informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la cerdanya

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA

POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A LA CERDANYA

OBSERVATORI PERMANENT DE LA

IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4

2.-‐RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA CERDANYA. ............................... 5

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA CERDANYA........................................................................ 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19

3.3.Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ............................................ 22

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 25

3.5. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 27

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA CERDANYA : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS....................................................................................................................... 29

4.1. L’Administració i els estrangers. .......................................................................... 29

4.2. L’educació i els estrangers. .................................................................................. 31

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de la Cerdanya,

una de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA CERDANYA

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA MES/ANY

CERDANYA Puigcerdà Consell Comarcal Puigcerdà Desembre/2009

CERDANYA Puigcerdà Ajuntament Puigcerdà Desembre/2009

CERDANYA Martinet Zer-‐Baridà -‐ Batllia Martinet Desembre/2009

6

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA CERDANYA

I. Evolució de la immigració a la comarca

Pel que fa als moviments de població estrangera a la Cerdanya s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000

es produeix un increment constant fins l’any 2008, aquest any s’assoleix el percentatge més alt

d’immigrants amb un 20,1% de la població total. A partir d’aquesta any es produeix un descens

fins arribar al 16,6% l’any 2010. En termes absoluts passem de 532 estrangers a l’any 2000 als

3080 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 restaria 1,7

punts percentuals per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 0,65 punts

percentuals per sobre de les dades de la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Cerdanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

3,8 5,4

8,0

10,1

12,1

15,0 16,0

17,9

20,1

17,6 16,6

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe seguint la distribució que

ens mostra el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Cerdanya, per sexe i edats

2,6 3,0 4,6

6,4 8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

12,0 10,2 9,6 9,9 10,3 9,0 9,6 10,0 9,8 10,4 10,5

8,5 7,5 7,8 8,0 7,6 7,8 8,6 9,1 8,6 10,2 10,4

31,4 37,1 40,4 42,2 41,7 44,8 43,5 41,6 43,0 42,9 41,3

35,9 36,4 36,4 34,9 36,1 34,8 35,0 36,0 35,3 34,7 35,7

5,8 4,1 2,7 2,2 1,9 1,4 1,2 1,2 1,2 0,8 1,0

6,4 4,7 3,2 2,9 2,5 2,2 2,0 2,0 2,0 0,9 1,1

De 64 a 85 i més D %

De 64 a 85 i més H %

De 19 a 64 anys D %

De 19 a 64 anys H %

De 0 a 19 anys D %

De 0 a 19 anys H %

8


De les dades es desprèn que malgrat certes oscil·∙lacions no hi ha variacions significatives

segons els anys d’arribada i s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes

com per dones, és la franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una

diferència entre homes i dones que ha oscil·∙lat al llarg dels anys, unes vegades a favor dels

homes i altres a favor de les dones, entre 0,8 i 10%. No obstant, sembla que els darrers anys

s’ha mantingut una certa diferència a favor dels homes amb un 5,6% a l’any 2010. Respecte als

menors de 18 anys, se situen els percentatges entre el 8% i 12% tant per nois i noies i s’aprecia

un increment significatiu en el dos darrers anys (10,4% per les noies i 10,5% pels nois). Pel que

fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com dones, des de

l’any 2000 (5,8% i 6,4%) fins al 2010 (1% i 1,1%).

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen la següent gràfica ens

mostra la següent distribució:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Cerdanya segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

Observem que:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

48,6 39,6 26,0 22,3 19,5 18,7 21,6 31,4 31,2 34,8 36,6

5,4 4,5 9,7 11,6 12,8 12,9 14,5 8,0 8,0 7,8 8,1

16,0 18,7 13,3 11,8 10,3 9,5 8,1 7,0 7,2 7,2 7,1

1,8 0,8 0,5 0,9 0,9 0,8 0,4 0,3 0,3 0,2 0,3

24,5 34,3 49,2 52,4 55,9 57,4 54,5 52,5 52,4 49,1 46,9

3,6 2,1 1,3 0,9 0,7 0,8 0,9 0,8 0,8 0,9 1,0 Àsia i Oceania %

Amèrica Sud /Central %

Amèrica N %

Àfrica %

Resta Europa %

U.Europea %

9

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han disminuït al llarg el

període. A l’any 2000 representaven el 48,6% de la població estrangera a la Cerdanya i amb

oscil·∙lacions al llarg del període, a l’any 2010 representen el 36,6%. En canvi els estrangers

originaris dels països europeus de fora de la Unió han augmentat al llarg del període. A l’any

