informe social de manresa 2008 · informe social de manresa 2008 cat. ... tat de forma periòdica i...

INFORME SOCIALDE MANRESA 2008

ii

Imprs en paper ecolgic

Edita

Ajuntament de Manresa

Programa Transversal dInclusi Social

Equip de treball

Daniel Duocastella i Muntada

Arantxa Pons i Echalecu

David Soldevila i Baselga

Disseny grfi c i impressi

Copisteria Sarri, S.L.

Correspondncia i consultes

Programa Transversal dInclusi Social

Ajuntament de Manresa

Edifi ci Infants

Ctra. de Vic, 16, 2a planta

08241 Manresa

Correu electrnic: dsoldevila@ajmanresa.

Web: www.manresainclusio.cat

INFORME SOCIAL DE MANRESA 2008

cat

Presentaci

A la nostra ciutat hi ha persones que pateixen, i ho fan per molts motius: perqu no tenen prou diners, perqu es senten soles, perqu no gaudeixen de salut... Entendre i copsar aquestes realitats s un dels objectius primers daquest informe. I no per all que sen diu contar pobres, sin per adonar-nos que la majoria de factors es condicionen entre ells, i especialment que hi ha certs collectius que ho tenen ms difcil per tirar endavant de forma autnoma i independent, per sobretot per posar sobre la taula que cal fer-hi alguna cosa.

Manresa s una ciutat que treballa i ha treballat per millorar les condicions de la seva ciutadania, i seria molt injust quedar-nos amb una visi de ciutat problema quan una bona part de les persones que hi viuen es senten satisfetes de fer-ho. Per poc responsables serem si ens installssim en el cofoisme. Cal emprendre accions per tal devitar que les persones i les famlies esdevinguin vulnerables, i si ha coses que sens escapen de les mans cal cercar les formes de palliar-ho, ja que no fer-ho posa en risc la cohesi social de la ciutat. El temut confl icte social neix de les desigualtats, de les discriminacions, dels desequilibris. Garantir la cobertura de les necessitats bsiques, ms enll dun deure i un dret, s una responsabilitat.

Pot semblar que el moment actual de crisi econmica fa ms complicat poder garantir recursos per a la poblaci, per hem de ser conscients que ens

trobem en unes societats avanades que realment sn capaces de produir tot el que la ciutadania pot necessitar per viure prou b. Per tant si es donen desigualtats no s de forma innocent, si hi ha persones vulnerables, en risc, en exclusi, no s perqu ho duen escrit en el seu ADN. I precisament la conjuntura actual fa ms necessari que mai denunciar aquestes situacions dinjustcia.

La protecci de les persones i grups ms frgils s una responsabilitat que correspon a tota la ciutadania, i si b ladministraci pblica ha de liderar-ho, la resta dels agents nhan de ser cmplices, aix com tothom que conviu a la ciutat.

Aquest document no s exhaustiu, no cont totes les dades, s parcial, s subjectiu (de fet totes les aproximacions a la realitat ho sn)... per posa sobre la taula fragilitats, vulnerabilitats, que difcilment es pot negar que existeixin. I desprs daquesta publicaci voldrem continuar coneixent, anunciant, denunciant i proposant actuacions, per responsabilitat, per tamb per inters com.

Nria Sensat i BorrsRegidora del Programa Transversal

dInclusi Social

Manresa, novembre de 2008

INTRODUCCI ________________________________________________________________________ 1

1. DEMOGRAFIA ______________________________________________________________________ 7

2. RENDA I OCUPACI ________________________________________________________________ 13

3. EDUCACI I FORMACI ____________________________________________________________ 35

4. SALUT _____________________________________________________________________________ 47

5. SERVEIS SOCIALS _________________________________________________________________ 55

6. FAMLIA I XARXA SOCIAL _________________________________________________________ 67

7. HABITATGE ________________________________________________________________________ 75

8. COHESI TERRITORIAL I MOBILITAT _______________________________________________ 87

9. CIUTADANIA I PARTICIPACI ______________________________________________________ 101

10. FETS _____________________________________________________________________________ 109

3

Com qualsevol ciutat Manresa s el resultat del que fa i deixa de fer la poblaci que hi viu, hi treballa i, en especial, els agents econmics, socials i insti-tucionals que hi actuen. En aquest procs que hem anomenat Observatori Social es tracta precisament de fer conscient aquesta evidncia i a partir daqu construir entre tots i totes la millor ciutat possible en la perspectiva social, vertebrant en una mateixa direcci el mxim desforos i dactuacions de to-thom, i enfortir el comprims i la collaboraci en-tre totes les persones i organitzacions.

LObservatori Social de Manresa vol ser una eina que ens permeti poder tenir una fotografi a de la ciu-tat de forma peridica i veuren levoluci, intentant que sigui, a la vegada, un instrument davaluaci en relaci a les diferents poltiques socials de la ciutat. Per hem de ser conscients que tot plegat permet noms una aproximaci a la realitat, no aconsegueix mostrar la realitat mateixa, i com a tal s subjectiu. Tota aproximaci s fa des dun punt concret, amb una lent concreta i des dun bagatge concret. s per aquest motiu que ens hem proposat una construc-ci el mxim de collectiva daquest document que teniu a les mans, lInforme Social.

Aquest s el resultat dun procs de debat i refl exi entre moltes persones que treballen i/o viuen a la nostra ciutat. Per a lelaboraci de lInforme Social hem elaborat una metodologia que t dues fi nali-tats principals.

En primer lloc poder perfi lar al mxim quines sn les problemtiques ms rellevants que cal afrontar des de lmbit de lacci social que es deriven dels principals fets demogrfi cs, econmics, socials o culturals esdevinguts a la ciutat en la darrera d-cada. Per tant lInforme Social s un anlisi de les problemtiques de la ciutat, no de les potenciali-tats ni els fets positius, ja que a travs de la identi-fi caci daquestes es vol planifi car les accions ms adequades per a afrontar-los. Per aconseguir aquest primer objectiu cal un gran esfor, no noms per conceptualitzar amb el mxim rigor possible, sin tamb per disposar de les dades ms precises i relle-vants per a lanlisi emprica.

En segon lloc ser un instrument de planifi caci per tots els agents que han participat en el seu procs. s freqent atribuir a regidories concretes la inter-venci i lanlisi daspectes socials complexos com

poden ser lexclusi social o latenci a collectius especfi cs. Els temes i problemes socials tenen en s mateixos una realitat que cal analitzar en tota la complexitat i des de totes les perspectives possibles i no han de ser objecte ni de defi nici ni dactuaci dun sol mbit o sector de prestacions i serveis de-terminat, daquesta manera evitem un anlisis de la realitat social parcial i fragmentat.

Tenint en compte aquestes dues fi nalitats la meto-dologia que hem seguit s la segent: Establiment dun quadre dindicadors quantita-tius: es va recollir una proposta dindicadors que, desprs dun seguit de trobades de consens amb cos tcnic dels diferents agents que treballen al territo-ri, van establir un quadre de 44 indicadors quanti-tatius. Les premisses bsiques neren la rellevncia i la viabilitat dobtenir-ne les dades.

Realitzaci de grups de discussi amb ciutada-nia: vam establir diferents grups de discussi amb persones que es troben o shan trobat amb situa-cions de vulnerabilitat per tal didentifi car quins sn els problemes ms rellevants de la ciutat des de la seva prpia experincia. Es van realitzar grups de discussi amb famlies monomarentals, persones grans que han patit allament social, persones dis-capacitades, persones immigrades amb situaci de reagrupament familiar, joves sense ESO, persones ex-toxicmanes, entre daltres.

Entrevistes de profunditat amb agents socials: es van realitzar quinze entrevistes a diferents agents de la ciutat per tal de detectar quines problemtiques eren les ms rellevants des del seu camp dacci.

Recollida i anlisi de documentaci disponible: es van recollir estudis, quantitatius i qualitatius, informes i memries des de 2004 per tal de po-der complementar tota la informaci i nodrir lObservatori Social.

Anlisi: amb les diferents fases esmentades an-teriorment es va elaborar una primera proposta dInforme Social que va ser revisada pels agents del territori en diferents taules per mbits. En aquesta fase hi van participar personal tcnic dadministracions i entitats. Desprs daquest am-pli debat de refl exi sobre la primera proposta es va elaborar el document defi nitiu.

4

Recull de fets: amb lInforme Social es van ex-treure unes conclusions de cada mbit que van ser consensuades amb tots els agents que han estat participant amb tot el procs dObservatori Social i aquestes conclusions van ser reconstrudes com a fets que es donen a Manresa.

LInforme Social est estructurat seguint els eixos estratgics que marca el Document de Bases per al Pla per a la Inclusi i Cohesi Social de Man-resa aprovat al Ple Municipal del 15 de setembre de 2008: renda i ocupaci, educaci i formaci, salut i benestar (serveis socials), xarxa relacional i famlia, habitatge, cohesi territorial i mobilitat, i ciutadania i participaci. En cada un daquests apartats es defi neix el marc conceptual, el context i la situaci de Manresa, tamb es diferencia un apartat de difi cultats dels collectius que es valoren com a ms vulnerables. En la part fi nal, a tall de conclusions, es detallen 14 fets que sextreuen de la situaci descrita en linforme, entenent que la vida de les persones no es dna fragmentada en els eixos descrits i identifi cant situacions problema de forma ms general.

En part s per aquest motiu la complexitat de lanlisi. En aquest document sintenta descriure quines problemtiques viu la ciutadania de Man-resa, quines dinmiques difi culten que totes les persones que es relacionen amb la ciutat tinguin difi cultats per accedir als mbits bsics que assegu-ren un desenvolupament hum i que eviten caure en marginaci o exclusi social. El terme dexclusi social, a ms denglobar les situacions clssiques de pobresa (s a dir, les que fan referncia ms estric-tament a la dimensi econmica) incorporen molts altres aspectes com les condicions inestables i pre-cries en lmbit laboral, el no reconeixement de la ciutadania, els dfi cits formatius, les situacions sa-nitries ms desateses, la inexistncia o debilitat de xarxes de protecci social o familiar, etc. Tot plegat, doncs, ens mostra que estem parlant dun fenomen de carcter polidric i molt dinmic al qual shi pot arribar per una gran diversitat de causes i factors que operen en totes les dimensions i mbits de la vida dels individus.

A aquestes causes i factors que operen, sovint inte-ractivament, en el s dels diferents mbits (econ-mic, laboral, formatiu, sociosanitari, relacional, residencial i de ciutadania), cal a ms a ms afe-

gir-hi lacci dels grans eixos de desigualtat que estructuren les nostres societats. Aix, el fet de ser dona, de ser una persona immigrada o tenir una determinada edat o b una discapacitat intensifi ca la vulnerabilitat de la persona davant les dinmi-ques dexclusi.

