A partir del pes del residu, s'ha estimat el seu volum mitjançant una densitat aparent definida pel quocient entre el pes del residu i el volum que ocupa una vegada dipositat en el contenidor.
Els resultats es resumeixen en la següent taula:
45
Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002 Codi LER Densitat aparent
(t/m³) Pes (t)
Volum (m³)
RCE de Nivell I
1 Terres i petris de l'excavació
Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03. 17 05 04 1,66 12,120 7,319
RCE de Nivell II
RCE de naturalesa no pètria
1 Metalls (inclosos els seus aliatges)
Ferro i acer. 17 04 05 2,10 0,150 0,071 A la taula següent, s'exposen els valors del pes i el volum de RCE, agrupats per nivells i apartats
Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002 Pes (t)
Volum (m³)
RCE de Nivell I
1 Terres i petris de l'excavació 12,120 7,319
RCE de Nivell II
RCE de naturalesa no pètria
1 Asfalt 0,000 0,000
2 Fusta 0,000 0,000
3 Metalls (inclosos els seus aliatges) 0,150 0,071
4 Paper i cartró 0,000 0,000
5 Plàstic 0,000 0,000
6 Vidre 0,000 0,000
7 Guix 0,000 0,000
8 Escombraries 0,000 0,000
46
Es pot observar com els 150 kg de pes de ferro (nivell II) és molt menor als 12.120 kg de terres provinents de rases i pous, principalment del correcan.
47
6.- MESURES PER A LA PLANIFICACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE LA
GESTIÓ DELS RESIDUS RESULTANTS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ DE L'OBRA OBJECTE DEL PROJECTE
En la fase de projecte s'han tingut en compte les diferents alternatives compositives, constructives i de disseny, optant per aquelles que generen el menor volum de residus en la fase de construcció i d'explotació, facilitant, a més, el desmantellament de l'obra al final de la seva vida útil amb el menor impacte ambiental.
Per tal de generar menys residus en la fase d'execució, el constructor assumirà la responsabilitat
d'organitzar i planificar l'obra, pel que fa al tipus de subministrament, provisió de materials i procés d'execució.
Com a criteri general, s'adoptaran les següents mesures per a la planificació i optimització de la gestió dels residus generats durant l'execució de l'obra:
- L'excavació s'ajustarà a les dimensions específiques del projecte, atenent a les cotes dels plànols de fonamentació, fins a la profunditat indicada en el mateix que coincidirà amb l'Estudi Geotècnic corresponent amb el vist i plau de la Direcció Facultativa. En el cas que hi hagi llots de drenatge, es fitarà l'extensió de les bosses dels mateixos.
- S'ha d'evitar en el possible la producció de residus de naturalesa pètria (bitlles, grava, sorra, etc.), pactant amb el proveïdor la devolució del material que no s'utilitzi a l'obra.
- El formigó subministrat serà preferentment de central. En cas que hi hagi sobrants s'utilitzaran en les parts de l'obra que es prevegi per a aquests casos, com formigons de neteja, base de paviments,
farcits, etc.
- Les peces que continguin mescles bituminoses, es subministraran justes en dimensió i extensió, per tal d'evitar els sobrants innecessaris. Abans de la seva col locació es planificarà l'execució per procedir a l'obertura de les peces mínimes, de manera que quedin dins dels envasos dels sobrants no executats.
- Tots els elements de fusta es replantejaran juntament amb l'oficial de fusteria, per tal d'optimitzar la
solució, minimitzar el seu consum i generar el menor volum de residus.
- El subministrament dels elements metàl·lics i els seus aliatges, es realitzarà amb les quantitats mínimes i estrictament necessàries per a l'execució de la fase de la obra corresponent, evitant-se qualsevol treball dins de l'obra, a excepció del muntatge dels corresponents kits prefabricats.
- Es demanarà de forma expressa als proveïdors que el subministrament en obra es realitzi amb la menor quantitat d'embalatge possible, renunciant als aspectes publicitaris, decoratius i superflus.
En el cas que s'adoptin altres mesures alternatives o complementàries per a la planificació i optimització de la gestió dels residus de l'obra, se li comunicarà de forma fefaent al Director d'Obra i al Director de l'Execució de l'Obra per al seu coneixement i aprovació. Aquestes mesures no suposaran cap
menyscabament de la qualitat de l'obra, ni interferiran en el procés d'execució de la mateixa.
7.- OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O
ELIMINACIÓ QUE ES DESTINARAN ELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE ES GENERIN EN L'OBRA
El desenvolupament de les activitats de valorització de residus de construcció i demolició requerirà autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria mediambiental de la Comunitat Autònoma corresponent, en els termes establerts per la legislación vigente en materia de residuos.
