informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la noguera

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A

LA NOGUERA

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA NOGUERA................................. 5

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA NOGUERA. ........................................................................ 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19

3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ........................................... 21

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 24

3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. .... 26

3.6.Batxillerats: evolució i situació actual. .................................................................. 28

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA NOGUERA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS............................................................................................................................................... 31

4.1. L’Administració i els estrangers. .......................................................................... 32

4.2. Salut i població estrangera................................................................................... 35

4.3. L’educació i els estrangers. .................................................................................. 37

4.4. El tercer sector i els estrangers. ........................................................................... 39

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca de la Noguera,

una de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LA NOGUERA

COMARCA

LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

NOGUERA Balaguer Consel Comarcal Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Ajuntament Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer CAP Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer IES Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Escola Mont-‐Roig Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Associació De Senegalesos

Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Associació Musulmana

de Balaguer

Balaguer Maig/2010

NOGUERA Balaguer Escola d’Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009

NOGUERA Balaguer IES Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009

6

2.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: LA NOGUERA

I. Evolució de la immigració a la comarca.

Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca de la Noguera s’observa, a la

gràfica número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca.

Des de l’any 2000 es produeix un creixement constant; en termes absoluts passem de 705

estrangers a la comarca als 6804 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a

l’any 2010 restaria per sota de les dades referides a la província (gràfica número 2),

concretament 1,3 punts percentuals. Respecte a les dades de la Comunitat restaria 1,05 punts

percentuals per sobre dels valors de referència a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Noguera

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

2,0 2,6

5,2 5,4

7,3

10,1

12,3 13,1

15,3

16,8 17,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Noguera per sexe i edats


2,6 3,0 4,6

6,4

8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

11,3 13,7 13,6 13,5 13,8 12,7 11,9 12,3 12,1 12,1 12,5

9,5 10,5 10,5 10,5 10,5 11,1 11,3 11,7 11,8 12,0 12,1

43,5 48,2 47,4 46,2 45,8 46,8 46,5 46,4 45,9 45,6 45,0

26,0 24,7 26,4 28,5 28,8 28,4 29,2 28,9 29,2 29,3 29,2

4,5 1,4 1,1 0,7 0,5 0,4 0,5 0,3 0,4 0,4 0,5

5,1 1,5 1,0 0,7 0,6 0,6 0,6 0,5 0,6 0,6 0,6

64 a 85 i més D %

64 a 85 i més H %

19 a 64 anys D %

19 a 64 anys H %

0 a 19 anys D %

0 a 19 anys H %

8

De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja

compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones

que se situa als voltants del 15%, sempre favorable als homes, que es manté al llarg del deu

anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges entre el 10% i el 12%

tant per nois i noies i es mantenen molt estables al llarg dels anys estudiats. A l’any 2000 els

percentatges se situen en el 12,5% pels nois i en el 12,1% per les noies. Pel que fa a les

persones majors de 64 anys s’aprecia un descens tant en homes com dones des de l’any 2000

(4,5% i 5,1%) fins al 2010 (0,5% i 0,6%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Noguera segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de

l’any 2000 (15,2%) fins al 2010 (45,1%), en canvi els estrangers procedents de països europeus

de fora de la Unió Europea s’han mantingut des de 2000 (4,3%) fins al 2010 (4,7%) amb

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

15,2 9,0 7,0 4,8 3,5 4,3 37,9 41,7 46,4 45,9 45,1

4,3 7,3 15,2 26,7 34,2 37,1 6,0 5,8 5,3 4,8 4,7

62,0 63,3 56,4 45,8 39,5 39,2 37,8 34,8 31,8 33,7 35,1

0,4 0,3 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,0

16,7 19,1 20,5 20,9 20,9 17,3 16,1 15,4 14,4 13,2 12,5

1,4 1,0 0,7 1,7 1,7 2,0 2,2 2,3 2,0 2,4 2,5 Àsia i Oceania %

Amèrica Sud Central %

Amèrica N %

Àfrica %

Resta Europa %

U.Europea %

9

diferents oscil·∙lacions al llarg del període1. La suma dels dos orígens (49,8%) representen,

juntament amb els estrangers d’origen africà (magrebins i subsaharians), les colònies

d’immigrants més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el

segon grup més nombrós actualment, però amb una tendència decreixent al llarg del temps

que va des de l’any 2000 (62,0%) al 2010 (35,1%).

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) se situen en un

percentatge del 12,5% al 2010, percentatge que des del 2000 (16,7%), amb diferents

oscil·∙lacions, ha disminuït. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es

pot dir que és testimonial amb valors sobre el total de la població estrangera que es mou entre

el 0,4% a l’any 2000 i el 0,1% de l’any 2009. A l’any 2010 no hi ha presència d’americans del

Nord, almenys des del punt de vista estadístic.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns

percentatges molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven l’1,4 % dels

estrangers presents a la comarca i la seva tendència és de creixement, però amb valors poc

significatius. A l’any 2010 representen un 2,5 % del total de la població estrangera de la

comarca.

1 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària han estat admesos com a països de la Unió Europea, per la qual cosa a partir d’aquesta dada s’han produït variacions en les dades estadístiques referides als estrangers procedents dels països europeus.

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca.

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Noguera

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers a la Noguera es concentren majoritàriament a la

agricultura i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una

disminució que va des del 31,0% a l’any 1999 fins al 5,3% a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el quart grup més nombrós a l’any 1999 (13,4%); amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 10,7%

dels treballadors estrangers contractats a la comarca.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

29,8 27,7 31,4 32,0 28,3 25,8 34,1 22,9 25,8 35,2 41,3 51,7

31,0 27,2 24,9 23,1 16,3 17,1 12,0 10,9 11,3 10,8 7,6 5,3

13,4 13,3 16,8 16,2 22,3 26,2 22,8 21,7 24,9 15,5 12,8 10,7

25,8 31,8 26,9 28,7 33,0 30,8 31,2 44,6 38,1 38,5 38,3 32,3

% serveis

% construcció

% indústria

% agricultura

11

d.-‐ Els treballadors del sector agrari eren a l’any 1999 el segon grup en nombre amb el 29,8%;

amb oscil·∙lacions al llarg dels anys estudiats i una tendència creixent, a l’any 2010 representen

un 51,7% dels treballadors estrangers.