La resta de la complexitat ve donada pel tipus dapropament a aquesta realitat. No hi ha dades sobre aquests fenmens. No sabem quants diners t cadasc, quines despeses t, si les comparteix i si pot viure amb sufi cincia. A ms hi ha molt de subjectiu. Qui t salut i qui no en t? I benestar? Algunes dades s que les tenim i veureu que hi ha apartats daquest informe que estan ben documen-tats amb dades. Tot i aix cal anar alerta, els registres de dades tamb depenen de molts factors que fan que no hi puguem creure cegament. A ms s dif-cil poder-ne fer valoracions. Lincrement dusuaris dun servei s per augment de les problemtiques o augment del seu coneixement?

La difi cultat daconseguir dades desagregades per municipis tamb ens ha afectat enormement. Si b bona part de la realitat que es dna a Manresa no s una situaci excepcional i t un perfi l semblant amb daltres ciutats de Catalunya duna mida sem-blant, s que hi ha daltres factors que hi incideixen de forma especial, els quals no podem conixer sense aquestes dades.

En alguns apartats, com famlia i xarxa relacional i ciutadania i participaci no disposem de quasi dades quantitatives per tal de poder fer un anli-sis, tot i aix creiem que sn apartats rellevants en el concepte dinclusi i s per aix que es pot ob-servar que la informaci per elaborar aquest docu-ment est formada ms de recollida de percepcions de ciutadania, valoracions tcniques i recollides destudis.

Aix doncs som conscients que aquest document est construt tamb per percepcions, fi ns i tot hi ha algun estereotip reprodut, per ens permet aquest apropament duna forma que considerem molt vlida, especialment pel fet de ser-ne una creaci conjunta que ha passat per molts ulls. Aquest s el primer informe, s una primera pedra, no s ledifi ci, cal molt a fer, establint dinmiques de sistematitzaci en la recollida de dades, en el creuament daquestes, en la recopilaci daltres

5

anlisis realitzats, en lelaboraci de diagnosis com-partides... per sense aquesta primera passa seria molt difcil que arribs la resta.

Tamb ens hem trobat amb una situaci que ha fet que aquesta informaci ens crems a les mans. No hem fet una publicaci a corre-cuita, per s que hem hagut de tancar i publicar les dades i lanlisi en un moment en el que sabem que la rea-litat est canviant enormement. Les dades datur i tot el que sen despendr far que aquest infor-me shagi dagafar una mica amb pinces. La crisi fa ms necessari que mai un exercici com el present: anlisi compartit de la realitat, intentant recollir la complexitat social. I si b pensem que no podrem realitzar un treball com aquest de forma anual, s que ens proposem poder oferir levoluci de les dades i ms anlisis compartits en butlletins que trobareu a www.manresainclusio.cat

En aquest web tamb trobareu les propostes dintervenci que, fruit daquest anlisi, sorgeixen dels agents socials de la ciutat. El futur s una in-cgnita, intentarem que no ens agafi desprevin-guts.

I no podem acabar aquesta introducci daltra ma-nera que no sigui agraint la participaci i els esfo-ros de moltes persones que des dun principi han cregut amb el projecte i a travs del seu bagatge personal i professional han fet daquest Informe Social un procs molt enriquidor. Per tant, a totes aquelles persones que han participat en els diferents grups de discussi i a totes aquelles que des del seu coneixement professional ens han aportat els seus comentaris, les seves refl exions i han participat en tots els processos de consens, moltes grcies. Sen-se totes aquestes persones lInforme hagus quedat ms lluny de la realitat.

9

Estructura demogrfi ca

La ciutat de Manresa se situa en 75.567 habitants a 31 de desembre de 2007. Des de lany 2000, la ciutat de Manresa experimenta un creixement de-mogrfi c progressiu. Aquest creixement no ha fet variar lestructura demogrfi ca general, la qual es mant fora semblant al llarg dels anys, tal i com es pot comprovar en la pirmide per edats de 2001 i 2007.

Aquest augment poblacional es deu, en bona part, a larribada de poblaci estrangera, tant dhomes com de dones. Aquest collectiu ens permet enten-dre el canvi dalgunes dinmiques i tendncies de-mogrfi ques. Prova daix s que en els darrers tres anys, del 2005 al 2007, hi ha hagut un increment de 3.269 persones, 3.108 de les quals sn estran-geres, i la resta sn poblaci nacional. Cal dir que laugment de poblaci estrangera es produeix en edats laborals, de 16 a 45 anys.

Ledat mitjana de la poblaci se situa en 41 anys, com a la resta de Catalunya, mentre que lestrangera se situa en 29, fet que ens indica la diferent tipolo-gia demogrfi ca de les dues poblacions. La mitjana dedat ens assenyala que la majoria de poblaci de Manresa se situa en ledat potencialment activa, s a dir, en edat de treballar. Com es mostra en el grfi c 2, la poblaci de 16 a 64 anys signifi ca prop del 65% del total de la poblaci, la qual cosa re-presenta la poblaci majoritria, tot i el progressiu augment de la poblaci major de 64 anys.

Lestructura de la poblaci de Manresa sha de llegir per franges dedats i nacionalitats, per tal dentendre millor la dinmica interna del canvi.

Per una banda, en totes les franges dedat fi ns a 64 anys, la poblaci estrangera s percentualment su-perior pel fet comentat anteriorment de larribada de persones estrangeres. A partir dels 64 anys per, la proporci de poblaci nacional augmenta con-

1.1. Pirmide dedat de Manresa de 2001 i 2007

Font: Ajuntament de Manresa

15% 10% 5% 0% 5% 10% 15%

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85-89

90-94

95-99

100-105

>105

DONES.07 HOMES.07 DONES.01 HOMES.01

10

siderablement. En les primeres edats es pot veure que la poblaci total de 0-4 anys se situa al voltant del 5%, mentre que la poblaci estrangera sapropa al 8%. En relaci a la franja de 20 a 30 anys, la poblaci estrangera representa el 27% del total de la seva poblaci, 13 punts per sobre de la pobla-ci total de la mateixa franja dedat. Aix indica la dinmica de rejoveniment de lestructura de la poblaci i del mercat laboral.

Per altra banda, el collectiu major de 64 anys cada vegada t un major pes demogrfi c, prova daix s lalt ndex denvelliment que es dna a Manresa en relaci a Catalunya. Amb dades de lany 2006, Man-resa superava en 25 punts a la resta del pas, igual que anys anteriors. El fet que lndex superi el valor 100, signifi ca que hi ha ms poblaci major de 64 anys que menor de 15 anys. Per sexes, les dones sn el collectiu que ms envelleix, superant en 60 punts als homes, que tenen una menor esperana de vida.

La relaci i lanlisi demogrfi ca entre les franges dedat ens dna una altra informaci rellevant. Aquesta relaci es pot veure per mitj de lndex

de dependncia demogrfi ca, el qual ens assenya-la que tot i lenvelliment progressiu i la manca de poblaci menor de 15 anys, la situaci en relaci a la poblaci de 16 a 64 anys est equilibrada, si-tuant-se prop dun 50%. El factor clau, novament, sexplica per larribada de poblaci estrangera, la qual ha fet equilibrar la balana a favor de la pobla-ci potencialment activa. Aquest ndex varia si la disgreguem per sexes, on es pot apreciar que el pes de les dones majors de 64 anys s ms considerable que el dels homes, superant el 50%.

Les tendncies demogrfi ques tamb es poden analitzar per mitj de diversos indicadors. En pri-mer lloc, lndex de tendncia indica lincrement o el descens demogrfi c analitzant la relaci entre la poblaci de 0-4 anys i de 5-9 anys. Laugment percentual daquests ndex en els darrers anys ens permet veure que hi ha un lleuger augment de la natalitat i per tant, un major creixement demo-grfi c.

Daltra banda, existeix lndex de potencialitat, que mesura la capacitat reproductora de la pobla-

1.3. Poblaci de Manresa per franges dedat i sexe


1.2. Poblaci empadronada a Manresa de 2005 a 2007

Procedncia 2005 2006 2007

Nacionals 62847 63001 62978

Estrangers 9481 10970 12589

Total 72328 73971 75567


POBLACI

75.567

POBL. P. ACTIVA

50.654

DE 0 A 15ANYS 10.879

DE + 64 ANYS 14.034

HOMES5.562

DONES8.472

HOMES26.136

DONES24.518

HOMES6.838

DONES4.800

11

ci entre la franja dedat de 20 a 34 i la de 35 a 49 i va molt lligat tamb al creixement o descens demogrfi c de la ciutat. Tal com es pot veure en la taula, hi ha un lleuger descens de dones en les edats ms frtils, igual que en la poblaci estrange-ra, tot i que se situa 70 punts per sobre de la resta de poblaci. Tot i el descens del nombre de dones menors de 34 anys, la taxa de natalitat es mant en augment.

Un altre indicador demogrfi c rellevant s el del recanvi de poblaci, que fa referncia al jovent que pot entrar al mercat laboral de 15-19 anys i les per-sones que en surten, de 60 a 64, i es pot observar les diferents tendncies segons sigui la procedncia. A nivell general, hi ha un major nombre de pobla-ci de 60-64.

Es pot afi rmar per tant que, tot i lenvelliment de la poblaci, sobretot en les dones, hi ha un augment de poblaci jove, majoritriament estrangera, en edats potencialment actives que estan canviant la tendncia demogrfi ca.

Moviment natural

A nivell demogrfi c, la poblaci de Manresa es des-envolupa en diferents etapes de la vida, com sn la fecunditat, la nupcialitat i la mortalitat, les quals ens permeten observar el moviment natural de la poblaci. Tanmateix, cal tenir en compte el movi-ment migratori (immigraci i emigraci).

Pel que fa a la fecunditat, la franja dedat amb major nombre de fi lls per mil dones se situa en-tre 30 i 34 anys, esdevenint letapa de la vida ms frtil i on es concentren el major nombre dembarassos. La tendncia s un augment dels naixements entre les edats de 25 a 35 anys. Ens els darrers anys, per, hi ha un canvi de tendncia, sent les dones de 20 a 24 que agafen el relleu de les de 40 a 50 anys. En aquest canvi de tendncia sha de destacar el paper de les dones estrangeres, que inicien la seva poca de fecunditat molt abans que les nacionals. Els ndexs de fecunditat general a Manresa sn similars als de Catalunya, que est 3 punts per sota.

1.4. ndex envelliment de Manresa

Any Homes Dones Total

2004 112,8 188,9 148,9

2005 107,8 177,2 141,1

2006 104,3 170,1 135,9

2007 99,1 160,8 129


1.5. ndex dependncia demogrfi ca

Any Homes Dones Total

2004 44,4 57,1 50,6

2005 48,1 55,3 52,4

2006 49,2 56,7 53,7

2007 42,7 56 49,2


1.6. ndexs demogrfi cs

Any I.Tendncia I.Potencialitat Recanvi poblaci

2005 119,04 104,61 107,08

2006 120,95 103,14 109,14

2007 122,86 103,02 112,32


12

En relaci als matrimonis, hi ha un lleuger descens en comparaci amb els anys anteriors, partint de les ltimes dades que sn de lany 2006. La ten-dncia a laugment de parelles de fet i altres tipus de convivncia fa que el nombre de matrimonis tant civils com religiosos hagi disminut conside-rablement. La tendncia s la mateixa a la resta del pas i tamb mant els mateixos ndex de nupciali-tat, que se situen al voltant del 4 per mil.

