Índex 1 introducciÓ 2 · És a partir dels amidaments realitzats amb istram i la taula de càlcul...

G11044-12 1 DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-55, DEL PK 18+500 AL 21+500. TRAM: CASTELLBELL I EL VILAR – SANT VICENÇ DE CASTELLET.

Annex 8: Moviment de Terres

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ................................................................................... 2

1.1 OBJECTE ................................................................................................ 2

1.2 METODOLOGIA ...................................................................................... 2

2 DADES DE PARTIDA ......................................................................... 2

2.1 EXCAVABILITAT ..................................................................................... 2

2.2 ESPLANADA ........................................................................................... 2

2.3 COEFICIENT DE PAS ............................................................................ 3

2.4 TERRA VEGETAL ................................................................................... 3

2.5 APROFITAMENTS .................................................................................. 4

3 MOVIMENT DE TERRES .................................................................... 5

3.1 METODOLOGIA EMPRADA ................................................................... 5

3.2 ANÀLISI DEL MOVIMENT I COMPENSACIÓ DE TERRES ................... 5

4 ZONES DE PRÉSTEC i ABOCADORS .............................................. 6

4.1 PRESTECS ............................................................................................. 6

4.2 ABOCADORS ......................................................................................... 6

APÈNDIX 1: TAULES DE MOVIMENTS DE TERRES

APÈNDIX 2: DIAGRAMA DE MASSES

APÈNDIX 3: PLÀNOL D’UBICACIÓ D’ABOCADORS, CANTERES I ZONES DE PRÈSTEC

G11044-12 DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-55, DEL PK 18+500 AL 21+500. TRAM: CASTELLBELL I EL VILAR – SANT VICENÇ DE CASTELLET.


2

1 INTRODUCCIÓ

1.1 OBJECTE

El present annex té per objecte valorar i analitzar el moviment de terres relatius

al Projecte Constructiu: “DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-55, DEL PK

18+500 AL 21+500. TRAM: CASTELLBELL I EL VILAR – SANT VICENÇ DE

CASTELLET” de clau DB-02125.1.

Sobre la restitució a escala 1:1.000 i els punts taquimètrics obtinguts

específicament (línies blanques, finals d’asfalt, etz...) s’han realitzat les

cubicacions dels materials que formen la secció de la nova via.

Les cubicacions s’han avaluat tant en termes globals com en la seva distribució

al llarg de la traça, a efectes de determinar les necessitats d’abocadors i

préstecs.

Una vegada s’inicíi l’obra, serà el contractista qui realitzi un nou estudi de

moviment de terres, realitzant la planificació en funció de les necessitats reals de

l’obra, dels seus equips de treball i de les necessitats d’espai i temps.

1.2 METODOLOGIA

El procés metodològic que s’ha seguit ha estat el següent:

• Es defineix la geometria del tronc, els ramals i les connexions definint

la secció transversal mitjançant el programa informàtic ISTRAM

• Amb el mateix programa informàtic s’obtenen els amidaments

cadascun dels eixos definits, cubicant sobre la cartografia a escala 1:1.000.

• S’ubiquen les zones de préstec i abocador i se’ls asigna el seu volum

corresponent.

• Es genera els diagrama de masses, on queden reflectits tots aquests

aspectes.

El diagrama de masses calculat en el present annex considera que els materials

excavats es transporten seguint la traça i que tant les aportacions dels diferents

eixos inclosos (enllaços, connexions) com els dels préstecs i abocadors es

realitzen de mode puntual segons el centre de gravetat dels mateixos.

2 DADES DE PARTIDA

2.1 EXCAVABILITAT

De l’anàlisi de tota la informació de l’apartat 7.3 de l’annex de Geologia i

Geotècnia, s’estima que el mitjans d’excavació a emprar per a la realització de

l’obra seran els convencionals amb la utilització prèvia de ripper, de martells

picadors i fins i tot de voladures, o qualsevol combinació d’aquests sistemes.

Per a la redacció del present projecte s’ha estimat un percentatge de roca no

excavable per mitjans mecànics en desmunt d’un 25% en funció de la potència

dels mitjans d’excavació emprats pel contractista; el percentatge final podria

ésser superior o inferior a l’esmentat, essent “a risc ventura” del contractista la

diferència que es pugui assolir.

Amb el mateix concepte, per l’excavació en rases, pous i fonaments

d’estructures i murs, estimem un percentatge de roca no excavable per mitjans

mecànics comprès entre un 35 % i un 65 % en funció de la potència dels mitjans

d’excavació emprats pel contractista.