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis han mantingut al llarg del període una sèrie

d’oscil·∙lacions amb una tendència final creixent, passant d’un percentatge del 25,8% a l’any

1999 fins al 32,3% al 2010.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa, a la

gràfica número 6, la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. Passem de valors

del 1999 sobre un 13,2% al 24,1% de l’any 2010. Aquest augment significatiu sembla una

tendència consolidada des de l’any 2005 que va ser l’any amb més contractacions de dones

estrangeres.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

86,8 81,4

73,3 74,3 80,9

79,3 78,6 71,7

73,9 74,7

75,6 75,9

13,2 18,6

26,7 25,7 19,1 20,7 21,4

28,3 26,1 25,3 24,4 24,1

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% Homes

% Dones

12

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 10 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Noguera.


a.-‐ S’observa a l’any 2010 que majoritàriament els treballadors nouvinguts presenten un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La

tendència des de l’any 1999 és d’un creixement sostingut d’aquests treballadors.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis. A l’any 1999 representaven un 0,2% i a

l’any 2010 representen el 20,3%.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,2 0,6 0,7 1,2 9,0 13,9 17,4 14,2 15,2 19,6 21,5 20,3

84,8 90,0 87,9 88,6 76,9 61,3 33,0 35,6 36,3 34,1 26,4 25,9

10,5 7,5 9,3 9,1 12,5 18,5 47,4 48,3 46,8 44,0 50,5 52,7

3,0 1,2 1,6 0,8 1,1 1,8 1,0 0,0 0,4 0,4 0,3 0,1

0,8 0,4 0,2 0,3 0,3 3,3 0,3 0,9 0,9 0,9 0,7 0,4

0,0 0,1 0,2 0,0 0,1 0,2 0,5 0,6 0,4 0,4 0,2 0,2

0,6 0,2 0,2 0,1 0,1 0,9 0,4 0,4 0,1 0,6 0,4 0,4

% Llicenciats

% Diplomats

% FP/CFGM/CGFS

% BUP/BAT

% EGB/ESO

% Primaris

% sense estudis

13

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten un decreixement des de l’any 1999

(84,8%) fins al 2010 (25,9%).

d.-‐ Els treballadors amb estudis professionals, batxillerat o universitaris (Diplomats/Llicenciats),

presenten percentatges testimonials. S’aprecia un descens dels treballadors amb estudis de

nivell de batxillerat que passen del 3,0% a l’any 1999 fins al 0,1% a l’any 2010.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 s’observa

que entre juny de 2006 i desembre de 2008 hi ha una disminució de l’atur femení i, de manera

antagònica i en la mateixa mesura, un augment de l’atur masculí. En canvi a partir de

desembre de 2008 s’inverteix la tendència i hi ha un augment de l’atur femení i disminueix el

masculí.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la Noguera.


En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

64,0

46,3

50,9

48,7

55,1

64,1

74,0 68,3 66,7

36,0

53,7

49,1

51,3

44,9

35,9

26,0 31,7

33,3

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Homes

Atur % Dones

14

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 39,3% al 18,2%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 9,6% a

l’inici del període fins al 12,3% el desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció augmenta al llarg del període passant del 17,6% al 30,3%.

d.-‐ El sector serveis també augmenta des del 22,8% fins al 27,7%. Això sí, amb oscil·∙lacions que

presenten un màxim al juny de 2007 amb un 40,3%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat mantenen un percentatge d’atur

al voltant de l’11% i amb un nivell constant al llarg del període.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Noguera


Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents coincidències:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha mantingut un nivell de contractació constant

fins a l’any 2008 i a partir d’aquest any fins i tot ha augmentat la seva capacitat de

39,3

20,1 17,8 16,2 17,1 15,7 18,7 14,3 18,2

9,6

10,1 15,3 11,0 10,2 11,4

14,3 14,3 12,3

17,6

20,1 22,7

24,0 29,8 32,7

36,6

31,9 30,3

22,8 34,2 31,9 40,3 33,7 29,1 24,3 27,8 27,7

10,7 15,4 12,3 8,4 9,3 11,1 6,0 11,6 11,6

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur Sense ocupació anterior % Atur Serveis %

Atur Construcció %

Atur Indústria %

Atur Agricultura %

15

contractació; això ha repercutit en el descens de l’atur del sector i del manteniment constant

que s’observa durant el període estudiat (desembre 2005-‐desembre 2009).

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats

(encara que les dades no són molt significatives) per al període estudiat passant del 9,6% al

12,3%.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), reflecteixen que hem passat del 22,8% al 10,7%

d’estrangers contractats i en el cas dels treballadors estrangers aturats en el sector hem passat

del 17,6% al 30,3%.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que és manté gairebé constant, passant del 31,2% al 32,3 % i el nombre de

treballadors estrangers a l’atur del sector, que ha augmentat, passant del 22,8% al 27,7%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que si bé s’ha produït un augment dels contractes

entre les treballadores estrangeres en el període estudiat no es correlaciona amb el nivell

d’atur femení que també ha crescut.

16

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca.

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia

diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En

primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,

amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren

l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas de

la Noguera es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes

relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers

en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No

es fa cap anàlisis sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la

realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes

nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca

un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐

2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del

període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal

d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del

servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

17

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Noguera

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la Noguera,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,7%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes

d’infantil escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 12,7% enfront del 3 % de

la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’infantil que

escolaritzen cadascuna de les xarxes, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa

pública escolaritza un 16,4% d’alumnes estrangers enfront del 13,4 % de la concertada.

