informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'alt urgell

36
1 INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A L’ALT URGELL OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

Upload: observatori-permanent-de-la-immigracio-lleida

Post on 06-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Observatori Permanent de la Immigració Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autors

TRANSCRIPT

Page 1: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

1

 INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A

L’ALT URGELL

 OBSERVATORI PERMANENT DE LA

IMMIGRACIÓ LLEIDA

Page 2: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

2

Jordi  Garreta    

(  Director  del  Projecte)  

Pablo  Petreñas,  Marta  Massana,  Ozgur  Günes,  KoKouvi    Tété,  Núria  

Llevot,    i  Olga  Bernad.

Lleida,  setembre  de  2011  

Copyright    dels  autors  

Page 3: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

3

ÍNDEX:  

1.-­‐  INTRODUCCIÓ. .................................................................................................................   4  

2.-­‐  RELACIÓ  ENTITATS    COMARCALS  ENTREVISTADES  A  L’ALT  URGELL. ...............................   5  

3.-­‐  DADES  DEMOGRÀFIQUES:  L’ALT  URGELL. .......................................................................   6  

I.-­‐  Evolució  de  la  immigració  a  la  comarca. ...........................................................................   6  

II.-­‐    Situació  laboral  dels  estrangers  a  la  comarca. ................................................................   10  

III.-­‐  Estrangers  en  el  sistema  educatiu  de  la  comarca. ..........................................................   16  

    3.1.  Ensenyament  Infantil  :  evolució  i  situació  actual. ................................................   17  

      3.2.  Ensenyament    Primari:  evolució  i  situació  actual.................................................   19  

      3.3.  Ensenyament    Secundari:  evolució  i  situació  actual. ...........................................   21  

      3.4.  Ensenyament  professional  de  grau  mitjà  CFGM:  evolució  i  situació  actual.........   24  

      3.5.  Ensenyament  professional  de  grau  supeiror  CFGS:  evolució  i  situació  actual. ....   26  

      3.6.  Batxillerats:  evolució  i  situació  actual. .................................................................   28  

 

4.-­‐  ELS  ESTRANGERS  A  LA  COMARCA  DE  L’ALT  URGELL:  EL  PUNT  DE  VISTA  DELS  ENTREVISTATS...............................................................................................................................................   31  

  4.1.  L’Administració  i  els  estrangers. ..........................................................................   31  

  4.2.  Salut  i  població  estrangera...................................................................................   33  

  4.3.  L’educació  i  els  estrangers. ..................................................................................   34  

  4.4.  El  tercer  sector  i  els  estrangers. ...........................................................................   35  

 

 

 

 

Page 4: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

4

1.-­‐  INTRODUCCIÓ  

Els   darrers   anys,   la   immigració   s'ha   convertit   en   centre   d'interés   d'administracions,  

organitzacions   no   governamentals...   i   dels  mitjans   de   comunicació,   sobretot   pel   nombre   de  

persones  que  s’han  instal·∙lat  a  les  nostres  comarques,  però  també  per  la  diversitat  d’orígens  i  

de  cultures  d’aquestes  persones.  A  les  comarques  de  Lleida,  malgrat  que  en  nombre  global  no  

es  signifiquin  per  un  important  volum  d'immigració  si  ho  comparem  amb  la  resta  de  Catalunya,  

el   nombre   de   persones   d’origen   estranger   també   s’ha   incrementat   notablement   els   darrers  

anys,  això  sí,  amb  desigual  presència  segons  la  població  o  la  comarca.  Aquesta  circumstància,  

juntament   amb   el   perfil   de   les   persones   que   s’hi   han   instal·∙lat,   ha   fet   que   l’impacte   de   la  

immigració  en  el  territori  hagi  estat  desigual  i  diferent.  

 

L’OPI  de   les   comarques  de   Lleida   té   com  a  objectiu  analitzar   l’evolució   realitzada   i   l’impacte  

que  ha  tingut   i  té   la   immigració,  a  més  de  difondre  treballs  de  recerca   i   intervencions  que  es  

realitzen   per   a   afavorir   la   integració   de   les   persones   d’origen   estranger   i   la   cohesió   social.  

Durant  el  2010-­‐11  hem  realitzat  un  estudi  sobre  aquesta  població  a  les  comarques  de  Lleida  a  

partir   de  dades  estadístiques  oficials   que  ha  de  permetre   conèixer   l’evolució  en  número   i   el  

perfil   de   les  persones  estrangeres,   aixi   com     la   seva   situació   laboral   i   educativa.  A  més,   s’ha  

realitzat  un   treball  empíric,  utilitzant   l’entrevista  en  profunditat,  amb   la   intenció  de  detectar  

els   impactes   que   està   tenint   el   fenomen   a   cada   comarca,   per   tal   d’identificar   les   línies   de  

treball  prioritàries  en  l’àmbit  social,  sanitari,  educatiu  i  de  l’administració  i  tercer  sector.    

 

El  document  que  teniu  a  les  mans  presenta  l’anàlisi  realitzada  de  la  comarca  de  l’Alt  Urgell,  una  

de  les  analitzades  en  l’estudi.  

 

 

Page 5: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

5

2.-­‐  RELACIÓ  ENTITATS    COMARCALS  ENTREVISTADES  A  L’ALT  URGELL  

 

COMARCA   LOCALITAT   ENTITAT   LLOC  

ENTREVISTA  

MES/ANY  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Consell  Comarcal   Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Ajuntament   Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   CAP   Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Càritas   Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Amilacat(Associació  Sud-­‐americans)  

Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Escola  Mossen  

Albert  Vives  

Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

ALT  URGELL   Seu  d’Urgell   Institut  Joan  Brudieu   Seu  d’Urgell   Desembre/2009  

Page 6: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

6

2.-­‐  DADES  DEMOGRÀFIQUES:  ANÀLISI  QUANTITATIU  

I.   Evolució  de  la  immigració  a  la  comarca.  

Pel  que  fa  als  moviments  de  població  estrangera  a  l’Alt  Urgell,  s’observa  a  la  gràfica  número  1  

que  hi  ha  una  tendència  creixent  en  l’arribada  d’estrangers  a  la  comarca.  Des  de  l’any  2000  hi  

ha   un   creixement   sostingut   fins   l’any   2009,   a   partir   d’aquest   any   es   produeix   un   alentiment  

que  resta  palès  al  2010.  En  termes  absoluts  passem  de  608  estrangers  a  la  comarca  als  3346  de  

l’any  2010.  El  percentatge   final  d’estrangers  a   l’any  2010   restaria  3,1  punts,   en  percentatge,  

per   sota   de   les   dades   referides   a   la   província   (gràfica   número   2)   i   restaria   0,7   punts  

percentuals  per  sota  dels  valors  de  referència  de  tota  la  Comunitat  a  l’any  2010  (15,95%).  

Gràfica  núm.  1  

Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

 

 

 

 

 

3,1   3,8  5,2  

6,5  7,8  

10,0  

11,7  12,9  

14,7  15,3   15,2  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

Page 7: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

7

Gràfica  núm.  2  

Tendència  de  l’arribada  d’estrangers  a  la  Província  de  Lleida  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l'IDESCAT  

Aquesta  població  nouvinguda  es  reparteix  per  franges  d’edat  i  sexe  segons  el  gràfic  següent.  

Gràfica  núm.  3  

Evolució  de  la  població  estrangera  a  l’Alt  Urgell  per  sexe  i  edats  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l'IDESCAT  

2,6   3,0  4,6  

6,4  

8,1  

11,3  12,9  

13,9  

16,2  17,8   18,3  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

13,8   12,6   12,7   12,4   10,7   10,4   11,1   11,5   11,9   11,1   11,2  

11,3   11,3   11,2   10,5   11,0   10,7   10,5   11,5   11,8   12,2   11,3  

37,7   36,4   35,8   37,3   38,2   39,3   39,6   39,5   38,8   38,5   38,8  

31,3   34,0   35,7   36,1   37,1   36,7   36,0   34,9   34,8   35,8   36,1  

2,0   1,9   1,4   1,2   0,8   1,0   1,0   1,0   1,1   1,1   1,1  

3,9   3,7   3,2   2,5   2,2   1,9   1,9   1,7   1,6   1,4   1,6  

64  a  85  i  més  D  %  

64  a  85  i  més  H  %  

19  a  64  anys  D  %  

19  a  64  anys  H  %  

 0  a  19  anys  D  %  

 0  a  19  anys  H  %  

Page 8: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

8

De   les   dades   es   desprèn   que   no   hi   ha   variacions   significatives   segons   els   anys   d’arribada   i  

s’aprecia   que   la   franja   majoritària   dels   nouvinguts,   tant   per   homes   com   per   dones,   és   la  

compresa  en   les  edats  productives   (19  a  64  anys).  Hi  ha  una  diferència  entre  homes   i  dones  

que  es  manté  constant  al   llarg  del  període  estudiat.  L’any  2000  la  diferència  era  de  6,4  punts  

percentuals  a   favor  dels  homes   i   l’any  2010  és  del  2,7%.  Respecte  als  menors  de  18  anys  es  

presenten  els  percentatges  següents:  a  l’any  2010  hi  havia  el  13,8%  de  nois  i  l’11,3%  de  noies.  

