informe de conjuntura - ajuntament de barberà del vallès · 2015. 5. 6. · 16 g1.2 piràmides de...

Informe de conjuntura socioeconòmica.

Barberà del Vallès. 2013

2

Realització i edició: Barberà Promoció. Promoció Econòmica. Ajuntament de Barberà del Vallès Col·laboracions: Agraïm la col·laboració de persones, empreses i entitats que ens han subministrat dades, com també el suport tècnic a les nostres consultes i/o a la supervisió i/o aportació de continguts: Ajuntament de Barberà del Vallès. Àrea de Serveis Territorials. Secció d’Activitats, Serveis,

Consum i Medi Ambient Ajuntament de Barberà del Vallès. Àrea de Serveis Territorials. Secció de Planejament, Llicències,

Gestió i Disciplina Urbanística Ajuntament de Barberà del Vallès. Secció d’Educació Ajuntament de Barberà del Vallès. Secció de Recursos Ajuntament de Barberà del Vallès. Serveis d’Atenció al Ciutadà Deixalleria de Barberà del Vallès Diputació de Barcelona. Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Unitat d’Anàlisi del Mercat de

Treball. Servei de Foment de l’Ocupació Diputació de Barcelona. Base de dades Hermes Escola d’adults CFA Barberà del Vallès Fecsa Endesa. Gas Natural SDG, SA Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Ocupació. Servei d’Estudis i Estadístiques.

Oficina Tècnica d’Afers Laborals i d’Ocupació Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya Generalitat de Catalunya. Secretaria d’Habitatge, a partir dels visats i els certificats finals d’obra del

col·legis d’aparelladors de Catalunya Institut Can Planas. Barberà del Vallès Institut La Romànica. Barberà del Vallès Observatori Ocupacional de Barcelona. INEM Barcelona Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya de Barberà del Vallès (OSOC) Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. Oficina de Barberà del Vallès SABEMSA Suggeriments i consultes: Ajuntament de Barberà del Vallès. Àrea de Promoció Econòmica Fundació Barberà Promoció. Observatori econòmic i social Carrer de la Torre d’en Gorgs, 40 08210 Barberà del Vallès

Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2013

3

Presentació Benvolgudes, Benvolguts,

Un any enrere diversos indicadors assenyalaven 2013 com l’any en que la conjuntura socioeconòmica podia tocar fons. Va ser l’any en que l’atur va començar a reduir-se i, igual o més important, l’any en que l’ocupació va deixar de disminuir. Enguany, en 2014, s’han confirmat aquestes tendències, tornant-se a reduir l’atur, ara més clarament, i s’ha començat a generar ocupació neta.

El cert és que aquesta millora porta una mica d’optimisme, sobretot després dels darrers anys d’indicadors negatius. Ara bé, som plenament conscients que un tomb a les tendències negatives no resol de cop els problemes del ciutadà. En aquest context, i amb les eines i recursos disponibles, sovint limitats per a les corporacions locals, hem de continuar treballant per resoldre’ls en la mesura del possible, amb mesures directes pel ciutadà i amb mesures indirectes de promoció i desenvolupament del municipi amb diverses actuacions.

D’això la necessitat de continuar amb línies d’actuació per a la millora de l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat empresarial. Conjuntament amb altres mesures de caire més social, des del govern municipal seguim treballant per col·laborar amb les empreses, intermediant laboralment entre aquestes i la ciutadania, promovent els polígons empresarials, realitzant accions formatives, o facilitant que la gent creï un negoci propi.

La realització d’aquest informe és una eina de suport per a la planificació d’aquestes mesures, alhora que aporta coneixement de la nostra ciutat a tota la ciutadania. Aquesta edició inclou al segon capítol una anàlisi dels sectors d’activitat econòmica més concrets. Esperem que sigui del seu interès.

Rebeu una cordial salutació.

Ana del Frago Barés Alcaldessa de Barberà del Vallès

4

Índex Índex de taules i gràfics ....................................................................................................... 50. Síntesi .......................................................................................................................... 81. Demografia ................................................................................................................ 14

1.1. Evolució i estructura de la població ...................................................................... 141.2. Població per barris ............................................................................................... 22

2. Teixit empresarial ..................................................................................................... 232.1. Empreses i treballadors ........................................................................................ 232.2. Sectors d’activitat ................................................................................................. 31

2.2.1. Grans sectors d’activitat .................................................................................... 312.2.2. Pes de les seccions d’activitat ........................................................................... 332.2.3. Evolució de les seccions d’activitat ................................................................... 36

2.3. Especialització productiva .................................................................................... 443. Mercat laboral ........................................................................................................... 50

3.1. Contractació laboral ............................................................................................. 503.2. Atur registrat ........................................................................................................ 593.3. Regulació d’ocupació ........................................................................................... 72

4. Habitatge ................................................................................................................... 794.1. Habitatges acabats i iniciats ................................................................................. 79

5. Mobilitat i transport .................................................................................................. 815.1. Mobilitat per motius d’estudi ................................................................................. 815.2. Vehicles ............................................................................................................... 91

6. Economia conduïda pel coneixement ..................................................................... 946.1. Activitats intensives en tecnologia i coneixement ................................................. 946.2. Activitats TIC i qualificacions professionals ........................................................ 102

7. Consum i medi ambient ......................................................................................... 1057.1. Aigua i energia ................................................................................................... 1057.2. Residus urbans .................................................................................................. 109

8. Educació i formació ................................................................................................ 1138.1. Matriculacions i nivell de graduació .................................................................... 1138.2. Formació en el servei municipal d’ocupació ....................................................... 118

9. Macromagnituds econòmiques ............................................................................. 1279.1. Producte interior brut .......................................................................................... 1279.2. Renda familiar i IRPF ......................................................................................... 131

9.2.1. Renda familiar bruta disponible ....................................................................... 1319.2.2. L’impost de la renda de les persones físiques - IRPF .................................... 135

Glossari de conceptes i fórmules ................................................................................... 138


5

Índex de taules i gràfics Pàg.

T i G

Capítol 1 14 G1.1 Població resident i variació interanual. Barberà del Vallès. 2004-2013 15 T1.1 Població de dret per grans grups d’edat. Barberà del Vallès. 2004-2013 16 G1.2 Piràmides de població espanyola i estrangera. Barberà del Vallès. 2013 17 T1.2 Moviment natural. Barberà del Vallès. 2003-2012 G1.3 Moviment natural. Barberà del Vallès. 2003-2012 18 T1.3 Moviment migratori interior. Barberà del Vallès. 2003-2012 G1.4 Moviment migratori interior. Barberà del Vallès. 2003-2012 T1.4 Moviment migratori exterior. Barberà del Vallès. 2005-2012 G1.5 Saldos migratoris segons territori. Barberà del Vallès. 2005-2012 19 G1.6 Saldos natural i migratoris. Barberà del Vallès 2005-2012 20 G1.7 Població potencialment activa i població activa estimada. Barberà del Vallès 2004-2013 21 T1.5 Taula resum d’indicadors de població. Barberà del Vallès. 2003-2013 22 T1.6 Població resident per barris. Barberà del Vallès. Gener 2013 – Gener 2014 T1.7 Població resident per barris segons gènere. Barberà del Vallès. Gener 2014 G1.7 Distribució de la població per barri. Barberà del Vallès. Gener 2014 Capítol 2 24 T2.1 Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2010 - desembre 2013 G2.1 Empreses i assalariats. Catalunya. Desembre 2005 - desembre 2013 G2.2 Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2005 - desembre 2013 25 T2.2 Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2010 - desembre 2013 G2.3 Empreses i assalariats. Vallès Occidental. Desembre 2005 - desembre 2013 G2.4 Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2005 - desembre 2013 27 T2.3 Nombre d’empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2010 - desembre 2013 G2.5 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2013 28 G2.7 Variació anual d’empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2013 G2.6 Autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2005 - desembre 2013 29 G2.8 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2005 – des. 2013 G2.9 Empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès respecte Vallès Oc. Desembre 2005 – des. 2013 30 T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats. BdV. 2007-2010-2013 G2.10 Empreses i assalariats segons la dimensió de l’empresa (%). Barberà del Vallès i comarca. Des. 2013 31 G2.11 Empreses segons grans sectors (%). Desembre 2013 G2.12 Assalariats segons grans sectors (%). Desembre 2013 32 G2.13 Autònoms segons grans sectors (%). Desembre 2013 T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons els grans sectors d’activitat. Barberà del Vallès. 2012 i 2013 33 G2.14 Variació d’empreses segons els sectors. Desembre 2012 – desembre 2013 G2.15 Variació d’assalariats segons els sectors. Desembre 2012 – desembre 2013 G2.16 Variació d’autònoms segons els sectors. Desembre 2012 – desembre 2013 34 T2.6 Empreses, assalariats i autònoms segons seccions d’activitat. Catalunya. Desembre 2013. 35 T2.7 Empreses, assalariats i autònoms segons seccions d’activitat. Barberà del Vallès. Desembre 2013 37 G2.17-18 Indústria alimentària, begudes i tabac. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.19-20 Indústries del tèxtil, confecció, cuir i calçat. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.21-22 Indústries del moble, fusta i suro, cistelleria i esparteria. Barberà del Vallès. 2011-2013 40 G2.23-24 Indústries del paper, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.25-26 Indústria química i farmacèutica. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.27-28 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques. Barberà del Vallès. 2011-2013 39 G2.29-30 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.31-32 Fabricació de maquinària i equips. Barberà del Vallès. 2011-2013 40 G2.33-34 Construcció. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.35-36 Activitats especialitzades de la construcció. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.37-38 Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes. Barberà del Vallès. 2011-2013 41 G2.37-38 Comerç a l’engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.39-40 Comerç al detall, excepte vehicles. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.41-42 Transport. Barberà del Vallès. 2011-2013 42 G2.43-44 Emmagatzematge, activitats afins al transport i activitats postals. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.45-46 Hostaleria. Barberà del Vallès. 2011-2013 G2.45-46 Informació i comunicacions. Barberà del Vallès. 2011-2013 43 G2.45-46 Educació. Barberà del Vallès. 2011-2013 45 T2.8 Especialització productiva en relació a Catalunya i Vallès Occidental. Barberà del Vallès. 2013 48 G2.47 Sectors d’activitat de Barberà del Vallès amb especialització productiva respecte Catalunya major de 2. Comparació amb municipis del Vallès Occidental. 2013 Capítol 3 51 T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 2004-2013 G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès. 2004-2013 52 T3.2 Contractació laboral segons durada. Barberà del Vallès. 2004-2013 G3.2 Contractes laborals segons la seva durada. Barberà del Vallès. 2004-2013 G3.3 Contractació laboral segons durada (%). Barberà del Vallès. 2013 53 T3.3 Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2011-2013 54 G3.4 Contractes indefinits per gènere. Barberà del Vallès. 2013 G3.4b Contractes temporals per gènere. Barberà del Vallès. 2013 T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès. 2013

6

55 T3.5 Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2012-2013 T3.6 Contractes per sector d’activitat. Barberà del Vallès. 2012-2013 56 T3.7 Contractació indefinida i temporal segons l’ocupació (cno-1 dígit) Barberà del Vallès. 2013 57 T3.8 Contractació indefinida i temporal segons ocupació (CON’11 - 2 dígits). Vallès Occidental. 2013 59 G3.5 Taxa d’atur EPA i PIB d’Espanya. 1981- 2013 60 T3.9 Atur registrat per gènere. Barberà del Vallès. Desembres 2004-2013

G3.6 Atur registrat. Barberà del Vallès. Desembre 2004-2013 G3.7 Atur registrat i resta de demandants. Barberà del Vallès. Desembre 2010-2013 61 T3.10 Taxa d’atur registrat a partir de població activa estimada per cada àmbit territorial. 2012-13 G3.8 Evolució de la taxa d’atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya. 2012-13 T3.11 Taxa d’atur calculada en base a població activa local estimada. Municipis Vallès Oc. Desembre 2012-13 62 G3.9 Evolució de l’atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 2004-2013 G3.10 Distribució del nombre d’aturats segons gènere. Barberà del Vallès. 2004-2013 63 G3.11 Total d’aturats per edat. Barberà del Vallès. 2011-2013 G3.12 Homes aturats per edat. Barberà del Vallès. 2011-2013 G3.13 Dones aturades per edat. Barberà del Vallès. 2011-2013 64 G3.11b Distribució d’aturats per sexe i edat. Barberà del Vallès. Desembre 2013 T3.12 Taxes d’atur per sexe i edat. Barberà del Vallès. 2009-2013 65 T3.13 Atur registrat segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. 2009-2013 G3.14 Atur segons titulació acadèmica (%). Barberà del Vallès. Desembre 2013 66 T3.14 Atur registrat segons sectors econòmics. Barberà del Vallès. 2009-2013 67 T3.14b Atur registrat per activitats econòmiques. 2012-2013 68 T3.15 Atur registrat per gran grup i subgrup principal d’ocupació. Barberà del Vallès. 2012-2013 69 G3.15 Grans grups professionals. Distribució. Barberà del Vallès. 2013 G3.16 Grans grups professionals. Variació. Barberà del Vallès. 2012-2013 70 G3.17 Distribució de l’atur registrat per grups d’ocupacions segons gènere. Barberà del Vallès. Desembre 2013 71 G3.18 Estrangers aturats i percentatge sobre total d’aturats. Barberà del Vallès. 2005 a 2013 72 T3.16 ERO i treballadors afectats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2004-2013 73 G3.19 Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès. Vallès Occidental. 2008-2013 74 T3.17 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2004-2013 T3.17b Treballadors afectats segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2004-2013 G3.20 Treballadors afectats per rescissió de contracte per cada 100 treballadors assalariats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2004-2013 76 T3.18 Expedients de regulació per sectors d’activitat. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2008-2013 G3.21 Expedients de regulació per sectors d’activitat. Vallès Occidental. 2008-2013 77 T3.19 Expedients de regulació i treballadors afectats per branques d’activitat. Barberà del Vallès. 2011-2013 Capítol 4 79 T4.1 Habitatges acabats i habitatges iniciats. Barberà del Vallès. 2004-2013 80 G4.1 Habitatges acabats. Valors absoluts trimestrals. Barberà del Vallès. 2004-2013 G4.2 Habitatges acabats. Variació anual dels quatre últims trimestres acumulats. BdV. 2005-2013 T4.2 Habitatges acabats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 2004-2013 G4.3 Habitatges acabats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 2004-2013 T4.3 Habitatges iniciats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 2004-2013 G4.4 Habitatges iniciats segons tipologia edificatòria. Barberà del Vallès. 2004-2013 Capítol 5 83 T5.1 Municipi on estan escolaritzats els alumnes residents de Barberà del Vallès.

Educació infantil a secundària post-obligatòria. Barberà del Vallès, 2012-13 i 2013-14. G5.1 Municipi on estan escolaritzats en el sector públic alumnes residents de Barberà del Vallès. 2013-14 G5.2 Municipi on estan escolaritzats en el sector privat alumnes residents de Barberà del Vallès. 2013-14 84 T5.2 Municipi de residència de l’alumnat escolaritzat de Barberà del Vallès.

Educació infantil a secundària post-obligatòria. Barberà del Vallès 2012-13 i 2013-14. 85 G5.3 Municipi de residència de l’alumnat escolaritzat al sector públic de Barberà del Vallès. 2012-13 86 T5.3 Destinació dels alumnes per tipus d’estudis. 2012-13 i 2013-14 87 G5.4 Residència dels alumnes escolaritzats a Barberà del Vallès. 2013-14 G5.5 Escolarització dels alumnes residents de Barberà del Vallès. 2013-14 88 T5.4 Origen de l’alumnat per tipus d’estudis. Barbera del Vallès. 2012-13 i 2013-14 T5.5 Saldo de la mobilitat d’estudiants per tipus d’estudis. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 89 TG5.6. Origen dels usuaris nous donats d’alta. Servei Municipal d’Ocupació. Barbera del Vallès. 2013 91 T5.8 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2005-2014 92 T5.9 Índex de motorització segons vehicles. Municipis del Vallès Occidental. 2012 93 G5.7 Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 2002-2012 Capítol 6 97 G6.1 Empreses en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.2 Empreses en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès (%).2008-2013 G6.3 Empreses en sectors industrials. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.4 Empreses en sectors industrials. Barberà del Vallès (%). 2008-2013 G6.5 Empreses en sectors serveis. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.6 Empreses en sectors serveis. Barberà del Vallès (%).2008-2013 99 G6.7 Assalariats en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.8 Assalariats en sectors segons intensitat de coneixement. Barberà del Vallès (%).2008-2013 G6.9 Assalariats en sectors industrials. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.10 Assalariats en sectors industrials. Barberà del Vallès (%).2008-2013 G6.11 Assalariats en sectors serveis. Barberà del Vallès. 2008-2013 G6.12 Assalariats en sectors serveis. Barberà del Vallès (%).2008-2013 101 G6.13 Treballadors autònoms segons activitats intensives en tecnologia i coneixement. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental, Barcelona província. Març 2014 102 G6.14 Activitats relacionades amb Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Barberà del Vallès.’08-‘13


7

104 T6.1 i G6.15 Contractes indefinits a recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT). % sobre el total. Barberà del Vallès, Barcelona província i Catalunya. 2004-2013

Capítol 7 105 T7.1 Consum d’aigua: m3/any i abonats. Barberà del Vallès. 2004-2013 106 G7.1 Consum m3/any. Barberà del Vallès. 2004-2013

G7.2 Abonats. Barberà del Vallès. 2004-2013 107 T7.2 Consum d’aigua (m3) i abonats segons categories. Barberà del Vallès. 2012-2013 T7.3 Energia facturada (kWh). Barberà del Vallès. 2004-2013 108 T7.5 i G7.3 Consum de gas (milers de kWh). Barberà del Vallès. 2004-2013

G7.3b Consum de gas (milers de kWh). Variació per tipus de client. Barberà del Vallès. 2010-2013 109 T7.6 i G7.4 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 2004-2013 110 T7.7 i G7.5 Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 2004-2013 T7.8 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia (mesurat en tones). BdV. 2004-2013 111 G7.6 Distribució del total de tones de deixalleries per usuari. Barberà del Vallès. 2008-2013 G7.7 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia. Barberà del Vallès. 2008-2013 Capítol 8 113 T8.1 Escolarització Preescolar. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 114 G8.1 Escolarització Preescolar. Llars d’infants. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 T8.2 Escolarització infantil i escolarització primària. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 G8.2-G8.3 Escolarització Infantil i Escolarització Primària. Escoles. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 115 T8.3 Escolarització en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 T8.4 Escolarització en Cicles Formatius i Batxillerat. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 116 G8.4 Escolarització en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 G8.5 Escolarització en CFGM, CFGS, Batxillerat. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 T8.5 i G8.6 Escolarització a l’Escola d’Adults CFA Barberà. Barberà del Vallès. 2012-13 i 2013-14 117 T8.6 Taxa de no graduats en alumnes de 4t d’ESO.

Barberà del Vallès i municipis de la Xarxa Perfil Ciutat. Cursos 2005-06 a 2011-12. 118 T8.7 Formació ocupacional per persones aturades i persones treballadores. 2012 i 2013 G8.7 Cursos de formació ocupacional per persones aturades i treballadores. 2012 i 2013 G8.8 Alumnes de cursos de formació ocupacional per persones aturades i treballadores. 2012 i 2013 119 T8.7 Especialitats formatives impartides. 2012 i 2013 (continuació) 120 T8.8 Formació específica per a joves en transició escola treball. 2011-12 i 2012-13 121 G8.9 Joves participants en els Programes de Garantia Social. Cursos 2011-12 i 2012-13 G8.10 Joves participants en els PQPI que, en paral·lel al PQPI, es preparen a la PACFGM.

Cursos 2011-12 i 2012-13 122 G8.11 Joves participants en el COB-Coneixement d’Ocupacions Barberà del Vallès. Cursos 2011-12 i 2012-13 G8.12 Joves participants en accions específiques adreçades a afavorir el pas de l’escola al treball.

2011-12 i 2012-13 123 T8.9 Formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació. 2011 i 2012 124 G8.13 Usuaris/àries participants en les diverses accions de formació per a la captació en la recerca d’ocupació.

2011 i 2012 125 T8.10 i G8.14 Tallers i seminaris de sensibilització per l’autoocupació. 2012-2013. 126 T8.11 Formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia. 2012 i 2013 G8.15 Alumnes de formació en noves tecnologies des del Punt Òmnia. 2012 i 2013 Capítol 9 128 T9.1 Producte interior brut per habitant i índex respecte Catalunya. Municipis del Vallès Occidental de 5.000

habitants i més. 2008-2010 129 G9.1 Producte interior brut per habitant. Municipis del Vallès Occidental de 5.000 i més habitants.

Catalunya índex=100. 2008-2010 130 G9.2 Valor afegit brut per sectors d’activitat. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2008 i 2010 131 T9.2 RFDB per càpita i índex respecte Catalunya. Municipis del Vallès Oc. de 5.000 habitants i més. 2008-2010 133 G9.3 RFBD per càpita. Municipis del Vallès Oc. de 5.000 habitants i mes (Catalunya índex 100). 2008-2010 134 G9.4 RFDB per càpita. Nivell 2010 i Variació 2008-2010 respecte la mitjana de Catalunya (índex 100). 135 T9.3 RFDB. Per recursos (%). Barberà del Vallès. 2000-2008 i 2008-2010 G9.5 RFDB per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 2008 i 2010 136 G9.6 Base imposable per declarant (euros) de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Diferència respecte Catalunya. 2000-2011 G9.7 Quota resultant per declarant (euros) de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Diferència respecte Catalunya. 2000-2011 137 G9.8 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Base Imposable per declarant (euros). Municipis del Vallès Occidental. 2000-2011

8

Síntesi 0

0. Síntesi

La població resident oficial de Barberà del Vallès assolí els 32.580 habitants a 1 de gener de

2013, 0,4% d’augment. En 2013 la població s’hauria estabilitzat, -0,1%, en uns 32.553 habitants. El barri del Parc Europa i el barri del Parc Central haurien augmentat un 3%. La majoria de la resta de barri hauríen tingut petits descens, gairebé sempre per sota el -1%.

L’augment de la població en 2013, darrer any amb informació sobre fluxos de població, s’explicaria pel moviment natural, naixements menys defuncions, mentre el moviment migratori. Va anar en sentit contrari. Ha anat perdent pes els moviments migratoris, i també el saldo migratori, en favor del moviment natural.

La població potencialment activa, aquella que té entre 16 i 64 anys, ha baixat mig punt percentual, -0,5 p.p.

La població activa, població de 16 a 64 anys que treballa o busca feina, és una estimació a nivell municipal. Barberà del Vallès s’estima en 17.723 persones, -0,5% respecte l’any precedent.

L’activitat econòmica s’ha reduït arreu amb taxes molt properes a zero. De fet a Catalunya i el Vallès Occidental les empreses i assalariats han disminuït, per sota el -1%, mentre els autònoms han agumentat, 0,3%.

A Barberà del Vallès el nombre d’empreses amb treballadors assalariats ha augmentat tot just en 2 fins les 1.242, 0,2%. De fet en alguns trimestres les taxes de variació interanuals eren


9

negatives. El nombre de treballadors assalariats ha pujat als 14.653, també un 0,2%; i en el cas dels autònoms, a finals de 2013 n’hi havia 2.053, només 2 menys que dotze mesos enrere.

El nombre d’empreses, assalariats i autònoms del municipi han mantingut el pes en el conjunt de la comarca.

En termes de grans sectors, a la indústria i serveis han augmentat les empreses cotitzantants. A la indústria ha augmentat els assalariats (que són majoria) però no els autònoms, a l’inrevés del que ha succeït al serveis. A la construcció encara continuen els decreixements rellevants en les tres variables.

En termes de branques d’activitat :

― La indústria alimentària, begudes i tabac ha recuperat taxes de variació positives des dels primers trimestres de 2013, tan en termes d’empreses com d’assalariats.

― A les indústries del tèxtil, de la confecció i del cuir i calçat en global, mentre el nombre d’empreses s’ha recuperat i ultrapassat els valors de 2011 i 2012, el nombre de treballadors es manté estable.

― Entre les indústries del moble, fusta i suro, cistelleria i esparteria ha continuat disminuïnt el nombre d’empreses i treballadors, en 2013 s’ha aturat aquesta baixada, sobretot en el cas dels assalariats.

― Es tanca l’any amb un nombre molt similar d’empreses a les indústries del paper, arts gràfiques i reprodució de suports enregistrats i en el cas dels assalariats s’han incrementat un 10% després de dos anys, si més no, d’estabilitat.

― La indústria química i farmacèutica ha acabat l’any amb una taxa positiva de variació de les empreses, però no ha recuperat els valors absoluts de 2011.

― Ha estat molt estable el nombre d’empreses cotitizants de la fabricació de cautxú i matèries plàstiques en els darrers tres anys. Els assalariats, però, han tingut taxes negatives en aquests darrers tres anys.

― Des de fa dos anys ja és estable el nombre d’assalariats de les indústries de fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips. La variació del nombre d’empreses amb assalariats, per contra, ha estat lleugerament negativa.

― El nombre d’empreses i d’assalariats de la fabricació de maquinària i equips fa tres anys que oscil•la poc, s’han mantingut força estables.

― En les activitats comercials específiques de venda i reparació de vehicles ha finalitzat 2013 amb taxes de variació positives tant en empreses, assalariats com autònoms.

― En relació a les activitats més genèriques de comerç a l’engròs i intermediaris han disminuït en 2013 el nombre d’empreses i assalariats.

― Les empreses amb assalariats de comerç al detall van tancar 2013 amb un repunt positiu. Als desembres s’observa un nombre d’assalariats superior al de dotze mesos enrere. En el cas dels autònoms les taxes de variació han estat negatives, encara que amb valors baixos.

― Les empreses de transport han tornat al mateix nombre de dos anys enrere, no així el d’assalariats que han disminuït en 2013 per sota el nivell dels darrers dos anys. Les activitats d’emmagatzematge, postals i afins han tingut taxes de creixement interanual positives.

― Amb alts i baixos hi ha el mateix nombre d’empreses de l’hosteleria que dotze mesos enrere i assalariats i autònoms gairebé al mateix nivell.

― Entre les activitats d’informació i comunicacions les que tenen més presència al municipi són les d’edició i les de serveis de tecnologies de la informació. En conjunt les empreses van augmentar, com en 2012 i, per contra, els assalariats van disminuir.

― El nombre d’empreses d’educació amb assalariats han oscil·lat entre les 17 i les 22 en els tres darrers anys. El nombre d’assalariats, però, va disminuir força en 2011 i 2012, mentre s’han estabilitzat en 2013, acabant l’any amb el mateix nombre de treballadors que un any enrere.

10

L’Índex d’especialització productiva mostra les concentracions relatives d’una activitat o sector d’un territori en el marc d’un territori més gran.

― Quatre sectors tenen a Barberà del Vallès una concentració que com a mínim quintuplica (índex>5) la de Catalunya: de més a menys Cuir i calçat, Cautxú i matèries plàstiques, Paper, i Arts gràfiques.