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

0,8 0,5 1,1

2,6 6,8

9,0 7,5 9,5 11,2

13,8 12,7

0,0 0,1 0,0 0,5 0,6

0,7 1,4 1,8 1,3

2,0 3,0

0,9 0,6 1,5 3,7

9,6

12,7

10,5

13,2

15,2

18,4 16,4

0,0 0,5 0,0 1,9

2,0

2,2 4,9

6,3 4,9

8,1

13,4

%est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total

%est pública/total

18

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de la

Noguera, són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència estable, al curs 2009-‐

2010 representen el 43,3%. El segon origen més nombrós són els alumnes d’origen europeu,

procedents dels països de la Unió i de la resta de països europeus no membres de la Unió2;

sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000 representaven el 42,9% dels alumnes estrangers;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i

decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 32,7%. El tercer

origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van integrar, per primer cop, al nivell

infantil de la Noguera el curs 2000-‐2001 amb un 16,7%; amb una oscil·∙lació inicial i una

tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,2% de l’alumnat estranger de

l’ensenyament infantil. El quart origen, en percentatge, són els alumnes sud i centreamericans

2 A l’any 2007 es van integrar a la Unió Europea Bulgària i Romania. A efectes estadístics, a partir d’aquest curs, s’han produït variacions amb diferents implicacions estadístiques.

0,0 0,0 8,3 2,9 4,6 5,9 2,7 2,7 34,3 33,8 32,7

42,9 0,0 16,7 31,4 28,7 34,7 31,0 28,1 1,7 3,5 6,1

42,9 50,0 41,7 31,4 35,6 38,1 42,5 41,1 43,6 41,7 43,3

0,0 16,7 0,0 2,9 5,7 6,8 7,1 8,2 9,3 10,5 10,2

14,3 33,3 33,3 31,4 24,1 12,7 15,9 17,8 9,3 8,8 7,3

0,0 0,0 0,0 0,0 1,1 1,7 0,9 2,1 1,7 1,8 0,4

% Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

19

que al curs 1999-‐2000 representaven el 14,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,3%. L’últim

origen són els alumnes estrangers d`origen asiàtic, majoritàriament xinesos, que es van

incorporar, per primer cop, a l’etapa educativa el curs 2003-‐2004 on representaven l’1,1% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent al

curs 2009-‐2010 representen un 0,4 % de tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de

la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa.

Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19,4%. Cal assenyalar

com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de

primària escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza, a la Noguera¸ un 16,3% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,1% de la xarxa

0,7 1,4 3,0 4,1 8,3

10,3 12,3

15,3 16,5 17,9 16,3

0,2 0,1 0,0 0,4 1,5

2,0 3,1

3,2 3,2 3,7 3,1

0,9 1,8 4,0 5,5 11,1

13,5

16,3

20,2 21,6

23,3 21,2

0,6 0,2 0,0 1,6 5,9

8,4

12,9

13,4 13,5

16,3

13,4

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

20

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes d’ensenyament primari

que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un

21,2% dels alumnes estrangers enfront d’un 13,4% de la xarxa concertada.


total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Noguera.


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, a l’ensenyament primari de la

Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de la resta de

països europeus no membres de la Unió; sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000

representaven el 26,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la

Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 38%. El segon origen són els alumnes magrebins que al

curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 46,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,8%. El tercer origen

20,0 0,0 2,0 5,1 1,7 4,8 2,1 2,2 39,8 36,0 34,3

6,7 20,0 19,6 24,1 31,8 35,7 39,7 40,8 4,5 4,0 3,7

46,7 56,0 54,9 40,5 27,9 29,6 29,7 27,5 28,0 30,9 35,8

6,7 4,0 2,0 1,3 3,4 1,3 2,4 3,6 3,8 5,5 5,7

20,0 20,0 21,6 29,1 33,0 25,7 22,8 24,2 21,8 21,2 17,2

0,0 0,0 0,0 0,0 2,2 3,0 3,4 1,7 2,3 2,4 3,0 % Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

21

són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 20%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 17,2%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000

representaven el 6,7% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència lleugerament decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5,7%. L’últim origen són

els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer cop, al nivell

educatiu de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3% dels alumnes estrangers.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la comarca

de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,4% de l’alumnat total del cicle.

Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. En termes

absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes de secundària escolaritzats a les dues xarxes,

s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,7% d’alumnes estrangers

1,4 2,9 3,6 5,2 7,1 9,2

12,0 12,1 12,8 14,0 16,7

0,0 0,1 0,2 0,2 0,5 1,2

2,1 2,8 3,7 4,5

4,3

2,0 3,9 4,9 7,1 9,4

12,1

15,9 16,2 17,2

18,6

21,8

0,0 0,3 0,6 0,6 2,1

4,9

8,7 10,9

14,3

18,4

18,3

%est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total %est pública/total

22

enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre

d’alumnes d’ensenyament secundari que escolaritzen cadascuna de les xarxes, s’observa que

al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,8% d’alumnes estrangers enfront d’un

18,3% dels alumnes de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Noguera.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en l’ensenyament secundari de la

Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea i de

fora de la Unió. Sumats els dos grups, al curs 1999-‐2000 representaven el 5,3% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la

Unió i decreixent pels alumnes de fora, al curs 2009-‐2010 representen el 42,8%, El segon

origen més nombrós són els alumnes d’origen magrebí que, inicialment, al curs 1999-‐2000, era

5,3 2,5 2,0 0,0 1,0 2,8 2,5 3,9 37,3 36,0 36,7

0,0 2,5 8,0 27,1 29,4 39,0 39,2 38,7 8,0 7,7 6,1

63,2 50,0 52,0 41,4 43,1 36,9 33,2 27,9 27,6 25,7 25,6

0,0 0,0 0,0 1,4 2,0 2,1 2,0 2,9 2,7 3,1 4,0

5,3 2,5 2,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 0,0

26,3 32,5 30,0 27,1 23,5 18,4 21,6 24,5 21,8 23,4 22,9

0,0 10,0 6,0 2,9 1,0 0,7 1,5 2,0 2,7 3,8 4,7

% Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

23

el majoritari on representaven el 63,3% dels alumnes estrangers; amb alguna oscil·∙lació al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,6%. El

tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

26,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 22,9%. El quart origen són els alumnes asiàtics

(majoritàriament xinesos) que al curs 2000-‐2001 (primer any que s’escolaritzen a la comarca)

representaven el 10%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 4,7%. Finalment, el darrer origen són els alumnes africans

(subsaharians) que al curs 2002-‐2003, primer curs que es van escolaritzar a la comarca,

representaven l’1,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 4%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar als

alumnes procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen a les aules el curs 1999-‐2000 amb un

percentatge del 5,3% i finalitzen la seva presència el curs 2001-‐2002 amb un 2%.

