informe de caracteritzaciÓ -...
TRANSCRIPT
INFORME DE CARACTERITZACIÓ
Gener 2011
Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del projecte 'Treball a les 7 comarques' i cofinançada pel Fons Social Europeu
1- Indicadors 2- Resums de treballs previs
Inf
IND
PAR1. I2. M3. M
4. D
5.E
6.P
7. L
8. M9. P
PART
PLIMCAELCALAESACD’EES
forme de C
DEX
RT 1 INDICINTRODUCCIMETODOLOGMARC GEOGR3.1 El contexDEMOGRAFIA4.1 Dades ge4.2.Població 4.3. Població4.4. Població4.5. Nivell d’4.6. CreixemELS SECTORS5.1. L’agricul5.2. La indús5.3. Els servePOBLACIÓ OC6.1.Població 6.2. Població6.3. Població6.4. PoblacióL’ATUR ..........7.1.Perfil de 7.2.Atur per 7.3. Nivell fo7.4.Atur per MOBILITAT LPRODUCTE I
T 2 RESUM
LA OPERATIUMPACTE SOBRAPTACIÓ I SISL CLUSTER D’AP A UN MODA COMARCA DTUDI DE LESCTIVES D’OCUESTRATÈGIETRATÈGIES D
Caracterit
CADORS .....IÓ ......................GIA ....................RÀFIC ..............xt comarcal ...A .......................enerals de la pper sexe ........ó per edat .......ó per lloc de ninstrucció de
ment de la pobS ECONÒMICSltura .................stria ..................eis .....................CUPADA ..........ocupada peró ocupada peró ocupada totó ocupada per...........................l’atur ...............edats ...............ormatiu dels asectors ...........LABORAL .......NTERIOR BR
M DE TREBAL
U D’OCUPACIÓRE L’OCUPACSTEMATITZA’AQÜICULTURDEL DE DESENDEL MONTSIÀS CONDICIONUPACIÓ AL MS ........................DE CREIXEM
tzació del
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................població i evo......................................................naixement. ....e la població ..blació ...............S ....................................................................................................................................r compte d’altr compte protal. .....................r compte aliè.................................................................................aturats ..................................................................RUT (PIB) .......
LLS PREVIS
Ó TURÍSTICAIÓ LABORALACIÓ DE LA INRA DE CATALNVOLUPAMEÀ ........................NS D’ENTORNMONTSIÀ. DIA...........................ENT A LA IN
Montsià
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................olució ............................................................................................................................................................................................................................................................................................tres. .................opi. ...............................................è per grandàr.............................................................................................................................................................................................
SOBRE EL M
A. (POOT) 200L DE LES POLNFORMACIÓ DLUNYA ...........ENT LOCAL IG...........................N DE LES POLAGNOSI QUAL...........................DÚSTRIA ALI
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................ria dels centre.............................................................................................................................................................................................
MONTSIÀ I L
07‐2010 ..........ÍTIQUES DE DDE BASE (MO...........................GUALITARI. D...........................ÍTIQUES D’ENLITATIVA I PL...........................IMENTÀRIA A
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................
...........................es de treball. .............................................................................................................................................................................................
LES TERRES
...........................DINAMITZACONTSIÀ I TER...........................DIAGNÒSTIC ...........................NTORN DE LLANTEJAMEN...........................A LES TERRE
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
..........................
DE L’EBRE
..........................CIÓ TURÍSTICRRA ALTA) ..............................DE LA SITUA..........................ES POLÍTIQUNT ..........................ES DE L’EBRE
2
.......... 4
.......... 5
.......... 6
.......... 7
.......... 7
....... 10
....... 10
....... 14
....... 15
....... 16
....... 19
....... 20
....... 22
....... 22
....... 24
....... 27
....... 31
....... 31
....... 32
....... 33
....... 33
....... 35
....... 38
....... 39
....... 41
....... 43
....... 48
....... 50
....... 55
....... 56 CA: ....... 68 ....... 71 ACIÓ A ....... 73 UES
....... 77 E ...... 87
Inf
ESINCATUESGAI M
forme de C
TUDI QUALITSTITUCIONAARACTERITZAURISME RURATUDI SOBREASTRONOMIAMONTSIÀ) ......
Caracterit
TATIU SOBREALS DE LES TEACIÓ DE LA DAL ......................E LES POSSIBIA A LES TERR...........................
tzació del
E LES PERCEERRES DE L’EDEMANDA TU...........................ILITATS D’APRES DE L’EBR...........................
Montsià
PCIONS ECOEBRE ...............URÍSTICA D’H...........................PROFITAMENRE PER POTEN...........................
NÒMIQUES D...........................HOTELS, CÀM...........................NT DEL CONRNCIAR EL TU...........................
DELS AGENTS...........................MPINGS I ESTA...........................REU DE CÍTRIURISME A LA ...........................
S ECONÒMIC..........................ABLIMENTS ..........................ICS I LA SEVAZONA (BAIX ..........................
3
S I ....... 89 DE ....... 94 A EBRE ....... 98
Inf
forme de CCaracterittzació del
Part 1
Montsià
1 Indicaadors
4
Inf
1. IN
Presfiablgeogque situal’obsS’ha comEbreCataEl MdensLa cfruiteperspersCal del poun sde CLa co
1
2
3
4
La camb
forme de C
NTRODUC
entem unae del què gràfics, hissigui una
ació en el servació de
intentat parant-lo a
e), que jualunya. Montsià es sitat de pocomarca s’ers. Aques
sones que sones ocupdestacar laotencial desector primCatalunya. omarca s’e1. El Delt
desenvo2. El litora
la Ràpdiversitala pesca
3. L’interiopetits, demogr
4. Els PortBaix MBarberadel mob
comarca esb menys de
Caracterit
CCIÓ
a caracterés la com
stòrics, poa eina útil moment ae l’informe.
reflectir lamb les contament a
la comarblació de le’ha dedicatsta situacióvisquin d
pades a l’aga dualitat lel sector tumari amb m
estructura a: totalmeolupamental: S’hi trobita, Ampoat d’activita. or: Franja
amb meràfica. El sets: Serralaaestrat i
ans i de Lable, i son rs semi rure 2.000 hab
tzació del
rització de marca munblacionals,que pugu
ctual i a u. la situacióomarques amb el M
rca amb mes que cont històricaó ha canviel sector
gricultura citoral/interurístic, el dmolta més
en quatre ent pla, dt del turismben els muosta i Santats com e
entre els Penor creixector agrarda ubicadael Matarra
a Sénia. Enellevants laral, sis delbitants, el
Montsià
la comarnicipi en a laborals iui donar puna ràpida
ó de la cde l’entorontsià for
més poblacnformen lement a l’aiat profundprimari, i
continuï disrior, el desdesenvoluprellevànci
zones: destaca lame. unicipis mént Jaume l turisme,
Ports i el lxement, i ri és el mea en un enanya. Hi n aquest da fabricaciós dotze mnivell d’ind
rca, que paquests mi econòmicpeu a un detecció d
comarca drn (Ribera rmen les T
ció, menyss Terres deagriculturadament, cal’expectat
sminuint. senvolupampament dea que la m
importàn
és poblats de l’Enve
el sector a
itoral. Conen algu
es rellevantncreuamentrobem eldarrer munó d’oli i les
municipis ddustrialitza
pretén ser oments, ecs. La nosfàcil cone
de necessit
durant els d’Ebre, TeTerres de
s superfície l’Ebre. : arròs, olada vegadtiva es qu
ment del seel sector agmajor part
ncia de l’a
(Alcanar, eja). Destagrari (els
ncentra els ns casos t a la zonant de munls municipnicipi destas oliveres. e la comació es molt
una fotogen els aspestra intenceixement dtats a part
darrers aerra Alta i
l’Ebre, i
ie i una m
liveres i ada hi ha me el volum
ector indusgroalimentde comar
agricultura
Sant Carletaca una cítrics, l’ar
municipisen regr
. ntanyes, copis de Maaca la indú
arca són pt baix.
5
grafia ectes ió és de la tir de
anys, Baix amb
major
rbres menys m de
strial, tari, i rques
i el
es de gran
rròs),
més ressió
om el s de ústria
petits,
Inf
2. M
Aque
quan
El pe
es b
orde
de la
Caix
sobr
part
Per a
els t
veïne
tamb
la Ri
forme de C
METODOLO
esta carac
ntitativa i q
es de la p
basa sobret
enada. Aqu
a pàgina w
a Cataluny
re la comar
.
a poder co
territoris d
es de les T
bé trobem
bera d’Ebr
Caracterit
OGIA
cterització
qualitativa.
rimera par
tot en dife
uest inform
web de l’In
ya i d’altre
rca facilitat
ontextualitz
e referènc
Terres de
divergènc
re, la Terra
tzació del
de la c
rt de l’info
erents dade
me ha acud
nstitut d’Es
es bases d
ts pel prop
zar les dad
cia, que en
l’Ebre. A la
cies, ja sigu
a Alta i el B
Montsià
comarca s
rme està e
es estadíst
dit majorità
stadística d
de dades;
pi Consell C
des, es com
n aquest c
a vegada q
ui amb el
Baix Ebre.
s’ha fet
en la rece
tiques que
àriament a
de Catalun
així com
Comarcal, q
mparen aqu
cas són Ca
que es trob
conjunt de
a partir
rca quanti
es presen
a dades rec
nya (www.
dels treba
que config
uestes con
atalunya i
ben tendèn
e Cataluny
d’una rec
tativa. Aqu
nten de ma
collides a p
.idescat.es
alls preced
guren la se
tínuament
les comar
ncies comu
a, ja sigui
6
cerca
uesta
anera
partir
), de
dents
gona
amb
rques
unes,
amb
Inf
3. M
El M
Perta
el riu
Baix
territ
Baix
cara
plan
àmp
per
la Sé
terre
El M
de T
conj
La c
Freg
La S
com
El M
natu
Espe
Barra
serre
front
Té u
supo
forme de C
MARC GEO
3.1 El co
Montsià és
any a la p
u Matarran
Ebre al no
tori del Pa
Maestrat
cteritza p
es, el sect
plia plana
les munta
énia i la se
es baixes fl
Montsià, és
Tarragona
untament
comarca d
ginals, La G
Sénia, Ullde
arca és la
Montsià des
urals; el P
ecial d’Inte
anc de Sa
es de Mon
tera admin
una extens
osa una de
Caracterit
OGRÀFIC
ontext com
una com
província d
nya i la pro
ord, comar
arc natura
t de Caste
pel domini
tor occiden
decantada
nyes dels
erra del Mo
luvials del
la comarc
i forma
amb les co
el Montsià
Galera, Go
econa i San
ciutat d’Am
staca per
N del Del
erès Natura
ant Antoni-
ntsià i de
nistrativa a
sió de 735
ensitat de p
tzació del
marcal
marca litora
e Tarragon
ovíncia de
rca amb la
al del Delta
elló al su
gairebé
ntal es con
a cap a l'E
ports de B
ontsià, me
delta de l'E
ca més me
part de
omarques d
à, està for
odall, Santa
nt Jaume d
mposta.
la seva di
ta de l’Eb
al), dos es
-Lloret-La
Godall, e
mb la Com
km2 i una
població de
Montsià
al de Cata
na, situada
Terol a l'o
qual comp
a de l'Ebr
ud. El rell
absolut d
nstitueix pe
Ebre i env
Besseit, el
entre que e
Ebre.
eridional de
l’àmbit te
del Baix Eb
rmada per
a Bàrbara,
d’Enveja) i
versitat ge
bre i el PN
spais d’inte
Galera), e
l pla de la
munitat Val
població d
e 98,4 hab
alunya.
a entre
oest, el
parteix
re, i el
leu es
de les
er una
voltada
riu de
el sector o
e Cataluny
erritorial d
bre, Terra
r 12 muni
, Masdenv
i la EMD d
eogràfica,
N dels Por
erès natura
l Riu Ebre
a Galera i
enciana.
de 72.333
itants/km2
oriental for
ya, pertany
de les Te
Alta i Ribe
icipis (Amp
erge, Mas
el Muntells
envoltada
rts (inclos
al (Serra d
e, una faça
i el riu Sé
3 habitants . La capit
Font Map
rma part d
y a la prov
erres de l
era d’Ebre.
posta, Alca
de Barbe
s. La capit
per dos p
os al PEIN
del Montsià
ana litoral
énia que f
a 2010, e
tal es Amp
pes Google
7
de les
víncia
’Ebre
anar,
rans,
tal de
parcs
N-Pla
à i el
, les
fa de
l que
osta.
Inf
Ocup
habi
COM
BAIX
MON
RIBE
TERR
TERR
Font
En e
forme de C
pa una e
tants/km2
MARCA
X EBRE
NTSIÀ
ERA D'EBR
RA ALTA
RES DE L'E
: Idescat 20
el mateix a
Caracterit
extensió d
.
N
h
8
7
RE 2
1
EBRE 1
010
ny 2010 la
tzació del
de 735 km
Núm.
habitants
82.222
72.333
24.082
12.931
191.568
a densitat d
Montsià
m2, i la
superfíc
1.002
735
827
743
3307
de població
densitat
cie densit
82
98
29
17
56
ó de Catalu
de pobla
tat
unya és de
ció és de
e 234 hab/k
8
e 98
km2.
Inf
Map
La c
Goda
d’En
forme de C
a dels mun
omarca co
all, Mas d
veja, Santa
Caracterit
nicipis del
Font Treba
ompta amb
e Barbera
a Bàrbara,
tzació del
Montsià
all a les 7 Co
b 12 munic
ans, Masde
La Sénia,
Montsià
omarques Co
cipis: Alcan
enverge, S
i Ulldecon
onsell Comarc
nar, Ampo
Sant Carles
a.
cal Montsià
sta, Fregin
s la Ràpita
nals, La Ga
a, Sant Ja
9
alera,
aume
Inf
4. D
4.1 D
Sego
del M
Terre
Pobla
La c
pobl
pobl
1.41
forme de C
EMOGRA
Dades gen
ons les últ
Montsià és
es de l’Ebr
ació Terres
comarca d
ació d’un
acional de
2 habitant
0
50000
100000
150000
200000
250000
Caracterit
FIA
erals de la
times dade
s de 72.33
re i el 9% d
de l’Ebre 20
el Montsià
23,3% un
e 16.944
ts anuals.
CO
MA
RC
A
tzació del
a població
es registrad
33 habitan
del total de
010
Fo
à en la últ
na xifra b
persones,
BA
IX E
BR
E
Montsià
i evolució
des, la pob
nts, això s
e la provín
nt Idescat 20
tima dècad
bastant im
amb una
MO
NTS
IÀ
ó
blació actu
ignifica el
cia de Tarr
010
da ha ting
portant qu
mitjana
RIB
ER
A
D'E
BR
E
ual (2010)
37,7 % d
ragona.
gut un cre
ue signific
de creixem
TER
RA
ALT
A
1
de la com
del total d
eixement d
a un aug
ment anua
TER
RE
S D
E
10
marca
e les
de la
ment
al de
L'E
BR
E
Inf
Evolu
forme de C
ució poblaci
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
80000
Caracterit
E
ió Montsià 1
tzació del
Evolució pob
1998-2010
Fo
Any
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
Fo
Montsià
blació Monts
nt Idescat 20
P
7
7
7
6
6
6
6
6
5
5
5
5
5
nt Idescat 20
sià 1998-201
010
Població
72.333
72.189
71.058
67.834
65.333
64.181
61.989
60.728
59.234
57.584
55.828
55.389
54.875
010
10
1
Any
Població
11
Inf
Pel
l’Ide
quan
creix
En e
eleva
Alca
Amp
Freg
Goda
La G
La S
Mas
Mas
forme de C
que respe
escat el cre
ntitat que
xement es
els darrers
at de la po
nar
posta
ginals
all
Galera
Sénia
de Barber
sdenverge
Caracterit
ecta a la p
eixement
e suposa
molt supe
Evolu
Font
s anys de
oblació en e
Pobl
8.8
18.2
3
7
7
5.7
rans 6
1.0
5000
10000
15000
20000
25000
tzació del
població d
en el tram
una mitja
rior al de l
ució poblac
Idescat
creixemen
els municip
ació 2004
868
238
94
32
74
735
682
007
0
00
00
00
00
00
1 2
Montsià
del conjunt
m 2000-20
ana de 3
a comarca
ció Terres d
nt econòm
pis més gra
Pobl
10
21
3 4 5
t de les T
010 ha est
3.498 hab
del Monts
de l’Ebre 1
mic s’ha pr
ans.
lació 2010
0.545
1.365
414
815
897
6.087
645
1.144
6 7 8
Terres de
tat de 34.
bitants per
sià,
1998-2010
roduït un
Dife
1
3
9 10 11
1
l’Ebre, se
.984 habit
r any. Aq
increment
rència
.677
3.127
20
83
123
352
-37
137
12 13
12
egons
tants,
quest
més
Inf
Sant
Ràpi
Sant
d’En
Sant
Ullde
Tota
A pa
HAB
De 8
De 3
Meny
La te
Amp
forme de C
t Carles de
ita
t Jau
veja
ta Bàrbara
econa
al comarca
artir d’aque
ITANTS
8.000 a 20.
3.000 a 9.0
ys de 3000
endència d
posta, Sant
Caracterit
e La 12.5
ume 3.2
3.6
6.0
64.1
estes dades
.000
000
0
de la pobla
t Carles de
tzació del
594
292
617
056
181
s podem p
TENDÈN
Ampost
Sant Ca
Alcanar
Ulldecon
La Sénia
Santa B
Sant Jau
Masden
La Gale
Godall –
Mas de
població
Fregina
ció es a co
La Ràpita,
Montsià
1
presentar e
NCIA POBL
ta - Moder
arles de La
– Moderat
na – Mode
a – Creixem
Bàrbara – M
ume d’Env
nverge – Pe
ra – Petit c
– Petit crei
e Barbera
ó
ls – Molt p
oncentrar-s
, Alcanar i
15.583
3.538
3.965
7.335
72.333
el següent r
LACIONAL
rat creixem
Ràpita – E
t creixeme
erat creixem
ment baix
Moderat cre
veja – Redu
etit creixem
creixement
xement
ns – Únic
petit creixem
se en els m
Ulldecona
2
1
8
resum:
ment
Elevat creix
ent
ment
eixement
uït creixem
ment
t
c municip
ment
municipis m
.
1
2.989
246
348
1.279
8.152
xement
ment
pi que pe
mes grans,
13
erd
com
Inf
4.2.P
Exce
done
forme de C
Població p
epte l’any
es. En els d
Any
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
Caracterit
F
per sexe
2000, el n
darrers any
Evoluc
tzació del
ont: General
nombre d’
ys es quan
ció Població
Homes
36.790
36.834
36.393
34.570
33.272
32.705
31.478
30.840
29.974
28.942
27.788
27.550
27.298
Fo
Montsià
litat de Catal
homes ha
n hi ha hag
ó Montsià pe
Dones
35.543
35.355
34.665
33.264
32.061
31.476
30.511
29.888
29.260
28.642
28.040
27.839
27.577
nt Idescat 20
lunya: Munic
estat lleu
gut mes ho
er sexe 1998
s Tota
3 72.33
5 72.18
5 71.05
4 67.83
1 65.33
6 64.18
1 61.98
8 60.72
0 59.23
2 57.58
0 55.82
9 55.38
7 54.87
010
cat
ugerament
omes que d
8-2010
al
33
89
58
34
33
81
89
28
34
84
28
89
75
1
superior a
dones.
14
al de
Inf
Font
Aque
lleug
4.3. La p
Cata
0,44
forme de C
t: Idescat.
esta difere
gerament s
Població p
població es
alunya, am
4% més po
Pob
Hom
Don
Tot
Caracterit
Padró con
encia es o
superior al
per edat
s caracteri
mb 1,4 pun
oblació en l
blació. Pe
mes
nes
tal
tzació del
Població M
tinu.
posada a
d’homes.
tza per un
ts percent
la franja de
er sexe. 2
Monts
36.790
(50,8%
35.543
(49,2%
72.333
Montsià
Montsià per
la catalan
n envellim
tuals més d
e majors d
010
ià
0
%)
3
%)
3
sexe 2010
a, en que
ent respec
de persone
de 85 anys.
Catalu
3.724.
3.787.
7.512.
Homes
Dones
Font
el nombr
cte de la
es de 65 a
.
nya %
515 (49,5
866 (51,5
381
1
Idescat 201
re de done
del conjun
a 84 anys,
5%)
5%)
15
0
es es
nt de
i un
Inf
Pobl
De 0
De 1
De 6
De 8
Tota
Font
Sego
“Com
cara
done
hom
l’arri
4.4.
Dest
sens
pobl
de p
forme de C
ació. Per g
0 a 14 anys
15 a 64 any
65 a 84 any
85 anys i m
al
t: Idescat.
ons l’Inform
mparant le
cterística u
es, però d
mes, en les
bada de la
Població p
taca un m
sible nomb
ació estran
per si eleva
Caracterit
grups d'eda
Mont
s 10.43
(14,5
ys 48.77
( 67%
ys 11.16
(15,5
més 1.806
(2,6%
72.18
Padró con
me del Con
es piràmide
un augmen
destaca l’a
edats com
a població e
per lloc de
major nomb
bre de pers
ngera es m
ada, amb p
tzació del
at. 2009
tsià C
37
5%)
1
(
79
%)
5
(
67
5%)
1
(
6
%)
1
(
89 7
tinu.
nsell Coma
es d’edat d
nt de la n
augment d
mpreses en
estrangera
e naixemen
bre de per
sones nasc
mes de qu
prop de un
Montsià
Catalunya
1.119.851
(14,9%)
5.138.050
(68,7%)
1.055.922
(14,1%)
161.597
(2,16%)
7.475.420
arcal Projec
del 1996 a
atalitat i d
de persone
ntre 25 i 44
a”.
nt.
rsones res
cudes a la
uatre punts
de cada c
cte de Tre
amb les de
de l’espera
es en eda
4 anys, ca
idents nas
resta d’Es
s superior
inc residen
eball a les S
el 2009, s’
nça de vid
at de treb
racterística
scudes a C
panya. El
a la mitja
nts.