2000 representaven el 5,4% de la població estrangera; amb oscil·∙lacions a llarg del període i

una tendència final creixent a l’any 2010 representen el 8,1%.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i els magrebins, han

disminuït la seva presència al llarg dels darrers deu anys. A l’any 2000 representaven el 16,0%

de la població estrangera; amb certes oscil·∙lacions i una tendència final decreixent a l’any 2010

representen el 7,1%.

c.-‐ Els estrangers procedents de Nord-‐Amèrica han disminuït la seva presència al llarg del

període. A l’any 2000 representaven l’1,8% de la població estrangera; amb una tendència

decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3%.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica del Sud i Centre-‐Amèrica són el grup que ha

experimentat un major creixement durant el període. A l’any 2000 representaven el 24,5% de

la població estrangera; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent a l’any 2010

representen el 46,9%.

e.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, ha disminuït al llarg del període. A

l’any 2000 representaven el 3,6% de la població estrangera de la Cerdanya; amb oscil·∙lacions i

una tendència decreixent, a l’any 2010 representen l’1,0%

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Cerdanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ Els treballadors estrangers de la Cerdanya es concentren majoritàriament al sector serveis i

al sector de la construcció.

b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector serveis a l’any 1999 representaven el

56,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010

representen el 68% dels contractes dels treballadors estrangers a la Cerdanya.

c.-‐ Els treballadors de la construcció a l’any 2010 són el segon grup amb més contractes entre

els treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 31,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 27,1% dels treballadors

estrangers.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

6,5 2,0 3,4 3,2 1,1 2,6 3,5 2,6 2,5 3,0 2,7 3,1

6,1 8,0 7,8 6,3 8,2 8,5 4,9 4,4 3,4 2,9 2,3 1,8

31,2 38,6 32,8 41,5 33,5 40,9 43,3 44,5 43,5 36,9 33,7 27,1

56,3 51,4 56,0 49,1 57,1 48,0 48,3 48,5 50,5 57,3 61,4 68,0

% serveis

% construcció

% indústria

% agricultura

11

d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la Cerdanya presenten una

tendència bastant estable a llarg del període, amb valors entre el 2% i el 3%, no obstant a l’any

1999 hi havia un 6% d’estrangers contractats a l’agricultura a la comarca.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector industrial a l’any 1999 representaven el 6,1% dels

contractes de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a

l’any 2010 representen l’1,8% dels contractes entre els treballadors estrangers de la Cerdanya.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la

gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya


a.-‐ Hi ha augment constant de contractes entre les dones estrangeres de la Cerdanya. A l’any

2000 representaven el 31,6% dels contractes entre els estrangers; amb una tendència creixent

a l’any 2010 representen el 42,5%. Aquest augment significatiu sembla una tendència

consolidada. De manera antagònica pel que fa als homes ,la tendència és la contrària amb la

mateixa mesura.

Les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès obtenir un perfil

del nivell d’estudis d’aquestos treballadors que ens pot donar una idea aproximada dels nivells

escolars de tota la població estrangera.