2.2 ESPLANADA

Per tal de caracteritzar l’esplanada de projecte, l’annex geotècnic presenta una

sèrie d’assajos d’identificació de materials al laboratori. En base a les dades



obtingudes, l’estudi geotècnic conclou que el fons de l’excavació en els

desmunts proporcionarà una qualitat de l’esplanada no inferior a sòl tolerable,

que també s’obtindrà en la coronació dels reblerts.

A la següent taula hi ha el fons d’esplanada existent i les capes necessàries per

obtenir una explanada de categoria E3:

Eix PK Unitat Geotècnica Categoria

Preparació esplanada

Sòl SEL 2 (cm)

Sòl EST3 (cm)

Tronc 2 0+000 – 1+170 Qtf Tolerable 30 30 1+170 – 1+318 EBcm2 Roca* 30 30

1+318 – 2+675,2 Reblert Categ. Nucli 30 30 Ramal E1-3 0+000 – 0+168,5 Qtf Tolerable 30 30 Ramal E2-1 0+000 – 0+109,6 Qtf Tolerable 30 30 Ramal E2-2 0+000 – 0+115,4 Qtf Tolerable 30 30 Ramal E3-1 0+000 – 0+056,7 Qtf Tolerable 30 30 Vial d’accés 0+000 – 0+062,9 Qtf Tolerable 30 30

Així mateix, els materials que s'obtinguin de les excavacions podran ser utilitzats

directament en la construcció dels reblerts, donada la qualitat dels mateixos,

justificada en l’annex geotècnic.

2.3 COEFICIENT DE PAS

El coeficient de pas indica la relació existent entre volums en desmunt i volums

en terraplè per a diferents materials. El càlcul del coeficient de pas de desmunt a

terraplè s’obté de la relació entre els volums extrets en desmunt i els aplicats a

terraplè.

La mateixa relació existeix per el càlcul del coeficient de pas de material de

préstec a terraplè o el coeficient de pas de desmunt a abocador.

Las pèrdues patides per saturació del material durant el procés d’extracció,

transport, estesa i altres factors, s’han tingut en compte al definir un grau

d’aprofitament per cada material.

El coeficient de pas pot expressar-se a través de la següent relació:

finalDinicialD

inicialDPes

finalDPes

VV

dePasCoefSECA

SECA

SECA

SECA

INICIAL

FINAL ===sec

sec

.

El valor del coeficient de pas s’ha obtingut adoptant un valor promig de la

densitat per cada material. D’aquesta manera, segons els valors de densitat

seca, natural i Proctor, obtingudes a partir dels anàlisi de laboratori i el

percentatge de compactació respecte a la densitat màxima recomanada en plec,

s’obtenen els següents coeficients:

Unitat Geotècnica

Dens. Seca (t/m3)

Dens. 100 % Proctor

Modif. (t/m3) Coef. De Pas

(95% P.M.) Coef. De Pas

Abocador (80% P.M.)

Qtf 1,65 2,00 0,87 1,03 Qtg 2,05 2,28 0,95 1,12

EBcm2 / Cantera 2,63 2,10* 1,25 1,46

* Respecte als materials rocosos i canterables, donada la dificultat d’escala, no es disposa de

densitats dels materials trossejats i compactats en reblerts. No obstat, en base a l’experiència, es

pot considerar una densitat d’aproximadament 2,1 t/m3 col·locat i 1,8 t/m3 abocat.

2.4 TERRA VEGETAL

Respecte a la presència de sòls vegetals, aquests hauran de ser retirats de

manera preliminar a les actuacions projectades i emmagatzemats per tal de

poder ser reutilitzats en la revegetació de talussos i zones de restauració. En els



4

diferents reconeixements realitzats s’ha identificat una potència mitja de 0,25 m

de terra vegetal.

En cas de que restin excedents de terra vegetal aquests s’hauran de posar a

disposició dels organismes municipals de la zona (ajuntaments i diputació).

2.5 APROFITAMENTS

S’analitzen en aquest apartat les condicions de reutilització de les diferents

unitats geotècniques segons els resultats dels assaigs de laboratori disponibles.

Segons el balanç de terres, el volum de reblert necessari (sense aplicar el coeficient del 10% per cartografia definit per INFRAESTRUCTURES.CAT) és

de 28.942,18 m3 i 12.123,20 m3 d’escullera. Part d’aquesta quantitat s’obtindrà

dels materials excavats en els desmunts projectats.

Excavacions (m3)

Excavacions no útils (m3)

Terraplè (m3)

Sòl sel. 2 (m3)

Sòl estab. 3 (m3)

Aports externs

(m3)

Excedents excavació rases (m3)

A B C D E F= C-A+B

G

31.780,75 10.678,19 28.942,18 10.764,39 10.705,19 7.839,62 20.775,21

De la taula anterior, es preveuen estrictament unes necessitats d’aportacions

externes per a formació de terraplens de 7.839,62 m3, sense contar les terres

necessàries per formar el sol seleccionat 2 i el sol estabilitzat 3. Per a les

aportacions externes es podrà comptar amb la contribució d’activitats extractives

properes i/o possibles zones de préstec. El volum de 12.123,20 m3 d’escullera

hauran de provenir d’activitats extractives properes.