― Sis sectors tenen un índex entre 3 i 4,5: la Química, Productes metàl·lics, Productes informàtics, electrònics i òptics, Manufactureres diverses, Maquinària i equips i l’Edició.

― Tres sectors tenen un índex entre 2 i 3: Fabricació de mobles, Reparació i instal·lació de maquinària i equips, Productes alimentaris.

La contractació laboral ha remuntat un 14,4% en 2013, fins els 12.977 contractes, superant qualsevol del darrer quatrienni, però lluny dels del període 2004-07. Tot i així s’han realitzat tants contractes com en 2003, però amb menor proporció d’indefinits. La contractació indefinida ha disminuït un 1,2% i la temporal ha augmentat un significatiu 16,9%.

Amb aquestes variacions, negativa de la indefinida i positiva de la temporal, la taxa de temporalitat de la contractació nova augmenta en 2,1 p.p., assolint el major grau en 10 anys, o dit d’altra manera, els contractes indefinits només han representat el 11,7% dels contractes totals.

La taxa d’estabilitat de la contractació nova, inversa de la taxa de temporalitat, és més alta com més alta és la qualificació de les ocupacions, grossomodo. Hi ha excepcions, algunes de molt clares com la baixa estabilitat de la contractació nova dels professionals de la salut.

S’ha produït disminució de contractació generalitzada, sense que es pugui fer distincions gaire importants per gènere. Per grups d’edat sí s’observa que ha augmentat més quant més jove és la persona, excepte en els més joves, menors de 20 anys, que han vist augmentat poc la contractació. Pel que fa als sectors d’activitat, així mateix ha augmentat tant a la indústria com als serveis, continuant sent negativa l’evolució a la construcció.

En termes de grans grups d’ocupació (CNO a 1-dígit), presenten una variació negativa tan sols els directors i gerents, i els empleats d’oficina, comptables i similars, mentre els tècnics i professionals de suport l’evolució ha estat nul·la. A la resta l’evolució ha estat positiva, sobretot en termes de contractació temporal.

En 2013 es reduï la desocupació finalitzant l’any amb 3.056 persones registrades a l’atur, un 1,7% menys. La taxa d’atur es va mantenir al nivell comarcal, un punt percentual per sobre la mitjana provincial i tres punts per sota la mitjana estatal.

La distribució de l’atur per gènere en termes absoluts és força homogènia, 1.558 dones i 1.498 homes, és a dir, propera al 50% com ve succeint des de principis de 2009. La reducció global de 2013 s’ha concentrat entre els homes.

Pel que fa a l’evolució per edats s’observa tendència a l’estabilitat dels grups de 16-24, després de disminuir, i 35-44 i 45-54 després d’augmentar. La tendència es manté a la baixa en el grup de 25-34 anys i a l’alça del grup de 55-64 anys.

La proporció d’estrangers aturats es troba en el 8,7%, sense grans canvis des de 2008. En els anys anteriors a 2008 aquesta proporció oscil·lava al voltant del 4%.


11

L’atur registrat ha disminuït en 2013 significativament, més d’un 10%, entre els tècnics i professionals superiors i els universitaris, i a augmentat també significativament entre la població amb estudis primaris. Amb la conjuntura dels anys precedents l’atur s’havia estès a gairebé tots els col·lectius de persones, activitats productives, ocupacions i nivells acadèmics. Un cop hi ha reducció de l’atur s’observa com una major formació afavoreix l’ocupabilitat.

Els grans grups d’ocupació ha tingut un comportament diferent. S’ha produït baixades en els tècnics i professionals al voltant del 10%, i en la mateixa mesura però en sentit contrari, en els treballadors dels serveis.

Els expedients de regulació d’ocupació han estat 32 i els treballadors afectats 373, tornant a xifres en ambdues variables per sota les que hi ha hagut en el periode 2009-2012.

Els expedients que han comportat rescissió del contracte han estat 8 i els treballadors afectats 287, xifres al nivell d’anys com 2007 o 2010, o també 2004, molt menors que els pitjors anys de crisi. El mateix ha succeït amb els expedients que impliquen suspensió temporal, amb 12 i 209, respectivament. També en el cas dels que impliquen reducció de jornada, una mesura anteriorment molt poc utilitzada i que va augmentar força en 2008, els 12 expedients han afectat a 44 treballadors.

Els sectors amb un o dos expedients, amb si més no un que ha afectat a treballadors amb rescissió del contracte, són: Indústries de productes alimentaris, Arts gràfiques i suports enregistrats, Cautxú i plàstic, Comerç a l’engròs, Transport terrestre, i Activitats administratives d’oficina.

També hi ha activitats amb expedients d’ocupació que no han implicat rescissió de contracte: amb més de 10 afectats les Indústries químiques, Emmagatzematge i afins, Productes metàl·lics, excepte maquinària, i Edició; i amb fins a 10 les Indústries de la fusta i suro, la Metal·lúrgia, la Reparació i instal·lació de maquinària, la Venda i reparació de vehicles, el Comerç al detall i els Serveis de menjar i begudes.

L’activitat constructiva es manté a uns nivells molt baixos. Es van iniciar 3 habitatges i 1 se’n va finalitzar en 2013.

A Barberà del Vallès hi ha 4.597 places escolars, totes al sector públic, segons el Departament d’Educació. El 87,6% d’aquestes places són ocupades per alumnes residents al municipi, proporció gairebé idèntica a la dels dos cursos precedents. En aquestes dades de mobilitat s’inclouen les places d’Educació infantil, Educació primària, ESO, Batxillerat i Cicles formatius mitjà i superior.

Hi ha 5.721 alumnes residents que cursen els estudis esmentats. D’aquests, 4.028 ho fan al mateix municipi, el 70,4%. El 29,6% restant, doncs, estudien fora, dels quals es 56,1% al sector privat, és a dir, 950 alumnes. Del total d’alumnes la principal destinació a fora és Sabadell, 17,5%, i les següents Barcelona i Badia del Vallès, 3,5% i 2,5%, respectivament. També superen l’1% Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Sant Cugat del Vallès.

La diferència d’alumnes residents menys places locals és de 1.124, superior al curs precedent. Al voltant del 84,5% d’aquest saldo es deu a la manca d’oferta de centres locals privats, que tenen tendència a localitzar-se en municipis relativament més grans.

12

Han iniciat accions formatives 577 alumnes al servei municipal d’ocupació en els cursos per a aturats, de requalificació, propis i a mida per empreses/entitats i formació en col·laboració amb gremis, així com tallers de sensibilització per l’emprenedoria i creació d’empreses. La gran majoria resideixen a Barberà del Vallès, 77,0%. En 2n i 3r lloc a Sabadell, 5,7%, i Badia del Vallès, 5,2%.

El parc de vehicles de Barberà del Vallès és de 20.960 a gener de 2014, globalment 2,1% menys que dotze mesos enrere, amb el que es torna a la xifra de 2008. Els turismes segueixen a la baixa després del màxim de fa dos anys. Continuen a la baixa els camios, tractors i ciclomotors, no així les motos, que han continuat creixent.

Barberà del Vallès segueix com a 15è municipi dels 23 de la comarca en índex de motorització en 2012. Ha baixat dues posicions fins la 12a posició en el cas dels turismes, per la reducció en termes absosults. Es troba en 20a posició en motos i motocicletes i 15a en camions.

Els assalariats que treballen en activitats considerades de tecnologia i/o coneixement alt són 3.740. En termes relatius són el 25,5% dels 14.653 assalariats localitzats totals.

Pel que fa a les empreses, la xifra s’ha recuperat situant-se en les 232, tornant al nivell de 2008. Respecte el total d’empreses, ha augmentat gairebé dos punts percentuals fins el 18,7%. Les empreses amb més valor afegit proporcionalment han sobreviscut millor a la crisi.

A les indústries de manufactures d’alta tecnologia o mitjana alta s’han recuperat bona part dels treballadors perduts en 2012, tot i així encara són el 85% dels que hi havia en 2008. En termes relatius representen el 13,9% del total d’assalariats, proporció sí superior a l’existent en 2008.

Els assalariats dels sectors anomenats serveis intensius en coneixement són els que més havien crescut en la primera dècada del segle. En els dos darrers exercicis el nombre absolut s’ha mantingut constant prop dels 1.700. El pes relatiu respecte el total d’assalariats es situa en el 11,5%. En relació a les empreses on treballen aquests assalariats han tingut tendència a créixer en els dos darrers anys, amb el que la xifra es situa en 145 empreses, 15 més que en 2012. Actualment representen l’11,7% del total.

La contractació indefinida en recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT) havia tingut tendència a créixer fins 2010, tanta a Barberà del Vallès, Barcelona província, com Catalunya, per estabilitzar-se a posteriori. En el cas de Barberà del Vallès l’índex encara es manté alt, ara clarament per sobre la mitjana catalana, amb un 30,9%.

El consum d’aigua ha disminuït un 1,8%, tornant gairebé al nivell de 2011, la menor xifra de la darrerar dècada. Hi ha hagut un lleuger decrement del nombre d’abonats, -0,2%, centrat en els abonats no domèstics.

El consum d’energia elèctrica ha tornat a disminuir, en aquest cas un 2,1%, com ho ve fent des de 2007, a excepció de 2010. Des del màxim de 2006 el consum en KWh ha retrocedit un 17,2%, tornant a un nivell tot just per sota el de 2002.

S’ha recollit de forma selectiva el 30,5% de residus urbans.


13

L’alumnat escolaritzat a la formació obligatòria ha disminuït en el cas del nivell de Preescolar i

d’Infantil i ha augmentat en el de Primària i l’Educació Secundària Obligatòria.

Així mateix a l’educació secundària no obligatòria el nombre d’alumnes, sent similar al del curs precedent, ha estat menor en el cas dels Cicles Formatius i major en el cas del Batxillerat.

Els 414 alumnes de l’Escola d’adults són menys que en el curs passat però més que els de dos anys enrere.

En relació a la formació impartida a Barberà Promoció van agumentar lleugerament el nombre d’alumnes en cursos de Formació ocupacional en els àmbits de persones aturades, treballadores, cursos a propis i a mida, i formació en col·laboració amb gremis i entitats. En el cas dels PQPI es van realitzar el mateix nombre de programes amb menys alumnes.

El producte interior brut per habitant de Barbrà del Vallès en 2010 va ser un 41,6% superior al de Catalunya, mig punt percentual més alt que en 2009.

La renda familiar bruta disponible (RFBD) de Barberà del Vallès ocupa el 13è lloc entre els 19 municipis més grans de la comarca, en 2010, al mateix nivell de municipis com Sentmenat, Castellbisbal o Montcada i Reixac. La RFBD de Barberà del Vallès seria el 91,6% de la mitjana catalana, mentre el Vallès Occidental seria gairebé idèntica a la catalana, estaria en el 99,5%.

La distribució per recursos de la renda familiar mostra com en 2010 es confirma la forta baixada del pes de la RFBD provinent de la remuneració d’assalariats, -1,0 p.p., reflectint la baixada en l’ocupació. Per contra tornen a guanyar pes sobretot les prestacions per jubilació i atur, +1,5 p.p., que era reflex del mateix. I l’excedent brut d’explotació baixa, -0,4 p.p., tornant a valors de dos anys enrere.

Els rendiments per declarant de l’IRPF són un 9,1% inferiors als de Catalunya en 2011, amb el que s’ha reduït en 1,3 p.p. en l’any anterior.. El Vallès Occidental estaria per sobre la mitjana catalana un 4,5%.

Entre els 16.200 i 23.300 euros de base imposable de l’IRPF per declarant es troben 18 dels 21 municipis amb informació sobre rendiments per declarant de l’IRPF. Barberà del Vallès, amb 19.461 euros de base imposable, es troba el 15è lloc de la comarca.

14

Demografia 1

1. Demografia

1.1. Evolució i estructura de la població

Evolució i estructura

A Catalunya, després de quatre anys de desacceleració en el ritme de creixement de la població resident, en 2013 va disminuir lleugerament, un 0,2%. El motiu principal ha esta el saldo migratori amb l’exterior, que ha deixat de ser positiu, és a dir, que hi ha més sortides a fora de Catalunya que entrades. Així mateix la població estrangera ha perdut pes relatiu i ara representa a Catalunya el 16,2% del total de residents, gairebé mig punt percentual que en 2012.

Aquest canvi de tendència en el conjunt s’està produïnt a nivell municipial a diferents velocitats. Hi ha més variabilitat de tendències, però en termes generals els municipis que creixien poc ja tenen taxes negatives i els que tenien índexs significatius de creixement ara són molt minsos. Aquest darrer és el cas de Barberà del Vallès. Després de diversos anys,


15

2004 a 2008, amb taxes per sobre el 2%, es va passar a taxes entre l’1% i el 2%, 2009 a 20011, i al darrer any amb xifres, gener 2012 a gener 2013, l’increment no arriba al mig punt percentual, 0,4%. El darrer any, 2013, amb xifres encara no oficials es confirma que hem entrat en un període de variacions de la població propers al 0%.

En el darrer any amb xifres oficials la taxa de creixement s’ha situat en el 0,44% esmentat, amb un increment absolut de 144 habitants, en passar dels 32.436 residents a 1 de gener de 2012 als 32.580 a 1 de gener de 2013. La xifra de població del padró continu a 1 de gener de 2014 és de 32.578. A l’apartat “1.2. Població per sectors territorials i barris” es mostren aquesta darrera xifra provisional en funció de la seva distribució per barris.

La població menor de 15 anys, que ha anant creixent any a any en la darrera dècada en termes absoluts i en termes percentuals, representa el 17,4% de la població total. L’increment en termes percentuals ha estat de 1,8 p.p., entre 2004 i 2013.

En el mateix sentit, en l’altre extrem de la piràmide d’edats, el grup de persones majors de 65 anys també augmenta any rere any en termes absoluts, i en termes relatius té tendència sobretot en els darrers 3 anys. S’havia mantingut en unes proporcions molt estables entre 11,3% i 11,4% des de 2006, però en els darrers tres anys ha augmentat un 1,5 punts percentuals. En el procés d’alentiment del creixement de la població ha guanyat pes la de més edat.

16

Com a conseqüència, el tercer gran grup de població, el que té entre 15 i 64 anys, ha tingut un descens percentual constant des del 73,4% de 2004 al 69,6% de 2013, és a dir, gairebé 4 punts percentuals.

En relació amb la distribució de la població segons gènere s’observen proporcions gairebé idèntiques en el grup de població més jove de 0 a 14 anys, al voltant de 8,8%-8,6%. El grup d’edat entre 15 i 65 anys mostra percentatges que no arriben al punt percentual de diferència entre homes i dones. El grup d’edat amb major diferència són els majors de 65 anys amb un 1,8 punts percentuals més de dones que homes, atès que hi ha un 30% més de dones en aquestes edats, mitjana de la darrera dècada, amb petites variacions al voltant d’aquesta proporció.

La piràmide de població de Barberà del Vallès (G1.2) presenta una distribució relativament jove, pel creixement continuat de la població en els darrers anys, encara que aquest s’ha esmorteït. El creixement s’ha donat més per moviment migratori, de curt o llarg recorregut, en els anys precedents, i aquests quan es donen corresponen majoritàriament a joves-adults, a excepció dels darrers tres anys en que ha tingut més pes el saldo natural, de fet explica bona part del creixement.

Entre la població resident el tram d’edat quinquennal més poblat és el que té entre 35 i 39 anys, per ambdós sexes. El gruix més important de població es concentra en les edats entre 30 i 49 anys. Els segueixen els grups al voltant d’aquestes edats, 25-29 i 50-64 i els menors de 5 anys.

Al gener de 2012 la població estrangera registrada al padró continu representava el 7,4%, dues dècimes per sota l’anterior. En el conjunt de la població activa, la proporció es situa al voltant del 8,2%, tot just per sobre la mitjana de la població global. Molt similar és la proporció entre la població en edats inactives joves, 8,5%, mentre a la població de 65 i més anys aquesta proporció és tant sols del 1,5%.


17

Fent el desglòs per grups d’edat:

− Entre la població més jove, 0-19 anys, els quatre grups quinquenals de població tenen una proporció de població estrangera al voltant del 8%-9%.

− En les edats joves–adults es concentra més la població estrangera resident. Els grups quinquennals entre els 20 i els 39 són els que igualen o superen el 10%, on el màxim és el 13,0% del grup 25-29 anys. Val a dir que en el darrer any aquestes proporcions han disminuït un punt percentual i escaig.

− Entre els 45 i 54 la proporció oscil·la al voltant del 5%.

− Per sobre els 55 anys i fins els 74 la proporció cau molt, al voltant del 3%-2%, i menys per sobre d’aquestes edats.

Moviment natural i migratori

A la darrera dècada els naixements van crèixer de forma constant d’es d’uns 290 a al 440, de 2003 a 2008, per desprès estabilitzar-se al voltant dels 400, de 2009 a 2011. En 2012 la xifra s’ha esmorteït una mica fins els 384 naixements.

Les defuncions van tenir una tendència similar de creixement però més esmorteïda, amb l’augment des d’uns 150 de 2003 als 200 de 2008. Des d’aleshores han oscil·lat entre els 175 i 200.

Atès que l’evolució de les defuncions és més estable els naixements han marcat la tendència del saldo natural. Aquest, doncs ha seguit, una evolució similar als naixements, tot augmentant de 2003 a 2008, de 144 a 241. Des d’aleshores s’ha mantingut en valors propers, 225-230, exceptuant 2012 on ha estat de 185, pel repunt de les defuncions a gairebé les 200 persones i la disminució dels naixements fins les 384.

En relació al moviment migratori interior, canvis residencials cap a o des de qualsevol altre municipi d’Espanya, els últims deu anys es poden dividir en tres subperíodes.

En el primer bienni, 2002-03, el saldo migratori interior va ser negatiu, en 101 persones anuals, fruit d’una immigració interior de 1.265, que era inferior a una emigració interior de 1.366. Aquests saldos migratoris interiors negatius, però, es van veure compensats per la migració exterior i el saldo natural (naixements menys defuncions), fent que tot i així augmentés la població.

18

En els següents sis anys, 2004-2009, els fluxos tant d’entrada com de sortida van augmentar, més els primers que els segons amb el que el saldo migratori va ser positiu cada any, 394 persones de mitjana, fruit d’una immigració interior de 1.822, superior a una emigració interior de 1.428.

En el darrer trienni amb dades oficials, 2010-2012, el saldo ha estat molt proper a zero, positiu en els dos primers anys, negatiu en el darrer, 2012.

Entre els moviment de la migració interior es pot diferenciar els corresponents a les migracions que es produeixen respecte la mateixa comarca, amb la resta de la província, amb la resta de Catalunya i amb la resta d’Espanya. Els dos primers, comarca i província, són els que apleguen bona part dels canvis residencials i per tant representen bona part del saldo migratori interior. El saldo positiu amb la resta de la província ha disminuït en els darrers anys de la mateixa manera que amb la resta de la comarca. De fet en 2012 el saldo negatiu de curt recorregut, amb la comarca (no compensant pel saldo amb la província com sí va passar en 2010) és el que ha marcat que el saldo migratori interior hagi sigut lleugerament negatiu, -33 persones.

Els saldos solen ser negatius encara que minsos a les dues altres destinacions/orígens, resta de Catalunya i resta d’Espanya. En 2012 han estat de 14 i -3, respectivament.

Tenint en compte les dades oficials de la migració interior, amb saldo negatiu, de -33 persones, i el saldo de la migració exterior, -7, el saldo migratori global hauria estat de -40. El saldo del moviment natural de 2012 va ser de 185 persones. El saldo resultant de l’agregació del moviment natural i el migratori, interior més exterior, seria doncs de 145 persones. No sempre coincideix exactament amb les xifres oficials del padró continu, 144 en aquest cas, tot i que són gairebé idèntiques.


19

En el període 2005-2009 el saldo del moviment natural contribuïa un 27% de mitjana a l’hora d’explicar el creixement global de la població (interval del 16%-36%), i el saldo migratori el restant 73%.

En el bienni 2010-2011 les proporcions es van gairebé invertir, 64% i 56%, respectivament, és a dir, va passar a tenir més pes el moviment natural en l’evolució de la població.

En 2012 fins i tot els saldos migratoris, exterior i interior, han esdevingut negatius, i el saldo natural positiu ha més que compensat el migratori, amb el que el global és positiu.

En els darrers dos anys s’ha anivellat l’emigració i la immigració, fent que prengui rellevància el saldo natural en el saldo global de la població.

Indicadors de població

Un indicador de població important el constitueix la població activa del municipi, és a dir totes les persones que treballen o busquen treball. A partir de la població activa es calculen altres indicadors com la taxa d’atur i la taxa d’ocupació. En funció de la metodologia d’estimació de la població activa consensuada amb la Diputació de Barcelona, per a l’any 2013 la població activa va retrocedir fins a les 17.723 persones, -0,5%.

20

La població potencialment activa és aquella que té entre 16 i 64 anys, ambdós inclosos, i que evoluciona de forma similar a la població total. En 2012 s’hauria mantingut força estable, reduint-se en la mateixa proporció que la població activa, -0,5%. A continuació es mostren indicadors de població basats en les dades del padró continu dels darrers anys (taula T1.5).

La taxa de natalitat en els últims deu anys ha tingut dos subperíodes marcats. En els primers sis anys ha tingut tendència creixent dels 10,7‰ als 14,4‰. Des de 2008 ha tingut tendència decreixent, fins 11,8‰. Aquests valors solen ser superiors als del conjunt de Catalunya, atès que és un indicador condicionat a l’estructura d’edats, relativament més jove a Barberà del Vallès que a Catalunya. Així mateix en el cas de Catalunya es va arribar a un màxim l’any 2008, en els darrers 20 anys, any a partir del qual ha retrocedit.

La taxa general de fecunditat, menys condicionada per l’estructura d’edats, indica el nombre de naixements en la població femenina entre 15 i 49 anys. Durant els darrers anys hi ha hagut un augment dels valors d’aquest indicador, partint dels 40 fills per cada 1.000 dones de mitjana en 2002-2005 s’ha passat a 49‰ de mitjana en el període 2006-2012. En el cas de Catalunya, que per la dimensió reflecteix millor les tendències, amb aquest indicador s’observa el canvi de tendència en la fecunditat que hi va haver en 2008.

La taxa de mortalitat del 2012 ha estat de 6,1 defuncions per cada 1.000 habitants, xifra just per sobre la mitjana 2003-12, que va ser de 5,8, període en que els valors s’han mogut des d’un mínim del 5,1‰ a un màxim del 6,5‰. La taxa específica de mortalitat infantil és sovint nul·la, la mitjana des de 2003 és del 2,6‰.


21

La taxa de joventut 15-24 és un indicador indirecte d’envelliment progressiu. S’ha anat reduint lentament en aquests deu anys des dels 14,6 als 9,3 joves de 15–24 anys per cada 100 habitants.

L’índex d’envelliment ha estat força més estable en els darrers anys tot i que ha augmentat. En els darrers anys havia oscil·lat entre els valors de 68 i 72 persones majors de 65 anys per cada 100 persones menors de 15, assolint en 2012 el màxim nivell en 75 per cada 100.

L’índex de sobreenvelliment mostra la proporció dels majors de 75 sobre els majors de 65, una taxa que també té tendència a créixer. Actualment, el 46% de la gent major de 65 anys en té més de 75. La proporció s’ha incrementat en gairebé 6 punts percentuals en onze anys. Si es segueix aquesta tendència de forma sostinguda com ho ha fet en els darrers nou anys, cap el 2020 la meitat de la població major de 65 anys tindrà més de 75 anys.

La “dependència” demogràfica té en compte el pes relatiu dels més joves, fins a 14 anys, i els de més edat, majors de 65 anys, respecte de la població amb edats centrals, 15-64 anys. Exceptuant que aquest grup inclou els de 15 anys, vindria a ser un indicador de dependència de la població en edats inactives respecte de la població potencialment activa. Aquest indicador té tendència a créixer. En 2013 aquesta xifra indica que per cada 100 habitants que tenen de 15 a 64 anys, 44 són menors de 15 anys o majors de 65, quan en 2003 eren 36 de cada 100. Quan el valor arribi a 50 voldrà dir que, aproximadament, per cada persona en “edat inactiva laboralment” n’hi hauria dues en “edat activa laboralment”.

22

1.2. Població per barris La població resident a Barberà del Vallès a 1 de gener de 2014 és de 32.553, un nombre gairebé idèntic d’habitants respecte d’una any abans. És una xifra ja aprovada per l’Ajuntament de Barberà del Vallès, que es publicarà al BOE a finals de 2014. La taula T1.6 aporta la distribució per barris a partir d’una xifra aproximada a aquesta esmentada.

Bona part de la població resideix al barri de l’Eixample – Can Llobet, el 35,3%. Una mica més de la meitat d’aquesta proporció té el barri del Casc Antic, amb el 18,9%. Els dos següents tenen poc més d’una quarta part de població del primer, el barri del Parc Europa, 10,9% i el de La Romànica, 9,1%. Els segueixen quatre barris que tenen entre el 7% i el 5%, de més a menys, el de Can Serra, el de l’Estació – Ca n’Esteper, Parc Central i Can Gorgs II. Finalment Can Gorgs, amb un 2,4%, tindria la meitat de dimensió de Can Gorgs II. Les posicions relatives, així com les proporcions, no han variat en el darrer any.

Les variacions de població són molt baixes any rere any en la majoria de barris, sobretot en aquells que tenen una estructura consolidada. El de Can Serra que havia aplegat alts creixements en anys precedents ara ja està força consolidat i ha passat el relleu al Parc Central i al Parc d’Europa. Aquest darrer ja és clarament el tercer barri amb més població, seguit del de La Romànica. El Parc Central i Parc Europa han tingut increments significatius de població en 2013, un 3,5% i 3,1%, respectivament. La resta de barris han oscil·lat amb variacions molt properes a zero, gairebé tots entre 0,4% i -0,9%, excepte el Barri de Can Gorgs, que hauria disminuït un 1,9%. Tot plegat, de forma conjunta, ha suposat una variació gairebé nul·la del nombre d’habitants residents.


23

Teixit empresarial 2

2. Teixit empresarial

2.1. Empreses i treballadors

Catalunya i Espanya

L’afiliació a la Seguretat Social va disminuir en 2013 a Catalunya [i Espanya] un 2,7% [3,1% en el cas d’Espanya] de forma similar a com ho havia fet en 2012 i doblant la taxa de 2011.

L’evolució dels afiliats al règim general i de la mineria del carbó en comparació amb la dels autònoms ha estat diferent globalment. Pel que fa als primers, que representan la majoria d’afiliats amb un 74%, la disminució ha estat més acusada que el global, un 3,4% [4,0%]. La disminució dels autònoms ha estat menor, un 1,3% [0,6%].