La taxa de mortalitat mant una tendncia molt regular al llarg dels anys, tot i laugment en lany 2005 de 2 punts per sobre de la mitjana. A nivell de Catalunya, tamb sobserva la mateixa tendn-

cia de mortalitat, fi ns i tot el repunt de 2005, que pot tenir les causes en una onada de malalties vri-ques, com la grip, que afecta les persones ms vul-nerables de salut.

Les xifres de moviments naturals en relaci a la fecunditat, nupcialitat i mortalitat no sn la res-posta principal a lincrement de poblaci que ha experimentat la ciutat en els darrers anys. Aquest creixement sexplica bsicament per larribada de contingents migratoris dels darrers temps, iniciats amb el canvi de segle. Aquest fenomen ha esde-vingut doncs, el principal actiu demogrfi c de la ciutat de Manresa.

1.7 Taxa de fecunditat general per franges dedat

Edats 2004 2005 2006

15-19 16,8 11,3 15,5

20-24 44 45,2 50,4

25-29 72,6 74,1 79,9

30-34 107,5 108,2 113,9

35-39 40,1 62,3 45,1

40-44 13,7 8,3 9,2

45-49 1,3 0,4 0,8

Font: Idescat i Ajuntament de Manresa

1.8 Taxa bruta de nupcialitat

Any Manresa Catalunya

2004 4,4 4,76

2005 4,43 4,49

2006 4,16 4,39


1.9 Taxa bruta de mortalitat

Any Manresa Catalunya

2004 9,88 8,49

2005 11,16 8,89

2006 9,79 8,16


15

Marc conceptual

Lmbit de renda i ocupaci s un dels principals eixos que defi neixen lestructura social i econmica de la poblaci manresana. La renda s tot all que hom posseeix tant en valor patrimonial, com en inversions, sous i salaris, estalvis, etc. mentre que locupaci s aquell treball remunerat per altri o per un mateix (autnom) realitzat en el mn pro-ductiu o pblic. Sha de tenir en compte el treball domstic o reproductiu com a feina, tot i que no sigui remunerat.

La renda i locupaci s un dels factors ms po-tents que defi neixen a la poblaci, ja que la clas-sifi ca socialment i econmicament. La quantitat de renda i el tipus docupaci defi neixen, en part, els collectius i ens permeten visualitzar diverses ti-pologies (des de les ms benestants fi ns a les ms desfavorides).

A partir del padr dhabitants i de les dades docupaci de lINSS (Institut Nacional de Segu-retat Social) podem situar la poblaci activa en el mercat de treball. La poblaci activa s el conjunt de persones de setze o ms anys dedat que, o b es troba ocupada o b en situaci datur. Actual-ment no es disposa de cap registre, ni administra-tiu ni estadstic, que ofereixi informaci a nivell municipal; nicament es poden fer aproximacions i estimacions entre el padr dhabitants, les dades dINSS i les del Departament de Treball de la Ge-neralitat de Catalunya. Aquestes fonts ens perme-ten visualitzar la poblaci en les diferents etapes: la poblaci potencialment activa, locupada, els aturats, els majors de 64 anys...

En el present informe es descarten les estimacions i aproximacions estadstiques per veure la pobla-ci activa i inactiva, ja que creiem que la manca de fi abilitat pot portar a errors danlisi econmic i social.

En primer lloc, sanalitza el context econmic i empresarial de Manresa i de la comarca del Ba-ges, el qual ens donar les pistes necessries per comprendre millor la dinmica del mercat laboral local.

Context

Economia globalitzada

Tot i que no sigui objectiu daquest informe ana-litzar la situaci de leconomia, si que s pertinent tenir en compte alguns factors macroeconmics que poden afectar les economies locals i conse-gentment la seva poblaci.

Cal entendre que la conjuntura econmica local va lligada a leconomia internacional de mercat. Aix doncs, el creixement del producte interior brut (PIB) a nivell europeu i la potenciaci de leuro en el sistema fi nancer per les operacions internacio-nals ha promogut una certa millora en leconomia catalana al llarg del 2007. El punt feble de les eco-nomies occidentals est ssent el mercat energtic, que cada vegada t ms demanda, cosa que fa pujar el preu dun b que est esdevenint escs i que fa trontollar les economies de tots els pasos. Tot i la investigaci i la inversi en energies alternatives, la dependncia de les energies tradicionals encara s molt palpable.

Estructura econmica del Bages

El paper de la comarca del Bages en leconomia catalana est sent rellevant, ja que es situa en la desena posici de 41 comarques catalanes. Cinc de les primeres comarques sn de lrea metropo-litana de Barcelona, dues del Camp de Tarrago-na i les altres dues sn el Segri i el Girons. La dinmica de leconomia internacional en termes despecialitzaci i augment del nivell tecnolgic ha portat a moltes comarques a buscar alternati-ves a sectors cada vegada ms testimonials com lagrcola.

Segons dades extretes de linforme socioeconmic de lAjuntament de Manresa (a 31 de desembre de 2006) es pot apreciar que la petjada de la tradici industrial del Bages fa que laportaci del sector secundari al PIB de la comarca (35,6%) sigui ms elevada que a nivell de Catalunya (25%). Aquest fet es deu a qu tenen estructures econmiques diferents. Mentre la indstria de la majoria de les comarques catalanes es troba molt concentrada en

16

uns pocs sectors, la indstria bagenca es caracte-ritza per la seva diversitat. Dins de la indstria, els subsectors del txtil, del cautx i del metall tenen una major presncia al Bages que a Catalunya.

Per altra banda, la construcci ha generat el 14,4% del PIB del Bages. A Catalunya, el 8,6%. La dis-ponibilitat de sl urb a la comarca ha perms que shagin pogut desenvolupar importants projectes immobiliaris. No obstant, aquest sector econmic est passant per un moment de recessi, iniciat a mitjan 2007, fet que perjudica la comarca del Bages, que ha tingut una alta participaci en aquest sector.

El sector serveis aporta un 48,3% a leconomia de la comarca, molt per sota que a la resta de Catalun-ya, que se situa en un 65%. El pes del comer s molt elevat i per sobre de Catalunya.

Dinamisme empresarial

A partir de linforme socioeconmic tamb es pot recollir informaci sobre el dinamisme em-presarial a nivell local. Aquest informe, elaborat

amb dades del grup de recerca dAnlisi Quan-titativa Regional de la Universitat de Barcelona, ens permet veure aquells sectors econmics claus en leconomia de la comarca, per mitj de factors danlisi com el nivell tecnolgic o el risc de des-localitzaci.

En relaci al nivell tecnolgic, aquelles economies que concentren la seva activitat en mbits de pro-ducci que requereixen un nivell de tecnologia sofi sticat i uns nivells de coneixement complexos presenten una major possibilitat de creixement, disposen duna economia menys vulnerable, ge-neren un elevat valor afegit i el seu mercat labo-ral es caracteritza per loferta de llocs de treball qualifi cats. El 37,5% de la poblaci assalariada de Manresa duu a terme la seva activitat professional en un sector considerat estratgic, situant la ciutat un punt per sota del nivell general de Catalunya. No obstant, el 43% dels sectors industrials tenen un nivell tecnolgic mitj-baix, que signifi car la necessitat duna major inversi en infraestructures i en m dobra per tal de millorar la seva situaci dins el mercat.

2.1. Risc de deslocalitzaci de les empreses


5%

8%

11%

14%

17%

20%

2005 2006 2007

Manresa Bages Catalunya

17

Tal com sapuntava abans, la globalitzaci s un element important, ja que ens est portant a un mercat cada vegada ms unifi cat i amb major com-petncia. Les regles de joc del mercat globalitzat han obligat a molts productors a reduir costos al nivell ms efi cient dels competidors, ja que el mercat no accepta lalternativa de traslladar els sobrecostos al preu de venda del producte. Cada vegada hi ha ms empreses que han traslladat els seus centres de producci a indrets on les condi-cions sn ms favorables per a les empreses (menys regulaci de condicions laborals, sous ms baixos, menys condicionaments mediambientals...) fent augmentar les deslocalitzacions.

En aquest sentit, segons lestudi de Sala i Torres, recollit en linforme socioeconmic, els sectors que poden patir deslocalitzacions sn els de les in-dstries com el txtil, la fabricaci de vehicles de motor, de materials electrnics, etc. Com que la deslocalitzaci, a dia davui, noms afecta al sector secundari, la forta industrialitzaci de leconomia de la ciutat justifi ca, en part, que el risc de deslo-calitzaci sigui ms elevat a Manresa, on el 23,8% dels assalariats treballen en la indstria (a Catalun-ya se situa en el 20%).

Tant Manresa com tota la comarca del Bages han gaudit tradicionalment dun fort teixit industrial que es pot veure afectat pel risc de les deslocalitza-cions, ja que leconomia globalitzada est portant a moltes empreses a traslladar la producci a indrets on el cost de la m dobra s ms assequible. A la comarca hi ha moltes empreses de sectors com el txtil, el cautx, el plstic, fabricants de mquines i maquinria, etc.

Segons linforme de conjuntura de lAjuntament de Manresa, el risc a la deslocalitzaci a 31 de des-embre de 2007 a nivell de comarca es situa en el

17,2%, a Manresa en el 13,5%, mentre que a Ca-talunya en un 7,7%, fet que demostra la delicada situaci econmica i empresarial del moment, tot i tenir sectors estratgics i claus que tiren endavant leconomia local.

Situaci a Manresa

Poblaci activa

Per analitzar el mercat de treball cal veure la pobla-ci que hi interv a nivell global. Aquesta poblaci s la considerada potencialment activa, la qual se situa entre els 15 i 64 anys i es troba en edat de treballar, independentment de si treballen o no. La poblaci de Manresa a 31 de desembre de 2007 s de 75.567 habitants, 50.654 dels quals formen la poblaci potencialment activa, o altrament dit, formen el 65% del total de la poblaci. La resta sn menors de 15 anys o majors de 64 anys, que resten fora del mercat laboral. Dins de la poblaci potencialment activa hi ha dos grans grups demo-grfi cs, el de poblaci nacional i el de poblaci es-trangera, diferenciada per sexe. Tal com apuntvem en lapartat de demografi a, la poblaci estrangera se situa majoritriament en edat de treballar, per tant, percentualment s superior a la nacional. La presncia de poblaci estrangera ha provocat el fre i el descens de la proporci de poblaci major de 64 anys, aturant lenvelliment i iniciant un procs de rejoveniment de la poblaci.