24

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat s’observa en general una presència d’alumnes estrangers en el sistema, similar a la

d’altres etapes. Cal remarcar que, a la comarca, només s’imparteixen cicles de grau superior en

la xarxa pública. Sí que s’imparteixen cicles de grau mitjà i Batxillerat a les dues xarxes.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà): Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Noguera


Al curs 2000-‐2001 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

mitjà de la Noguera, escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total

dels cicles. Al llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes

fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18.6%. Cal

assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2006-‐2007

que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes

dels cicles de grau mitjà escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la

xarxa pública escolaritza el 14,6% dels alumnes estrangers enfront d’un 4% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes dels cicles de grau mitjà

0,0 0,6 2,1 1,5 1,4 2,8 2,5

11,9 12,9 13,1 14,6

0,0 0,6 0,7 0,7 0,7 1,4 1,3

1,7 4,1 4,5 4,0

0,0 0,7 2,6 1,8 1,7 3,3 3,0

14,6 14,8

15,9 18,2

0,0 3,6 3,3 4,3 3,7 10,0 7,4

9,4

33,3

25,8 20,5

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

25

que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un

18,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada. En aquesta etapa, de

manera excepcional, hi ha, relativament, més presència d’alumnes estrangers a la concertada

que en la pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles professionals de

grau mitjà de la Noguera són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i

d’altres països europeus no membres de la Unió3 que es van incorporar a l’escolarització de la

comarca, per primer cop, el curs 2005-‐2006 i sumats representaven el 16,7% del alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes

3 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 41,4 19,4 35,1

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 16,7 58,3 17,2 3,2 2,7

0,0 25,0 0,0 33,3 33,3 33,3 16,7 10,3 25,8 29,7

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,4 9,7 2,7

100,0 75,0 100,0 66,7 66,7 50,0 25,0 27,6 41,9 29,7

% Amèrica Cen/Sud % resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa % Unió Europea

26

de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 37,8%. El

segon origen més nombrós són els alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000

representaven el 100% dels alumnes estrangers als cicles de grau mig; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7%. El

tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 2000-‐2001, primer cus en que consta

matrícula d’aquest alumnes, representaven el 25% d’estrangers; amb diferents oscil·∙lacions i

algun curs sense matrícula, en el període presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐

2010 representen el 29,7%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que

s’incorporen als cicles durant el curs 2007-‐2008 (3,4%) i al curs 2009-‐2010 representen el 2,7%.

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a la Noguera


Al curs 2000-‐2001 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

superior de la Noguera, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 2,3% de

l’alumnat total del cicle. Al llarg del període estudiat s’han donat una sèrie d’oscil·∙lacions, amb

0,0

2,3

3,1

0,0 0,0

2,7

9,1

2,7

0,0

2,3

5,8

27

cursos sense matrícula d’alumnes estrangers i d’altres on s’han assolit percentatges del 9,1%

(curs 2005-‐2006) i 5,8% (curs 2009-‐2010).




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior de

la Noguera són els d’origen europeu procedents de la Unió Europea amb un 66,7%. Aquests

alumnes es van incorporar, per primer cop, als cicles al curs 2008-‐2009. El segon origen més

nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que durant els primers cursos del període van

ser majoritaris amb percentatges del 100%; al curs 2009-‐2010 representen un 16,7% de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus de països no membres de la

Unió que representen el 16,7% i s’han incorporat als cicles de grau superior de la Noguera

durant el curs 2009-‐2010. Finalment cal assenyalar que els alumnes d’origen magrebí van ser

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 50,0 66,7

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 16,7

0,0 0,0 0,0 50,0 100,0 50,0 0,0

100,0 100,0 100,0 50,0 0,0 0,0 16,7

% Amèrica Central/Sud

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

28

majoritaris en aquests estudis durant els cursos 2005-‐2006, 2006-‐2007 i 2008-‐2009, però

durant el curs 2009-‐2010 no n’hi cap de matriculat.

3.6.-‐ Batxillerats: Evolució i situació actual

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a la Noguera


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a la Noguera, escolaritzats a

les dues xarxes, representava el 0,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus

anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 8,4%. En termes absoluts, és a dir, respecte al

total d’alumnes del batxillerat escolaritzats a les dues xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010

la xarxa pública escolaritza el 6,4% dels alumnes estrangers enfront d’un 2,0% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, respecte al nombre d’alumnes de batxillerat que

escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 8,2%

0,2 0,0 0,5 1,4 2,7 2,6 3,3 3,2

4,2 5,4

6,4

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 1,0 1,1

1,1 1,6

2,0

0,3 0,0 0,6 1,9 3,7 3,4

4,3 4,4 5,6

7,4

8,2

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,1

4,3 4,1

4,3

5,9

8,6

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

29

d’alumnes estrangers enfront d’un 8,6% de la xarxa concertada. En aquesta etapa s’aprecia un

equilibri pel que fa a l’escolarització d’ambdues xarxes.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Noguera


Els alumnes estrangers amb més presència als Batxillerats de la Noguera són els d’origen

europeu procedents dels països de la Unió i de països no membres de la Unió4; sumats aquests

alumnes, al curs 2001-‐2002, primer any de matrícula, representaven el 0% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions i algun curs sense matrícula al llarg del període, presenten una

tendència final decreixent pels alumnes de fora de la Unió i creixent pels de la Unió. Al curs

4 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió, això ha comportat diferents variacions en les dades estadístiques d’aquest grup de països.

0,0 0,0 16,7 9,1 0,0 0,0 0,0 26,3 42,3 50,0

0,0 50,0 33,3 45,5 58,3 94,1 81,3 15,8 15,4 14,7

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 12,5 21,1 3,8 11,8

0,0 0,0 16,7 9,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,9

100,0 50,0 33,3 36,4 41,7 5,9 6,3 36,8 38,5 20,6 % Amèrica Central/Sud % resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

30

2009-‐2010 representen el 64,7% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós són

els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 100%; amb


el 20,6% de l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que es van

incorporar al batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2006-‐2007 amb un 12,5%; amb


l’11,8%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar al

batxillerat de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 i representaven el 16,7% dels

alumnes estrangers; amb una presència molt irregular al llarg del període (amb cursos sense

matrícula), al curs 2009-‐2010 representen el 2,9%.