68,4 71,7

66,1 68,7 67,3

65,7 68,3

65,8 63,7 62,3 61,3 57,5

31,6 28,3

33,9 31,3

32,7 34,3 31,7 34,2 36,3 37,7 38,7

42,5

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% Homes

% Dones

12

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Cerdanya


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers de la Cerdanya tenen un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any

1999 representaven el 88,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 72,3% dels treballadors estrangers contractats.

b.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris són el segon grup més nombrós a la

comarca. A l’any 1999 representaven el 2,2% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions i

una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 16,6% del total.

c.-‐ Els treballadors sense estudis han experimentat un increment a llarg dels anys, amb algunes

oscil·∙lacions però una tendència final creixent i a l’any 2010 representen el 8% dels

treballadors estrangers.

d.-‐ Els treballadors estrangers amb nivell d’estudis de batxillerat a la Cerdanya, a l’any 1999

representaven el 6,5% dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una

tendència general decreixent a l’any 2010 representen el 2,1%.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,0 0,0 0,0 0,8 2,8 7,5 6,3 7,3 6,3 8,4 7,6 8,0

2,2 2,9 4,4 7,9 10,2 15,6 16,4 19,4 16,3 14,7 15,3 16,6

88,7 88,3 88,1 84,3 75,3 64,3 74,8 70,1 73,7 74,0 73,4 72,3

6,5 5,7 5,3 5,2 6,9 7,5 0,8 0,6 0,6 1,0 1,9 2,1

1,3 1,4 0,7 0,3 1,3 2,5 0,7 1,5 1,4 0,6 0,1 0,3

0,4 0,6 0,9 0,5 1,3 1,1 0,6 0,7 0,6 0,7 0,7 0,3

0,9 1,1 0,7 1,1 2,2 1,4 0,4 0,4 1,1 0,5 0,9 0,4 % Llicenciats

% Diplomats

% FP/CFGM/CGFS % BUP/BAT

% EGB/SEC

% Primaris

% sense estudis

13

e.-‐ La resta de treballadors estrangers tenen nivells d’estudis professionals i d’ensenyament

universitari en percentatges testimonials. Al llarg del període no han superat mai l’1,5 i a l’any

2010 representen: estudis professionals 0,3%, Diplomats 0,3% i Llicenciats 0,4%.

Finalment per completar l’apartat de dades relatives al món del treball podem veure també

l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc, a la gràfica número 8 s’observa l’evolució de l’atur segon el sexe dels

treballadors estrangers. Durant el període estudiat es produeixen una sèrie d’oscil·∙lacions que

en el cas de les dones treballadores de la comarca presenta una tendència decreixent, situant-‐

se l’atur al final del període (desembre de 2009) en un 18,7%. En el cas dels homes la

tendència és la inversa i segueix de manera antagònica i en la mateixa mesura les oscil·∙lacions

de les dones.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe a la Cerdanya


En segon lloc s’observa a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors estrangers

segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents variacions:

77,6

45,0

75,2

59,1

84,2

60,7

85,9

71,3

81,3

22,4

55,0

24,8

40,9

15,8

39,3

14,1

28,7

18,7

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Homes

Atur % Dones

14

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Cerdanya


a.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector agrícola de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,

disminueix passant del 6,1% a l’inici del període (desembre 2005) a l’1,7% al final del període.

b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers a la indústria de la comarca, amb oscil·∙lacions,

disminueix passant del 10,2% al desembre de 2005 al 4,3% al final del període.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció entre els treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions, creix

des del 51% a l’inici del període fins al 60,9% al desembre del 2009.

d.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector serveis de la Cerdanya, amb oscil·∙lacions,creix

passant del 28,6% el desembre de 2005 al 32,8% al final del període.

e.-‐ Finalment el grup de treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa sense haver

tingut cap ocupació anterior al nostre país, pel que fa a la seva inscripció a l’atur, disminueix

passant d’un 4,1% a l’inici del període fins el 0,3% al final del període.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents relacions.

