informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al pla d'urgell

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT AL

PLA D’URGELL

OBSERVATORI PERMANENT DE LA

IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES AL PLA D’URGELL.............................. 5

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL PLA D’URGELL. .................................................................. 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca . .......................................................................... 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 19

3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ........................................... 21

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 24

3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. .... 27

3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 29

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL PLA D’URGELL: EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS....................................................................................................................... 32

4.1.L’Administració i els estrangers. ........................................................................... 33

4.2.Salut i població estrangera. .................................................................................. 35

4.3.L’educació i els estrangers. ................................................................................... 36

4.4.El tercer sector i els estrangers............................................................................. 39

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca del Pla d’Urgell,

una de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES AL PLA D’URGELL

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

PLA D’URGELL Mollerussa Consell Comarcal Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa IES Terres De Ponent Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Pompeu Fabra Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Ignasi Perarire Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa IES La Serra Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa Creu Roja Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa Cap Mollerussa Març/2011

PLA D’URGELL Mollerussa Ajuntament Mollerussa Abril/2011

6

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL PLA D’URGELL

I. Evolució de la immigració a la comarca.

Pel que fa als moviments de població estrangera, al Pla d’Urgell s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000

s’ha produït un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 875 estrangers a la

comarca a l’any 2000 als 7375 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010

estaria per sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) 1,5 punts percentuals

i 3,75 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010

(15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Pla d’Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

3,0 3,6

5,5 7,0

9,3

12,6

14,7 15,5 17,5

19,1 19,7

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell per sexe i edats


2,6 3,0 4,6

6,4 8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

14,3 14,6 13,4 12,3 12,7 11,8 12,0 12,8 12,5 12,9 13,0

14,4 14,0 12,0 11,7 11,5 11,1 11,0 11,8 11,5 11,7 11,7

41,1 46,0 48,7 49,1 48,5 50,1 49,1 46,1 45,7 44,3 43,6

23,4 22,6 24,3 25,7 25,8 25,5 26,7 28,3 29,1 29,6 30,2

2,9 1,0 0,8 0,7 0,6 0,7 0,3 0,3 0,5 0,5 0,5

3,9 1,8 1,0 0,5 0,9 0,7 0,9 0,6 0,8 0,9 0,9

64 a 85 i més D %

64 a 85 i més H %

19 a 64 anys D %

19 a 64 anys H %

0 a 19 anys D %

0 a 19 anys H %

8

De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la

franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i

dones que s’escurça conforme avança el període d’estudi sempre favorable als homes que es

manté al llarg del deu anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els

percentatges a l’any 2010 en el 13% per als nois i l’11,7% per a les noies. Al llarg del període es

manté la diferència entre nois i noies amb uns valors molt constants, sobretot des de l’any

2004, però amb una tendència decreixent, ja que a l’any 2000 els percentatges se situaven en

el 14,3% per als nois i en el 14,4% per a les noies. Pel que fa a les persones majors de 64 anys

s’aprecia un decreixement, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (2,9% i 3,9%) fins al

2010 (0,5% i 0,9%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell, segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7,4 3,7 2,7 2,8 2,7 7,1 31,4 36,8 42,0 42,7 42,6

6,2 9,0 14,6 20,9 25,1 25,5 4,3 3,9 3,7 3,3 3,0

75,0 75,6 66,2 59,1 53,9 50,4 47,7 43,2 39,2 38,9 40,3

0,5 0,4 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1

9,9 9,4 14,6 14,3 14,9 13,9 13,1 13,2 12,5 12,3 11,5

1,0 1,9 1,6 2,7 3,3 3,0 3,3 2,9 2,4 2,7 2,5

Àsia i Oceania %

Amèrica Sud Central %

Amèrica N %

Àfrica %

Resta Europa %

U.Europea %

9

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del

2000 (7,4%) fins al 2010 ( 42,6%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de

fora de la Unió Europea presenten una tendència decreixent des de l’any 2000 (6,2%) fins a

l’any 2010 (3,0%) amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període. Les dades van canviar, des

del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van

passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (45,6%) són, juntament

amb els africans, els més nombrosos a la comarca.

b.-‐ Els africans, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon origen més

nombrós actualment: a l’any 2000 representaven el 75% de la població estrangera de la

comarca, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 40,3% de la població

actual estrangera al Pla d’Urgell .