Per altra banda, per mitj de les dades docupaci de lINSS es pot observar els assalariats i autnoms que treballen a Manresa. Les dades es recullen en nombres absoluts sense estar disgregades per va-riables de sexe, edat o procedncia. El fet que si-guin dades de persones que treballin a Manresa ens

2.2. Poblaci potencialment activa (15-64 anys). Any 2007

Nacionals 40660

Homes 20282

Dones 20378

Estrangers 9994

Homes 5854

Dones 4140

Total 50654


18

dna ms una visi de lactivitat econmica de la ciutat que no pas de locupaci en relaci als em-padronats a Manresa. Les dades sobre autnoms en rgim especial si que fan referncia a persones em-padronades a Manresa i que treballen a la mateixa ciutat, mentre que les altres dades dassalariats en rgim general fan referncia als ocupats que treba-llen a Manresa, sense diferenciar entre els empa-dronats a Manresa i els que estan empadronats en altres municipis. Per tant, la informaci que tenim s una aproximaci que no sajusta a la realitat, ja que segurament hi ha ms poblaci que treballa fora del municipi en polgons de la primera i sego-na corona del Pla de Bages.

Finalment, dins de la poblaci activa, si que po-dem saber aquella que est aturada i empadronada a Manresa, registrada pel Departament de Treball. A partir del 2005 es va comenar a aplicar un nou mo-del de gesti que va suposar un afl orament dels atu-rats de mesos anteriors. A ms, la recollida de dades era ms acurada i fi able. s per aquest motiu que en lanlisi de registre datur partim de lany 2005.

La poblaci activa aturada se situa en 2.721 perso-nes a 31 de desembre de 2007, represetant el 8,7% de la poblaci total activa. Daquesta poblaci po-dem diferenciar els nacionals i estrangers. A partir de les variables de procedncia i sexe es pot analit-zar levoluci de la poblaci activa i defi nir aproxi-madament el perfi l de persones amb risc econmic i social.

Ocupaci, contractaci i atur

La poblaci activa se situa dins el mercat de treball, en el qual hi ha un alt dinamisme arrel dels con-tractes temporals, latur, les demandes docupaci, etc. Per tant, sha de veure la dinmica i evoluci del mercat en relaci als seus components i tamb en comparaci a la resta de Catalunya.

En primer lloc, el nombre de llocs de treball a Man-resa, es pot veure que no ha augmentat tant com a la resta de Catalunya al llarg dels ltims 4 anys, de 2004 a 2007. Solament ha augmentat un 4,2%, 6 punts per sota que a la resta del pas. Aquest fet no implica per un empitjorament de leconomia local, ja que Manresa est fortament lligada a les zones industrials de Pla de Bages de la primera i la segona corona. Hi ha molta poblaci manresana que treba-lla en polgons situats en municipis dels voltants.

En relaci a latur registrat, a Manresa ha augmen-tat de forma sostinguda, tal com est succeint a Catalunya. Si prenem el 2005 com a any de re-ferncia (per la incorporaci de nous sistemes de gesti per a la recollida de dades) veiem que fi ns el 2007 a Manresa latur ha augmentat un 3,1%, noms 1 punt per sobre que la resta de Catalunya.

Un altre component del mercat laboral sn els contractes laborals, que han augmentat un 16,1 % a Manresa, superant en un 2,6% el total de Cata-lunya.

2.3 Ocupaci a Manresa. Any 2007

Assalariats 25.670

Autnoms 5986

Total 31.656

Font: Institut Nacional de la Seguertat Social (INSS)

2.4 Atur registrat a Manresa. Any 2007

Nacionals 2211

Homes 810

Dones 1401

Estrangers 510

Homes 374

Dones 136

Total 2721

Font: Departament de Treball

19

Com es pot comprovar, a trets generals, Manresa mant una dinmica i tendncia ocupacional molt similar a la del principat, per cal observar els seus components ms acuradament per poder analitzar lactual situaci del mercat laboral a Manresa.

A partir del context econmic i empresarial a la comarca del Bages i a la ciutat de Manresa podem entendre millor el funcionament del mercat de treball, que ha experimentat alguns canvis en els darrers anys per laccs al mn del treball de nous collectius com ara els estrangers i les dones. No obstant, la dinmica ocupacional de forma gene-ral, no ha variat gaire en els ltims anys, tal i com mostren les grfi ques de 2004 i 2007 que fan re-ferncia als assalariats i autnoms que treballen a la ciutat de Manresa. La poblaci ocupada per sector es mant bastant estable i regular any rere any, des-tacant nicament laugment de la poblaci activa assalariada en el sector de la construcci.

Les dades sobre sectors econmics no ens permeten veure les variacions i fl uctuacions que est patint el mercat laboral. s per aquest motiu que cal mirar les dades docupaci per subsectors econmics, per poder veure les dinmiques de canvi. Per mitj dels subsectors, defi nits per la CCAE, es pot veure que, al llarg dels anys, la major part de la poblaci activa assalariada i autnoma es concentra en la indstria

manufacturera, el comer i les activitats immobi-liries i de lloguer.

El 22,8% dassalariats se situa en el subsector de la indstria manufacturera. El comer, les acti-vitats socials i sanitries i immobiliries i de llo-guer sn els altres subsectors amb major nombre dassalariats. La indstria continua ssent un ele-ment econmic clau que dna molta ocupaci a la poblaci activa de Manresa i de la comarca del Bages. Els principals canvis en els darrers anys se centren en la reducci docupaci en lmbit de les activitats immobiliries, les quals han patit un lleuger descens, lligat al sector de la construcci, que tamb est en recessi.Locupaci en els serveis sanitaris i personal de cura ha augmentat.

Els ocupats autnoms es concentren principal-ment en el comer (28%), les activitats immo-biliries (14%) i la construcci (17%), tot i que segurament, aquests dos ltims sectors patiran un descens en els propers mesos, segons apunten els experts. El sector del comer s el que ha patit un major descens en nombre dautnoms en els da-rrers anys.

Per altra banda, mitjanant lanlisi de latur regis-trat es pot apreciar que hi ha molts moviments i canvis laborals dins de cada subsector per les raons

2.5 Evoluci dels llocs de treball a Manresa i Catalunya

2004 2005 2006 2007 var 07/04

Manresa 30386 31651 30764 31656 4,2%

Catalunya 2998279 3136165 3235050 3303892 10,2%

Font: Institut Nacional de la Seguertat Social (INSS)

2.6 Evoluci de latur registrar a Manresa i Catalunya

2005 2006 2007 var 07/05

Manresa 2639 2721 2721 3,1%

Catalunya 262605 260749 265789 1,2%


2.7 Evoluci de la contractaci laboral a Manresa i Catalunya

2004 2005 2006 2007 var 07/04

Manresa 22710 26595 28290 26355 16,1%

Catalunya 2520017 2667843 2867327 2860905 13,5%


20

del context econmic i empresarial abans mencio-nat. Sobserva que el major nombre datur se situa en les activitats immobiliries (30,2%), el qual ha augmentat un 12% en els ltims quatre anys i en la indstria manufacturera (23,4%), tot i que respec-te el 2004 ha disminut un 10% lany 2007.

El fet ms preocupant, per, s la creixent recessi del sector de la construcci, que est afectant mol-ta poblaci i concretament a poblaci estrangera. Latur estranger en la construcci se situa en un 22,8%, 17 punts per sobre que la poblaci nacio-nal. Bona part de la poblaci activa estrangera que

2.8. Assalariats i autnoms a Manresa per sectors

Font: Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

AGRICULTURA INDUSTRIA CONSTRUCCI SERVEIS

Assalariats

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%


Autnoms

2004 2005 2006 2007

2004 2005 2006 2007

21

treballa est contractada en el sector econmic de la construcci, per la qual cosa, a dia davui, esdev la ms vulnerable pel seu perfi l sociolaboral.

El nombre de persones sense ocupaci anterior (apuntats a lOTG per primera vegada) ha augmen-tat considerablement dins el collectiu estranger en la

franja temporal de 2004 a 2007. La majoria sapunta a les llistes datur tot i no tenir perms de treball.

Amb aquestes dades es pot veure que en els darrers 4 anys (de 2004 a 2007) hi ha hagut un augment de latur registrat i la contractaci laboral, mentre que hi ha un estancament dels llocs de treball, els

2.9. Ocupaci en el subsector econmic del comer

Font: Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)

20%

25%

30%

35%

2004 2005 2006 2007

ASSALARIATS AUTONOMS

2.10. Assalariats i aturats en el subsector de les activitats immobiliries

Font: INSS i Departament de Treball

25%

35%

5%

15%

5%

2005 2006 2007

ASSALARIATS ATUR NACIONAL ATUR ESTRANGER

22

quals, percentualment, estan per sota de la resta de Catalunya. Per tant, es pot entendre que es man-tenen els llocs de treball per amb molta mobili-tat laboral, sobretot en categories laborals poc o gens qualifi cades. Aix doncs, es pot observar que augmenta la precarietat de diversos sectors i sub-sectors.

Lestabilitat laboral per tant, es concentra progres-sivament en collectius ms especfi cs, deixant fora a poblaci estrangera, a dones amb crregues fami-liars, a joves amb limitacions formatives, a persones majors de 45 anys amb poca experincia laboral i a persones discapacitades. En els darrers anys es ma-nifesta la difi cultat daconseguir una renovaci de contracte, no havent-hi expectatives de continutat laboral.

Una prova daquestes difi cultats la trobem en laugment de la dispersi de lactivitat econmica a la comarca del Bages, segons dades de lestudi dOcupaci i Mobilitat al Bages editat pel Consell Comarcal del Bages. Shan creat nous polgons fora de les ciutats que han obligat a la poblaci a agafar el cotxe privat per poder-hi accedir. Aix augmenta les difi cultats dinserci laboral a certs collectius com els menors de 18 anys, poblaci

estrangera i dones, els quals, molts dells, no te-nen vehicle privat ni tampoc carnet de conduir. Moltes ofertes docupaci provenen dindstries situades als polgons, per certs collectius les han de rebutjar perqu no shi poden desplaar. La manca duna xarxa de transport pblic que co-muniqui la perifria exclou a aquests collectius en risc social.

Pel que fa a la principal activitat econmica de la ciutat de Manresa, el comer, sha especia-litzat en comer al detall (sector dequipament personal, lleure i cultural, alimentaci, sector dequipament de la llar...) situant-se, sobretot, al Barri Antic, Passeig i Rodalies i Vic-Remei. El comer a la ciutat sest mantenint i es pot po-tenciar amb la nova incorporaci de la zona de la Fbrica Nova. No obstant aquest fet, ha de fer front als hipermercats i supermercats de la peri-fria de la ciutat.