Al  llarg  del  període  es  manté  la  diferència  entre  nois  i  noies,  però  des  de  l’any  2003  s’inverteix  

la  tendència  i  hi  ha  més  noies  que  nois;  la  diferència  es  manté  i  al  final  del  període,  l’any  2010,  

hi   ha   un   11,3%   de   noies   i   un   11,2%   de   nois.   Pel   que   fa   a   les   persones   majors   de   64   anys  

s’aprecia  un  descens,  tant  en  homes  com  en  dones,  des  de  l’any  2000  (2%  i  3,9%)  fins  al  2010  

(1,1%  i  1,6%).  

Gràfica  núm.  4  

Evolució  de  la  població  estrangera  a  l’Alt    Urgell,    segons  continent  d’origen    

 

 Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’  IDESCAT  

Si  estudiem  la  distribució  de  la  població  nouvinguda  per  àrees  d’origen  observem  que:  

a.  Els  estrangers  procedents  dels  països  que   formen   la  Unió  Europea  han  augmentat  des  del  

2000  (48,2%)  fins  al  2010  (51,3%)  i  els    estrangers  procedents  de  països  europeus  de  fora  de  la  

Unió  presenten  una  tendència  decreixent  des  del  2000  (25,8%)  fins  al  2010  (7,8%);   les  dades  

van  variar,  des  del  punt  de  vista  estadístic,  l’any  2007  quan    els  súbdits  de  països  com  Bulgària  i  

Romania   van   passar   a   ser   ciutadans   de   la   Unió   Europea.   La   suma   dels   dos   orígens   (59,1%)  

2000  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007  2008  2009  2010  

48,2   47,5   41,4   39,6   35,1   34,0   43,7   49,2   50,9   50,5   51,3  

25,8   21,8   18,2   17,7   16,0   17,7   10,4   9,3   8,6   8,3   7,8  

10,7   9,3   9,6   11,1   11,8   10,1   9,1   8,2   8,0   9,2   9,1  

0,3   0,4   0,3   0,2   0,1   0,1   0,1   0,1   0,1   0,2   0,3  

13,2   19,2   28,9   30,1   35,4   35,5   34,5   31,2   30,6   29,9   29,6  

1,8   1,7   1,7   1,3   1,6   2,5   2,2   2,0   1,9   1,9   2,0  

Àsia  i  Oceania  %  

Amèrica  Sud-­‐Central  %  

Amèrica  N    %  

Àfrica  %  

Resta  Europa  %  

U.Europea  %  

Page 9: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

9

representen,   juntament   amb   els   estrangers   d’origen   centre   i   sud-­‐americà,   les   colònies  

d’immigrants  més  nombroses  a  la  comarca.  

 b.-­‐   Els   estrangers   procedents   d’Amèrica   (Nord,   Sud   i   Centre-­‐Amèrica)   se   situen   en   un  

percentatge  del  29,6%  a  l’any  2010  i  han  experimentat,  des  de  l’any  2000  (13,2%)  oscil·∙lacions  

amb  una  tendència  creixent  que  els  ha  situat  com  el  segon  origen  més  nombrós  de  la  comarca.  

Cal   remarcar   que   el   percentatge   d’estrangers   d’Amèrica   del   Nord   és   testimonial   amb   un  

percentatge  sobre  el  total  de  la  població  estrangera  que  es  mou  entre  el  0,1%  a  l’any  2008  i  el  

0,3%  a  l’any  2010.  

c.-­‐  Els  estrangers  d’origen  africà,  on  estan  inclosos  els  subsaharians  i  el  magrebins,  és  el  tercer  

grup  d’estrangers  de  la  comarca  més  nombrós  amb  valors  que  oscil·∙len  entre  l’11,8%  de  l’any  

2004  i  el  9,1%  de  l’any  2010;  en  general,  la  seva  presència  és  manté  en  uns  percentatges  molts  

constants  al  llarg  dels  darrers  deu  anys.  

d.-­‐   Els   estrangers   d’origen   asiàtic,   principalment   xinesos,   presenten   uns   percentatges   molts  

baixos  al   llarg  de  període.  Així,   l’any    2000  representaven  l’1,8%  dels  estrangers  presents  a  la  

comarca;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una   tendència   lleugerament  creixent,  a   l’any  

2010  representen  el  2,0%.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 10: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

10

II.   Situació  laboral  dels  estrangers  a  la  comarca.  

A    partir  de  la  gràfica  número  5,  que  reflecteix  l’evolució  dels  contractes  de  treball  per  sectors  

productius  dels  treballadors  estrangers  a  la  comarca  en  el  període  comprès  entre  els  anys  1999  

i  2010,  se  n’extreuen  les  consideracions  següents:  

Gràfica  núm.  5  

Contractes  de  Treball  per  sectors  dels  treballadors  estrangers  a  l’Alt  Urgell  

 

 Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

a.-­‐  Els  treballadors  estrangers  a  l’Alt  Urgell  es  concentren  majoritàriament  en  la  construcció    i  

en  el  sector  serveis.  

b.-­‐   Els   treballadors   contractats   en   el   sector   industrial   són   minoria   i   al   llarg   del   període  

presenten  diferents  oscil·∙lacions  amb  una   tendència  decreixent  que  va  des  del  7,2%  de   l’any  

1999  fins  al  3,6%  de  l’any  2010.  

c.-­‐   Els   treballadors   de   la   construcció   eren   el   segon   grup  més  nombrós   a   l’any   1999   (30,5%),  

però  al  llarg  del  període,  amb  diferents  oscil·∙lacions,  presenta  una  tendència  decreixent  fins  a  

situar-­‐se  en  un  nivell  de  contractació  a  l’any  2010  del  12,6%.  Cal  assenyalar  que  fins  i  tot  amb  

aquest  descens  és    manté  a   l’any  2010  com  el   segon  sector  productiu  amb  més   treballadors  

estrangers.    

1999  2000  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007  2008  2009  2010  

3,6   4,3   5,1   4,9   3,3   6,4   8,0   5,7   4,1   6,9   7,3   7,4  

7,2   6,5   6,0   8,3   8,6   12,5   9,6   6,5   8,2   4,5   6,0   3,6  

30,5   14,0   23,6   22,8   26,9   28,3   26,2   27,7   27,8   24,8   20,9   12,6  

58,6   75,2   65,4   64,0   61,2   52,8   56,2   60,1   59,9   63,8   65,8   76,4  

%  serveis  

%  construcció  

%  indústria  

%  agricultura  

Page 11: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

11

d.-­‐   Els   treballadors   del   sector   agrari,   amb   oscil·∙lacions,   presenten   una   tendència   creixent,  

passant   del   3,6%  de   l’any   1999   al   7,4%  dels   contractes   dels   treballadors   estrangers   de   l’any  

2010.  

e.-­‐  Els  treballadors  del  sector  serveis  han  mantingut,  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període,    una  

tendència  creixent,  que  els  ha  permès  passar  d’un    58,6%  de  l’any  1999  fins  al  76,4%  de  l’any  

2010.    

Pel  que   fa  a   la  distribució,  per   sexe,  dels   treballadors  estrangers  a   la   comarca   s’observa  a   la  

gràfica  número  6    la  següent  evolució:  

Gràfica  núm.  6  

Contractes  de  Treball  de  treballadors  estrangers,  per  sexe,  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

S’observa   que   durant   els   anys   2000-­‐2002   hi   havia   pràcticament   una   igualtat   entre   homes   i  

dones  estrangers  contractats  a  la  comarca.  A  partir  d’aquest  any  es  produeix  una  divergència,  

augmentant  el  nombre  de  contractes  dels  homes  respecte  a   les  dones.  Aquesta  tendència  es  

torna  a   trencar  a  partir  de   l’any  2006  en  que   s’inicia  una  nova  convergència   fins   l’any  2010.  

Aquest   any  hi   ha  un  52,4  %  de   contractes  per   a  homes   i   un  47,6  de   contractes  per   a  dones  

estrangeres.  

L’explotació  de  les  dades    sobre  contractació  de  treballadors  estrangers  també  ens  ha  permès  

obtenir  un  perfil  del  nivell  d’estudis  d’aquests  treballadors  amb  contractes.  Aquesta  informació  

63,5  

48,5  

51,3   49,6  59,2  

62,5   60,2  57,2  

53,9  55,7  

53,8   52,4  

36,5  

51,5  48,7   50,4  

40,8  37,5   39,8  

42,8  46,1   44,3   46,2   47,6  

1999   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

%  Homes    

%  Dones  

Page 12: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

12

ens  pot  donar  una  idea  aproximada  dels  nivells  escolars  de  la  població  estrangera  contractada.  

Cal  esmentar  que   l’equiparació  dels  nivells  d’estudis  dels   treballadors  estrangers  ha  variat  al  

llarg   del   període   estudiat,   des   del   punt   de   vista   estadístic,   en   consonància   amb   els   canvis  

experimentats   en   el   nostre   sistema   educatiu.   Aquesta   circumstància   resta   palesa,   sobretot,  

entre  els  nivells  educatius  de:  sense  estudis,  estudis  primaris,  amb  certificat  i  EGB-­‐secundaris.  

En   aquest   cas   hem   incorporat   al   col·∙lectiu   d’estudis   primaris   aquells   treballadors   que   tenen  

estudis  bàsics  però  sense  homologar  la  seva  titulació  i  en  el  nivell  EGB/ESO  aquells  que  sí  que  

tenen  la  titulació  pertinent.  Aquestes  dades  han  estat  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  

Departament  de  Treball  de  la  Generalitat.  