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) representaven a l’any

2000 el 10,4% de la població estrangera i, amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament

decreixent, a l’any 2010 representen l’11,6%. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers

d’Amèrica del Nord, es pot dir que és testimonial amb un percentatge sobre el total de la

població estrangera que es mou entre el 0,5% a l’any 2000 i el 0,1% a l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges

molt baixos a la comarca. Així a l’any 2000 representaven l’1% dels estrangers; amb

oscil·∙lacions i una tendència general creixent, a l’any 2010 el col·∙lectiu representa el 2,5% de la

població estrangera de la comarca.

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca.

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pla d’Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Pla d’Urgell es concentren majoritàriament a

l’agricultura i al sector serveis

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una

disminució que va des del 8,6% a l’any 1999 fins al 3,7% a l’any 2010, tot i que al llarg del

període hi ha certes oscil·∙lacions que arriben al 2002 al seu màxim amb un 12,9%. A partir

d’aquest any es produeix un descens continuat fins a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció representaven a l’any 1999 el 10,9% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el tercer col·∙lectiu més nombrós; amb oscil·∙lacions i una

tendència general decreixent, a l’any 2010 representen un 5,4% dels contractes en la població

estrangera al Pla d’Urgell.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven a l’any 1999 el 42,5% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el primer col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions i una tendència

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

42,5 37,3 35,7 31,9 36,5 31,7 48,6 37,3 32,0 39,3 48,6 56,4

8,6 10,5 12,1 12,9 11,0 10,5 6,7 7,0 8,1 7,1 4,1 3,7

10,9 11,3 9,5 10,3 10,3 12,4 10,1 10,2 14,1 7,6 7,2 5,4

38,0 40,8 42,7 44,9 42,2 45,4 34,5 45,5 45,7 46,0 40,1 34,5

% serveis

% construcció

% indústria

% agricultura

11

creixent, a l’any 2010 representen un 56,4% dels contractes en la població estrangera de la

comarca.

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven a l’any 1999 el 38% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el segon col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, a l’any 2010 representen un 34,5% dels contractes en la població

estrangera de la comarca.

Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la

gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe al Pla d’Urgell


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes de dones estrangeres al llarg del període. A

l’any 1999 representaven el 8% dels contractes i amb un creixement sostingut. D’aquesta

manera al llarg del període, es van situar a l’any 2010 en el 25,4% dels contractes dels

treballadors estrangers.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

92,0 88,0

83,4 82,4 82,6

79,6 83,4

78,6 78,2 77,0 74,9 74,6

8,0 12,0

16,6 17,6 17,4 20,4 16,6 21,4 21,8 23,0 25,1 25,4

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% Homes

% Dones

12

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pla d’Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball.

a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un

nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A

l’any 1999 els treballadors estrangers, amb aquest nivell, representaven el 10,5% i, amb

oscil·∙lacions però amb una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 59,1%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un

0,9%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 18,4%.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,9 0,7 0,6 0,5 7,0 13,9 15,4 14,8 15,0 18,2 19,4 18,4

85,3 86,2 83,8 81,5 74,6 67,3 42,2 38,5 32,6 32,8 29,0 21,1

10,5 10,1 13,1 15,0 15,6 16,0 0,4 44,7 49,7 47,7 50,5 59,1

2,2 1,9 1,7 2,1 1,9 1,7 41,0 0,6 0,7 0,2 0,0 0,2

0,4 0,4 0,3 0,3 0,5 0,8 0,6 0,7 1,3 0,7 0,7 0,6

0,2 0,6 0,1 0,2 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,1 0,1 0,2

0,4 0,1 0,3 0,4 0,2 0,2 0,2 0,3 0,2 0,3 0,3 0,4

% Llicenciats

% Diplomats

% FP/CFGM/CGFS

% BUP/BAT

% EGB/ESO

% Primaris

% sense estudis

13

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris (abans es consideraven també estudis primaris amb

certificat d’acabament i també inacabats) a l’any 1999 representaven el 85,3% de tots els

treballadors i amb una tendència decreixent al llarg del període, al curs 2010 representen el

21,1%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen, al llarg del període, amb

uns percentatges testimonials. No obstant a l’any 2005 apareix un percentatge del 41% que

podria estar relacionat amb algun error estadístic recollit en la font de les dades i no imputable

als elaboradors d’aquest informe. A l’any 2010 el percentatge d’aquests treballadors amb

aquest nivell d’estudis era del 0,2%.

e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors del 0,2 i 0,6% a l’any 2010.