Cal destacar tamb que ha augmentat el nom-bre de llicncies per activitats comercials pro-mogudes per poblaci estrangera, tot i que en les dades de comer no es pot apreciar, ja que moltes de les llicncies atorgades tenen ms dun titular, es fa difcil aconseguir-ne informa-

2.11. Assalariats i aturats en el sector de la construcci

Font: INSS i Departament de Treball

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2005 2006 2007

ASSALARIATS ATUR NACIONAL ATUR ESTRANGER

23

ci, i en ocasions es tracta de propietaris de fora de Manresa, fet que explicaria lalt nombre de titularitats en blanc.

El comer dirigit per estrangers se situa en barris amb alta activitat econmica i tamb en els llocs on va a viure aquesta poblaci. Tot i aix, en els darrers anys sobserva un desplaament daquells collectius estrangers ms assentats a la ciutat de Manresa cap a altres barris.

Accidents laborals

En el mercat laboral hi ha una altre problemti-ca a destacar que s el laugment dels accidents laborals, que es concentren en els sectors de la construcci i la indstria. Levoluci en el darrers anys ens demostra aquesta tendncia creixent. De 2004 a 2007 ha augmentat un 6,2% el nombre daccidents a la comarca del Bages, mentre que a Catalunya laugment ha estat dun 2,2%.

Tamb es registra un major nombre daccidents a la comarca del Bages (prop dun 7% de la poblaci

ocupada al Bages pateix algun accident al llarg de lany). A la resta de Catalunya aquesta xifra se situa en un 5,5%.

En el sector econmic de la construcci s on es focalitza el major nombre daccidents al Bages, prop dun 50%, mentre que a Catalunya el sector ms afectat pels accidents laborals s el dels serveis, amb un 47%. Cal dir que els accidents en el sector de la construcci al Bages superen en 20 punts a la resta de Catalunya, fet que cal tenir en compte, ja que levoluci daccidents dins el sector mant un continu creixement.

Per diferncia de sexes, hi ha un major nombre daccidents laborals en homes que en dones en tots els sectors. La tipologia de les feines, la precarietat en els sectors agrcola, industrial i de la construc-ci, i la forma de treballar poden sser factors de risc laboral. Cal tenir en compte per, laugment daccidents laborals de les dones en el sector ser-veis, ja que s el lloc on hi trobem el major nombre de contractes temporals femenins (tant nacionals com estrangers).

2.12. Tipologia de comeros a Manresa per barris (segons CCAE). Any 2007

Barri Comer a lengrs Comer al detallVenda i

manteniment motorTotal

BARRI ANTIC

CAL GRAVAT

CR.DE SANTPEDOR

CR.DE VIC-REMEI

EL GUIX-PDA.ROJA

ESCODINES

FONT CAPELLANS

LA BALCONADA

MION-PUIGB.MIRAL

P.IGNASI PUIG

PASSEIG I RODAL.

PL.CATAL.BD.SALD

POBLE NOU

SAGRADA FAMILIA

SANT PAU

SUANYA-COMTALS-P.NOU

VALLDAURA

VILADORDIS

4,6%

18,6%

10,5%

11,8%

10,1%

2,0%

0,3%

0,0%

2,3%

0,0%

11,1%

4,9%

8,2%

4,9%

0,3%

2,6%

6,5%

1,3%

20,9%

1,3%

6,8%

12,5%

0,9%

3,2%

1,1%

0,7%

2,6%

0,6%

20,7%

5,8%

6,7%

6,9%

0,2%

0,3%

6,8%

2,1%

0,4%

10,6%

16,7%

20,3%

4,0%

0,9%

0,0%

0,0%

1,3%

0,0%

4,8%

6,6%

4,4%

9,7%

0,0%

4,8%

12,8%

2,6%

16%

5,3%

8,6%

13,4%

2,8%

2,7%

0,8%

0,5%

2,4%

0,4%

17,2%

5,8%

6,6%

6,9%

0,2%

1,2%

7,5%

2,0%


24

Aproximaci a la situaci econmica de les unitats de convivncia

El fet de no tenir un registre estadstic sobre la po-blaci activa i inactiva ens impossibilita lanlisi dun sector de poblaci cada vegada ms ampli i heterogeni, aix com tamb la manca dun registre estadstic acurat sobre la composici de la unitat de convivncia daquesta poblaci. s per aquest mo-tiu que hem pres la informaci registrada pels Ser-veis Financers de lAjuntament de Manresa per tal de veure, de forma aproximada, la situaci econ-mica daquelles unitats de convivncia i ciutadans empadronats a la ciutat de Manresa amb majors difi cultats econmiques. Lanlisi se centra en les dades recollides en els diversos processos de cobra-ment dels tributs municipals en el perode poste-rior al dexecutiva, s a dir, en els procediments en

qu sexcedeix el termini de pagament voluntari i ladministraci ha de recrrer als recrrecs i embar-gaments per cobrar-ne els tributs.

Per tant, el que ens pot permetre veure aquestes da-des s el nivell de morositat per part dalgunes per-sones amb difi cultats econmiques i socials, tenint present alhora que dins daquest collectiu tamb hi ha una petita part de poblaci que no paga per canvis de domicili, per oblit, etc.

A nivell general es pot apreciar un augment de contribuents que no han pagat els seus tributs municipals (IBI, taxa descombraries, etc.) en el perode voluntari. Lincrement de persones no sol-vents en perode voluntari augmenta any rere any. Per tant, es pot parlar dun augment de la moro-sitat que t diversos factors. El principal factor s

2.13. Evoluci percentual dels accidents laborals al Bages i Catalunya

2004 2005 2006 2007 var 07/04

Manresa 4627 4764 4863 4914 6,2%

Catalunya 157621 152674 162979 161073 2,2%


2.14. Percentatge daccidents laborals sobre la poblaci ocupada

Any Bages Catalunya

2004

2005

2006

2007

6,9%

6,8%

6,9%

6,8%

5,3%

4,9%

5,0%

4,9%


2.15. Nombre daccidents laborals per sectors econmics

Any 2004

Sectors Bages Catalunya

Agricultura

Indstria

Construcci

Serveis

1,0%

16,9%

52,6%

29,5%

1,6%

20,1%

33,1%

45,2%

Any 2007

Sectors Bages Catalunya

Agricultura

Indstria

Construcci

Serveis

0,7%

18,5%

49,3%

31,5%

1,7%

22,0%

29,3%

47,0%


25

lempitjorament del mercat laboral i la seva ines-tabilitat, que porta a moltes famlies al llindar de risc de la pobresa econmica. Laugment de latur, la no renovaci de contractes temporals per part de la poblaci activa i la manca duna renda sufi cient i estable per part dels majors de 64 anys en sn les principals raons. Els contribuents que entren a formar part dels processos de cobrament arran dels impagaments en perode voluntari sn una mostra de la tendncia global a lempitjorament de leconomia familiar i dels individus.

A tall metodolgic, les dades fan referncia a un moment determinat del procs de cobrament al contribuent, concretament a fi nal de cada any. Sha dentendre per, que es tracta dun procs dinmic i canviant, en qu la vida dels expedients dura nor-malment entre 3 i 4 anys, depenent sempre del seu cost-benefi ci.

Les dues dades a destacar sn la de laugment de contribuents que no paguen en executiva i lincrement de fallits. En primer lloc, hi ha un clar augment entre el 2005 i el 2007 (variaci del 121%) dels expedients dexecutiva amb algun in-compliment de pagament, per tant, ens pot donar a entendre que moltes famlies i individus no es poden fer crrec del pagament en els perodes es-tablerts per difi cultats econmiques. Cal tenir en

compte tamb que hi ha una petita part daquests contribuents que juguen amb la picaresca.

En segon lloc, el nombre de fallits, que es poden diferenciar en parcials i complerts, tamb han aug-mentat. Aqu trobem a persones que no han po-gut ser embargades per no complir certs requisits econmics com tenir un salari mnim interprofes-sional (SMI) adient i la manca de renda o patri-moni fsic. Tanmateix, trobem a un petit collectiu de persones que sels dna per insolvents a causa de la condici del cost-benefi ci del procediment. Laugment de fallits s un possible indicador de la manca de renda i pobre economia dalgunes perso-nes contribuents a la ciutat de Manresa.

Per altra banda, cal tenir present els indicadors sobre les reduccions i bonifi cacions fi scals que te-nen algunes persones per la seva situaci especial, ja siguin famlies nombroses o b amb difi cultats econmiques.

La reducci de la taxa descombraries, per franges dedat, ens permet observar que s la poblaci ma-jor de 64 anys la principal benefi ciria de la boni-fi caci fi scal. En aquest cas, la reducci tamb la poden sollicitar els ocupants sense ser-ne els pro-pietaris, fent una subrogaci del pagament.

2.16. Casos dimpagaments dels tributs municipals que estan en procs de cobrament

Processos de cobrament dels tributs

2005 2006 2007Var.05-07

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

Executiva amb impagament 46 20 66 58 33 91 109 37 146 121%

Embargament salaris 76 20 96 170 46 216 147 40 187 95%

Embargament fi nques 37 7 44 51 15 66 61 23 84 91%

Embargament vehicles 28 6 34 67 13 80 67 10 77 126%

Fallits 107 46 153 229 67 296 175 64 239 56%


2.17. Persones que solliciten reducci taxa escombraries

Edat Homes Dones Total

Menors 18 0,9% 0,0% 0,3%

De 18 a 35 2,6% 0,4% 1,1%

De 36 a 64 20,9% 16,8% 18,1%

Mes de 65 66,1% 82,8% 77,3%

No consta 9,6% 0,0% 3,1%


26

El fet que el 77% dels benefi ciaris siguin persones grans ens indica que sn un collectiu que resideix en habitatges que acrediten uns ingressos inferiors al SMI (600 euros a principi de 2008). Cal tenir en compte que es comptabilitza a tots els residents de lhabitatge, ja que en alguns casos, tot i tenir ingressos globals superiors al SMI mensual, aquests ingressos no arriben al 45% per resident, i tamb tenen accs a la bonifi caci. Per tant, el collectiu de persones grans, que demogrfi cament es va in-crementant, t ms difi cultats econmiques per arribar a fi nal de mes. Aquesta dada es refora amb el fet que la taxa de fallits es concentra en la pobla-ci de 68 a 78 anys, situant-se en un 10 per mil.

Daltra banda, hi ha la reducci de lIBI per a fa-mlies nombroses, diferenciat en categoria especial (90%) i general (50%), que ha tingut un progres-siu augment de la demanda. Cal destacar que, tot i laugment demogrfi c de la poblaci estrangera, encara no es visualitza en les bonifi cacions fi scals, ja que per poder demanar la reducci han de ser propietaris de lhabitatge, la qual cosa exclou a tots aquells que viuen de lloguer i que sn la majoria. Per tant, aquest indicador no ens permet observar totes aquelles famlies nombroses (moltes delles estrangeres amb familiars en condici de reagru-pats) amb difi cultats econmiques.