6,1 0,0 9,2 2,3 5,8 4,9 3,3 1,1 1,7

10,2

2,5 2,8

4,5 1,6 1,6 4,1 6,1 4,3

51,0

12,5

53,2

34,1

70,5

45,1

68,5

50,6

60,9

28,6 80,0 33,9 56,8 22,1 43,4 23,0 39,8 32,8

4,1 5,0 0,9 2,3 0,0 4,9 1,1 2,3 0,3

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur Sense ocupació anterior %

Atur Serveis %

Atur Construcció %

Atur Indústria %

Atur Agricultura %

15

a.-‐ A nivell de contractació, entre els treballadors estrangers ,el sector agrícola manté un

nivells de contractació, al llarg del període, estables i baixos i això és correlaciona amb els

baixos nivells d’atur entre els treballadors estrangers d’aquest sector.

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial dels treballadors estrangers entre

desembre de 2005 i desembre de 2009 ha propiciat també un lleuger augment d’aturats entre

aquests treballadors. No obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el

nombre de treballadors estrangers contractats en aquest sector és baix respecte als altres

sectors productius.

c.-‐ Al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de treballadors

estrangers contractats al llarg del període i l’augment de l’atur registrat al sector.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis de la Cerdanya no hi ha una correlació entre el nombre de

treballadors estrangers contractats, que ha augmentat, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que també ha augmentat.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de

treballadores estrangeres en els darrers anys i alhora s’ha produït una disminució molt

significativa de l’atur entre les treballadores estrangeres.

16

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat

en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,

per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas de la Cerdanya es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen

el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada

tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A

cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que marca un punt

d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.

Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període en

tots els nivells de l’ensenyament i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació.

17

a.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Cerdanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca

escolaritzats a les dues xarxes representava el 2,1% de l’alumnat total de tota l’etapa. Al llarg

dels darrers anys s’ha donat un tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar fins al curs

2006-‐2007 (30,1%), a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i ha disminuït la presència

d’alumnat estranger fins arribar al 28,8% el curs 2009-‐2010. Durant aquest curs i en

percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que

la xarxa pública escolaritza un 28,4% dels alumnes estrangers enfront del 0,4% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza

en el nivell, hi ha també diferències. Al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 56,7%

d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 0,7% de la xarxa concertada.

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

1,4 1,5 7,6

20,3 22,2 25,2

29,8 30,1 29,9 29,8 28,4

0,7 0,0 0,0

0,4 0,4 0,0

0,0 0,0 0,7 0,4 0,4

2,7 2,9 15,3

40,7 44,4

50,4

59,5 60,2 59,7 59,6 56,7

1,4 0,0 0,0

0,8

0,8

0,0

0,0 0,0 1,5 0,7 0,7

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

18

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament infantil al curs 2009-‐2010 a la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament de la comarca el curs 2000-‐2001 on representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 51,9% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes europeus

procedents dels països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3% de l’alumnat

estranger; amb oscil·∙lacions, una presència irregular i amb algun curs sense matrícula, al llarg

del període presenten una tendència final decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 28,6%

dels alumnes estrangers. El tercer origen són el alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar, per primer cop, al nivell d’ensenyament de la comarca el curs 2002-‐2003 on

representaven l’11,8% dels alumnes; amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 9,1% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes

33,3 0,0 11,1 5,9 5,3 11,8 10,7 7,5 23,2 25,6 28,6

66,7 66,7 11,1 19,6 10,5 10,3 6,7 6,3 6,1 3,7 5,2

0,0 0,0 0,0 5,9 10,5 8,8 5,3 11,3 7,3 3,7 3,9

0,0 0,0 0,0 11,8 8,8 10,3 9,3 3,8 6,1 11,0 9,1

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 0,0 1,2 0,0

0,0 33,3 77,8 56,9 64,9 58,8 66,7 68,8 57,3 54,9 51,9

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,3 1,3 0,0 0,0 1,3 % Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

19

europeus, procedents dels països de fora de la Unió1, que al curs 1999-‐2000 representaven el

66,7% de l’alumnat estranger d’infantil; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent al

curs 2009-‐2010 representen el 5,2% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen asiàtic han

tingut una presència irregular i testimonial a la comarca i al curs 2009-‐2010 representen l’1,3%

de l’alumnat estranger. Per acabar, a la Cerdanya i de manera testimonial, també hi han hagut

alumnes nord-‐americans els cursos 2006-‐2007 i 2009-‐2010 amb percentatges de l’1,3% i l’1,2%

respectivament.

b.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Cerdanya


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Cerdanya,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l‘1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐

2008 on es va assolir el màxim d’alumnes matriculats amb el 22,6%. A partir d’aquest curs s’ha

1 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.