Gràfica  núm.  7  

Nivell  d’estudis  dels  treballadors  estrangers  contractats  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

a.-­‐   S’observa   que   majoritàriament   els   treballadors   estrangers   presenten   un   nivell   d’estudis  

equiparable   als   nostres   nivells   d’EGB   o   de   l’ensenyament   secundari   actual.   A   l’any   1999,  

representaven   el   87,1%,   però   amb  diferents   oscil·∙lacions   i   una   tendència   decreixent,   a   l’any  

2010,  representen  el  65,5%.  

b.-­‐  Hi  ha  un  augment  dels  treballadors  sense  estudis  al  llarg  del  període  estudiat.  A  l’any  2003  

aquests  treballadors  representaven  un  4,7%  i  a  l’any  2010  representen  el  15,1%.  

1999  2000  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007  2008  2009  2010  

0,0   0,0   0,0   0,0   4,7   4,1   5,2   5,0   7,1   10,2   13,2   15,1  

4,0   3,2   2,8   3,3   5,3   5,5   7,5   13,6   11,7   10,0   9,2   7,7  

87,1   87,3   91,6   90,0   82,6   78,7   81,9   72,3   70,8   71,6   67,2   65,5  

7,2   6,7   2,8   3,9   4,2   6,2   2,4   0,9   1,0   0,4   2,1   3,9  

0,8   1,9   1,7   1,4   0,7   1,9   0,8   5,0   6,0   5,1   5,4   4,9  

0,0   0,0   0,2   0,3   0,4   0,9   1,0   0,5   1,7   1,1   1,0   1,0  

0,8   0,8   0,9   1,1   2,1   2,8   1,2   2,7   1,8   1,6   1,8   1,9  

%  Llicenciats  

%  Diplomats  

%  FP/CFGM/CGFS  

%  BUP/BAT  

%  EGB/SEC  

%  Primaris  

%  sense  estudis  

Page 13: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

13

c.-­‐   Els   treballadors   amb   estudis   primaris   experimenten,   amb   oscil·∙lacions,   una   tendència  

creixent  des  de  l’any  1999  (  4%)  fins  al  2010  (7,7%).    

d.-­‐  Les  altres  titulacions  són  realment  testimonials  amb  valors  molt  baixos.  No  obstant  això,  cal  

esmentar   que,   dins   d’aquests   treballadors,   sobresurten   els   que   tenen   formació   professional  

amb   un   4,9%   seguits   dels   que   estan   en   possessió   d’un   títol   de   batxiller   que   representen   el  

3,9%  i  en  percentatges  més  baixos  se  situen  els  treballadors  amb  titulacions  de  diplomatures,  

l’1,0%,  i  llicenciatures,  l’1,9%.  

Finalment,  per  completar  l’apartat  de  dades  relatives  al  treball  dels  immigrants,  podem  veure  

també  l’evolució  de  l’atur  registrat  al  llarg  del  període  comprès  entre  desembre  de  2005  fins  a  

desembre  de  2009.  En  primer  lloc  observarem  l’evolució  de  l’atur  respecte  al  sexe.  A  la  gràfica  

número   8   veiem   que   entre   desembre   de   2005   a   juny   de   2007   hi   ha   una   augment   de   l’atur  

femení   i   de  manera   antagònica   i   en   la  mateixa  mesura  una  disminució   de   l’atur  masculí.   En  

canvi  entre  el  juny  del  2005  i  desembre  del  2008  la  tendència  s’inverteix  i  és  ara  l’atur  femení  

qui  disminueix  i  de  manera  antagònica  augmenta  l’atur  masculí  en  la  mateixa  mesura.  A  partir  

de  desembre  de  2008  i  fins  al  desembre  de  2009  es  torna  a  invertir  la  tendència  i  és  ara  l’atur  

masculí  qui  descendeix  i  el  femení  qui  augmenta.  

Gràfica  núm.  8  

Evolució  atur  dels  treballadors  estrangers,  per  sexe,  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

41,5   39,2   40,0  34,5  

44,7  

54,1  

65,6  63,2   61,3  58,5   60,8   60,0  

65,5  

55,3  

45,9  

34,4   36,8  38,7  

des-­‐05   jun-­‐06   des-­‐06   jun-­‐07   des-­‐07   jun-­‐08   des-­‐08   jun-­‐09   des-­‐09  

Atur  %  Homes    

Atur  %  Dones  

Page 14: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

14

En   segon   lloc   podem   observar,   a   la   gràfica   número   9,   l’evolució   de   l’atur   dels   treballadors  

estrangers  segons  els  sectors  productius.    

Gràfica  núm.  9  

Evolució  atur  dels  treballadors  estrangers  per  sectors  productius  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

En  aquest  cas  apareixen  les  següents  tendències:  

a.-­‐   L’atur   dels   treballadors   del   sector   agrícola,   amb   oscil·∙lacions,   disminueix   en   el   període  

comprès  entre  desembre  de  2005  i  desembre  de  2009,  passant  del  5,7%  al  4,1%.  

b.-­‐  L’atur  a  la  indústria,  amb  oscil·∙lacions,  creix  passant  del  5,7  %  al  1999  fins  al  10,7  %.  

c.-­‐   L’atur   al   sector   de   la   construcció   és   el   que   experimenta   el   creixement   més   significatiu,  

passant  del  9,4%  al  desembre  de  2005    fins  al  30,0%  al  desembre  de  2009.  Cal  assenyalar  que  

apareix  un  pic,  molt  significatiu,  al  juny  de  2008  amb  un  47,7%.  

d.-­‐   L’atur  entre  els   treballadors  estrangers   contractats  al   sector   serveis  ha  experimentat  una  

important   davallada   passant   del   77,4%   al   desembre   de   2005   fins   al   49,4%   al   desembre   de  

2009.  

5,7   3,9   5,0   0,0   1,3   5,4   5,3   4,5   4,1  

5,7   11,8   3,3  15,5  

7,9   3,6   2,6  12,3   10,7  

9,4  17,6  

20,0  17,2  

30,3  

47,7  44,4   35,0  

30,0  

77,4   64,7   66,7   65,5   56,6   43,2   46,6   46,4   49,4  

1,9   2,0   5,0   1,7   3,9   0,0   1,1   1,8   5,8  

des-­‐05   jun-­‐06   des-­‐06   jun-­‐07   des-­‐07   jun-­‐08   des-­‐08   jun-­‐09   des-­‐09  

Atur  Sense  ocupació  anterior  %  Atur  Serveis  %  

Atur  Construcció    %  

Atur  Indústria  %  

Atur  Agricultura  %  

Page 15: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

15

e.-­‐   Finalment,   el   sector   dels   nous   treballadors   que   s’incorporen   a   la   vida   activa   sense   cap  

ocupació  anterior  al  nostre  país  experimenta  un  creixement  moderat  de   l’atur  que  va  des  de  

l’1,9%  al  juny  de  2005  fins  al  5,8%  al  desembre  de  2009.  

Si   comparem   les  dades  de   contractes  per   sectors  productius   i   d’atur   registrats  observem   les  

següents  coincidències.  

a.-­‐   A   nivell   de   contractes,   el   sector   agrícola   ha   disminuït   lleugerament   el   seu   nivell   de  

contractació  durant  el  període.  Si  ho  comparem  amb  el  nivell  d’atur  del  període  observem  que  

no  hi  ha  una  correlació  directa  perquè  l’atur  també  ha  disminuït,  passant  del  5,7%  (desembre  

2005)  al  4,1%  (desembre  2009).  

 b.-­‐  El  petit  augment  de  contractes  en  el  sector   industrial  durant  el  període  (desembre  2005-­‐

desembre  2009)  no  es  correlaciona  amb  l’augment  d’aturats  en  el  mateix  període.    

c.-­‐   Pel   que   fa   al   sector   de   la   construcció   hi   ha   una   correlació   directa   entre   la   disminució   de  

treballadors  contractats  i  l’augment  de  l’atur  registrat.  Les  dades  del  període  ens  mostren  que  

s’ha   passat   del   26,2%   al   20,9%   d’estrangers   contractats   i   del   9,4%   al   30,0%   de   treballadors  

estrangers  aturats.  

d.-­‐   Finalment,   en   el   sector   serveis     hi   ha   una   correlació   entre   el   nombre   de   treballadors  

contractats,   que   augmenta,   passant   del   56,2%   %   al   65,8%,   i   el   nombre   de   treballadors  

estrangers  a  l’atur  que  disminueix  del  77,4%  al  49,4%.  

Per   acabar   aquest   apartat   cal   remarcar   que   s’ha   produït   un   augment   de   contractes   de  

treballadors  estrangers  femenins  en  els  darrers  anys   i  que,  com  a  conseqüència,  s’ha  produït  

un  descens  paral·∙lel  de  dones  treballadores  en  situació  d’atur,  encara  que,  en  els  últims  mesos  

estudiats,  s’aprecia  un  nou  repunt  de  l’atur  femení.  