Les dades laborals ens donen una visi sobre lactual situaci del mercat laboral a Manresa i al Bages, aix com tamb les dades de renda sobre al-gunes unitats de convivncia. Aquest mercat, amb el seu corresponent context econmic i empresa-rial, cont un gran volum de treballadors i treba-lladores, que donen sentit a la dinmica del mercat laboral i que hi poden tenir una relaci de ms be-nestant o favorable a menys estable i amb ms di-fi cultats dinserci, promoci i millora. Tot seguit, sanalitzen aquells collectius amb majors difi cul-tats per accedir al mercat laboral per raons socials, econmiques, de salut, de drets de ciutadania, etc.

Difi cultats dels collectius en risc

Persones immigrades

En els darrers anys ha augmentat la poblaci estran-gera a la ciutat de Manresa, tant provinent daltres pasos com daltres municipis o daltres comar-ques. El major nombre de poblaci estrangera se situa en les edats potencialment actives, s a dir, de 16 a 64 anys. Segons les dades del padr de 2007, trobem que a Manresa hi ha un 16,7% de poblaci estrangera. La majoria daquesta poblaci se situa en ledat de treballar. No obstant, aquest collectiu t grans difi cultats per accedir-hi, mantenir-shi i millorar la seva categoria sociolaboral.

Quatre de cada deu estrangers provenen daltres municipis de fora de la comarca. La redistribuci destrangers no es dna per lacceleraci de fl uxos, sin per un major assentament i per la demanda laboral.

La presncia de residents estrangers ha provocat el fre i descens de la proporci de majors de 65 anys. Sha aturat lenvelliment i sha iniciat un procs de rejoveniment de la poblaci. Manresa acull el 62% de la poblaci estrangera de la comarca, sobretot del collectiu de 25 a 30 anys (amb molta mobilitat espacial). Molts dells provenen de lrea Metropo-litana de Barcelona on els preus dels habitatges sn molt superiors. Cal considerar que la mobilitat in-terna de la poblaci de nacionalitat estrangera est lligada a loferta del mercat de treball i tamb als es-tocs de poblaci resident en un municipi. Aquesta mobilitat interna es concentra a favor de Manresa.

Cal dir que part daquesta poblaci arriba sense la documentaci necessria per poder participar plenament en tots els mbits de la ciutadania. La manca de permisos de treball i residncia els difi -

2.18. Sollicitants de reducci dIBI segons nacionalitat

Nacionalitat 2005 2006 2007

Nacionals 262 270 282

Estrangers 3 5 6

UE 1 1 1

Total 266 276 289


27

culta laccs al treball, esdevenint aix un collectiu inactiu i desprotegit. Molts cnjuges i familiars jo-ves arriben com a reagrupats, s a dir, nicament amb el perms de residncia. Les persones amb autoritzaci de residncia per reagrupament fami-liar, amb independncia del temps que hagin estat residint legalment al pas dacollida, poden obtenir una autoritzaci per treballar en qualsevol feina i all on sigui de lEstat Espanyol, sempre que una empresa dugui a terme els trmits administratius necessaris perqu ladministraci les autoritzi a treballar. Aquests requisits els posa en situaci de desavantatge en relaci a la poblaci totalment re-gularitzada. Aix fa que un grup potencialment ac-tiu tingui difi cultats per treballar i accedir a alguns serveis i prestacions.

Per mitj dels informes de reagrupament que realit-za el departament durbanisme de lAjuntament de Manresa es pot accedir a les dades de persones estran-geres residents a la ciutat de Manresa que solliciten el reagrupament familiar. Un dels primers passos i requisits per aconseguir aquest trmit s disposar de cdula dhabitabilitat del domicili. Al llarg del 2007 es van aprovar 393 sollicituds de reagrupament que van passar posteriorment a mans de la Delegaci del Govern a Barcelona. Moltes daquestes sollicituds aprovades per urbanisme no arriben a materialitzar-se perqu han de passar per altres institucions que moltes vegades els deneguen lentrada per manca de documentaci reglamentria.

Aquestes dades ens donen una orientaci sobre aquelles persones que podrien arribar a Manresa en condici de reagrupat. Per una banda, arriben me-nors de 18 anys (en edat escolar), els quals, al sor-tir de lescola, possiblement tindran difi cultats per

accedir al mn laboral. Daltra banda, arriba molta poblaci en edat laboral, majors de 18 anys, i tamb amb les mateixes difi cultats daccs al mn laboral.

A partir daquestes dades es pot extreure la segent conclusi: les persones que reagrupen a altres fa-miliars sn els primers en arribar al pas dacollida, enviades per les seves famlies com a millor repre-sentat segons loferta laboral del pas receptor. En el cas dels sud-americans, habitualment, envien a una dona per treballar en el sector serveis (cura de persones grans, personal de neteja, etc.) men-tre que els magrebins i subsaharians, normalment, envien un home per treballar en sectors primaris, dindstria i, sobretot, de la construcci. Aix es pot veure millor en la taula 2.20.

En relaci al 2006, el nombre de sollicituds de reagrupament familiar resoltes favorablement ha augmentat en 47 casos. La majoria sn de pobla-ci marroquina, equatoriana, xinesa i colombiana. En el cas de la poblaci romanesa ha disminut el nombre de reagrupaments per ladhesi de Roma-nia a la Uni Europea.

La majoria de poblaci estrangera treballa en els sectors de lagricultura, la indstria manufacturera i la construcci. Aquest ltim sector ha experimen-tat els darrers anys una desacceleraci de la produc-ci i ha generat molta desocupaci, sent la pobla-ci estrangera la ms afectada. Segons apunten els tcnics, hi ha molts homes majors de 40 anys que shan quedat a latur provinents de la construcci i que tenen moltes difi cultats dinserci per la seva manca dexperincia en altres sectors. El desco-neixement de lidioma i la manca de xarxes socials i familiars pot perjudicar la cerca de feina.

2.19. Majors de 18 anys en procs de reagrupament familiar. Any 2007

Membres majors de 18 anys Total

12345678

143

151

107

66

62

33

4

6

Total general 572


28

La major vulnerabilitat laboral que pateix part de la poblaci estrangera es refl exa principalment en latur i en la tipologia dels contractes. Molts dells sn contractats temporalment amb salaris molt baixos i amb condicions laborals precries (riscos laborals, poca prevenci...). Els sectors amb catego-ries professionals no qualifi cades contracten estran-gers per cobrir les places vacants. Una part daquesta poblaci prov de pasos on han cursat llicenciatures i cursos especialitzats, per en la societat dacollida solament sn contractats per fer treballs no qualifi -cats, difi cultant aix la millora del seu estatus socials

i econmic. Tal i com es pot veure en la taula ante-rior, els contractes temporals a estrangers a Manresa han augmentat un 30% del 2004 al 2007, 10 punts per sobre de Catalunya. Mentre que els indefi nits, que marquen una major estabilitat, tant sols han augmentat un 9% en 4 anys.

Una eina per analitzar i visualitzar la poblaci acti-va en el mercat laboral s la pirmide dedats, que ens permet conixer levoluci passada, lestructura actual i deixa entreveure la tendncia futura. Aix, per mitj de la pirmide dedats i de nacionalitats

2.20. Persones sollicitants de reagrupament familiar per sexe. Any 2007

Procedncia Homes Dones No Consta

Bolivia

Colombia

Cuba

Equador

Per

Senegal

Marroc

Altres pasos africans

Altres pasos americans

Pasos asitics

Pasos est Europa

45,5%

33,3%

50,0%

50,0%

62,5%

92,9%

81,6%

95,0%

33,3%

6,7%

56,3%

54,5%

66,7%

50,0%

50,0%

37,5%

7,1%

18,4%

5,0%

66,7%

4,4%

37,5%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

0,0%

88,9%

6,3%


2.21. Nombre de persones resoltes favorablement que solliciten reagrupament familiar


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

MARROC EQUADOR XINA COLOMBIA SENEGAL BOLIVIA ROMANIA UCRAINA PERU ALTRES

2006 2007

29

en relaci als contractes temporals es pot veure que els contractes laborals a estrangers se centren en les edats de 25 a 45 anys, i en el cas de les dones fi ns a 35 anys, ja que sovint es retiren del mercat labo-ral per atendre assumptes familiars. Daltra banda, la poblaci nacional t contractes temporals quan sn ms joves (de 15 a 25 anys) i a mesura que es van fent grans la seva situaci es va estabilitzant.

Les pirmides ens visualitzen la poblaci nacional i estrangera en base a 100, s a dir, comparada per ella mateixa. s per aquest motiu que la poblaci estrangera, tot i sser inferior numricament (en nombres absoluts), esdev superior en alguns ca-sos a la nacional, ja que la pirmide fa referncia a la seva prpia poblaci i no s comparada directa-ment amb el total absolut.

2.22. Contractaci destrangers segons sector ocupaci a Manresa i Catalunya

Any 2004

Indefi nits Temporals

Sectors Manresa Catalunya Manresa Catalunya

Agricultura

Indstria

Construcci

Serveis

75%

7,4%

12,1%

10,2%

44,3%

15,3%

19,7%

14,5%

15,4%

11,2%

31,4%

11,6%

66,1%

15,9%

32,7%

16,4%

Total 10,1% 15,5% 13,0% 18,9%

Any 2007

Indefi nits Temporals

Sectors Manresa Catalunya Manesa Catalunya

Agricultura

Indstria

Construcci

Serveis

23,5%

22,8%

31,4%

13,9%

59%

20,8%

36,4%

22,4%

34,5%

20,9%

55,3%

29,1%

76%

26,6%

53,1%

26,3%

Total 16,9% 24,1% 31% 30,5%

Font: Departament de Treball *En relaci al total de contractes de cada sector

2.23. Pirmide de contractes temporals segons nacionalitat, edat i sexe a Manresa


2007

30% 20% 10% 0% 10% 20% 30%

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

H Nacionals D Nacionals H Estr. D Estr.

30

Els principals sectors docupaci en qu es troba la poblaci estrangera sn la construcci (on supera a la poblaci nacional en 10 punts) i els serveis, que s on trobem la majoria de dones estrangeres. Aquesta tendncia es mant de 2004 a 2007.

Les pirmides datur registrat segons edat, sexe i procedncia de 2005 i 2007 ens mostren que latur estranger es focalitza entre les edats de 25 a 45 anys, ja que s on hi ha ms poblaci estrangera, tal i com hem vist anteriorment. Latur s molt similar segons sexe tant en estrangers com en nacionals. El conjunt de levoluci de latur registrat de 2005 a 2007 tamb s similar, exceptuant el fet que latur

estranger tendeix a un lleuger envelliment i ja no apareix tant en les primeres edats. A tall metodol-gic, cal fer esment que el 2005 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya noms re-gistrava fi ns a 59 o ms anys, a diferncia de 2007, quan es t en compte ja la franja de 60-64 anys.