Finalment per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica

número 8 observem:

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, al Pla d’Urgell


73,7

61,2

67,2

59,7

69,6 74,0 75,3 76,3

72,6

26,3

38,8 32,8

40,3

30,4 26,0 24,7 23,7

27,4

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Homes

Atur % Dones

14

a.-‐ Entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur femení, de manera

antagònica i en la mateixa mesura trobem una disminució de l’atur masculí.

b.-‐ Des de juny de 2007 fins al juny de 2009, amb un lleuger repunt al desembre de 2009, es

produeix una disminució de l’atur femení, de manera antagònica i en la mateixa mesura hi ha

un augment de l’atur masculí.

En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pla d’Urgell


a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 53,9% al 23,9%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 8,2% a

l’inici del període fins al 18,4% al desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent

passant del 9,1% a l’inici del període fins al 21,6%. al desembre de 2009

53,9

16,4 21,5

12,6 17,3 18,3 14,1 17,9

23,9

8,2

15,5

21,5

17,0 18,1 18,0 20,2 18,2

18,4

9,1

9,5

13,6 17,6 16,5

22,9 23,0

23,5 21,6

22,0 51,7 37,9 45,9 34,2 29,4 31,8

37,2 33,0 6,9 0,0 0,0

6,9 13,8 11,4 11,0 3,2 3,0

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Sense ocupació anterior

Atur % Serveis

Atur % Construcció

Atur % Indústria

Atur % Agricultura

15

d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, augmenta des del 22,0% a l’inici del període fins

al 33,0% al desembre de 2009. Presenta un màxim al juny del 2007 amb un 45,9%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten

una tendència decreixent passant del 6,9% a l’inici del període fins al 3% al desembre de 2009.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents relacions.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el

període, tot i que el percentatge a l’inici del període (juny 2005) i al final del període

(desembre de 2009) coincideixen amb un 48,6% de contractes. Si ho comparem amb el nivell

d’atur del període no hi ha correlació, perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període

passant del 53,9% (juny 2005) al 23,9% (desembre 2009).

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats entre

el juny de 2005 i el desembre de 2009. Hi ha una correlació entre les dues variables.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades per a la franja estudiada

(desembre 2005 – desembre 2009) mostren que s’ha passat del 10,1% al 7,2% respecte a la

contractació, i respecte al nivell d’atur hem passat del 9,1% al 21,6%.

d.-‐ Finalment en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta passant del 34,5% al 40,1%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que també ha augmentat passant del 22% al 33%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de

treballadores estrangeres en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució del nivell

d’atur femení durant el període de juny 2005–desembre 2009.

16

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca.

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la

pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en

percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a

seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas del Pla d’Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen

dos valors: primer el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el

pes dels alumnes estrangers en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de

cada tipus d’ensenyament. No es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització,

sinó que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en

l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des

de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra

província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent

contínuament al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques

dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració

de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts

alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,

a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut

una rellevància estadística heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com

postobligatoris.

17

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pla d’Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil al Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,9%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 i que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, s’observa que la xarxa pública

assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell, el 12,5% enfront

del 3,4% que escolaritza la xarxa concertada, del total d’estrangers escolaritzats en l’etapa. En

termes relatius hi ha també diferències a favor de la xarxa pública fins al curs 2008-‐2009, però

a partir d’aquest curs i el següent, es produeix una inversió de la tendència fins a situar-‐se en

un 14,9% en la pública enfront del 20,8% de la concertada.

0,5 0,5 1,9 3,8 7,4 8,7 11,3

13,1 14,2 11,3 12,5

0,4 0,7 0,8 1,8 2,4 2,8

2,0 1,4 0,3 3,5

3,4

0,8 0,8 2,7 5,6

11,1 11,9

15,2 17,3 17,4

13,6 14,9

1,2 2,2 2,5 5,6

7,2

10,4 7,7 5,6

1,7

20,3 20,8

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

18

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca el curs 2010 són els alumnes d’origen

magrebí; al curs 1999-‐2000 representaven el 66,7% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 42,5%. El segon origen és el dels alumnes

europeus, tant de països de la Unió com de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000 representaven el