Per altre banda, de les excavacions de rases i fonamentacions s’estima un

excedent de terres no classificades de 20.775,21 m3 que conservadorament s’ha

considerat que caldrà retirar de l’obra.

Per tal de classificar el possible aprofitament en obra dels materials identificats al

llarg del traçat s’han realitzat assaigs de laboratori específics que permeten

establir la següent classificació:

Unitat Geotècnica Marginal Terraplè Adequat Seleccionat

Rab SI NO NO NO Rac NO SI NO NO Qtf NO SI NO NO Qtg NO SI SI SI*

* Caldria assegurar un tractament previ que redueixi el seu contingut en matèria orgànica i controli

el seu contingut en fins.

Respecte als materials rocosos:

Unitat Geotècnica

Tot-ú /

Fonament drenant

Pedraplè Escollera

EBcm2 SI* NO NO Cantera (EBcm2) SI* SI SI

* Caldria assegurar un control granulomètric en origen i que no presenti propietats evolutives.

No es preveuen sanejaments específics per presència d’abocaments antròpics;

si que caldrà per això retirar les antigues capes de ferm i paviments en les zones



on es preveu la nova construcció del ferm o les zones on l’actual paviment queda

en desús.

3 MOVIMENT DE TERRES

Al final del present annex es presenten les taules del moviment de terres per a

l’obra a executar.

3.1 METODOLOGIA EMPRADA

Els passos o etapes que es segueixen en el procés són les següents:

• Obtenció d’amidaments mecanitzats del programa de traçat

ISTRAM.

• Aplicació del 10% addicional fixat per Infraestructures.Cat per

possibles diferències de la cartografia.

• Aplicació dels coeficients de pas per a corregir els volums de

terraplens de pròpia obre i prèstec.

• Determinació de volums no compensats i necessitats de préstec o

d’abocador.

3.2 ANÀLISI DEL MOVIMENT I COMPENSACIÓ DE TERRES

Els volums de terres utilitzats per realitzar l’estudi han estat els proporcionats

per el programa ISTRAM realitzats a partir dels perfils transversals, i es poden

trobar detallats i resumits al Document 4 ‘Pressupost’ d’aquest projecte.

S’ha considerat que pràcticament la totalitat del material excavat és apropiat per

a la formació de terraplens, excepte les terres excavades sota les seccions

demolides per considerar-se contaminades pels ferms existents.

És a partir dels amidaments realitzats amb ISTRAM i la taula de càlcul facilitada

per INFRAESTRUCTURES.CAT, i tenint en compte els coeficients de pas, que

s’han realitzat els càlculs dels moviments de terres que apareixen en el present

annex.

Les taules corresponents al moviment de terres estan a l’Apèndix 1 del present

annex.

A continuació es mostra un quadre resum del moviment de terres, amb les

dades obtingudes:

m3

Excavació en Desmunt 34.958,82

Excavació en rasa (50% roca) 28.391,97

Terraplè de l'obra 23.212,81

Terraplè de préstec 8.623,58

Reblert de rases amb material de la pròpia obra

7.616,76

Reblert E3 darrere estreps 4.043,11

Reblert grava‐ciment 105,00

Sol seleccionat 2 10.764,39

Sol estabilitzat 3 10.705,19

Excavació de terra vegetal 4.619,04

Desmunt no útil 11.746,00

Excedent excavació de rases 20.775,21



6

4 ZONES DE PRÉSTEC I ABOCADORS

4.1 PRESTECS

En l’estudi informatiu del projecte no es preveuen zones de préstec donat el

reduït volum de terres necessari, considerant únicament la possibilitat de

recórrer a activitats extractives de l’entorn ja que les necessitats de terres per a

l’obra seran principalment dels materials de majors requeriments en quant a

propietats; és a dir, sòl seleccionat, pedraplè i escullera, pel que es preveu que

aquests provinguin d’activitats extractives de la zona.

No obstant, s’ha considerat adequat proposar alguna zona, que donada la

geologia i grau de protecció ambiental de l’entorn de la zona de projecte, pugui

ser emprada com a zona de préstec per a petits volums de terres.

S’ha intentat que, donades les necessitats de materials a emprar, la zona de

préstec proposada inclogui materials granulars amb moderats a escassos

continguts en fins.

També cal indicar, que aquestes zones no presentin cap figura de protecció

ambiental i que no tinguin el nivell freàtic a poca profunditat.