Les demandes docupaci estrangeres es concentren entre les edats de 25 a 45 anys (com en latur i la contractaci), mentre que en els nacionals, es con-centren en edats ms tardanes, de 50 a 60 anys.

Per ltim cal parlar de la durada dels contractes temporals laborals entre estrangers i nacionals, un

2.24. Contractes temporals per nacionalitat i sector a Manresa


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


2007

NACIONALS ESTRANGERS

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


2004

NACIONALS ESTRANGERS

31

fort condicionant dins el mercat. La majoria de contractes sn indeterminats, s a dir, dobra o ser-vei. Laltra gran part sn contractes d1 a 6 mesos.

Dones

Malgrat laccs a leducaci superior i lemergncia de noves professions, que han afavorit locupaci de

les dones i els ha obert noves perspectives, moltes delles continuen ocupant llocs de nivell ms baix. A ms, en la majoria daquests llocs les possibilitats de fer carrera sn tamb fora ms baixes. La se-gregaci horitzontal (feminitzaci dalguns llocs de treball/sectors dactivitat) i vertical (poques possibi-litats de promoci) sn elements clau per entendre la situaci actual de la dona en el mercat de treball.

2.25. Pirmide datur registrat segons nacionalitat, edat i sexe a Manresa


2007

30% 20% 10% 0% 10% 20% 30%

menys de 20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

HOMES NACIONALS DONES NACIONALS HOMES ESTRANGERS DONES ESRANGERS

2005

30% 20% 10% 0% 10% 20% 30%

menys de 20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

ms de 59

Homes Nacionals Homes Estrangers Dones Nacionals Dones Estrangeres

32

Aquest situaci de precarietat i difi cultat laboral es demostra amb el fet que hi ha un major atur feme-n que mascul. El 56,5% dels aturats sn dones, i s entre els 35 i 65 anys on es concentra el ma-jor nombre de poblaci femenina aturada. Aquest collectiu representa l11% sobre el total femen actiu de la ciutat, 4,5 punts per sobre que els ho-mes. Les dones tenen majors factors de risc, com la contractaci temporal i la discontinutat dels con-tractes que els pot portar a latur.

Hi ha diversos factors que difi culten la situaci de la dona en el mercat de treball segons lestudi ADAGIO i tamb segons la percepci de les ma-teixes dones. Aquestes difi cultats sn: ser dona major de 45 anys amb poca experincia laboral o obsoleta, tenir crregues o sobrecrregues familiars i estar en ledat de procreaci (pel fet de poder-se quedar embarassada). I en el cas de dones estran-geres tenen la difi cultat afegida destar en condi-ci de reagrupament familiar, tenir poca formaci laboral, manca dhbits laborals i desconeixement de lidioma. Tots aquests factors no ajuden a cer-car una feina que en molts casos sha de conciliar amb la vida familiar (criana de fi lls, tenir cura dels pares, etc.). El mn laboral o productiu no est pensat per sser conciliat amb el mn familiar o reproductiu, cosa que perjudica les dones en el seu desenvolupament social.

La visi i el discurs feminista defi nit en lestudi ADAGIO ens descriu que lactual societat s de tradici patriarcal, en qu tots els mecanismes de funcionament (educaci, tasques de la llar, mn pblic, poltica, etc.) estan marcats per la domi-naci masculina, cosa que determina i a la vega-da difi culta en molts sentits a les dones. El treball domstic o familiar s assumit majoritriament per les dones. Aquesta crrega s major en les llars mo-noparentals, on la mare ha de cuidar els fi lls tota sola, treballar i en conseqncia disposa de menys temps doci. A ms, aquesta crrega domstica pro-voca discriminaci en el mn laboral.

Quan els mecanismes que permeten trencar amb aquesta dominaci masculina dins la parella duen a una separaci deixen a les dones en una situaci econmica vulnerable (hipoteques per pagar, fi lls a crrec...). La separaci genera moltes llars mo-noparentals on la dona es fa crrec dels fi lls i de

les despeses de la llar. A ms, en cas de vidutat, la situaci empitjora, ja que passen a cobrar la pensi del marit per perden la seva (que era ms baixa) i el fet que les donen viuen ms anys provoca que hi hagi molts casos de dones gran pobres (amb la pen-si es perd progressivament el poder adquisitiu).

En aquest sentit, estem parlant dun augment de la feminitzaci de la pobresa. Hi ha una precaritzaci de la situaci de la dona i per tant, de la famlia. Els ingressos baixos difi culten leconomia fami-liar, cosa que provoca que moltes dones shagin destrnyer el cintur per arribar a fi nal de mes. Al mateix temps, van augmentant els preus i el nivell de vida, fet que encara empitjora ms la seva situa-ci i no apareixen serveis que donin cobertura a la conciliaci laboral i familiar.

Joventut i adolescncia

Part daquest collectiu de 16 a 30 anys tam-b pateix les inclemncies del mn laboral. Dins daquest grup hi ha diverses etapes i cal diferenciar entre la poblaci nacional i lestrangera, la qual t una dinmica de mobilitat laboral diferent.

El fet de parlar de joves implica fer una distinci entre aquells que entren al mercat amb feines molt poc qualifi cades i salaris que no estan al nivell de la qualitat de vida actual, i aquells altres amb salaris superiors tenint en compte la seva manca dexperincia i formaci acadmica. Tot i aix el grup de joves amb majors difi cultats per trobar fei-na se situa en el grup dedat de 16 a 18 anys, ja que poques empreses els volen contractar pel fet de ser menors de 18 anys, per la seva poca formaci i la seva inestabilitat i irregularitat horria.

Lactual situaci del context econmic i empresa-rial est difi cultant a molts joves el poder renovar fcilment els seus contractes temporals, cosa que havien anat fent ens els darrers anys. Bona part daquests joves accedien fcilment als llocs de tre-ball per mitj de les ETT. No obstant, lactual con-juntura econmica ha portat a la reducci dofertes docupaci i conseqentment ha afectat lestratgia de molts joves de cerca de feina temporal.

Aquesta manca doferta laboral s una de les princi-pals problemtiques per alguns joves. Alguns dells

33

provenen del fracs escolar, s a dir, no tenen la titu-laci obligatria escolar, o de famlies amb difi cul-tats estructurals i econmiques, cosa que els afecta en la seva motivaci acadmica i laboral. Hi ha un gran gruix de joves de 16 a 25 anys que estan al mar-ge del mn productiu. Mentre que els que si que hi sn, ho estan de forma fora precria i temporal, tal com es pot apreciar en la pirmide anterior.

El nivell destudis determina locupaci, ja que sense estudis i formaci especialitzada cada vegada s ms difcil entrar al mercat laboral. Per tant, tots aquells joves sense ESO o ttols escolars tenen ms difi cultats daccs.

La percepci del mateixos joves s que, tot i tenir estudis (requisit indispensable), la contractaci es-dev precria i poc motivadora, ja que tenen con-dicions dinfraocupaci. Molts dells tenen estudis mitjans i/o superiors i acaben ocupant llocs de treball de categoria professional inferior als que els permetria la seva qualifi caci acadmica. Per altra banda, comenten que no es potencien els ofi cis ni els aprenentatges, cosa que difi culta la promoci laboral en lactualitat. Aix genera desconfi ana i desmotivaci amb el mn laboral.

Gent gran

Tal i com succeeix en els altres collectius, les perso-nes grans tamb shan vist afectades per laugment dels preus de la cistella de consum bsic i per laugment del nivell de vida en general.

Aix ha provocat que molta gent gran es trobi en una situaci difcil, tal com mostren aquestes da-des de lestudi de la FUB sobre la qualitat de vida la gent gran: el 50% est per sota dels 660 i el 6,5% per sota dels 300. El 73,5% t com a ingrs principal la pensi de jubilaci i el 37% la de vi-dutat. Un 3% no t ingressos i un 30% rep ajudes externes. Aquestes dades donen una visi de com est actualment la poblaci major de 65 anys.

El fet que les pensions no creixin al mateix ritme que els costos de la vida, situa a moltes persones grans en el llindar de la pobresa i molts dells pas-sen a engruixir la bossa de pobresa. Cal dir que les pensions no pugen segons lIPC, sin per decret, i aix signifi ca una prdua del nivell adquisitiu.

Dins el collectiu de persones grans, el de les dones viudes, s el que est en ms risc econmic i social. Aquestes dones passen a cobrar un sola pensi que els s insufi cient per viure, perdent aix nivell ad-quisitiu, i situant-se en la pobresa. Laugment de lesperana de vida obliga a destinar ms recursos (per a la cura de persones dependents, les ajudes a domicili...). Aquest fet fa que el nombre de re-cursos hagi daugmentar, i que segons la percepci dels mateixos tcnics, a dia davui, es creu que hi ha recursos municipals insufi cients per cobrir les necessitats de les persones grans.

A nivell laboral, la deslocalitzaci dalgunes empre-ses ha provocat un augment de les prejubilacions i de latur en persones majors de 45 anys, princi-palment homes, fet cada vegada ms preocupant, ja que la poblaci que es queda a latur en aquesta franja dedat t majors difi cultats per cercar una nova feina. Tal com sapuntava en lanlisi del con-text empresarial i econmic de Manresa i de la co-marca del Bages hi ha un alt risc a la deslocalitzaci dempreses del sector secundari i pot esdevenir un problema en els propers anys, que pot afectar la poblaci activa major de 45 anys que actualment est en una situaci benestant.

Com a contrapunt, per, hi ha algunes persones prejubilades que retornen al mercat laboral, per mitj de la seva experincia en determinats sectors, i aix els revaloritza el seu estatus social i econ-mic.

Una de les percepcions actuals s que la jubilaci implica una prdua de lestatus econmic i sobre-tot social (de reconeixement per part dels altres). La jubilaci implica un trencament amb la vida quotidiana i obliga a tornar a comenar de zero.

Persones discapacitades

Per a les persones discapacitades s molt difcil en-trar en el mn laboral, sobretot per aquelles perso-nes amb malalties mentals. Existeixen pensions i ajudes, per la percepci daquest collectiu s que les rendes contemplades per la llei no els permeten tenir un benestar integral. Per altra banda, quan arriben al mercat laboral aquest no est adaptat ni s fl exible. A ms, no reben ajuda ni assessorament per part de les empreses. Les empreses insereixen a

34

les persones amb disminuci per les clusules so-cials, no per motivaci ni inters propi. En aquest sentit, hi ha una manca de compliment de la LIS-MI, que s la llei 13/1982, de 7 dabril, per a la Integraci Social de Minusvlids, i que obliga a les empreses amb ms de 50 treballadors a contractar un mnim dun 2% de la plantilla de persones amb discapacitat.

Aquest s un dels factors del baix nivell dinserci. Un altre factor s la baixa formaci laboral espec-fi ca i tamb el fet que cobren pensions i que si en-tren en el mn laboral les perden. Ambds factors determinen el baix nivell dinserci laboral.