 

 

 

 

 

Page 16: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

16

III.   Estrangers  en  el  sistema  educatiu  de  la  comarca.  

L’arribada  d’estrangers  a  la  comarca  en  edat  d’escolarització  obligatòria  també  ha  propiciat  la  

presència  a   les  aules  d’una  nova  diversitat  cultural.  Seguidament  mostrarem  aquesta  realitat  

en  percentatges.  En  primer   lloc  mostrarem   les  dades   referides  als  ensenyaments  obligatoris,  

per  seguir,  després,  amb  els  estudis  postobligatoris  de  formació  professional   i  batxillerat.  Les  

dades   ens  mostren   l’escolarització   en   les   dues   xarxes:   la   xarxa   pública   i   la   xarxa   de   centres  

concertats.  En  el  cas  de   l‘Urgell  es   troben  presents   les  dues  xarxes.  Les  dades   reflecteixen  el  

pes   relatiu  dels  alumnes  estrangers  en   les  xarxes   respectives   i  en  el   total  d’alumnes  de  cada  

tipus  d’ensenyament.  No  es  fa  cap  comparació  analítica  sinó  que  solament  es  mostra  la  realitat  

numèrica  de  les  dues  xarxes  i  la  seva  implicació  en  l’escolarització  dels  alumnes  nouvinguts.  A  

cada   tipus   d’ensenyament   es   mostra   l’evolució   des   de   l’any   2000,   any   que   marca   un   punt  

d’inflexió   en   l’entrada   d’alumnes   estrangers   a   la   nostra   província,   fins   el   curs   2009-­‐2010.  

Aquesta  evolució  tanmateix,  amb  alguna  excepció,  ha  estat  creixent  contínuament  al  llarg  del  

període   i   ens   dóna   una   visió   de   l’esforç   que   han   hagut   de   fer   la   comunitat   escolar   per   tal  

d’integrar  i  donar  servei  als  nous  alumnes  nouvinguts.  Totes  les  dades  han  estat  recollides  del  

servei  d’estadística  del  propi  Departament  d’Ensenyament,  abans  d’Educació.  Des  del  punt  de  

vista  estadístic,   i  pel  que   fa  a   les  variacions  estadístiques  dels  alumnes  d’origen  europeu,  cal  

assenyalar  que  al  gener  del  2007  es  va  produir   la   integració  de  Bulgària   i  Romania  a   la  Unió  

Europea   com   a  membres   de   ple   dret   i   això   ha   fet   que  molts   alumnes   que   fins   al   curs   2007  

estaven   inclosos   en   els   països   europeus   no   membres   de   la   Unió,   a   partir   d’aquest   curs   es  

compten  com  alumnes  dels  països  de  la  Unió.  Aquest  fet    ha  tingut  una  rellevància  estadística  

heterogènia  en  les  diferents  nivells  educatius  tant  obligatoris  com  postobligatoris.  

 

 

 

 

 

 

 

Page 17: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

17

3.1.-­‐  Ensenyament  infantil:  evolució  i  situació  actual    

Gràfica  núm.  10  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  infantil  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al   curs   1999-­‐2000   el   nombre   d’alumnes   estrangers   a   l’ensenyament   infantil   de   l’Alt   Urgell,  

escolaritzats  a   les  dues  xarxes,   representava  el  3,6%  de   l’alumnat   total  del  cicle.  Al   llarg  dels  

darrers  deus  anys  s’observa  una  tendència  general  creixent  del  nombre  d’aquests  alumnes  fins  

arribar   al   curs   2009-­‐2010,   on   el   percentatge   total   d’alumnes   estrangers   és   del   7,2%.   No  

obstant   cal   assenyalar,   com   a   dada   significativa,   el   fort   increment   experimentat   a   partir   del  

curs   2004-­‐2005   que   s’ha  mantingut   fins   al   curs   2007-­‐2008.   A   partir   d’aquest   curs,   on   es   va  

assolir  el  màxim  percentatge  del  període  (13,1%),  s’inicia  una  davallada  fins  al  curs  2009-­‐2010  .  

En   percentatges   absoluts   s’observa   que   la   xarxa   pública   assumeix   majoritàriament  

l’escolarització   d’aquests   alumnes   a   l’Alt   Urgell,   amb   el   6,4%   enfront   del   0,8%   de   la   xarxa  

concertada  respecte  al  total  d’alumnes  estrangers  escolaritzats  en   l’etapa.  En  termes  relatius  

hi  ha  també  diferències,  en  aquest  cas  també  a  favor  de  la  xarxa  pública,  doncs  al  curs  2009-­‐

2010  hi  ha  un  8,3%  d’alumnes  estrangers,  enfront  d’un  3,3%  de  la  xarxa  concertada.    

2,8  3,5   3,3   4,3  

5,5   5,8  7,1   8,6  

11,5  9,4  

6,4  0,8   1,9  3,7   3,5   2,9   2,3  

2,1   1,1  

1,6  1,2  

0,8  3,5  4,4  

5,0  6,4  

8,2   8,5  

10,3  12,2  

15,6  

12,5  

8,3  

3,8  

9,2  

10,9  10,5  

8,9  7,2  

6,9   3,8  

6,3  

4,7  

3,3  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  %est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 18: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

18

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  11  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  infantil,  per  orígens,  a  l’Alt  Urgell    

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb  més   presència   a   l’Alt   Urgell   són   els   alumnes   d’origen   europeu  

procedents   de   països   de   la   Unió   Europea;   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   26,3%   de  

l’alumnat  estranger  i,  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  general  creixent,  al  

curs   2009-­‐2010   representen   el   33,8%.   El   segon   origen   són   els   alumnes   europeus,   però  

procedents  de  països  de   fora  de   la  Unió,   en  aquest   cas   i   a  efectes  estadístiques   cal   tenir   en  

compte   l’esmentat  sobre   la   integració  a   l’any  2007  de  Romania   i  Bulgària;  al   curs  1999-­‐2000  

representaven  el  36,8%  dels  alumnes  estrangers   i,  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una  

tendència  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  26,2%.  El  tercer  origen  són  els  alumnes  

sud  i  centre-­‐americans  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  10,5%  de  l’alumnat  estranger;  

amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  creixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  

26,3   14,3   14,3   20,4   15,8   16,1   27,3   35,7   32,7   30,8   33,8  

36,8   50,0   59,5   53,1   52,6   50,0   42,4   27,1   26,9   38,5   26,2  

26,3   28,6   11,9   12,2   7,0   14,3   9,1   5,7   2,9   8,8   15,4  

0,0   0,0   2,4   0,0   0,0   0,0   1,5   2,9   0,0   2,2   1,5  

10,5   7,1   11,9   14,3   22,8   17,9   18,2   25,7   37,5   18,7   21,5  

0,0   0,0   0,0   0,0   1,8   1,8   1,5   2,9   0,0   1,1   1,5  %  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 19: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

19

21,5%.   El   quart   origen   són   els     alumnes  magrebins   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el  

26,3%;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  final  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  

representen  el  15,4%.  Els  alumnes  d’origen  africà  i  asiàtic  tenen  una  presència  irregular,  amb  

oscil·∙lacions   al   llarg   del   període,   amb   cursos   sense  matrícula   i   amb   uns   percentatges   que   al  

curs  2009-­‐2010  representen  l’1,5%,  respectivament,  del  total  d’alumnes  estrangers  matriculats  

a  l’etapa.    

3.2.-­‐  Ensenyament  primari:  evolució  i  situació  actual  

Gràfica  núm.  12  

Alumnes  estrangers  ensenyament  primari    a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al   curs   1999-­‐2000   el   nombre   d’alumnes   estrangers   a   l’ensenyament   primari   de   l’Alt   Urgell,  

escolaritzats  a  les  dues  xarxes,  representava  el  3,1%  de  l’alumnat  total  de  l’etapa.  Al  llarg  dels  

darrers   deus   anys   s’ha   donat   una   tendència   creixent   d’aquests   alumnes   fins   arribar   al   curs  

2009-­‐2010,  on  el   percentatge   total   d’alumnes  estrangers   és  del   22%.  No  obstant   al   llarg  del  

període   cal   assenyalar   com   a   dades   significatives   alguns   fet   puntuals:   el   fort   increment  

experimentat   el   curs   2004-­‐2005,   i   el   descens   que   es   dóna   a   partir   del   curs   2008-­‐2009.   En  

percentatges  absoluts,  és  a  dir,  respecte  al  nombre  total  d’alumnes  de  l’etapa,  s’observa  que  la  

2,8   2,1   2,4   4,8  7,3  

9,9  12,9  

14,5  21,0   20,0   19,3  

0,3   0,5   1,9  3,0   3,6  

6,7   5,8   3,4  

5,4   4,6   2,7  

3,9   2,9   3,3  6,5  

10,0  

13,6  

17,6   19,7  

28,5  27,4  

26,3  

1,1   1,9   7,1  11,1  

13,4  

25,1  21,8  

13,1  

20,2  

17,0  

10,1  %est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 20: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

20

xarxa   pública   assumeix   majoritàriament   l’escolarització   d’aquests   alumnes   a   l’Alt   Urgell,   el  

19,3%   enfront   del   2,7%   de   la   xarxa   concertada.   En   termes   relatius,   és   a   dir,   respecte   als  

alumnes  que  escolaritzen  cadascuna  de  les  dues  xarxes,  hi  ha  també  diferències,  en  aquest  cas  

també  a    favor  de  la  xarxa  pública,  doncs  al  curs  2009-­‐2010  hi  ha  un  26,3%,  enfront  d’un  10,1%  

a  la  xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  13  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  primari,  per  orígens,    a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb   més   presència   a   l’ensenyament   primari   de   l’Alt   Urgell   són   els  

alumnes   d’origen   centre   i   sud-­‐americà;   al   curs   2000-­‐2001   representaven   l’11,5%   i,   amb  

oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el  

35,7%  de  l’alumnat  estranger.  El  segon  origen  són  els  alumnes  europeus  de  països  de  fora  de  

la  Unió  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  16,1%;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període  i  

una   tendència   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   29,8%  dels   alumnes   estrangers   de  