En termes sectorials el decrements han estat similars a Catalunya i Espanya, i els més grans han tornat a afectar a la Construcció, d’un 12,1% [12,0%]. Així mateix les disminucions han estat significatives a l’Agricultura, 5,6% [5,7%], i a la Indústria, 3,7% [4,2%]. En canvi la disminució als Serveis va ser poc significativa, 0,7% [0,7%].

En el desglós sectorial d’afiliats del règim general i dels autònoms mostra variacions similars, és a dir, tant entre els treballadors per compte aliè com per compte propi els que han disminuït més són els de la construcció, en menor mesura els de l’agricultura i la indústria, mentre els dels serveis la disminució ha estat al voltant de l’1% o inferior.

L’afiliació a la Seguretat Social permet la comparació amb territoris supramunicipals, de mesura de l’evolució del nombre d’empreses1

1 Empresa: a efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entén com a empresa qualsevol centre de cotització a la Seguretat Social amb un treballador assalariat o més. Els autònoms o empreses sense treballadors assalariats es compten a banda.

, de treballadors assalariats i d’autònoms, si més no, amb una periodicitat trimestral. En aquest sentit és aquesta la font d’informació que fem servir en aquest capítol com a indicador de l’evolució de l’economia sectorial.


25

26

L’afiliació a la seguretat social mostra també una estabilització de l’ocupació, en aquest cas amb una variació lleugerament negativa, -0,3%, tenint en compte tots els assalariats i els autònoms conjuntament.

Fent el desglossament d’afiliats en assalariats i autònoms, les variacions han estat així mateix molt properes a zero, del -0,4% i 0,3%, respectivament, amb la perspectiva interanual. Així doncs sembla que s’ha deixat enrere els valors intensos de reducció des del quart trimestre de l’any. És així des d’aquest trimestre i no els anteriors perquè fins setembre les taxes de variació eren clarament negatives, superant el 2% i 1% en el cas d’assalariats i autònoms.

Fent una breu retrospectiva en el cas dels autònoms l’evolució de les variacions va ser positiva fins a desembre de 2008. En començar 2009 es produí una forta baixada fins a igualar-se a finals de 2009 amb empreses i assalariats, al voltant de -5% esmentat per a cadascun dels ítems. Des d’aleshores les taxes van tendir a 0, però en 2012 var ser de nou força negatives, tornant al 2,0% de disminució. Ara però, per primer cop des de 2008 les taxes de variació interanual dels autònoms ha esdevingut positiva, i en el cas d’empreses i els assalariats d’aquestes, tot i que encara són negatives tendeixen a zero.

En relació al quocient d’assalariats per empresa s’ha mantingut en 9,4, mostrant que empreses i assalariats han variat en gairebé idèntica proporció: -0,4% i -0,5%.

Vallès Occidental

Les tendències del Vallès Occidental han estat gairebé idèntiques a les de Catalunya, concretament idèntiques en termes tant d’evolució de les empreses i dels assalariats com dels autònoms. En aquest darrer cas la variació ha estat més positiva.

Les taxes negatives registrades per al final de 2010 ja havien estat més “suaus” que per als mateixos trimestres del 2009, però en 2012 havien tornat a ser força negatives. En la mateixa línia que al conjunt de Catalunya, les variacions d’empreses i assalariats han estat lleugerament negatives, -0,3% i -0,9%, podent parlar gairebé d’estabilització. De la mateixa manera els autònoms han tingut un repunt positiu, més intens en el cas de la comarca que al conjunt de Catalunya.

En anteriors époques de crisi recents el treball autònom era un refugi per a l’ocupació assalariada que es quedava a l’atur. Actualment les tendències d’organització de l’economia (terciarització, outsourcing, etc.), el suport a l’emprenedoria, etc., el treball autònom ja representa una part substancial de l’economia productiva. En aquest sentit, malgrat també les variacions interanuals eren també negatives entre els treballadors autònoms en els darrers trimestres, l’any tanca amb una variació significativament positiva, 1,2%, apuntant a un possible canvi de tendència.

Pel que fa al quocient d’assalariats per empresa s’ha mantingut força semblant en 2013 (Taula 2.2) com a reflex que han disminuït gairebé en la mateixa proporció empreses i assalariats.

Barberà del Vallès

La tendència en l’evolució de treballadors assalariats, empreses i treballadors autònoms a Barberà del Vallès ha estat similar al que ha succeït a la comarca i Catalunya, amb valors molt propers a zero. No han tingut el mateix sentit, atès que la variació global de l’any ha


27

estat positiva, encara que minsa, en empreses i treballadors assalariats, +0,2%, i tan sols d’un -0,1% en el cas dels autònoms. Es trenca la tendència negativa dels anys precedents. En el cas d’empreses es pot parlar d’estabilització del nombre, com en els dos darresrs anys. En el cas dels assalariats és on es pot parlar de trencament realt de la tendència negativa, i així mateix ha succeït amb el nombre total d’assalariats.

Les 1.242 empreses que cotitzen a finals de 2013 a Barberà del Vallès és gairebé com la xifra més baixa en un desembre en els últims anys, que s’assolí en 2012. Si 2012 havia estat un any “estable” en termes d’empreses però encara de disminució de treballadors, en 2013 hi ha hagut estabilitat d’ambdues variables. Si més no l’augment del 0,2% en ambudes és millor que els valors entre -0,3% i -0,9% de Catalunya i del Vallès Occidental, també en empreses i treballadors assalariats.

28

De forma concreta el nombre d’assalariats amb que ha finalitzat 2013 ha estat de 14.653 treballadors, més que els 14.617 de 2012. En aquest cas les variacions també han estat molt similars, lleugerament positiva a Barberà del Vallès i lleugerament negativa al nostre entorn, comarca i Catalunya. Les variacions anuals tenien signe negatiu des del primer trimestre de 2008, aprofundint a la davallada en 2009). Els valors d’assalariats i empreses dels darrers trimestres de 2008-2010 eren els valors trimestrals més baixos de cadascun dels anys. Des d’aleshores no ha estat així, en el darrer trimestre s’ha gairebé compensat la disminució dels primers trimestres de l’any en 2011 i 2012, mentre en 2013 la tendència ha estat diferent.

En el cas dels autònoms, el desembre de 2012, la xifra s’ha situat en els 2.053, xifra gairebè idèntica a la de fa un any amb el sembla que s’ha aturat el decreixement. De fet al juny la xifra va ser idèntica a la del juny passat.

La dimensió mitjana de les empreses havia disminuït al llarg de l’any per acabar al desembre amb el mateix valor que com començà l’any, 11,8 assalariats per empresa en el cas de Barberà del Vallès. Així mateix a Catalunya s’ha tancat l’any amb el mateix valor que com va començar, 9,4 i en el cas del Vallès Occidental ha disminuït lleugerament fins els 10,5 atès que la disminució d’assalariats, tot i que d’un valor baix, ha estat superior a la d’empreses. La dimensió mitjana de les empreses situades a Barberà del Vallès segueix sent, doncs, superior a la del conjunt del Vallès Occidental i Catalunya, amb certa tendència


29

a igualar-se, en tot cas amb alts-i-baixos a nivell municipal. En aquest sentit s’observa una disminució clara en la dimensió mitjana de els empreses a Barberà del Vallès des de 2009. Des dels 13,0 assalariats per empresa als 11,8 actuals.

El pes relatiu dels assalariats a Barberà del Vallès respecte de la comarca a l’any 2013, representa un 5,7%, en el cas de les empreses afiliades representen el 5,1% del conjunt de la comarca i en el cas dels autònoms el 3,5%. Són proporcions molt similars i estables a la dels darrers anys, amb una certa propensió a augmentar en el cas de les empreses. Tot i observar la variació dels darrers cinc anys les proporcions han variat molt poc:

- Ha augmentat 0,3 punts percentuals en el cas d’empreses,

- ha disminuït 0,1 punts percentuals en el cas dels assalariats, i

- ha disminuït 0,1 punts percentuals en el cas dels autònoms, és a dir, el pes relatiu del teixit empresarial del municipi a la comarca és gairebé idèntic al de desembre de 2008.

Dimensió de les empreses

A Barberà del Vallès les petites empreses, fins a 50 treballadors, representen el 96,4% del total d’empreses, i agrupen el 48,6% dels treballadors. Des de que començà la crisi la

30

proporció d’empreses ha augmentat 1 punt percentual, però ha baixat 3 p.p. el pes que representa en termes de treballadors.

Les mitjanes empreses, de 50 a 250 assalariats, tan sols representen el 3,1% del total i agrupen el 25,8% dels assalariats. Han guanyat pes respecte les petites empreses en el darrer any.

Les grans empreses, més de 250 assalariats, representen el 0,6%, com al començament de la crisi quan representaven el 0,5%. Tot i això apleguen el 25,6% dels assalariats, proprorció que ha augmentat des del 19,4% que representaven a finals de 2007.

Les empreses grans tenen un pes similar a Barberà i la comarca en termes d’empreses, 0,6% i 0,5%, i gairebé quatre punts de diferència en termes d’assalariats a favor de la comarca, amb un 30,1%, per 25,6% al municipi. Les empreses mitjanes també tenen pesos similars, i com a conseqüència, les petites també.


31

2.2. Sectors d’activitat

2.2.1. Grans sectors d’activitat La davallada del sector de la construcció en els darrers anys ha intensificat la terciarització de l’economia en el sentit que, tot i disminuir la dimensió del sector serveis, ho ha fet molt menys que la citada construcció. Potser que en un any puntual la indústria guanyi pes relatiu més que els serveis, com va succeir en 2011, però en 2012 va tornat a disminuir més la indústria que els serveis. En tot cas al parlar en termes de terciarització ho fem en termes de tendència, perquè en 2013, com a exemple els assalariats dels serveis es van mantenir, disminució d’un 0,8%, mentre a la indústria es recuperaven un 3%.

Centrant-nos en 2013, a desembre les empreses del sector serveis representen el 80,2% a Catalunya. La mateixa proporció en el cas del Vallès Occidental és set punts percentuals (p.p.) menor, 73,2%, i alhora el percentatge a Barberà del Vallès també es menor respecte la comarca en altres sis punts i mig, 66,7%. En els tres àmbits territorials, doncs, les empreses del sector serveis són les que tenen una proporció més elevada en el conjunt d’empreses de tots els sectors. En els tres territoris la proporció ha augmentat respecte dotze mesos enrere, entre 0,7 p.p. i 1,1 p.p.

La relació és inversa a la indústria. És a Barberà del Vallès on la proporció d’empreses és més elevada amb un percentatge del 26,2%, aquesta proporció és menor en el conjunt de la comarca amb un 17,3% i a Catalunya amb un 10,4%. S’han mantingut estables aquestes proporcions. On més ha variat és a Barberà del Vallès, on ha pujat 3 dècimes.

A nivell de Catalunya els assalariats dels serveis representen el 78,2% del total de treballadors, a nivell de comarca el 70,3% i a Barberà del Vallès el 50,3%, proporcions que han augmentat unes dècimes de punt a la comarca i Catalunya i han disminuït mig punt, atès que ha augmentat més la proporció d’assalariats de la indústria. Així doncs Barberà del Vallès és el territori d’aquests tres amb menys presència de treballadors en el sector serveis, amb la meitat de treballadors respecte el total. La important presència industrial del municipi fa que aquest sector agrupi el 47,5% del total de treballadors.

El pes de les empreses industrials a Barberà del Vallès supera en 15 punts percentuals al pes que representen a Catalunya i 9 p.p. al del Vallès Occidental. En relació amb els assalariats d’aquest mateix sector la diferència territorial és de 30 p.p. en relació a Catalunya i 22 p.p. en relació al Vallès Occidental.

32

La distribució dels autònoms per sectors d’activitat no respon un factor territorial, atès que és una variable lligada a la població resident, no tant a una qüestió de localització de l’activitat. Les diferències són mínimes, i es poden veure a vegeu G2.13. Només hi ha una diferència rellevant, és el cas del pes relatiu dels treballadors dels sector primari, que és significatiu a en el conjunt de Catalunya, 4,7%, però poc rellevant a Barberà del Vallès i Vallès Occidental.

El sector d’activitat que aplega més empreses és el dels serveis, amb 828 empreses, en segon lloc la indústria, amb 326 empreses. Aquests dos sectors tenen 7.366 i 6.953 assalariats, respectivament. Aquesta nova distribució on el número d’assalariats en el sector serveis és més elevat que a la indústria té el seu inici a l’any 2005, tendència que va augmentant progressivament. També ha augmentat en els darrers anys el pes que aquests dos sectors representen a nivell d’assalariats en el municipi. Així, el conjunt de treballadors del sector serveis i industrial ha pujat 5 punts percentuals des del 92,9% de 2007 al 97,7% de 2013, procés ajudat per l’ajust important que s’ha produït a la construcció. En termes d’autònoms representen el 85,5%, atès que que hi ha més autònoms de la construcció respecte el total d’autònoms, que no pas en termes d’assalariats.

Els treballadors autònoms en la seva gran majoria també pertanyen al sector serveis 1.554, a diferència del que succeeix amb els treballadors assalariats, la construcció és el segon sector amb número d’autònoms amb 294 treballadors per compte propi. Finalment, el sector amb menys pes és la indústria amb 201 treballadors. L’agricultura en té tan sols 4.

L’evolució de les empreses de Barberà del Vallès ha sigut gairebé nul·la amb un augment de 2 empreses. S’ha distribuït amb -17 a la construcció, augment de 4 a la indústria i de 15 als serveis.

La variació dels assalariats en 2013 és de signe positiu a la indústria a Barberà del Vallès, +3,1%, com a fet més destacable, amb variacions de signe negatiu en el cas de la comarca i Catalunya (G2.15).


33

En el cas dels d’autònoms hi ha variacions de diferent sentit segons el sector. Són positives sobretot als Serveis en els tres territoris i negatives a la Construcció i a la Indústria. (G2.16).

2.2.2. Pes de les seccions d’activitat En el conjunt de Catalunya, sis de les vint-i-una seccions d’activitat econòmica apleguen més del 5% de les empreses: es tracta del comerç a l’engròs i al detall amb un 27%; a distància tres seccions al voltant del 10%, l’hostaleria, les indústries manufactureres, i la construcció; les activitats professionals i tècniques, un 8%; i els altres serveis un 6%.

Són les mateixes seccions que un any enrere i ocupen exactament les mateixes posicions: i la construcció ha perdut pes, al voltant d’1 punt percentual. Aquest grup d’activitats representen el 70,3% de totes les empreses amb assalariats, com un any enrere. Altres set seccions d’activitat agrupen cadascuna d’elles entre el 2% i el 5% de les empreses, de més a menys el transport i emmagatzematge, les activitats administratives i auxiliars, les activitats sanitàries i serveis socials, les activitats immobiliàries, l’educació, la informació i comunicacions, i les activitats de les llars.

En el cas de les seccions que agrupen més assalariats, aquestes no estan tant concentrades en 6, sinó en 8. Les que apleguen més d’un 5% són: comerç a l’engròs i al detall 18%, indústries manufactureres 16%, activitats sanitàries i serveis socials 10%, activitats administratives i auxiliars 8%, administració pública i ss obligatòria 7%, hostaleria 7%, educació 6%, activitats professionals i tècniques, també un 6%. Entre aquestes vuit apleguen el 77,8% i, per tant, les altres tretze tant sols el 22,2%.


35

36

Els autònoms encara estan concentrats en menys seccions d’activitat. Les dues seccions amb més treballadors per compte aliè apleguen el 37%, el comerç a l’engròs i al detall i la construcció, amb el 24,5% i 12,9%, respectivament, respecte el total. La resta d’activitats per sobre el 5% es troben amb un pes relatiu entre el 7% i el 10%. De més a menys pes relatiu són: l’hostaleria, les industries manufactureres, les activitats professionals i tècniques, el transport i l’emmagatzematge i els altres serveis.

En l’àmbit municipal, s’observa una estructura productiva més industrial i una major especialització en determinades indústries que a Catalunya. Tot i així, en termes absoluts el sector predominant a Barberà del Vallès ja és el sector serveis (G2.11 a G2.13).

A Barberà del Vallès 2 de les 21 seccions d’activitat apleguen el 72,7% dels assalariats. Aquesta concentració es deu a que una de les seccions, indústries manufactureres, 47,0% aplega diversos tipus d’activitat. L’altra és el comerç, 25,7%, que aplega el comerç a l’engròs, al detall, i els intermediaris del comerç.

Les dues seccions amb més empreses coincideixen amb les que aglutinen major número d’assalariats. En primer lloc, el comerç a l’engròs i al detall amb un 29,2% de les empreses i en segon lloc, les Indústries manufactureres amb un 25,9%, que entre ambdues sumen el 55,2%.

També trobem quatre seccions importants en número d’empreses, que aglutinen el 5% o més de les empreses totals: l’hosteleria i la construcció, cadascun amb un 7%, el transport i emmagatzematge, un 7%, i les activitats professionals i tècniques, amb el 5%.

Es troben diferències importants entre el pes d’assalariats i empreses. On destaca més és a les indústries manufactureres amb un 25,9% de les empreses i un 47,0% dels treballadors, el que mostra una alta dimensió mitjana d’aquestes. En l’altre extrem a la construcció, amb un 7,1% d’empreses i 2,3% d’assalariats, mostra una dimensió relativament baixa de les empreses. Igual succeeix a l’hostaleria, amb un amb un 7,3% d’empreses i només el 2,6% dels assalariats. Aquests dos últims casos destaquen per l’alt pes relatiu que representen entre els autònoms.

2.2.3. Evolució de les seccions d’activitat

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (A)

Sense empreses amb assalariats localitzades al municipi i nombre d’autònoms poc rellevant.

Indústries extractives (B)

Sense empreses amb assalariats localitzades al municipi, ni autònoms.

Indústries manufactureres (C)

La indústria alimentària, begudes i tabac ha recuperat taxes de variació positives des dels primers trimestres de 2013, tan en termes d’empreses com d’assalariats, tancant l’any amb increments al voltant del 15% en ambdues variables. En termes de treballadors assalariats s’han recuperat a final d’any el nombre que hi havia a principis de 2011.


37

A les indústries del tèxtil, de la confecció i del cuir i calçat en global, mentre el nombre d’empreses s’ha recuperat i ultrapassat els valors de 2011 i 2012, el nombre de treballadors es manté estable. En el cas dels autònoms s’ha recuperat el nombre que hi havia tres anys enrere.

Entre les indústries del moble, fusta i suro, cistelleria i esparteria ha continuat disminuïnt el nombre d’empreses i treballadors. Tot iaixí sembla que en 2013 s’ha esmorteït aquesta baixada, sobretot en el cas dels assalariats, amb quatre trimestres seguits on la xifra s’ha mantingut estable.

En 2011 i 2012 era estable el nombre d’empreses i assalariats a les indústries del paper, arts gràfiques i reprodució de suports enregistrats. En 2013 es tanca l’any amb un nombre molt similar d’empreses que un i dos anys enrere, tot i que al llarg del període havien disminuït. En el cas dels assalariats, però, en 2013 s’han incrementat un 10% després de dos anys, si més no, d’estabilitat.

38

La indústria química i farmacèutica ha acabat l’any amb una taxa positiva de variació de les empreses, però no ha recuperat els valors absoluts de 2011. Pel que fa als treballadors per compt d’altri en 2012 i 2013 s’ha estabilitzat el nombre, amb variacions mínimes, encara que negatives.

Ha estat molt estable el nombre d’empreses cotitizants de la fabricació de cautxú i matèries plàstiques en els darrers tres anys. Els assalariats, però, han tingut taxes negatives en aquests darrers tres anys, amb reducció significativa del seu nombre.

Ja fa dos anys que és estable el nombre d’assalariats de les indústries de fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips. La variació del nombre d’empreses amb assalariats, per contra, ha estat lleugerament negativa.


39

El nombre d’empreses de la fabricació de maquinària i equips fa tres anys que oscil·la al voltant de 40. També el nombre d’assalariats s’ha mantingut força estable al llarg d’aquests tres anys just per sota o al voltant dels 500.

Els sectors de fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, els de materials i equips elèctrics, els de vehicles de motor, remolcs, els d’altres materials de transport, i altres manufactures, amb nombre poc rellevant d’empreses, que no permer fer anàlisi per motius de font d’informació.

Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (D)

Amb nombre poc rellevant d’empreses, que no permer fer anàlisi per motius de font d’informació.

Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació (E)

Amb nombre poc rellevant d’empreses, que no permer fer anàlisi per motius de font d’informació.

Construcció (F)

Han estat constants les taxes de decreixement tant d’empreses, assalariats com autònoms de la construcció d’immobles i de la construcció d’obres d’enginyeria civil en els darrers dos anys. Han esta més rellevants les disminucions en el cas dels treballadors per compte d’altri.

40

En el cas de les activitats especialitzades de la construcció, lligades a les anteriors, l’evolució ha estat força similar, amb taxes de variació negatives, si més no, en els darrers dos anys. La tendència en aquestes activitats no mostra perspectives que a curt termini canviï.

Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes (G)

Ha finalitzat 2013 amb taxes de variació positives tant en empreses, assalariats com autònoms en les activitats específiques de venda i reparació de vehicles. En el cas dels assalariats la taxa positiva ha compensat la disminució que hi hagué en 2012. En les tres variables el nombre absolut és superior al que hi havia el desembre de 2011.

Pel que fa referència a les activitats més genèriques de comerç a l’engròs i intermediaris han disminuït en 2013 el nombre d’empreses i assalariats, un 6% i escaig, que en el cas dels assalariats ja s’afegeix a la disminució, en la mateixa proporció, en 2012. Per contra el nombre d’autònoms augmentà un 10%, compensant la caiguda, 5%, de 2012.


41

Pel que fa a les empreses amb assalariats de comerç al detall, van tancar 2013 amb un repunt positiu, després que en 2012 i primers trimestres de 2013 encara tingueren taxes trimestrals interanuals negatives. El nombre d’assalariats té puntes a finals d’any. El cert és que tant al desembre de 2012 com desembre de 2013 s’observa un nombre d’assalariats superior al de dotze mesos enrere. En el cas dels autònoms les taxes de variació han estat negatives, encara que amb valors baixos, tancant l’any amb -2%.

Transport i emmagatzematge (H)

Desprès de l’augment de 2012 i la disminució de 2013, les empreses de transport han tornat al mateix nombre absolut que dos anys enrere. No així el nombre d’assalariats, que si bé en 2012 s’havia mantingut el nombre ha patit una significativa disminució en 2013.

Tan sols el nombre d’autònoms ha crescut lleugerament en els darrers dotze mesos, 1%, després que 2012 tinguessin una lleugera disminució, 2%.

42

A diferència de les activitats de transport, les d’emmagatzematge, les afins i les activitas postals han tingut taxes de creixement interanual positives en els dos darrers anys, més en 2012 que en darrer any.

Hostaleria (I)

Amb alts i baixos hi ha el mateix nombre d’empreses de l’hosteleria que dotze mesos enrere. Tant assalariats com autònoms s’han mantingut gairebé en el mateix nombre, -1%. El nombre d’autònoms també s’havien mantingut gairebé al mateix nivell, -1%, en 2012. Val a dir que 2012 havia esta un bon any pel nombre d’empreses i d’autònoms, 7%-8%.

Informació i comunicacions (J)


43

El grup d’activitats d’informació i comunicacions en conté diverses, entre elles les que tenen més presència a Barberà del Vallès són les d’edició, i les de serveis de tecnologies de la informació. En conjunt les empreses van augmentar un 6%, com en 2012. Per contra els assalariats van disminuir, en la mateixa proporció, en cadascun dels darrers dos anys. El nombre d’autònoms, que és una desena part dels assalariats, ha tingut una variació positiva en 2013, del 6%, compensant la disminució de l’any anterior.

Les següents activitats tenen un nombre poc rellevant d’empreses i/o assalariats, o bé són sectors poc homogenis:

- Activitats financeres i d'assegurances (K)

- Activitats immobiliàries (L)

- Activitats professionals, científiques i tècniques (M)

- Activitats administratives i serveis auxiliars (N)

- Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria (O)

Educació (P)

El nombre d’empreses d’educació amb assalariats han oscil·lat entre les 17 i les 22 en els tres darrers anys. El nombre d’assalariats, però, va disminuir força en 2011 i 2012, mentre s’han estabilitzat en 2013, acabant l’any amb el mateix nombre de treballadors que 12 mesos enrere.

Les següents activitats tenen un nombre poc rellevant d’empreses i/o assalariats, o bé són sectors poc homogenis:

- Activitats sanitàries i de serveis socials (Q)

- Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (R)

- Altres serveis (S)

- Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi (T)

- Organismes extraterritorials (U)

44

2.3. Especialització productiva

Introducció

L’índex d’especialització productiva és una mesura de concentració d’activitats en un territori determinat. Serveix per a contrastar si el pes d’una activitat econòmica en un territori, per exemple un municipi, és similar al pes de la mateixa activitat en el conjunt d’un altre territori, per exemple comarca o Catalunya. Com més elevat sigui el valor obtingut, més especialització relativa tindrà el territori seleccionat en l’activitat de la qual es tracti i, en sentit contrari, com més petit sigui, menys especialització relativa. En aquest capítol s’ha calculat l’especialització productiva dels diversos sectors de Barberà del Vallès en relació al conjunt de Catalunya i en relació a la mitjana comarcal, a partir dels afiliats a la seguretat social, assalariats més autònoms.

L’indicador d’especialització productiva a nivell municipal és només un índex de concentració d’activitat del que no es pot desprendre l’existència d’un clúster o districte industrial. Caldria tenir en compte també com a mínim la dimensió en termes absoluts del propi sector, de si els municipis propers també tenen una alta concentració en els mateixos sectors, de si respon a una xarxa d’empreses que realitzen les mateixes activitats o similars o bé es tracta de poques grans empreses aïllades, etc.

Així mateix, per avaluar els valors de l’índex d’especialització en aquest apartat cal tenir en compte, doncs, que l’índex d’un sector a Barberà del Vallès serà gran quant més gran sigui la proporció de treballadors del sector X respecte el total de treballadors locals. I alhora serà més gran quant més petita sigui la proporció de treballadors del mateix sector X a Catalunya respecte el total de treballadors a Catalunya.

Índexs d’especialització productiva al municipi

Es poden considerar com a relativament especialitzats aquells sectors amb un índex igual o superior a 1,25, però en destaquem els que superen els que dupliquen (índex >= 2).

Els 10 sectors amb major especialització productiva a Barberà, amb un índex aproximat entre 5,1 i 3,0, de més a menys, excepte el primer que té un índex de 60, són:

- Indústria del cuir i del calçat, - Cautxú i matèries plàstiques, - Indústries del paper, - Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats, - Indústries químiques, - Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària, - Fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, - Indústries manufactureres diverses - Fabricació de maquinària, i - Edició.

Amb una especialització entre 2,5 i 2,0 trobem:

- Fabricació de mobles, - Reparació i instal·lació de maquinària i equips. - Indústries de productes alimentaris.


45

En la majoria de casos es tracta d’empreses industrials, el que mostra una especialització del municipi en activitats industrials. Així, per contra, mostra una menor especialització de les activitats dels serveis.