31

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA NOGUERA: EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS.

Aquesta extensa comarca, territorialment parlant, compta amb tres nuclis importants de

població que són alhora els nuclis amb un nombre major de població estrangera: Balaguer,

Artesa de Segre i Ponts; tot i que en els darrers anys, els entrevistats posen de manifest que la

comarca ha registrat un estancament en quant al nombre població estrangera, motivat, es

creu, per la davallada de nouvinguts arran de l’actual situació econòmica del país en el seu

conjunt.

Pel que fa a la gestió de les polítiques respecte els estrangers, aquesta es duu a terme, d’una

banda des del Consell Comarcal de la Noguera que dóna cobertura a Balaguer i la resta de

municipis de la comarca, i d’una altra des del mateix ajuntament de Balaguer, on es disposa de

tècnic propi en aquesta matèria. Tanmateix, des de la resta d’institucions de caràcter públic

així com des de les entitats del tercer sector, es duu a terme, de forma coordinada, una àmplia

tasca en matèria d’immigració. Alhora es coincideix a assenyalar la necessitat de vetllar pel

manteniment i funcionament de les associacions d’immigrants per, entre altres, la seva funció

d’interlocució entre el col·∙lectiu que representen i les administracions. Els entrevistats també

manifesten que en els darrers anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i

institucional de les associacions, sobretot d’immigrants, motivat en bona part per l’actual

situació de crisi econòmica que ha comportat una reducció dels ajuts i subvencions així com de

la capacitat de recolzar econòmicament les associacions dels propis immigrants. Així doncs, fer

front a les necessitats econòmiques i socials bàsiques de la població estrangera, juntament

amb l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la formació laboral, el coneixement de la

llengua i l’entorn i el foment de la convivència, s’assenyalen per part dels professionals

entrevistats com els temes clau sobre els que s’ha de basar la major part de les actuacions en

matèria de gestió de la immigració a la comarca.

En relació al darrer punt, tant des de l’administració local com des de l’àmbit educatiu, sanitari

i social, es coincideix a subratllar la necessitat de disposar de més formació en matèria de

coneixement i gestió de la diversitat cultural, alhora que es reclama poder disposar d’un major

nombre de professionals formats i especialitzats en matèria de mediació intercultural. Aquesta

consideració es justificada pels entrevistats pel fet que s’observen moltes percepcions

errònies, així com actituds discriminatòries cap a determinats col·∙lectius d’origen estranger i

que en determinades ocasions comporten o poden comportar situacions de conflicte social.

Així doncs, el treball de sensibilització de la població per a l’afavoriment d’un coneixement

mutu (entre població autòctona i estrangera), així com el coneixement de la llengua són

considerats elements claus per la integració de la població estrangera en la societat d’acollida.

32

Vinculat a la integració social, també per part del professionals de l’educació que treballen a la

comarca, es posa de manifest de manera reiterada la problemàtica que suposa el baix

percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis després de l’educació

obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes, s’observa, per part dels

entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell d’estudis dels progenitors.

4.1. L’administració i els estrangers.

La població d’origen estranger a la comarca de la Noguera es concentra de forma majoritària,

d’acord amb els entrevistats, en els municipis de Balaguer, Ponts i Artesa de Segre, als quals es

dóna cobertura en la gestió de les polítiques migratòries des del Consell Comarcal. Tanmateix,

el municipi de Balaguer i capital de la comarca, disposa d’un tècnic municipal propi en matèria

de polítiques migratòries.

“El servei es va crear una mica gràcies a la convocatòria de subvenció de la Secretaria...

i bueno també que es va veure que la Noguera és una comarca, i sobretot Balaguer,

Ponts i Artesa, amb un índex d’immigració força, força alt, i era necessari.”

Malgrat la diferenciació en quant a l’àmbit territorial competencial en matèria d’immigració,

els tècnics comarcal i municipal treballen de manera conjunta a nivell d’informació i

coordinació d’activitats, amb l’objectiu de poder disposar de la informació necessària i alhora

evitar la duplicitat de serveis i recursos.

“L’ajuntament també té àrea d’immigració, l’ajuntament de Balaguer, vull dir... I allà,

bé..., tot ho coordinem entre els dos, vull dir... més o menys fem sessions d’acollida,

m’ho diu i jo també hi vaig..., una mica... arribem per partides diferents però tot el que

és a Balaguer el tenim comunicat, vull dir, intentem no doblar serveis ni res de tot

això”.

Les diferents administracions públiques, d’acord amb el que se’n pot extreure de les

entrevistes realitzades, realitzen un treball continu de coordinació amb la resta d’entitats i

institucions de la comarca pel que fa a la gestió del fet migratori.

“Amb Càritas tenim un conveni i ens presten el servei d’assessorament legal i

tramitació de papers i tot això..., però també tenim projectes i fem activitats amb les

escoles, o per exemple en alguns CAPs de la comarca, amb el Centre de Recursos, amb

la Creu Roja... sí, sí..., s’intenta anar fent coses..”.

“Treballem conjuntament, intentem estar coordinats, tots plegats. Amb sanitat,

educació, tercer sector...”

33

D’altra banda, es remarca el fet que, a diferència d’anys anteriors, l’arribada de nouvinguts ha

disminuït relativament.

“Ara no està arribant tanta gent com abans i aquesta situació es reflecteix sobretot en

les Sessions d’Acollida”

Tot i que, d’acord amb els entrevistats, la comarca està dotada d’un important teixit associatiu

que treballa de manera activa amb la població d’origen estranger, es denota que en els darrers

anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i institucional de les associacions,

sobretot d’estrangers, motivat en bona part per l’actual situació de crisi econòmica que ha

comportat una reducció dels ajuts i subvencions, així com de la capacitat de dedicar-‐hi diners

dels associats.

“Aquí les associacions són prou actives, i sempre vénen, ens informen i els informem de

tot..., però ara fa un temps que estan més apagats..., suposo que també tenen menys

recursos i una situació potser més difícil, a nivell del dia a dia vull dir..., i això crec que

s’ha notat”.