64,5   65,4   25,6   32,1   27,2   21,5   25,7   27,5   29,3   24,2   26,5  

16,1   11,5   32,6   34,6   31,6   42,5   34,7   29,5   35,5   33,1   29,8  

12,9   3,8   11,6   9,0   10,5   7,2   7,4   7,8   4,8   5,6   6,3  

3,2   3,8   0,0   1,3   0,9   0,6   1,0   1,0   0,3   0,0   0,4  

0,0   11,5   27,9   21,8   27,2   26,5   29,2   32,6   29,3   36,4   35,7  

3,2   3,8   2,3   1,3   2,6   1,7   2,0   1,6   0,7   0,7   1,3  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 21: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

21

l’etapa.  El  tercer  origen,  en  nombre,  són  els  alumnes  europeus  procedents  de  països  de  la  Unió  

que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   64,5%  dels   alumnes   estrangers;   amb  oscil·∙lacions   al  

llarg  del  període  i  una  tendència  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  26,5%.  El  quart  

origen   són   els   alumnes   magrebins   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   12,9%;   amb  

oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   general   decreixent,   al   curs   2009-­‐2010  

representen   el   6,3%.   El   cinquè   origen   són   els   alumnes   asiàtics   que   al   curs   1999-­‐2000  

representaven   el   3,2%   dels   alumnes   estrangers;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una  

tendència   decreixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   l’1,3%.   Finalment   l’últim   origen   en  

nombre  són  els  alumnes  africans  (subsaharians)  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  3,2%  

de   l’alumnat   estranger;   amb   una   presència   irregular   al   llarg   del   període   (cursos   sense  

matrícula),  presenten  una  tendència  decreixent  i  al  curs  2009-­‐2010    representen  el  0,4%  dels  

alumnes  estrangers  de  l’etapa.    

3.3.-­‐  Ensenyament  secundari:  Evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  14  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  secundari    a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

3,4   4,0   3,5   5,1  6,9   7,2  

8,9  12,8  

15,4   16,5   16,0  

1,9   2,3   2,3   2,6  3,3   4,5  

4,8  4,0  

5,8   4,3   5,0  

5,1   5,9   5,1  7,1  

9,6   10,1  11,9  

17,0  

20,3   21,9   21,2  

5,9   7,2   7,4  

9,4  

11,7  

16,0  

19,0  

16,2  

24,1  

17,5  20,4  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 22: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

22

Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  estrangers  a  l’ensenyament    secundari  de  l’Alt  Urgell,  

escolaritzats  a  les  dues  xarxes,  representava  el  5,3%  de  l’alumnat  total  de  l’etapa.  Al  llarg  dels  

darrers  deus  anys  s’ha  donat  una  tendència  general  creixent  d’aquests  alumnes  fins  arribar  al  

curs  2009-­‐2010,  on  el  percentatge  total  d’alumnes  estrangers  és  del  21%.  Cal  assenyalar,  com  

a   dades   significatives,   els   següents   fets:   L’increment   puntual   del   curs   2003-­‐2004,   el   màxim  

assolit  al  curs  2007-­‐2008  amb  un  21,2%  d’alumnes  estrangers  i   l’estabilització  de  la  presència  

d’alumnes   en   els   dos   darrers   curos   del   període.   En   percentatges   absoluts   s’observa   que   la  

xarxa  pública  assumeix  majoritàriament  l’escolarització  d’aquests  alumnes  a  l’Alt  Urgell,  el  16%  

enfront  del  5%  de   la   xarxa  concertada,  en  canvi,  en   termes   relatius,  no  hi  ha  diferències.  En  

aquest  cas   la  xarxa  pública  escolaritza,  al   curs  2009-­‐2010,  un  21,2%,  enfront  d’un  20,4%  a   la  

xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   de   l’etapa,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  15  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  secundari,  per  orígens,  a  l’Alt  Urgell  

 

23,1   28,3   28,9   28,8   36,4   33,7   30,1   29,9   26,0   26,5   27,2  

53,8   54,3   48,9   40,7   33,8   36,0   32,0   27,6   26,0   19,3   20,1  

12,8   2,2   0,0   6,8   6,5   2,2   6,8   4,5   7,5   10,2   7,1  

0,0   0,0   0,0   1,7   1,3   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0  

10,3   15,2   22,2   22,0   22,1   24,7   26,2   36,6   37,6   41,0   40,8  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   3,4   4,9   1,5   2,9   3,0   4,7  %  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 23: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

23

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els  alumnes  estrangers  amb  més  presència  a   l’ensenyament   secundari  de   l’Alt  Urgell   són  els  

d’origen  sud  i  centre-­‐americà  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  10,3%;  amb  oscil·∙lacions  

al  llarg  del  període  i  una  tendència  general  creixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  40,8%  de  

l’alumnat  estranger.  El  segon  origen  són  els  alumnes  europeus,  tant  del  països  de  la  Unió  com  

de   fora   de   la   Unió;   sumant   aquests   orígens,   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   76,9%   de  

l’alumnat  estranger;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una   tendència  general  decreixent  

pels  alumnes  del  països  de  fora  de  la  Unió  i  final  creixent  pels  alumnes  de  la  Unió,  al  curs  2009-­‐

2010   representen  el   47,3%,  d’aquest  percentatge,   el   27,2%  pertany  als   ciutadans  de   la  Unió  

Europea  i  el  20,1%  als  ciutadans  europeus  que  no  pertanyen  a  la  Unió.  El  tercer  origen  són  els  

alumnes   magrebins,   que   inicialment   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   12,8,%;   amb  

oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una  tendència  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  

7,1%.  El  quart  origen  són  els  alumnes  asiàtics  (majoritàriament  xinesos)  que  es  van  incorporar,  

per   primer   cop,   als   ensenyaments   secundaris   de   la   comarca   el   curs   2004-­‐2005   amb   un  

percentatge  del  3,4%,  i  des  d’aquest  curs  i  al  llarg  del  període,  presenten  oscil·∙lacions  amb  una  

tendència   creixent   fins   arribar   al   curs   2009-­‐2010,   on   representen   el   4,7%   de   l’alumnat  

estranger  de  l’etapa.  Finalment,  cal  assenyalar  que  els  alumnes  d’origen  africà  (subsaharians)  

han  tingut  una  presència  testimonial  els  cursos  2002-­‐2003  i  2003-­‐2004,  per  a  desaparèixer  tot  

seguit.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 24: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

24

Pel   que   fa   als   ensenyaments   postobligatoris,   Formació  professional   de   grau  mitjà,   superior   i  

batxillerat   s’observa   en   general,   tret   del   nivell   de   batxillerat,   una   presència   d’alumnes  

estrangers  superior  als  nivells  obligatoris  de  l’ensenyament.  Tanmateix  cal  assenyalar,  pel  que  

fa  als  estudis  de  batxillerat,  que  només  es  troben  presents  en  la  xarxa  pública.    

3.4.-­‐  Ensenyament  professional  de  grau  mitjà  CFGM  (Cicles  de  formació  professional  de  grau  

mitjà:  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  16  

Alumnes  estrangers    CFGM  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  estrangers  al  cicles  de  formació  professional  de  grau  

mitjà  a  l’Alt  Urgell,  escolaritzats  a  les  dues  xarxes,  representaven  el  6,2%  de  l’alumnat  total  del  

cicle.  Al  llarg  dels  darrers  deu  anys  s’ha  donat  una  tendència  creixent  fins  al  curs  2008-­‐2009,  a  

partir  d’aquest  curs  s’ha   iniciat  un  descens  d’aquests  alumnes   fins  arribar  al  curs  2009-­‐2010,  

on  el  percentatge  total  d’alumnes  estrangers  és  del  25,2%.  En  percentatges  absoluts,  és  a  dir,  

respecte  al  nombre  total  d’alumnes  escolaritzats  en  l’etapa  en  les  dues  xarxes,  s’observa  que  la  

xarxa   pública   assumeix   el   16%   dels   alumnes     enfront   del   8,4%   de   la   xarxa   concertada.   En  

2,1   3,1   1,8   4,2  8,6   8,0   7,6   10,5   10,7  

14,5   16,8  4,1   8,8   10,9  

11,5  10,7   12,5   14,5   12,4   11,5  

12,4   8,4  3,2   5,5   3,1   6,6  

13,9  12,8   11,3   14,5   14,0  

18,7   20,8  

11,8  

20,6   26,1  

31,9  27,8  

33,7  

44,4  44,8   48,9  

55,2  

43,5  %est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 25: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

25

termes   relatius,   es   a   dir,   respecte   a   l’escolarització   en   el   centres   d’una  mateixa   xarxa,   hi   ha  

diferències  significatives;  en  aquest  cas  la  xarxa  pública  escolaritza  al  curs  2009-­‐2010  un  20,8%  

enfront  d’un  43,5%  de  la  xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament,  pel  que  fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  17  

Alumnes  estrangers  CFGM,  per  orígens,  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb   més   presència   al   cicles   de   grau   mitjà   de   l’Alt   Urgell   són   els  

alumnes  d’origen  europeu  provinents  de  països  europeus  de  fora  de  la  Unió;  al  curs  1999-­‐2000  

representaven   el   88,9%;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   general  

decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  50%.  El  segon  origen  són  els  alumnes  europeus  

provinents  dels  països  de  la  Unió  Europea  que  es  van  incorporar,  per  primer  cop,  al  cicles  de  la  

comarca  el  curs  2000-­‐2001  i  representaven  el  15,8%  dels  alumnes  estrangers;  amb  oscil·∙lacions  

al  llarg  del  període  i  una  tendència  creixent,al  curs  2009-­‐2010  representen  el  27,5%.  El  tercer  