A la taula següent es pot veure en quina mesura estan especialitzades respecte el Vallès Occidental, a més de Catalunya.

Amb un índex d’especialització menor, entre a 2,0 i 1,5, entre especialitzades i bastant especialitzades trobaríem les activitats de:

- Activitats jurídiques i de comptabilitat, - Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs - Emmagatzematge i afins al transport, - Indústria de la fusta i el suro, excepte mobles.

En alguns dels anteriors casos una especialització relativa de Barberà respecte Catalunya no implica que ho estigui respecte la comarca o que no ho estigui tant. Com a exemple, la fabricació de productes metàl·lics i la metal·lúrgia. Això és indicatiu d’una presència important d’aquestes activitats tant a Barberà del Vallès com a altres municipis de la comarca, respecte a la presència dels mateixos sectors al conjunt de Catalunya, el que és indicatiu d’una concentració d’empreses del mateix sector.

De la mateixa manera que amb els sectors amb relativa especialització, cal tenir diverses consideracions alhora de valorar els sectors on el municipi no està relativament especialitzat.

D’una banda aquest segon grup inclou activitats on el municipi no està especialitzat i altres sectors que més enllà d’això no existeixen en el nostre territori. En aquest segon cas

46

trobaríem activitats com, per posar tres exemples diferents: pesca i aqüicultura, indústries del tabac, o transport marítim o aeri. Entre les que sí existeixen però amb molt baixa dimensió, activitats de seguretat i investigació, recerca i desenvolupament i serveis d’informació. Unes i altres no apareixen a la següent continuació a la taula T2.10.

Altres activitats on Barberà del Vallès no està relativament especialitzat són, per exemple, l’Educació i la Sanitat. Aquí cal tenir en compte un factor important, la no existència d’establiments universitaris o establiments hospitalaris. Això fa que, amb un indicador basat en la comparació amb un territori superior com la comarca o Catalunya, els valors de concentració d’aquestes activitats al municipi siguin tant baixos. Per contra es pot donar el cas que a Barberà hi hagi un establiment industrial o logístic i les oficines de l’empresa a Barcelona, i que els treballadors de l’empresa estiguin tots atribuïts a Barcelona. Això faria que l’índex d’especialització real d’aquest del sector al municipi fos més gran que el que reflecteixen les dades. Per uns motius i altres cal tenir molt en compte aquestes precaucions a l’hora de valorar els índexs d’especialització a nivell local.

Els gràfics de la pàgina següent mostren els tretze sectors amb l’índex superior a 2 a Barberà del Vallès. Indica que el pes relatiu del sector al municipi com a mínim duplica el


47

que aquest mateix sector té en el conjunt de Catalunya. També es mostren quins índexs tenen aquests sectors pels municipis de la comarca.

S’hi poden diferenciar sectors amb alta especialització a Barberà, sempre parlant en relació a Catalunya.

En relació als sectors on està especialitzat Barberà i parlant respecte els altres municipis de la comarca on també l’índex és com a mínim 2, es pot dir que:

- Hi ha sectors especialitzats en fins a 5 municipis, inclòs Barberà del Vallès, és el cas de la indústria del Cuir i del calçat, del Paper, de l’Edició, i de Productes alimentaris, i Manufactures diverses.

- i alta especialització a si més no un terç de la comarca, 7 a 10 municipis, a les activitats de Cautxú i plàstics, Químiques, Arts gràfiques, Productes informàtics, electrònics i òptics, la fabricació de Mobles, i la Reparació i instal·lació de maquinària i equipament.

- i alta especialització generalitzada a la meitat de municipis de la comarca, 12 o més, com la Fabricació de productes metàl·lics i maquinària, i la de Maquinària i equips.

Els municipis amb especialització productiva en un determinat sector són aquells acolorits als gràfics següents (G2.21).

48

G2.47. Sectors d’activitat de Barberà del Vallès amb especialització productiva respecte Catalunya major que 2. Comparació amb municipis del Vallès Occidental. 2013 Indústria del cuir i del calçat

(Barberà del Vallès)

Fabricació prod. de cautxú i matèries plàstiques

Indústries del paper

Arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

Indústries químiques

Fabricació prod. metàl·liccs, excepte maquinària i equips

Productes informàtics, electrònics i òptics

Manufactureres diverses

Maquinària i equips

Edició

Fabricació de mobles

Reparació i instal·lació de maquinària i equips


49

Indústries de productes alimentaris

50

Mercat laboral 3

3. Mercat laboral

3.1. Contractació laboral

Entorn supramunicipal

En el darrer any es van signar a Catalunya 2.160.954 contractes de treball, el que ha suposat un augment de 1,6%, similar al 0,9% de l’increment de la contractació al Vallès Occidental.

En ambdós territoris el comportament de la contractació indefinida ha estat negatiu i el de la la temporal positiu, a l’inrevés del que va succeir en el passat exercici. Mentre a Catalunya les variacions han estat del -18,0% i 4,6%, respectivament, a la comarca han estat -16,5% i 3,8%.

La taxa d’estabilitat de la contractació nova (inversa de la taxa de temporalitat) ha tornat a reduir-se en ambdós territoris, tornant als valors de 2011, del 13,4% al 10,9% a Catalunya, i del 14,5% al 12,0% al Vallès Occidental. Es mantenen en xifres destacadament baixes.

La conjuntura local

La contractació laboral es manté en nivells molt baixos, per sota dels dos anys anteriors, i just al nivell de 2009. En 2012 s’han formalitzat 12.977, un 14,4% més que en 2012

Aquest nivell de contractació està per sobre dels darrers quatre anys però lluny dels del període 2004-07, però de fet en 2013 s’han realitzat tants contractes com en 2003, això sí, amb menor proporció d’indefinits. Sense oblidar el període en que ens trobem, amb una perspectiva de 10 anys s’observa com és el 5è any en nombre de contractes laborals. Amb les dades de contractació de 2013 no es pot concloure que hi hagi una recuperació parcial del nombre de contractes. Tampoc les expectatives, la dimensió de la població activa, etc. no són les mateixes ara que en 2003, quan el nombre de contractes era similar, amb menys població activa.


51

Seria desitjable assolir un punt mitjà, contractació anual al voltant dels 15.000, xifra que es troba just per sobre la mitjana dels darrers 10 anys, però que fos més sostinguda, i sobretot, amb una més alta proporció de contractes estables.

El comportament de la contractació indefinida i temporal ha estat diferent, i contraria a la de l’exercici anterior. La contractació indefinida assolida l’any 2013 va ser de 1.524, 19 contractes per sota la xifra de l’any precedent, -1,2%. Per contra, els contractes temporals registrats, 11.453, superen ampliament els de l’exercici anterior en 1.654, +16,9%.

La xifra de contractes indefinits s’ha mantingut prop de la mitjana dels anteriors quatre anys, 2009-2012, que va ser de 1.515. La taxa d’estabilitat dels nous contractes s’ha situat en el 11,7%, més baixa encara que en qualsevol dels quatre anys esmentats. S’ha produït en un context de baixa activitat, en el qual però sembla que aquesta repunti, fent que augmentint els contractes temporals però encara no hi hagi prou confiança pel repunt de la contractació indefinica. S’observa, però, que la taxa actual està en una proporció molt semblant a la de 2005, i no gaire inferior a la de 2003 a 2006, per exemple, en plena fase de creixement econòmic. En aquest període de confiança en la inversió, hauria d’haver estat lligada a la confiança en la contractació de forma estable. Això mostra que la proporció d’indefinits i temporals es deu a factors que van més enllà del cicle econòmic, molt dependents del marc legal de relacions laborals, de la temporalitat de sectors importants de l’economia espanyola, turisme i construcció, per posar dos exemples.


53

Els contractes de durada determinada han estat els més nombrosos durant el 2013, més de la meitat del total, 60,9%, en front dels de durada indeterminada, 27,3%, i dels indefinits, 11,7%.

Desglossant els de durada determinada en períodes, els de fins a 1 mes de durada són els més nombrosos, representant el 39,9% respecte el total. Seguidament, es posicionen els de durada determinada d’1 a 3 mesos, amb el 10,5%, i tot seguit els de 3 a 6 mesos, amb un altre 8,0%. Així, doncs el nombre de contractes és inversament proporcional a la durada dels mateixos. Això, que sempre és així, s’ha anat aguditzant des de 2009, i més encara en 2013, de tal manera que estimant una durada mitjana per cada tram de durada es pot concloure que el darrer exercici és dels darrers 10 on la durada mitjana dels contractes temporals és la més baixa, més encara que en 2010-2012.

El gènere, l’edat, la modalitat, els sectors i l’ocupació de la contractació

L’evolució ha estat positiva tant per dones com per homes en 2013, amb valors no molt llunyants de la mitjana, 14,4%. En el cas dels homes l’increment ha estat més gran, 18,4%, que en el de les dones, 9,9%.

En l’històric del diferencial de contractació per gènere, en el període 1999-2003 aquest es movia entre 7 i 9 punts percentuals (p.p.) en favor dels homes. En 2004 la diferència va minvar a 3 p.p. i ja en el 2005 la contractació de les dones va ser major a la dels homes, encara que fos un 1 p.p., el que no succeïa si més no des de 1998.

El 2006 tornen a ser els homes els més contractats amb 6 p.p. de diferència mentre en el trienni següent, 2007-2008, la contractació femenina va ser més elevada, entre 2 i 8 p.p. En els darrers cinc anys, 2009-2013, ha tornat a ser el contrari, entre 5 i 10 p.p. més en el cas dels homes.

En els anys en que hi ha hagut més contractació laboral a dones, la majoria de contractes indefinits han tingut com a destinataris els homes.

Si tenim en compte el total de contractes indefinits, en 2013 el 57,2% van ser signats per homes i l’altre 42,8% per dones. Això implica un diferencial de catorze punts percentuals entre ambdós gèneres (vegeu gràfic 3.4).

En funció de la tipologia de contractes indefinits, els Ordinaris són sovint significativament més formalitzats entre els homes que en les dones. En els dos anys previs les proporcions havien estat gairebé idèntiques. No així en 2013 on s’han contractat un 16% més a homes que dones amb aquesta modalitat.

54

La contractació temporal més utilitzada tant pel que fa al grup dels homes com de les dones és la d’Eventual per circumstàncies de la producció amb percentatges semblants, 59% i 61%. El segon tipus de contractes temporals més utilitzats són els d’Obra i servei, amb proporcions també similars, 30% i 28%. En definitiva entre aquestes dues modalitats trobem un 89% de la contractació temporal, tant per homes com per dones. Gairebé un 10% representen els d’interinitat. Altres contractes amb un ús molt reduït, de més a menys, són els formació, pràctiques, jubilació parcial, temporals bonificats minusvàlids, i els de relleu. Entre les cinc modalitats només sumen 174 contractes, l’1,5% dels temporals.

Quant a la tipologia de la contractació global de 2013, entre els indefinits més utilitzats enguany hi ha més ordinaris a temps indefinit, 55,1%, que les conversions en indefinits, 42,1%. Els de foment de l’ocupació indefinida, són a distància la tercera opció, 2,4%.

La distribució de la contractació segons el grup d’edat, vegeu T3.5, mostra que els grups quinquennals que han formalitzat el major nombre de contractes han estat els formats per persones amb edats compreses entre 20 i 24 anys i entre 25 i 29 anys, 19% i 18% cadascun. En el grup 30-44 anys s’han concentrat el 44%, però apleguen tres grups


55

quinquennals. S’ha produït un augment de contractació en tots els grups d’edat, més en el de 20-24 anys, però el que destaca és el que menys ha augmentat, només un 1,6% els majors de 45 anys.

El sector d’activitat (T3.6) que registra més contractes és el sector de serveis, amb un total de 10.454, quantitat que representa el 81% del total dels registrats a Barberà del Vallès l’any 2013. L’altre gran sector on es registren més contractes és la indústria, amb 2.208, aplegant el 17%, i a distància els de la construcció, amb 324, aplegant tot just el 2% i escaig.

En comparació amb l’any anterior, només s’ha patit una disminució de la contractació a les activitats de la construcció. La davallada ha estat d’una cinquena part dels registrats en l’anterior exercici. També una cinquena part, però d’augment, ha estat la variació dels contractes a la indústria, i una mica menys en el cas dels serveis, amb un valor proper a la mitjana.

Entre els grans grups d’ocupació (CNO a 1-dígit) diversos presenten una variació positiva, tots excepte els directors i gerents, i els empleats d’oficina, comptables i administratius, que van disminuir, i els tècnis i professionals de suport, que es van mantenir. Ara bé en les dues

56

darreres ocupacions esmentades han augmentat els indefinits, però els temporals han disminuït.

La resta de grans grups, doncs, presenten variacions negatives, dels quals en alguns casos han tingut disminucions en la contractació indefinida i ha estat la temporals els que han fet que les variacions globals fossin positives: artesans, treballadors indústries i construcció i les ocupacions elementals.

Per poder copsar les tendències ocupacionals i sectorials més contractades, també es pot analitzar el tipus d’ocupació. Les dades de contractació segons l’ocupació desagregada a la CNO a 2-dígits de la persona contractada per al Vallès Occidental reflecteixen una tendència que pot donar una visió també del que succeeix a Barberà del Vallès. La síntesi es mostra a la taula següent T3.8.

La taxa d’estabilitat de la contractació nova, inversa de la taxa de temporalitat, és més alta com més alta és la qualificació de les ocupacions. En termes de classificació correspon als grups més a d’alt a la taula següent: directius (grup 1), professionals i tècnics científics i de suport (2 i 3), ...., així fins el darrer grup, el d’ocupacions elementals (grup 9).


57

58

En 2013 aquesta correlació entre nivell acadèmic/qualificació i ocupacions s’observa igualment com en anys precedents però en alguns casos no és tant clara. S’observa clarament la major taxa d’estabilitat entre els directius, per sobre el 60% en tots els casos, i la menor entre les ocupacions elementals, amb un màxim del 14% excepte en un subgrup d’ocupacions, el dels empleats domèstics. Els empleats domèstics han tingut una taxa d’estabilitat molt alta en 2012 i 2013, a més de 2011. Quan n’hi ha, de contracte, aquest sí té una alta estabilitat. Això s’ha produït pel RD 1620/2011, de 14 de novembre, pel que es regulà la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar.

Excepcions a banda s’observa que amb la profunditat de crisi, que ha afectat a gairebé tots els sectors i gairebé totes les professions, fa que la qualificació segueixi tenint un valor afegit respecte tenir una contractació indefinida, però que sigui una garantia menys clara.

El segon grup, professionals i tècnics científics, té globalment una taxa d’estabilitat inferior a l’habitual. Si és desglossa per ocupacions, sí s’observen ocupacions amb taxes habituals, 39%-66%, com els professionals de ciències, del dret, especialistes de l’administració i professionals de tecnologies de la informació. N’hi ha d’altres però, com els professionals de la salut, professors d’ensenyament primari, professionals de les ciències socials, amb taxes d’estabilitat contractual anormalment baixes, entre el 4% i el 9%. Tenint en compte que bona part són contractats pel sector públic i atès la reducció pressupostària de 2013, segurament ha tingut un efecte important afectant a la no contractació de personal indefinit.


59

3.2. Atur registrat

Entorn socioeconòmic

L’atur registrat a Catalunya tancà 2013 amb 624.872 persones. Hi havia major nombre d’homes aturats, 316.072, que de dones, 308.800, a diferència del que succeïa en el conjunt d’Espanya, 2.406.626 dones aturades en front a 2.294.712 homes aturats. Fins 2008, a Catalunya l’atur femení havia estat sempre més elevat que el masculí. Amb el començament de la crisi s’invertí la situació, tenint major pes l’atur masculí.

El descens de l’atur va ser la tònic general al 2013, per sectors només es van registrar moderats increments a l’agricultura, +6,3%, i en el grup de persones sense ocupació anterior, +1,8%.

Al llarg de l’any es reduí el ritme de la destrucció de llocs de treball i la taxa d’atur es va mantenir relativament estable. Tot i la disminució de l’atur hi ha un mercat de treball encara molt feble, fruit d’un Producte Interior Brut amb taxes intertrimestrals i interanuals lleugerament negatives en els primers trimestres. L’any tancà amb taxes del PIB amb un valor zero i s’esperen taxes positives per 2014.

Les previsions del PIB pel 2014 fan pensar en que hi hagi una recuperació de l’ocupació enguany, atès que es preveu que sigui positiu, estimat en que superi l’1%, segons pronòstics d’institucions com el FMI a mitjans de 2014.

60

Conjuntura en l’àmbit municipal

El darrer any ha tancat amb 3.056 persones aturades registrades, una disminució del 1,7%.

Abans de l’anàlisi detallat de l’evolució de l’atur registrat segons col·lectius i taxes d’atur, cal fer esment als demandants globals d’ocupació, que inclouen l’atur registrat i la resta de demandes d’ocupació.

Els anomenats altres demandants d’ocupació el conformen diversos col·lectius com ocupats demandants d’una millora de feina. Hi ha una sèrie de situacions en les quals la persona desocupada no és considerada legalment atur registrat. És legal, per exemple, treballar més enllà dels 65 anys, però no serà considerat un aturat si s’apunta a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya per cercar feina. Una altra situació és, per exemple, un treballador afectat per un expedient de regulació d’ocupació temporal, que no passa a ser comptabilitzat com a aturat mentre dura la situació temporal de regulació.

El volum dels altres demandants d’ocupació s’havia estabilitzat en la forquilla dels 1.050-1.100 en el període 2009-2011 després que en 2009 va patir un fort augment del 68%. A finals de 2012 i en tot 2013 el nombre d’aquests demandants s’ha reduït.

La taxa d’atur del municipi es trobaria un punt i mig per sobre la de Catalunya i gairebé al mateix nivell que la mitjana del Vallès Occidental. Per sobre d’aquesta mitjana es situen només cinc municipis, dos d’ells són Terrassa i Sabadell. Barberà del Vallès es troba,


61

doncs, mig punt per sota la mitjana, mentre com dotze mesos enrere estava unes dècimens més per sota.

Barberà del Vallès ha disminuït en tres dècimes de punts percentual en taxa d’atur, entre les que ha disminuït, el que menys. La mitjana de disminució de la comarca ha estat de 0,6 p.p., condicionada per les disminucions dels dos municipis més grans, Sabadell -0,9 p.p., i Terrassa, -0,3 p.p.. En divuit municipis s’han produit decrements de la taxa d’atur.

Aqeustes taxes d’atur han estat calculades a partir d’una estimació de la població activa realitzada en consens amb la Diputació de Barcelona, per la manca d’EPAs a nivell local (vegeu T3.11).

La distribució dels aturats per gènere en acabar 2013 era de 1.558 dones, 51,0%, i de 1.498 homes, 49,0%. Des de 2009 aquestes proporcions són gairebé idèntiques, properes al 50%. Fins al començament de la caiguda de l’activitat s’observaven proporcions properes al 34%-67% o el que és el mateix ràtios de 2 dones per cada home aturat. El motiu obvi del canvi des d’aleshores és l’increment de l’atur més entre els homes que les dones.

62

La tendència dels últims anys és que la taxa d’atur es veu més incrementada en els homes, atès que la crisi ha afectat relativament més a sectors d’activitat amb més proporció d’homes treballadors. Efectivament, en èpoques de creixement de l’ocupació el nombre d’homes aturats disminueix més que el nombre de dones; i al contrari, en èpoques d’augment de l’atur, com va passar a principis dels noranta, el nombre d’homes aturats s’incrementà més que el de les dones. I com es pot veure al gràfic G3.10, el diferencial s’ha tornat a fer més estret des de principis de la present crisi.

La distribució de l’atur per grups d’edats (vegeu G3.11) mostra que el grup més nombrós d’aturats era en 2009 el de 25-34, però des de 2010 aquesta tendència ha anat variant i en 2012 ja es va reforçar i sobretot en 2013. Representava el 29% i ha anat baixan fins el 19% de finals de 2013, passant del primer al quart grup. Ara el grup més nombrós és el de 35-44 anys. També ha guanyat pes el grup 45-54 anys, que ha passat a ser el segon grup amb més aturats, i el de 55-64 anys, que ja té tants efectius com el de 45-54. En definitiva respecte al conjunt d’aturats registrats han perdut pes els més joves, 16-24 i 25-34 i han guanyat els de més edat. Aquesta evolució s’ha produït tant entre els homes com entre les dones.

En resum, tant per dones, com per homes, com pel total, en el darrer any s’observa la tendència:

• 55-64 anys: • 45-54 anys: = • 35-44 anys: = • 25-34 anys: • 16-24 anys: =

En aquest any de lleuger disminució de l’atur, els grups d’edat que més han disminuït són els de 25-34 anys, tant dones com homes. Tenint en compte que estem parlant d’atur registrat, caldria veure en quina mesura reflecteix l’atur real, sobretot entre els joves, potser el que menys propensió/incentiu té a inscriure’s a les oficines. L’Enquesta de Població Activa, que mesura l’atur mitjançant enquesta reflecteix uns valors més reals si més no en


63

aquest col·lectiu, mostra una taxa d’atur dels joves que al voltant del 50,2% a Catalunya en el 4t trimestre de 2013, cinc punts per sota la taxa espanyola i duplicant la taxa de la zona euro.

En el cas dels homes els grup d’edats per sobre els 55 anys són els únics que han augmentat, si bé els de 45-54 s’han mantingut. En el cas de les dones també el grup de 35-44 anys també han augmentat. No hi ha un perfil per gènere i edat respecte l’evolució de 2013.

La piràmide de població de l’atur per sexe i edat (G3.11b) a desembre de 2013 ens mostra diferències d’atur atur absolut d’homes i dones depenent de la franja d’edat. En el grup per sobre els 55 anys hi ha clarament més dones que homes aturats, en termes absoluts, i en temes percentuals és un 47%. Entre els 35 i els 55 està més equilibrat, més dones quant més edat i a l’inrevés. Per sota els 35 s’observa una majoria de homes i en el grup on s’observa més diferències en termes relatius és entre els més joves, 16 a 24, on hi ha un 67% més d’homes.

64

A la taula T3.12 s’observa l’evolució dels col·lectius d’aturats esmentats fins ara, en termes d’evolució absoluta, variació i taxes d’atur. Aquestes últimes realitzades a partir d’estimació de la població activa, per la manca d’una EPA a nivell municipal.

L’atur ha disminuït a les titulacions acadèmiques d’Educació general, Tècnics-professionals superiors i Universitaris de 1r clicle, però ha disminuït entre les persones amb Estudis primaris. Els d’Educació general, representen bona part de l’atur, 2.099 del total, el 69%. El segon i tercer grups amb més població aturada, a distància, són els aturats amb Formació professional, amb 329, 11%, i els Tècnics-professionals superiors, amb 212, 7,0%. Entre els tres grups apleguen el 86% del total d’aturats.


65

Altres col·lectius amb menys efectius són els aturats els universitaris i els que tenen estudis primaris i els que no tenen el certificat d’estudis primaris. En els darrers anys la conjuntura ha afectat a tots els nivells acadèmics. En els darrers cinc anys, des de desembre de 2009, el col·lectiu que ha augmentat més amb diferència és el que té estudis Primaris incomplerts, més que duplicant el valor de 2009. En segon lloc han augmentat els que tenen Primaris complerts, un 95% en cinc anys. En canvi el tercer grup que més va augmentar va ser el d’Universitars, un 44%. En part van ser els menys afectats als començaments de la crisi, sí han augmentat en els darrers anys. De fet fins 2009, al principi de la crisi, ja havia augmentat més l’atur entre la població amb menys nivell acadèmic, amb ocupacions més temporals i precàries. Com a un mirall de l’anterior en el moment de recuperació de les taxes d’ocupació població amb un major nivell acadèmic tindrà més propensió a trobar feina. A la taula següent, T3.13, hi figura l’evolució anual dels darrers cinc anys.

El sector de serveis, amb 1.920, engloba el 63% del total d’atur entre tots els sectors d’activitat econòmica, cinc punts més que en 2009, proporció molt estable al principi de la crisi però que en els darrers dos anys s’ha incrementat força. El segueix la indústria, amb 587, el 19% del total, pes relatiu que ha anat minvant des del 30% que representava en

66

2007. La construcció ha baixat una mica el pes relatiu al 13%, després de mantenir-se en el 15% durant 3 anys, 403 persones. Cal dir que ha pujat 7 punts percentuals des del 8% que representava a finals de 2007. Si en 2007 hi havia 3,8 aturats de la indústria per cada aturat de la construcció, ara aquesta ràtio és tant sols del 1,5, proporció molt estable en tot el període 2009-2013.

El nombre d’aturats registrats ha disminuït en els tres grans sectors d’activitat. La Indústria és el sector en el que ha disminuït més, un 7%, seguit de la Construcció, -3%, i dels Serveis, -1%. Per contra el col·lectiu de persones sense ocupació anterior, per tant no atribuïbles a cap sector ha tornat a augmentar, assolit una xifra màxima en els darrers anys, en els de crisi.

Les 8 divisions d’activitat econòmica amb més de 100 persones en atur, i que apleguen la meitat dels aturats, 49,2%, són:

- Comerç detall, exc. vehicles motor: 301

- Activitats relacionades amb l'ocupació: 240

- Activitats especialitzades construcció: 238

- Serveis a edificis i de jardineria: 170

- Serveis de menjar i begudes: 142

- Comerç engrós, exc. vehicles motor: 142

- Construcció d'immobles: 141

- Sense ocupació anterior: 131


67


69

Dels grans grups professionals, els que compten amb més aturats són els treballadors que realitzen ocupacions elementals amb 698 aturats, el 22,8% respecte el total. Els segueixen els treballadors qualificats industrials, artesania i construcció amb 584 aturats representant el 19,1% i els treballadors de la restauració, personals i de serveis, que amb 542, representen el 17,7%. Aquests tres grups representen gairebé el 60% del total dels aturats registrats al municipi, mantenint-se les proporcions particulars en el darrer any.

Altres tres grups en importància numèrica són els operaris de maquinària, els empleats administratius i els tècnics i professionals de suport, que representen entre el 12,4% i el 9,9% respectivament. Els dos primers grups han augmentat lleugerament, mentre els tècnics i professionals de suport han disminuït un 3,8%.

Baixant un nivell en la concreció de les ocupacions, els dotze subgrups principals d’ocupació amb major nombre de persones en atur, amb 75 o més persones, i que apleguen el 62,5% dels aturats, són:

• Peons indústries manufactureres, 298 • Altres administratius sense atenció al públic, 249 • Dependents botigues i magatzems, 247 • Operadors instal·lacions i màquines fixes, 184 • Altre tipus de personal de neteja, 178 • Treballadors obres estructurals construcció i similars, 159 • Treballadors acabats construcció i instal·lacions, 127 • Peons transport, descarregadors i reposadors, 112 • Tècnics ciències i enginyeries, 110 • Conductors vehicles, transport urbà o carretera, 90 • Treballadors assalariats serveis restauració, 80 • Soldadors, muntadors estructures metàl·liques, 76

Entre els subgrups d’ocupació amb més de 25 efectius en 2013, els que han crescut més en nombre d’aturats, un 10% o més, són (de més a menys):

- Caixers i taquillers (excepte banca), - Treballadors que tenen cura persones, serveis salut, - Treballadors assalariats serveis restauració, - Mecànics ajustadors maquinària,

70

- Prof. suport serveis jurídics, socials i similars.