48
L'autorització podrà ser atorgada per a una o vàries de les operacions que es vagin a realitzar, i sense
perjudici de les autoritzacions o llicències exigides per qualsevol altra normativa aplicable a l'activitat. S'atorgarà per un termini de temps determinat, i podrà ser renovada per períodes successius.
L'autorització només es concedirà prèvia inspecció de les instal·lacions en les que es vagi a desenvolupar l'activitat i comprovació de la qualificació dels tècnics responsables de la seva adreça i que està prevista l'adequada formació professional del personal encarregat de la seva explotació.
Els àrids reciclats obtinguts com producte d'una operació de valorització de residus de construcció i enderrocament haurien de complir els requisits tècnics i legals per a l'ús que es destinin.
Quan es prevegi l'operació de reutilització en una altra construcció dels sobrants de les terres procedents de l'excavació, dels residus minerals o petris, dels materials ceràmics o dels materials no petris i metàl·lics, el procés es realitzarà preferentment en el dipòsit municipal.
49
En relació a la destinació prevista per als residus no reutilitzables ni valorables "in situ", s'expressen les
característiques, la seva quantitat, el tipus de tractament i el seu destí, a la taula següent:
Material segons Ordre Ministerial MAM/304/2002 Codi LER Tractament Destí Pes (t)
Volum (m³)
RCE de Nivell I
1 Terres i petris de l'excavació
Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03.
17 05 04 Sense tractament específic Restauració / Abocador 12,120 7,319
RCE de Nivell II
RCE de naturalesa no pètria
1 Metalls (inclosos els seus aliatges)
Ferro i acer. 17 04 05 Reciclat Gestor autoritzat RNPs 0,150 0,071
Notes:
RCE: Residus de construcció i demolició RSU: Residus sòlids urbans
RNPs: Residus no perillosos
RPs: Residus perillosos
8.- MESURES PER A LA SEPARACIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCAMENT EN OBRA
Els residus de construcció i enderrocament es separaran en les següents fraccions quan, de forma
individualitzada per a cada una d'aquestes fraccions, la quantitat prevista de generació per al total de l'obra superi les següents quantitats:
- Formigó: 80 t.
- Maons, teules i materials ceràmics: 40 t.
- Metalls (inclosos els seus aliatges): 2 t.
- Fusta: 1 t.
- Vidre: 1 t.
- Plàstic: 0,5 t.
- Paper i cartró: 0,5 t.
A la taula següent s'indica el pes total expressat en tones, dels diferents tipus de residus generats a l'obra objecte d'aquest estudi, i l'obligatorietat o no de la seva separació in situ.
TIPUS DE RESIDU TOTAL RESIDU OBRA (t) LLINDAR SEGONS NORMA (t) SEPARACIÓ "IN SITU"
Formigó 0,000 80,00 NO OBLIGATÒRIA
Maons, teules i materials ceràmics 0,000 40,00 NO OBLIGATÒRIA
Metalls (inclosos els seus aliatges) 0,150 2,00 NO OBLIGATÒRIA
Fusta 0,000 1,00 NO OBLIGATÒRIA
Vidre 0,000 1,00 NO OBLIGATÒRIA
Plàstic 0,000 0,50 NO OBLIGATÒRIA
Paper i cartró 0,000 0,50 NO OBLIGATÒRIA La separació en fraccions es durà a terme preferentment pel posseïdor de els residus de construcció i enderrocament dins de l'obra.
Si per falta d'espai físic en l'obra no és tècnicament viable fer aquesta separació en origen, el posseïdor podrà encomanar la separació de fraccions a un gestor de residus en una instal·lació de tractament de residus de construcció i enderrocament extern a l'obra. En aquest últim cas, el posseïdor haurà d'obtenir
del gestor de la instal·lació documentació acreditativa que aquest ha complert, en nom seu, l'obligació recollida en l'article 5. "Obligacions del posseïdor de residus de construcció i demolició" del Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer.
50
L'òrgan competent en matèria mediambiental de la comunitat autònoma on es troba l'obra, de forma
excepcional, i sempre que la separació dels residus no hagi estat especificada i pressupostada en el
projecte d'obra, pot eximir al posseïdor dels residus de construcció i enderrocament de l'obligació de separació d'alguna o de totes les anteriors fraccions.
9.- PRESCRIPCIONS EN RELACIÓ AMB L'EMMAGATZEMATGE,
MANEIG, SEPARACIÓ I ALTRES OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROCAMENT
El dipòsit temporal dels enderrocs es realitzarà en contenidors metàl·lics amb la ubicació i condicions establertes en les ordenances municipals, o bé en sacs industrials amb un volum inferior a un metre cúbic, quedant degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.
Aquells residus valoritzables, com fustes, plàstics, ferralla, etc., Es dipositaran en contenidors degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus, per tal de facilitar la seva gestió.