0,0   15,8   0,0   6,7   5,6   21,7   25,5   20,8   27,1   21,7   27,5  

88,9   78,9   95,2   76,7   77,8   65,2   63,6   58,3   54,1   59,1   50,0  

0,0   5,3   0,0   3,3   0,0   2,2   3,6   5,6   3,5   1,7   2,5  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   1,4   0,0   0,0   0,0  

0,0   0,0   4,8   6,7   13,9   10,9   7,3   13,9   15,3   17,4   20,0  

11,1   0,0   0,0   6,7   2,8   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   %  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 26: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

26

origen  correspon  als  alumnes  sud  i  centre-­‐americans  que  es  van  incorporar  per  primer  cop  al  

cicles  el  curs  2001-­‐2002  amb  un  4,8%   ,  amb  oscil·∙lacions   i  una   tendència  general  creixent,  al  

curs   2009-­‐2010   representen   el   20%   de   l’alumnat   estranger.   El   quart   origen   correspon   als  

alumnes  magrebins  que  es  van   incorporar  per  primer  cop  als  cicles  el  curs  200-­‐2001  amb  un  

5,3%;   amb   oscil·∙lacions   i   una   presència   irregular   en   el   període   (cursos   sense   matrícula)  

presenten  una  tendència  final  decreixent  i  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  2,5%  dels  alumnes  

estrangers.   Finalment,   tant   els   alumnes   d’origen   africà   (subsaharians)   com   els   alumnes  

d’origen   asiàtic,   presenten   percentatges   testimonials   al   llarg   del   període   estudiat   i   una  

presència  irregular,  amb  cursos  sense  matrícula.  En  el  curs  2009-­‐2010  no  tenen  cap  presència.  

3.5.-­‐   Ensenyament   professional   de   grau   superior   CFGS   (Cicles   de   formació   professional   de  

grau  superior):  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  18  

Alumnes  estrangers    CFGS    a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al  curs  1999-­‐2000  no  hi  havia  alumnes  estrangers  escolaritzats  en  els  cicles  de  grau  superior  en  

cap   de   les   xarxes   educatives.   Al   curs   2000-­‐2001   s’incorporen   a   la   xarxa   concertada,   on  

representaven   el   20%   dels   alumnes   dels   cicles;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una  

tendència   general   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   un   percentatge   del   27,7%.   En  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0  

17,8   14,3  0,0   20,0   25,8   25,0  12,5   21,4  

19,4  26,7   27,3  

15,8  13,4  

0,0   0,0   0,0   0,0  0,0  

0,0   0,0  0,0   0,0  

25,0  

18,8  0,0   20,0  

33,3  30,4  

12,5  

21,4   19,4  

26,7  

40,9  

55,2  

55,6  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  %est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 27: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

27

termes   absoluts   i   respecte   al   total   d’alumnes   de   graus   superiors,   presents   en   la   comarca   i  

escolaritzats   en   les   dues   xarxes,   els   valors   al   curs   2009-­‐2010   són:   el   14,3%   de   l’alumnat  

estranger  s’escolaritza  a  la  xarxa  pública  i  un  13,4%  a  la  xarxa  concertada.  En  termes  relatius  i  

respecte  als  alumnes  que  escolaritzen  cadascuna  de  les  xarxes,  els  valors  presenten  diferències  

significatives;  així  observem  que  al  curs  2009-­‐2010  els  alumnes  estrangers  de  la  xarxa  pública  

representen  el  18,8%  dels  alumnes  escolaritzats  en  la  seva  xarxa  i  els  alumnes  estrangers  de  la  

xarxa  concertada  representen  el  55,6%  del    alumnes  escolaritzats  en  la  seva  xarxa.  

 Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  19  

Alumnes  estrangers  CFGS,  per  orígens,  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb  més  presència   als   cicles   de   grau   superior   de   l’Alt  Urgell   són   els  

d’origen   europeu,   procedents   de   països   europeus   que   no   són  membres   de   la   Unió.   Al   curs  

2000-­‐2001   representaven   el   100%;   amb   oscil·∙lacions   i   una   tendència   final   creixent,   al   curs  

2009-­‐2010   representen   el   71%   del   total   de   l’alumnat   estranger.   El   segon   origen   són   els  

0,0   25,0   14,3   0,0   33,3   33,3   12,5   11,1   14,7   9,7  

100,0   75,0   71,4  33,3   22,2   50,0   50,0   66,7   55,9   71,0  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   2,9   0,0  

0,0   0,0   14,3   33,3   33,3   0,0   37,5   22,2   26,5   19,4  

0,0   0,0   0,0   33,3   11,1   16,7   0,0   0,0   0,0   0,0  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 28: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

28

alumnes  de  centre  i  sud-­‐Amèrica  que  es  van  incorporar  per  primer  cop  als  cicle  els  curs  2002-­‐

2003   amb   un   14,3%   d’alumnes;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   final    

decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  19,4%.  El  tercer  origen  són  els  alumnes  europeus  

procedents  dels  països  de  la  Unió  Europea  que  representaven  al  curs  2001-­‐2002  el  25%;  amb  

oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  final  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  

el  9,7%  de  l’alumnat  estranger.  Finalment,  els  alumnes  magrebins  i  d’origen  asiàtic  tenen  una  

presència  irregular  al  llarg  de  període  amb  cursos  sense  matrícula  i  amb  percentatges  baixos  o  

testimonials,  al  curs  2009-­‐2010  no  hi  ha  matriculat  cap  alumne  d’aquests  col·∙lectius  en  el  cicles  

de  grau  superior.  

3.6.-­‐  Batxillerats:  evolució  i  situació  actual.      

Gràfica  núm.  20  

Alumnes  estrangers    Batxillerat  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els  alumnes  de  Batxillerat  de  l’Alt  Urgell  només  es  troben  escolaritzats  a   la  xarxa  pública.  Les  

dades  de  la  gràfica  mostren  que  al  llarg  del  període  hi  ha  diferents  oscil·∙lacions,  però  amb  una  

tendència  final  creixent  respecte  a  l’inici  del  període.  Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  

estrangers  de  Batxillerat,  a   la  comarca,   representava  el  8  %  de   l’alumnat   i  al   curs  2009-­‐2010  

8,0  

10,4  

12,6  

18,5  

14,8  

11,3  

8,4   7,7  

7,0  

13,3  

11,1  

Page 29: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

29

representen   l’11,1%;  durant  el  període   s’han  donat  oscil·∙lacions  amb  un  màxim  del  18,5%  al  

curs  2002-­‐2003  i  un  altre  repunt  al  curs  2008-­‐2009  amb  un  13,3%.  

 Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  22  

Alumnes  estrangers  Batxillerat,  per  orígens,  a  l’Alt  Urgell  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb   més   presència   als   batxillerats   de   l’Alt   Urgell   són   els   alumnes  

d’origen   europeu   de   països   no   membres   de   la   Unió   Europea   que   al   curs   1999-­‐2000  

representaven   el   94,7%  dels   alumnes   estrangers;   amb  oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una  

tendència  general  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  63,6%.  El  segon  origen,  amb  un  

percentatge  molt  més   baix   que   l’anterior,   és   el   dels   alumnes   sud   i   centre-­‐americans   es   van  

incorporar  per  primer   cop  als  batxillerats  el   curs  2000-­‐2001  amb  un  4%;  amb  oscil·∙lacions  al  

llarg  del   període   i   una   tendència   final   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen  el   22,7%  dels  

alumnes   estrangers.   El   tercer   origen   són   els   alumnes   europeus   procedents   dels   estats   de   la  

5,3   0,0   10,3   11,6   10,3   10,7   23,8   31,6   21,4   29,2   9,1  

94,7   96,0   79,3   79,1   79,5   71,4   47,6   31,6   35,7   41,7   63,6  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   3,6   4,8   0,0   0,0   0,0   4,5  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   3,6   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0  

0,0   0,0   0,0   2,3   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0  

0,0   4,0   10,3   7,0   7,7   7,1   19,0   36,8   35,7   25,0   22,7  

0,0   0,0   0,0   0,0   2,6   3,6   4,8   0,0   7,1   4,2   0,0  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  

%  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 30: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

30

Unió  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  5,3%  del  alumnes  estrangers;  amb  oscil·∙lacions  i  

una   tendència   general   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   9,1%   dels   alumnes.   Els  

alumnes  procedents  del  Magrib  assoleixen  percentatges  testimonials,  4,5%  al  curs  2009-­‐2010  i  

sense  presència  en  molts  cursos  del  període.  Els  alumnes  d’origen  asiàtic  tenen  una  presència  

irregular  al  llarg  del  període,  amb  oscil·∙lacions,  sense  tendència  definida  i  sense  una  continuïtat  

manifesta,   ja   que   al   curs     2009-­‐2010   no   n’hi   cap   de   matriculat.   I   finalment,   de   manera  

testimonial,  cal  remarcar  que  al  curs  2002-­‐2003    hi  havia  la  presència  testimonial  d’un  alumne  

d’Amèrica  del  Nord.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 31: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

31

4.-­‐   ELS   ESTRANGERS   A   LA   COMARCA   DE   L’ALT   URGELL:   EL   PUNT   DE   VISTA   DELS  

ENTREVISTATS.  