1
Set Comar
’observa co
da, sobreto
ballar, sob
a molt lliga
Catalunya,
percentatg
na catalan
16
rques
om a
ot en
bretot
ada a
i un
ge de
na, ja
Inf
C
Res
forme de C
Po
Catalunya
sta d'Espan
Estranger
Total
Caracterit
oblació. Per
M
4
(6
nya
(
1
(2
7
Pobla
tzació del
lloc de naix
Montsià
48.802
67,6%)
7.613
10,5%)
15.774
21,8%)
72.189
Font: Id
ació Montsià
Font: Id
Montsià
xement. 200
Catalun
4.664.6
1.512.7
1.297.9
7.475.4
descat. Padró
à per lloc de
descat. Padró
9
ya
75 (62,4%
55 (20,2%
90 (17,3%
420
ó continu
e naixement
ó continu
%)
%)
%)
t 2009
1
De 0 a 14 a
De 15 a 64
De 65 a 84
De 85 anys
17
nys
anys
anys
i més
Inf
El to
56.3
Pràc
D’aq
prop
autò
Pràc
nom
Pel q
cons
9,4%
tene
forme de C
otal de pe
381, amb 1
cticament u
questes pe
porció favo
òctons.
cticament t
mbre total d
que fa ref
sten a l’Ide
% son afri
en dades en
Caracterit
ersones de
15.008 per
una person
rsones est
orable als
tota la pob
de ciutadan
O
ferència a
escat, pert
cans, el 9
n un 44,8%
tzació del
e la coma
sones estr
na de cada
trangeres n
homes m
blació estra
ns comunit
rigen de la p
ls ciutadan
tanyen als
9,46%, am
%
Montsià
rca del M
rangeres, s
cinc ha na
n’hi ha 8.7
olt més a
angera pro
taris gaireb
població est
Font Idescat
ns extraco
s països de
mericans, e
ontsià nas
sobre una
ascut a l’es
743 homes
lta que la
vé de fora
bé simbòlic
trangera 20
t
omunitaris,
e fora la U
el 9,9% as
scudes a E
població to
stranger.
s i 7.063 s
proporció
a la Unió E
c.
10
segons le
UE un tota
siàtics, un
UE
Resta del món
1
Espanya é
otal de 72
són dones,
ó homes-d
uropea, se
es dades
al del 22%
6,4%, i n
18
és de
.189.
, una
dones
ent el
s que
%, un
no es
Inf
4.5.
Dest
Cata
amb
tamb
estu
Sens
Prim
Sego
Ense
univ
Tota
forme de C
Nivell d’in
taca el bai
alunya. El
b més de n
bé son me
dis de prim
Poblac
se titulació
mer grau
on grau
enyament
ersitari
al
Caracterit
nstrucció d
x nivell d’e
nombre d
nou punts d
enys. Al co
mer grau.
ció de 10 an
Població d
tzació del
de la pobla
estudis de
e persone
de diferenc
ontrari el M
nys i més. Pe
Mont
8.900 (1
17.500 (
29.200 (4
3.900 (
62.0
Font: Idesca
de 10 anys i
Font: Idesca
Montsià
ació
e la poblac
es amb est
cia. Les pe
Montsià té
er nivell d'in
tsià
14,3%)
28,2%
47,1%)
(6,3%)
00
at. Enquesta
més. Per n
at. Enquesta
ió, en com
tudis unive
ersones am
més pobla
nstrucció. 20
Cat
56890
157820
33030
101500
6.4
demogràfica
nivell d'instru
demogràfica
sense
primer
segon
ensen
mparació a
ersitaris es
mb estudis
ació sense
007
talunya
00 (8,8%)
00 (24,4%)
000 (51%)
00 (15,6%)
465.200
a
ucció. 2007
a
e titulació
r grau
n grau
nyament universitari
1
mb la rest
s molt infe
de segon
titulació i
)
)
19
ta de
erior,
grau
amb
Inf
4.6.
El c
natu
natu
extra
C
Cre
C
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
forme de C
Creixemen
creixement
ural i el cre
ural es pro
acomunita
reixement
eixement m
Creixemen
0
5
1
5
2
5
3
5
4
Caracterit
nt de la po
del Mont
eixement m
odueix en
ris.
Creixement
natural
migratori
nt total
F
F
Montsià
tzació del
oblació
tsià es re
migratori. D
n bona pa
t de la pobla
Montsi
1,5
1,6
3,1
Font: Idescat
Creixemen
Font: Idescat
Montsià
eparteix eq
De tota ma
art en per
ació. 2009
à Catalu
3,4
1,
4,9
. Taxa per 1
nt de la pob
. Taxa per 1
Cata
quitativame
anera, pro
rsones qu
unya
4
5
9
.000 habitan
lació. 2009
.000 habitan
alunya
ent entre
obablement
e provene
nts
nts
Cre
Cre
2
el creixe
t el creixe
en dels p
eixement natu
eixement mig
20
ment
ment
aïsos
ural
gratori
Inf
IDEES C
- L
a
2
- E
A
- E
q
2
- A
m
- L
e
- L
c
- N
p
- E
c
- V
C
- L
c
forme de C
CLAU DEM
La població
anuals, xif
2000-2010
El creixem
Amposta, S
El creixem
que ha pa
21,6% el 2
Aquesta es
molt petita
La població
elevat d’ho
L’edat de
catalana
Nivell form
per sota Ca
El nombre
català, es s
Venen de
Catalunya.
La comarc
concentrac
Caracterit
MOGRAFIA
ió del Mont
fra molt inf
0, que ha e
ment s’ha c
Sant Carles
ment de la
assat del 3
2009.
es basa en
a
ió d’homes
omes que d
la població
matiu de la
Catalunya
e de person
superior a
la resta de
.
rca es car
ció de la po
tzació del
tsià s’ha in
ferior al de
estat de 3.4
concentrat
es de la Ràp
població e
3,5% del
immigraci
s i dones es
de dones, a
ió presenta
a població
nes provine
una de ca
de l’estat u
racteritza p
oblació en
Montsià
ncrementat
e la mitjana
498 anuals
en quatre
àpita i Ullde
es deu sob
total de l
ió extracom
s similar, e
a l’inrevés
a una tend
molt baix:
ents de la
ada cinc.
un nombre
per la sev
els grans m
t en una m
a de les Te
s.
e municipis
econa
bretot al c
la població
munitària.
en un perce
s que a Cat
dència a l
x: en estud
immigració
e molt mes
eva ruralita
municipis
mitjana de
Terres de l’E
s, els més
creixement
ó del Mon
La provine
centatge lle
talunya
l’envellimen
dis universi
ió es super
s reduït qu
tat i una
2
1.432 hab
’Ebre, en el
grans: Alc
t de la pob
ntsià el 20
ent de la U
eugerament
nt superior
sitaris nou
rior a la m
ue la mitjan
tendència
21
bitants
l tram
canar,
blació,
000 al
UE es
nt més
or a la
punts
mitjana
na de
a la
Inf
5.EL
5.1.
El se
-
-
-
Els p
-
-
-
-
-
-
Conr
Hort
Cere
Farra
Fruit
Cítric
Fruit
Olive
Viny
Tube
Altre
Vive
forme de C
LS SECTOR
L’agricultu
ector prima
L’elevat
Cataluny
El fort p
El retroc
principals p
L’arròs,
L’olivera
la Sénia
Els cítr
Masden
Vivers i
La pesc
La ram
Ulldecon
reu
talisses
eals
atges
ta fresca
cs
ta seca
era
ya
ercles cons
es cultius ll
rs
Caracterit
RS ECONÒ
ura
ari del Mon
t nombre
ya, molt su
pes del PIB
cés perma
productes a
fonamenta
a, prioritàri
a, Freginals
ics, que e
vergue i S
plantes or
a, a sant C
maderia (a
na i Ampos
sum humà
enyosos
tzació del
ÒMICS
ntsià es car
de poblac
uperior.
B del sector
nent del se
amb que c
alment al D
iament a m
s, Santa Bà
es concen
anta Bàrba
rnamentals
Carles de L
aviram, po
sta.
Super
secà
5
290
1
288
14.97
8
457
15
Montsià
racteritza p
ció que o
r respecte
ector que p
ompta la c
Delta de l’E
municipis d
àrbara, i Ul
ntren fona
ara
s es produe
La Ràpita, A
orcí, oví)
rfície d
Ha)
74
per.
ocupa en
del català.
pot posar e
comarca so
Ebre
de l’interior
lldecona
amentalme
eix sobreto
Alfacs i Les
es conc
e Superfí
reg (ha
841
12.026
20
204
4.583
33
535
2
7
73
relació a
.
en qüestió
on:
r com El Go
nt a Alca
ot a Alcana
s Cases d’A
centra prio
ície de
a)
2
la mitjana
el seu futu
odall, la Ga
anar, Amp
ar.
Alcanar.
oritàriamen
Superfície
total(ha)
846
12.316
20
205
4.583
319
15.509
10
7
457
88
22
a de
ur.
alera,
posta,
nt a
e
Inf
TOT
Conr
Hort
Cere
Farra
Fruit
Cítric
Fruit
Olive
Viny
Tube
Vive
Font
C
fa
d
1
E
l’
c
S
E
c
a
A
p
t
p
forme de C
TAL
reu
talisses
eals
atges
ta fresca
cs
ta seca
era
ya
ercles cons
rs
ts: Gabinet
Cal remarc
acturació.
de vendes
15.115.088
El Delta de
’aqüicultura
compta am
Sant Carles
El sector p
canals de c
amb preus
Altres pro
professiona
ransformac
personal tè
Caracterit
sum humà
t Tècnic de
car també
Segons fo
entre San
8 euros.
e l’Ebre és
a, aglutina
mb uns estr
s de la Ràp
primari pat
comercialit
mes baixo
blemes q
alitat de
ció del se
ècnic i qual
tzació del
16.03
el DAR/ Co
la importà
ns de la D
nt Carles d
la zona de
a massa cr
ructura de
pita.
teix divers
tzació i la
os i dificulte
que pateix
les coop
ector per
ificat.
Montsià
36
nsell Coma
ància de la
Direcció Gen
de la Ràpi
el territori
ítica empre
e l’IRTA (Re
sos proble
competèn
en la viabil
x el sect
peratives
a portar
18.324
arcal Monts
a pesca ta
neral de Pe
ta i les Ca
català mé
esarial i de
ecerca i Te
mes, entre
ncia que g
litat del sec
tor venen
i les uni
r a terme
sià
ant en pro
esca, l’any
ases d’Alca
és potent e
e coneixem
ecnologia A
e els que
eneren les
ctor.
n donats
ions, que
tasques
2
34.360
Producció
(tones)
22.212
68.447
1.165
1.927
74.119
65
26.656
36
181
1.245
oducció com
y 2008 el v
anar va se
en el nego
ment. El ter
Alimentàrie
destaquen
s importac
per la b
e dificulte
que refere
23
ó
m en
volum
er de
oci de
rritori
es) a
n els
cions,
baixa
n la
eixen
Inf
L
e
e
f
id
la
u
5.2.
Es c
lligad
Es u
pers
La b
l’imp
va b
això
forta
El pe
mes
La co
prop
cada
A la
sobr
Sant
CEN
mob
del C
2009
mes
forme de C
La millora d
es un obje
element cla
utur. La c
dentitat, te
a transform
un eix vital
La indústr
aracteritza
des al terri
un sector
sones que l
baixada de
pacte de la
baixar 13 p
desprès d
ament resp
ercentatge
elevada q
onstrucció
porció amb
a cinc atura
comarca
retot al mu
ta Bàrbara
FIM. La c
ble, que ha
CEMS (Col
9 el nombr
de 800.
Caracterit
de la comp
ctiu compa
au es ass
col·laborac
ecnologia e
mació i ela
de futur d
ria
a per empr
itori.
molt imp
la mitjana
el sector e
a crisi en e
punts perc
de veure c
pecte el 20
e de person
ue la mitja
es el secto
b l’impacte
ats de la co
destaquen
unicipi de
a. Gaudeix
crisi del se
a vist com
·lectiu del
re de llocs
tzació del
petitivitat d
artit pels d
olir qualita
ció entre e
etc), es fo
boració de
del sector.
reses de m
portant a
catalana.
en relació
el sector ha
centuals en
com el 200
07.
nes que pr
ana catalan
or amb me
del sector
omarca pro
n diversos
la Sénia, e
x de nomb
ector de l
baixava la
Moble de
s de trebal
Montsià
del sector
diversos ag
at com a
els diverso
onamental
e productes
molt petita
la comarc
al PIB en
a estat mo
n el sector
08 ja havia
rovenen de
na.
es persone
r en el conj
ovenien de
sectors, co
encara que
broses em
a construc
a producci
La Sénia)
l que s’ha
es un elem
gents que
objectiu f
os agents
per garant
s que s’ad
grandària
ca en la m
n l’any 20
olt elevat.
r industrial
a vist com
el sector qu
es en situac
junt de l’ac
el sector, a
om ara el
e també e
preses i u
cció ha ar
ó un 32,4%
és calcula
n perdut e
ment clau
hi interve
fonamenta
(preus, co
tir el futur
eqüin als c
a, moltes f
mesura qu
009 ha est
El 2009 va
, i 11 a la
aquests s
ue estan e
ció d’atur,
ctivitat eco
a desembre
sector de
es rellevan
un Centre
rrossegat
% el 2009
que en el
en el territ
2
a aconseg
enen. Un s
l i garanti
omercialitz
r. I aposta
consumido
familiars, i
ue ocupa
tat molt fo
a veure co
a construcc
sector baix
en atur es
xifra que n
onòmica. U
e de 2010.
l moble, u
t a Ulldeco
Tecnològi
la caiguda
9. Segons
l període 2
tori ha esta
24
guir, i
egon
ia de
zació,
r per
ors es
molt
més
ort, i
om el
ció. I
xaven
força
no te
Un de
ubicat
ona i
ic, el
a del
fonts
2007-
at de
Inf
Entre
subc
basa
El se
nom
dism
La d
proje
Cert
d'ob
Proje
Aque
caigu
més
de 1
cons
El M
cons
Sara
Algu
man
man
princ
Cal d
com
subv
forme de C
e els obs
contractaci
a en comer
ector de la
mbre de tre
minució de
dimensió de
ectes visat
ificats fin
ra
ectes visat
Font: Ides
estes dade
uda del se
de 4,5 ve
1 de cada
strucció est
ontsià s’ha
strucció, p
agossa. Aqu
uns dels p
ca de pers
ca de ca
cipalment p
destacar u
ara el Pa
vencions, e
Caracterit
stacles qu
ó, manca d
rcials exter
construcc
eballadors
l’impacte e
e la crisi e
ts d’inici, en
Any 20
nal 822
ts 332
scat/Departa
es ens per
ector. El no
egades, i e
nou que e
tava en un
avia conver
principalme
uestes inve
principals p
sonal qual
pital per
per la seva
un element
aís Valenc
estímuls fis
tzació del
ue te el
d’imatge d
rns i en pet
ció ha entra
ocupats,
en el PIB d
ns la propo
n dos mom
009
ment de Med
rmeten ap
ombre de c
l nombre d
es visaren
n dels mom
rtit en un t
ent a càr
ersions s’h
problemes
ificat, que
afrontar e
a grandària
t importan
cià i Aragó
scals, o adm
Montsià
sector tro
de marca p
tites empre
at en una
treballado
del territori
orciona la
ments clau:
Any 200
3.873
2.872
di Ambient i
propar-nos
certificats d
de projecte
el 2007,
ments més
territori qu
rrec d’inve
an vist tall
del secto
sovint ve
els proces
a.
t de comp
ó. Els ince
ministratiu
obem la
pròpia, i un
eses de co
forta crisi,
ors del sec
.
dada de c
:
07
Habitatge Ge
a l’impac
de final d’o
es visats q
any que p
àlgids.
ue captava
ersors pro
ades de so
or industri
de fora la
ssos d’inn
petència de
entius de
s que done
manca d’
na comercia
omercialitza
, amb forte
ctor per c
certificats d
eneralitat de
cte real qu
obra es va
ue quedar
podem con
inversions
ovinents d
oca-rel per
ial venen
a comarca
ovació a
e les regio
diversa m
en aquests
2
’una xarxa
alització qu
ació.
es baixade
compte pro
de final d’o
e Catalunya
ue ha ting
a reduir el
r en poc m
nsiderar qu
s externes
de Barcelo
r la crisi.
donats pe
. També p
les empre
ons de l’en
mena, com
s territoris
25
a de
ue es
es del
opi, i
obra i
ut la
2009
menys
ue la
en la
ona i
er la
per la
eses,
ntorn,
m ara
a les
Inf
indú
acon
Man
políg
serve
El se
factu
ACC
Arro
Expo
Del
treba
Els s
Subs
1.Oli
2.Ind
3.Ar
4.Fru
5.Pe
6.Ou
7.Alt
8.Co
9.Alt
begu
10.V
11.P
12.C
TOT
Font
forme de C
stries que
nseguir a C
ca planific
gons, però
eis suficien
ector agro
uració el 2
1Ò. Jugue
ssera del
ortadora d’
2001 al 2
alladors.
subsectors
sector
i
d. Càrnia
ròs
uita
eix i marisc
us
tres
ongelats
tres
udes
Vins
Pa i altres
Condiments
TAL
t ACC1Ò
Caracterit
e s’hi vul
Catalunya.
cació del so
són poc co
nts.
oalimentar
2008 de m
en un pape
Montsià,
’Agris d’Alc
2008 les T
del mateix
Fact 0
304,9
187
71,8
67,7
c 66,7
30,2
24,3
22,6
21
12,4
11,7
s 7,4
828,3
tzació del
guin impl
Es una co
ol industria
ompetitius
i es un a
més 828 m
er clau les
la coope
canar.
Terres de
x territori m
08 (Me)
Montsià
antar son
ompetència
al. Diverso
s, no acabe
altre secto
milions d’eu
cooperativ
erativa ole
l’Ebre com
més relleva
Emprese
22
15
4
23
4
4
62
3
13
14
22
1
187
n superiors
a que la co
os municip
en de ser p
r potent a
uros a les
ves el terr
eícola Mon
mpten am
ants son el
es %
1
8%
2%
12
2,
2,
33
1,
7%
7,
1
0,
10
s a les q
omarca no
pis han con
polígons be
a la coma
Terres de
ritori, com
ntebre i
b 187 em
s següents
% Emp.
1,80%
%
%
2,3
,10%
,10%
3,20%
,60%
%
,10%
1,70%
,50%
00%
2
que es p
pot afronta
nstruït els
en dotats i
arca, amb
l’Ebre, se
ara la Cam
la Cooper
mpreses i 1
s:
26
oden
ar.
seus
amb
una
egons
mbra
rativa
1.685
Inf
L’oli,
relle
5.3.
Poc
pote
en a
Dins
les e
Aque
indu
El
dese
d’em
que
d’hà
En l
l’imp
La G
El gr
Els r
-
-
-
Com
forme de C
, amb mé
vant de les
Els serveis
desenvolu
encial de cr
quest sect
s del serve
empreses.
est darrer
strial, enca
desenvolu
envolupam
mpresa fam
es pugui
bits dels co
la perspec
puls del Ce
Galera i el d
ran sector
recursos tu
Una ma
comarq
Recurso
costane
d’interès
Galera).
El Delta
mpta, l’any
Caracterit
és de 300
s Terres de
s
pat. Ocupa
reixement
tor que en
i destaque
te un for
ara que fin
upament
ent del tur
miliar, lliga
modernitz
onsumidor
ctiva de c
entre d’Em
del Godall.
de futur de
urístics actu
arca turísti
ues del Ba
os naturals
era, els Pa
s natural (
.
de l’Ebre.
2010, amb
tzació del
0 milions
e l’Ebre.
a molta m
molt alt. L
la constru
en tres sub
rt potencia
ns ara esta
del com
risme i a l’
da al terri
zar i adeq
rs, l’especia
creixement
preses pro
els serveis
uals del sec
ca, des de
ix Ebre, la
s: riu Ebr
arcs Natur
(Serra del
b les següe
Montsià
d’euros de
enys pobla
La caiguda
cció i la ind
bsectors: E
al, a conse
molt poc d
erç anirà
’increment
itori i amb
quar a les
alització, la
t del sect
ojectat pel
s te com un
ctor son:
e 2006: Te
Terra Alta
re, riu Sén
rals (del
Montsià i e
ents estruc
e facturac
ació que la
del PIB h
dústria.