Els contenidors hauran d'estar pintats amb colors vius, que siguin visibles durant la nit, i han de comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre, figurant de forma clara i llegible la següent informació:
- Raó social.
- Codi d'Identificació Fiscal (C.I.F.).
- Número de telèfon del titular del contenidor / envàs.
- Número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus del titular del contenidor.
Aquesta informació haurà de quedar també reflectida a través d'adhesius o plaques, en els envasos industrials o altres elements de contenció.
El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures pertinents per evitar
que es dipositin residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts fora de l'horari de treball, amb tal d'evitar el dipòsit de restes aliens a l'obra i el vessament de dels residus.
A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es dedicaran a cada tipus de RCE.
S'hauran de complir les prescripcions establertes en les ordenances municipals, els requisits i condicions de la llicència d'obra, especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició, i el constructor o el cap d'obra realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació, considerant les possibilitats reals de fer-la, és a dir, que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge o gestors adequats.
El constructor haurà d'efectuar un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors
de RCE presentin els vals de cada retirada i lliurament a destinació final. En el cas que els residus es reutilitzin en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.
Les restes derivades del rentat de les canaletes de les cubes de subministrament de formigó prefabricat seran considerats com a residus i gestionats com li correspon (LER 17 01 01).
S'ha d'evitar la contaminació mitjançant productes tòxics o perillosos dels materials plàstics, restes de fusta, abassegaments o contenidors de runes, amb la finalitat de procedir a la seva adequada segregació.
Les terres superficials que es puguin destinar a jardineria o la recuperació de sòls degradats, seran acuradament retirades i emmagatzemades durant el menor temps possible, disposades en cavallons d'alçada no superior a 2 metres, evitant la humitat excessiva, la seva manipulació i la seva contaminació.
Els residus que continguin amiant compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, sobre la
prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant (article 7.), així com la legislació laboral d'aplicació. Per determinar la condició de residus perillosos o no perillosos, se seguirà el procés indicat en l'Ordre MAM/304/2002, Annex II. Llista de Residus. Punt 6.
51
10.- VALORACIÓ DEL COST PREVIST DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC.
El cost previst de la gestió dels residus s'ha determinat a partir de l'estimació descrita a l'apartat 5,
"ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ QUE ES GENERARAN EN L'OBRA", aplicant els preus corresponents per a cada unitat d'obra, segons es detalla en el capítol de Gestió de Residus del pressupost del projecte.
Codi Subcapítol TOTAL (€)
GC Tractaments previs dels residus 0,00
GT Gestió de terres 0,00
GR Gestió de residus inertes 0,00
GE Gestió de residus perillossos 0,00
TOTAL 0,00
11.- DETERMINACIÓ DE L'IMPORT DE LA FIANÇA Per tal de garantir la correcta gestió dels residus de construcció i enderrocament generats en les obres, les entitats locals exigeixen el dipòsit de una fiança o una altra garantia financera equivalent, que respongui de la correcta gestió dels residus de construcció i demolició que es produeixin en la obra, en els termes previstos en la legislació autonòmica i municipal.
En el present estudi s'ha considerat, a efectes de la determinació de l'import de la fiança, els import mínim i màxim fixats per l'Entitat Local corresponent.
- Costos de gestió de RCE de Nivell I: 4.00 €/m³
- Costos de gestió de RCE de Nivell II: 10.00 €/m³
- Import mínim de la fiança: 60.00 € - com a mínim un 0.2 % del PEM
52
En el quadre següent, es determina l'import de la fiança o garantia financera equivalent prevista a la
gestió de RCE.
Pressupost d'execució material de l'Obra (PEM): 37.103,72 €
A: ESTIMACIÓ DEL COST DE TRACTAMENT DE RCE A EFECTES DE LA DETERMINACIÓ DE LA FIANÇA
Tipologia Volum (m³) Cost de gestió
(€/m³) Import (€) % s/PEM
A.1. RCE de Nivell I
Terres i petris de l'excavació 7,32 4,00
Total Nivell I 60,00(1)
A.2. RCE de Nivell II
RCE de naturalesa pètria 0,00 10,00
RCE de naturalesa no pètria 0,07 10,00
RCE potencialment perillosos 0,00 10,00
Total Nivell II 0,75(2)
Total 60,75
Notes: (1) Entre 60,00€ i 60.000,00€. (2) Com a mínim un 0.2 % del PEM.