D’altra banda, entre els subgrups d’ocupació amb més de 25 efectius, els que han disminuït més, un 10% o més, són (de més a menys disminució):

- Treballadors obres estructurals construcció i similars, - Tècnics ciències i enginyeries, - Soldadors, muntadors estructures metàl·liques, similars, - Peons transport, descarregadors i reposadors, - Professionals ciències físiques, químiques i enginyeries.


71

Entre els subgrups d’ocupacions amb més de 20 aturats, on les dones superen el 80% del total d’aturats són les següents 9 ocupacions:

- Entre els professionals de suport: Professionals de la gestió administrativa. - Empleats administratius sense atenció al públic i Empleats d’agències de viatges i

similars. - Treballadors del sector serveis, concretament les Treballadors que tenen cura de

persones, Altres treballadors que tenen cura de persones, Dependentes de botigues i magatzems, Treballadors de Serveis Personals.

- Entre les ocupacions elementals: Altre tipus de personal de neteja. A l’extrem oposat, entre els subgrups d’ocupacions amb més de 20 aturats, els homes superen el 80% del total d’aturats a 10 ocupacions:

- Entre els professionals de suport: Supervisors de mines, indústries i construcció. - Entre els treballadors qualificats: Treballadors de les obres estructurals de

construcció; els Treballadors dels acabats de la construcció i pintors; Soldadors, planxistes, ferrers; Mecànics ajustadors de maquinària; i els Especialistes en electricitat i electrònica.

- Entre els operadors de maquinària: Conductors de vehicles de transport urbá o per carretera; i Maquinistes de locomotora o altres operadors de maquinària.

- Entre les ocupacions elementals: Peons de la construcció, i els Peons del transport i descarregadors.

La població estrangera aturada del municipi, registrada a l’Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya per al municipi de Barberà del Vallès, havia anat augmentant d’acord amb l’augment general de l’atur dels darrers anys. Ara bé aquest augment no ha estat proporcional. Fins 2007 la població estrangera aturada representava al voltant del 4% del total d’aturats. Des de 2008 aquesta proporció s’ha situat al voltant del 9%. Així doncs en termes relatius la crisi ha afectat més en la pèrdua d’ocupació a la població estrangera que no pas al conjunt de la població. Això es deu a que partien de condicions laborals relativament més precàries, entre altres, mesurables amb el grau de temporalitat.

72

3.3. Regulació d’ocupació

Introducció

Amb el Real Decret Llei 3/2012 es simplificà el procediment per a fer un Expedient de Regulació d’Ocupació, donat que desapareix el requisit que hi havia fins ara pel qual l’administració havia d’autoritzar l’ERO, amb el que aquest control administratiu feia que hi haguera més pactes. A partir de la aprobación del RDL, es suprimí la necessitat d’autorització administrativa, i únicament és necessària la comunicació a l’autoritat laboral.

Un altre dels canvis importants és que es detalla més encara les causes econòmiques, que segons el RDL existeixen quan hi ha pèrdues actuals o previstes o davant una persistent caiguda en el volum d’ingressos, que s’enten que existeix quan, durant tres trimestres consecutius, hi ha una disminució del volum d’ingressos o vendes.

El nombre d’expedients de regulació en 2013 han estat 32, tornant a xifres per sota les que hi ha hagut en el periode 2009-2012. En termes de treballadors afectats han estat 373, en aquest cas per sota els valors que s’havien produït des de 2008.

Així doncs, mentre els expedients s’han reduït a nivells anteriors a 2009 any, 52% respecte 2012, el que va implicar una destrucció de llocs de treball més important, els treballadors afectats encara han disminuït més, 62% respecte 2012, fins a valors no gaire superiors a anys com 2004 o 2013.

Es produeixen en un context de disminució també dels expedients en territoris supramunicipals, disminució del 42% d’expedients i el 40% de treballadors al Vallès Occidental. Així mateix la reducció a Catalunya ha estat del 34% i 22%, respectivament.

La xifra de treballadors afectats al municipi representa el 4,3% dels afectats a la comarca, prop del que representa en termes de llocs de treball assalariats localitzats, 5,7%. En termes d’expedients la proporció és del 6,7%.


73

La mitjana de treballadors per empresa que han quedat afectats pels expedients de regulació és més elevada al conjunt de la comarca del Vallès Occidental que al municipi de Barberà del Vallès. En tots els anys la relació treballadors afectats per expedieant ha estat superior en el cas de la comarca, entre 2 i 10 treballadors en el període 2008-2013 (vegeu G3.19). La mitjana d’aquest període és de 22 i 16 treballadors afectats per expedient, respectivament, és a dir, 6 treballadors més per expedient a la comarcal. si agafem la mitjana dels darrers sis anys, 2008 a 2013.

Tipus d’ERO i mesura adoptada

Dels 32 expedients, 8 ho han estat per finalització de la relació contractual, expedients que habitualment eren majoria fins 2008, atès que els de suspensió i reducció gairebé no es feien servir. En efecte, fins a 2008 la majoria d’efectes de la resolució dels expedients de regulació d’ocupació a Barberà del Vallès van ser d’extinció de la relació contractual, amb dos terços del total. Aquesta tendència canvia radicalment l’any 2009 on 42 dels 60 expedients de regulació, el 70%, van ser per suspensió. En 2011 la situació també va tornar a canviar, però va ser cosa d’un any. Enguany, 2012, s’ha tornat a un nombre alt d’expedients per suspensió temporal respecte els de rescissió i en 2013 també són més.

En el quinquenni 2004-2008, la proporció de rescissions, 70%, era destacable, però en el marc de pocs expedients, màxim 15. Un altre 22% corresponien a suspensió transitòria de l’activitat, majoritàriament, i tant sols els de reducció eren un escàs 8%, atès que entraven en escena els d’aquest tipus tot just en 2008 a Barberà del Vallès, si més no a la darrera dècada.

En el global comarcal les proporcions eren molt semblants, 71%, 26%, i 3%, respectivament, apareixent els expedients de reducció de la jornada laboral, que tant sols representaven un 3%.

En el quinquenni més recent, 2008-2012, amb l’augment dels expedients, les proporcions s’han invertit. La proporció de rescissions, 24%, ara és minoritària, destacant els de suspensió transitòria, 49%. També els de reducció de la jornada laboral, 27%, han près rellevància. Així mateix a nivell comarcal també destaquen recentment els de suspensió transitòria o temporal, 53%, per sobre els de reducció de la jornada, 30%, i els de rescissió del contracte, 17%.

En èpoques de dificultats generalitzades, més atribuïbles a l’entorn, les empreses en general acudeixen a altres possibles solucions abans d’un expedient de rescissió, com són expedients temporals o de reducció de jornada. Aquestes darreres mesures són força utilitzades des de 2009, quan abans eren menys rellevants.

A la penúltima reforma laboral, juliol de 2010, es va incentivar els ERO de reducció de jornada, entre altres amb l’increment de la bonificació del 50%-80% de les quotes socials per les empreses que fessin aquests tipus d’expedients. També aquests ERO es van mirar de combinar amb formació. La finalitat era facilitar la flexibilitat interna de l’empresa en front de mesures com les de rescissió de contracte. Incentivant els ERO de reducció es va intentat imitar el model alemany, país on molts treballadors ja van veure reduïda la jornada des del començament de la crisi, amb el que va augmentar menys l’atur que a Espanya, entre altres motius. A Espanya l’ajust primer es va fer via no renovació de contractes temporals i no contractació nova.

74

La distribució dels treballadors afectats era força diferent a la dels expedients quan dels de suspensió temporal eren escassos. La suspensió transitòria afecta un nombre superior de treballadors, un 56% en 2013, mentre l’extinció, representa el 32% del total. Així ara les proporcions són més semblants a la distribució dels expedients per mesura adoptada.

Pel que fa al nombre d’expedients reguladors per reducció, aquest correspon al 12% en el cas de treballadors afectats. Quan hi ha hagut expedients al municipi amb força treballadors afectats al municipi, ha suposat sovint més una suspensió temporal de la feina que no pas un acomiadament.

Aquestes proporcions de 2013 han estat molt semblants a les que hi va haver en 2013.

L’indicador de la incidència dels expedients de regulació posa en relació els contractes rescindits per expedients en relació al nombre d’assalariats localitzats en un determinat territori. Prenent com a referència l’àmbit territorial en què ens trobem, els valors habituals oscil·laven al voltant d’una mitjana de 0,4% a Barberà del Vallès, 0,5% a la comarca i 0,3%


75

a Catalunya (2004-2008). És a dir, en el cas de Barberà uns 4 treballadors per cada 1.000 veien rescindir el contracte per expedients de regulació, valor molt proper als de terriroris en els que s’engloba Barberà del Vallès, com la comarca o Catalunya..

En el quinquenni següent 2009-2013 l’índex ha estat significativament més alt, de 0,5% a 0,7% a Catalunya, de 0,5% a 1,0% al Vallès Occidental i de 0,8% a 2% a Barberà del Vallès. Així en aquest darrer període hi havia diferència respecte la comarca i Catalunya. En bona part es deu a una major presència relativa de treballadors assalariats a la indústria. En altres municipis d’estructura productiva semblant, com Rubí, succeeix el mateix.

Al darrer any, 2013, sembla que s’ha esmorteït el nombre d’expedients de regulació per rescissió, tant a Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya, amb valors mínims en el període 2009-2013.

També les xifres de Barberà del Vallès han tingut sempre més alts i baixos en tractar-se d’un territori més petit. Amb una perspectiva amplia de la darrera dècada, 2004-2013, on s’han vist afectats 8 treballadors per cada 1.000 de mitjana, el valor és molt similar al comarcal, 6 i mig; i ambdós territoris per sobre la mitjana catalana, 4 i mig treballadors.

Evolució segons el sector d’activitat

Les activitats del sector industrial concentra la majoria d’expedients autoritzats, així com també de treballadors afectats. El 51% dels expedients de regulació a Barberà del Vallès han afectat a la indústria en els darrers cinc anys. En termes de treballadors encara la proporció és major atès que la dimensió mitjana de treballadors és més gran en aquest sector respecte els dos altres grans sectors, els serveis i la construcció. D’altra banda, el sector serveis va representar el 44% dels expedients totals en el mateix període, i el 5% la construcció.

En el cas de la comarca el sector industrial també concentra la majoria d’expedients autoritzats, en gairebé idèntica proporció que el municipi de Barberà, un 53% dels expedients de regulació. El sector serveis va representar el 35% dels expedients totals, i el 12% en el cas de la construcció, en aquest darrer sector significativament més que al municipi.

76

Una anàlisi més exhaustiva d’aquest fet l’ofereix l’anàlisi dels expedients de regulació i dels treballadors afectats per activitats econòmiques concretes.

Fent un històric de l’evolució dels expedients, en relació als de rescissió, s’observa que la branca d’activitat amb més expedients ha estat la d’indústries de productes alimentaris i begudes, amb 14, repartits entre 2003 i 2007. Tot seguit, vénen les branques d’indústria de productes metàl·lics, llevat maquinària, entre 2004 i 2007, i la indústria tèxtil entre 2002 i 2003. A continuació, apareix la branca del cautxú i matèries plàstiques, la qual comptabilitza 5 expedients entre el 2004 i 2007.

En 2009 i 2010 es van multiplicar els expedients arribant als 101 en el global del bienni. La meitat i escaig van correspondre a tres grups d’activitat: un 21% es van realitzar a les empreses de productes metàl·lics, excepte maquinària, un 20% al comerç a l’engròs, i un 12% a la producció de maquinària. Altres tres activitats van representar cadascuna el 4%-6%, les indústries de cautxú i plàstic, les activitats especialitzades de la construcció, i el comerç al detall.

En el següent bienni, 2011 i 2012, s’ha arribat a un nombre idèntic d’expedients que en el bienni anterior. Els sectors que superen el 5% d’expedients respecte el total, han estat: comerç a l’engròs, 22%, productes metàl·lics, excepte maquinària, 10%, activitats especialitzades de la construcció, 8%, i venda i reparació de vehicles, 7%.

En 2013 sembla que s’ha reduït la incidèndia d’expedients i treballadors afectats, si més no s’han reduït els ERO com a via de reduccions de plantilla.

Sectors amb 1 o 2 expedients, un d’ells amb treballadors afectats per rescissió de contracte: - Indústries de productes alimentaris, 9 treballadors afectats per rescissió, - Arts gràfiques i suports enregistrats, 2 afectats per rescissió, - Cautxú i plàstic, 18 per rescissió i 117 majoritàriament per suspensió, - Comerç a l’engròs, 6 per rescissió i 16 majoritàriament per suspensió, - Transport terrestre, 67 afectats per rescissió, - Activitats administratives d’oficina, 18 afectades per rescissió.

Sectors amb un expedient, que han afectat a més de 10 treballadors, cap per rescissió: - Indústries químiques, 11 treballadors afectats per suspensió, - Emmagatzematge i afins al transport, 13 treballadors afectats per reducció, - Productes metàl·lics, excepte maquinària, 35 treballadors afectats per suspensió. - Edició, 29 afectats, la majoria per suspensió.


77

78

Sectors amb 1 a 3 expedients, amb 10 treballadors afectats o menys, i cap per rescissió: - Indústries de la fusta i suro, excepte mobles - Metal·lúrgia - Reparació i instal·lació de maquinària - Venda i reparació de vehicles motor - Comerç detall, excepte vehicles motor - Serveis de menjar i begudes

Causes que originen els ERO

A Barberà del Vallès hi va haver un total de 56 expedients de regulació d’ocupació que van afectar a 1.500 treballadors, en el període 2002-2007. Les causes que originen els expedients finalment acceptats van ser en un 82% per aplicacions de mesures econòmiques, un 12% per motius de producció, un 4% per causes tècniques i un 2% per causes de força major. Per tant, s’observa que el motiu més utilitzat va ser el d’aplicacions de mesures econòmiques, que va afectar un total de 1.014 treballadors, seguit de causes de producció, 460 treballadors, concentrats durant els primers dos anys del període analitzat. Després la tendència va ser la mateixa. En 2008, 9 dels 15 expedients van ser per aplicació de mesures econòmiques. No s’observa que aquestes causes estiguin vinculades a determinats sectors d’activitat. En 2009 va ser diferent, la mesura més freqüent va ser els motius de producció amb 33 dels 60 expedients de regulació. En segon lloc, l’aplicació de mesures econòmiques amb 25 expedients de regulació per aquesta causa.

Entre 2010 i 2012 va tornar la tònica habitual amb majoria de causes econòmiques, entre el 71% i 85%, en segon lloc causes de producció, entre 12% i 27%, i tan sols entre un 1% i 3%, per causes organitzatives. És a dir, sobresurten les causes econòmiques en l’al·legació per procedir a una regulació d’ocupació.

I 2013 no ha estat diferent, de fet s’han polaritzat els motius, amb un 94% d’expedients per causes econòmiques i 6% per causes organitzatives.


79

Habitatge 4

4. Habitatge

4.1. Habitatges acabats i iniciats

La darrera dècada en termes de construcció es pot desgloçar en dos subperíodes. En el primer, 2004-07, d’alta activitat, amb un nombre important d’habitatges iniciats també a Barberà del Vallès. Des de 2008 s’ha produït una davallada de l’activitat constructiva, com mostren els certificats finals d’obra i dels visats del Col·legi d’Aparelladors. Des d’aleshores, exceptuant 2012, el nombre d’habitatges iniciat no ha superat els 25, amb anys com 2013 on s’han construït 3 habitatges.

D’una banda és una variable que òbviament té alts i baixos degut a que la iniciació de la construcció d’habitatge és en bona part deguda a edificis, fent en en determinats anys el nombre d’habitatges iniciats sigui important, seguits d’anys en que la xifra és molt petita. I d’altra banda cal tenir en compte que el sòl és finit, amb el que la iniciació d’habitatges tan sols és un indicador més de l’activitat econòmica.

80

Des de 2011 es va produir la disminució important davallada d’habitatges finalitzats, com a conseqüència lògica de la disminució d’habitatges iniciats 2-3 anys enrere. En els darrers tres anys ha finalitzat la construcció de 12 habitatges.

El 97% del total construït en el període 2002–2007 era en forma de blocs plurihabitatge, anys d’alta activitat constructiva, i de similar forma succeí en 2012. Els anys amb baix nivell d’iniciació d’habitatges, com 2008–2011, el 42% van ser habitatges aïllats.

Els habitatges aïllats es poden desglossar en aïllats i en filera, aquests últims habitualment anomenats adossats. En conjunt representen el 3,0% dels finalitzats al municipi a la darrera dècada, el 2,2% i 0,8%, respectivament.


81

Mobilitat i transport 5

5. Mobilitat i transport

5.1. Mobilitat per motius d’estudi

Introducció

Hi ha mobilitat diària per motius d’estudi a Barberà del Vallès, tant d’alumnes que surten a fora a estudiar com places d’estudi ocupats per estudiants d’altres municipis. No és possible ajustar al cent per cent l’oferta a la demanda, encara que parlem d’edats més primerenques. Menys encara es pot comptar amb totes les especialitats formatives encara que es tracti a nivell d’estudis secundaris. Un altre factor que implica mobilitat és el de famílies que prefereixen matricular els fills en centres formatius específics d’un altre municipi diferent al propi.

La informació facilitada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dels centres formatius de Barberà del Vallès correspon en la seva totalitat a centres del sector públic. De fet és important diferenciar entre l’oferta formativa del sector públic i la del sector privat, que solen tenir un grau de mobilitat sensiblement diferent, més alta en el segon cas. Això és perquè els centres escolars públics s’ubiquen de forma equitativa en relació a la demana formativa, i la construcció de les escoles privades no s’adhereix a aquest criteri. Aquestes sovint es concentren a municipis més grans. Així doncs, bona part dels alumnes residents a Barberà del Vallès que es desplacen a un altre municipi per a realitzar els seus estudis és per a matricular-se a centres privats. També es produeixen més desplaçaments òbviament en l’alumnat d’educació no obligatòria que no pas en l’obligatòria.

En els estudis de caràcter obligatori es planifica de forma territorial per minimitzar la mobilitat a altres municipis, en la mesura del possible. Per contra quan es tracta de formació no obligatòria la possibilitat que l’alumnat hagi de marxar del seu municipi és més alta, sobretot quan es tracta d’estudis molt específics els quals es realitzen a municipis determinats.

82

Origen i destinació de l’alumnat, des d’infantil fins a secundària postobligatòria

A la primera part es descriuen les dades i taules relatives als municipis de destinació de l’alumnat del municipi, on es podrà observar quin és el volum de població que escull el seu municipi per desenvolupar els seus estudis i quins alumnes decideixen desenvolupar els seus estudis a fora, ja sigui per necessitat o per elecció. D’altra banda, també es detallaran els municipis d’origen de l’alumnat que realitza els seus estudis al municipi de Barberà del Vallès.

Els nivells acadèmics inclosos són els que que aporta el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: són els de la formació reglada fins a la secundària postobligatòria, quedant exclosos els estudis universitaris i postuniversitaris.

Així doncs, en resum sí queden inclosos l’alumnat d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria –l’ESO–, batxillerat, els cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior.

Enguany no disposem dels alumnes que han participat en proves d’accés a cicles superiors, parcialment les dades de PQPI, i si les de l’Escola d’Adults però només pel darrer curs.

En detall:

- Enguany no disposem dels alumnes que han participat en proves d’accés a cicles superiors, pel que no s’inclouen els del curs passat a les taules posteriors, per no distorsionar la comparació.

- No s’ha inclòs la informació dels PQPI no està disponible el nombre de residents que es desplacen a altres municipis, sí l’origen dels que cursen PQPI a Barberà del Vallès. En aquest cas la gran majoria són residents a Barberà del Vallès.

- En el cas d’Escola d’Adults disposem la informació 2013-2014 però no no la del curs precedent. En aquest darrer 13 alumnes residents a Barberà han cursat a EA de Barcelona.

El motiu d’inclusió d’aquests nivells acadèmics i no tots, és doncs la font d’informació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

La formació ocupacional i de requalificació que es fa al municipi, així com els tallers de sensibilització per l’emprenedoria i la creació d’empreses, tampoc està inclosa. Aquesta, d’altra banda és força dispersa entre diverses institucions i empreses. Aquesta informació es detalla en un apartat posterior, si més no, a la procedència dels usuaris nous i de l’alumnat que realitza les diferents tipologies de formació a la Fundació Barberà Promoció: cursos per a aturats, de requalificació, propis i a mida per empreses/entitats i formació en col·laboració amb gremis, així com tallers de sensibilització per l’emprenedoria i creació d’empreses.


83

En el present curs 5.721 alumnes de Barberà del Vallès cursen des de l’educació infantil fins els estudis de secundària no obligatòria esmentats amb antelació. Són 164 alumnes més en global que el curs precedent.

84

Del total d’alumnes de Barberà del Vallès, 4.028 realitzen els seus estudis al mateix municipi, el 70,4% dels 5.721, i per tant ho fan a centres del sector públic, ja que Barberà no compta amb centres d’educació reglada privada.

Els altres 1.693 representen el 29,6% del total d’alumnes barberencs i realitzen els seus estudis fora del municipi. D’aquests, el 56,1% ho fan en el sector privat, és a dir, 950 alumnes. Els altres 743 restants representen el 43,9% i estan matriculats a centres públics d’altres municipis. Del total d’alumnes residents a Barberà del Vallès un 13,0% ho fa a una escola pública d’un altre municipi i també en relació al total, un 16,6% realitza els seus estudis en centres privats, de fora del municipi.

Tant pel que fa als alumnes que estudien en centres públics o privats de fora del municipi, Sabadell concentra el 17,5% del total d’alumnes residents a Barberà, és la localitat amb el volum d’alumnes barberencs més gran. Barcelona és la segona destinació a fora amb un 3,5%; i la tercera Badia del Vallès, 2,5%, en aquest cas la destinació és l’escola pública en la seva totalitat. Les següents destinacions amb un percentatge menor, que supera l’1%, són per aquest ordre: Cerdanyola del Vallès, 1,6%; Ripollet, 1,3%; i Sant Cugat del Vallès, 1,2%.

Els alumnes que estan inscrits en algun curs o nivell formatiu a Barberà del Vallès de Primària als Cicles i el Batxillerat, en el curs 2013-14 són 4.597, segons el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Val a dir que el recompte global depén de la font utilitzada. El Departament d’Ensenyament abans comptabilitzava els PQPI en aquestes dades de mobilitat i ara no. En definitiva en aquest capítol utilitzem les dades provinents d’aquesta font d’informació, ates que l’objectiu últim és analitzar la mobilitat i fer-ho a partir de dades comparables en el temps, per veure tendències, no tant per copsar el volum de places totals o volum d’alumnes totals.

Les places d’aquests nivells educatius educatives han augmentat en 56 (1,2%) respecte el curs anterior. La gran majoria d’aquestes places estan ocupades per alumnes residents a Barberà del Vallès, concretament el 87,6%, proporció idèntica a la del curs precedent.


85

El segon municipi de procedència més important és Sabadell amb un 7,5% d’alumnes i el tercer Badia del Vallès, ja a distància, amb un 1,2% de les places del municipi. El segueixen procedències de Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Terrassa, Rubí, Ripollet i Parets del Vallès, amb aportacions entre el 0,6% i 0,3%, respectivament, o el que és el mateix, entre 27 i 12 alumnes, respectivament.

Mobilitat de l’alumnat segons el tipus d’estudis

El 70% d’alumnes residents a Barberà del Vallès desenvolupa els estudis en el propi municipi, entre la relació d’estudis esmentats a la introducció. Aquesta és la proporció global respecte l’alumnat total i independentment de la titularitat del centre.

Les proporcions d’alumnes que es formen al propi municipi és diferent en funció al tipus d’estudis. És un 80% en el cas de l’educació infantil, un 81% en el de l’educació primària i un 76% de l’ESO. Aquestes proporcions són més grans en 4 punts en el cas de l’educació infantil i, per contra, en uns 2 punts més petites en primària i ESO.

En cas del Batxillerat és un 68%, proporció que s’ha mantingut.

En el cas dels residents que cursen Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, la destinació majoritària són els centres públics però d’altres municipis. Són uns estudis amb molta mobilitat atès que cada cicle és formació específica vinculada a una sèrie de sortides professionals i les especialitats estan repartides pel territori. Al propi municipi es desplacen un 3% i un 7%, respectivament.

86

Hi ha més alumnes residents que han de sortir del municipi a estudiar que no pas els que vénen des de fora del municipi. Els motius que ho condicionen són, d’una banda, que els municipis més grans tendeixen a concentrar més especialitats formatives; i d’altra banda, la formació en especialitats de la formació professional ha d’estar repartida pel territori, no pot ser que en tots els municipis s’imparteixin tots els estudis. Sempre hi haurà mobilitat encara que quantitativament es cobreixi la demanda, perquè hi haurà alumnes que prefereixin una determinada especialitat formativa no impartida al propi municipi.

En el global de l’alumnat escolaritzat al municipi, el 87,6% són places ocupades per residents al propi municipi, proporció idèntica, com ja s’ha fet esment, a la del curs precedent. En els diferents tipus d’estudis és variable la proporció que representen el nombre d’alumnes residents respecte del total de places a Barberà del Vallès.

En els estudis obligatoris aquesta proporció és superior, entre el 91% de l’ESO al 93% de l’Educació infantil, passant pel 92% de la Primària. En el cas d’estudis secundaris no obligatoris com el batxillerat la proporció de l’alumnat resident al propi municipi és el 88%. En aquest darrer cas la diferència respecte el curs anterior sí ha variat en més d’un punt percentual.


87

88

En altres tipus que estan més lligats a especialitats formatives específiques i/o especialitats formativo-ocupacionals, aquestes proporcions són inferiors. És normal perquè la selecció del centre està menys lligada al territori i més a l’especialitat que s’hi imparteix. En els cicles formatius de grau mitjà i els de grau superior tan sols per un 18% i 12%, respectivament. En un cas la proporció ha baixat dos punts percentuals i en l’altre un punt, respectivament.

Pel global, índex que ja hem comentat, el valor ha estat idèntic.

El saldo global entre els alumnes d’altres municipis que vénen a Barberà del Vallès i els alumnes residents al municipi que estan escolaritzats a fora és negatiu (vegeu taula T5.5) com succeeix en municipis de dimensió mitjana com Barberà del Vallès. És a dir, hi ha menys alumnes residents que surten que no pas els que vénen de fora, i a l’inrevés.

En el global d’aquests estudis el saldo és –1.124 com a diferència d’alumnes residents menys places locals. Aquest saldo és superior al del curs precedent, saldo que s’havia mantingut molt estable al llarg de tres cursos, sent per exemple gairebé idèntic el de del 2012-13 i el del 2008-09.