 

4.1.   L’administració  i  els  estrangers.  

A   la   comarca   de   l’Alt   Urgell   el   treball   en   la   gestió   de   les   polítiques   migratòries   des   de  

l’administració   pública   es   duu   a   terme   de   manera   conjunta   i   coordinada   entre   el   Consell  

Comarcal  i  l’ajuntament  de  la  Seu  d’Urgell.  

“Aquí  hi  ha  l’ajuntament  on  hi  ha  l’agent  d’acollida,  i  després  al  Consell  Comarcal  hi  ha  

una  tècnica  d’immigració.  Treballem  conjuntament.”  

Aquesta  forma  de  treball  coordinada  entre  els  diferents  agents  de  l’administració  pública  així  

com  amb  la  resta  d’entitats  i  institucions  del  territori,  es  valora  d’acord  amb  el  que  afirmen  els  

entrevistats,  de  manera  molt  positiva.  

“Si   no   treballes   de   forma   coordinada,   després   te’n   dones   compte   que   hi   ha   una  

multiplicació   dels   recursos   quan   no   n’hi   ha   necessitat.   Per   això   és   molt   important  

coordinar-­‐se  bé,  també  amb  les  ONGs  del  territori.”  

Pel  que   fa  a   la   tasca  duta  a   terme  per  part  de   l’administració   local   i   comarcal  en  matèria  de  

gestió  migratòria,  cal  destacar  el  servei  de  primera  acollida  al  nouvingut  i  l’assessorament  legal  

i  sociolaboral.  A  més  a  més  de  les  activitats  i  serveis  en  l’àmbit  de  la  sensibilització,  la  formació  

i  el  servei  de  traducció.  

Tanmateix,  els  entrevistats  posen  de  manifest  la  importància  de  disposar  d’una  bona  diagnosi  

de   la   realitat   per   tal   de   poder   atendre   les   necessitats   de   la   població,   les   quals   no   es   poden  

tractar  de  manera  homogènia.  

“Cada  persona  és  un  cas;  llavors  jo  els  informo  i  actuem  en  funció  de  les  necessitats  de  

cada  un”.  

Els  programes  d’intervenció  així  com  la  resta  de  projectes,  activitats   i  serveis  en  l’àmbit  de  la  

gestió   de   la   immigració   a   la   comarca,   es   porten   a   terme,   en   la   seva   majoria,   de   manera  

coordinada  amb  altres  entitats  i  institucions  que  de  manera  directa  o  indirecta  treballen  també  

amb   la   població   d’origen   d’immigrant.   En   aquest   sentit,   i   pel   que   fa   a   l’àmbit   d’intervenció  

social   i   educativa,   està   en   funcionament   a   la   comarca   un   “protocol   d’acollida”   per   a   les  

persones   nouvingudes,   el   qual   és   seguit   per   part   de   totes   les   administracions   locals  

competents;  alhora  es  disposa  d’un  servei  de   traducció   i   interpretació  adreçat  principalment  

als  centres  educatius   i  d’assistència  sanitària  primària,  així  com  als  diferents  professionals  de  

l’administració   pública   en   el   seu   treball   diari   amb   persones   estrangeres.   A   més,   des   de  

Page 32: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

32

l’administració  s’intenta   treballar  en   l’àmbit  de   la  sensibilització   i  el   foment  del  coneixement  

mutu  entre  la  població  d’origen  estranger  i  autòctona.  

“A  vegades  encara  costa  una  mica  la  relació...però  per  les  dos  parts.  Però  per  exemple  

fem  tallers  com  el  de  les  parelles  lingüístiques,  de  cuina  intercultural,  etc.”  

 

D’altra  banda,  en  matèria  d’intervenció,  es  destaca  que   la  principal  necessitat  de   la  població  

estrangera   és   de   caràcter   socioeconòmic,   ja   que   en   els   darrers   temps   s’ha   incrementat   el  

nombre  de  famílies  que  presenten  dificultats  per  tal  de  satisfer  les  seves  necessitats  bàsiques.  

Sobretot   arrel   de   la   creixent   situació   d’atur   en   la   que   es   troben   moltes   persones   d’origen  

estranger.  

“Hi  ha  molta  demanda  de  Serveis  Socials...  d’ajudes  i  d’aliments  sobretot.”  

“Hi   ha  molta   gent   que   ve   a   demanar   feina...  molts   estrangers,   tot   i   que   gent   d’aquí  

també.  Hi  ha  una  desesperació  total”    

A   més   a   més,   un   altre   repte   es   aconseguir   o   mantenir-­‐se   en   una   situació   regular.   Ja   que,  

d’acord  amb  el  que  afirmen  els  entrevistats,  aquest  fet  dificulta  la  integració  i  participació  de  

les  persones  d’origen  estranger  en  la  vida  pública  de  la  comarca.  

“Com   que   tu   m’has   preguntat   perquè   hi   ha   una   baixa   participació,   jo   crec   que   el  

principal  problema  dels  immigrants  és  regularitzar  la  seva  situació.  Si  no  tenen  permís,  

no  els  interessa  conèixer  ni  la  ciutat  ni  l’entorn.”    

A   nivell   formatiu,   es   coincideix   a   assenyalar   la   necessitats   de   la   població   estrangera   en  

l’aprenentatge   de   la   llengua   com   a   factor   bàsic   d’integració   i   accés   al   mercat   de   treball,  

juntament   amb   la   formació   específica   en   l’àmbit   laboral   amb   l’objectiu   de   fomentar   la  

reinserció  laboral.  

“Jo,   des   del   meu   punt   de   vista,   el   català   és   una   cosa   molt   important.   Aprendre’l,  

considero  que  és  molt  bo  perquè  els  hi  pot  obrir  moltes  portes,  també  a  nivell  laboral”    

D’aquesta  manera,   des   de   les   administracions   públiques   competents   s’intenten   dur   a   terme  

accions  formatives  concretes,  tant  per  facilitar  l’aprenentatge  de  la  llengua  com  per  incentivar  

la  formació  i  reinserció  laboral  de  la  població.  

 

 

 

Page 33: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

33

4.2.   Salut  i  població  estrangera.    

En   les   centres   de   salut   de   la   comarca   existeix   una   normalització   i   homogeneïtzació   dels  

protocols  d’actuació  amb  els  usuaris  dels  serveis  d’assistència  primària.    

“Treballem   un   poco   dia   a   dia,   si   hay   algun   problema   tratamos   y   ya   está.   Pero  

normalmente  no  diferenciem  el  tracte  per  els  estrangers.”  

Altrament,   es   destaca   també   la   bona   coordinació   existent   entre   els   Centres   d’assistència  

primària,  a  través  sobretot  dels  Serveis  Socials  i  les  administracions  locals,  així  com  amb  altres  

entitats   presents   a   la   comarca   que   treballen   de  manera   directa   o   indirecta   amb   la   població  

d’origen  estranger.  

“Nosotros,  yo  mismo  como  trabajador  social  de  CAP  de  Seu  d’Urgell  con  la  tècnica  de  

Consell  Comarcal  y  asistentes  sociales  reunim  cada  mes  i  treballem  conjuntamente.  Si  

tenemos   un   usuario   con   problemes   económicos   nos   ponemos   en   contacto   con  

Amilacat,  Seu  Solidario,...”    

La   principal   necessitat   detectada   en   matèria   d’intervenció   és   fer   front   a   l’increment   de   les  

necessitats  bàsiques  que  presenta  tant  la  població  autòctona  com  la  d’origen  estranger.  

“Como  necesidades  de  intervención,  creo  que  es  importante  tratar  los  efectos  de  crisis  

económica,  porque  hay  muchas  persones  de  origen  inmigrante  con  muchos  problemas  

económicos  como  los  de  aquí,  claro,  es  una  gran  desavantatge  que  tenemos  aquí.”  

Segons  els  entrevistats  en  els  centres  de  salut  de   la  comarca,  es  posa  de  manifest   la  gairebé  

nul·∙la  existència  de  conflictes  de  caràcter  intercultural.  

“No   trabajamos   con   un   mediador   intercultural,   no   lo   hemos   planteado,   pero   si  

necesitamos  un  traductor  nos  ponemos  contacto  con  la  tècnica  de  Consell.”    

Quant   a   intervenció   pròpiament,   s’ha   realitzat   un   formació   per   a   la   detecció   de   casos   de  

Mutilació  Genital  Femenina.  

“Sobre   todo   hemos   tratado   el   tema   de   detección   de   Mutilació   Genital   Femenina,  

porque  hemos  encontrado  unos  casos  y  hemos   tenido  necesidad  de   tratar  este   tema.  

Más   que   nada   si   detectamos   cómo   tenemos   que   actuar,   cómo   podemos   evitar   este  

práctica  etc.”  

A   nivell   formatiu   es   destaca,   per   part   dels   professionals,   la   necessitat   de   poder   disposar   de  

formació  continuada  tant  per  a  ells  com  per  a  la  població  d’origen  estranger.    

Page 34: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

34

“Formación  siempre  es  necesario,  antes  sí  que  convocaban  más  formación,  ahora  ya  no  

tanto.  Creo  que  es  importante  formarse  más  que  nada  para  los  profesionales  que  han  

participado  hace  poco  a  la  vida  laboral.”    

“Aquí  hay  mucho  gente  en  el  paro,  es   importante  tratar  este  problema  también  en  el  

nivel  formativo,  tiene  que  ser  más  ofertes  de  formación  laboral  para  los  persones  que  

están  en  el  paro,  muchos  de  ellos  son  estrangeres”.    