Dins del collectiu de discapacitats, el dels psquics s el que t ms problemes, ja que no hi ha una in-serci ordinria, tenen convenis diferents i treballs protegits amb sous baixos. Els discapacitats fsics, que sn el 70%, tenen difi cultats per no tant com lanterior. El collectiu de defi cients auditius s el ms inserible dins dels discapacitats.

En lnies generals, segons aquest collectiu es per-cep que manquen serveis transversals per a malalts mentals, formacions especfi ques per trobar feina i ms implicaci per part de les empreses, ja que no es respecta la llei, ni collaboren en oferir llocs nous de feina.

37

Marc conceptual

En lmbit de leducaci i formaci hi ha diversos temes a tractar, ja que s molt ampli i complex. Lentorn educatiu comprn des de lescola amb els seus respectius alumnes i professors fi ns a la famlia i la mateixa societat (participaci, comunitat, cohe-si social...). Per el que s bsic, per limpacte i el paper social que desenvolupen, sn les percepcions i valoracions dels especialistes en lmbit educatiu i, evidentment, les dades de la Generalitat de Cata-lunya, administraci competent en la matria.

En primer lloc, cal referir-nos al concepte deducaci i el paper social del sistema educatiu, ja que afecta bona part de la poblaci infants, joves i famlia i condiciona la forma de vida i esdeve-nir de la poblaci manresana. Lobjectiu prioritari del sistema educatiu s treballar la socialitzaci se-cundria, s a dir, laprenentatge de coneixements acadmics i curriculars (matemtiques, cincies so-cials...) i les eines i habilitats per a desenvolupar-se en societat. La socialitzaci primria -s a dir, tots aquells valors, normes, hbits i actituds bsics de comportament personal i relacional- saprn amb la famlia.

Context

Tot i que lescola ha de basar el seu paper en la so-cialitzaci secundria, tamb es veu abocada a la ne-cessitat dincidir en aquests valors i hbits bsics, ja que sobserva una creixent difi cultat de la famlia en latenci a la criana dels infants, amb estrs familiar, deteriorament de les xarxes solidries dins la famlia i, en alguns casos, manca dhabilitats parentals.

Prova daix s que hi ha moltes famlies que no disposen del temps necessari o de xarxa per assumir la cura dels nadons (0 a 3 anys), amb un augment de la demanda de places de llar dinfants, sempre inferior a loferta. Per altra banda, a partir de 3 anys lescolaritzaci s universal, per els horaris no sajusten a les necessitats familiars. La conciliaci suposa canvis en els horaris laborals o en els escolars. La situaci actual angoixa les famlies i els suposa una gran despesa, fet que incrementa el temps des-tinat al treball, i poca dedicaci personalitzada als

infants, restant moltes hores sols o amb entreteni-ments sense supervisi (jugant a la consola, mirant la televisi...). Aix tamb sobserva amb la creixent demanda de menjadors escolars. Cada escola es tro-ba amb una realitat de conciliaci diferent perqu les famlies que hi van sn diferents. Hi ha moltes diferncies entre les realitats de les famlies.

Hi ha la percepci entre alguns mestres que moltes famlies deixen tota la crrega a lescola per como-ditat, manca de responsabilitat i confi ana amb el sistema educatiu. Existeixen fortes expectatives vers lescola per part de les famlies i la societat, s a dir, lescola far all que nosaltres no podem fer. Per alhora la relaci entre la famlia i lescola s mnima, amb un baix nivell de participaci per part dels pares i mares, i amb un baix nivell de dileg que fa complicat poder resoldre difi cultats a on ambdues institucions shi troben implicades.

Un dels principals problemes s labsentisme esco-lar, que segueix existint en lactualitat. Labsentisme t bona part de les arrels en la desmotivaci esco-lar i en les problemtiques familiars. En els darrers anys, hi ha la percepci que hi ha un augment de labsentisme escolar, sobretot a secundria (ESO), on els alumnes absentistes deixen danar a les clas-ses amb regularitat, i molts dells acaben deixant destudiar i no obtenen el ttol descolaritzaci obligatria. Tot i els esforos de lAjuntament de Manresa impulsant projectes innovadors com el Projecte Laborlia, segueixen havent-hi manca de places per acollir aquests joves amb difi cultats. Tot i aix un bon nombre daquests nois amb fracs escolar passen al mn laboral per mitj del Cen-tre dIniciatives dOcupaci (CIO) i daltres mi-tjans. En aquest cas lefi ccia dels mecanismes dorientaci, formaci i professionalitzaci sn elevats. No obstant, cal veure aquest augment de la demanda de serveis docupaci amb preocupaci, ja que vol dir que lESO no est adaptada a la rea-litat dalguns joves en risc, o b que alguns joves no sadapten a lentorn escolar.

Larribada destrangers tamb ha comportat canvis en el sistema educatiu. En primer lloc, ha afectat la preinscripci i matrcula dels alumnes, amb una redistribuci poc equitativa des del punt de vista so-cial i cultural entre les escoles. Tot i disposar a Man-resa duna zonifi caci escolar que vol palliar aquests efectes, la lliure elecci dels pares, la manca de llocs

38

escolars, un cert desequilibri territorial en loferta, etc. sn factors que se sobreposen i donen com a resultat una realitat escolar fragmentada, amb esco-les amb un alt percentatge destrangers de les que els autctons defugen, tot i la proximitat, i altres escoles que els estrangers no escullen per difi cultats daccs (escoles lluny de casa, escoles concertades). Aquest fet s duna forta preocupaci, ja que posa en perill la cohesi social, per de difcil soluci amb lactual normativa, que solament atorga a lOfi cina Municipal dEscolaritzaci un paper dinformaci, sense cap capacitat decisria, i una Comissi descolaritzaci que veu limitada la seva actuaci a la disponibilitat dels centres un cop iniciat el curs i a lestricte compliment legal, sempre que s possible, de la lliure elecci dels pares i mares.

Levoluci de la situaci de leducaci a la nostra ciutat ha tingut un creixement accelerat, seguint la tendncia general de tot Catalunya, amb un gran impacte de la immigraci. Aquest fet ha compor-tat la necessitat de planifi caci, prospecci, pre-visi i creaci de noves escoles, sense poder evitar lincrement de rtio dalumnes per aula, que la matrcula viva durant els cursos escolars ha situat al mxim de la capacitat legal (27/28 alumnes per aula) i per sobre de lestndard establert de 25 alumnes per aula.

Per altre banda, lincrement de demanda i alhora de major oferta pblica est donant com a resultat un canvi entre els percentatges descolaritzaci a lescola pblica i a lescola concertada, per aquest fet i la selecci escolar per part de les famlies, dna com a resultat un desigual percentatge de nens i nenes fi lls de famlies estrangeres entre ambdues modalitats descola, amb major crrega per part de la pblica en general i en concret de les escoles p-bliques situades al nucli antic de Manresa.

Situaci a Manresa

Lescolaritzaci de la petita infncia, 0-3 anys

La demanda de llars dinfants ha augmentat en els ltims anys, en part per lincrement de poblaci, per tamb per les difi cultats de conciliaci entre la vida laboral i la vida familiar i grcies a un major reconeixement social de la tasca educativa de les

llars dinfants, sobretot a partir del primer any de vida.

Aquest fet ha portat a ladministraci competent en matria educativa, la Generalitat de Catalunya, a desenvolupar un Pla de Foment de llars dinfants, dacord amb els Ajuntaments, al qual lAjuntament de Manresa hi est adherit i aplica. A Manresa existeix una planifi caci educativa i un comproms municipal de creaci de noves llars dinfants pbli-ques, si b fi ns al moment, lincrement de places, tant pbliques com privades, ha estat molt redut.

Aix doncs, el grau de cobertura de la demanda pblica ha baixat signifi cativament des del curs 2004-2005, amb lestimaci que lestndard ptim s com a mnim del 50 % (amb diferents percen-tatges de cobertura segons franges dedat: 20 % de 0-1 any; 50 % de 1-2 anys; 80 % de 2-3 anys ). Per linforme extraordinari de lescolaritzaci de 0 a 3 anys a Catalunya elaborat pel Sndic de Greu-ges al Setembre de 2007 informa que la comarca del Bages es troba per sobre de la mitjana catalana en diferents taxes (la descolaritzaci pblica s del 30,4 % i la descolaritzaci total del 44,1 %, amb-dues pel curs 05/06) per especialment en la pre-visi de creaci de places pbliques (amb un 226,4 % del comproms assolit lany 2006).

Evoluci de lescolaritzaci obligatria

A nivell general es pot observar un augment del nombre dalumnes tant en centres pblics com en privats. Aquest augment es focalitza en els centres pblics deducaci infantil de 3 a 5 anys i deducaci primria de 6 a 11 anys. En leducaci infantil ha augmentat fi ns a un 34% lalumnat des del curs 2004-05 fi ns al curs 2007-08, i en leducaci pri-mria ha augmentat un 27% en els mateixos anys, fet que ha portat a construir una nova escola.

La construcci daquesta nova escola pblica ens permet entendre el canvi de dinmica percentual dels alumnes de 3 a 11 anys. El curs 2004-2005 podem situar lescolaritzaci de nens daquesta edat en percentatges del 47,4 % a la pblica i del 52,5 % a la privada (cal tenir en compte per que, per ser exactes, aquests percentatges shaurien de corregir amb la inclusi de lescola Flama, escola pblica amb estndard de capacitat de 225 alum-nes, de la que no disposem dades ofi cials), i en el

39

curs 2007-2008 aquests percentatges havien can-viat, ssent el 46,6 % lescolaritzaci a la privada-concertada, i el 53,3 % a la pblica.

Aquesta situaci de canvi no es dna en la secun-dria, degut a un manteniment de loferta, si b hi ha un increment dalumnes, situant en un 8% en els darrers quatre anys i tamb sincrementen les rtios i lalumnat estranger, que repercuteix majo-ritriament en lescola pblica.

Si prenem les dades descolaritzaci per edats i cursos dels darrers anys, podem observar que hi ha un increment generalitzat. Cal dir que per fer la comparativa shan pres les dades ofi cials ofer-tes pel Departament dEducaci que arriben fi ns el curs 2006-2007. El major augment de pobla-ci saprecia en lescolaritzaci infantil secundria i en leducaci primria, on en els ltims quatre anys ha augmentat al voltant del 10%. Cal desta-car laugment del 18% de lalumnat de 0-3 anys a la comarca del Bages, fora superior a la mitjana catalana (12%) i manresana (8%).

En relaci al fracs escolar, segons la informaci que ens han facilitat els propis centres, durant el curs es-

colar 2007-2008, el 79,6% dels alumnes van acabar lescolaritzaci secundria obligatria amb la gradua-ci corresp

informe social de manresa 2008 · informe social de manresa 2008 cat. ... tat de forma periòdica i...

Documents