89

Si tenim en compte 950 alumnes residents es dirigeixes a centres de titularitat privada, es pot considerar que bona part del saldo, el 84,5%, es deu a la manca d’oferta de centres locals d’aquest tipus de titularitat. Aquests tenen tendència a localitzar-se en municipis relativament més grans, com Sabadell, que concentra bona part dels alumnes que surten del municipi. Tot això tenint en compte les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En l’àmbit públic la major afluència cap enfora d’alumnes respecte dels que entren es concentra bàsicament en els cicles formatius, ateses les polítiques supramunicipals de concentració de cicles en altres municipis.

Mobilitat de l’alumnat d’altra formació reglada o no reglada autoritzada

En el cas dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) han estat coberts per residents en un 70%. En aquest cas la proporció té més oscil·lacions, en tractar-se d’un nombre global d’alumnes relativament reduït. En aquest curs 30, 9 alumnes són de fora del municipi mentre que 21 són residents. Del total 17 de l’especialitat d’automoció i 13 d’instal·lació.

D’altra banda, la xifra d’alumnes que resideixen aquí però que estan escolaritzats en altres municipis no està disponible per enguany.

Mobilitat de l’alumnat de formació ocupacional del servei municipal d’ocupació

En relació a servei municipal d’ocupació, la Fundació Barberà Promoció, els usuaris i l’alumnat en concret té diversa procedència, tot i que òbviament bona part són residents a Barberà del Vallès. En el cas dels alumnes que cursen formació no reglada fora del municipi la informació està força més dispersa.

En 2013 es van donar d’alta per primer cop 822 persones al servei municipal d’ocupació, Fundació Barberà Promoció. La majoria són residents a Barberà del Vallès, el 77%, un cop descomptats els usuaris dels que no ens consta la residència. En força menor proporció provenen de Sabadell, 6%; Terrassa i de Badia del Vallès, 3% cadascun; i Barcelona i Mollet del Vallès, 2% cadascun.

90

També hem tingut en compte específicament els 577 persones diferents que han participat en accions formatives de les següents especialitats en 2013: cursos per a aturats, de requalificació, propis i a mida per empreses/entitats i formació en col·laboració amb gremis, així com tallers de sensibilització per l’emprenedoria i creació d’empreses.

La procedència majoritària està concentrada a Barberà del Vallès, atès que hi provenen el 77,0% de l’alumnat d’aquestes especialitats. La segona procedència és Sabadell amb el 5,7%, i Badia del Vallès, amb el 5,2%. Altres municipis que superen l’1% són Terrassa i Mollet del Vallès, amb un pes al voltant del 3%.

En aquests alumnes no estan inclosa la formació en la que es cedeix l’espai a una altra entitat o empresa per a la realització de l’acció formativa.


91

5.2. Vehicles

Parc de vehicles

L’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona a Barberà del Vallès té 20.960 vehicles registrats al municipi, a gener de 2014. Per tant, hi ha hagut una disminució del 2,1%, el doble que la de l’any precedent, amb el que el nombre de vehicles totals torna a nivells de 2008, és a dir, amb un increment acumulat nul des d’aquest any. En els tres anys anteriors hi havia hagut uns increments anuals entre el 3,3% i el 3,9%, un 11,3% acumulat.

Un 71,9% dels vehicles del municipi són turismes, mentre el 13,4% són conjuntament camions i tractors (camions sense remolc), finalment el 12,4% són ciclomotors i motos. La proporció respecte del total es manté força constant en els últims anys en el cas dels turismes, amb una lleugera tendència a perdre pes per part dels camions, del 16,5% al 13,4% en la darrera dècada, i a guanyar-ne les motos i ciclomotors, del 9,2% al 12,8% en el mateix període.

92

En el període des de 2008 en que el el que el total de vehicles tenen xifres molt similars, el turismes s’han incrementat en un 1,1%. El nombre conjunt de camions-tractors i remolcs ha disminuït un 13,7% i el nombre conjunt de motos i ciclomotors ha augmentat un 12,9%. Desglossant l’últim concepte, però, amaga un comportament molt diferent en el el nombre de motos, +18,7%, respecte el de ciclomotors, -15,6%.

En els primers anys 2000 el nombre de turismes per habitant va tenir una tendència alcista. En el bienni 2006-2007 va estabilitzar-se i des d’aleshores aquest índex s’ha reduït any rere any.

Índex de motorització del municipi i l’entorn

L’Institut d’Estadística de Catalunya també el calcula l’índex de motorització, nombre de vehicles per cada mil habitants. Les xifres no són idèntiques respecte les de la font municipal, i a més les darreres disponibles són de l’any 2012, però té l’avantatge que ens permet fer comparacions intermunicipals. La taula adjunta mostra les dades d’aquest índex per als diferents tipus de vehicles per a els municipis de la comarca del Vallès Occidental.

En relació a l’índex global de motorització, és a dir, el nombre de vehicles per cada 1.000 habitants, Barberà del Vallès es situa en 15a posició, amb 694 vehicles per cada 1.000 habitants, a la mateixa posició que els tres anys anteriors.

Es manté en la 12a posició si observem la xifra de turismes en el 2012, amb 490 turismes per 1000 habitants. Ha baixat dues posicions en el darrer any i set posicions en els darrers set anys.


93

Respecte dels altres municipis, en relació a motos i motocicletes, és el 20è municipi dels 23 de la comarca, posició molt estable respecte els cinc anys precedents, i per sota la mitjana comarcal.

En el cas de camions també es troba en posició mitjana–baixa, la 15a dels municipis la comarca, una mica per sobre de la mitjana comarcal, atès els 105 per cada 1.000 habitants.

En relació a la variació de l’índex en l’últim any del que disposem dades, 2012, en termes generals s’ha donat un decreixement en el cas dels turismes i de camions i furgonetes, mentre s’ha mantingut en el cas de les motocicletes, molt similar al ha succeït en els quatre anys previs. En el cas de Barberà del Vallès, globalment l’índex ha baixat en 15 vehicles per cada 1.000 habitants, més que la mitjana comarcal, que ha baixat en 6.

A la disminució hi ha contribuït tant els camions i furgonetes com els turismes, el que mostra la disminució en paral·lel de l’activitat econòmica (vehicles gairebé sempre relacionades amb activitats empresarials) i del consum de les famílies.

Si es mira l’índex de motorització global dels municipis del Vallès Occidental, només sis municipis estan per sota de la mitjana comarcal. D’aquests sis, quatre són els que tenen més població. Això s’explica perquè els més grans en termes de població més opcions de transport públic alternatiu. Aquest municipis són en ordre descendent: Rubí, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Ripollet, Sabadell i Badia del Vallès.

L’evolució del nombre de turismes per cada 1.000 habitants va ser creixent fins 2002 al Vallès Occidental. Des d’aleshores l’evolució ha estat més erràtica, amb certa tendència a la baixa, que també s’ha produït a Barberà del Vallès des de 2008.

94

Economia del coneixement 6

6. Economia conduïda pel coneixement

6.1. Activitats intensives en tecnologia i coneixement

Introducció

Les activitats econòmiques es poden classificar en funció del nivell de tecnologia i coneixement. L’OCDE les ha classificat en set grups. Les activitats industrials les ha classificat en quatre grups: manufactures d’alta tecnologia, de mitjana-alta tecnologia, de mitjana-baixa tecnologia, i de baixa tecnologia. Els serveis els classifica en serveis intensius en coneixement i, serveis no intensius en coneixement. Finalment hi ha un grup d’activitats no classificades en cap dels altres grups.

L’OCDE desenvolupà aquesta classificació per assignar les diferents activitats econòmiques a una o altra intensitat de coneixement. Aplicarem aquesta classificació per mesurar l’economia del coneixement a Barberà del Vallès. Per arribar a una classificació d’intensitat de tecnologia i coneixement, aquest organisme internacional va tenir en compte a cada sector indicadors que relacionen recerca i desenvolupament (R+D) amb la producció i el valor afegit del propi sector, en el cas de les manufactures; i l’ús de tecnologia incorporada, intensitat de R+D i la composició dels llocs de treball segons les seves qualificacions.

D’una banda es trobarien les activitats amb tecnologia i coneixement alta (vegeu taula de pàgina següent) que alhora es poden desglossar les manufactures entre les d’alta tecnologia i les de mitjana–alta, i els serveis intensius en coneixement.

D’altra banda, es trobarien les activitats amb tecnologia i coneixement baix on, alhora, es poden desglossar les manufactures entre les de tecnologia mitjana–baixa, les manufactures de tecnologia baixa i els serveis no intensius en coneixement.

Hi ha un últim grup de sectors, que l’OCDE no els classifica en funció de la seva intensitat de tecnologia o coneixement, considerats en general de nivell baix i no apareixen en les anàlisis. No els tenim en compte tampoc en aquest informe.


95

96

La filiació a la Seguretat Social és una font d’informació amb la que es pot fer una diagnosi de l’activitat econòmica localitzada a un municipi, i més recentment també l’activitat econòmica dels afiliats residents. L’activitat econòmica localitzada D’una banda amb els llocs de treball localitzats assalariats, vinculats als sectors i, d’altra banda, les empreses amb treballadors assalariats (anomenats comptes de cotització per l’Institut de la Seguretat Social). En relació als treballadors per compte propi els sectors d’activitat en els que treballen no estan prou desglossats fins desembre de 2013, amb el que no es pot fer el mateix tipus d’anàlisi.


97

Les empreses amb assalariats

Tenint en compte una perspectiva decennal les empreses dels sectors d’activitats de tecnologia i/o coneixement alt van experimentar un creixement sostingut fins 2006-07, 19%, en 5 anys. A partir d’aleshores la xifra va recular fins les 200, però des de 2011 s’ha recuperat situant-se en 2013 al mateix nivell de 2008.

Així mateix les empreses dels sectors d’activitats de tecnologia i/o coneixement baix es van anar incrementant fins en 2007, la xifra més alta de tota la dècada. Des d’aleshores, unes 1.150 en 2088, la xifra ha baixat de forma continuada, fins arribar a tot just les 1.010 de 2013. Darrerament les disminucions són menors però sostingudes.

98

La proporció d’empreses d’activitats de tecnologia i/o coneixement alt ha anat augmentant darrerament. Si en tot el període 2001-07 aquesta proporció havia augmentat menys d’un punt percentual, i es va mantenir entre 2008 i 2012 al voltant del 16%-17%, i en el darrer anys ha augmentat fins el 18,7%.

El nombre d’empreses de manufactura d’alta o mitjana–alta tecnologia ha tingut dos períodes marcats en l’última dècada. A la primera part d’augment fins a les 111 empreses i una segona part de disminució i estabilitat fins a situar-se entre les 81 i 87 empreses en els darrers cinc.

De la mateixa manera les empreses manufactures de tecnologia baixa o mitjana baixa han tingut dos períodes marcats durant l’última dècada. En aquest cas en un primer període, 2001-07, de força estabilitat; i en un segon període de disminució des dels 259 de 2008 als 238 de 2003. Val a dir que mentre l’han estabilitzat les de manufactures de tecnologia baixa, són les de tecnologia mitjna-baixa les que han disminuït.

En definitiva el retrocés del nombre d’empreses d’ambdós grups va ser estat important en els primers anys de crisi, estabilitzant-se darrerament. En relació als pesos relatius respecte al conjunt d’activitats les manufactures d’alta o mitjana–alta tecnologia s’han mantingut estables en els darrers cinc anys, entre el 6,4% i 7,0%, i les de tecnologia baixa o mitjana baixa entre el 18,8% i el 19,8%. Entre totes han guanyat set dècimes percentuals.

En el mateix període les empreses en serveis intensius en coneixement han augmentat lleugerament, passant de representar un 9,9% al 11,7% (vegeu G6.6). En el cas dels serveis no intensius en coneixement el pes relatiu també ha variat a l’alça passant de representar el 51,3% al 55,0%. Fent l’agregació d’unes proporcions i altres, indústria i serveis, no suma 100% exactament perquè hi ha altres activitats no classificades per la OCDE segons el seu nivell de tecnologia o coneixement.

En resum, en termes de nombre d’empreses, les que ofereixen un servei intensiu en coneixement són les que millor han evolucionat, n’hi ha més que en iniciar-se la crisi. Les de serveis no intensius en coneixement van patir més el cop en 2008 i 2009, per després estabilitzar-se en 2010 i 2011, i recuperar-se parcialment en 2012 i 2013.

Els llocs de treball assalariats

Dels 14.653 assalariats que estarien localitzats a Barberà del Vallès el desembre de 2013, 3.740 correspondrien a treballadors que estarien treballant en activitats considerades de tecnologia i/o coneixement alt. En termes proporcionals en serien el 25,5%.

Atès que no es disposa a nivell municipal el desglossament dels autònoms segons activitats específiques (CCAE a 3 dígits) fins a 2014, aquest anàlisi el fem amb els assalariats, el 87,7% dels treballadors, la mateixa proporció que un any enrere.

Aquest indicador s’ha recuperat unes dècimes a Barberà del Vallès fins al 25,5%, tornant al nivell de 2008. De fet havia disminuït poc, fins el 24,7% en 2012 com a any amb un valor menor. Aquesta proporció no ha tingut grans oscil·lacions a la darrera dècada, amb el que es pot concloure que l’evolució de les activitats considerades de més valor afegit han tingut tendències similars a les de menor valor afegit. Cal tenir en compte que en aquest anàlisi l’OCDE no hi inclou les activitats del sector de la construcció.


99

Els diferents grups d’activitats que composen l’alt o baix valor afegit sí han tingut variacions significatives i dispars.

En relació a les activitats d’alt valor afegit:

Les manufactures d’alta tecnologia han tingut una evolució oscil·lant al llarg dels darrers anys, es varen reduir significativament des de 2007, en 2012 van tenir una forta davallada i en 2013 es van recuperar només lleugerament.

Les manufactures de tecnologia mitjana–alta van estar força estables de 2001 a 2007. En 2009 van tenir una significativa davallada i des d’aleshores han anat recuperant possicions, de tal manera que el nombre d’assalariats en 2013 és superior als de 2008.

100

Els dos grups d’activitat anteriors tenen actualment tot just 2.050 assalariats, quan en 2008 eren 2.419, com s’ha vist per la reducció de les manufactures de tecnologia alta, no així les de tecnologia mitjana-alta.

Per contra els assalariats dels sectors anomenats serveis intensius en coneixement són els que més havien crescut en la primera dècada del segle. Tot i així s’havien incrementat en uns 1.000 en els primers set anys de la mateixa, dels que van perdre uns 750 en el trienni anterior a 2011. Des d’aleshores la xifra s’ha estabilitzat en prop de 1.700 treballadors assalariats.

En definitiva en el procés de terciarització que ens trobem es perdien llocs de treball d’alt valor afegit a la indústria i es substituïen pels d’alt valor afegit als serveis, en termes generals. En els primers anys de crisi la pèrdua també en aquests últims no va compensar la pèrdua a la indústria. En 2013 sembla que les activitats de més valor afegit (serveis i manufactures de alta tecnologia) s’han estabilitzat i fins i tot augmentat lleugerament (manufactures de mitjana-alta tecnologia).

En relació a les activitats de baix valor afegit:

Les manufactures de tecnologia mitjana–baixa, després d’un creixement d’efectius just abans de 2001, és el sector industrial que ha patit un major descens tant si agafem com a referència el total de treballadors o el percentatge respecte el total. Especial va ser la pèrdua de treballadors en 2009. Des d’aleshores la disminució ha estat menor però en 2013 han tornat a disminuir de forma significativa, 73 dels 1.823 que hi havia en 2012.

D’altra banda, els assalariats treballadors de manufactures de tecnologia baixa havien anat experimentat una evolució amb alts i baixos però amb una tendència a l’alça fins 2007. Des de 2008 han tingut petits alts i baixos. Amb l’augment de 170 fins els 3.138 del darrer any 2013, és més que recupera la xifra que hi havia en 2008.

Entre ambdós grups d’indústries manufactureres apleguen el 34,5% dels assalariats, significativament per sobre el 30,2% de 2008.

Per altra banda, la proporció de serveis no intensius en coneixement s’ha mantingut força estable en els darrers cinc anys.

Si ens circumscrivim tan sols a la conjuntura de 2013, en termes d’assalariats les activitats de coneixement alt han guanyat cert pes relatiu en el conjunt de l’economia, 1,7 punts percentuals. Si ho desglossem, aquesta variació s’hauria produït per:

- un augment dels serveis intensius en coneixement, +1,2 p.p.

- un augmment en el pes relatiu de les manufactures de mitjana-alta tecnologia, +0,5 p.p., mantenint-se igual les d’alta tecnologia.

- i gairebé estabilitat en les de menys valor afegit, -0,1 p.p., fruit d’un lleuger augment de les de més baixa tecnologia, +0,4 p.p., i una lleugera disminució de les de mitjana-baixa tecnologia, -0,5 p.p.

El pes de les activitats de coneixement baix haurien disminuït òbviament en la mateixa proporció, -1,7 p.p.


101

102

6.2. Activitats TIC i qualificacions professionals

Activitats relacionades amb les TIC

Una de les formes de mesurar la Societat de la informació és la que proposa l’OCDE, en la que es tenen en compte determinades activitats de les manufactures i dels serveis. Aquestes contemplen des de fabricació de components electrònics, passant pel comerç a l’engròs d’equips per a les TIC, fins a edició de programes informàtics o processament de dades, hostatge i activitats relacionades, entre altres.

El cert és que les activitats relacionades amb les TIC han patit una disminució clara en termes de treballadors assalariats en els sis primers anys de crisi, de 2008 a 2013, en passar de gairebé 900 a estabilitzar-se des de 2012 al voltant dels 400. No ha succeit el mateix en termes d’empreses amb assalariats. Si bé els dos primers anys es reduïren de 25 a 19 empreses, el nombre a posteriori es va mantenir i gairebé recuperar les 25 empreses en 2013.

Les qualificacions professionals

Introducció i retrospectiva

L’economia del coneixement es pot mesurar des de diferents punts de vista, entre ells les tipologies d’ocupacions o nivells de qualificació de les ocupacions. En aquest àmbit, una manera d’acotar-ho, entre les diverses maneres possibles, és mesurar el nombre de treballadors altament qualificats relacionats amb la ciència i la tecnologia. L’OCDE els concreta com els professionals en sectors de coneixement, anomenats recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT) i els identifica com els tècnics i els professionals científics (nivell 2 de CCO94) i els tècnics i professionals de suport (nivell 3 de CCO94). En sentit estricte també inclou persones que treballen en determinats grups directius (alguns inclosos en el nivell 1 de CCO94) però a causa de la no disponibilitat de dades detallades, es tenen en


103

compte els dos primers grups esmentats. Diem que en sentit estricte també els inclou per que a més dels tècnics i professionals que creen, difonen i apliquen el coneixement i la innovació tècnica, també cal tenir en compte els gestors, és a dir, els grups directius. Només són importants els treballadors que innovin o que explotin els descobriments sinó també els empresaris que ho gestionin. La taula adjunta “Classificació dels recursos humans en ciència i tecnologia” (RHCT d’ara en endavant) es mostra quins grups tècnics en formarien part.

Classificació dels Recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT)

Recursos humans en Resta de recursos humansciència i tecnologia (RHCT)

CNO94 CNO94

Recursos humans no RCHT2 Professionals RHCT 0 Forces armades

1 Direcció de les empresese i les Administracions públiques4 Empleats de tipus administratius5 Treballadors dels serveis de restauració, personals, protecció i vendeors de comerç

3 Tècnics i professionals 6 Treballadors qualificats en agricultura i la pescaassociats RHCT 7 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manuf. , construcció i mineria

8 Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors9 Treballadors no qualificats

Tècnics i porfessionals científics i intel·lectuals

Tècnics i professionals de suport

A la primera meitat de la dècada dels 90 els recursos humans en ciència i tecnologia (RHCT a partir d’ara) van créixer, mentre disminuïen la resta de llocs de treball. En canvi, a la segona meitat dels 90 va succeir just el contrari. Això va succeir tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya. La resta de llocs de treball van créixer força més. En definitiva no serien indicadors que mostrarien una evolució cap a l’economia del coneixement. En el cas de Barberà del Vallès l’evolució va tenir un sentit similar que als altres dos àmbits territorials, però amb increments superiors: el creixement als 90 dels RHCT va ser important, però la resta de llocs de treball va ser el doble.

En relació als ocupats residents, en 2001 a l’àmbit de Barberà del Vallès hi havia en terme mitjà un nivell de qualificació professional menor dels barberencs ocupats respecte dels llocs de treball ubicats al nostre municipi. Per aquest motiu, doncs, cal fer èmfasi en les polítiques formatives i de requalificació per poder accedir a llocs de treball més qualificats, que, de fet, existeixen al nostre territori.

En l’àmbit provincial i Catalunya no hi ha gaire diferència, entre la proporció d’RHCT entre els ocupats i els llocs de treball, per que són territoris grans, on la mobilitat laboral respecte l’exterior es baixa respecte el total de llocs de treball. En canvi, a Barberà, l’alta mobilitat laboral diària, pot fer que sí hi hagi diferències, com efectivament succeeix.

Conjuntura actual

La contractació estable en RHCT és una forma indirecta de mesurar a nivell municipal el flux de creació d’ocupació d’aquestes ocupacions. És un indicador alternatiu donada la no existència d’un cens actualitzat de l’ocupació localitzada segons tipologies o nivells de qualificació del nostre territori.

És una bona estimació de la tendència de l’ocupació, a falta de dades més recents pel que fa a llocs de treball localitzats segons el tipus d’ocupació que desenvolupen els treballadors. En concret fem servir els contractes indefinits en RHCT respecte del total de contractes indefinits, el que consideraríem un indicador més proper a la generació d’ocupació estable, que no pas tenir en compte tota la contractació.

104

Des de l’any 2000 es poden dividir en tres períodes segons l’evolució d’aquest indicador. Al primer quinquenni la contractació estable de recursos humans en ciència i tecnologia es movia en proporcions entre el 14% i 16% a Barberà del Vallès. Als primers anys 2000 es concretaven de 250 a 350 contractes indefinits de RHCT. A partir d’aleshores van començar a incrementar-se molt aquestes ocupacions de forma indefinida, més que proporcionalment respecte del total de contractes indefinits.

El creixement de l’indicador, la proporció d’RHCT, va ser important, augmentant progressivament fins a 2008, i després d’alts i baixos s’ha situat entre el 26% i 30%.

En resum tot i que encara ens trobem amb nivells de contractació indefinida per sota dels de fa una dècada, els indefinits en RHCT estan per sobre d’aquells nivells, fent que el pes relatiu d’aquests contractes s’hagi duplicat en una dècada. Ara bé, l’indicador va recular força, segons s’observa tant a nivell de Catalunya com Barcelona província.

En els últims deu anys la generació estable d’aquest tipus de perfils professionals respecte del total ha estat molt similar a Barberà respecte als altres territoris, Catalunya i província. L’indicador va tenir una tendència a créixer tot just des de fa 10 anys, 2004. Aquesta tendència es va estabilitzar i fins i tot va recular força en 2012, per tornar a valors de 2007 en 2013.


105

Consum i medi ambient 7

7. Consum i medi ambient

7.1. Aigua i energia

Aigua

El consum d’aigua a Barberà del Vallès ha disminuït en 39.323 m3 en 2013, un 1,8%, tornant gairebé al nivell de 2011, que va ser la xifra menor en la darrera dècada. En els darrers 10 anys el consum es va moure en sentit ascendent fins els 2,6 milions de m3 de 2007 i des de la important reducció de 2008 a 2,3 milions de m3, la tendència ha estat de contenció.

El consum pot ésser desglossat en dos grans categories: domèstic i no domèstic. El comportament d’ambdós ha tingut sentit diferent, pel decrement del domèstic, -3,9% i l’increment del no domèstic, 2,2%.

La proporció de consum domèstic respecte el total havia anat va creixent any rere any des del 54% de 2004 fins el 66% dels dos anys precedents, donada la important disminució del consum no domèstic. Amb les variacions del darrer any ha reculat fins el 64%.

Mentre el consum ha anat disminuïnt en els darrers anys, el nombre d’abonats havi continuat creixent, com en tots els anys de la dècada, això sí, amb taxes molt petites en els

106

darrers anys. La mitjana dels quatre anys previs era d’un 0,8% d’increment, i en 2013 s’ha mantingut el nombre, -0,2%. Fent la distinció entre abonats domèstics i no domèstics són aquests els que han disminuït, en aquest cas un 2,1%. La diferència és que els abonats domèstics s’han mantingut, 0,1%, i no han compensat la disminució dels no domèstics.

El consum d’aigua domèstic en termes absoluts havia assolit el seu màxim en 2012, just per sobre el nivell de 2007. En termes relatius, en relació a la població resident, el consum és menor atès l’augment poblacional del municipi. De fet en termes relatius el consum domèstic és força semblant al de 2008, tot i que en termes absoluts és més proper al de 2007.

En 2008 es produí la disminució global més accentuada de consum d’aigua total, donat es van sumar dos efectes, la pròpia reducció en el cas de les llars, atesa la situació gairebé excepcional de sequera i les accions directes d’estalvi d’aigua que va emprendre l’Administració, i d’altra banda la conjuntura econòmica. Des d’aleshores el consum domèstic s’ha mantingut força estable, amb creixements semblants a la població residencial, mentre que el consum no domèstic ha tirat cap avall el consum total d’aigua.

Una mesura del consum també pot ser el volum de metres cúbics per abonat, indicador que ens donaria una estimació sobre en quina mesura el consum puja o baixa per l’augment de població i activitat. De fet, el consum mitjà per abonat té la tendència a disminuir, cosa que mostraria cada cop més un ús racional de l’aigua. Les xifres des de 2011 són les més baixes de la dècada, uns 145-147 metres cúbics per abonat. En el quinquenni 2004-2007 va moure’s en una forquilla aproximada de 181-201 metres cúbics per abonat, una mitjana de 191.

Aquest índex és força diferent en funció del tipus d’abonat. En els dos grans grups, usuaris domèstics i no domèstics s’ha produït aquesta contínua disminució de consum per abonat. En el primer cas el consum mitjà ha passat dels 134 als 112 m3 en 10 anys, caiguda que es va concentrar en 2008, i a partir d’aleshores el valor s’ha mantingut. En el cas dels no domèstic la disminució encara va ser més important, dels 491 de 2004 als 315 de 2013.

Dels cinc conceptes en que es pot desglossar el consum no domèstic, comercial, industrial, provisional d’obres, incendis i horts, destaca en volum el l’industrial, que aplega el 18% del consum total del municipi. En segon lloc, el provisional d’obres, amb un significatiu 12%,


107

seguit del comercial, amb el 4%. La resta de conceptes de no domèstic sumen un 1%. Entre tots els consums no domèstics apleguen el 36% del consum total.

Les diverses destinacions significatives del consum no domèstic han variat en diferent sentit, mentre l’industrial i el provisional d’obres han augmentat, els altres han disminuït.