Pel que fa als programes establerts en matèria d’intervenció socioeducativa, aquests estan

estructurats al voltant de l’acollida i el coneixement de l’entorn, el foment de la

interculturalitat des de diferents àmbits (escolar, sanitari, social), la sensibilització i la

informació sobre temàtiques diverses. A més a més de la informació i tramitació administrativa

específica en matèria d’estrangeria.

En relació a l’assessorament en matèria d’estrangeria, els entrevistats coincideixen en

assenyalar la situació d’irregularitat en que es troba una part dels estrangers, que és una de les

principals problemàtiques a resoldre en matèria social, ja que aquesta situació, com

s’assenyala en les entrevistes, comporta un augment de les dificultats d’accés al mercat de

treball.

“...mmm, Home..., el límit és el que ens passa amb els subsaharians que, vale... pots fer

alguna cosa amb ells, però des d’aquí no podem arreglar la seva situació dels papers...,

no està a les nostres mans donar-‐los papers i poder arreglar la seva situació irregular...,

i és complicat...”

“Depenent de l’origen, n’hi ha que estan en situació més difícil que d’altres; els

subsaharians majoritàriament no tenen una situació regular, la majoria no tenen

papers i, per tant, no tenen accés al món laboral..., per això podem dir que són el

col·∙lectiu més fràgil”.

Tot i l’existència de programació d’activitats específiques adreçades a persones d’origen

estranger, des de les administracions públiques de la comarca s’intenta treballar de manera

34

transversal amb l’objectiu de crear espais per al foment de la interrelació de tots els que hi

resideixen.

“Des del meu punt de vista no estem tractant les persones de forma diferent segons la

seva nacionalitat, tot i que és que potser entre ells no sempre s’interrelacionen. Per

això estem intentant crear espais per a que es puguin interrelacionar; que es puguin

trencar estereotips. Per això hem creat el cicle de cine, debats conjunts, conferències...”

A nivell de recursos es compta amb un servei de mediació i traducció, que s’utilitza també des

de les escoles, sobretot per afavorir la relació i la comunicació entre les famílies d’origen

estranger i l’escola.

D’altra banda, s’assenyala que en determinats municipis, i sobretot a la capital de la comarca,

s’observa la presència de persones d’un mateix origen en un mateix barri o zona, normalment

caracteritzada per un preu de l’habitatge més baix i amb condicions més precàries. Aquest

fenomen, però, es dóna en major o menor intensitat, segons els entrevistats, en funció de

l’origen. Aquest fet al seu parer produiria un fenomen de sobrerepresentació i superior

visibilitat d’uns en detriment d’altres, que comporta la percepció errònia per part de la

població autòctona sobre la representació real dels diferents orígens estrangers.

“Aquí la majoria d’estrangers són marroquins i romanesos, però al carrer potser veus

més marroquins que romanesos, perquè els marroquins estan més concentrats en les

zones on l’habitatge és més econòmic, com el centre històric, el barri del Fidal... i clar la

percepció de la gent autòctona és que hi ha molts més marroquins, però no és veritat!”

A nivell formatiu, tant des del Consell Comarcal, que dóna cobertura a tots els municipis de la

comarca, com des de l’Ajuntament de Balaguer, es programa una àmplia oferta formativa per

a les persones estrangeres, ja sigui de manera individual o en col·∙laboració amb altres entitats i

institucions.

A nivell formatiu, es destaca principalment l’oferta entorn al foment de l’alfabetització,

l’aprenentatge de la llengua i la formació per afavorir la inserció laboral de les persones

d’origen estranger, ja que és coincideix en considerar l’aprenentatge de la llengua i la formació

laboral com les dues necessitats més importants detectades.

“Fem projectes d’inserció laboral, vale? Cada any intentem fer un curs d’auxiliar de

clínica a Artesa, bueno, d’auxiliar de... de geriatria; el següent es va fer a Ponts... i

aquest anys es té programat un curs també de... de reciclatge de mobiliari, i tal...”

“La població immigrada jo crec que necessiten, més que tot, aprendre bé la llengua i

una formació més personalitzada o més encarada cap a formar els immigrants amb

professions que tinguin sortida laboral aquí.”

35

Pel que fa a la formació dels professionals, es destaca la importància de poder disposar d’una

formació continuada en matèria d’immigració, sobretot pel caràcter canviant del fenomen així

com de la seva gestió i legislació.

4.2. Salut i població estrangera.

D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca, i per tant en

l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs. Pel que fa a la

distribució en quant als principals països d’origen, es manifesta un cert equilibri entre els

percentatges de població provinent del Magreb i l’Àfrica subsahariana i els de l’Europa de l’Est,

que són les principals zones d’origen de la població estrangera a la comarca.

“La majoria de persones estrangeres que ens arriben o vénen del Magreb o de països

com Senegal i així, i si no de l’Est d’Europa; però jo diria que més o menys hi ha la

mateixa proporció d’uns que d’altres”.

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de

caràcter unitari quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es

duen a terme determinades accions concretes per al col·∙lectiu nouvingut.

“Nosaltres tractem igual als nostres usuaris, siguin d’on siguin, però quan es tracta

sobretot d’immigrants que acaben d’arribar i per tant són nous usuaris, sí que tenim un

programa d’atenció específic”.

D’altra banda, i en relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats

coincideixen a assenyalar la importància del treball de coordinació dut a terme entre el

personal intern dels CAPs, així com amb altres entitats, sobretot del tercer sector, presents a la

comarca.

“Tot el personal del CAP treballem de forma coordinada; fem varies reunions internes

per tractar casos específics, per exemple entre el metge, la infermera i l’assistent social.

A més, tots treballem amb el mateix historial mèdic, per tant tots estem informats en

cada moment dels canvis que hi van havent, ... i això ens va molt bé.”

“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos

associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”.

Per contra, els entrevistats posen de manifest la manca de recursos a nivell de l’atenció

immediata per part de les administracions públiques de la comarca, sobretot en quant a

l’obtenció d’ajuts.

36

“De fet, sempre que es necessita alguna cosa des del CAP anem directament a Creu

Roja o a Càritas, perquè a través del Consell Comarcal i l’ajuntament és molt difícil que

et donin ajuts..., crec que hi ha una manca de recursos, diria jo...”