El comerç,
eqüència d
desenvolup
à lligat
del volum
b una expe
noves sit
a modernit
or hi juga
Consell Co
n eix clau e
erres de l’E
a i la Ribera
nia, els P
Delta i de
el Barranc
ctures:
ció és el
a mitjana c
a estat mo
el turisme
de la forta
pat.
sobretot
m de visitan
ectativa de
tuacions, c
zació, etc.
arà un pa
omarcal, l’
el sector de
Ebre, junta
a d’Ebre.
orts de B
els Ports),
de Sant A
2
subsector
catalana. T
olt mes red
e i els serv
lesa del s
al pote
nts. Es un
e futur sem
com els ca
aper impo
’Ajuntamen
el turisme.
ament am
Besseit, la
, i dos e
Antoni-Llore
27
mes
Te un
duïda
veis a
ector
encial
tipus
mpre
anvis
ortant
nt de
b les
línia
spais
et-La
Inf
Hote
Place
Càm
Place
Turis
Place
rura
Font:
Com
polít
a la
hote
El pe
en te
El 7
estu
54%
es co
pers
d’ap
Si co
l’any
place
place
en a
en e
hote
càm
forme de C
els
es d'hotels
mpings
es de càmp
sme rural
es de tu
l
Idescat
mparant aq
tiques de d
comarca 2
els.
ersonal que
emporada
0% dels t
dis bàsics,
% procedeix
oncentren
sonal treba
artaments
omparem l
y 2006, el
es eren 1.
es, s’han p
aquests est
els establim
eleres de 3
pings eren
Caracterit
31
s 1.5
5
pings 1.5
30
risme 30
uestes dad
dinamitzaci
24 hotels i
e ocupava
alta i 246
treballador
, el 25% e
x de la com
sobretot e
allador de
son gaireb
es dades a
nombre d’
.641 (s’han
perdut dos
tabliments.
ments hote
3 estrelles
n situats a A
tzació del
576
514
1
des amb le
ó turística”
5 càmping
aquest su
en tempo
rs ocupats
estudis de
marca, el 6
en els resta
ls establim
bé tots de
amb les qu
’hotels era
n perdut 6
establime
. El nombre
elers i en
era del 57
Alcanar (4
Montsià
es de l’”Es
”, de febre
gs. Veiem q
ubsector er
orada baixa
tenien en
e formació
60% de Ca
aurants, i
ments de
la comarca
ue publica
el mateix
65 places),
nts de turi
e de place
els càmpin
7%. El pes
) i a Ampo
tudi sobre
er de 2008,
que en dos
ra en aques
a. El 64%
ntre 26 i
profession
talunya. E
amb meny
turisme r
a.
Registre d
que el 201
, s’han pe
sme rural
s que hi ha
ngs. El 20
s de les pe
osta (3). Te
l’ocupació
, ens trobe
s anys s’ha
sta data de
del person
45 anys.
nal i el 3%
ls treballad
ys intensita
ural, càmp
de Turisme
10 (31 esta
rdut dos c
i s’han gua
a en l’actu
06, el nom
ensions er
enien dues
2
ó laboral d
em que hi h
an creat 7
e 452 pers
nal eren do
El 71% te
% superior
dors estran
at als hote
pings i llo
e de Catalu
abliments)
càmpings i
anyat 26 p
alitat es si
mbre de p
a del 27%
s i 3 estrelle
28
de les
havia
nous
sones
ones.
enien
rs. El
ngers
els. El
oguer
unya,
). Les
i 825
laces
milar
laces
%. Els
es.
Inf
Les
Carle
Algu
millo
profe
Idees
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
forme de C
places tur
es de La R
uns dels re
or la m
essionalitza
s clau
L’elevat n
mitjana d
El fort pes
El retrocé
futur.
El Delta d
l’aqüicultu
Probleme
importaci
El futur p
entre els
maquinar
que s’ade
El sector
prop del s
El sector
una forta
El descen
ha estat
d’atur sec
Manca pla
Poca inno
Manca ma
El sector
facturació
Caracterit
ístiques es
Ràpita.
ptes que e
marca Ter
ar el secto
nombre de
de Cataluny
es del PIB d
és perman
de l’Ebre é
tura
es: els can
ions
passa per
s agents (
ria i d’altre
eqüin al con
de la con
sector indu
r del moble
a caiguda d
ns en el PI
molt fort,
ctorials.
lanificació d
ovació tecn
marca pròpia
r agroalime
ó el 2008 d
tzació del
s concentre
es plantege
rres de
or, i impulsa
de població
ya, molt su
del sector p
nent del s
és la zona
nals de com
la millora
(associacio
es, i l’apost
onsumidor
nstrucció es
ustrial
e ha caigu
de la factur
IB del secto
i ha tingut
del sol indu
nològica
ia
entari es u
de més 82
Montsià
en a tres
en pel sec
l’Ebre, l
ar el turism
ó que ocu
uperior.
primari res
sector prim
a del territo
mercialitza
de la com
onisme) p
ta per la tr
es el que m
ut arrosseg
ració.
tor industri
ut un eleva
ustrial
un altre s
28 milions
municipis:
tor a la co
la col·lab
me tot l’any
upa el sec
specte del c
mari que p
tori català
ació i la co
mpetitivitat,
per la com
transformac
mes ha bai
gat per la
ial i al de l
at impacte
sector pote
d’euros a
Alcanar, A
omarca son
boració p
y.
ctor prima
català.
pot posar
més poten
ompetència
t, la qualita
mercialitzac
ció i elabor
aixat a la c
crisi de la
la construc
en l’ocupa
ent a la c
les Terres
2
Amposta i
n com apro
pública-priv
ari en rela
en qüestió
nt en el ne
a que gen
tat, la col·la
ció, els p
oració de pr
comarca, s
a construcc
cció de la
ació i en le
comarca, a
s de l’Ebre,
29
Sant
ofitar
vada,
ació a la
ó el seu
negoci de
neren les
laboració
preus, la
productes
seguit de
ció, amb
comarca
es dades
amb una
e, segons
Inf
L’oli, a
les Ter
-
-
-
-
forme de C
mb més de
rres de l’Eb
El sector s
mitjana ca
sector que
Dins del se
les empres
L’ocupació
El nombre
cada per c
Caracterit
e 300 milio
bre.
serveis est
atalana. La
e en la con
ervei desta
ses.
ó turística d
e de places
cada plaça
tzació del
ons d’euro
tà poc des
a caiguda
strucció i l
aquen tres
del Montsià
s es similar
que hi ha
Montsià
os de factu
senvolupat
del PIB h
a indústria
s subsector
à es genera
r als càmpi
als establi
ració és e
. Ocupa m
ha estat m
a.
rs: El come
a sobretot
ings i als h
ments de t
l subsector
molta meny
molt mes r
erç, el turis
al subsect
hotels. Ten
turisme ru
3
r mes relle
ys població
reduïda en
sme i els s
tor hoteler
nen cinc pla
ral.
30
evant de
ó que la
n aquest
serveis a
.
aces per
Inf
6.PO
6.1.P
L’es
Cata
com
La in
signi
gran
cata
com
Pob
Mon
Cata
Agri
In
Cons
S
forme de C
OBLACIÓ
Població o
structura o
alunya. El s
pta amb u
ndústria (3
ificatiu. La
n diferenci
lana comp
arca ocupa
blació ocupa
Ag
tsià 1
alunya 0,3
P
0
icultura
ndústria
strucció
Serveis
Caracterit
OCUPADA
ocupada pe
ocupaciona
sector prim
un percenta
.916 treba
a construcc
ia son els
pta amb m
a un total d
ada per com
ricultura
3
Població ocu
10 20
tzació del
A
er compte
al del Mo
mari, malg
atge de po
alladors) ta
ció (1.160
s serveis
mes de 15
de 13.022
mpte d’altres
Indústria
30
17,7
pada per com
Font: Ides
30 40
Montsià
d’altres.
ontsià es
grat numèr
oblació ocu
ambé ocupa
) també t
(7.813):
punts de
treballado
s en percent
Construc
8,9
6,6
mpte d’altres
scat. Elabora
50 6
força dife
ricament e
upada per
a mes pers
te mes inc
l’estructur
diferencia
rs per com
tatges. Mon
cció Serve
60
75,3
. Montsià/Ca
ació pròpia.
60 70
erent de
es petit, 13
compte d’
sones, en
cidència oc
ra de pob
a respecte
mpte d’altre
ntsià i Catalu
eis
atalunya. 201
80
Catalu
Monts
3
la mitjana
33 treballa
’altres supe
un percent
cupacional,
blació ocu
al Montsià
es.
unya. Any 2
0
unya
sià
31
a de
dors,
erior.
tatge
, i la
pada
à. La
010
Inf
6.2.
El no
Segu
mitja
Per
supe
889,
simil
serve
resp
Mon
Cata
Agricultu
Indústr
Construcc
Serve
forme de C
Població o
ombre tota
uretat Soc
ana catalan
sectors d
erior als alt
, i la indús
lars entre
eis, amb
ectivamen
Afiliats a
Ag
tsià 16
alunya 4,9
Afiliats a
0 1
ra
ria
ció
eis
Caracterit
ocupada pe
al de pers
cial és de
na (18%).
’activitat,
tres sector
stria n’ocu
el Montsi
11,6 punt
t).
al règim d’au
ricultura
,8
9
al règim d’au
10 20
tzació del
er compte
ones treba
5.998, u
el sector
rs, excepte
upa 500. E
à i Catalu
ts de difer
utònoms. Mo
Indústria
8,3
9
Font Ides
utònoms. Mo
Font Ides
30
Montsià
e propi.
alladores a
n 31,49%
primari oc
e els servei
En aquests
unya. La g
rencia a fa
ontsià i Cata
Construc
14,8
14,5
scat. Elaborac
ontsià i Cata
scat. Elaborac
40
afiliades al
%, percenta
cupa 1006
s. En sego
s dos secto
gran difere
avor de C
alunya. Perc
cció Serve
60
71,6
ció pròpia.
alunya. Perc
ció pròpia.
50 60
règim d’a
atge molt
6 treballad
on lloc la co
ors els pe
encia es e
Catalunya
centatges. A
eis
centatges. A
70
3
autònoms d
superior
dors, una
onstrucció
ercentatges
n el secto
(71,6% i
Any 2010
Any 2010
80
C
M
32
de la
a la
xifra
amb
s son
or de
60%
Catalunya
Montsià
Inf
6.3.
El no
pobl
espe
punt
Pobla
Mon
Cata
6.4.
La p
petit
treba
70%
estru
com
A em
emp
Pobla
Fins
De 5
Més
forme de C
Població o
ombre tot
ació ocup
ecialment l
ts de difere
ació ocupad
Ag
tsià 6
alunya 1,1
Població o
població qu
tes al Mon
alladors, e
%, mentre
uctura ocu
arca.
mpreses m
preses, 1.77
ació ocupada
a 50
51 a 250
de 251
Caracterit
ocupada to
al de pers
pada perc
’agricultura
encia respe
da total Mon
ricultura
1
ocupada pe
ue treballa
ntsià que a
el percenta
que a C
upacional
mitjanes,
73.
a per grandàr
Mont
68,9
17,5
13,6
tzació del
otal.
sones ocup
centualmen
a i la indú
ecte al de C
ntsià i Catalu
Indústria
23,2
16,1
Font Ides
er compte
assalariad
al conjunt
atge de tre
Catalunya
basada p
de 51 a
ria centre. Mo
tsià Catalu
47,9
23
29
Font: Ides
Montsià
pades es a
nt superio
ústria. El se
Catalunya.
unya, en pe
Construc
10,7
8,1
scat i elabora
e aliè per g
da al règim
de Catalu
eballadors
es de ga
primordialm
250 treba
ontsià i Cata
unya
scat i elabora
a la coma
or a tots
ector serve
.
rcentatges.
cció Serve
60
74,6
ació pròpia
grandària d
m general s
unya. A les
ocupats a
airebé el
ment en
alladors, n
lunya. Any 2
ació pròpia
rca de 19
els secto
eis té enca
Any 2010
eis
dels centre
s’ocupa en
s emprese
al Montsià
48%. Aix
petites e
n’hi ha 2.2
2010.
3
.020, amb
ors d’activ
ara prop d
es de treba
empreses
es de fins
es de pro
xò implica
empreses
282 i a g
33
b una
vitat,
de 15
all.
s més
a 50
op el
una
a la
grans
Inf
Sego
de la
19.1
desc
en a
pràc
Resp
data
cent
les T
2,4%
supe
Mon
estat
0
10
20
30
40
50
60
70
80
forme de C
Poblac
ons l’Inform
a Segureta
24 person
cens va ser
al mateix p
cticament la
pecte a l’e
a 31 de ma
tres el mes
Terres de l
%. Al conju
erior a les
tsià. La in
t elevada.
Fins
Caracterit
ció ocupada
me de la C
at Social,
nes afiliade
r del 6%.
eríode en
a meitat.
evolució de
arç de 201
s de març
’Ebre va ve
unt de Ca
Terres de
ntensitat de
s a 50
tzació del
per grandà
Font: Ides
Cambra de
en data 3
es a la Seg
Aquesta x
el conjunt
els centres
0 hi havia
de 2009.
eure com e
talunya la
e l’Ebre i
e la destru
De 51
Montsià
ària centre. M
scat i elabora
e Comerç d
31 de mar
guretat So
xifra es sup
de les Ter
s de cotitz
censats u
La diferen
en aquest
caiguda d
considera
ucció de c
1 a 250
Montsià i Ca
ació pròpia.
de Reus, a
rç de 2010
ocial, per 2
perior al de
rres de l’Eb
zació a la
n total de
ncia va ser
període hi
de centres
blement in
centres de
Més d
atalunya. An
partir de
0 hi havia
20.350 un
escens que
bre, que va
comarca d
2.264 cen
r del 6,2%
va haver
s va ser de
nferior a l
treball a
de 251
3
ny 2010
dades ext
a a la com
any aban
e es va pro
a ser del 3
del Montsi
ntres, per 2
. El conjun
un descen
el 3,96%,
la comarca
la comarc
Montsià
Catalunya
34
tretes
marca
ns. El
oduir
3,2%,
ià en
2.414
nt de
ns del
xifra
a del
ca ha
a
Inf
7. L’
El m
Carle
atura
la po
La co
Com
Mun
AlcaAmpSéniFregGaleGodaMas MasdSantSantUlldeSantTota
forme de C
’ATUR
major nom
es de La R
ada en un
oblació i co
omarca co
arca: Mont
icipi
nar posta a, la
ginals era, la all de Barber
denverge t Carles deta Bàrbara econa t Jaume d'Eal
Caracterit
bre d’atur
Ràpita, am
municipi c
oncentra u
ncentra un
tsià desemb
rans
la Ràpita
Enveja
Font De
tzació del
rats es co
mb un 18,6
com La Sé
n nombre
n 38,3% de
bre de 2010
Atur registra538 1.676 578 10 45 41 28 71
924 264 492 279 4.946
epartament
Montsià
oncentra a
6%. Es de
énia (11,6%
significativ
el total del
0
at
de Treball.
Amposta,
destacar
%). Aquest
vament sup
ls aturats d
Desembre d
, amb un
també l’el
t té un 8,3
perior d’atu
de les Terr
de 2010
3
33,8% i
evada pob
3% del tot
urats.
res de l’Ebr
35
Sant
blació
tal de
re.
Inf
Per m
MasMS
Sa
S
Si co
dese
11111
forme de C
municipis l
Alcanar Amposta Sénia, La Freginals Galera, La
Godall s de BarberMasdenvergSant Carlesanta BàrbaUlldecona
Sant Jaume
omparem
embre de
0200400600800
10001200140016001800
Caracterit
Font D
’evolució h
rans ge s ra
e
aquestes
2010, veie
tzació del
Departament
ha estat la
2006 147 479 126 6 6 9 16 24 295 84 114 95
dades am
em que d
At
Montsià
t de Treball d
següent,
2010 522 1676 578 10 45 41 28 71 924 264 492 279
b l’evoluci
dels anys 2
tur regis
desembre de
Diferen3751197452439321247629180478184
ió històrica
2000 al 20
strat
e 2010
ncia5 7 2
9 0 8 4
a de l’atu
005 el no
3
ur, del 200
mbre d’at
Atur r
36
00 al
urats
registrat
Inf
oscil
1.70
econ
dese
Any
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
L’any
de le
2008
forme de C
·la entre 9
00, i a par
nòmica. El
embre fins
At
0 8
1 8
2 1
3 1
4 1
5 1
6 1
7 1
8 2
9 4
0 4
y 2010 ha
es comarq
8 a gener 2
Caracterit
900 i 2.100
rtir del 20
mes d’ago
a 4.946 pe
urats
800
872
1013
1098
1180
1671
1558
1553
2113
4563
4996
vist com l
ques de Ca
2009 l’atur
tzació del
0. Del 2005
008 la xifr
ost de 201
ersones en
Atur Mo
Font De
a comarca
atalunya en
r s’ha més
Montsià
5 al 2007 la
ra creix de
10 arriba a
n atur.
ontsià
partament d
a del Monts
n que mes
que duplic
a xifra s’es
e forma e
als 5.604,
e Treball
sià ha vist
s s’ha incr
cat.
stabilitza e
exponencia
havent ba
com es co
ementat l’
3
ntre els 1.
al, amb la
aixat el me
onvertia en
’atur. De g
37
500 i
crisi
es de
n una
gener
Inf
L’atu
pobl
les T
7.1.P
El 57
amb
histò
inscr
havia
men
de 1
supe
D’aq
dism
100
200
300
400
500
600
forme de C
ur a les Te
ació atura
Terres de l’
Perfil de l’a
7,5% dels
b més perc
òriques, en
rites com
a un 3,3%
tre el nom
1.388 eren
erior al p
quests 882
minuït en u
0
00
00
00
00
00
00
2000200
Caracterit
Ev
erres de l’E
da del Mo
’Ebre.
atur
aturats so
centatge d
n que trad
a demand
% més de
mbre d’hom
estrangers
percentatge
son home
un 2,6%
01200220032
tzació del
volució de l’a
Font De
Ebre a des
ntsià era u
on homes,
de dones
dicionalme
dants d’ocu
dones atu
mes ha cre
s, xifra que
e de pob
es, un 63,5
el mes de
00420052006
A
Montsià
atur al Mont
partament d
sembre de
un 38,7%
el 42,5%
(47%). Aq
ent hi hav
upació. En
rades que
scut en un
e represen
blació imm
5%. El nom
e desemb
62007200820
Aturats
tsià 1998-20
e Treball
e 2010 era
del total d
dones, xif
questes xi
via moltes
n el mes d
en el me
n 9,88%. D
nta un 28%
migrada re
mbre d’hom
re de 201
0092010
010
de 12.98
de la pobla
fra diferent
ifres trenq
mes don
de desemb
es de dese
D’aquest n
% del total
especte d
mes estrang
10 respect
Atu
3
5 persone
ació en atu
t a la cata
quen les s
es que ho
bre de 201
mbre de 2
ombre un
d’aturats,
de l’autòct
gers atura
te del me
urats
38
s. La
ur de
alana,
series
omes
10 hi
2009,
total
xifra
tona.
ts ha
es de
Inf
dese
dese
7.2.A
El m
un 3
del m
100
200
300
400
500
600
forme de C
embre de
embre de 2
Atur per ed
mes de des
34,1% en t
mateix me
0
00
00
00
00
00
00
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
Caracterit
2009. A l
2010 era si
Aturats est
Font:
dats
sembre de
tenien entr
es del 2009
Home
tzació del
es Terres
imilar al de
Atur per
Font: De
rangers, pe
Departamen
2010 el 5
re 45 i 64,
9 s’ha prod
Total
Montsià
de l’Ebre
e la comarc
sexes. Mon
epartament d
r sexe, sobr
nt de Treball
7,9% dels
i un 7,9%
duït un inc
Dona
el nombr
ca del Mon
ntsià 2010
de Treball
re aturats to
l. Desembre
s aturats te
eren men
crement sig
T
Estran
re d’estran
ntsià, amb
otal. Montsià
e 2010
enien entre
ors de 24
gnificatiu d
Total
ngers
3
ngers atura
un 26%.
à
e 25 i 44 a
anys. Resp
d’aturats e
Dona
Home
39
ats a
anys,
pecte
en les
Inf
frang
anys
estat
30 a
punt
difer
d’atu
xifra
infer
D’aq
tene
anys
del m
40 a
forme de C
ges d’edat
s, amb un
t superiors
anys. A les
t de difere
rencial ent
urats de 25
a de menor
rior percen
quests 4.94
en edats co
s son relat
mateix mes
a 44 anys (
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
Caracterit
t comprese
23,4%. Aq
s al 10%.
s Terres de
encia entre
re els maj
5 a 44 any
rs de 24 a
ntualment l
Atu
Fo
46 aturats
ompreses
ivament re
s del 2009
20,9%), i
0
0
0
0
0
0
0
0
tzació del
es entre e
quests incre
Per contra
e l’Ebre els
e els joves
ors de 45
ys era del
anys es idè
a de majo
ur per edats
ont Departam
s 1.388 (2
entre els 2
eduïts, a l’
9 els major
50 a 54 (1
Fins 24
Montsià
els 45 i 64
ements en
a, l’atur ha
s aturats so
s menors d
anys. En
54%, lleug
èntica en a
rs de 45 a
. Desembre
ment de Treb
28%) son
25 i els 44
’igual que
s incremen
19,3%).
4 anys, so
n el conjun
disminuït
on lleugera
de 24 any
el conjunt
gerament
ambdós àm
nys.
e 2010. Mon
ball Generalit
estranger
4 anys. Els
el de majo
nts es prod
25-44
bretot en
t de la fran
en la franj
ament mes
ys, i també
t de Catalu
menor que
mbits de co
ntsià
tat
rs, dels qu
s trams de
ors de 55 a
dueixen en
4
la de 45
nja d’edats
ja d’ entre
s joves, am
é amb un
unya el no
e el Monts
omparació,
uals la ma
menors d
anys. Resp
n les frange
45-64
40
a 49
s han
e 20 i
mb un
punt
mbre
sià, la
, i es
ajoria
de 25
pecte
es de
Inf
El no
del
desp
les T
7.3.