Electricitat i gas

El consum de l’energia elèctrica ha continuat disminuint com ha succeït des de 2007, amb l’excepció de 2010. La disminució del darrer any ha estat del 3,6% i la disminució agregada des del màxim de consum de 2006 ha estat del 17,2%. El consum ha tornat a nivells just per sota del de 2002. Similar al que ha passat en el cas del consum d’aigua.

Gas

El consum global de gas comptabilitzat per l’empresa subministradora de les dades ha disminuït per tercer any consecutiu, 5,1% en 2013, assolint el nivell més baix dels darrers deu anys, amb 133 milions de KWh.

La darrera época es pot dividir en tres períodes pel que fa al consum de gas, un primer, 2004-06 on el consum mitjà va ser de 205 milions de KWh. El segon, 2007-10, quan el consum mitjà oscil·là al voltant de 170, i el tercer, 2011-13 en que el cosum mitjà ha estat encara més baix, 141, clar indicador de l’evolució de l’activitat econòmica.

108

Des de 2002, any de liberalització del mercat de companyies subministradores de gas, del consum de gas sota la denominació de mercat regulat o mercat lliure, creuat per la tipologia (domèstic, comercial, industrial) ha anat variant.

Pel que fa a 2013, el consum domèstic i del petit comerç ha representat el 52% del total, semblant a 2012 i per sobre els anys anteriors, quan representava al voltant del 46%. Ha guanyat pes perquè de fet ha estat el consum industrial/gran comercial el que ha patit la davallada, mentre el consum domèstic/comercial és força semblant des de 2011.


109

7.2. Residus urbans

Residus urbans

En els tres darrers anys a Barberà del Vallès s’ha recollit menys residus que en l’exercici anterior, un 17% acumulat de baixada, 9,9% en el darrer exercici. després de pujades continuades. Les més de 12.500 tones recollides suposa tornar a un nivell de recollida per sota del de 2004. És a dir la línia ascendent del volum de deixalles de 2004-2010, s’ha trencat, reduint-se en tres anys el que havia pujat en els set anteriors. En paral·lel, la resta ha estat de 8.729 tones, també la xifra més baixa dels darrers 10 anys, reduint-se un 4,9% només en el darrer exercici.

Els serveis de recollida de residus urbans al municipi s’estableixen per recollir cinc fraccions a la via pública: paper/cartró, envasos, vidre, orgànica i rebuig. Es disposa de la deixalleria per dipositar aquells residus que per volum o tipologia no es poden dipositar als contenidors i també es disposa nous contenidors per la recollida d’oli domèstic usat. A tot això fa quatre anys es van afegir les Minideixalleries, una altra via de recollida selectiva, en aquest cas per dipositar-hi productes sòlids específics.

Aquest any 2012 s'ha arribat a recollir selectivament el 30,5% del residus total generat al municipi, comptant la recollida selectiva, la deixalleria i les minideixalleries. En concret es recullen selectivament, es dipositen als seus contenidors corresponents i es porten a les plantes de valorització i tractament.

S’ha retrocedit 3,5 punts percentual respecte la taxa de 2012 després d’un continu ascens. Val a dir que hi ha una variació en el càlcul de l’índex. En els tres darrers exercicis la part de resta de la Deixalleria també es descompta de les entrades de residus, amb el que la baixada real és menor. Amb tot, l’objectiu és tornar a fer créixer l’índex. A més de valorar l’índex també cal fer-ho amb els valors absoluts, és a dir, valorar els tones de residus totals i les tones de resta. Que es redueixin en termes absolutes per sí sol és positiu perquè això vol dir que es generen menys deixalles, tot i que en part són un reflex de l’evolució de l’activitat econòmica. Un dels objectius principals sí és recollir de forma selectiva i reutilitzar la major proporció dels residus totals, però un altre que es pot considerar previ consisteix en generar menys, reduir la quantitat de residus i resta.

En relació amb els materials recuperables, les 2.103 tones de recollida selectiva han tornat a nivelles de 2008, mentre s’havia arribat al màxim de 2.460 Tn en 2010.

110

La matèria orgànica, que suposa el 39,4% en pes de la bossa tipus de residus, és una de les fraccions valoritzables més importants dins de la recollida selectiva, per tal de poder obtenir compost, i tancar el cicle d’aquesta fracció. En total s’han recollit 829 Tn.

Tenen similar pes el paper i cartró, 18,1%, vidre iglú, 17,5%, i els envasos lleugers, 16,6%.

La fracció de paper i cartró, s’ha reduït en un 4%, s’ha estabilitzat respecte la forta baixada que es va produir al 2012. En total s’han recollit 380 Tn.

Els envasos lleugers, són la fracció que poden ocupar el major volum de les nostres deixalles, per això es important dipositar els envasos amb el mínim volum, aprofitant així l’espai als contenidors corresponents. En total s’han recollit 349 Tn, un increment del 10,6% del recollit l’any 2012.

Per contra el vidre iglú també s’ha reduit, en aquest cas en un 1,4%.

El reciclatge de l’oli doméstic usat a les nostres cuines es molt important, per tal d’evitar principalment la contaminació de les aigües, i poder reutilitzar-lo per produir sabó o biodiesel. L’ús dels contenidors especials per a la recollida d’oli s’ha mantingut. Els bars i restaurants del municipi tenen a la seva disposició un servei de recollida d’oli d’establiments, molt important per les quantitats que es poden generar en aquestes activitats. Entre ambdós, domèstic i d’establiments, és a dir, l’oli vegetal, s’ha recollit 22,9 Tn.

La utilització de les nou minideixalleries durant 2013 s’ha reduït una mica respecte l’any anterior, amb una recollida de 1,46 Tn, de les quals 1,2 Tn corresponien a piles usades.


111

En relació a les deixalles dipositades a la Deixalleria havia anat augmentat de manera important des de la seva obertura en termes de pes. En una dècada es va passar de 670 tones de 2001 a les 3.000 de 2010. En els tres darrers any, però, hi ha hagut una davallada significativa de les tones dipositades a la Deixalleria, sobretot en el darrer any, amb el que el total ha baixat fins les 1.839.

La deixalleria municipal ha rebut 7.377 usuaris, que han aportat 1.839 Tn de residus. Un 30% menys de pes recollit que l’any anterior. De la mateixa manera, en paral·lel, havien anat augmentant els nombre d’usuaris de la Deixalleria fins 2010. La disminució de 2011 no havia estat significativa, però sí la de 2012 i la de 2013, fet pel qual el nombre d’usuaris a tornat a nivells de 2007.

La mitjana de pes per usuari ha estat de 249 kg, similar a la mitjana, 262 kg, que ha succeït en la darrera dècada, amb un interval entre els 207 kg i els 321 kg per usuari.

Una part important del que s’aboca a la deixalleria són terres i runes, al voltant de la meitat en els darrers quatre anys, 47% en 2013. El canvi més substancial en termes absoluts és els cas de les terres i runes. De fet els alts i baixos en el global de tones es deuen majoritàriament als alts i baixos de terres i runes.

En segon lloc, a distància, la fusta amb el 25%. Els segueixen la poda, 13% i el material de rebuig, també anomenat resta, el 6% del total. Cal dir que la resta es va mantenir al llarg dels anys en un interval de tones entre les 230 i les 330, mentre en 2012 va ser tan sols de 142 Tn i en 2013 de 115 Tn. Així només representa el 6% del total deixalleria, quan a mitjans dels 2000 la proporció oscil·lava entre el 15% i el 21%. Les contínues accions de millora en la separació dels materials que els usuaris aporten a la deixalleria, ha fet que es puguin recuperar més productes i disminuir l’aportació de rebuig als dipòsits controlats. Aixó s’han disminuït un 19%, de les 142 Tn de 2012 a les 115 de 2013.

Finalment, altres materials dels quals s’aboquen força tones són de vidre, paper i cartró, electrodomèstics i aparells elèctrics, i ferro, en tots els casos al voltant d’un 1%-2% cadascun respecte el total.

La tercera gran via de recollida selectiva són les Minideixalleries distribuïdes pel municipi en 2010. En termes de pes que acullen no és significatiu, sí en termes d’unitats recollides i també és qualitativament important aquest mitjà de recollida per la tipologia de residus que recull. S’hi poden dipositar set tipus de residus sòlids d’ús domèstic: piles (convencionals,

112

alcalines, botó) i bateries de mòbil, CDs-DVDs, cartutxos de tinta d’impressora, bombetes de baix consum, petits residus d’aparells elèctrics i electrònics, RAEE i telèfons mòbils. En 2013 s’hi ha recollit 1.459,5 kg., el 79% dels quals corresponen a piles i bateries de mòbil. En termes d’unitats són 57.650. Són xifres molt similars als dos anys anteriors. A distància es troben els CDs-DVDs, dels que s’han recollit 4.800 unitats; i les bombetes de baix consum i cartutxos d’impressora, que en ambdós casos s’han recuperat al voltant de 1.800 unitats.


113

Educació i formació 8

8. Educació i formació

8.1. Matriculacions i nivell de graduació

Matriculacions

Els alumnes escolaritzats durant el curs 2012–13 van ser 319 alumnes a Preescolar, 1.097 a Infantil, 1.914 a Primària, 1.124 a l’Educació secundària obligatòria (ESO), 233 matriculats en Cicles formatius, conjuntament de grau mitjà i grau superior, 298 que cursen Batxillerat, i 414 que han cursat diverses tipologies de formació a l’Escola d’adults.

Al llarg del curs es produeixen canvis, altes i baixes, amb el que les xifres no són fixes al llarg del curs, sinó que hi ha variacions posteriors al moment de la matriculació. Els motius són que es donen per canvis de residència, des de canvis intermunicipals propers fins a migracions internacionals. Així doncs hi ha petites diferències entre la quantitat d’alumnat matriculat, aquell que hi ha efectivament al llarg del curs, i aquell que finalitza el curs. Fins i tot un mateix nombre d’alumnes al començament i al final pot “amagar” altes i baixes en la mateixa proporció.

114

La formació no reglada ocupacional es descriu a l’apartat 8.2. La informació fa referència a formació impartida des del servei municipal d’ocupació, la Fundació Barberà Promoció, atès que no es disoposen les dades referents a la formació no reglada d’entitats privades del municipi.


115

Comparant el curs 2013–2014 amb l’anterior, ha disminuït en 37 el nombre d’alumnes escolaritzats a preescolar fins els 319.

Les etapes d’escolarització infantil i primària s’imparteixen en set centres al municipi. En el cas del conjunt de centres i cursos d’educació infantil el total d’alumnes s’ha mantingut força estable, amb una reducció de 29 sobre els 1.126 del curs passat, -2,6%. En el cas d’educació primària els alumnes han augmentat en 97, assolint una xifra de 1.914, el que suposa un increment del 5,3%.

En el cas de l’educació secundària obligatòria, el nombre d’alumnes global és de 1.124, amb 43 alumenes més en relació al curs anterior, +4,0%.

En el cas dels estudis secundaris postobligatoris, l’alumnat matriculat s’ha mantingut estable en els cicles formatius i en el cas del batxillerat, amb petites variacions en un i altre sentit.

En el cas, el dels cicles, el nombre global d’alumnes ha passat de 241 a 233, amb una lleugera reducció després d’increments en anys recents. Durant el darrer curs acadèmic, s’ha comptabilitzat un alumnat total de 62 en cicles formatius de grau mitjà (CFGM), amb set menys que el curs anterior i similar a dos anys enrere, mentre que cicles formatius de grau superior (CFGS) han tingut una xifra d’alumnat gairebé idèncita, passant de 172 a 171.

L’oferta formativa de cicles formatius està concentrada a l’Institut d’educació secundària La Romànica. Ha ofert els cicles formatius de grau mitjà d’Operacions de fabricació de productes farmacèutics i el de Laboratori. Al mateix temps, però, també s’imparteixen els cursos relatius als cicles formatius de grau superior que proporcionen coneixement relatius

116

a Anàlisi i control, el de Fabricació de productes farmacèutics i afins i, per últim, el de Química ambiental.

L’alumnat de batxillerat ha augmentat en 15 alumnes, fins els 298 alumnes del curs 2013-2014.

En relació amb la formació que s’imparteix a l’Escola d’adults CFA Barberà, s’han comptabilitzat 414 alumnes que van assistir als diferents cursos que es van organitzar el curs 2013-14. L’alumnat es pot desglossar en dos grans grups: els que participaren en l’educació permanent d’adults i els alumnes d’altra formació transversal.

En total d’alumnes que es va formar en educació permanent van ser 254 alumnes, 24 menys que l’any precedent, mentre l’any precedent l’augment va ser de 100.

L’alumnat es pot desglossar en 29 que realitzen formació instrumental, 94 que fan els dos nivells del graduat en educació secundària (GES), els 105 que es preparaven per a les proves d’accés als cicles formatius, tant de grau mitjà com grau superior, i els 26 que realitzaven el curs de preparació per a les proves d’accés a la universitat.


117

D’altra banda, s’hi imparteix altra formació en idiomes i informàtica, educació transversal que aplegà 160 alumnes, xifra gairebé idèntica a la del curs precedent. Van rebre formació en castellà, inicial o bàsic, 26 usuaris, 74 en el cas d’anglès inicial o funcional, i formació en informàtica inicial o usuari altres 15 persones. En aquest curs s’ha incorporat cursos en competències TIC, 45 usuaris.

Nivell de graduació d’estudis secundaris obligatoris

Al darrer curs amb dades comparables amb d’altres municipis la taxa de no graduació a 4t d’ESO ha estat del 16,3% a Barberà del Vallès. És una proporció molt similar de mitjana a la d’altres municipis de dimensió mitjana, com els de la Xarxa Perfil Ciutat i tot just 1 punt percentual per sobre la mitjana de Catalunya.

En els darrers tres cursos la proporció s’ha mantingut al voltant del 16% a Barberà del Vallès, en aquest cas per sota la mitjana dels mateixos municipis, 2 p.p., i 1 p.p. per sota la mitjana de Catalunya.

118

8.2. Formació en el servei municipal d’ocupació

Al servei municipal d’ocupació de l’Àrea de Promoció Econòmica de Barberà del Vallès, Fundació Barberà Promoció, s’imparteixen diferents tipus de formació no reglada per a la millorar l’ocupabilitat de la població local.

Entre la formació no reglada es pot distingir la formació adreçada a persones aturades i a persones treballadores. L’objectiu d’aquesta formació és donar la possibilitat a les persones que realitzen aquests cursos que assoleixin una qualificació professional amb la finalitat d’aconseguir una feina, en el cas de les persones que estan a l’atur o adquirir competències, habilitats, coneixements, etc per a millorar el lloc de treball que ocupen actualment. Altres tipus de formació poden ajudar a la persona a millorar el nivell d’ocupabilitat i capacitar-la per a la recerca d’ocupació i/o per ajudar-la en l’assessorament per l’autoocupació.

Formació ocupacional adreçada a persones aturades i persones treballadores

En els anys 2012 i 2013 el número total de cursos que s’ha realitzat són 72 i 62, respectivament. El nombre alumnes ha passat de 731 a 746, molt similar tornant a xifres de 2010. En termes generals val a dir que hi ha hagut un augment de “cursos per a aturats i emprenedors” i els “cursos de requalificació”, tot i que en 2013 concretament hi ha hagut més cursos i alumnat per a aturats, i menys alumnes en el cas de la requalificació. Tot i la disminució de cursos propis i a mida per empreses i entitats val a dir que 2012 va ser un any excepcional en termes d’aquest tipus de cursos triplicant i duplicant, respectivament, els de 2011.


119

En funció de la tipologia de cursos es destaca, doncs, els cursos per aturats i emprenedors de 2013, amb un total de 22 que han aplegat 317 alumnes en 315 hores lectives. En aquest àmbit hi ha hagut un major nombre de cursos però amb una durada mitjana dels cursos inferior (vegeu taula T8.7).

En relació als cursos de formació de requalificació per a persones ocupades pel 2013, correspon a formació interna d’empreses, amb 6 alumnes en 5 cursos.

Pel que fa als cursos propis i cursos a mida per a empreses, hi ha hagut 35 cursos, amb 425 hores en total, en els que han participat 423 persones. La meitat dels cursos i de les hores, aproximadament, correspon acadascuna de les categories, cursos propis i cursos a mida.

Per últim, en el marc dels convenis de col·laboració amb els gremis o entitats, enguany tan sols s’ha pogut concretar col·laboració amb una entitat, com l’any precedent, i s’ha inclòs en el grup de cursos de requalificació, atès eren d’aquesta categoria.

Cal destacar el fet que hi ha hagut 72 especialitats impartides en els dos darrers anys, tot just 11 s’han repetit en ambdós exercicis, el que mostra l’adaptació, entre altres, a les demandes de les empreses.

120

Un altre grup de formació que es diferencia és la formació específica per a joves en transició escola-treball.

Els joves poden participar de bona part de les accions formatives del servei municipal d’ocupació especificats en aquest apartat 8.2., de les quals les accions formatives adreçades específicament al col·lectiu de joves que estan en fase de transició de l’escola al treball, es descriuen en aquest subapartat. En el curs 2013-14 ha participat un total de 283 usuaris joves, uns 224 joves diferents, en aquest conjunt d’accions formatives específiques per a joves en transició escola treball. Els resultats es mostren a la taula T8.8.

Els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) és una formació no reglada autoritzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. S’adreça al jovent que no han assolit la ESO i no poden continuar els seus estudis dins la formació reglada. L’alumnat participant en cadascun dels PQPI realitzats en els dos darrers cursos acadèmics, 2012-2013 i 2013-2014, es mostra al gràfic G8.9.

L’objectiu d’aquests programes és que el jovent es formi en una ocupació i retorni a la formació reglada per cursar l’any següent un cicle formatiu de grau mitjà o el GES. És per això que es motiva al jovent per a preparar-se a superar la prova d’accés a Cicles o Graduat de Secundària (si tenen 18 anys). Per això actualment s’acompanya al jovent a formar-se a l’Escola d’Adults o a l’IOC.

Fins el 2011 va estar actiu el servei AURE -Aula de suport a la Formació Bàsica-, creat a Barberà Promoció. Es va crear per tal de donar aquesta formació a l’alumnat que no la


121

podien realitzar a l’Escola d’adults. En els dos darrers cursos degut a les retallades de subvenció no s’ha pogut oferir l’AURE i s’han enfortit les tutories de suport a la formació que el jove ha fet pel seu compte. Cal dir que si un jove assoleix la titulació de PQPI amb 8 o més pot passar directament a Cicles de Grau Mig.

En els dos darrers anys, 2012 i 2013, s’ha signat acord de col·laboració entre la CTET i Fundació Barberà Promoció pel feedback de derivació al programa Joves per l’Ocupació.

L’acció Coneixement d’Ocupacions Barberà de Vallès – COB és una altra adreçada a joves que consisteix en “tastar ocupacions” a partir de tallers pràctics. Es diferencien dos grans modalitats COB, amb objectius concrets cadascuna i adreçades a col·lectius concrets, de joves de 2n a 4t d’ESO (vegeu G8.11). En el quadre adjunt es detallen les ocupacions practicades en cada tipus de COB.

El COB-eso té per objectiu motivar al jovent per continuar i aprovar l’ESO, en els casos que presenten dificultats en l’aprenentatge. Es realitza a Barberà Promoció al llarg de tot l’any una tarda a la setmana. S’adreça a l’alumnat de 2n d'ESO i 3r d’ESO que presenta dificultats en l'aprenentatge a partir de relacionar l’experiència pràctica del COB amb els continguts de l’ESO. Els psicopedagogs dels Instituts valoren l’alumnat adient per participar-hi. Prioritàriament són alumnes de l’Aula Oberta UAC (Unitat d’Atenció Curricular) dels Instituts. S’hi ha tastat 11 ocupacions, inclosa l’específica del COB-eso jardineria.

122

El COB-eso de jardineria és una modalitat específica del COB-eso, on també hi participa l’alumnat de 2n a 4t d’ESO en funció de l’Institut. Es realitza als Instituts per un altre grup de l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge, els quals participen en el projecte de cultiu d’un hort per tal que es motivin en l’aprenentatge. Un expert en jardineria de Barberà Promoció dóna suport al grup d’alumnes i docent en el projecte de cultiu de l’hort. A l’Institut La Romànica el COB-eso jardineria s’ha ofert com a crèdit variable a tot l’alumnat de 2n a 4t d’ESO prioritzant la selecció dels que presenten dificultats formatives.

COB-orienta té per objectiu ajudar al jovent a decidir quina professió o àmbit professional li interessa per formar-se i/o treballar. S’adreça a alumnes de 3r i 4t d’ESO. Es realitza a Barberà Promoció en unes jornades de 3 dies on cada jove participa en els diversos tallers tastant en cadascun una ocupació, que es detallen al quadre “Especialitats COB curs 2012-13”.

Per a escollir les ocupacions del COB es fa a partir a partir d’analitzar quins són els àmbits ocupacionals més demandats en el mercat treball i, entre aquests, quins es poden mostrar en tallers pràctics a Barberà Promoció o en instal·lacions amb les que es faci conveni.

De les Sessions d’orientació formativa ocupacional que en el 2011-12 van aplegar 55 joves en transició escola treball en 2 sessions, en 2012-2013 han estat 40 joves en 6 sessions. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’orientar al jovent en l’itinerari formatiu professional que volen fer i donar-li una mostra directa de la formació no reglada que es realitza en un servei d’ocupació com Barberà Promoció. A la majoria de joves del municipi se’ls dóna aquesta informació en l’acció COB orienta a 3r o 4t d’ESO i aquestes sessions d’orientació només es realitzen puntualment a petits grups del municipi o de fora del municipi quan es sol·licita per temes concrets.


123

En resum, tal i com s’observa en el gràfic G8.12, el curs 2012-13 el nombre d’usuaris del COB va ser gairebé idèntic al precedent, hi hagut el mateix nombre de PQPIs, 2.

Formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació.

La formació per a la capacitació en la recerca d’ocupació té l’objectiu de capacitar a les persones per a que augmentin la seva ocupabilitat, és a dir, que tinguin més probabilitats de trobar feina. Així mateix que l’ocupació s’adapti en la mesura del possible al seu perfil professional i personal, en definitiva a la seva demanda i interessos per tenir una inserció qualitativament satisfactòria.

L’ocupabilitat és la possibilitat que té una persona de trobar treball i, així doncs, per tenir un bon perfil professional a l'hora de trobar-ne, el nivell d'ocupabilitat ha de ser elevat.

De la mateixa manera es valora important completar les accions de formació ocupacional, en les que s’hi aprèn una ocupació, amb accions formatives de capacitació per a la recerca d’ocupació. En aquestes es forma a la persona per tal que conegui, millori i/o pal·liï, si s’escau, els factors que condicionen el seu nivell d’ocupabilitat. Barberà Promoció realitza diversos mòduls per capacitar a la persona en la millora d’aquests factors, i es poden realitzar de manera independent i són complementaris entre ells.

Els realitzen tant persones que han fet un curs de formació ocupacional, com persones que estan aturades o ocupades i acudeixen als serveis de Barberà Promoció per assessorar-se i ser acompanyades en la recerca de feina i/o formació. A part d’oferir-los-hi la borsa de treball de l’entitat se’ls ofereix el Servei de Feinateca a la Carta –SFC– que inclou: accés a la sala per a la recerca de feina i formació, Tallers grupals de tècniques de recerca de feina, tutories individuals, per acompanyar en el procés de cerca.

Factors que condicionen l'ocupabilitatEstructurals Situació mercat laboral: Oferta-Demanda

EdatSexeFormació

Personal Experiènciai Especialitzaciópsicològic Polivalència

Obsolescència (temps sense treballar)Valor que es concedeix al treballAutovaloració personal i professionalDisponibilitat (horària, desplaçament)Estil i mètode de recerca

124

A la taula T8.9 es mostra la distribució d’usuaris/àries participants en 2011 i 2012 en cadascun dels mòduls. En el global van participar més de 800 persones diferents en 2012, segons es desglossa en el següent gràfic, G8.13, juntament amb els de l’any precedent.

Les tipologies de tallers on han participat més persones es relacionen amb la demanda prioritària de trobar feina que tenen les persones que acudeixen a Barberà Promoció.

Davant d’aquesta demanda, tenen la necessitat de formar-se en com fer un currículum vitae, l’autocandidatura, l’entrevista de selecció, la recerca de feina on-line, etc. Aquests són els continguts que, de manera més general o específica, ensenyen aquests mòduls on s’hi observa més participació. Així mateix es prioritza les tutories individuals per tal de fer més émfasi en els punts anteriors a nivell individual i perquè la persona tingui el tutor com persona de referència per orientar-la en el seu itinerari i per ajudar a superar entrebancs que li puguins sorgir en aquest, dins i fora de l’entitat.

La formació per a la captació i sensibilització per l’autoocupació és un altre tipus d’accions, en aquest cas s’adreça al col·lectiu de personers que volen muntar un negoci.

Es poden distingir per una banda els Seminaris i Tallers de sensibilització i generació d’idees i els Seminaris de formació empresarial. En total entre els dos tipus de formació hi van participar 469 usuaris en 17 accions formatives.

En resum van participar menys tant de persones que tenien una idea o volien muntar un negoci com de treballadors que volien requalificar-se i millorar la competitivitat de la seva empresa.

En detall el marc dels seminaris i tallers de sensibilització i generació d’idees es desenvoluparen seminaris de diversa durada. Concretament es van realitzar 11 seminaris amb un total de 388 assistents. Les temàtiques tractades en els diferents seminaris i tallers són idees de negoci, tràmits a la constitució, línies de finançament, ajuts i subvencions, pla d’empresa i capitalització de l’atur i màrqueting.


125

Pel que fa als seminaris de formació empresarial hi van assistir 81 persones en 6 accions. Els continguts de la formació adreçada a empreses van ser al voltant de: Com planificar i dissenyar un punt de venda, Creació d’empreses en el sector serveis, Fidelització de clients, Màrqueting de guerrilla, i Millor carrer on ubicar el seu negoci.

Finalment, s’exposa la formació en noves tecnologies en el Punt Òmnia.

Les accions formatives desenvolupades en el Punt Òmnia en matèria de noves tecnologies s’adrecen principalment a la població en edat laboral, i també a la gent gran, nens i entitats associatives. Les accions formatives exposades en els apartats previs s’adrecen a tota a la població en edat activa. L’objectiu de la formació en el Punt Òmnia va més enllà de l’objectiu ocupacional, cal valorar també el seu objectiu social d’afavorir l’accés i la utilització de les noves tecnologies al conjunt de la població. Tot i així, en el fons, la formació en la utilització de les TIC, desenvolupa competències de la persona necessàries per a ocupar-se.

Una part de la formació consisteix en autoformació a partir de la utilització de les hores d’accés lliure al Punt Òmnia, en el que han participat 11 persones en 67 usos, específicament han estat els alumnes dels PQPI.