Malgrat que el funcionament ordinari dels centres d’atenció primària és igual per a tots els

seus usuaris, en el cas del usuaris nouvinguts es duu a terme un procediment d’acollida

específic en l’àmbit sanitari.

“Normalment els immigrants nouvinguts els detectem a través de la targeta sanitària.

A partir del moment que tenen la targeta, els convoquem a una reunió informativa

sobre com han d’utilitzar els serveis públics de salut, el funcionament del CAP, i tot

això... I el que fem és fer diferents reunions per orígens: el subsaharià, el marroquí, de

l’Europa de l’Est i Xina i Sud-‐est asiàtic.”

A nivell d’intervenció socioeducativa també, a més a més a de l’assistència social prestada des

de l’àmbit sanitari, es duen a terme programes d’actuació en diferents àmbits i en coordinació

amb altres entitats i institucions, encaminats sobretot a la prevenció i la informació de la

població immigrant.

“Amb l’escola, per exemple, estem fent el Programa “Salut i Escola” a través de la

infermera comunitària d’aquí del CAP, l’EAP i el Centre de Recursos Pedagògics, on

treballem sobretot amb els nens i les mares en temes de prevenció, planificació

alimentària, ... i funciona molt bé”.

Des dels centres d’atenció primària s’organitzen xerrades informatives per a persones d’origen

estranger sobre aspectes concrets relacionats amb l’àmbit de la salut, fent especial èmfasi en

la informació per a les mares embarassades d’origen estranger.

“Quan detectem embarassades i nens petits, organitzem xerrades per a les mares i els

hi passem un power point amb informació específica sobre el tema.”

A nivell formatiu, més enllà de les xerrades de caràcter informatiu per als usuaris d’origen

estranger, no s’acostumen a realitzar des dels centres d’atenció primària activitats d’aquesta

tipologia. En canvi, en la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la

formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva.

“Des de medicina i infermeria del CAP han fet molta formació, i la rep tot l’equip de

professionals..., i això penso que és molt, molt bo.”

Tot i això, els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major

coneixement, d’una banda sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, i d’una

altra sobre temes legals, relacionats sobretot amb el reagrupament per ajut humanitari.

37

“Seria molt interessant poder conèixer més les cultures i els estils de vida dels

immigrants, les seves pràctiques...,i veure les seves repercussions que poden tenir en

l’àmbit sanitari.”

“Un altre aspecte interessant i sobre el que ens falta informació és sobre temes legals i

sobretot sobre el reagrupament per ajut humanitari, perquè és algo bastant complicat,

i des de Salut tampoc no tenen clar que és realment causa humanitària i que no. Ni

tampoc com fer els procediments polítics i administratius que calen.”

4.3. L’educació i els estrangers.

A nivell comarcal, els entrevistats afirmen que hi ha hagut, en comparació a anys precedents,

una lleugera davallada del nombre d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars. En el

referent a la integració de l’alumnat d’origen estranger, s’apunta l’entorn escolar com un espai

clau per a la cohesió i la integració social, observant importants diferències entre l’alumnat

estranger escolaritzat a Catalunya des de l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en

etapes superiors.

Tot i això, entre els entrevistats s’expressa un cert descontentament amb l’actual política de

distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua

i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres educatius, alhora que suposa

una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.

“Aquí hi ha un repartiment molt poc equitatiu de l’alumnat d’origen immigrant..., està

molt mal repartit, sobretot perquè hi ha una diferenciació molt gran entre la

concertada i la pública... La majoria d’alumnat d’aquí està anant a la concertada i,

clar....Realment crec que la Comissió d’Escolarització no funciona bé.”

D’altra banda, pel que fa al treball dels centres educatius amb altres entitats i institucions de la

comarca, els nostres interlocutors destaquen l’esforç de col·∙laboració i coordinació que

s’intenta dur a terme entre els diferents agents socials.

“En l’àmbit educatiu creiem molt important treballar la integració i la cohesió social i

per això intentem treballar per la integració social des d’aquest àmbit entre tots: els

serveis socials, els educadors, l’EAP...”

“Amb l’ajuntament, dins del pla Tutorial, sí que fem activitats, alguns tallers. Alguns

formen part de salut i els fem amb el CAP tots estem coordinats”.

A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca treballen per afavorir la

participació i la implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a l’escola, ja

38

que creuen que aquesta implicació afavoreix no només la integració d’aquestes famílies sinó

que fomenta la relació i convivència entre famílies autòctones i estrangeres. A més de

contribuir a la integració social i l’èxit escolar dels seus fills.

“Hi ha famílies que estan molt integrades i es relacionen amb tothom, en canvi n’hi ha

d’altres que són més tancades i, clar, això també es nota amb com es relacionen els

seus fills aquí al centre.”

A nivell de la relació família-‐escola, també des de diferents centres educatius s’assenyala que

la major part de les problemàtiques en la relació amb les famílies d’origen estranger estan

lligades a la comprensió lingüística i cultural. És per aquest motiu que es valora de manera

molt positiva poder disposar dels serveis de traducció i mediació que s’ofereixen des de

l’administració pública.

“Normalment, quan tenim dificultats per entendre’ns, sobretot amb alguns pares, el

que fem és utilitzar els traductors del Consell Comarcal”.

Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa

participació i implicació de les famílies (més acusat encara en el cas de les d’origen estranger) a

l’escola, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els professionals

entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies.

“Hi ha que sempre vénen, que sempre et pregunten, que es presenten quan els

convoques..., però en canvi n’hi d’altres..., i sí, canvia molt depenent de quin país

siguin..., es nota molt això.”

Tanmateix, s’assenyala que sobretot en l’etapa secundària s’observen, segons els entrevistats,

majors problemàtiques amb la integració de l’alumnat d’origen immigrant que a l’educació

infantil i primària.

“El que veiem, aquí a l’institut és que molts tendeixen a relacionar-‐se entre ells

només..., sí que a classe estan bé, però quan surten al pati, fan els seus propis grups... i

a vegades són de nacionalitats diferents..., però sempre estrangers.”

“Aquí com que la majoria comencen des de molt petits, i tots són nous, ja estan

acostumats des de sempre a tenir companys de tot arreu... i, clar, tots es fan amb

tots... des de sempre”.