D’aquesta manera, s’han considerat una possible zona per a l’obertura de

préstecs en un entorn exempt de restriccions mediambientals i

socioeconòmiques, i en els quals, els materials a explotar presentarien bones

característiques de cara a la seva reutilització .

No obstant, en cas de ser necessària, caldria passar els tràmits ambientals

corresponents, fora de l’abast del present projecte.

Aquesta zona de préstec s’ha denominat P-1 i es localitza en el terme municipal

de Sant Vicenç de Castellet. Es troba a l’oest del traçat, a l’entorn del PK 1+300

prop del polígon industrial de Les Vives. Presenta una superfície màxima

d’explotació de 14.000 m2. Si bé, l’àrea disponible és major, la presència de

petits abocaments i un anterior explotació parcial fan aconsellable considerar

com a préstec en sí la part actualment no condicionada per aquests factors.

En particular es podrien excavar els desmunts del futur vial previst en

planejament que connectaria la rotonda existent amb el polígon Les Vives.

D’aquesta manera, a banda d’obtenir les terres per l’obra que es projecte es

realitzaria de pas l’excavació del vial esmentat.

Localització sobre foto aèria de la zona de préstec P-1



4.2 ABOCADORS

Igualment, a les rodalies de la zona de projecte s’han localitzat els dipòsits

controlats per a residus de la construcció.

Segons el balanç de terres es preveu un volum d’excavacions no útils,

corresponents a runes i residus de ferms que caldrà destinar a dipòsits controlats

de 11.746,00m3. El quadre següent mostra una llista dels dipòsits situats a

menor distància de la zona de projecte.

NOM ABOCADOR TELÈFON LOCALITZACIÓ RESIDUS ACCEPTATS

DIPÒSIT CONTROLAT D'ESPARREGUERA 935.864.644

PUIGFEL, SA. PEDRERA MONTSERRAT

08292 ESPARREGUERA

Residus de Construcció

DIPÒSIT CONTROLAT DE RUBÍ 935.864.644

PUGFEL,SA. POL. IND. CAN CANYADELL URBANITZACIO CAN

PI DE LA SERRA 08191 RUBÍ


DIPÒSIT CONTROLAT DE TERRES I RUNES DE

SALLENT 938.753.036

FONT DE SANT ANTONI (Desviament a l’esquerra de la C-

1411abans d’entrar a Sallent des de Manresa)



CALLÚS 938.753.036 CALLÚS

Residus de Construcció i Planta

de Reciclatge


CARDONA 938.753.036

MASIA DE MALNIU (Desviament de la C-1410 en el tram de Cardona a

Clariana de Cardener)


La resta dels sobrants de terres (20.775,21 m3) caldrà gestionar-los amb el

següent ordre de prioritats:

1. Destinar-los a obres properes que presentin dèficits de terres,

2. Destinar-los a les activitats extractives en explotació indicades en el

punt anterior que acceptin terres per a dur a terme la seva restauració.

3. Sol·licitar a la conselleria corresponent l’autorització per tal d’obrir un

abocador de terres en les explotacions o activitats extractives

abandonades, pròximes a l’àmbit d’estudi.

4. Sol·licitar a la conselleria corresponent l’autorització per tal d’utilitzar els

excedents de terres per a la millora de finques rústiques, segons “Decret

396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en

el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques

que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la

construcció”.

5. Destinar-los a un dipòsit controlat de residus de la construcció.



APÈNDIX 1: TAULES DE MOVIMENTS DE TERRES



12



APÈNDIX 2: DIAGRAMA DE MASES

7500 000

10000,000

12500,000

15000,000

17500,000Volum de Terres Acumulat (m3)

‐5000,000

‐2500,000

0,000

2500,000

5000,000

7500,000

0+140

0+180

0+220

0+260

0+280

0+315

0+340

0+380

0+420

0+460

0+500

0+540

0+580

0+620

0+660

0+700

0+740

0+780

0+820

0+860

0+900

0+940

0+980

1+020

1+060

1+100

1+140

1+180

1+220

1+260

1+300

1+318

1+333

1+340

1+380

1+420

1+460

1+500

1+540

1+580

1+607

1+620

1+660

1+680

1+695

1+720

1+723

1+739

1+760

1+800

1+840

1+880

1+915

1+920

1+955

1+960

1+990

2+013

2+040

2+060

2+080

2+120

2+140

2+180

2+200

2+220

2+250

2+280

2+300

2+340

2+360

2+400

2+440

2+480

2+500

2+540

2+580

2+600

2+618

2+640

‐10000,000

‐7500,000



APÈNDIX 3: PLÀNOL D’UBICACIÓ D’ABOCADORS, CANTERES I ZONES DE PRÈSTEC

Índex 1 introducciÓ 2 · És a partir dels amidaments realitzats amb istram i la taula de càlcul...

Documents