La m
gene
conj
atura
com
El n
Aque
(4%
forme de C
ombre d’at
total d’e
proporciona
Terres de l’
Nivell form
major part d
eral, amb
unt de les
ats amb ti
plerts.
nombre tot
esta xifra e
)
Caracterit
turats estr
estrangers
ada en rel
’Ebre.
Atur
Fo
matiu dels
de persone
un 63,9%
s Terres d
tulació de
tal d’atura
es lleugera
Menys de 2
De 20 a 24
De 25 a 2
De 30 a 3
De 35 a 3
De 40 a 4
De 45 a 4
De 50 a 5
De 55 a 5
De 60 a 6
tzació del
angers de
aturats
ació a la p
estrangers
ont: Departa
s aturats
es que esta
% del total
de l’Ebre,
programe
ats amb fo
ament sup
0 50
20
4
29
34
39
44
49
54
59
64
Montsià
la comarc
de les T
població d
per edats.
ament de Tre
an en situa
d’aturats.
amb un 6
es de form
ormació u
perior a la
0 100
ca del Mon
Terres de
el Montsià
Desembre
eball General
ació d’atur
. Aquesta
62%.A mo
mació profe
niversitària
del conjun
150 2
ntsià es pro
e l’Ebre (
à respecte
2010
itat
tenen est
xifra es s
olta distan
essional i e
a és de 2
nt de les T
200 250
4
op de la m
(40,6%),
del conjun
udis d’edu
similar a la
cia trobem
estudis prim
248, un 4
Terres de l
300
41
meitat
xifra
nt de
cació
a del
m els
maris
4,9%.
’Ebre
350
Inf
SePriPriFPEdTèUnUn
Pel q
mes
d’un
d’un
Pel q
certa
d’ed
al co
tamb
de
imm
les T
SensPrimaPrimaFP-esEducTècnUniveUnive
forme de C
nse estudimaris incomaris com-estudis seucació gencnics- Post
niversitaris niversitaris
que respe
baixos qu
iversitaris
a tercera p
que respec
a similitud
ucació gen
onjunt de
bé el perce
l’Ebre. No
igrants i e
Terres de l’
se estudis aris incomparis complestudis secuncació generanics- Post-seersitaris 1r ersitaris 2n
Caracterit
Nivell d
s omplets mplerts ecundaris neral-Secunt-secundar1r cicle 2n i 3r cic
Fo
cta als im
ue els autò
de 2n i 3
part dels at
cta a l’estr
d, la maj
neral, un 1
la comarc
entatge d’a
o es dete
el conjunt
’Ebre
N
plets erts ndaris al-Secundarecundaris cicle i 3r cicle
Fo
tzació del
de formació
ndaris ris
le ont: Departam
mmigrants
òctons, en
3r cicle, el
turats.
ucturació i
joria d’atu
14% del Mo
ca i un 4%
aturats un
ecten nive
d’aturats
ivell formatiu
66254446
ris 316301014
ont: Departam
Montsià
aturats 201Dada 66 256 443 468 3161 304 101 147
ment de Tre
estrangers
ncara que
nombre t
interna d’a
urats, a l
ontsià tene
% els imm
iversitaris
lls format
de la com
u immigrants
6 56 43 68 61 04 01 47
ment de Tre
10 Percen
1,35,18,99,463,6,12
2,9ball Generali
s en atur
en algune
total d’imm
ambdós co
l’entorn d
en primaris
migrants. A
que tenen
tius massa
marca. I ta
s Montsià 20
40 115 103 84 925 60 20 41
ball Generali
tatge 3 1 9 4 ,9 1
9 tat
els nivells
es categor
migrants a
l·lectius, e
el 65%,
s, i un 4,9
Aquesta d
n el conjun
a diferenc
mpoc amb
10
4
tat
4
formatius
ries com a
aturats es
es constata
tenen es
9% univers
darrera xifr
nt de les T
ciats entre
b el conjun
60,6 44,9 23,2 17,9 29,2 19,7 19,8 27,8
42
s son
ara la
prop
a una
studis
sitaris
ra es
erres
e els
nt de
Inf
7.4.A
Els s
del M
Cata
com
un 2
cons
supe
eleva
forme de C
Atur per se
serveis agl
Montsià (4
alunya es
també ho
2% a Cata
strucció tam
erior d’atur
at d’aturat
Agricult
Indústr
Constru
Serveis
Sense o
Total
Caracterit
ectors
utinen la m
46% i 48%
força més
o es la del
alunya, un
mbé té a
rats. I dest
ts a la indú
tura
ria
ucció
s
ocupació a
Fo
tzació del
major part
%), encara
s elevada
nombre d
6,1% al
les Terre
taca també
ústria.
Atur p
M
anterior
ont: Departam
Montsià
dels atura
que la del
(59%). Es
d’aturats c
Montsià, i
s de l’Ebre
é al Montsi
per sectors.
Montsià T
l’
6,1
21,4
22,8
48
1,7
ment de Tre
ats tant de
percentat
s una dife
atalans pe
un 7% a
e i el Mon
ià un nomb
2010.
Terres
’Ebre
7
19
24
46
4
ball Generali
les Terres
tge d’atura
erencia mo
ertanyents
les Terre
tsià un pe
bre signific
de Cata
tat
4
s de l’Ebre
ats en serv
olt significa
a l’agricul
s de l’Ebre
ercentatge
cativament
alunya
2
17
17,2
59
5
43
com
veis a
ativa,
ltura:
e. La
molt
t més
Inf
Es d
com
(11,2
Con
Indú
Com
Activ
Host
Agric
El co
indú
(156
0
10
20
30
40
50
60
forme de C
detecta un
arca del M
2%), i mes
Per s
strucció
ústries man
erç a l’eng
vitats admi
aleria
cultura
ol·lectiu d’a
stries man
6 – 11,2%)
Agricult
Caracterit
Fo
nombre m
Montsià al
s baix al se
eccions d’a
nufacturere
gròs i detal
nistratives
Fo
aturats est
nufacturere
), i activitat
tura In
tzació del
Atur p
ont: Departam
mes eleva
s sectors
ector dels s
ctivitat econ
es
l
i aux.
ont: Departam
trangers es
es (246 - 1
ts administ
ndústria
M
Montsià
er sectors M
ment de Tre
t d’estrang
de la con
serveis (42
nòmica, els à
1127
987
668
466
407
302
ment de Tre
s concentr
17,7%), ho
tratives (1
Construcc
Montsià
Montsià
ball Generali
gers dins
nstrucció (
2,3%) i a la
àmbits amb
7
8
6
7
2
ball Generali
a en la co
ostaleria (1
33 – 9,6%
ió Se
à
tat
el conjunt
24,6%), i
a indústria
b més aturat
22,7%
19,9%
13,5%
9,4%
8,2%
6,1%
tat
nstrucció (
173 – 12,5
%).
erveis S
4
t d’aturats
a l’agricu
(18,9%).
ts son:
(341 – 24,
%), agricu
Sense ocupacianterior
44
a la
ultura
5%),
ultura
ó
Inf
Men
De 2
De 4
Els n
als s
anys
enca
cons
atura
En e
Men
De 2
Men
Tota
La m
les e
en h
anys
forme de C
ors de 25
25 a 44
45 a 64
nivells més
serveis i a
s, els perce
ara que ta
strucció, qu
ats de mes
els sectors
ors de 24
25 a 44
ors de 65
al
majoria pre
edats el co
homes com
s per cada
Caracterit
Aturats pe
Agricultu
26
175 5
101 3
Fo
s grans d’a
l’agricultur
entatges m
ambé es
ue son mé
s edat, ma
de la cons
Atu
Hom
22
158
103
284
Font:
edominant
ol·lectiu d’h
m dones hi
inscrit de 4
tzació del
er edats, sec
ura In
8,5% 50
4,7
57,9% 58
54
33,4% 42
40
ont: Departam
aturats ent
ra. Entre le
mes grans
rellevant
és que els
ajors de 44
strucció i la
urats per ed
me
21 7,7%
86 55,7%
37 36,4%
44
: Font: Depa
en els atu
homes es s
ha dos ins
45 a 65 an
Montsià
ctors econò
dústria
0
7%
80
4,7%
29
0,5%
ment de Tre
tre els men
es persone
es donen
l’elevat no
de la indú
4 anys, el
a indústria
dat i sexe. D
Don
% 17
% 1281
% 650
2102
rtament de T
urats de la
superior al
scrits a les
nys.
mics. Desem
Constr
59
5,2%
642
56,9%
426
37,7%
ball Generali
nors de 25
es en situac
també als
ombre d’a
ústria, en x
major nom
el nombre
Desembre 20
a
1 8,1%
1 60,9%
0 30,9%
2
Treball Gene
comarca
l de dones
oficines d’
mbre 2010
rucció
%
%
tat
5 anys es d
ció d’atur d
s serveis i
aturats de
xifres abso
mbre es dó
d’aturats
010
Tota
% 39
% 28
% 13
494
ralitat
son homes
s en tots e
’ocupació d
4
Serveis
224
9,4%
1435
60,4%
715
30,1%
donen sob
d’ entre 25
a l’agricul
l sector d
lutes. Entr
óna als ser
es similar.
al
92
67
00
46
s. En func
els trams.
d’ entre 25
45
bretot
5 i 44
ltura,
de la
re els
rveis.
ió de
Tant
5 i 44
Inf
Pel q
25 i
simil
el de
Els i
indre
asiàt
forme de C
que respec
44 anys (
lar (52 i 51
e 25 a 44,
E
M
À
A
A
T
mmigrants
ets. Els am
tics son un
Caracterit
cta al nomb
(606 els ho
1 respectiv
especialme
Origen
Europa
Magrib
Àfrica Occid
Amèrica Ce
Altres païso
Total
Fo
s d’origen e
mericans so
n nombre g
tzació del
bre d’estra
omes, 375
vament), i
ent entre l
n dels aturat
dental
ntral i Sud
os i Àsia
ont: Departam
europeu su
on lleugera
gairebé sim
Montsià
angers per
5 les dones
el de 45 a
es dones (
ts estranger
Nom
863
281
11
201
32
1388
ment de Tre
umen mes
ament infe
mbòlic.
edat i sex
s). El nom
65 anys b
(224 i 80 re
rs. Desembr
mbre Pe
6
2
1
1
2
8
ball Generali
que tots e
eriors als d
xe, la majo
mbre de me
baixa molt
espectivam
re 2010
ercentatge
62,1
20,2
0,8
14,5
2,3
tat
els procede
del Magreb
4
oria tenen e
enors de 2
en relació
ment).
e
ents dels a
b. Els afric
46
entre
25 es
amb
altres
cans i
Inf
IDE
-
q
c
n
- L
c
c
d
a
s
- H
e
s
- P
d
i
- E
a
d
- E
s
a
- L
d
i
- T
d
- L
a
d
forme de C
EES CLAU
Des de e
que, degut
creix entre
nombre to
L’atur al
constant,
creixement
de 7000. E
amb increm
s’ha vist fr
Hi ha mes
en que pre
són les de
Prop d’una
d’aquests s
i 44 anys.
El nombre
altres com
del territor
El nivell fo
semblant,
aturats del
L’estructur
diferenciat
increment
Tant els h
d’edat d’en
La majoria
altres oríge
de Centre
Caracterit
el nombre
ut a la crisi
e 1000 i 2
otal d’aturat
conjunt d
amb creix
nt ha estat
Els anys 2
ements d’en
renat en els
s homes atu
redominave
e 30 a 39 a
a tercera p
son homes
e d’immigra
marques de
ri.
ormatiu del
i no es d
el Montsià i
ra sectoria
t a la coma
t en agricult
homes com
ntre 25 i 44
a dels immi
ens. Els qu
i Sudamèr
tzació del
l’atur ha c
si econòmic
2400 perso
ats que hi h
de les Ter
ixements
t d’entre 70
2009 i 2010
ntre 800 i
ls dos darre
turats que
en les don
anys.
part de pe
s. Les frang
rants estra
e les Terres
ls aturats d
detecten d
i de les Ter
al de distr
arca: Un n
ltura, indús
m les done
44 anys.
migrants son
ue provene
rica.
Montsià
crescut lleu
ca es dispa
ones anuals
havia a la c
rres de l’E
menys so
00 i 3000 p
10 es va fre
1800 pers
rers anys.
dones, xifr
nes. Per ed
persones en
nges d’edat
angers en
es de l’Ebre
de les Terre
diferencies
rres de l’Eb
tribució de
nombre mo
stria i cons
es aturades
n europeus
en del Mag
eugerament
para. A part
ls. Aquesta
comarca el
’Ebre ha t
obtats. De
persones. E
renar en se
sones. Per
fra que tren
dats les fra
n atur son
t amb mes
atur es m
e, i és de
res de l’Ebr
s formative
bre.
e l’atur te
olt mes red
strucció.
es concentr
s, amb mes
grib son poc
nt, excepte
rtir d’aquel
a xifra es m
l 1998.
tingut una
el 1998 fi
El 2008 va
ec el creix
r tant l’incr
nca la tend
ranges d’at
n immigrad
s aturats so
molt més e
més del 4
re i de la co
es significa
e un comp
duït al sect
ren la maj
es quantitat
ocs mes que
4
e l’any 200
ll moment
molt super
a evolució
fins el 200
a créixer en
xement de
rement de
dència hist
tur predom
des. Dos t
on les d’ent
elevat que
40% del co
comarca es
atives entr
portament
ctor serveis
joria en el
t que de to
ue els provi
47
08, en
t l’atur
rior al
ó més
004 el
n mes
l’atur
e l’atur
tòrica,
minant
terços
tre 25
a les
onjunt
s força
tre els
t molt
s, i un
l tram
ots els
vinents
Inf
8. M
El m
1
2
3
4
5
Xarx
La c
sud
340,
com
La C
amb
com
Circu
sego
forme de C
MOBILITAT
mercat de tr
1. Sant Ca
d’atracc
vertebra
ciutadan
2. Sant Jau
3. Municip
amb To
d’aques
4. Municip
Bàrbara
caracter
5. La Sénia
Alcanar
Especia
municip
xa Viaria
comarca co
d’Espanya
, que segu
arcals, la C
C42 surt de
b la C12,
arcals une
ulen dues
ona uneix T
Caracterit
T LABORA
reball es co
arles de La
ció laboral
ador de l
ns del terri
ume d’Env
is de fron
ortosa, que
sta comarca
is de l’int
a, que t
rístiques.
a. Aquest
. Es relac
lment el s
pis com Ma
ompta am
bordejant
ueix la línia
C43, la C12
e la nacion
carretera
ixen les ca
línies regi
Tarragona
tzació del
AL
onfigura a
Ràpita-Alc
dels ciutad
les polítiq
itori. A mé
veja: Es rel
tera amb
e es la capi
a.
terior. El
te unes
eix està fo
cionen ent
ector indu
s de Barbe
b un tram
t el litoral m
a de la cos
2 i la C42.
nal prop d
que unei
apitals de le
ionals de
i Saragoss
Montsià
l’entorn de
canar-Amp
dans del M
ues d’ocu
s, son les
aciona fon
el Baix Eb
ital del Bai
principal
dinàmiqu
ormat pels
re si i am
strial d’aqu
erans, La G
m de l’auto
mediterran
sta i s’enfi
e l’Aldea,
ix les cap
es Terres d
Renfe. Un
sa passant
e cinc gran
osta. Son e
Montsià. Ac
upació i p
principals c
amentalme
bre: Els se
ix Ebre i ac
referent e
ues pròp
municipis
mb comarq
uests mun
Galera i Go
opista(AP7)
ni. Un tram
la cap al L
fins que a
pitals de c
de l’Ebre.
na segueix
per la Rib
ns eixos:
els principa
ctuen com
punt de r
ciutats del
ent amb e
eus vincles
ctua com a
es el mun
ies molt
de La Sén
ques de f
nicipis rep
odall.
), que s’en
m de la car
Llevant, i
arriba a To
comarca.
x la línia d
era d’Ebre
4
als nuclis p
a principa
referència
territori.
el Baix Ebre
s principals
a pol d’atr
nicipi de S
marcade
nia, Ulldec
fora Catalu
treballador
ncamina ca
rretera nac
tres carre
ortosa i en
Les carre
de la costa
.
48
punts
al eix
dels
e
s son
acció
Santa
es i
ona i
unya.
rs de
ap el
cional
teres
caixa
teres
a i la
Inf
forme de CCaracterit
Font: ht
tzació del
ttp://www.ri
Montsià
beradebre.innfo/catala/ribbera.htm
4
49
Inf
9. PR
Sego
caur
baixa
perc
l’11,
dren
13,6
apor
2000
20%
l’11,
La ca
i mé
adop
territ
han
indu
ener
darre
com
Juss
els d
forme de C
RODUCTE
ons l’Anua
re el 4,4%
a pel retro
centuals al
1% en va
natge d’un
6%, gràcie
rtar 1,5 pu
0-2009 va
%. Altrame
5%.
aiguda del
és lleugera
ptat nivells
tori. Les co
estat les
strial el co
rgètic ha ti
er branque
arques so
à (+1,1%)
dos extrem
Caracterit
E INTERIO
ri Estadísti
el 2009, x
océs del s
creixemen
a restar 1
punt. Al c
s a les pr
unts al creix
situar-se
ent, el reg
PIB fou m
a a Girona
s diferenc
omarques
que han
omportam
ingut un m
es com l’a
on molt fo
), i en neg
ms de creixe
tzació del
OR BRUT
ic de Caixa
xifra super
sector indu
nt, seguit d
,3, i dels
contrari, el
roduccions
xement de
en el 25,4
gistre d’afi
més intensa
a (-3,3%)
ciats, en f
amb més
n tingut c
ent per b
millor comp
alimentaria
ortes, ens
gatiu amb
ement.
Montsià
(PIB)
a Cataluny
rior a la de
ustrial, de
de la cons
serveis, a
l primari v
d’oli, cítri
e la comarc
4%, per so
liacions a
a a Barcelo
a Girona
funció dels
preponde
caigudes m
ranques h
portament
també ha
trobem en
la contracc
ya de 2010
e Cataluny
l 13,8%,
strucció, qu
amb una
va mostrar
ics i cerea
ca. En term
obre del co
la Segure
ona (-4,4%
i -3,3% a
s sectors
rància indu
més pronu
a estat m
que el ma
an baixat p
n positiu a
ció de la R
0, el VAB
ya (-4,1%)
que va re
ue amb un
caiguda d
un avanç
als, amb la
mes agreg
onjunt cat
etat Socia
%) i a Tarra
a Lleida.
preponde
ustrial i de
unciades.
molt diferen
anufactures
poc. Les o
amb un av
Ribera d’Eb
5
del Monts
), impulsat
estar 3,6 p
na davallad
de l’1,9%
significatiu
a qual cos
ats, l’avan
talà, entorn
al va caur
agona (-4,
La caigud
rants de
e la constr
Dins el s
nciat: el s
s, i dins aq
oscil·lacions
vanç del Pa
bre (-9,3%
50
ià va
t a la
punts
da de
i un
u del
sa va
nç del
n del
e de
2%),
da ha
cada
ucció
ector
ector
quest
s per
allars
%), en
Inf
Cr
Dest
un a
patir
forme de C
eixement d
taquem qu
any abans,
r una forta
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
20
Caracterit
del VAB Mo
Font: Anuar
ue el Monts
donat que
davallada
006
tzació del
ontsià-Cata
i Estadístic d
sià entra e
e el creixem
.
2007
Montsià
alunya 200
de Caixa Cata
en la crisi a
ment del 2
2008
06-2009. V
alunya i Elabo
abans que
2006 a la c
2009
Variació inte
oració pròpia
el conjunt
comarca de
9
5
eranual en
a
t de Catalu
el Montsià
Montsià
Catalunya
51
%
unya,
ja va
Inf
PIB
Baix
Mon
Ribe
d'Eb
Terr
Cata
Font
forme de C
per sectors
PI
Pr
x Ebre 14
ntsià 13
era
bre 10
ra Alta 16
alunya 6,4
t: Anuari E
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
20
Caracterit
s comarqu
IB
imari I
4,79 -
3,6 -
0,29 -
6,65 -
4 -
conòmic C
PIB Com
Font: Anuar
tzació del
es Terres d
ndústria
12,94
13,84
15,23
11,69
12,91
Caixa Catalu
marques Te
i Estadístic d
Montsià
de l’Ebre 2
Construcc
-8,8
-11,06
-6,96
-9,09
-6,6
unya
rres de l’Eb
de Caixa Cata
2009
ió Serveis
0,2
-1,87
-0,68
1,97
-1,2
bre/Catalu
alunya i Elabo
Total
-1,47
-4,4
-9,28
-0,3
-4,12
nya 2009
oració pròpia
5
a
PIB Primari
Industria
Construccio
Serveis
Total
52
Inf
Com
d’ent
desc
prim
2008
caigu
cara
200
200
forme de C
mparant les
trada a la
cens del P
mari. Tots e
8. El comp
uda molt m
cteritza pe
Pri
09 13
08 2,7
-15
-10
-5
0
5
10
15
P
Caracterit
s dades del
crisi, veiem
PIB es trip
els altres t
portament
mes baixa
er l’agreuja
imari I
3,6 -
7 -
Font: Anuar
Font: Anuar
Primari In
tzació del
ls 2009 am
m que aque
plica respe
tenen forte
t dels serv
el 2009 re
ament de la
Evolució de
ndústria
13,84
7,5
i Estadístic d
PIB Mo
i Estadístic d
ndustria Co
Montsià
mb les de l
esta s’agre
ecte del 20
es caigude
veis ha es
especte de
a crisi en e
el PIB Montsià
Construcc
-11,06
-5,7
de Caixa Cata
ontsià 200
de Caixa Cata
onstruccio
’any 2008,
euja fortam
008. L’únic
s, agreuja
stat molt
d’altres se
el sector ind
à 2008-2009
ció Serveis
-1,87
2,1
alunya i Elabo
9-2008
alunya i Elabo
Serveis
, que cons
ment, en la
c sector q
des el 200
mes equil
ectors. El P
dustrial i e
9
s Total
-4,4
-1,5
oració pròpia
oració pròpia
Total
5
iderem es
a mesura q
que creix e
09 respecte
ibrat amb
PIB del 200
en els serve
a
a
2009
2008
53
l’any
ue el
es el
e del
una
09 es
eis.