B: RESTA DE COSTOS DE GESTIÓ
Concepte Import (€) % s/PEM
Costos administratius, lloguers, ports, etc. 0,56
TOTAL: 61,31€ 75 €
Així doncs, l’import de la fiança de runes es determina en 75 €
12.- PLÀNOLS DE LES INSTAL·LACIONS PREVISTES PER A
L'EMMAGATZEMATGE, MANEIG, SEPARACIÓ I ALTRES OPERACIONS DE GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I
ENDERROC
No es preveu el maneig, separació ni d’altres operacions de gestió de residus.
La gestió de residus es farà amb l’eliminació de terra de la rasa en el moment de fer-se aquesta. La zona d’emmagatzematge temporal serà al costat mateix de la rasa.
Pel que fa als kilos d’acer que puguin obtenir-se en la obra, és de molt petit volum, concretament 150 kg, el que fa que no sigui obligatòria la seva “separació”. Així doncs, aquest ferro s’eliminarà a mesura que es vagi produint.
53
Annex VI Estudi bàsic de seguretat i salut
54
1. Justificació de la necessitat d’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut
Es redacta el present estudi BASIC de seguretat i salut
2. Coordinador de seguretat i salut
Segons es cita en l’article 3 del RD 1627/1997 de seguretat i salut en obres de construcció, i en aquest cas, d’implantació de les mesures correctores de 3 PAU’s i Correcan, quan en la obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, o diversos treballadors autònoms, el promotor, abans de l’inici dels treballs o tan aviat com es constati aquesta circumstància, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de la obra.
3. Normativa aplicable
Llei 31/ 1.995 de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.
Real Decret 1627/1.997 de 24 de octubre, per el que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
Real Decret RD 1109/2007 pel qual es desplega la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció
Real Decret 773/1.997 de 30 de maig, sobre Utilització d’Equips de Protecció Individual.
Real Decret 485/1.997 de 14 de abril, sobre Senyalització de seguretat en el treball.
Real Decret 486/1.997 de 14 de abril, sobre Seguretat i Salut en els llocs de treball.
Real Decret 487/1.997 de 14 de abril, sobre Manipulació de càrregues.
Real Decret 39/1.997 de 17 de gener, Reglament dels Serveis de Prevenció.
Real Decret 1215/1.997 de 18 de juliol, sobre Utilització de Equips de treball.
Estatut dels Treballadors (Llei 8/1.980, Llei 32/1.984, Llei 11/1.994).
Ordenança de Treball de la Construcción, Vidre i Ceràmica (O.M. 28-08-70, O.M. 28-07-77, O.M. 4-07-83, en els títols no derogats).
Real Decreto RD 1109/2007
Pressupost
37.103,72 €
• Que el pressupost d'execució per contrata inclòs en el projecte sigui igual o superior a 450.759,08 €
30 dies laborables (dilluns a
divendres)
10 treballadors
• Que la duració estimada sigui superior a 30 dies laborables, amb la participació de més de 20 treballadors simultàniament.
300 treballadors - dia
• Que el volum de ma d'obra estimada, entenent per tal la suma dels dies de treball total dels treballadors en obra, sigui superior a 500.
en cap cas
• Que la obra no sigui de túnels, galeries, conduccions subterrànies o preses
55
4. Riscos i mesures
A continuació s’exposen els riscos més freqüents, així com les mesures preventives i les proteccions individuals;
4.1 Moviment de terres
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell
- Caigudes operaris diferent nivell, particularment a l’interior de les excavacions.
- Caiguda d’objectes sobre operaris
- Caiguda de materials transportats
- Cops o impactes contra objectes
- Atrapaments i aixafaments per parts mòbils de la maquinària
- Talls i/o lesions en mans
- Talls i/o lesions en peus
- Sobreesforços
- Soroll i contaminació acústica
- Vibracions
- Ambient polsós
- Cossos estranys en ulls
- Contactes elèctrics directes
- Contactes elèctrics indirectes
- Trencament, enfonsament, caigudes d’encofrats i entibacions
- Condicions meteorològiques adverses
- Treballs en zones humides o mullades
- Problemes de circulació interna de vehicles i maquinària.
- Despreniment o enfonsament de terrenys.
- Contagis en llocs insalubres
- Explosions e incendis
- Derivats de l’accés al lloc de treball
- Tal·lús natural de terreny en funció dels consells de l’estudi geològic.
- Entibacions
- Evacuació d’aigua en pous i rases
- Marquesines rígides
- Baranes
- Passos o passarel·les
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
- Andamis de seguretat
- Mallazos
- Tableros o planxes en obertures horitzontals i de pas
- Baranes al voltant de les excavacions
- Escales auxiliars adequades
- Separació de persones i maquinària, evitar-ne radi d’acció
- Carcasses o resguards de protecció de parts mòbils de les màquines, així com avisadors òptics i acústics
- Manteniment adequat maquinària
- Cabines o pòrtics de seguretat
- No acopiar material al límit de l’excavació
- Conservació adequada de les vies de circulació.