1,3 0,9 6,6 8,6

10,3 13,7

16,4

21,3 21,9 20,5 18,3

0,2 0,2 0,6

0,7 1,1

1,0 0,9

1,0 0,7 0,6

0,7

1,7 1,2 8,5

10,8 12,8

16,7

19,9

25,8 26,6 24,7

22,1

0,6 0,6 2,7

3,5

5,7

5,7

5,3

5,7 4,1 3,6

4,2 %est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total

%est pública/total

20

invertit la tendència fins al curs 2009-‐2010 on els alumnes estrangers representen el 19% de

l’alumnat de primària. Durant aquest curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total

d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 18,3% dels

alumnes estrangers enfront del 0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre

el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències: al curs

2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,1% d’alumnes estrangers de primària enfront d’un

4,2% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament primari de la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

22,2 14,3 6,3 7,9 9,6 11,4 13,0 12,9 17,4 17,6 19,3

11,1 14,3 8,3 12,7 16,9 15,8 16,4 16,4 10,0 10,7 8,8

0,0 0,0 6,3 3,2 2,4 3,5 2,7 2,0 1,4 2,4 3,3

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 1,0 0,9 2,4 2,8

66,7 71,4 79,2 76,2 71,1 69,3 67,1 67,2 68,9 65,4 64,1

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 0,9 1,0 1,1 % Àsia i Oceania % Amèrica Central/Sud % resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa % Unió Europea

21

66,7% de l’alumnat estranger de la comarca; amb oscil·∙lacions i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,1% de l’alumnat estranger. El segon origen, més

nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs

1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19,3% de l’alumnat

estranger. El tercer origen són els alumnes europeus procedents de països de fora de la Unió

que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,8% de

l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes magrebins, que es van incorporar, per

primer cop, a la primària de la Cerdanya el curs 2001-‐2002 on representaven el 6,3% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent. al curs 2009-‐2010

representen el 3,3% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen africà i d’origen

asiàtic presenten percentatges testimonials al llarg del període, presència irregular i una

incorporació tardana. Fins al curs 2005-‐2006 no es van incorporar els alumnes africans i fins al

curs següent els asiàtics; al curs 2009-‐2010 representen el 2,8% i l’1,1% del total d’alumnes de

l’etapa respectivament.

22

c.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Cerdanya


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Cerdanya,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2007-‐

2008 on és va assolir el percentatge més elevat amb un 26,8%, a partir d’aquest curs

s’inverteix la tendència fins arribar al curs 2009-‐2010 on representen el 26,6%. Durant aquest

curs i en percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell,

s’observa que la xarxa pública escolaritza un 21,5% dels alumnes estrangers enfront de l’1,1%

de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa

escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza

un 27,7% d’alumnes estrangers de secundària enfront d’un 5,1% de la xarxa concertada.


total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

1,9 2,8 4,2 6,3 6,8 5,5 9,5

18,3

24,9 21,2 21,5

0,0 0,2 0,5 0,7 0,5 0,7 1,7

1,7

1,9 2,4 1,1

2,6 4,0 6,0 8,6 9,1 7,1

12,4

23,4

31,4

27,8 27,7

0,0 0,7 1,6 2,6 1,9 2,9

7,3

7,6

9,3

9,9

5,1

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

23


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la

Cerdana són els d’origen centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 33,3%

del total de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 64,2% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon

origen, més nombrós, són els alumnes europeus procedents de la Unió Europea que al curs

1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període

i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20,8% dels alumnes estrangers.