Inf
IDEE
La cri
El sec
Els se
aques
El sec
desce
El de
Catalu
El com
estat
coma
molt
forme de C
ES CLAU
risi s’inicia e
ctor primar
ectors en q
est ordre
ector servei
ensos molt
escens del
lunya
omportame
t desigual,
arques de C
mes mode
Caracterit
el 2006, un
ri ha tingut
que se cent
eis ha tingu
t menys ac
l PIB el 2
ent del PIB
destacant
Catalunya.
erades i pro
tzació del
n any aban
t un creixe
ntra la caigu
ut un comp
cusats.
2009 ha e
B al conjun
t la forta ca
Les caigud
operes al c
Montsià
ns que el co
ement posit
guda del PI
portament
estat lleuge
nt de les c
caiguda de
udes de la T
creixement
conjunt de
itiu
IB son la in
t molt mes
gerament s
comarques
e la Ribera
Terra Alta
t zero.
Catalunya
ndústria i la
s estable, a
superior a
s de les Te
d’Ebre, la
i la Ribera
5
a construcc
amb increm
al del conj
erres de l’E
a més forta
a d’Ebre ha
54
cció, per
ements i
junt de
Ebre ha
a de les
an estat
Inf
forme de C
P
Caracterit
Part 2 - RMo
tzació del
Resum ontsià i
Montsià
de treb les Ter
balls prerres de
evis sobl’Ebre
5
bre el
55
Inf
P
forme de C
LA OPER
Realitza
Caracterit
RATIU D
at pel Con
tzació del
D’OCUPA
nsell Coma
Montsià
ACIÓ TU2010
arcal del
URÍSTIC
Montsià,
CA. (POO
ATI MAR
5
OT) 200
RKETING
56
7
Inf
Obje
1.Au
2.Mi
3.Am
4.Mi
5.Va
6.Cre
7.Se
El se
1.L’a
a cà
hote
Ebre
secto
rura
Amp
El no
pens
les p
4 só
La c
turís
emb
serve
El se
El M
d’Eb
La d
14.9
forme de C
jectius bàs
ugment qua
llora medi
mpliació i m
llora i dive
alorització r
eació de n
ensibilitzaci
sector turí
any 2006 e
mpings, 27
eleres, amb
e en tenia
or càmpin
ls. L’oferta
posta i el 2
ombre d’ho
sions és de
pensions é
n a Alcana
comarca co
stics, 15
barcadors,
eis) i Sant
ector de la
Montsià en
re 49 (13,6
demanda tu
971.000 via
Caracterit
àsics del P
alitat serve
natural i u
millora espa
ersificació o
recursos tu
ous produc
ó població
ístic al Mo
el Montsià
75 a estab
b un total
el 50,7%,
g aglutina
a d’allotja
2,93% a S
otels és de
e 17. El 57
s del 26,9%
ar i 3 a Am
ompta am
museus i
amb un to
t Carles de
restaurac
concentra
6%), i la T
urística és
atgers a Ca
tzació del
Pla de les
eis turístics
urbà dels m
ais públics
oferta com
urístics
ctes
ó i agents im
ontsià.
comptava
bliments de
del 37,23
la Terra A
a el 56% d
ment es c
Sant Carles
e 14 (3 de
7% de les
%. El nom
posta. L’of
mb 20 activ
exposicio
otal de 78.
e la Ràpita
ió de les T
a 177 (32,
Terra Alta 3
de 250.00
atalunya (1
Montsià
Terres de
s
municipis
plementàri
mplicats
amb 1.64
e turisme r
3% del tot
Alta el 7,3
de les pla
concentra
s de la Ràp
1ª, 6 de 2
places hot
mbre de cà
ferta és de
vitats i ser
ons, 2 po
La major
(10).
Terres de l’
5%), el B
34 (9,44%
00 viatgers
1,68%).
e l’Ebre:
ia
1 places tu
rural, amb
tal de les
37% i la R
ces, el 38
a Alcana
pita.
2ª 3 de 3ª
teleres son
mpings és
2 i 3 estre
rveis turíst
orts espor
part es co
’Ebre comp
aix Ebre (
).
s a les Ter
urístiques
un total d
Terres de
Ribera d’Eb
8% hotels
r (41,72%
ª i 2 de 4ª
n de 3 estre
de 7, amb
elles.
tics, 9 OIT
rtius i 2
oncentren
pta amb 3
(160 (44,4
rres de l’Eb
5
a hotels, 2
de 4.315 p
l’Ebre. El
bre el 4,7%
i el 6% c
%), el 28,
) El nombr
elles. El pe
b 2.399 pla
T, 30 itine
ports fluv
a Amposta
60 restaur
4%), la R
bre del tot
57
2.399
laces
Baix
%. El
cases
77 a
re de
es de
aces.
eraris
vials-
a (32
rants.
Ribera
al de
Inf
El to
434.
secto
Els
princ
princ
Les
activ
mob
El to
Natu
Diag
a/Po
-
Impo
marc
mob
dels
-
B
T
p
d
N
p
forme de C
otal de pe
000, els c
or hoteler
visitants
cipalment
cipalment d
motivacion
vitats de
bles.
otal de visi
ural del De
gnosi
Posicionam
Punts F
ortants su
ca turística
ble (La Sén
recursos e
Punts f
Baix nivell
Terres de
productes
desconeixe
Natural de
promociona
Caracterit
ernoctacion
càmpings 2
és de 2,3 d
procedeix
Aragó, M
de França,
ns principa
natura, ga
tants dels
lta de l’Eb
ment i com
Forts
bcomarque
a Terres d
nia), mate
existents i
febles
de notorie
l’Ebre, ma
existents
ment de
ls Ports, d
als.
tzació del
ns anual é
282.000 i l
dies, el de
xen de C
Madrid i C
, Regne Un
als de les
astronomia
parcs natu
bre, i el 8,4
mercialitz
es locomo
de l’Ebre,
erial de pro
diversitat d
etat de la m
anca d’agè
, sentime
la diversit
divisió dels
Montsià
és de 754
les cases r
l càmping
Catalunya
Comunitat
nit i Aleman
visites son
a, descans
urals es de
4% dels Po
zació
tores (Del
Parc Natu
omoció tu
de paratge
marca Mon
ències rece
ent d’aba
at dels pa
s esforços
4.000. El
rurals 38.0
5,3 dies i l
(44%), r
Valencian
nya).
n tranquil·
s, activita
e 933.000,
orts.
ta, La Sén
ral del De
rística des
es d’alt valo
ntsià, poc c
eptores, dè
andonamen
aisatges, d
promocio
sector hot
000. L’esta
les cases r
resta de
na), i estr
litat, natur
ts cultura
, amb un 9
nia, Alcana
elta, marca
senvolupat,
or ecològic
coneixeme
èbil comer
nt respec
desconeixe
nals i man
5
teler n’agl
ada mitjana
urals 3,2 d
l’estat (3
rangers (2
ra, sol i p
ls, compra
91,6% del
ar i La Ràp
a comercia
, fort pote
c.
ent de la m
rcialització
cte Catalu
ement del
nca d’elem
58
utina
a del
dies.
36%,
20%,
latja,
a de
Parc
pita),
al del
encial
marca
dels
unya,
Parc
ments
Inf
b/ G
-
Pla e
del M
forta
inicia
del C
entre
plan
-
Dece
de p
man
forte
l’acti
turís
les e
inex
turís
c/ L
-
Sens
Barc
dispo
carre
-
forme de C
Gestió i pl
Punts f
estratègic
Montsià es
a voluntat
ativa i volu
Consell Co
e els tècn
ificació del
Punts f
epció vers
planificació
ca de rec
es, necess
ivitat turís
stics del te
empreses t
istència a
stica, manc
L’accés i la
Punts f
sació de se
celona, Ta
osa de xa
etera amb
Punts f
Caracterit
planificació
forts
de turisme
stan en ex
versus l’ac
untat de co
marcal. Fo
ics locals
l turisme.
febles
els resulta
ó turística
cursos de
sitat de co
stica a la
rritori, i po
turístiques
la plana, n
ca de coord
la seguret
forts
eguretat a
rragona i
arxa ferrov
les destina
febles
tzació del
ió
e de les Te
xcel·lent es
ctivitat tur
onvertir el
orta implica
i el Conse
ats d’altres
atesa la f
l’administr
onscienciac
comarca,
oca sinergi
. Concentr
no hi ha u
dinació ent
tat
nivell com
València.
viària i po
acions de s
Montsià
erres de l’E
stat de co
ística tant
turisme en
ació local (
ell Comarc
s processo
falta de da
ració local
ció dels r
manca c
ia entre els
ració d’ OI
na idònia
tre els dife
marcal, la c
A més de
orts marítim
sol i platja
Ebre, l’ento
nservació
de l’àmbit
n motor la
(polítics i t
cal, i bon
os de gest
ades de d
l, falten a
residents s
ol·laboraci
s recursos
IT a la zon
infraestruc
rents mun
comarca es
e l’accés p
ms. Excel·
de la Cost
orn natura
i correctam
t públic co
boral i eco
tècnics), bo
moment p
ió i planific
demanda d
associacion
sobre la i
ó entre t
naturals p
na litoral d
ctura per a
icipis.
stà ben co
per carret
lents com
ta Daurada
5
al i els recu
ment prote
om privat.
onòmic per
ona interre
polític per
cació, dific
de la com
ns empresa
mportància
ots els ag
protegits (
de la coma
a la inform
omunicada
era el Mo
municacions
a.
59
ursos
egits,
Gran
r part
elació
a la
cultat
arca,
arials
a de
gents
PN) i
arca i
mació
amb
ontsià
s per
Inf
Mob
340
dificu
seny
a le
mun
d/ O
-
Incre
pote
(bar
qual
qual
d’allo
de c
- Pu
Conc
place
qual
càm
profe
prop
norm
per u
e/ O
- Pu
forme de C
ilitat per l’
presenta
ultat d’acc
yalització a
es principa
nicipis, i ma
Oferta d’a
Punts f
ement de
encialitat d
raques al
itat mitjan
itat, exis
otjament d
reixement
unts feble
centració d
es d’allotja
itat alta (c
pings d’e
essionalitza
porcionen
mativa de t
un increme
Oferta gas
unts forts
Caracterit
’interior de
probleme
cessibilitat
a nivell glob
als vies d
anca cober
allotjamen
forts
l’oferta en
e la tipolo
Delta i ca
na, presèn
stència d’
de caràcter
a La Sénia
es
de l’oferta
ament(sob
cap hotel d
elevada q
ació del s
llocs de
turisme rur
ent de la d
stronòmic
s
tzació del
e la comarc
es de sat
respecte l
bal, manca
de comun
rtura de mò
nt
els darrer
gia de cas
ses de cam
ncia de d
’empresari
r familiar,
a, Alcanar
a en tres m
bretot a l’i
de cinc estr
ualitat, p
sector, inc
treball a
ral a la ide
demanda a
ica
Montsià
ca és difíc
turació de
l’aeroport
a de senya
icació, pro
òbil als mu
rs anys, div
ses rurals,
mp a Alca
eterminats
s amb
tracte cord
i Sant Carl
municipis,
interior), m
relles i sols
proliferació
corporació
la poblac
entitat del
llarg term
il, manca d
eguts a la
més pròxi
lització de
oblemes d
unicipis de
versitat d’o
gràcies al
nar). Hi ha
s allotjame
una gra
dial i amab
es de la Rà
estaciona
manquen
s dos de qu
de seg
de recur
ció local),
Delta, l’ofe
ini.
de transpo
a presència
m (Reus),
ls grans re
d’aparcame
l’interior.
oferta d’all
patrimoni
a una ofer
ents singu
n iniciativ
ble amb el
àpita
litat acusa
allotjamen
uatre). Ma
ones res
rsos huma
poca ad
erta actual
6
ort públic,
a de cam
, probleme
ecursos tur
ent en al
lotjament,
de la com
rta hoteler
ulars d’ele
va, empr
client, i m
ada, manc
nts hoteler
nca d’ofert
idències,
ans forans
equació d
no és sufi
60
la N-
mions,
es de
rístics
lguns
gran
marca
ra de
evada
reses
marge
ca de
rs de
ta de
falta
s (no
de la
icient
Inf
Varia
taron
Terre
d’oli
tradi
d’ass
bona
hi ha
dina
elem
-
Greu
resta
dime
form
plats
l’elab
prod
f/ O
- Pu
Ofer
Ràpi
repe
Aque
mari
dispo
asso
forme de C
ada oferta
nges...). E
es de l’Eb
i arrosser
icional, es
sistents, e
a relació qu
a municipi
misme i
ments altam
Punts f
u crisi ec
auració als
ensions pe
mació, una
s típics, m
boració de
ductes gast
Oferta com
unts forts
rta comerc
ita. La Sé
ercuteix po
est sector
isc i l’oli
osa d’un
ociació com
Caracterit
a de produ
El Montsià
re. Alta po
res, ostres
s realitze
ls establim
ualitat-pre
s reconeg
millora de
ment singu
febles
onòmica
s municipis
etites, els
gran part
manca d’
els plats i
tronòmics
mercial
s
cial diversa
nia està f
ositivament
està cons
permeten
comerç de
mercial que
tzació del
uctes autò
concentra
otencialitat
i musclos
n jornade
ments ofere
u, els plats
uts per la
el sector.
lars i amb
del sector
s de la co
recursos h
t de l’ofert
agrobotig
no hi ha
locals.
a centrada
fortament
t en altres
solidat a n
oferir un
e qualitat.
empren a
Montsià
òctons de
el 32,50%
t per fer p
s). Els esta
es gastro
eixen un b
s s’elabore
qualitat d
L’arròs, l’
gran pote
r dels cít
osta, la ma
humans no
ta tanca e
gues, els
cap centre
a a Ampo
especialitz
s sectors
ivell català
n comerç
Sant Car
ctuacions
qualitat (o
% de l’ofe
producte ga
abliments s
nòmiques
bon tracte
en amb pro
els plats c
’anguila i
ncial.
trics, conc
ajor part d
o disposen
ls diumeng
establime
e d’interpr
sta, La Sé
zada en e
com la re
à i espany
d’identitat
rles de la
de dinamit
oli, arròs,
rta de rest
astronòmic
són familia
amb un
amb el cl
oductes loc
com Les C
l’ostra ris
centració d
dels establ
n d’un ade
ges, no es
ents no t
etació que
énia i San
el sector d
estauració
ol. La terr
t i diferen
Ràpita té
tzació.
6
peix i ma
tauració d
c (coopera
ars de car
n gran v
ient, hi ha
cals de qua
ases d’Alca
ssada són
de l’oferta
liments só
equat nive
s potencie
treballen
e revaloritz
nt Carles d
del moble,
i l’allotjam
rissa, l’arrò
nciat. Amp
é un impo
61
arisc,
e les
atives
àcter
volum
a una
alitat,
anar,
dos
a de
ón de
ell de
n els
gaire
zi els
de la
que
ment.
òs, el
posta
ortant
Inf
El po
-
Poca
la co
mun
està
g/ P
-
La c
La S
conv
Les
varie
gran
ofert
d’avi
Barb
-
L’ofe
delim
una
com
els c
forme de C
oder públic
Punts f
a comercia
omarca, po
nicipis d’int
adaptat a
Productes
Punts f
omarca dis
Sénia i el
vertibles en
característ
etat d’activ
n pòsit d’
ta potenc
iació de L
berans, els
Punts f
erta d’activ
mita les ac
relació dir
arca. Actu
complemen
Caracterit
c local dem
febles
lització de
oca sensib
terior, falt
l’activitat
s clau i ofe
forts
sposa de p
s municip
n producte
tiques natu
vitats a l’air
on estruc
cial compl
La Sénia,
Ibers a Al
febles
vitats és e
ctivitats qu
recta entre
alment els
ntaris.
tzació del
mostra un f
productes
bilitat turíst
ta professi
turística.
ferta comp
productes
pis de cos
es com el P
urals i clim
re lliure. La
cturar prod
ementària
oliveres m
canar, la te
escassa i p
ue es pode
e les empr
s producte
Montsià
fort interès
s locals ga
tica del co
ionalització
mplementà
clau com
sta. Tamb
Parc Natur
màtiques d
a cultura,
ductes cul
repartida
mil·lenàries
errissa de
poc diversi
en desenvo
eses existe
es clau no
s per la din
stronòmics
omerç, esca
ó del secto
ària
el Parc Na
é d’altres
ral dels Po
de la coma
la identita
turals com
a per dife
s de la pl
la Galera),
ficada, la
olupar al s
ents i l’ofe
mantenen
amització
s i cultural
assa oferta
or, l’horar
atural del D
recursos
orts, Ampos
arca perm
at i algunes
mplementa
erents mu
ana, La P
, que cal d
condició d
seu interio
erta d’allotj
n una relac
6
comercial.
s a l’interio
a comercia
ri comercia
Delta de l’E
potencial
sta o La P
meten una
s festes só
ris. Hi ha
unicipis (c
Pauma Ma
inamitzar.
de parc na
r, falta est
jaments i d
ció directa
62
or de
al als
al no
Ebre,
ment
Plana.
gran
ón un
una
camp
as de
atural
tablir
de la
amb
Inf
CON
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
1
1
1
1
forme de C
NCLUSION
1. El turis
caracter
45,7% d
2. El pes d
anys, ob
al turism
3. El turism
comarca
4. El secto
impulsa
5. Els resp
impulse
ocupaci
6. El Monts
7. El 93%
Ràpita
8. Les plac
de l’Ebre
9. Els turis
i resta
10. Es fona
comarca
11. Manca d
12. La prom
recursos
13. El Mont
creació
14. La prom
Terres d
Caracterit
NS
sme és un
ritzada pe
del PIB com
de l’agricu
bligant a l’
me
me esdevin
a
or empres
r els negoc
ponsables
en i treballe
ó que perm
sià no és u
de l’oferta
ces turístiq
e i el 0,86%
stes de la c
de l’estat.
amental po
a amb tots
d’associacio
moció i la
s no ha est
tsià presen
de nous fi
moció del M
de l’Ebre.
tzació del
n dels pil
er la impo
marcal.
ltura en l’e
’ impuls de
ndrà un de
sarial mos
cis turístics
polítics i t
en per a c
meti conse
una destina
a es conce
ques del M
% del tota
comarca pr
otenciar la
s els agents
onisme.
comercial
tat signific
nta una gr
lons d’ocup
Montsià s’h
Montsià
ars econò
ortància de
economia
e nous filon
els principa
stra una d
s
ècnics turí
convertir e
ervar el terr
ació turístic
entra a Am
Montsià rep
l de places
rovenen fo
col·labora
s implicats
lització tan
cativa.
ran varieta
pació
ha de realit
òmics de
el sector s
i l’ocupaci
ns d’ocupa
als motors
decidida in
ístics dels
el turisme
ritori.
ca consolid
mposta, Alc
presenten
s de Catalu
onamentalm
ació entre
s del turism
nt de la
at de recu
tzar sota la
l’economia
serveis, q
ó baixarà
ació vincula
del futur e
niciativa p
municipis
en una fo
dada
canar i Sa
el 37,23%
unya.
ment de Ca
els Parcs
me a la com
comarca
ursos i atra
a marca pa
6
a del Mon
ue supose
en els pro
ats als serv
econòmic
per potenc
de la com
nt de riqu
nt Carles d
% de les T
atalunya (A
Naturals d
marca.
com dels
actius per
araigües d
63
ntsià,
en el
opers
veis i
de la
ciar i
marca
esa i
de la
erres
AMB)
de la
seus
a la
de les
Inf
1
PRO
1.Pr
1.1.
Crea
tècn
Gene
ober
URV
1.2.
Es p
Dese
d’Inf
d’Inf
Ibers
l’Ebr
Altre
distr
fome
Cent
local
sens
forme de C
15. A la co
adminis
entrada
Plana (
Ulldecon
(Parc Na
POSTES
rogrames
Programa
ació de les
iques, pre
eralitat. F
rtura festiu
V.