Una altra de les situacions plantejades com a problemàtiques des del col·∙lectiu docent

entrevistat és el baix percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis

després de l’educació obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes,

39

s’observa, per part dels entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell

d’estudis dels progenitors.

“Ui sí..., això sí que es nota molt; també et diré que potser ara n’hi comencen a haver

més d’alumnes immigrants que continuen estudiant, però sí és veritat que n’hi ha molt

pocs... Nosaltres els motivem a estudiar, però les famílies no sempre ho veuen igual.

Tot i que ja t’ho dic, també és veritat que veiem molta diferència entre el rendiment

d’uns alumnes i d’uns altres depenent d’on són... sí, sí.”

La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar, malgrat l’aprenentatge i

l’experiència dels darrers anys, la necessitat de formació per al professorat en el tractament de

la diversitat.

“i tant..., jo crec que sempre és bo tenir o estar format... i sobretot amb com aprendre o

com entendre les altres cultures, perquè a vegades amb això sí que encara...”

Pel que fa a la integració de l’alumnat estranger, els docents constaten la relació positiva entre

l’aprenentatge del català i el grau d’integració de l’alumnat, i per tant es reivindica la

necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua. En aquest

sentit es recull entre els entrevistats un elevat grau de satisfacció amb els resultat obtinguts a

través de l’Aula d’Acollida.

“Entre l’Aula d’Acollida, tot i les dificultats, en general poden anar seguint el ritme... i

sí, després a la classe s’integren... i amb la llengua també..., clar que tenen potser més

dificultats, però ells en general n’estan molt contents també..., n’hi ha que després no

en volen marxar!”

4.4. El tercer sector i els estrangers.

El tercer sector a la comarca de la Noguera, conformat tant per associacions d’immigrants com

per altres entitats moltes de les quals treballen amb la població estrangera, està duent a terme

una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal

en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.

“Tenim un conveni amb Càritas, i ens ve una assessora legal, una advocada que fa

assessorament legal. Els dimecres ve aquí, els dijous cada quinze dies va a Artesa i els

divendres a Ponts”.

Les diverses activitats i serveis que s’ofereixen des de les diferents entitats del tercer sector

s’acostumen a fer de manera coordinada o en col·∙laboració ja sigui entre elles i/o amb altres

institucions de caràcter públic i privat que treballen a la comarca.

40

“En les classes de català que fa la Creu Roja, aprofitem també per fer difusió de les

sessions d’acollida i donar coneixement sobre la ciutat i el seu entorn.”

“Amb el CAP fem varies activitats; per exemple, el dia 27 tenim una xerrada amb les

infermeres del CAP que es desplacen aquí a fer una explicació sobre salut. I també més

coses, per exemple, el dia 24 tenim una activitat d’anar a visitar a la gent que està

malalta, minusvàlida...”

“Amb Creu Roja fem el projecte mosaic per exemple...”

El seu treball es caracteritza per la constant interrelació amb l’administració pública local i

comarcal i amb la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta

amb aquesta població. A més a més, cal fer esment de la posada en marxa a nivell de Balaguer

del Pla de Desenvolupament Comunitari, on hi participen la major part d’entitats del tercer

sector així com les diferents administracions.

“Al Pla de Desenvolupament Comunitari, tot i que no és directament d’immigració, hi

participen totes les entitats de Balaguer, i sí que hi ha l’associació africana i la

musulmana”.

“Amb la Creu Roja i amb Càritas, per exemple, hi ha molta relació; de fet són les dos

associacions que més suport donen i que més ràpid responen i aporten recursos”

La valoració que des dels serveis públics es fa sobre els serveis prestats per part de les entitats

del tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i

necessitats dels diferents col·∙lectius, és molt positiva.

“Amb Creu Roja i amb Càritas fem moltes coses, són molt potents aquí.”

“Tenim una bona relació i un bon contacte amb les associacions i comunitats estrangeres. Sempre hi mantenim el contacte i, abans de projectar i organitzar alguna activitat o curs, sempre ens intentem posar en contacte amb ells. No sé, per exemple

per horaris, preguntem quins horaris tenen a la feina, quan els hi aniria millor, ...”

L’actual context social i econòmic, tant global com local, planteja també en el cas de la

comarca de la Noguera, la necessitat, d’acord amb els entrevistats, d’actuar amb l’objectiu de

pal·∙liar les necessitats bàsiques de la població estrangera i fomentar la cohesió social.

“S’ha de treballar tant amb els immigrants com amb els autònoms; hem de treballar

tots junts perquè el que passa com es diu en català: s’ha de trencar el gel... jejejeje...

però s’ha de treballar molt... a nivell d’activitats, de charlas...”

D’altra banda, s’alerta a través dels entrevistats la permanència de tòpics i actituds racistes en

el sí de la societat i sobre les quals cal treballar.

41

“Sí, porque aquí, lo que pasa es que no tiene mucha historia con la inmigración y aquí

negro es ignorancia. Es así, claramente. Si eres negro, eres ignorante. No puedes saber

nada, eres un poco… Más que nada… es que es normal, ¿sabes? Aquí como no han

tenido mucho historial y… ¿sabes? Muchos vínculos con…”

“Hi ha competició pels recursos entre autòctons i estrangers..., amb la crisis sí que ho

hem notat i aquí s’ha de treballar tot això...”

L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del

tercer sector, com dues àrees bàsiques en què es requereix formació per a les persones

d’origen estranger.

“Jo crec que l’idioma és una dificultat. Si saps l’idioma, més o menys, t’obres una mica

més. Jo crec que és bàsic perquè no hi hagi males interpretacions i ens puguem

conèixer”.

És per aquest motiu que diverses entitats estan duent a terme activitats de caràcter formatiu

per fomentar l’aprenentatge de la llengua i facilitar l’alfabetització sobretot a les dones. Això

sí, les diverses entitats coincideixen en assenyalar la importància de continuar mantenint i

fomentant les activitats formatives en matèria d’inserció laboral.

“Estan molt bé i són molt interessants tots els cursos que fan des de l’ajuntament i el consell

comarcal de formació laboral...”

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la noguera

Documents