22,2 21,4 15,0 13,3 9,4 11,1 5,8 11,5 20,3 19,2 20,8

22,2 21,4 20,0 13,3 9,4 14,8 19,2 15,6 10,9 13,3 11,7

0,0 7,1 5,0 6,7 15,6 3,7 1,9 4,2 1,4 1,7 0,8

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,9 1,0 0,7 0,0 0,0

11,1 0,0 0,0 0,0 3,1 0,0 0,0 1,0 0,0 0,0 0,0

33,3 50,0 60,0 66,7 59,4 66,7 71,2 66,7 66,7 65,8 64,2

11,1 0,0 0,0 0,0 3,1 3,7 0,0 0,0 0,0 0,0 2,5 % Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud

% Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

24

El tercer origen són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de fora de la Unió2,

que al curs 1999-‐2000 representaven el 22,2% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,7%. La

resta d’orígens, com el magrebí (0,8%), africans subsaharians (0 %), nord-‐americans (0%) i

asiàtic (2,5%) al curs 2009-‐2010, no presenten dades de matrícula o són testimonials com els

asiàtics; al llarg del període presenten oscil·∙lacions amb valors percentuals molts baixos; cal

assenyalar que només els alumnes magrebins van tenir al curs 2003-‐2004 una presència

significativa amb un 15,6% de l’alumnat estranger, però la seva presència ha anat disminuint

fins al curs 2009-‐2010 on representen el 0,8% de l’alumnat estranger matriculat a la

secundària.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris: Formació professional de grau mitjà i batxillerat

només es troba present a la Cerdanya la xarxa pública amb uns percentatges d’alumnes

estrangers escolaritzats menors que els dels ensenyaments obligatoris. Per acabar, cal

assenyalar, també, que a la comarca no s’imparteixen cicles de grau superior.

2 L’1 de gener de 2007 Bulgària i Romania van ingressar a la Unió Europea. Des del punt de vista estadístic s’han produït variacions a partir d’aquesta dada en les diferents dades estadístiques on s’inclou la diferència segons la procedència.

25

a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà): evolució i situació actual

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Cerdanya


En el cas dels cicles de grau mitjà de la Cerdanya s’observa, en primer lloc, que només hi ha

oferta a la xarxa pública.

En segon lloc s’observa que durant els cursos 2000-‐2001, 2001-‐2002, 2002-‐2003 i 2003-‐2004

no hi va haver presència d’alumnes estrangers als cicles. A partir del curs 2003-‐2004 van

matricular-‐se, de nou, alumnes que representaven el 13,3%; amb diferents oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers

representen el 15,4% dels alumnes dels cicles de grau mitjà de la comarca.




alumnes nouvinguts.

11,1

0,0 0,0 0,0 0,0

13,3

16,0

9,1

7,0

10,2

15,4

26

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de la

Cerdanya són els d’origen centre i sud-‐americà, amb percentatges, que en alguns cursos

representen el 100% de l’alumnat estranger. Al curs 2009-‐2010 el percentatge és del 81,3% i la

resta s’ho reparteixen amb un mateix percentatge (6,3%) els alumnes de la Unió Europea,

Resta d’Europa i magrebins. La resta d’orígens (africans i asiàtics) no tenen cap presència al

llarg de tot el període.

0,0 0,0 25,0 0,0 0,0 0,0 6,3

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,3

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,3

100,0 100,0 75,0 100,0 100,0 100,0 81,3 % Amèrica Central/Sud

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

27

b.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers Batxillerat a la Cerdanya


A la Cerdanya hi ha matrícula d’alumnes estrangers, al batxillerat, des de l’inici del període

estudiat, amb un percentatge, al curs 1999-‐2000, que representava l’1,4% dels alumnes totals

de l’etapa. Amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐

2010 representen l’11,3% de l’alumnat total dels batxillerats.




alumnes nouvinguts.