Programa
planteja as
envolupam
formació d
formació C
s, Centre
re.
es mesure
ribució disp
ent inform
tre d’Interp
ls i OIT,
sibilització
Caracterit
omarca es
strativa i co
als Ports;
(Godall, la
na); 5/ Els
atural i San
s de dinam
a de gest
comission
sentació d
Foment a
us de La S
a gestió d
ssolir un m
ment Integ
del Parc N
Centre Inte
d’Interpre
es que es
plays emp
mació com
pretació PN
Fam-Trip
comerç i t
tzació del
detecten
omercial de
; 3/El Litor
a Galera,
s Ports (Pa
nt Jaume d
mització i
ió de la d
ns estratèg
del POOT a
associacion
Sénia. Tau
de la infor
mapa d’info
gral Rural
atural dels
erpretatiu
etació de
plantege
preses sect
marcal, pot
N Delta a S
recepcioni
turisme, d
Montsià
sis clúster
e la comar
ral (Alcana
Masdenve
arc Natural
d’Enveja).
potencia
estinació
ica i tècnic
a la marca
nisme. Re
ules de tre
rmació
ormació tu
de Mas
s Ports, P
Serra de
l’Arròs, Ce
n son: Jo
tor, creaci
tenciació e
Sant Jaum
istes estab
ifusió mat
rs diferenc
rca); 2/La S
r i Sant Ca
erge, Freg
i Mas de
ció
ó
ca, presen
a Terres de
ecolzament
eball secto
urística qu
de Barbe
unts d’info
Godall, Ce
entre d’Int
ornada de
ó punts d
efecte din
me d’Enveja
bliments,
terial prom
ciats: 1/Am
Sénia (cap
arles de la
ginals, Sa
Barberans
tació del P
e l’Ebre, p
t empren
r privat. C
e contemp
erans (La
ormació m
entre d’Int
terpretació
e sensibilit
’informació
namitzador
a, Fam-Trip
impuls tre
mocional, tr
6
mposta (ca
pital del mo
a Ràpita); 4
nta Bàrba
s); i 6/ El D
POOT, jorn
presentació
nedors. E
Conveni am
pla: Centre
Pauma),
municipals,
terpretació
ó del Delt
tzació turís
ó ajuntam
r OIT, Cre
p intern tè
eball en x
reball en x
64
apital
oble i
4/ La
ara i
Delta
nades
ó a la
Estudi
mb la
e pel
Punt
Punt
dels
ta de
stica,
ents,
eació
ècnics
arxa,
xarxa
Inf
oficin
d’inf
direc
1.3.
Sens
del
docu
fome
Inter
1.4.
Pla d
de tr
1.5.
Talle
qual
Mon
certi
1.6.
Càm
4 es
d’En
fome
marc
Sant
La S
forme de C
nes d’info
formació tu
ctor de sen
Programa
sibilització
PN Ports,
ument blan
ent de la i
rnet, impu
Programa
director de
reball seny
Programa
er de sen
itat, conse
tsià, poten
ficació oliv
Programa
mping prime
trelles San
veja, hote
ent del tur
ca Barraqu
t Carles, am
Sénia, centr
Caracterit
ormació, p
urística al
nyalització
a de form
empresari
Seminari
nc informac
identitat cu
ls creació e
a d’access
e carretere
yalització a
a de qual
nsibilització
ens i poten
nciació de
veres mil·le
a d’oferta
era catego
nt Carles d
el singular
risme rura
ues de l’Eb
mpliació pl
re Wellnes
tzació del
punt d’inf
Centre d’I
turística, p
mació
s importàn
de comerc
ció Montsià
ulinària i d
escola rest
sibilitat
es, connex
utopistes i
itat
ó de la q
nciació de
e la IGP d
enàries, im
a d’allotja
oria Alcana
e la Ràpita
a Ulldecon
al (10-12 c
bre o Lo P
aces hotel
urbà a Am
Montsià
formació C
Interpretac
pla director
ncia del tu
cialització
à, cursos d
de la cultu
tauració i h
xió municip
carreteres
ualitat, fa
les certific
de Les Cle
mpuls de l’a
ament
ar, càmping
a, hotel 4
na, impuls
cases i 20
Prat, suport
Diego de
mposta, ho
Centre Ma
ció de la t
r de la sen
risme, sem
del PN De
d’idiomes,
ura gastron
hostaleria,
pis amb xa
s nacionals
am-trip es
cacions, po
ementines
rtesania ce
g primera
estrelles A
s qualitat c
-24 llocs d
t hotel soc
Santa Bàrb
otel de 4 es
as de Ba
terrissa de
yalització d
minari de c
elta de l’E
cursos d’at
nòmica, co
cursos d’o
arxa ferrov
s.
stabliments
otenciació
de T.T.E.
ertificada.
categoria
Alcanar, ho
càmpings d
de treball)
cio-sanitar
bara, hotel
strelles a A
6
arberans,
e la Galera
de senders
comercialit
bre, elabo
tenció al c
omercialitza
ornitologia.
viària, ses
s, jornade
de la DOP
E., potenc
La Plana,
tel Sant Ja
de la com
, creació d
i 4 estrelle
l 3-4 estre
Amposta.
65
punt
a, pla
s.
tzació
oració
client,
ació i
sions
s de
P del
ciació
hotel
aume
arca,
de la
es de
lles a
Inf
1.7.
Impu
olive
de l
deleg
prod
recu
Delta
pesc
Goda
Integ
Ports
reco
Séni
Impu
Espo
espo
l’inte
jorna
del C
del P
1.8.
Col·l
Delta
col·la
del b
crea
marc
elabo
del m
forme de C
Program
uls creació
eres mil·len
la recuper
gacions P
ducte pesc
peració de
a en Peti
ca), Centre
all, Centre
gral Rural
s, rutes a
lzament T
a, Centre
uls project
ortiu (Amp
ortius (Alca
erior i el lito
ada de l’O
Centre d’In
Parc Fluvia
Programa
laboració c
a i Ports
aboració T
banc d’ima
ció recull
ca i crea
oració fulle
màrketing
Caracterit
ma d’oferta
ó agència
nàries, ruta
ració molin
Parc Neolít
ca-turisme
e les Salin
t (Restau
e Tecnològ
e Museu a
Mas de B
a cavall e
Turisme Eq
d’Interpre
te de nav
posta), Cam
anar i San
oral de la c
Ostra Rissa
nterpretació
l i Comerc
a de prom
comarques
s, col·labo
Turisme de
atges, crea
de prems
ació eslòga
etó Montsi
estratègic
tzació del
a comple
receptiva,
a de la ped
ns d’oli, i
tic, sessio
e, creació
nes, fomen
rant l’Esta
ic de la Fu
aeròdrom
Barberans,
en carro,
qüestre del
etació del
vegació de
mp de Pit
nt Carles
comarca, c
da, impuls
ó de l’Arrò
ial de l’Ebr
moció
s Port i De
oració Pat
e Catalunya
ació base d
sa, creació
an Monts
ià (origen)
web, inco
Montsià
mentària
, impuls e
dra en sec
mpuls pro
ons de tre
de prod
nt rutes en
any), pote
sta de la S
de La Sé
Hipòdrom
creació x
ls Ports, re
Delta i A
l’Ebre, Fo
tch&Putt li
de La Rà
creació bos
s de produ
òs, foment
re (Sant Ja
elta i prov
tronat de
a, creació b
de dades e
ó protocol
ià, elabor
), elaborac
orporació m
empreses
c, impuls d
oductes fo
eball turis
uctes de
n vaixell,
enciació tu
Sénia, pote
énia, Centr
m La Sénia
xarxa de
ecolzamen
Aula Natur
oment del
toral, amp
pita), fom
sc vertical,
uctes d’agr
restauració
aume d’Env
víncia de C
Turisme
base docu
empreses t
de protec
ració map
ció plana w
màrketing d
d’activitats
de la Via Au
ormatius t
sme efíme
formació
recolzamen
urisme cin
enciació de
re pel De
a, Sender
senders i
t Turisme
ra (Sant J
Centre d
pliació i m
ment del c
ruta de le
roturisme i
ó interior M
veja).
Castelló, co
de Terr
mental pro
urístiques
cció de la
pa Montsià
web Monts
directe al w
6
s i guies,
ugusta, fo
errissa, im
er, foment
pesca-na
nt del pro
negètic (ca
els carnava
senvolupa
Perimetral
ntermunici
Eqüestre
aume Env
’Alt Rendi
millora de
carril bici e
es cooperat
i arròs, cre
Montsià, im
ol·laboració
res de l’E
omoció, cre
de la com
marca, im
à (destina
sià, pla dir
web, elabo
66
ruta
ment
mpuls
t del
atura,
ojecte
aça i
als de
ment
dels
ipals,
a La
veja),
ment
ports
entre
tives,
eació
mpuls
ó PN
Ebre,
eació
arca,
mpuls
ació),
ector
oració
Inf
catà
priva
públ
Trip
nacio
espa
espe
forme de C
leg de pro
ats, recopi
ic, taules r
TTOO es
onals, Pr
anyola, em
ecialitzades
Caracterit
ductes, fom
lació i difu
rodones se
specialitzat
ress-Tip p
mpresa co
s, assistènc
tzació del
ment de la
usió activita
ector privat
ts, Fam T
premsa e
omercialitz
cia a fires i
Montsià
a fidelitzaci
ats del tur
t, sessions
Trip TTOO
especialitza
zadora de
internacion
ó, informa
risme efíme
s de treball
O internac
ada, Press
el Montsià
nals.
ció subven
er, taules
l grups aut
cionals, Fa
s-Trip pr
à, assistèn
6
ncions púb
rodones s
tocaristes,
am Trip T
remsa ge
ncia a
67
lics i
ector
Fam
TTOO
neral
fires
Inf
PO
forme de C
IMPAOLÍTIQUSISTE
CMA, P
Dinamitz
Caracterit
ACTE SOUES DE DEMATITZ
(M
Pacte Ocu
zació Tur
tzació del
OBRE L’O DINAMIZACIÓ DMONTSIÀ
upació Te
rística de
Montsià
OCUPACTZACIÓ DE LA INÀ I TER
erres de l’
les Terres
CIÓ LABOÓ TURÍSTNFORMARA ALTA
Ebre, Con
s de l’Ebr
ORAL DTICA: CAACIÓ DEA)
nsorci del
re. Febrer
6
E LES APTACIÓE BASE
Pla de
de 2008
68
Ó I
Inf
L’obj
turís
Es v
esta
Al M
41%
supo
càm
El se
qual
anys
Per
diplo
Per
Baix
de T
144
UE,
l’Am
L’ocu
L’ int
26 a
El se
cert
que
expr
siste
Plan
1
forme de C
jectiu del
stic de les T
van detect
bliments a
Montsià el g
% del total
osen el 25
pings.
ector ocup
s 167 ere
s, 140 entr
nivells fo
omatures),
origen aqu
Ebre, 1 de
Tarragona,
son de d’a
50 a la re
èrica Llatin
upació turí
terval majo
als 35 anys
ector turíst
tipus d’est
no pot se
ressades p
ema sanita
teja les se
1. Realitza
conèixe
poden
qüestion
Caracterit
treball es
Terres de l
tar 116 e
la Terra A
grup més
d’establim
5% de l’o
ava de l’1
n homes i
re 26 i 35,
ormatius 2
12 estudis
uests treb
e la Terra
5 de la r
altres païs
esta de pa
na, 3 a paï
ística del M
oritari de p
.
tic fa que
tabliments
er demostr
pels sindica
ri públic.
güents pro
ar un sonde
r quins so
tolerar, i
ni el funcio
tzació del
establir la
l’Ebre.
stabliment
Alta.
important
ments turís
oferta d’es
al 5 d’ago
i 298 eren
130 entre
244 tenen
s superiors
alladors so
Alta, 3 de
esta de Ca
sos (un 36
aïsos europ
ïsos african
Montsià es
població oc
la poblaci
s, on es po
rada, tot i
ats majorit
opostes:
eig d’opinió
on els lími
veure si
onament de
Montsià
a qualitat
ts turístics
d’establim
stics. El M
stabliments
ost de 200
n dones. D
36 i 45 i 5
estudis
s (llicenciat
on majorit
la Ribera d
atalunya, i
%), 55 pe
peus no m
ns i 8 a la r
genera m
cupada per
ó laboral e
ossible que
que exist
taris com
ó entre la
ts de crei
s’està di
el servei bà
i quantita
s a la com
ments es e
ontsià com
s turístics.
07 un total
D’aquestes
54 més de 4
bàsics, 66
ts).
tàriament d
d’Ebre, 8 d
i 9 de la r
ertanyen a
membres d
resta del m
ajoritàriam
r edats al
es dupliqu
e hi hagi u
teixen indi
per les xif
població r
xement de
sposat a
àsic, de l’e
t de l’ocu
marca del
l de restau
mpta amb
Compta
de 395 pe
63 tenien
46.
6 mitjans
del Montsi
de la resta
resta de l’e
la resta d
de la UE, 2
mon.
ment al sub
Montsià és
i a la tem
na econom
icis tant p
fres de po
esident am
e segona
què aque
energia.
6
pació al s
Montsià,
urants (24
24 hotels
també am
ersones, d
n entre 16
(FP supe
ià (206), 4
de la prov
estat Espa
de països d
28 a païso
bsector hot
s el que va
mporada alt
mia subme
er les opin
oblació alta
mb l’object
residència
est creixe
69
ector
i 43
), un
s que
mb 5
de les
i 25
erior,
4 del
víncia
anyol.
de la
os de
teler.
a dels
ta en
rgida
nions
a del
iu de
que
ment
Inf
2
3
4
5
forme de C
2. Els equ
creixem
constitu
pel crei
construc
garantia
confianç
3. Els ajun
potència
persona
submini
anés av
desfasa
4. S’hauria
dues co
d’aques
tant de
5. El Cons
Terres
informa
avaluar
Caracterit
uips de g
ments alts
uir un grup
ixement p
cció de se
a. Contràr
ça.
ntaments
a contrac
a/dia, per t
istradores
vançant la
ments en a
a d’estudia
omarques,
sta indústri
competèn
sorci per a
de l’Ebre
ció al sect
l’impacte.
tzació del
govern de
de poblac
p de treball
revist de
egones re
riament, e
haurien d
ctada d’e
tal d’estab
dels serve
a construcc
aquests se
r en detall
ja que po
ia que ocu
cia fraudul
a l’execuc
e hauria d
tor turístic
Montsià
els munici
ió per l’ús
l per acons
població,
sidències
el potenc
de tenir pe
energia e
lir les prev
eis. Això ha
ció de seg
erveis bàsic
el treball
ot haver-hi
ulta un cre
lenta entre
ió del Pla
de tenir
abans de
ipis que
s de segon
seguir neg
o bé de p
fins que
ial turista
ercentatge
elèctrica i
visions amb
auria de re
gones resi
cs.
no remune
i un procé
eixement d
e empresar
de Dinam
prevista u
la seva fin
tenen en
na residèn
ociar l’ene
posposar u
no es dis
a residenc
es propis d
i de co
b les empr
ealitzar-se
idències, p
erat al sect
és gradual
d’ocupació
ris del mat
mització T
una actua
nalització p
7
n previsió
ncia haurie
ergia neces
una part d
sposi d’aqu
cial perdri
de previsi
nsum d’a
reses gesto
a mesura
per tal d’e
tor turístic
de creixe
irregular
eix sector.
Turística de
alització d
per tal de p
70
uns
en de
ssària
de la
uesta
ia la
ó de
aigua
ores i
a que
evitar
a les
ment
i per
e les
de la
poder
Inf
forme de C
EL C
ACC1Ó
Caracterit
LUSTER
Ó / IRTA
tzació del
R D’AQÜ
Montsià
ÜICULTU
Sant C
URA DE C
Carles de
CATALU
la Ràpita
7
UNYA
a, 2010
71
Inf
El cl
que
princ
El D
l’aqü
Pres
Atom
clúst
A la
Carle
celeb
Rept
-
-
-
-
-
-
forme de C
lúster d’aq
facturen
cipalment a
Delta de l’E
üicultura ag
enta una t
mització em
ter.
zona del
es de la
brat el mes
tes estratè
Desenvo
Traçabil
Millora p
Sinèrgie
Obertur
Coneixe
Caracterit
qüicultura
anualment
al Delta de
Ebre és la
glutinant m
taxa de cre
mpresarial
Delta dest
Ràpita co
s de juliol d
gics de les
olupament
litat
professiona
es comercia
ra de nous
ement i con
tzació del
de Catalun
t 400 Meu
e l’Ebre, Ba
zona del
massa crític
eixement a
: Les cinc
taquen les
m a seu
de 2010.
s empreses
t de produc
alització
als i distrib
mercats
nnexions a
Montsià
nya compt
uros, i uns
arcelona i e
territori c
ca empresa
anual del 27
c primeres
empreses
del clúste
s d’aqüicult
cte
bució
mb clúster
ta amb 50
s 1.000 tr
el Maresme
català més
arial i cone
7%
s emprese
s Grup Balf
er d’aqüicu
tura:
rs de referè
0 empreses
reballadors
e.
s potent e
eixement.
es facture
fegó, Fepr
ultura, am
ència
7
s relaciona
s. Es local
n el negoc
en el 50%
romodel, i
mb l’acte d
72
ades,
litzen
ci de
% del
Sant
d’inici
Inf
IGU
forme de C
CAP AUALITAR
Univ
Caracterit
A UN MORI. DIAG
versitat R
tzació del
DEL DE GNÒSTIC
DEL
Rovira i Vi
Montsià
DESENVC DE LA L MONT
rgili. Igua
VOLUPA SITUACTSIÀ
al Dades
AMENT LCIÓ A LA
/ Equal. 2
7
LOCAL A COMAR
2005
73
RCA
Inf
El tre
l’edu
amb
cada
Con
1.1.P
La p
que
cons
Hi ha
en e
mun
pobl
1.2.E
Hi h
anys
prim
form
univ
augm
tene
1.3.A
Actu
d’igu
Parti
que
forme de C
eball vol re
ucació, l’as
b la finalita
ascun dels
clusions
Població
piràmide ge
a Cataluny
seqüències
a un lleuge
el darrer
nicipis peti
ació.
Educació
a una qua
s. Sols un 1
mària i sec
matius. Hi
ersitaris. E
mentat en
en estudis d
Apoderame
uacions a fa
ualtat es tr
icipació de
municipal.
Caracterit
ealitzar un
ssociacioni
at de disse
municipis.
eneral de
ya i a Espa
s.
er major n
període i
ts la pob
antitat insu
15% són p
cundària i
ha un n
El nivell d’e
els últims
de primària
ent i partic
avor de la
oben en u
e les dones
. A la com
tzació del
a foto fixa
isme, la
enyar proj
la poblaci
anya. Hi h
nombre d’h
increment
lació de m
uficient de
públiques.
amb mé
ombre su
escolaritzac
deu anys.
a i de secu
cipació soci
igualtat d
n estat em
s: La parti
marca els c
Montsià
de la don
política…P
jectes de
ó a la com
a molta m
homes que
t considera
més de 6
places pe
Hi ha més
és èxit. Po
perior de
ció quant
. La majori
undària, tan
ial.
’oportunita
mbrionari.
icipació és
càrrecs ocu
na al Monts
roposar a
desenvolu
marca segu
més poblaci
e de dones
able de la
0 anys co
er escolarit
s dones que
oc accés
dones q
a estudis s
ia de perso
nt els hom
ats a nivell
s mínima i
upats per
sià, en el m
accions co
pament lo
ueix les m
ó gran que
. Augment
a immigrac
onstitueix
tzar la pob
e finalitzen
de les do
ue accede
secundaris
ones que e
mes com les
l municipa
menys a
dones son
7
mon del tre
ontextualitz
ocal igualit
mateixes pa
e jove i aix
t de la nat
ció. En al
el 50% d
blació de 0
n els estud
ones als c
eix als es
s i superior
estan ocup
s dones.
l: les políti
nivell com
n de meny
74
eball,
zades
tari a
autes
xò té
talitat
lguns
de la
0 a 3
dis de
cicles
studis
rs ha
pades
iques
marcal
ys del
Inf
10%
legis
Hi h
asso
1.4.T
El sa
Les
en d
En s
secto
que
La c
de d
man
Prop
1
-
-
-
-
2
-
forme de C
%. A nivel
slatures ha
a associac
ociades com
Treball i oc
alari mensu
taxes i pro
dones que e
sectors pro
or de la co
hi ha majo
comarca se
desenvolup
era sistem
postes d’a
1. Àmbit p
Elabora
Constitu
Disseny
Formaci
diferent
2. Educaci
Campan
perspec
sobre la
Caracterit
ll municip
oscil·lat d
cions de do
m a màxim
cupació
ual de les d
oporcions
en homes.
ofessionals
onstrucció
oria d’home
egueix els
pament loc
màtica a l’àm
actuació:
polític:
r un Pla d’
ució de Con
yar i implan
ió en gèn
ts organism
ó:
nyes de
ctiva de g
a dona, vio
tzació del
al la pres
el 25% al
ones a tot
m un 12% d
dones resp
de poblaci
s com l’ag
la seva pre
es.
mateixos
cal igualita
mbit polític
Igualtat a
nsells per l
ntar el Serv
nere i po
mes i entita
sensibilitza
ènere, rec
olència de g
Montsià
sencia de
30% (lluny
ts els mun
de dones d
pecte als ho
ió inactiva
gricultura,
esencia va
paràmetre
ari i que s
c.
la comarca
la Igualtat
vei d’Atenc
olítiques d
ats municip
ació (cara
cuperar do
gènere, i d
les done
y de la par
nicipis i als
de la coma
omes es un
i desocup
la dona c
a augmenta
es que Cat
s’hi esta c
a
als munici
ció a les Do
d’igualtat
pals i coma
acteritzar
ocumentac
d’altres).
es a les
ritat).
s grans mé
rca.
n 36% infe
pada contin
continua in
ant amb e
alunya a l
començant
ipis
ones a la c
al person
arcals.
el territo
ció i testim
7
dues dar
és d’una. E
erior.
nuen més
nvisible i e
ls anys, en
’hora de p
a treballa
comarca
al polític
ori des d
monis hist
75
reres
Estan
altes
en el
ncara
parlar
ar de
dels
e la
tòrics
Inf
-
-
-
-
-
-
3.So
- Int
que
Aten
- Ac
tots
indir
Mon
- In
adre
forme de C
Formaci
organism
Seminar
existeixe
Definició
currículu
Generar
introdui
formació
Elabora
introduc
Formaci
associac
ocietat:
tervenció e
fomentin
nció a les D
tivar els e
els grup
rectament
tsià.
tervenció
eçats a l’àm
Caracterit
ió en gè
mes i entit
ris de form
en en matè
ó i integrac
um dels es
r una guia
r la pers
ó dels estu
r material
cció de la p
ió en Tec
cions de do
en el dissen
el desenvo
Dones (SIA
espais de t
ps socials,
al projecte
en el diss
mbit empre
tzació del
nere i po
tats munici
mació adreç
èria d’igua
ció de les
studis d’edu
a didàctica
spectiva d
udis d’educ
de supo
perspectiva
cnologies
ones.
ny i el dese
olupament
AD).
trobada, de
agents c
e, com el
seny de p
esarial.