- Neteja de les zones de treball i de trànsit.
- Distància de seguretat a línies elèctriques.
- Casc de seguretat
- Botes o calçat de seguretat
- Botes de seguretat impermeables
- Guants de lona i pell
- Guants impermeables
- Ulleres de seguretat
- Protectors auditius
- Cinturó de seguretat
- Cinturó antivibratori
- Roba de treball
- Granota impermeable
4.2 Fonamentació i estructures
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell
- Caigudes operaris diferent nivell
- Caiguda operaris al buit
- Caiguda d’objectes sobre operaris
- Caiguda de materials transportats
- Cops o impactes contra objectes
- Atrapaments i aixafaments
- Atropellaments, col·lisions, volcada de maquinaria
- Talls i/o lesions en mans
- Talls i/o lesions en peus
- Sobreesforços
- Soroll i contaminació acústica
- Vibracions
- Ambient polsós
- Cossos estranys en ulls
- Dermatosis per contacte de ciment i calç
- Contactes elèctrics directes
- Contactes elèctrics indirectes
- Inhalació de vapors i gasos
- Trencament, enfonsament, caigudes d’encofrats i entibacions
- Condicions meteorològiques adverses
- Treballs en zones humides o mullades
- Despreniment o enfonsament de terrenys.
- Contagis en llocs insalubres
- Explosions e incendis
- Derivats de mitjans auxiliars usats
- Radiacions i derivats de soldadura
- Cremades en soldadura oxitall
- Derivats de l’accés al lloc de treball
- Derivats de l’emmagatzemament inadequat de productes combustibles
- Marquesines rígides
- Baranes
- Passos o passarel·les
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
- Andamis de seguretat
- Mallazos
- Tableros o planxes en obertures horitzontals
- Escales auxiliars adequades
- Escala d’accés graonada i protegida
- Carcasses o resguards de protecció de parts mòbils de les màquines
- Manteniment adequat maquinària
- Cabines o pòrtics de seguretat
- Il·luminació natural o artificial inadequada.
- Plataforma de descàrrega de material
- Evacuació de runa
- Neteja de les zones de treball i de trànsit.
- Andamis adequats
- Distància de seguretat a línies elèctriques.
- Casc de seguretat
- Botes o calçat de seguretat
- Botes de seguretat impermeables
- Guants de lona i pell
- Guants impermeables
- Ulleres de seguretat
- Protectors auditius
- Cinturó de seguretat
- Roba de treball
- Granota impermeable
- Pantalla de soldador
3.2.
57
4.3 Fàbrica i tancaments
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell
- Caigudes operaris diferent nivell
- Caiguda operaris al buit
- Caiguda d’objectes sobre operaris
- Caiguda de materials transportats
- Cops o impactes contra objectes
- Atrapaments i aixafaments en mitjans d’elevació i transport
- Talls i/o lesions en mans
- Talls i/o lesions en peus
- Sobreesforços
- Soroll i contaminació acústica
- Vibracions
- Ambient polsós
- Cossos estranys en ulls
- Dermatosis per contacte de ciment i calç
- Contactes elèctrics directes
- Contactes elèctrics indirectes
- Derivats de mitjans auxiliars usats
- Derivats de l’accés al lloc de treball
- Marquesines rígides
- Baranes
- Passos o passarel·les
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
- Andamis de seguretat
- Mallazos
- Tableros o planxes en obertures horitzontals
- Escales auxiliars adequades
- Escala d’accés graonada i protegida
- Carcasses o resguards de protecció de parts mòbils de les màquines
- Manteniment adequat maquinària
- Plataforma de descàrrega de material
- Evacuació de runa
- Il·luminació natural o artificial adequada
- Neteja de les zones de treball i de trànsit.
- Andamis adequats
- Casc de seguretat
- Botes o calçat de seguretat
- Guants de lona i pell
- Guants impermeables
- Ulleres de seguretat
- Màscares amb filtre mecànic
- Protectors auditius
- Cinturó de seguretat
- Roba de treball
58
4.4 Terminacions, puliments, pintures, fusteria, serralleria, vidres
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell
- Caigudes operaris diferent nivell
- Caiguda operaris al buit
- Caiguda d’objectes sobre operaris
- Caiguda de materials transportats
- Cops o impactes contra objectes
- Atrapaments i aixafaments
- Atropellaments, col·lisions, volcada de maquinaria
- Talls i/o lesions en mans
- Talls i/o lesions en peus
- Sobreesforços
- Soroll i contaminació acústica
- Vibracions
- Ambient polsós
- Cossos estranys en ulls
- Dermatosis per contacte de ciment i calç
- Contactes elèctrics directes
- Contactes elèctrics indirectes
- Ambients pobres en oxigen
- Inhalació de vapors i gasos
- Treballs en zones humides o mullades
- Explosions e incendis
- Derivats de mitjans auxiliars usats
- Radiacions i derivats de soldadura
- Cremades
- Derivats de l’accés al lloc de treball
- Derivats de l’emmagatzemament inadequat de productes combustibles
- Marquesines rígides
- Baranes
- Passos o passarel·les
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
- Andamis de seguretat
- Mallazos
- Tableros o planxes en obertures horitzontals
- Escales auxiliars adequades
- Escala d’accés graonada i protegida
- Carcasses o resguards de protecció de parts mòbils de les màquines
- Manteniment adequat maquinària
- Plataforma de descàrrega de material
- Evacuació de runa
- Neteja de les zones de treball i de trànsit.