22,2% dels alumnes estrangers, i amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representaven el 35% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és

el dels alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al nivell

educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 amb un 8,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%. El quart origen en percentatge és el dels

alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar, per primer cop, al nivell educatiu el

11,1 0,0 0,0 0,0 0,9 4,1 5,6 4,4 32,1 30,2 33,9

11,1 8,3 14,8 20,0 16,1 19,9 24,0 26,0 3,6 2,1 1,1

66,7 41,7 29,6 43,3 59,8 52,7 49,7 44,6 42,9 41,3 42,5

0,0 8,3 7,4 16,7 5,4 5,5 5,0 9,3 6,3 8,7 10,7

11,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 41,7 48,1 18,3 13,4 16,4 12,8 14,7 11,6 12,8 8,9

0,0 0,0 0,0 1,7 4,5 1,4 2,8 1,0 3,6 5,0 2,9 % Àsia i Oceania

% Amèrica Centre/Sud % Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

19

curs 2000-‐2001 amb un 41,7%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, el curs 2009-‐2010

representen el 8,9% dels alumnes estrangers de la comarca. En aquest grup, cal assenyalar la

presència puntual, al curs 1999-‐2000 amb un percentatge de l’11,1% , d’alumnes d’origen

nord-‐americà. L’últim origen són els alumnes asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i

que es van incorporar a l’etapa educativa el curs 2002-‐2003 amb un 1,7%; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 2,9% de

tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Pla d’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22,0%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

1,5 1,7 4,0 5,3 8,4 10,7

13,2 16,6 17,6 16,1 17,8

0,1 0,0 0,1 0,1 0,7 1,7

1,7 1,6 2,0 4,1

4,2

1,9 2,2 5,1 6,7 10,6

13,6

16,8

21,4 22,5

20,5 22,4

0,3 0,0 0,3 0,6 3,4

7,9

7,8

7,3 9,1

19,0 20,3

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

20

comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 17,8% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 4,2% de la xarxa concertada. En termes relatius i

respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, els alumnes estrangers representen un 20,3%

dels alumnes de la xarxa concertada i un 22,4% en el cas de la xarxa pública.


total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca a l’ensenyament primari són els

alumnes d’origen magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 54,2%; amb

oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 43,9% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes europeus, tant els

dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs

12,5 3,8 3,2 1,2 2,0 6,2 4,6 3,5 32,4 34,8 31,0

20,8 15,4 9,5 16,5 25,3 25,7 26,6 29,4 3,1 3,4 3,4

54,2 57,7 52,4 38,8 36,0 39,5 42,6 40,6 38,3 37,5 43,9

0,0 0,0 4,8 4,7 4,7 3,8 5,3 4,7 4,4 3,9 3,2

12,5 23,1 30,2 35,3 25,3 21,9 19,0 20,0 20,2 18,0 16,7

0,0 0,0 0,0 3,5 6,7 2,9 1,9 1,8 1,6 2,4 1,7

% Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud % resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

21

1999-‐2000 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als

alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 34,4% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és el dels alumnes sud i centre-‐

americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,7%. El quart origen

són els alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop al nivell escolar

de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 4,8%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent,

al curs 2009-‐2010 representen el 3,2% de l’alumnat estranger. L’últim origen són els alumnes

asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i que es van incorporar per primer cop al nivell

educatiu de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un 3,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,7% dels alumnes estrangers

matriculats.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pla d’Urgell

1,0 1,8 2,7 5,5 7,5 11,1 11,4 13,0

15,9 16,7 17,1

0,0 0,1 0,5 0,7 1,0

1,1 2,3 3,1

3,8 4,6 3,9

1,7 3,0 4,7 8,9

12,6

17,7 17,8

20,0

23,9 24,8 25,8

0,0 0,3 1,3 1,9

2,6

3,0

6,4

8,9

11,4

14,3 11,6

%est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total

%est pública/total

22


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar que el curs

2004-‐2005 va ser el que va tenir el més alt creixement dins del període. En termes absoluts i

respecte al nombre total d’alumnes s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐ 2010 hi ha un

17,1% d’alumnes estrangers en la xarxa pública enfront d’un 3,9% en la xarxa concertada. En

termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, hi ha un 25,8% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 11,6% en la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pla d’Urgell