Montsià
olítiques d
pals i com
çats a l’alu
ltat d’opor
competènc
ucació.
a que cont
e gènere
cació.
ort per tre
a de gèner
de la Inf
envolupam
t local igua
ebat i part
clau i pe
Primer i e
programes
d’igualtat
arcals.
mnat unive
rtunitats
cies transv
tingui les
en l’àmb
eballar les
re de forma
formació
ment dels s
alitari com
ticipació p
ersones vi
el Segon C
d’organitz
a person
ersitari sob
versals i ac
pautes o
bit dels c
competè
a transvers
i la Com
serveis i rec
m el Servei
erquè pug
nculades
Congrés de
zació i ge
7
al tècnic
bre les lleis
ctitudinals
indicadors
currículums
ncies sobr
sal.
unicació a
cursos esta
d’Informa
guin interac
directame
e les Done
stió del te
76
dels
s que
en el
s per
s de
re la
a les
ables
ació i
ctuar
nt o
s del
emps
Inf
PD
forme de C
ESTUPOLÍTIQD’OCUPA
Conse
Caracterit
UDI DE LQUES D’EACIÓ ALPLAN
ell Comarc
tzació del
LES CONENTORNL MONTNTEJAME
cal del Mo
Montsià
NDICIONN DE LESIÀ. DIAENT D’E
ontsià/D’
NS D’ENTS POLÍTAGNOSI ESTRATÈ
’Aleph
TORN DETIQUES A QUALITÈGIES
Febrer de
7
E LES ACTIVESTATIVA
e 2006
77
S I
Inf
Diag
Terr
PU
Es
D
D
D
PU
H
Po
Q
Pr
Co
forme de C
gnosi DAF
itori
NTS FEBL
scassa rela
l’entorn
èbil desenv
dels munic
ebilitat de
èficits en l
d’infraestr
NTS FORT
eterogeneï
natural
osició geog
Qualitat de v
del sòl com
rotecció de
onnexió a
Mediterran
Caracterit
FO
LES
ació amb e
volupamen
cipis de l’in
l’entorn ru
a xarxa
ructures i c
TS
ïtat geogrà
gràfica
vida deriva
marcal
el medi am
l’eix d’ infr
ni
tzació del
els municip
nt econòm
nterior
ural
comunicaci
àfica i rique
ada dels us
mbient
rastructure
Montsià
AM
is de
ic
ons
C
OP
esa
sos
es del
C
MENACES
Competènc
propis de
PORTUNIT
Reconside
Terres de
i català
reació de n
gestió
cia creixent
la comarca
TATS
ració del v
l’Ebre pel
nous òrgan
7
t de produ
a
valor de les
govern cen
ns polítics i
78
ctes
s
ntral
i de
Inf
Dem
PUN
Co
p
Re
m
Es
la
Ma
tè
Ma
PUN
Cre
p
Po
Ca
p
Inc
la
Re
r
C
Inc
d
forme de C
mografia i m
NTS FEBLE
oncentració
poblacions.
egressió de
municipis d
scasses op
a població
anca de pe
ècnica
anteniment
NTS FORT
eixement d
per sobre d
blació rejo
pacitat d’a
per part de
crement de
a població
educció de
elativamen
Catalunya.
crement de
d’ocupació
Caracterit
mercat de t
ES
ó de la pob
.
emogràfica
de l’interior
ortunitats
formada.
rsones am
t d’un atur
TS
de la pobla
de la mitjan
ovenida.
atracció de
e la indústr
e la poblac
ocupada.
la taxa d’a
nt més baix
e la taxa d
de les don
tzació del
treball
blació en c
dels
r.
laborals pe
mb qualifica
estructura
ació comarc
na catalana
treballado
ria.
ció activa i
atur i
xa que la d
’activitat i
nes.
Montsià
AME
cinc
er a
ació
al.
Es
c
p
p
Ris
i
s
d
OPO
cal
a.
ors
de
de
M
o
D
c
ENACES
stancamen
creixement
progressiu
població.
sc de no ac
ntegració s
sobretot pe
d’arribada.
ORTUNITA
ercat de tr
obertura.
Desenvolup
capacitats e
nt de la tax
t natural de
envellimen
conseguir
social de la
er l’elevat í
.
ATS
reball en cr
pament de
emprenedo
7
xa de
e la poblac
nt de la
una veritab
a immigrac
índex
reixent
e les
ores.
79
ció i
ble
ció,
Inf
Activ
PU
P
Im
Re
Pr
Fa
PU
E
D
Se
forme de C
vitat econò
NTS FEBL
Pes relativa
sector serv
mitjana de
mportància
construcci
etrocés de
redomini d
temporals
alta d’atrac
instal·lació
NTS FORT
Evolució fav
per sobre
iversificaci
econòmica
productiva
ector indus
Caracterit
òmica
LES
ament escà
veis en rela
e Catalunya
a del sector
ó.
el sector pr
dels contrac
.
ctivitat per
ó de noves
TS
vorable de
de la mitja
ó sectorial
a i especial
a.
strial propi
tzació del
às del PIB
ació amb l
a.
r primari i
rimari.
ctes
r a la
s empreses
el VAB, mo
ana catalan
l de l’activi
lització
.
Montsià
AM
del
a
la
s.
I
OP
lt
na.
tat
Po
MENACES
ncertesa d
sectors ec
primari i c
ORTUNIT
Potencial d
serveis.
Instal·lació
concentrac
(campus,.
otencial pe
d’emprese
dels empre
de l’evoluci
conòmics p
construcció
TATS
de creixem
ó de centre
ció de cone
..).
er a la crea
es i desenv
enedors.
8
ó dels dos
principals:
ó.
ment del sec
es de
eixement
ació
volupament
80
ctor
t
Inf
Agen
PU
D
M
Vi
PU
C
Po
forme de C
nts i polítiq
NTS FEBL
Descoordin
planificació
polítiques
Manca de re
isió localist
NTS FORT
Consciènci
locals i com
importànc
d’instrume
estratègica
terme actu
territori.
osada en m
integrador
les Terres
Caracterit
ques
LES
ació i man
ó de les ac
actives d’o
ecursos.
ta.
TS
ia per part
marcals de
ia de dispo
ents de pla
a de la com
uacions co
marxa d’ini
res com el
de l’Ebre p
tzació del
nca de
ctivitats i
ocupació.
dels agen
e la
osar
anificació
marca i dur
ncertades
ciatives
Consorci d
per a les P
Montsià
AM
In
Re
M
OP
ts
r a
al
de
PAOs.
MENACES
ndefinició d
educció de
Manca d’un
consensua
ORTUNIT
Marc polít
possibilitat
territorial:
d’acords es
e les ajude
model de
at.
TATS
tic nou, am
ts de dese
vegueria,
8
stratègics.
s per a PA
futur
mb noves
nvolupame
consorci e
81
AOs.
ent
etc.
Inf
Infra
PU
D
D
Es
M
PU
Bo
In
forme de C
aestructure
NTS FEBL
Desavantat
comunitat
èficits en i
comunicac
estat de le
scàs desen
i d’equipam
Manca de sò
NTS FORT
Posició es
proximitat
Tarragona
ones comu
centres ec
i carretera
Mediterran
nterès per
econòmiqu
emprened
Caracterit
es i recurso
LES
tge compet
s veïnes.
nfraestruct
cions: xarx
es carretere
nvolupame
ments a le
òl industria
TS
stratègica d
t amb Valè
a i Barcelon
unicacions
conòmics: A
a N-340 (Ei
ni).
les noves o
ues i impu
ors.
tzació del
os
titiu amb le
tures i
xa ferroviàr
es, port...
nt dels ser
s emprese
al.
de la coma
ncia, Caste
na.
amb els
Autopista A
ix del
oportunita
ls dels
Montsià
AM
es
ria,
rveis
es.
E
OP
arca:
elló,
AP-7
ts
Es
D
MENACES
Establiment
valor afeg
ORTUNIT
Consciènc
millorar le
a atraure
millorar la
locals.
stabliment
el desenvo
d’infraestr
esenvolupa
les infraes
t d’empres
it.
TATS
cia de la ne
s condicion
noves emp
competitiv
d’acords e
olupament
ructures.
ament de
structures p
8
ses de baix
ecessitat d
ns d’entorn
preses i pe
vitat de les
estratègics
les millore
planificade
82
x
e
n per
er a
s
s en
s en
es.
Inf
Sect
PU
Pè
M
Co
Re
PU
Im
Pr
Ex
Ex
D
forme de C
tor primari
NTS FEBL
èrdua de p
Manca de p
del sector
omercialitz
elleu gene
casos que
mà d’obra
NTS FORT
mportància
l’aportació
superior a
roductes d
xistència d
sector i pr
xistència d
ispersió de
tota la com
Caracterit
LES
població oc
lanificació
primari.
zació.
racional, e
no es pot
immigran
TS
a del sector
ó al PIB com
la mitjana
e qualitat.
d’alguna ma
roducte (p.
de cooperat
e l’activitat
marca.
tzació del
cupada.
sobre el fu
en aquells
suplir per
t.
r primari e
marcal, mo
a catalana.
arca en alg
e. oli).
tives.
primària p
Montsià
AM
utur
la
R
Pr
Co
OP
en
olt
gun
per
Ex
Re
Po
MENACES
Retrocés de
tendència
agrícola, p
ressió pel c
residencia
territori.
ompetènci
provinents
(importaci
PORTUNIT
xploració d
eforma de
otenciar le
d’origen.
el sector p
de davalla
pesquer i ra
creixement
ls i industr
a creixent
s d’altres p
ions).
TATS
d’associacio
la PAC.
s denomin
8
rimari:
ada del sec
amader.
t dels usos
rials del
dels produ
països
ons vertica
nacions
83
ctor
s
uctes
als.
Inf
Indú
PU
A
M
M
Es
Pr
Cr
M
PU
Pe
At
forme de C
ústria i con
NTS FEBL
Allunyame
econòmics
Saragossa
Manca d’inc
instal·lació
Manca d’ofe
empreses
scassa ate
de les emp
l’administr
redomini d
afegit
reixement
desequilib
Males comu
la xarxa vi
de la coma
NTS FORT
Bones com
autopista
Barcelona,
València.
es del sect
construcci
superior a
tracció de
Caracterit
strucció
LES
ent dels cen
s: Barcelon
a.
entius per
ó d’empres
erta de serv
nció de les
preses loca
ració.
de sectors d
de la cons
ri de preus
nicacions i
iària entre
arca.
TS
municacion
i carretera
, Tarragon
tor industri
ó sobre el
la mitjana
treballado
tzació del
ntres
na, València
a la
ses.
veis a les
s necessita
als per par
de baix va
strucció i
s.
i mal estat
els munici
ns per
amb
a, Castelló
ial i de la
PIB comar
a catalana.
rs resident
Montsià
AM
a i
ts
rt de
lor
t de
ipis
M
Es
M
D
Es
Li
OP
ó i
rcal
ts a
MENACES
Manca d’ad
infraestruc
comunicac
scàs creixe
competitiv
Manca de su
locals
ebilitat est
construcci
sgotament
imitacions
PDUSC.
ORTUNIT
Fomenta
activitats e
dequació de
ctures de t
ció.
ement i ma
vitat del sò
uport a les
tructural de
ó.
t del sòl ur
urbanístiqu
TATS
r les noves
empresaria
8
e les
transport i
anca de
òl industrial
s empreses
el sector d
banitzable
ues del
s iniciatives
als.
84
l.
s
e la
.
s i
Inf
Im
forme de C
d’altres co
mportància
desenvolu
indústria lo
empreses
Caracterit
omarques v
a del mode
pament en
ocal (cas d
del moble
tzació del
veïnes.
el de
ndogen de
de les
de la Séni
Montsià
la
ia).
8
85
Inf
Serv
PUN
Pr
c
c
Sec
d
Ma
PUN
Po
Riq
te
Cre
s
c
Im
h
Bo
t
De
forme de C
veis
NTS FEBLE
resència en
comarcal e
catalana.
ctor que a
d’aturats.
anca de pro
NTS FORT
sició de “c
quesa natu
erritori.
eixent impo
serveis en l
comarca.
mportància
hostaleria.
nes perspe
urístic.
esestaciona
Caracterit
ES
ncara feble
n relació a
basta la m
ofessionalit
TS
ruïlla” de la
ural i cultur
ortància de
l’economia
del subsec
ectives del
alització de
tzació del
e en el PIB
la mitjana
majoria
tzació.
a comarca
ral del
el sector
a de la
ctor comerç
sector
el turisme.
Montsià
AME
a
Ex
n
r
u
De
q
c
OPO
.
ç i
Ex
s
De
a
v
le
Im
Im
a
i
Co
c
Ex
l’
ENACES
xistència d
normatives
restrictives
una davalla
emanda d’u
que actualm
creixement
ORTUNITA
xpansió de
serveis.
esenvolupa
activitats, e
vinculades
es empres
mpuls de l’a
mpuls del tu
a sortida pe
nterior
oordinació a
comarques
xistència de
’Ebre.
el PDUSC
s cada cop
que pode
ada del sec
una major
ment no ex
t del sector
ATS
creixemen
ament de n
especialme
al turisme
es.
activitat com
urisme rura
er als mun
amb la res
s de l’Ebre.
e la marca
8
i de
més
n provocar
ctor.
mà d’obra
xisteix pel
r.
nt del secto
noves
ent les
i als serve
mercial.
al, també c
nicipis de l’
sta de
Terres de
86
r
or
eis a
com
Inf
forme de C
ESTRAA
C
Caracterit
ATÈGIEALIMENT
ClusterID
tzació del
ES DE CRTÀRIA A
Developme
Montsià
REIXEMEA LES TE
ent . ACC
ENT A LAERRES D
1Ó J
A INDÚSDE L’EBR
uliol 2010
8
STRIA RE
0
87
Inf
El se
2001
187.
Els s
-
-
-
-
-
-
-
-
Estra
1.Inn
2.Re
col·la
Orga
territ
resta
emp
refer
3.Ob
4.Dim
5.Re
6.Se
forme de C
ector factu
1 al 2008,
sector més
Fruita 1
Oli 11,8
Pa i altr
Indústri
Vins 7,1
Peix 2,1
Arròs 2,
Ous 2,1
atègies:
novació en
eforç com
aboració e
anització d
tori. I fa
auració lo
preses alim
rència de c
bertura de
mensió i m
eforç de l’e
ensibilitzaci
Caracterit
ura a les T
un 6,2%
rellevants
2,3%
8%
res 11,7%
ia càrnia 8%
1%
1%
,1%
%
n productes
ercial i m
entre la in
de rutes g
cilitar inco
ocal i turí
mentàries d
cada un de
nous merc
massa crític
ntorn.
ó estratèg
tzació del
Terres de
. El nomb
s són:
%
s i process
màrketing.
dústria ali
gastronòmi
orporació
ística. Org
de les Ter
els segmen
cats
ca.
ica. Fòrum
Montsià
l’Ebre 82
re d’empre
sos.
Es plant
mentària d
iques + p
de produ
ganització
res de l’Eb
nts estratèg
m alimentar
8,3 Meuro
eses és de
teja la re
de les Ter
presentació
uctes alim
de troba
bre i comp
gics.
ri Terres de
os. S’ha in
e 187 i el
ealització
rres de l’Eb
ó producte
mentaris te
ades emp
pradors i
e l’Ebre.
8
ncrementat
d’empleat
d’activitats
bre. Exem
es gourme
erritorials
resarials e
prescriptor
88
t, del
ts de
s de
mples:
t del
a la
entre
rs de
Inf
forme de C
ESTUECOINS
IDEC
Caracterit
UDI QUAONÒMIQSTITUCIO
CE/Funda
tzació del
ALITATIQUES DEONALS D
ació Bosch
Montsià
U SOBRELS AGE DE LES T
h i Gimpe
RE LES PENTS EC TERRES
era. Novem
ERCEPCONÒMICS DE L’EB
mbre de 2
8
CIONS CS I BRE
2008
89
Inf
S’ha
agru
(con
La p
l’Ebr
afect
suste
(viàr
de p
facto
la se
Aque
amb
d’un
desa
de c
del s
El d
gene
repe
poss
cont
Els e
de la
l’exis
La s
d’esq
infra
prop
La m
el d
forme de C
n entrevis
upacions de
nsells coma
percepció g
re deriven
ta, directa
enta en do
ria, ferrovi
provisió de
ors decisiu
ensació d’a
esta manca
b un grau d
a qualitat
avantatge d
comunicaci
subdesenvo
delta i el
erador de
etides ocas
sible. Perm
tra de la pr
entrevistats
a terra. Es
stència d’e
sensació d
quena a la
aestructure
pera al terr
manca d’inv
deficient e
Caracterit
tat 30 age
e producto
arcals, sind
generalitza
de la manc
a o indire
os pilars b
ària i port
e serveis
s constitue
ïllament de
a d’inversio
de conserv
de vida m
d’aquestes
ó. L’elevad
olupament
riu són e
la qualitat
sions que la
metre el de
reservació
s del secto
s depèn de
conomies
d’aïllament
a resta de
es i pressu
ritori i amb
versió afec
estat de l
tzació del
ents econò
ors (20) i
dicats, asso
ada és que
ca d’invers
ctament,
bàsics: el d
tuària), i te
bàsics (c
eixen un b
els habitan
ons és el q
vació molt
molt elevad
s terres es
da qualitat
t de les xar
el major a
de vida i
a coexistèn
esenvolupa
de la seva
or agrari af
els ajuts e
mixtes, pe
dels ebre
Catalunya
upostos és
competèn
cta la majo
les xarxes
Montsià
òmics, divi
10 instituc
ociacions e
e la majori
sió pública.
la major
deficient e
elecomunic
om l’elect
binomi que
nts de les T
que ha per
elevat, qu
da. Els ent
la manca
t de vida d
rxes de tra
atractiu de
part de la
ncia d’usos
ament turí
riquesa.
firmen que
uropeus a
er ex. el tur
encs es m
a. El fet de
conseqüè
ncies pròpie
or part de p
s de com
dits en do
cions i ass
mpresarial
a dels pro
. Aquest dè
part d’act
estat de le
cació (ban
tricitat o e
e, ara com
Terres de l
rmès l’exist
e constitue
trevistats p
d’una bona
de que es
ansport.
e les Terr
riquesa de
s del riu (t
ístic del ri
e no és pos
l sector. E
risme rural
materialitza
e no tenir
ncia de no
es.
població i s
unicació
os grups: 1
ociacions
ls).
oblemes de
èficit és un
tivitats del
s xarxes d
nda ampla)
el sanejam
ara, afavo
’Ebre.
tència d’un
eix el princ
perceben q
a xarxa d’i
gaudeix es
res, i sup
el territori.
turístics, pr
u no te p
ssible subs
Es fa neces
l.
a en la id
una bona
o tenir una
se sustenta
(viària i
9
1. Empresa
representa
e les Terre
n problema
l territori,
de comuni
); i la dific
ment). Aqu
oreix i pote
n medi am
cipal gener
que el prin
nfraestruct
s conseqüè
osen l’ele
. Es destac
reservació.
perquè ana
sistir única
ssària, per
dea que v
planificaci
a administ
a en dos p
ferroviàri
90
aris i
atives
es de
a que
i se
cació
cultat
uests
encia
bient
rador
ncipal
tures
ència
ment
ca en
..) es
ar en
ment
r tant
viuen
ió en
tració
pilars:
a), i
Inf
telec
(elec
Es p
sens
posit
Els n
serve
subm
entre
territ
capa
prob
subm
relle
local
Dific
1.Fo
Man
idiom
form
econ
estu
el fe
es co
2.Ma
Perc
Les
fa qu
força
forme de C
comunicaci
ctricitat o s
planteja la
se aturar-s
tivament la
nuclis urba
eis, ara p
ministrame
e la produ
toris catala
acitat per
blemes en
ministrame
vància. Pe
litzar la sev
cultats de
ormació.
ca relació
mes (sobr
mativa o
nòmiques c
dien fora,
et que exis
omenta qu
a d’obra.
cepció que
empreses
ue la mob
a antiguita
Caracterit
ió (banda
sanejamen
necessitat
se). També
a creació d
ans i els p
per ara in
ent elèctric
ucció elèctr
ans). Hi h
expandir
la xarxa
ent d’aigua
er aquest m
va empres
el mercats
universita
retot angl
universitat
com l’escol
i una bona
steixen mo
ue la pobla
el nivell f
opten per
ilitat interl
t i coneixe
tzació del
ampla),
t).