 

4.3.   L’educació  i  els  estrangers.  

En  les  diferents  escoles  de  la  comarca  s’observa  una  lleugera  davallada  del  nombre  d’alumnes  

nouvinguts  en  els  darrers  anys,  motivada  en  bona  part,  segons  els  entrevistats,  per  la  situació  

de  crisi  econòmica  en  que  es   troba  actualment  el  país.  També  és   important  de  destacar  que  

amb  la  crisi  econòmica  els  equips  directius  de  centres  sovint  es  troben  situacions  en  les  quals  

han  de  fer  “feines  d’assistència  social”.  Cada  cop  hi  ha  mes  famílies  amb  necessitats  socials   i  

econòmiques.  Per  això  donen  molta  importància  a  treballar  conjuntament  amb  altres  entitats  

de  la  comarca  com  els  serveis  socials  de  l’ajuntament  i  l’EAP.  

“(...)   venen   famílies   per   demanar   ajuda,   ja   que   estan   en   situacions   veritablement  

desesperats  (...)  No  sé  què  passarà  quan  es  deixin  de  percebre  els  subsidis!  (...)    l’AMPA,  

per  exemple,  ells  han  tingut  molts  problemes  amb  el  cobrament  de  rebuts  de  menjador  

i  d’activitats  extra  escolars.”    

La  relació  entre  l’escola  i  la  família,  sobretot  la  participació  de  les  famílies  d’origen  immigrant,  

ha   estat   abordat   pels   equips   directius   dels   centres   escolars   de   la   comarca.   Segons   els  

entrevistats,   és   molt   important   la   col·∙laboració   i   participació   de   les   famílies   d’alumnes   per  

garantir   un  bon   resultat   escolar   i   una   integració   escolar   i   social   de   l’alumnat.  No  obstant   es  

posa  de  manifest  el  baix  grau  de  participació  de  les  famílies  autòctones  i  d’origen  estranger  en  

els  centres,  sobretot  de  secundària.  

“Implicació  de  les  famílies,  aquí  en  secundària  és  molt  baix,  és  misèria!  No  arribem  ni  

un  4%  de   famílies  d’alumnes   en   les  Consells   Escolars.   La  gent   immigrada  més  menys  encara.”  

D’acord   amb   els   entrevistats,   no   hi   ha   conflictes   entre   els   alumnes   autòctons   i   d’origen  

estranger.   Els   alumnes   d’origen   estranger,   encara   que   presenten   una   bona   integració   en  

l’entorn  escolar,  aquesta  no  es  tradueix  mimèticament  en  el  seu  entorn  social,  ja  que  s’observa  

una  certa  tendència  a  la  agrupació  en  funció  d’origen.  

“Més  que  res  en  el  pati;  a  fora  d’escola  fan  seus  grups,   llavors  fora  d’aula  puc  dir-­‐vos  que  no  s’  integren.”  

Page 35: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

35

A  nivell   formatiu,  es  percep  que   la  major  part  de  professionals  que  treballen  en  els  diferents  

centres  educatius  de  la  comarca  han  fet  un  gran  aprenentatge  en  els  darrers  anys,  fruit  de  la  

formació   i   sobretot   de   l’experiència.   Per   això,   actualment   no   es   considera   la   formació   dels  

professionals   en  matèria   d’immigració   com   a   prioritària,  malgrat   evidenciar   la   necessitat   de  

continuar  el  seu  aprenentatge  i  formació,  sobretot  en  matèria  de  gestió  de  la  diversitat.  Tot  i  

que  es  creu  necessari  disposar  del  nombre  suficient  de  professionals  per  poder  atendre  i  donar  

un  servei  de  qualitat.  

Tanmateix,   s’assenyala   com   a   important   que   tots   els   alumnes   puguin   tenir   un   bon  

coneixement   de   l’idioma;   per   això,  molts   dels   centres   entrevistats,   a  més   a  més   de   creure   i  

treballar   de  manera   activa   en   l’aprenentatge   de   la   llengua   per   part   de   l’alumnat   estranger,  

afegeixen  que  en  determinades  situacions  es  troben  encara  mancats  d’algunes  eines,  que  seria  

interessant  d’utilitzar  per  tal  de  fomentar  i  millorar  el  procés  d’aprenentatge  de  la  llengua  per  

part  de  l’alumnat  estranger.  

“És  molt   important  que  els  alumnes  estrangers  parlin,  utilitzin   la   llengua  catalana  en  

les  seves  vides  quotidians,  és  el  primer  per  els  seus  integracions.”    

 

4.4.   El  tercer  sector  i  els  estrangers.  

Entre  els  serveis  oferts  per  les  entitats  del  tercer  sector  a  la  comarca,  es  destaca  l’assistència  

social   bàsica,   l’assessorament   legal   i   sociolaboral   i   l’intercanvi   cultural.   La   comarca   compta  

amb   un   important   tercer   sector   que   suma   esforços   amb   altres   institucions   per   dur   a   terme  

activitats  i  prestar  serveis  per  a  la  població  immigrant.  És  per  aquest  motiu  que,  d’acord  amb  

els  entrevistats,  les  accions  dutes  a  terme  de  manera  coordinada  amb  altres  agents  públics  i/o  

privats  que  treballen  en  matèria  d’immigració  a  la  comarca,  es  consideren  de  vital  importància  

per  tal  de  poder  dotar  el  territori  de  serveis  i  recursos  adequats  a  les  necessitats  presentades  

per  la  seva  població.  

“Trabajamos  muy   bien   con   el   ayuntamiento   y   el   consell   comarcal;   pero   también   con  

otras  entitades  como  Seu  Solidària”  

Des   de   totes   les   entitats   del   tercer   sector,   i   coincidint   amb   els   professionals   entrevistats   en  

altres   àmbits,   l’actual   situació   de   crisi   econòmica   suposa   un   problema   afegit   a   la   situació  

socioeconòmica   i   laboral,   tant   de   les   persones   autòctones   com   de   les   persones   d’origen  

estranger;  malgrat  assenyalar  que,  en  el  cas  d’aquests  darrers,  aquest  fet,  juntament  amb  la  no  

disposició   d’una   xarxa   familiar   i   social   àmplia,   dificulta   encara   més   la   situació   d’aquest  

col·∙lectiu  en  l’actual  conjuntura.  

Page 36: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a l'Alt Urgell

36

“La  conjuntura  econòmica  no  acompanya  gens...  i  clar  que  és  difícil  per  tothom...també  

cada  cop  hi  ha  més  gent  d’aquí  molt  necessitada;  però  sobretot  el  que  passa  amb  els  

estrangers   és  que  no   tenen  darrera  el   suport   familiar  o   social   que  poden   tenir  molta  

gent  aquí”    

D’acord  amb  l’actual  context  crític  a  nivell  econòmic,  en  els  darrers  anys  s’ha  experimentat  un  

important  creixement  del  nombre  de  persones  que  presenten  necessitats  socials  bàsiques.  És  

per  aquest  motiu  que  des  de  les  entitats  del  tercer  sector  s’està  intentant  oferir  serveis  tant  a  

la  població  d’origen  estranger  com  autòctona  en  aquest  sentit.  

“Nosaltres   aquí   rebem   molta   gent,   tant   d’aquí   com   de   fora.   Tots   estan   malament  

últimament.  Aquí  vénen  per  l’ajuda  de  l’alimentació,  la  roba  i  puntualment  per  alguna  

factura  impagada  del  lloguer  del  pis,  o  de  llum...”  

En  relació  a  la  prestació  de  serveis  en  matèria  social,  els  entrevistats  afirmen  la  importància  i  

alhora  la  necessitat  de  treballar,  com  s’està  fent,  de  manera  coordinada  amb  els  serveis  socials  

públics   així   com   amb   altres   entitats   que   de   manera   directa   o   indirecta   treballen   amb   la  

població  d’origen  estranger.  

“Amb   les   altres   entitats   ens   reunim   mensualment...i   per   abordar   segons   quines  

problemàtiques  també  ens  anem  reunint  amb  les  assistents  socials”.  

 

Per   finalitzar,   totes   les   entitats   del   tercer   sector   entrevistades   coincideixen   de   manera  

unànime  en  assenyalar  la  formació  lingüística  com  la  principal  necessitat  en  matèria  formativa  

per  part  de  la  població  d’origen  estranger.  

“Sempre   és   una   necessitat   per   a   l’immigrant   aprendre   català   o   castellà.   Perquè   la  

llengua  és  molt  important,  tant  per  relacionar-­‐se  com  per  anar  a  buscar  feina,  ...”  

Tanmateix,   es   considera   rellevant   la   possibilitat   de   poder   disposar   de   formació   laboral  

específica  per  tal  d’afavorir  la  reinserció  laboral,  tant  de  les  persones  autòctones  com  d’origen  

immigrant  que  en  l’actualitat  s’han  quedat  sense  feina.  

Pel  que  fa  a  la  formació  per  a  professionals,  tot  i  no  destacar  massa  necessitats,  algunes  de  les  

entitats   entrevistades,   reclamen   poder   disposar   de   més   formació   en   matèria   d’estrangeria,  

fruit   de   la   complicació   i  manca   de   claredat   que  molts   cops   presenta   la   informació   respecte  

aquest  tema.  

“Estaría  bien  que  las  cosas  fueran  más  claras  en  relación  a  la  ley  de  estranjería...hay  mucha  confusión,  y  estaría  muy  bien  poder  tener  más  formación  para  poder  atender  mejor  a  las  

personas  que  nos  piden  información  y  ayuda  sobre  su  situa