11,1 5,6 3,2 1,7 1,2 5,0 2,2 4,2 40,4 36,8 33,6

0,0 0,0 9,7 21,7 25,6 30,6 45,6 41,6 4,3 3,0 3,2

77,8 55,6 54,8 41,7 30,5 32,2 25,0 28,3 24,0 23,4 25,0

11,1 11,1 3,2 5,0 6,1 5,0 5,1 3,0 3,8 3,5 4,1

0,0 27,8 25,8 26,7 29,3 20,7 16,9 18,7 22,1 27,3 28,2

0,0 0,0 3,2 3,3 7,3 6,6 5,1 4,2 5,3 6,1 5,9

% Àsia i Oceania

% Amèrica Centre/Sud % resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

23

Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari a la comarca són els

alumnes d’origen europeu, tant els dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant

aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pel que fa al als alumnes de països de fora de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 36,8% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon

origen és el dels alumnes centre i sud americans que es van incorporar, per primer cop, al curs

2000-‐2001 i representaven el 27,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 28,2%. El tercer origen són

els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència

del 77,8%, però amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 25% dels alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa. El quart origen és el

dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar, per primer cop al nivell

educatiu de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 3,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 5,9%. Finalment, el darrer

origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 5,9% de l’alumnat estranger escolaritzat.

24

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat, s’imparteixen al Pla d’Urgell a les dues xarxes. S’observa una presència d’alumnes

estrangers, amb percentatges iguals que als ensenyaments obligatoris, als cicles de grau mitjà i

amb uns percentatges menors en els cicles de grau superior i batxillerat.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM, (Cicles de Formació professional de

grau mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Pla d’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

mitjà al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total

dels cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests

alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

9,5%. Cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs

2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts i respecte al nombre

total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,8 1,5 1,9 1,4 2,5

0,9 0,6 0,6 2,2 1,0 1,3 3,8

5,9 5,6 5,8

7,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,0

3,4 3,1 2,0

3,6 1,7 1,1 1,0 3,3 1,5 2,0

6,3

10,6

14,2 17,3

24,5

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

25

7% d’alumnes estrangers en la xarxa concertada enfront d’un 2,5% en la xarxa pública. En

termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, a la concertada els alumnes

estrangers representen un 24,5% dels alumnes dels cicles i a la pública un 3,6%. En aquesta

etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència d’alumnes estrangers a la concertada

que a la pública. Finalment cal assenyalar que fins al curs 2005-‐2006 no hi va haver presència

d’alumnes estrangers als centres públics de la comarca.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau mitjà de la comarca són els

d’origen europeu, tant del països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests

col·∙lectius, al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 8,3 12,0 33,3 4,8 38,2

100,0 100,0 0,0 75,0 100,0 66,7 50,0 44,0 8,3 19,0 2,9

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 16,7 12,0 20,8 42,9 20,6

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,2 0,0 0,0

0,0 0,0 100,0 25,0 0,0 33,3 25,0 32,0 29,2 28,6 35,3

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,8 2,9

% Àsia i Oceania

% Amèrica Centre/Sud % Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

26

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i

decreixent pel que fa als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen

el 41,1% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes

sud i centre-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar, per primer cop, el curs

2001-‐2002 amb un percentatge del 100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,3%. El tercer origen és el dels alumnes

magrebins que es van incorporar, per primer cop, el curs 2005-‐2006 amb un percentatge del

16,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 20,6%. El quart origen són els alumnes xinesos que es van incorporar, per

primer cop, al curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 4,8% i que al curs 2009-‐2010 s’ha reduït

al 2,9%. Finalment, els últims orígens són els alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar als cicles durant el curs 2007-‐2008 amb un 4,2% i al curs 2009-‐2010 ja no es troben

escolaritzats i els alumnes d’origen nord-‐americà que presenten les mateixes dades que els

africans durant el període de temps estudiat.