1,4 1,6 1,8 2,7

3,7

6,2 5,4

6,5

5,6

10,3 11,3

28

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Cerdanya


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als batxillerats de la Cerdanya

són els d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 ja representaven un 50,0% del

total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 84,6% de l’alumnat estranger. Els següents dos

orígens, amb el mateix percentatge al curs 2009-‐2010 (7,7%) són els alumnes de la Unió

Europea i els procedents de països de fora de la Unió. Aquestos dos orígens, durant el període,

també presenten gran oscil·∙lacions, però amb una tendència general decreixent. La resta

d’orígens presents a la comarca (africans, magrebins, americans del nord i asiàtics) no tenen

alumnes escolaritzats en aquest nivell d’ensenyament.

50,0 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 28,6 42,9 27,3 7,7

0,0 0,0 50,0 33,3 50,0 16,7 20,0 28,6 28,6 9,1 7,7

50,0 50,0 50,0 66,7 50,0 83,3 80,0 42,9 28,6 63,6 84,6

% Amèrica Central/Sud

% resta Europa

% Unió Europea

29

4. ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA CERDANYA : EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS.

Les entrevistes realitzades en aquesta comarca han estat fetes només en les poblacions que

formen part de la província de Lleida. En aquestes poblacions de la Cerdanya, com a bona part

de la resta de comarques de la província, en matèria de gestió migratòria cal destacar el servei

de primera acollida al nouvingut i l’assessorament legal, a més a més de les activitats i serveis

en l’àmbit de la sensibilització i la formació.

Des de les administracions públiques s’intenta treballar per fomentar l’aprenentatge de la

llengua com a eina clau per a la integració social i econòmica de les persones estrangeres, i

alhora en activitats formatives encaminades a fomentar la reinserció laboral, sobretot en el

sector dels serveis, ja que és un dels principals sectors d’ocupació que contracta persones

estrangeres.

4.1. L’administració i els estrangers.

Tot i l’estancament de població motivat, a parer dels entrevistats, en part per la crisi

econòmica, en els darrers deu anys la comarca ha experimentat un important creixement de la

població d’origen estranger.

“Si mires les estadístiques pots vere que durant aquests deu anys la població

estrangera ha crescut molt..,mira per exemple l’any 2010 vam arribar a casi el 17 %”

Pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i comarcal en matèria de

gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al nouvingut i l’assessorament

legal, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la sensibilització i la formació. Pel que fa a la

formació, des de l’administració es fomenta la celebració d’actes per afavorir el coneixement i

el contacte entre la població resident a la comarca.

Els entrevistats assenyalen que per millorar l’eficàcia i l’eficiència de les accions dutes a terme

per a la població, és cabdal disposar d’una bona detecció prèvia de les necessitats de les

persones d’origen estranger, així com de la seva realitat.

“Abans de treballar o de definir el que farem, sempre intentem fer un anàlisi previ de la

situació i de les necessitats...”

Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en l’àmbit de la formació per al foment

de la integració laboral de les persones estrangeres. Des de l’Ajuntament de Puigcerdà es

30

realitzen formacions teòrico-‐pràctiques en el sector dels serveis, principalment relacionats

amb l’hostaleria.

“Com que aquí hi ha molt turisme, la major part de gent treballa i es dedica al sector

d’hostaleria..., abans de la crisi també havia molts estrangers empleats a la

construcció, però ara amb la crisi s’ha parat bastant.”

Pel que fa a l’àmbit de la intervenció social i educativa, està en funcionament a la comarca un

“protocol d’acollida” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part de totes les

administracions locals competents.

A més, des de l’administració s’està duent a terme un ampli treball de sensibilització i el

foment del coneixement mutu entre la població autòctona i la d’origen estranger a través de

l’organització d’activitats lúdiques i festives de naturalesa diversa.

“Organitzem des de aquí un torneig de futbol amb equips mixtes i la veritat és que té

molt bona acollida. També celebrem festes interculturals per mostrar a la població les

diferents cultures i sincerament són molt participatives.”

Pel que fa a l’assessorament legal, des de l’administració pública es reclama poder disposar

d’informació més clara i entenedora sobre els tràmits i processos que han de seguir les

persones estrangeres per tal de regularitzar la seva situació. D’aquesta forma podrien donar

una informació actual i entenedora.