- Andamis adequats
- Casc de seguretat
- Botes o calçat de seguretat
- Botes de seguretat impermeables
- Guants de lona i pell
- Guants impermeables
- Ulleres de seguretat
- Protectors auditius
- Cinturó de seguretat
- Roba de treball
- Pantalla de soldador
Casco de seguridad . Botas o calzado de seguridad.
Guantes de lona y piel. Guantes impermeables. Gafas de seguridad. Mascarillas con filtro mecánico Protectores auditivos. Cinturón de seguridad. Ropa de trabajo.
59
4.5 Instal·lacions
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell
- Caigudes operaris diferent nivell
- Caiguda operaris al buit
- Caiguda d’objectes sobre operaris
- Cops o impactes contra objectes
- Atrapaments i aixafaments
- Talls i/o lesions en mans
- Talls i/o lesions en peus
- Sobreesforços
- Soroll i contaminació acústica
- Cossos estranys en ulls
- Afeccions de la pell
- Contactes elèctrics directes
- Contactes elèctrics indirectes
- Treballs en zones humides o mullades
- Explosions o incendis
- Derivats de mitjans auxiliars usats
- Radiacions i derivats de soldadura
- Cremades
- Derivats de l’accés al lloc de treball
- Derivats de l’emmagatzemament inadequat de productes combustibles
- Marquesines rígides
- Baranes
- Passos o passarel·les
- Xarxes verticals
- Xarxes horitzontals
- Andamis de seguretat
- Mallazos
- Tableros o planxes en obertures horitzontals
- Escales auxiliars adequades
- Escala d’accés graonada i protegida
- Carcasses o resguards de protecció de parts mòbils de les màquines
- Manteniment adequat de la maquinària.
- Ús correcte de la maquinària auxiliar
- Plataforma descàrrega material
- Evacuació de runa
- Neteja de les zones de treball i de trànsit.
- Casc de seguretat
- Botes o calçat de seguretat
- Botes de seguretat impermeables
- Guants de lona i pell
- Guants impermeables
- Ulleres de seguretat
- Protectors auditius
- Cinturó de seguretat
- Roba de treball
- Pantalla de soldador
60
L’’apartat 3 de l’article 6 del RD 1627/1997, estableix que en l’Estudi Bàsic es contemplaran també les previsions i les informacions per a realitzar en el moment adient, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors.
4.6 Treballs posteriors; Reparació, conservació i manteniment
Riscos més freqüents Mesures preventives Proteccions individuals
- Caigudes operaris al mateix nivell en terres
- Caigudes d’altura per obertures horitzontals
- Caigudes per obertures en tancaments
- Caigudes per relliscades
- Reaccions químiques per productes de neteja i líquids de maquinària.
- Contactes elèctrics per accionament inadvertit i modificació o deteriorament de sistemes elèctrics.
- Explosió de combustibles mal emmagatzemats.
- Foc per combustibles, modificació d’elements d’instal·lació elèctrica o per acumulació de residus perillosos.
- Impacte d’elements de la maquinària, per despreniments d’elements constructius, per lliscament i desplaçament d’objectes, per trencament degut a pressió del vent, per trencament per excés de càrrega.
- Contactes elèctrics directes e indirectes
- Toxicitat de productes empleats en la reparació o emmagatzemats en l’edifici.
- Vibracions d’origen intern i extern
- Contaminació acústica.
- Andamis, escales i demés dispositius provisionals adequats i segurs.
- Anclatges de cinturons fixats a la paret per a la neteja de finestres no accessibles.
- Anclatges de cinturons per a la reparació de teulats i cobertes.
- Anclatges per a politges per elevació de mobles en mudances.
- Casc de seguretat
- Roba de treball
- Cinturons de seguretat i cables de longitud i resistència adequada per a netejadors de finestres.
- Cinturons de seguretat i resistència adequats per a reparar teulats i cobertes inclinades.