27

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Pla d’Urgell


Al curs 1999 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

superior al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2% de l’alumnat total

del cicle. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions amb una tendència

general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 6,4% dels alumnes estrangers matriculats

als cicles de grau superior. En termes absoluts i respecte al nombre total d’alumnes de la

comarca, s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament l’escolarització

d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 a la xarxa concertada hi

ha un 5,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 1,3% dels alumnes estrangers de la xarxa

pública. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que el

alumnes estrangers representen un 13% dels alumnes de la xarxa concertada i un 2,1% en el

cas de la xarxa pública. En aquesta etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència

d’alumnes estrangers a la concertada que a la pública. Cal assenyalar que des del curs 2000-‐

2001 fins al 2003-‐2004 no hi va haver presència d’alumnes estrangers als centres públics de la

2,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 1,2 1,0 1,1 1,4 1,3

0,0 0,0 3,4 1,9 3,5

3,6 2,3

4,0 3,8

5,8 5,1 2,0 0,0 0,0 0,0 0,0

2,9 3,3 2,5 2,2

2,9 2,1 0,0 0,0

6,4

3,2

5,2

4,8 3,6

6,7 7,6

11,7 13,0

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

28

comarca. Finalment, cal assenyalar que durant el curs 2000-‐2001 no hi va haver alumnes

estrangers matriculats als cicles de grau superior en cap de les dues xarxes educatives.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la comarca, al curs

2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar, per primer

cop, el curs 2001-‐2002 amb un 33,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 73,3% dels alumnes estrangers matriculats. El segon origen són els

europeus que, amb una presència irregular i amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 20%; cal assenyalar que l’evolució

dels dos col·∙lectius ha estat irregular, amb cursos sense matricula i d’altres amb percentatges

100,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 11,1 13,3 20,0

0,0 0,0 0,0 20,0 16,7 16,7 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 66,7 0,0 20,0 33,3 0,0 20,0 22,2 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 6,7 6,7

0,0 33,3 100,0 60,0 50,0 83,3 80,0 66,7 80,0 73,3

% Amèrica Centre/Sud

% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

29

al voltant del 20%. El tercer origen són els alumnes africans que al curs 2009-‐2010

representen el 6,7%, però la seva escolarització s’inicia el curs 2008-‐2009. Finalment cal

remarcar que els alumnes d’origen magrebí amb un 66,7% van ser majoritaris en aquests

estudis durant el curs 2001-‐2002, però després han tingut una presència irregular i des del curs

2008-‐2009 no hi cap alumne matriculat d’aquest origen als cicles de grau superior impartits a

la comarca.

3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Pla d’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pla d’Urgell, escolaritzats a

les dues xarxes, representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus

anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on

el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,4%. En termes absoluts i respecte al

nombre total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs

2009-‐2010 hi ha, a la xarxa pública, un 7,8% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,6% de la

0,7 1,0 0,4 0,0 0,7 3,6 5,1

7,5 8,4 6,2

7,8 0,0 0,3 0,4 0,7 0,4 1,3

2,1 1,4

1,3 2,6

3,6 1,3 1,9 0,7 0,0 1,4 6,8

9,8

14,3 15,5

12,4

14,7

0,0 0,7 0,8 1,4 0,7 2,7

4,5

2,8 2,7

5,2

7,6

%est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total

%est pública/total

30

concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, trobem que

els alumnes estrangers representen un 7,6% dels alumnes de la xarxa concertada i un 14,7% en

el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers, amb més presència als batxillerats del pla d’Urgell, són els d’origen

europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs

1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència sostinguda pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als

alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 54,3% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐

americans que es van escolaritzar, per primer cop, al curs 2000-‐2001 amb un 25%; amb

50,0 25,0 50,0 0,0 0,0 6,7 8,3 0,0 51,6 48,1 42,9

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 26,7 37,5 50,0 6,5 11,1 11,4

50,0 50,0 0,0 0,0 0,0 20,0 16,7 11,5 9,7 3,7 11,4

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 13,3 0,0 3,8 3,2 0,0 2,9

0,0 25,0 50,0 100,0 100,0 33,3 37,5 30,8 25,8 33,3 22,9

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,8 3,2 3,7 8,6 % Àsia i Oceania

% Amèrica Centre/Sud

% resta Àfrica

% Magrib

%resta Europa

% Unió Europea

31

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

22,9% de l’alumnat matriculat. El tercer origen són els alumnes magrebins que, amb una

presència irregular en el nivell i amb anys sense matrícula, al curs 1999-‐2000 representaven el

50%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,4%. El

quart origen correspon als alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,

per primer cop, al curs 2006-‐2007 amb un 3,8%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,6% de tots els alumnes estrangers

matriculats. L’últim origen amb presència als batxillerats són els alumnes africans

(subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al curs 2004-‐2005 amb un 13,3%; amb

una presència irregular, amb cursos sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 2,9%.