Entre els tallers formatius destaquen els destinats a adults, que inclouen temàtiques com: introducció a la informàtica, ofimàtica, i internet, amb 143 participants en 13 accions, mantenint-se l’activitat respecte l’any anterior.

126

S’han realitzat també tallers d’informàtica per a població fora de l’edat activa, en aquest any circumscrits a gent gran, un curs d’alfabetització digital. Degut a la concentració de l’horari de servei aquest s’ha focalitzat en persones en edat activa, i dins d’aquesta que estiguessin realitzant altres accions de millora de la seva ocupabilitat.

No hi estan inclosos les 10 persones que en 2013 han realitza’t la prova d’Acreditació de Competències TIC (ACTIC), ni l’ús per part d’una entitat del municipi.

El nombre de persones ateses s’ha reduït per la reducció de recursos humans que han implicat una reducció important de l’horari d’atenció, i concentració de forma majoritària en col·lectius en edat activa.


127

Macromagnituds 9

9. Macromagnituds econòmiques

9.1. Producte interior brut

Introducció

El producte interior brut a preus de mercat (PIB pm) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Es calcula a preus de mercat perquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos lligats a la producció i de les subvencions d'explotació.

Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia, és a dir, comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat.

Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable adoptant la base 2008 i tenen com a referent metodològic els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya. Els canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment. En aquest cas la implicació més rellevant és l'adaptació de les estimacions a la classificació catalana d'activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. El segon objectiu dels canvis de base és la incorporació de canvis estadístics en les fonts, com per exemple la reforma de l'Enquesta industrial d'empreses i de l'Enquesta anual de serveis que es va aplicar a partir de l'any 2008, i els mètodes d'estimació per obtenir amb la màxima fidelitat la mesura de l'activitat econòmica generada al territori.

L'àmbit geogràfic de les estimacions del PIB són les comarques de Catalunya. S'ofereixen igualment dades desagregades per als municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals.

128

El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). Es calcula a preus bàsics, és a dir, no s'inclouen els impostos i subvencions sobre els productes (IVA, impostos especials, etc.) i només s'inclouen els impostos sobre la producció. Aquests impostos són aquells suportats per les empreses com a resultat de participar en l'activitat de la producció, amb independència de la quantitat o del valor d'allò produït i venut.

Per als municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals es presenten els resultats del VAB pels grans sectors d'activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis).

Evolució recent als municipis del Vallès Occidental

Entre els municipis del Vallès Occidental amb més de 5.000 habitants, 10 tenen un PIB per habitant més gran que la mitjana Catalana i 9 estan per sota. De fet el Vallès Occidental en el seu conjunt té un índex molt proper, però per sota, de la mitjana catalana, un índex 96 si prenem com a referència l’índex 100 per la mitjana de Catalunya.

Entre els municipis que estan força per sobre trobem Castellbisbal, força destacat, Polinyà, Palau-solità, Santa Perpètua i Barberà del Vallès. Municipis amb un important teixit empresarial i una dimensió poblacióna mitjana-petita.


129

Altres que tot just superen en un 10% la mitjana catalana són Viladecavanlls, Sentmenat, Montcada i Reixac.

En l’altre extrem trobem Badia del Vallès, Matadepera, Ripollet i Vacarisses. Mentre Badia del Vallès coincideix un PIB per càpita baix amb la Renda Familiar baixa, en el cas de Matadepera tenen valors extrems, mostran un perfil de municipi amb baixa activitat localitzada però amb un perfil residencial diferent.

Altres municipis que tot just estan per sota el 10% respecte la mitjana catalana són Cerdanyola, Sabadell, Terrassa i Castellar. Són un perfil de municipi amb un teixit empresarial important però degut a una dimensió poblacional també alta el PIB per càpita està per sota el català.

Entre 2008 i 2010 gairebé tots els municipis han perdut terreny respecte la mitjana de Catalunya. Principalment els que partien d’una posició relativa millor són els han perdut més PIB/càpita. En aquest sentit han perdut més de 5 p.p. respecte l’índex de Catalunya els municipis de Sentmenat, Polinyà, Castellbisbal, Sant Cugat, Montacada i Reixac i Palau-solità. En altres municipis que estaven per sobre la mitjana catalana, la reducció ha estat menor, és el cas de Barberà del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda i Sant Quirze del

130

Vallès. En el cas de Viladecavalls amb un PIB per càpita per sobre el català ha mantingut la posició relativa.

El valor afegit brut (VAB), que representa la riquesa generada en l'economia, s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats. En el cas de Barberà del Vallès, com es troba entre els 5.000 i els 45.000, es presenten els resultats del VAB pels quatre grans sectors d'activitat econòmica.

Com ja reflecteixen les dades d’afiliació a la Seguretat Social en termes d’empreses i assalariats, el pes dels Serveis és menor en el cas de Barberà del Vallès respecte la comarca, i així mateix respecte Catalunya. En concret 12 punts percentuals per sota el pes que representen a la comarca, i 17 p.p. respecte Catalunya. Per contra el pes del valor afegit brut de la Indústria és superior, 13 p.p. respecte la comarca i 20 p.p. respecte Catalunya. En el cas de la Construcció el pes relatiu és menor, 1 p.p. i 1,5 p.p. respectivament.


131

9.2. Renda familiar i IRPF

9.2.1. Renda familiar bruta disponible Un indicador de la Renda Familiar és la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD), una de les macromagnituds més rellevants amb les que es pot fer una anàlisi a nivell municipal. Les macromagnituds solen tenir un grau de disgregació territorial que no arriba al municipi o bé tenen una baixa periodicitat d’actualització, raó per la qual poder disposar d’aquesta informació a nivell local és rellevant.

En aquest apartat s’analitza la RFBD dels 19 municipis del Vallès Occidental que tenen més de 5.000 habitants, llindar de població a partir del qual s’estima aquesta variable. D’aquesta manera es pot observar comparativament la riquesa dels municipis de la comarca, en termes de la percepció de rendes de les persones.

En el darrer any s’ha estimat la Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) per a 2010, en base a 2008.

132

La variable és una estimació que es calcula a partir de diverses variables com remuneració d’assalariats o excedent brut d’explotació, però també de les prestacions socials (vegeu més en detall a taula següent). En aquest sentit, el fet que sigui una estimació, implica que de tant es trenqui la sèrie amb noves actualitzacions de l’estimació. Això implica també a nivell pràctic que, per exemple, els darrers valors de 2010 només siguin comparables amb els de 2008 i 2009.

La variació 2008-2009 de l’indicador RBFD ens mostrava un augment petit però generalitzat de la renda familiar. Això tot i que 2009 va ser l’any de més destrucció d’ocupació de la present crisi. En 2010 ja, però, es van veure reflectits els efectes d’aquesta sobre la renda, amb una disminució de 2,9% de la RBFD al Vallès Occidental. Les variacions dels municipis van estar dins l’interval entre el –5,5% de Sentmenat i el 0,0% de Badia del Vallès. De fet excepte Badia del Vallès, tots els municipis van tenir variació negativa. Entre els que més, a Barberà del Vallès, amb un -4,9%, trencant la tendència d’altres anys.

- Entre els 19 municipis de la comarca amb més de 5.000 habitants, 5 estan per sobre la mitjana catalana en renda familiar per càpita en 2010 (vegeu T9.2 o G9.3). Just per sobre estan Castellar del Vallès i Cerdanyola i altres tres significativament per sobre, Matadepera, Sant Cugat i Sant Quirze. Aquesta distribució no ha variat en els darrers anys.

- Altres 9 municipis tindrien un índex entre 90 i 99, just per sota de Catalunya, o el que és el mateix, la renda mitjana de les seves famílies estaria entre el 90% i 99% de la mitjana de les famílies catalanes. De fet estarien així mateix sota la mitjana del Vallès Occidental, atès que la RBFD d’aquest és el 99,5% de la de Catalunya. En aquest grup central de municipis es trobaria Barberà del Vallès, amb el 91,5% de la renda de Catalunya, i en termes ordinals es troba en el 12è lloc en renda familiar disponible bruta per càpita entre aquests 19 municipis de la comarca.

Altres municipis amb una renda mitjana de les seves famílies semblant a la de Barberà del Vallès, en un interval de 3 punts percentuals, serien Sentmenat i Castellbisbal just per sobre; i Montcada i Reixac, Santa Perpètua de la Mogoda i Rubé, just per sota.

- Altres tres municipis estarien en la franja del 83%-87%, i un amb el 71%.

A la taula 9.2 es mostren en detall les rendes familiars disponibles brutes per càpita, així com un índex en el que 100 seria la mitjana de Catalunya, per 2008 i 2010. Les dades municipals només s’han estimat per als municipis que tenen més de 5.000 habitants, 19 dels 23 municipis en el cas del Vallès Occidental.

Una anàlisi complementària consisteix en classificar els municipis tenint en compte a més del nivell mitjà de renda respecte el de Catalunya, l’evolució produïda en el període.

Els tres municipis amb una renda familiar significativament per sobre la mitjana Catalana han vist disminuir la posició relativa respecte Catalunya, tant Matadepera, com Sant Cugat del Vallès, com Sant Quirze del Vallès. Només en aquest darrer cas més enllà de l’-1%. Entre els dos municipis amb una renda just per sobre la mitjana un ha variat de forma positiva i significativa, Cerdanyola del Vallès. La disminució de l’altre Castellar del Vallès, ha estat menor.


133

La resta de municipis, amb una renda mitjana inferior a la Catalana, es poden dividir en tres grups, els que han guanyat posicions, els que han perdut, i els que s’han mantingut (entre -1% i 1%). En aquest darrer grup es trobaria Barberà del Vallès, juntament amb Polinyà, Sabadell, Terrassa i Viladecavalls. Entre els que han guanyat pes trobem Rubí, Ripollet, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de la Mogoda, i Badia del Vallès, en aquest darrer cas mantenint-se en el darrer lloc.

La distribució de la RFDB per recursos ens mostra com entre 2000 i 2008 la proporció que hi representava la remuneració d’assalariats va disminuir, clarament fins 2006, es recuperà en els darrers dos anys. El balanç global va ser de -2,2 punts percentuals. Per contra la proporció de l’excedent brut d’explotació, excedent d’activitats empresarials i professionals, va augmentar, també clarament fins 2006, per moderar-se molt en un parell d’anys, fins augmentar en global només un 0,3 p.p. Les prestacions per jubilació i atur van guanyar pes en aquest període, amb una evolució moderada fins 2007, i més ràpida en 2008, amb un balanç global de +1,9 punts percentuals.

En definitiva en els primers anys de la dècada, fins 2006, època de creixement, creixia el pes de la remuneració del capital i també, però menys, les prestacions per jubilació i atur. Així la remuneració del treball, tot i créixer perdia pes respecte el total. Amb el canvi de

134

conjuntura va disminuir força la remuneració del capital, guanyant pes les prestacions, i també, però menys la remuneració del treball, si més no fins 2008.

La sèrie s’ha trencat amb una nova estimació que parteix de 2008 i dona informació fins 2010. En aquest bienni hi ha hagut una forta baixada del pes de la RFBD provinent de la remuneració d’assalariats, - fd fd -4,8 punts percentuals, aquí sí reflectint força la baixada en la ocupació. Per contra ha guanyat pes sobretot les prestacions per jubilació i atur, +4,4 p.p., reflex del mateix, i l’excedent brut d’explotació s’ha mantingut, +0,4 p.p.

En la comparació territorial de la distribució de la RFDB per recursos, s’observa com a Barberà del Vallès les rendes provinents de la remuneració d’assalariats tenen més pes que al conjunt de la comarca i de Catalunya. Per contra els excedent d’activitats empresarials i professionals hi tenen un pes relatiu menor. Les prestacions per jubilació i atur tenen un pes similar a la mitjana catalana.


135

9.2.2. L’impost de la renda de les persones físiques - IRPF

Les darreres dades disponibles de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponen a 2011, informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya i de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Aquest, limpost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda dels subjectes passius en funció de la seva quantia i de les circumstàncies familiars i personals que hi concorren. Constitueixen la renda del subjecte passiu la totalitat dels seus rendiments nets, més els increments de patrimoni. Les circumstàncies personals i familiars graduen la quota de l'import, en cada cas, mitjançant les deduccions legalment establertes.

136

La base imposable d’aquest impost2

El biaix s’hauria reduït des del -18,3% fins el -10,5% entre 2002 i 2007, segons les dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Des d’aleshores s’ha estabilitzat el diferencial. Tot i així en 2011 s’ha reduït una mica més, fins el -9,1%.

ens mostra com els rendiments per declarant de l’impost a Barberà del Vallès eren sensiblement inferiors respecte Catalunya, però s’han anat apropant a la mitjana catalana a la darrera dècada.

El conjunt del Vallès Occidental estaria per sobre la mitjana catalana, un 4,5%, valor que s’ha mantingut força estable al llarg de la darrera dècada, movent-se entre un 3,2% i aquest 4,5%.

Així mateix tant l’Àmbit metropolità com Barcelona província estarien per sobre, un 4,3% en 2011. En aquest darrer el diferencial s’hauria reduït en 2 punts percentuals a la darrera dècada, des del 6,2% de 2002 al 4,3% de 2011. Sentit s’hauria produït, doncs, una certa convergència cap a la mitjana catalana (vegeu G9.1).

La quota resultant3

2 La base imposable consisteix en l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant el període impositiu. Inclou principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials.

de l’impost per declarant, el que s’acaba pagant, està molt relacionada amb la base imposable. Per això ens mostra resultats que segueixen la mateixa tendència en quant a la variació en els darrers anys en els diversos territoris. De la mateixa manera ens mostra que el valor mitjà dels residents a Barberà del Vallès és sensiblement inferior al de Catalunya (vegeu G9.2). En aquest cas no s’hauria apropat tant a la mitjana catalana. L’evolució partia d’un diferencial de -30% deu anys enrere, fins el -26% de 2011.

3 Quota resultant és la quantia resultant de minorar les deduccions per doble imposició (dividends, internacional...) i de les compensacions fiscals a la quota líquida.


137

La majoria de municipis de la comarca, 14 dels 21 amb dades disponibles, es troben entre els 19.300 i 23.300 euros de base imposable per declarant. A la part baixa d’aquest interval es situaria Barberà del Vallès, amb 19.461 euros de base imposable, en el 15è lloc de 21 municipis de la comarca (vegeu G9.3). Com ja s’ha vist amb anterioritat la base imposable per declarant és inferior a Barberà del Vallès respecte la mitjana del Vallès Occidental.

En l’extrem superior dels 21 municipis destaquen Sant Cugat del Vallès, Matadepera i Sant Quirze del Vallès, més enllà dels 30.000 euros; i en l’altre extrem Sant Llorenç Savall i Badia del Vallès, per sota els 18.000 euros.

Cal dir que els alts i baixos de Gallifa (gràfic G9.8) es deuen a una reduïda població resident que implica una major variabilitat en el temps.

138

Glossari de conceptes i fórmules Actiu: Segona la definició de l’INE, és aquella població de 16 o més anys que satisfan les condicions necessàries per a ésser considerats o com a perdona ocupada o aturada.

Activitat econòmica: És l’activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns i a la realització de finalitats definides materialment.

Assalariats: Població de 16 anys i més que porta a terme una activitat remunerada per compte d’altri i que està afiliada a la Seguretat Social en centres de cotització ubicats al municipi o territori. Cal distingir-los dels ocupats en general, concepte que inclou també els que treballen per compte propi.

Atur registrat: Conjunt de persones de 16 anys i més sense ocupació que en un mes concret tenen demandes d’ocupació pendent de satisfer l’últim dia del mateix, a les Oficines locals del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Aturat: Segons l’INE és aquella persona de 16 anys o més que es troba sense treball, buscant feina i està disponible per treballar.

Autònoms: Població de 16 anys i més que duu a terme una activitat professional per compte propi (amb o sense treballadors assalariats) i cotitza a la seguretat social en el règim especial d'autònoms.

Capital humà: Conjunt de coneixement acadèmic (mesurat generalment en termes de formació reglada) disponible per ser utilitzat en els processos productius de béns i serveis.

Capital humà per càpita dels residents actius: Sumatori dels anys d’estudi (estudis completats) de la població activa, en relació al nombre de persones en actiu.

CCAE: Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques. L’equivalent al conjunt d’Espanya és la CNAE, Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques.

CCO: Classificació Catalana d’Ocupacions. És l’equivalent català a la Classificació Nacional d’Ocupacions.

Contracte laboral: Acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual aquest es compromet a prestar uns determinats serveis a l’empresari, sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració. Els contractes laborals es registren a les oficines municipals del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Contractes indefinits: Aquells que no tenen una durada determinada sinó que se'ls pressuposa una permanència. Les variants contractuals actualment vigents són: a temps parcial indefinit, ordinari, discapacitat L63 i 64/97, indefinits L63 i 64/97, discapacitat CET indefinit, aturats en situació d'exclusió social indefinits, convertits en indefinits L63 i 64/97.

Contractes temporals: Aquells que tenen una durada determinada o s'associen a la realització d'una tasca puntual amb substantitivitat pròpia. Les formes vigents són: contracte en pràctiques, a temps parcial temporal, bonificat discapacitat temporal, discapacitats en CET temporal, obra i servei, eventual i circumstàncies de la producció, interinitat, jubilació especial 64 anys, relleu i formació L63/97.

Deixalleria: Instal·lació que permet fer la recollida selectiva.

Dimensió empresarial: Grandària de l’empresa segons els seus assalariats.

Emigrants: Baixes registrades en el padró continu durant un any per canvi de residència a un altre municipi.

Empresa: Organització amb comptabilitat independent, sotmesa a una autoritat rectora, que pot ser una persona física o jurídica, constituïda amb l’objecte d’exercir, en un o diversos locals, alguna o diverses activitats econòmiques de béns i serveis. A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entenen com a empresa els centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les empreses sense treballadors assalariats (autònoms).

Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO): procediment administratiu laboral de caràcter especial que inicien els empresaris o els representants legals dels treballadors per obtenir de l’autoritat laboral competent l’autorització per suspendre o extingir les relacions laborals o fer una reducció de jornada amb la corresponent reducció de salari. Per sol·licitar-lo, les causes que originen aquesta situació han de ser econòmiques, tecnològiques o de força major, o per al tancament de l’empresa.

Expedients de regulació d’ocupació pactats / no pactats: Pactats: aquells que es presenten amb un acord previ entre l’empresa i els representants legals dels treballadors. No pactats: aquells en què una de les dues parts el presenta sense el consentiment de l’altra.

Expedients de regulació d’ocupació de suspensió, rescissió o reducció: Un expedient de regulació d’ocupació de suspensió o reducció significa que els treballadors afectats deixen de prestar serveis el període (dies o hores) que duri la mesura. Això significa una interrupció temporal de la prestació laboral sense quedar


139

trencat el vincle contractual entre la empresa i el treballador. En canvi, l’expedient de regulació de rescissió és l’anul·lació de la relació contractual de per part de l’empresari.

Formació no reglada: Activitat formativa professional sense validesa acadèmica destinada tant a persones aturades com ocupades pel perfeccionament i requalificació en les diferents àrees de coneixement per tal d’assolir una qualificació superior, per tal d’accedir en última instància a una nova ocupació, promocionar-se en un nou lloc de treball o per tornar al sistema educatiu reglat.

Formació reglada: Activitat formativa dins el sistema educatiu, que donen accés a títols oficials i homologats, els quals reconeixen la qualificació adquirida pel desenvolupament d’una activitat.

Habitatge: És el recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ésser construït, reconstruït, transformat o adaptat, pot ser, o és efectivament i realment, habitat per persones.

Habitatges iniciats: És el projecte d’obra residencial visat pels col·legis d’aparelladors.

IBI: Impost sobre béns immobles.

Incidència dels expedients de regulació: És una mesura del nombre de treballadors afectats en funció de l’ocupació d’un territori determinat. De forma específica té en compte els treballadors afectats per rescissió de contracte en funció dels llocs de treball localitzats en un territori.

Índex d’envelliment: Relació entre la població de 65 anys i més amb la població menor de 15 anys.

Índex d’ús de vehicle en els desplaçaments a la feina: Relació entre els residents que utilitzen el vehicle (privat o públic) en els seus desplaçaments al lloc de treball respecte el total de residents que es desplacen.

Índex de dependència demogràfica: Relaciona la població menor de 15 anys i major de 65 respecte el grup comprés entre ambdues edats (15-64 anys).

Índex de motorització per habitant: Calcula el nombre de vehicles per cada mil habitants.

Índex de motorització per habitatge: Relació de vehicles en relació al número d’habitatges del municipi.

Índex de nivell d’estudis especialitzats entre la població activa: Relaciona els titulats en Cicles Formatius i universitats sobre la població activa resident.

Índex de recanvi de la població en edat activa: Informa de la disponibilitat de mà d’obra igual, superior o inferior a un moment determinat, tot relacionant el volum de persones en edat d’incorporació al mercat de treball (15-19 anys), amb aquell volum de persones on es produeix majoritàriament la sortida, 60-64 anys.

Índex de sobreenvelliment: Relació entre la població de 75 anys o més respecte la població de 65 anys o més.

INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.

Llicències d’edificació: Nombre de llicències per reformar, ampliar i construir de nou habitatges, locals comercials, locals industrials i garatges.

Llocs de treball localitzats: Llocs de treball en un territori, tant si és població que resideix en el mateix territori o en un altre lloc.

Mobilitat atreta: Percentatge sobre el total de llocs de treball d’un territori que representa la població ocupada que ve d’altres territoris.

Mobilitat generada: Percentatge de població ocupada d’un territori que es desplaça a altres territoris a treballar.

Mobilitat obligada: Desplaçaments diaris indispensables per poder realitzar les activitats laborals o estudiantils.

Moviment migratori: Moviment que suposa el trasllat de la residència permanent, habitual o principal d’un municipi a un altre. El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants d’un territori i el nombre d’emigrants d’aquest.

Moviment natural: Esdeveniments demogràfics que produeixen canvis en els efectius poblacionals. Les dades del moviment natural que recull el banc de dades d'estadístiques municipals i comarcals provenen dels registres civils i es basen en les declaracions fetes pels ciutadans en el moment de la inscripció d'un fet en el registre, que suposa formalitzar una butlleta estadística de part, defunció o matrimoni. El creixement natural és la diferència entre el nombre de naixements en un territori i el nombre de defuncions en aquest.

Ocupat: Segons l’INE és aquella persona de 16 anys o més que durant la setmana de referència hagi exercit una feina (per compte aliè o propi) a canvi d’una retribució.

Padró continu: L'any 1996 les xifres oficials de població dels municipis es feien cada cinc anys. A partir de 1996, en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, segons el Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que per raons tècniques no es va dur a terme.

140

Percentatge o pes relatiu: Quocient entre dos variables, descrivint la fracció que la variable del numerador representa respecte al denominador. Normalment es representa a través d’una escala de 100, i formulat per

∑=

j

ii x

xP , on Pi és la porció o pes relatiu de la categoria “i”. xi és el valor de la variable en la categoria i ∑ jx

és la suma de totes les categories.

Població activa: Totes les persones de 16 anys i més, que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles per tenir-la, i en el moment censal estan fent gestions per incorporar-se al treball. Només es considera població activa qui declara treballar o estar disposat a fer-ho.

Població de dret: Persones que tenen la residència en el territori de referència, tant si estan presents o absents en el moment en què es fa el cens. La població de dret és la població legal del territori que es tracti.

Població de fet: Conjunt de persones que en la data censal es troben en el territori de referència, tant si tenen la residència en el mateix municipi en què se censen (residents presents) com si hi estan de pas (transeünts).

Producte interior brut: És la suma dels valors finals dels béns i serveis produïts dins d’un espai econòmic durant un període de temps determinat, excloent-ne el consum intermedi utilitzat en la producció. Per tant, inclou el que produeixen els factors estrangers ubicats dins d’aquest espai, però no el que produeixen els factors propis emplaçats a l’estranger. El període de temps que es considera és un any i la variació d’aquesta magnitud macroeconòmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic. S’anomena brut, perquè no s’hi dedueixen les amortitzacions.

Recollida selectiva: És la separació dels residus orgànics i no orgànics a través del seu dipòsit en diferents contenidors pel seu posterior procés de reciclatge.

Renda familiar disponible: Renda de la qual disposen les famílies residents en l’espai econòmic per destinar-la al consum final o a l’estalvi. Detecta el flux d’ingressos en un determinat període obtingut per les famílies i les institucions no lucratives (excloses les administracions públiques), una vegada deduïts els impostos directes i les cotitzacions socials. Són els ingressos susceptibles de ser aplicats al consum i/o a l’estalvi, entenent per estalvi, l’estalvi net que les llars poden destinar a l’adquisició d’un nou equip de capital o a la inversió financera.

Renda familiar disponible per càpita: És el que percep l’individu fruit del capital o per remuneració del treball.

Residus urbans: Aquells que es generen als domicilis particulars derivats de l’activitat domèstica, a més dels produïts als serveis i/o comerços, entre d’altres.

Taxa d’activitat: Quocient entre el nombre total d’actius i la població potencialment activa, de 16 o més anys. La proporció ens indica en quina mesura la població resident en edat de treballar participa al mercat laboral.

Taxa d’atur registrat: Indicador de desocupació. Ja no es fa servir a nivell supramunicipal atès que no és un indicador acurat, perquè posa en relació el nombre d’aturats registrat (registre administratiu) amb la població activa del Cens. Es fa servir en l'àmbit municipal perquè no hi ha cap indicador millor, com el que ofereix l’EPA.

Taxa d’autocontenció: Relació entre el residents ocupats que treballen al municipi i els residents ocupats en el municipi. Indica la proporció de residents ocupats que tenen el seu lloc de treball on resideixen.

Taxa d’obertura del municipi: Ens informa de les necessitats de mobilitat obligada, a un municipi diferent d’aquell on es resideix per raons laborals. És la proporció entre els residents que treballen a d’altres municipis més els treballadors no residents que treballen al municipi respecte el total de treballadors residents al municipi.

Taxa de fecunditat: Indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d’una població femenina entre 16 i 49 anys.

Taxa de joventut: Proporció de la població jove (15 a 24 anys) en relació amb la població total del municipi.

Taxa de mortalitat: Indica el nombre de defuncions d’una població concreta per cada mil habitants.

Taxa de mortalitat infantil: Indica el nombre de nens i nenes que moren abans d’arribar a l’any de vida per cada mil infants que han nascut vius.

Taxa de natalitat: Indica el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d’una població.

Taxa de temporalitat contractual: Relació entre el nombre de contractes no fixos i els contractes totals.

Taxa de variació intertemporal: Augment o reducció d’una variable durant un període de temps determinat,

normalment un any, expressat com a percentatge de la població a l’inici del període. 100*nt

ntt

xxx

T−

−−= on T

és l’increment de la variable analitzada. xt és el valor de la variable en el moment t. xt-n és el valor de la variable en un període anterior a l’inicial (t).


141

informe de conjuntura - ajuntament de barberà del vallès · 2015. 5. 6. · 16 g1.2 piràmides de...

Documents