5. Farmaciola
En el lloc de treball ha d’existir una farmaciola amb els mitjans necessaris per a efectuar les cures d’urgència en cas d’accident, i se n’encarregarà una persona capacitada designada per l’empresa constructora.
6. Drets i deures dels integrants
6.1 Obligacions del promotor;
Abans de l’inici dels treballs, el promotor designarà un Coordinador en matèria de Seguridad y Salud quan en l’execució de les obres intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. La designació del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut no eximirà al promotor de les responsabilitats.
61
En l’àmbit d’aplicació del RD 1109/2007, el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent abans de l’inici dels treballs. L’avís previ es redactarà segons el que es disposa a continuació, i s’haurà d’exposar a l’obra de forma visible, actualitzant-se en cas que s’incorporin a l’obra un coordinador de seguretat i salut o contractistes no identificats en l’avís inicialment remès a l’autoritat laboral.
6.2 Funcions del coordinador de seguretat i salut durant l’execució de la obra
La designació del Coordinador en l‘elaboració del projecte i en l’execució de la obra podrà recaure en la mateixa persona.
- Coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció i seguretat - Coordinar les activitats de l’obra per garantir que les empreses i personal actuant apliquin de
manera coherent i responsable els principis d’acció preventiva que es recullen en l’article 15 de la llei de prevenció de riscos laborals durant l’execució de l’obra, i en particular, en les activitats a que es refereix l’article 10 del RD 1627/1997.
- Aprovar el pla de seguretat i salut elaborat pel contractista i, si fos el cas, les modificacions introduïdes en aquest.
- Organitzar la coordinació d’activitats empresarials previstes en l’article 24 de la llei de prevenció de riscos laborals.
- Coordinar les accions i funcions de control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball. - Adoptar les mesures necessàries per a que sols les persones autoritzades puguin accedir a l’obra.
La direcció facultativa assumirà aquestes funcions quan no fos necessària la designació del coordinador.
6.3 Obligacions de contractistes i subcontractistes
Aplicar els principis d’acció preventiva que es recullen en l’article 15 de la Llei de Prevenció de riscos laborals, i en particular:
- El manteniment de l’obra en bon estat de neteja. - L’elecció de l’emplaçament, llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i
la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. - La manipulació de diferents materials i la utilització de mitjans auxiliars. - El manteniment, el control previ a la posada en servei i control periòdic de les instal·lacions i
dispositius necessaris per a l’execució de les obres, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.
- La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzemament i dipòsit de materials, en particular si es tracta de matèries perilloses.
- L’emmagatzemament i evacuació de residus i runa. - La recollida de materials perillosos utilitzats. - L’adaptació del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases de
treball. - La cooperació entre tots els que intervenen a l’obra. - Les interaccions o incompatibilitats amb qualsevol altre treball o activitat.
Complir i fer complir al seu personal allò que estableix el pla de seguretat i salut. Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte les obligacions sobre coordinació de les activitats empresarials previstes en l’article 24 de la llei de prevenció de riscos laborals, així com complir les disposicions mínimes establertes en l’Annex IV del RD 1627/1997.
1. Data: 2. Direcció exacta de la obra: 3. Promotor (nom(s) i direcció(ns): 4. Tipus d’obra: 5. Projectista (nom(s) i direcció(ns): 6. Coordinador(s) en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del projecto de l’obra (nom(s) i direcció(ns): 7. Coordinador(s) en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra (nom(s) i direcció(ns): 8. Data prevista per a l’inici de l’obra: 9. Duració prevista dels treballs a obra: 10. Nombre màxim de treballadors a l’obra: 11. Nombre previst de contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms a l’obra: 12. Dades d’identificació de contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms, ja seleccionats:
62
Informar i proporcionar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s’hagin d’adoptar en el que es refereixi a seguretat i salut. Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra. Seran responsables de l’execució correcta de les mesures preventives fixades en el pla i en el que es refereix a les obligacions que li corresponguin directament o, si fos el cas, als treballadors autònoms per ells contractats. A més, respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de d’incompliment de les mesures previstes en el pla. Les responsabilitats del coordinador, direcció facultativa i el promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als seus subcontractistes.
6.4 Obligacions dels treballadors autònoms
Aplicar els principis de l’acció preventiva que es recull en l’Article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en particular:
- El manteniment de l’obra en bon estat d’ordre i neteja. - L’emmagatzemament i evacuació de residus i runa. - La recollida de materials perillosos utilitzats. - L’adaptació del període de temps efectiu que s’haurà de dedicar als diferents treballs o fases de
treball. - La cooperació entre tots els que intervenen en les obres. - Les interaccions o incompatibilitats amb qualsevol altre treball o activitat.