32

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL PLA D’URGELL : EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS.

Com en la major part de les comarques de la província, és en la capital on es troba, en termes

relatius, el nombre més elevat de població d’origen estranger, malgrat la tendència a

l’estancament experimentada en els darrers anys i, d’acord amb els entrevistats, degut en

bona part a la crisis econòmica actual.

D’aquesta manera, la realitat del fenomen migratori, que ha variat en quant a la seva

estructura i naturalesa respecte anys anteriors, ha obligat al conjunt d’agents que treballen, ja

sigui des de l’administració pública i/o des dels tercer sector, a redefinir les seves polítiques i

estratègies d’acció; s’assenyala com a eix prioritari la participació i implicació de les persones

d’origen estranger en la vida pública de la comarca pel que pot representar per a la integració i

el foment de la cohesió social. A més, els professionals dels diferents sectors entrevistats

coincideixen a assenyalar la importància de disposar de més formació sobre la gestió de la

diversitat cultural en els diferents entorns socials.

Des d’aquesta mateixa perspectiva, des dels centres educatius es posa de manifest la

necessitat de canviar l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els

centres escolars; es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de

centres educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i la cohesió

social.

33

4.1. L’administració i els estrangers.

Tant a nivell comarcal com en el municipi de Mollerussa, els tècnics de l’administració pública

entrevistats coincideixen a assenyalar la lleugera davallada de l’arribada de persones

nouvingudes. A més, destaquen un altre canvi significatiu respecte a anys anteriors: l’augment

de l’arribada de persones d’origen estranger procedents d’altres poblacions catalanes o de

l’Estat espanyol.

Els últims anys, estem veient canvis... potser ja no arriba tanta gent directament des de

l’estranger, però sí que en continua arribant d’altres poblacions... que són estrangers,

però ja fa temps que estan vivint aquí...

Juntament amb la davallada del nombre de nouvinguts, que segons expliquen els professionals entrevistats es deu en bona part a la situació econòmica del país, hi ha hagut una disminució de peticions per tramitar informes d’arrelament. Per tot això, els entrevistats posen de

manifest que l’oportunitat de regularitzar la situació de persones que estaven en situació irregular ara és més complexa degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments.

No cal dir que la baixada de demandes de informes d’arrelament, que també tenim

competència els ajuntaments, ha estat considerable en el darrer any, i pel que sé,

també ha estat així a la resta de Catalunya.

Aquest fet és considerat pels entrevistats com a problemàtic de cara als propers anys, a no ser

que canviï la dinàmica de l’economia del país.

“Un fet a tenir en compte de cara al futur, és no perdre de vista que si aquesta situació

de crisis econòmica perdura i les persones immigrades que tenien permisos al nostre país no poden renovar aquestos per no tenir un treball, podríem veure persones abocades a la irregularitat, i anar endarrere en el seu procés migratori”.

A nivell de gestió i intervenció, es treballa des del Consell Comarcal, de manera coordinada

amb la resta d’ajuntaments de la comarca, i s’ofereixen diversos serveis en matèria

d’immigració. Cal assenyalar que, a diferència de la resta de poblacions de la comarca,

Mollerussa disposa d’un servei tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, des d’on es

manté una relació de coordinació i contacte constant, tant amb el Consell Comarcal com amb

la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració

(Càritas, Creu Roja, el Centre Obert de Mollerussa, el Consorci de Normalització Lingüística,

etc.)

“En referència al treball en xarxa, dir-‐te que no entenem el treball de transformació sense el treball transversal (paraula molt de moda i que no sé si tothom la

34

entenem,)...utilitzem la xarxa local per poder implementar accions, sumar esforços i

optimitzar recursos, ara mateix tant necessaris...”

El panorama canviant de la realitat de la immigració a la comarca en els darrers anys, ha

comportat, d’acord amb el que expliquen els entrevistats, una reestructuració dels principals

eixos de treball en matèria d’immigració. D’acord amb aquesta nova realitat migratòria, els

principals eixos d’intervenció marcats per l’administració pública local s’estructuren al voltant

de:

• l’acollida, fomentant sobretot l’aprenentatge de la llengua com a factor d’integració

social

“Estem en aquets moments fent una reestructuració de les denominades sessions de

benvinguda; si fins ara estaven més destinades a persones que no tenien coneixements

del nostre país i territori (explicant coses molt bàsiques sobre recursos...), ara i degut a

la situació que us he explicat, trobem que s’ha de treballar més individualment i fent un

acompanyament, potenciant molt el fet del coneixement de la llengua com a eina

fonamental d’integració”.