t d’una bo
é potencia
de l’Eix de l
polígons in
nsuficients
c si cau u
rica (molt
a emprese
r el subm
de sanej
a i electr
motiu costa
a en aques
s laboral:
ats, escole
ès). Algun
t propera
la agrària,
a part no
olts cursos
ció no esta
formatiu e
reciclar di
aboral del
ement espe
Montsià
i la dificu
ona xarxa f
r el transp
l’Ebre.
ndustrials t
s. Destaqu
un xàfec.
alta), i el
es que no
ministrame
jament. Le
ricitat per
a trobar e
sts polígon
:
es de treba
ns sector
(com la
troben a f
retornen.
curts (oc
a gaire mo
en general
ins l’empre
s treballad
ecialitzat.
ltat de pr
ferroviària
port públic
tenen prob
uen negat
Es evident
subminist
es poden
nt. Els
es qüestio
r noves a
mpreses q
ns.
all i empr
(químic)
URV o
faltar centr
Des de les
cupacionals
tivada per
dels joves
esa. L’aïllam
dors sigui b
rovisió de
regional (
per carre
blemes en
tivament e
t el deseq
rament (p
n instal·lar
polígons
ons relacio
activitats t
que estigui
resa. Manc
disposen
la Jaume
res formati
s institucion
s, reciclatg
formar-se
s de la co
ment a niv
baixa, les
9
serveis b
(no Ave, p
etera. Es v
la provisi
els talls e
quilibri exi
itjor que a
per manc
també t
onades am
tenen esp
n disposad
ca formaci
d’una e
e I). Activ
ius. Molts j
ns s’incide
ge etc). Ta
e.
marca es
vell empres
plantilles t
91
bàsics
passa
valora
ió de
en el
stent
altres
ca de
tenen
mb el
pecial
des a
ó en
scola
vitats
joves
ix en
ambé
baix.
sarial
tenen
Inf
Gov
1.De
desp
func
2.Ve
Una
algu
Torto
vegu
més
Pers
El tu
l’equ
sindi
que
la fo
La c
imm
algu
gràc
L’aïll
l’exis
dels
sigui
com
En u
un e
prod
Terre
dese
forme de C
vern:
espesa pú
pesa públic
ció perifèric
egueria.
administra
ns casos e
osa a actu
ueria refor
pes als int
spectives
urisme es
uilibri de c
icats plant
poden gar
orta resistè
construcció
obiliària h
ns casos e
cies a l’arrib
ament de
stència d’u
seus ciuta
i de l’entor
Reus o Ba
un context
element cl
ducte es d
es de l’Eb
envolupar
Caracterit
blica. L’em
ca per les T
ca de Barce
ació espec
es consider
uar com a
rçaria la d
teressos te
econòmi
l’activitat
certes act
egen vital
rantir el cr
ncia al can
ó no es e
a impedit
es diu que
bada de la
el territori
una bona o
adans, esp
rn de les T
arcelona.
de desacc
au per su
dibuixen c
re. A mo
un turisme
tzació del
mpresariat
Terres de l
elona i Àre
cífica es ma
ra que hi h
capital fu
ependènci
erritorials e
iques a 10
t econòmic
tivitats tra
construir u
reixement e
nvi.
el pilar de
que la zo
e el territo
crisi immo
complica
oferta form
pecialment
Terres de l’
celeració ec
ubsistir en
om les vi
de d’exem
e relaciona
Montsià
valora n
l’Ebre. La m
ea Metropo
aterialitzar
ha hagut u
ncionarial,
a dels po
en els incen
0 anys vis
ca amb m
adicionals
un camp d
econòmic.
esitjat de
ona es co
ori encara
obiliària.
la impla
mativa, que
t els joves
’Ebre (Tort
conòmica c
el mercat
es per re
mple, certs
at amb el
negativame
major part
olitana.
ria en una
una descen
, tipus Tar
lítics respe
ntius dels r
sta
més persp
del territo
de golf. Jun
El problem
l’economi
nverteixi e
es verge
antació de
e es tradu
, cap a m
tosa), o ciu
com és l’ac
t. La innov
activar l’a
joves han
procés de
ent els pr
t del territo
vegueria d
ntralització
rragona. La
ecte del te
representa
ectives de
ori. Alguns
nt als serv
ma que ten
ia. S’afirm
en un Llor
industrial
e la indús
ueix en l’ex
municipis m
utats més m
ctual, la inn
vació i el
ctivitat ec
n optat pe
e producci
9
ressuposto
ori resta en
del territor
ó que ha p
a creació d
erritori, do
ants polítics
e futur da
s Empresa
eis son les
nen ambdó
ma que la
ret de Mar
i turísticam
stria i difi
xpulsió de
més centra
metropolita
novació su
valor afeg
conòmica a
r obrir cel
ó del vi. E
92
s de
n una
ri. En
portat
de la
onant
s.
avant
aris i
s vies
ós es
crisi
r. En
ment,
iculta
part
ls, ja
anes,
uposa
git al
a les
lers i
En el
Inf
secto
alime
3.Co
3.1.
Fort
de la
3.2.
El de
dur a
L’ un
es p
Es fa
El re
decis
capa
forme de C
or primari
entaria de
onclusion
Sentimen
sentiment
a concreció
Possibilit
escontent
a terme ac
nitat territo
oden troba
a palesa la
epte per
sions que
acitats d’inn
Caracterit
es recullen
transform
ns
nt identita
t de pertin
ó política d
tat d’incid
i l’oposició
ctuacions q
orial de les
ar a Catalu
necessitat
aconsegui
afectin le
novació, as
tzació del
n també a
ació de cít
ari
ença i arre
’aquest es
dir en el te
apareixen
que faran s
s Terres de
unya.
t de la veg
r increme
es Terres
ssociació i
Montsià
ltres iniciat
trics.
elament al
la vegueri
erritori.
n quan es p
servei a l’À
e l’Ebre és
gueria.
ntar el pe
de l’Ebre
gestió dels
tives com
territori.
ia.
pretén inci
Àrea Metrop
s una de le
es dels ag
passarà
s agents lo
la creació
Una conse
dir sobre e
politana de
es més coh
gents eco
per l’ inc
ocals.
9
d’una indú
eqüència lò
el territori p
e Barcelona
hesionades
onòmics en
crement de
93
ústria
ògica
per a
a.
s que
n les
e les
Inf
D
Ob
forme de C
CARAD’HOTE
bservator
Caracterit
ACTERITELS, CÀM
ri Fundaci
tzació del
TZACIÓ DMPINGS
ió d’Estud
Montsià
DE LA D I ESTABRURAL
dis Turísti
2009
DEMANDBLIMENTL
ics de la C
DA TURÍTS DE T
Costa Dau
9
ÍSTICA TURISME
urada. Est
94
E
tiu
Inf
• Un
de 2
dos
• Els
l’Ebr
del m
• De
habi
• Co
dir q
2008
un 7
un 7
• Els
han
repre
turis
Unit
de tu
El gr
repre
• Els
dest
un m
Naci
turis
• Le
una
nits.
• Vis
zona
estat
forme de C
n 38,1% de
2009 tenien
grups els m
s catalans
re, amb un
mercat de
els turistes
tual a Cata
omparant e
que els cat
8 i un 46,5
7,3% al 20
7,4% al 200
s turistes q
visitat Te
esentant u
stes d’Alem
que ocup
uristes.
rup predom
esenta un
s turistes q
inació prin
mitjà efecti
onal de Tu
stes.
es estades
a dues nit
sitar la zo
a (11,6%)
t els tres p
Caracterit
els turistes
n entre 35
més freqüe
han estat
n 46,5%. S
la resta de
a la zona
alunya, un
els turistes
talans són
5% al 2009
009) i, aque
08 i un 5,4
que venen
erres de l’E
un 7,3% d
manya amb
en el terce
minant és
33,7% de
que s’allot
ncipalment
u de conei
urisme ha e
més freqü
ts. Altre es
ona amb m
i triar les T
principals m
tzació del
s que es v
5 i 44 anys
ents.
el mercat
eguit del m
e l’Estat.
durant l’es
31,7% for
s proceden
els més p
9), seguits
est, seguit
4% al 2009
de França
Ebre, els
dels turiste
b un 5,0%
er lloc d’ e
la classe m
l turistes, l
gen a Ter
per Inter
ixement oc
estat la ter
üents dura
stada típica
motivació c
Terres de
motius per
Montsià
varen allotj
s, un 21,9
t més nom
mercat estr
stiu 2009,
ren de Bar
ts de les d
presents l’
pel merca
t pel merca
9)
a han esta
més abun
es estrang
% per al 20
els turistes
mitjana-alta
la classe al
rres de l’Eb
net (59,9%
cupant el s
rcera font
ant l’estiu d
a, a més d
cultural (1
l’Ebre per
triar Terre
jar a Terre
% entre 4
mbrós a l’es
ranger am
que tenen
celona.
diferents co
’estiu d’am
t aragonès
at de la co
t, entre el
ndants tant
gers. A aq
009, segui
estranger
a amb un 3
lta un 4,9%
bre per pr
%). La tele
segon lloc,
de coneixe
de 2009 a
de les d’un
4,5%), vis
a passar le
es de l’Ebre
es de l’Ebre
45 i 54 any
stiu de 200
b un 26,1%
n el seu llo
omunitats
mbdós anys
s (amb un
omunitat va
s turistes
t durant l
uestos els
its del me
rs amb un
39,4%. La
% dels turi
imer cop h
evisió o la
amb un 3
ement per
a Terres de
na o dues
sitar-la per
es vacance
e durant l’e
9
e durant l’
ys, sent aq
09 a Terre
% i d’un 26
oc de residè
autònome
s (un 47,8
7,4% al 2
alenciana (
estrangers
’estiu de
s segueixe
rcat del R
3,9% del
classe mit
stes.
han coneg
ràdio ha
5,3%. L’Of
un 30,3%
e l’Ebre só
nits, és la
rquè agrad
es (11,0%)
estiu 2009.
95
’estiu
quest
es de
6,0%
ència
es cal
8% al
008 i
(amb
s que
2009
n els
Regne
total
tjana
gut la
estat
ficina
% dels
ón de
de 7
da la
) han
.
Inf
• El
perío
dels
més”
• Du
del s
tren
• Al
• Un
vega
Rela
han
cultu
• El
allotj
Segu
segü
(10,8
• Mé
per e
Un 3
• En
per
d’un
• En
han
• Els
(38,6
• El
(27,4
Natu
forme de C
perfil pre
odes ha es
turistes al
” amb un p
urant l’estiu
seu lloc de
.
2009 s’ha
n 56,1% v
ades.
xar-se i d
estat les
urals i natu
Delta de l’
jats a hote
uit de Tort
üents dest
8%) i Tarr
és de la m
estada. Un
3,6% realit
una escal
la destinac
3,9.
una escal
realitzat e
s significa
6%), tranq
millor de
4%), la tra
ural i les zo
Caracterit
edominant
stat “Famíl
l 2009. Seg
percentatg
u 2009 el 8
e residènc
decidit el v
visiten la
escansar (
activitats
urals (46,9%
’Ebre (66,4
els, càmpin
tosa (23,6
tinacions f
ragona (8,9
meitat dels
n 46,7% re
tza una des
a de l’1 al
ció , per te
a que va d
ls turistes
ts principa
quil·litat (1
els munici
anquil·litat
ones verde
tzació del
t entre els
ies amb ne
guit de les
ge del 18,1
89,9% dels
ia en vehi
viatge amb
destinació
(79,3%), a
més realit
%), realitz
4%) es con
ngs i estab
6%), els P
fora del t
9%).
turistes re
ealitza una
spesa supe
5, sent el
erme mig,
d’1 al 5, se
sobre la re
als de la
4,1%) i be
pis turístic
que es re
es (3,8%).
Montsià
s acompan
ens”, els q
famílies d
% per a 20
s turistes h
cle particu
b una antic
per prim
anar a la
tzades a l’
zar esport i
nfigura la d
bliments de
Ports (22,7
territori de
ealitzen un
a despesa
erior als 90
5 un excel
que manif
ent el 5 un
estauració
destinació
ellesa de l’
cs de Ter
espira (17,0
nyats dels
uals suma
d’adults de
009.
han cobert
ular, el 2,7
cipació mitj
er cop, un
Platja (69,
’estiu de 2
activitats
destinació
e turisme
7%) i La R
e Terres d
a despesa
superior a
00 euros.
l·lent, el gr
festaren el
excel·lent
a Terres d
durant l’e
indret (10
rres de l’E
0%), la na
s turistes
ts represe
més de 36
t el trajecte
7% en avió
jana de 31
n 43,6%
,1%) i pas
2009. Tam
físiques (2
més visitad
rural de Te
Ràpita (13,
de l’Ebre
a de menys
als 200 eur
rau de sati
ls turistes
, la valorac
e l’Ebre és
estiu 2009
0,5%).
Ebre és la
aturalesa (7
9
per a am
nten un 56
6 anys d’ed
e més llarg
ó i el 0,4%
1,5 dies.
han estat
ssejar (52
mbé visitar
28,5%).
da dels tur
erres de l’E
,2%), les
són Barce
s de 200 e
ros per est
isfacció ge
enquestat
ció mitjana
s d’un 4,1.
9 són ben
a seva be
7,7%) i el
96
mbdós
6,4%
dat o
g des
% en
més
,9%)
llocs
ristes
Ebre.
dues
elona
euros
tada.
neral
s fou
a que
estar
ellesa
Parc
Inf
• Un
rura
públ
forme de C
n 22,7% de
l no troba
ics i un 5,1
Caracterit
els turistes
a a faltar
1% serveis
tzació del
s allotjats
res a la d
s al mateix
Montsià
a hotels, c
destinació.
x allotjamen
càmpings i
. Un 10,0%
nt.
i establime
% troba a
9
ents de tur
a faltar se
97
risme
erveis
Inf
EDET
forme de C
ESTUDI SEL CONRTERRES
Caracterit
SOBRE LREU DE C DE L’EB
ZON
F
tzació del
LES POS CÍTRICSBRE PERNA (BAIX
Fundació A
Montsià
SSIBILITS I LA SER POTENX EBRE
Alícia. Ab
TATS D’AEVA GASNCIAR E I MONT
ril de 200
APROFISTRONOL TURISTSIÀ)
09
9
TAMENOMIA A LSME A LA
98
T LES A
Inf
Es p
dina
qual
de la
Les
olive
les p
recu
del c
Roqu
En l’
del B
riu E
Sego
d’11
taron
El m
Merc
EEUU
L’em
Acti
recu
1
2
3
4
forme de C
partia de
mitzador d
s estan re
a percepció
característ
eres al seca
parcel·les
rsos que c
curs baix d
uetes i a A
’actualitat
Baix Ebre,
Ebre, iper a
ons el cens
.311 ha.
nger (17%
mercat de
cabarna –C
U.
mpresa mes
ivitats tu
urs turísti
1. Ciclotur
Xerta, i
unir la v
de l’Ebre
2. Ciclotur
Ecomus
3. Ciclotur
4. Citrocicl
Caracterit
la idea q
des del pu
lacionats d
ó.
tiques agrí
a, cítrics (t
inundables
completen
de l’Ebre.
Amposta.
els cítrics
i s’estene
ambdós ma
s citrícola d
Destaca la
%).
e destinac
Catalunya)
s gran es A
urístiques
ics entorn
isme: Lo R
Benifallet,
via verda d
e.
isme: El D
seu-desemb
isme: Les
loturisme.
tzació del
que els ca
unt de vis
directamen
ícoles de la
taronges i
s al Delta.
el panora
La indúst
es troben
n per la fr
arges, amb
de Catalun
a superfíc
ció dels
, i exterior
Agrofruit, u
s compat
n els cítric
Riu (Via Ve
, on s’uneix
des de Tor
Delta (itine
bocadura,
Cases d’Alc
Impulsada
Montsià
amps de
sta turístic
nt amb les
a comarca
mandarine
La pesca
ama d’activ
tria es loc
als regad
ranja coste
b aquest fi
nya de 200
ie dedicad
cítrics es
r Alemanya
ubicada a T
tibles am
cs:
rda) (Torto
x amb el t
rtosa amb
eraris/carril
Ecomuseu
canar
a per l’ofici
cítrics pod
per difere
experiènc
del Monts
es), i horta
i l’extracc
vitats prim
alitza bàsi
ius de les
era que va
ns al terme
05 el total d
da al man
s interior
a (majorità
Tortosa.
mb el de
osa, Roque
ram de la
Deltebre i
s bici). 3
u-Badia del
na de turis
dien ser u
ents motiu
cies sensor
sià i el Ba
alisses al re
ció de sal
màries en a
cament a
comarque
a des del r
e municipa
de superfíc
ndariner (8
(Mercama
ària), Franç
esenvolup
etes, EMD
Terra Alta
el Parc Na
itineraris:
l Fangar.
sme d’ alca
9
un bon re
us, alguns
rials i els p
ix Ebre so
egadiu i ar
marina só
aquestes t
l’àrea Tor
es del Mon
riu Sénia fi
al de Benifa
cie censada
81%) sob
adrid-centr
ça, Anglate
pament
Jesús, Ald
. Està proj
atural del D
Ruta Llacu
anar.
99
ecurs
dels
plaers
on les
ròs a
n els
erres
tosa-
tsià i
ns el
allet.
a era
re el
re- i
erra i
d’un
over,
ectat
Delta
unes,
Inf
5
6
7
Acti
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Àmb
Defin
1
2
3
4
Els q
relle
resta
econ
forme de C
5. Esports
tirolina,
6. Activitat
7. Activitat
ivitats per
Visites g
Allotjar-
Fer la co
Ciclisme
Product
Activitat
Participa
Divulgac
Jornade
Marxand
bits turíst
neix quatre
1. Àrea de
2. Alcanar,
(Costa)
3. Ampost
4. Ulldecon
quatre àm
vància am
a a partir
nòmiques i
Caracterit
d’aventur
ponts tibe
ts relaciona
ts tradicion
r a un citr
guiades en
-se entre c
ollita
e en època
tes derivats
ts vinculad
ació dins le
ció dels be
es tècnique
datge
tics:
e àmbits:
e Camarles,
, Les Case
a-Tortosa
na, la Séni
mbits pode
mb els seus
del substr
socials qu
tzació del
a: caiac, c
etans etc.
ades amb
nals al Delt
roturisme
n època de
amps de c
de floració
s elaborats
des als prod
es jornade
eneficis del
es
, l’Aldea i I
es d’Alcana
fins a Beni
a, Santa B
en esdeven
s contingu
rat comú,
ue vertebre
Montsià
canoa, bar
parcs natu
ta
e:
floració
cítrics
ó
s
ductes elab
s gastronò
consum d
Illa de Gràc
ar, Alcanar
ifallet (àmb
Bàrbara i Go
nir quatre
uts però a
ja siguin
en el territo
rrancs, qua
urals
borats
òmiques
de cítrics
cia (àmbit
r Platja, i
bit del riu)
odall (àmb
itineraris
lhora es p
els cítrics
ori.
ads, imme
del Delta)
Sant Carle
bit de la pla
ben defin
poden entr
o el conj
1
rsió, tir a
es de la R
ana)
nits, amb
rellaçar am
unt d’activ
00
l’arc,
Ràpita
certa
mb la
vitats
Inf
Gas
A l’in
emb
Prop
rosse
blan
intro
Les
1997
A To
Cava
la fir
jorna
Fira
Plats
suc d
Borr
Rest
d’ ho
Cuin
forme de C
tronomia
nterior xai
botits de p
pera als po
ejat,...).
c, cocs, c
oduint la ta
jornades
7 presten a
ortosa exis
a s’organitz
ra de l’oli d
ades gastr
de la Clem
s tradiciona
de llimona
aines amb
tauradors a
osteleria),
na (Tortosa
Caracterit
a
i a la bras
porc. Carag
orts, cuina
Suquet de
coqueta d
aronja en e
gastronòm
atenció als
steix una
za la fira g
d’oliva i els
ronòmique
mentina de
als Baix Eb
), Panoli (p
mel, Mona
amb renom
Escola de
a), Restaur
tzació del
sa o guisa
gols dolços
marinera:
e peix, po
de sagí, o
els dolços.
miques d’Al
cítrics.
associació
gastronòmi
s cítrics. A
s que ten
Bítem. Fira
bre i Monts
pela de llim
a de Pascu
m: Can Bu
e cuina Sa
rant Rosa P
Montsià
at a la ma
s i coents,
llagostins
op amb pa
orelles de
lcanar se
de restau
ica Ebrego
Sant Carle
en a veur
a de la Tar
sià: Molls a
mona, oli, s
ua i Ciquete
unyoles (Al
ant Carles
Pinyol (Tor
anera del
, esqueixa
s del Delta
atates. Pos
burro, pa
celebren d
uradors (P
ourmet. A S
es de la Rà
re amb els
ronja de Xe
a la tortosin
sucre, mat
es de sagí.
canar), IE
(privada),
rtosa)
Maestrat,
da de bac
, arròs (a
stres: Past
anoli... A
desde el 1
Platigot). A
Santa Bàrb
àpita es rea
s seus pro
erta.
na (molls a
tafaluga, fa
.
S Tortosa
, Restaura
1
plats de c
callà, rovel
banda, ca
tissets, me
Alcanar s
1992 i des
A Deltebre
bara s’orga
alitzen dive
oductes ma
amb oli d’o
arina), Mos
(cicle form
nt El Talle
01
caça,
llons.
aldós,
enjar
s’està
s del
i La
anitza
erses
arins.
oliva i
stillo,
matiu
er de