Complir les disposicions mínimes establertes en l’Annex IV del RD 1627/1997 Ajustar la seva actuació conforme als deures sobre coordinació de les activitats empresarials previstes en l’Article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant en particular en qualsevol mesura de la seva actuació coordinada que s’hagués establert. Complir amb les obligacions establertes per als treballadors en l’article 29, apartats 1 i 2 de la llei de prevenció de Riscos Laborals.
Utilitzar equips de treball que s’ajustin al que disposa el RD 1215/1997 Elegir i utilitzar equips de protecció individual en els termes previstos en el RD 773/1997 Atendre les indicacions i complir les instruccions del coordinador en matèria de seguretat i salut. Els treballadors autònoms hauran de complir el que s’estableix en el pla de seguretat i salut.
6.5 Drets dels treballadors
Els contractistes i subcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada i comprensible de totes les mesures que s’hagin d’adoptar en el que fa referència a la seva seguretat i salut en la obra.
Una còpia del pla de seguretat i salut i de les seves possibles modificacions als efectes del seu coneixement i seguiment, serà facilitada pel contractista i els representants dels treballadors en el centre de treball.
7. PLA DE SEGURETAT I SALUT
En aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut, el contractista, abans de l’inici de l’obra, elaborarà un pla de seguretat i salut en el que s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest estudi bàsic en funció del seu propi sistema d’execució d’obra. En l’esmentat pla s’inclouran, en el seu cas, les propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la corresponent justificació tècnica, i que no podran implicar la disminució dels nivells de protecció previstos en aquest estudi bàsic. El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l’inici de l’obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra. Podrà ser modificat pel contractista en funció del procés d’execució de la mateixa, de la evolució dels treballs i de les possibles incidències o modificacions que puguin sortir al llarg de l’obra, però sempre amb l’aprovació expressa del coordinador. Quan no fos necessària la designació del coordinador, les funcions que se li atribueixen seran assumides per la direcció facultativa.
63
Aquells que intervinguin en l’execució de l’obra, així com les persones u òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció en les empreses que intervenen i els representants dels treballadors, podran presentar per escrit i de manera raonada, els suggeriments i alternatives que estimin oportunes. El pla estarà a l’obra a disposició de la direcció facultativa.
8. LLIBRE DE INCIDÈNCIES
En cada centre de treball existirà, amb finalitat de control i seguiment del pla de seguretat i salut, un llibre d’incidències que constarà de fulles per duplicat i que serà facilitat pel col·legi professional al que pertanyi el tècnic que hagi aprovat el pla de seguretat i salut. Haurà de mantenir-se sempre en obra i en poder del coordinador. Hi tindran accés, la direcció facultativa, els contractistes i subcontractistes, els treballadors autònoms, les persones amb responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses que intervenen, els representants dels treballadors, i els tècnics especialitzats de les administracions públiques competents en aquesta matèria, els quals hi podran fer anotacions. Efectuada una anotació en el llibre d’incidències, el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no sigui necessària la designació de coordinador, la direcció facultativa, hauran de notificar-la al contractista afectat i als representats dels treballadors d’aquest. En el cas que l’anotació es refereixi a qualsevol incompliment de les advertències u observacions prèviament anotades en el llibre per les persones facultades per a aquest fi, així com en el supòsit a que es refereix l’article següent, haurà de remetre’s una còpia a Inspecció del Treball i Seguretat Social en el plaç de 24 hs. En qualsevol cas, haurà d’especificar-se si l’anotació suposa una reiteració d’una advertència u observació anterior o si, pel contrari, es tracta d’una nova observació.
9. PARALIZACIÓ DELS TREBALLS
Quan el coordinador durant l’execució de les obre observi incompliment de les mesures de seguretat i salut, advertirà al contractista i deixarà constància de tal incompliment en el llibre d’incidències, quedant facultat per, en circumstàncies de risc greu e imminent per a la seguretat i salut dels treballadors, disposar la paralització de treballs o, si fos el cas, de la totalitat de la obra.
Donarà comptes d’aquest fet a efectes oportuns a Inspecció del Treball i Seguretat Social de la província on es realitza l’obra. Igualment notificarà al contractista, i si fos el cas als subcontractistes i/o autònoms afectats de la paralització i als representants dels treballadors.
10. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT QUE HAN D’APLICAR-SE A LES OBRES
Les obligacions previstes en les tres parts de l’Annex IV del RD 1627/1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, s’aplicaran sempre que ho exigeixin les característiques de l’obra o de l’activitat, les circumstàncies o qualsevol risc.
11. PRESSUPOST
El pressupost del projecte reserva una partida de 600 euros (4x150 €) a seguretat i salut (PEM sense IVA)
El titular El facultatiu Ajuntament de Santa Maria de Palautordera Guifré Comengés Font P-0825900-D Eng. Ind. Col. 12.364