A nivell formatiu, des del Consell Comarcal, en col·∙laboració amb altres institucions com el

Consorci de Normalització Lingüística, s’estan duent a terme cursos de llengua catalana. Es

coincideix a assenyalar l’aprenentatge de la llengua per part de la població estrangera, com a

factor bàsic d’integració i accés al mercat de treball, juntament amb la formació específica en

l’àmbit laboral.

Jo crec que sí, que el fet de que aprenguin la llengua els hi obre més portes a l’hora de

trobar una feina, sobretot al sector serveis.”

Pel que fa als professionals, es valora de manera molt positiva la possibilitat de poder disposar

de formació continuada, alhora que es consideren suficients els recursos que en aquest sentit

existeixen.

31

4.2. L’educació i els estrangers

En les diferents escoles de la comarca que pertanyen a la província de Lleida, s’observa un

nombre poc significatiu d’alumnat d’origen estranger, degut en bona part a la baixa densitat

demogràfica d’aquests nuclis.

“Clar que tenim alumnat nouvingut estranger, però crec que és relativament poc

significatiu comparat amb altres comarques..., aquí som poquets...”

Tot i això, aquests municipis han experimentat un creixement de població important en els

darrers anys, motivat, segons els entrevistats, per l’arribada de població procedent de zones

urbanes, però no estrictament d’origen estranger.

“Els últims anys hem tingut un altre cop més inscripcions en el conjunt de la ZER,

sobretot perquè ha vingut molta gent de Barcelona i rodalies, amb fills, a instal·∙lar-‐se

aquí”.

Respecte a les mesures vers l’alumnat nouvingut, els centres educatius de la comarca disposen

de l’aula d’acollida i d’un pla d’acollida, a més d’actuacions específiques segons criteris de cada

centre.

La relació entre l’escola i la família, sobretot la participació de les famílies d’origen estranger,

ha estat abordada pels equips directius dels centres escolars de la comarca. Segons els

entrevistats és molt important la col·∙laboració i participació de les famílies d’alumnes per

garantir un bon resultat acadèmic i una integració escolar i social de l’alumnat.

“La implicació de les famílies en tot el procés educatiu dels seus fills és cabdal, i aquí

intentem fomentar-‐la molt.”

Per aquest motiu, els entrevistats remarquen el paper de l’escola en fomentar aquesta

participació a través de la implicació de les famílies en les activitats del dia a dia, intentant així

fer-‐les partícips en tot el procés d’aprenentatge dels seus fills.

D’acord amb els entrevistats, no hi ha conflictes entre els alumnes autòctons i d’origen

estranger, alhora que els alumnes d’origen estranger presenten una bona integració en

l’entorn escolar.

Pel que fa a l’àmbit específic de la formació, els centres educatius de la comarca disposen de

l’aula d’acollida com a principal recurs específic en el seu treball amb l’alumnat immigrant

nouvingut. I malgrat no disposar ni tenir necessitat d’un protocol específic, la ZER entrevistada

32

afirma fer certes adaptacions curriculars, així com treballar temes específics amb l’alumnat

d’origen estranger, sobretot en relació a la llengua quan es creu convenient.

Tanmateix, s’assenyala com a important també, que tots els alumnes puguin tenir un bon

coneixement del català. A més de creure i treballar de manera activa en l’aprenentatge de la

llengua amb l’alumnat estranger, els entrevistats afegeixen que en determinades situacions es

troben encara mancats d’algunes eines, que seria interessant d’utilitzar per tal de fomentar i

millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger.

“Per nosaltres és cabdal i intentem que tots els nostres alumnes parlin normalment el

català a tot arreu..., és bàsic quan parlem d’integració.”

D’acord amb els entrevistats, no s’observen necessitats i/o dificultats en el treball docent amb

la població d’origen estranger, malgrat que s’assenyala la importància de disposar de formació

continuada en aquest àmbit.

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la cerdanya

Documents