• la dotació de competències per afavorir la inserció de les persones en el món laboral

• el foment dels espais de participació ciutadana1 i la prevenció i mediació social i

comunitària.

“El treball fonamental està destinat a la realització de mediacions en blocs de pisos, el

suport a la creació de comunitats de veïns i el treball basat en la cultura de la pau i el diàleg com a element d’estalvi de recursos a la llarga (judicials, policials...) i millora de la cohesió social”.

La principal tasca formativa duta a terme en matèria d’immigració és la referent a

l’aprenentatge de la llengua, la qual es duu a terme de manera conjunta amb altres entitats del

tercer sector, el Centre de Formació d’Adults de Mollerussa i el Consorci de Normalització

Lingüística.

“Com a exemple dir-‐te que per poder racionalitzar la oferta de l’aprenentatge de la

llengua a la nostra ciutat, entitats com Creu Roja, Càritas, Centre de Formació d’adults i

Consorci per a la Normalització lingüística i Ajuntament...tenim un espai estable de

treball conjunt on es planifiquen els cursos d’ idioma que cada entitat pot aportar, els

1 En aquest sentit, a la ciutat de Mollerussa està en funcionament el denominat “Consell Social de Mollerussa”, on hi participen diverses entitats i/o associacions, entre elles també les d’immigrants, per tal de poder detectar necessitats i demandes de tota la població i aportar propostes, informes i/o idees per a una millor gestió de les polítiques socials de la ciutat

35

horaris i també els nivells que cada entitat pot ofertar, ja que no és el mateix el públic

que pot recollir Consorci que Càritas, per exemple”.

Pel que fa a la formació dels professionals, els entrevistats coincideixen en mostrar els seu

interès per poder comptar amb una major oferta formativa en relació a la gestió i convivència

en entorns culturalment diversos. Tanmateix, molts dels entrevistats afegeixen que aquest

tipus de formació hauria de poder ser accessible a tota la població en general.

“Seria interessant poder ofertar estratègies per trencar mites i falsos estereotips i

potenciar de forma planera elements i formació no sols pels professionals, sinó a

sectors com el de les persones grans de les nostres ciutats, que els costa molt

reconèixer al diferent en positiu, i evidentment als mitjans de comunicació alhora de fer

l’abordatge de les noticies en clau constructiva.“

4.2. Salut i població estrangera.

D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en

l’increment de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de

caràcter unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòctones,

es duen a terme determinades accions específiques.

“Sí, bé... el que fem és que al detectar l’arribada d’un usuari per primer cop; se li

intenta fer un reconeixement més exhaustiu, se li proporciona informació sobre el

servei i el funcionament...., però després en general tot igual”

En relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la

importància de la coordinació duta a terme entre el personal intern dels CAPs així com amb

altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.

“Amb el CAP i les assistents socials del Consell Comarcal, ens anem trucant i coordinant

per telèfon cada cop que ho considerem”.

A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic

d’intervenció amb estrangers, cal destacar la figura de la treballadora social, que és qui de

manera més constant i directa treballa amb aquesta població i es coordina amb la resta de

professionals tant sanitaris com d’altres àmbits.

36

“Qui més porta el tema...o bueno qui més treballa amb la població immigrant més a

nivell d’intervenció social és la treballadora del CAP..., i normalment ja sigui perquè

nosaltres els derivem o perquè des de Càritas o Creu Roja per exemple detecten algun

cas, ens ho comuniquen”

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder

disposar de mediadors culturals des dels serveis d’assistència primària. Malgrat disposar del

servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal, en

determinats casos creuen que és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.

Quant a formació sobre el tema, des dels centres d’assistència primària de la comarca es

coincideix en afirmar que, ens els darrers anys, els seus professionals han rebut una formació

adequada i suficient en relació al seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual

s’ha vist reforçada per l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari.

Tot i això , els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major

coneixement sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, sobretot de

determinades cultures de les quals se’n té un ampli desconeixement, d’acord amb el que

s’assenyalen en les entrevistes,.

“Sí..., de formació entre la que fem i els anys que portem treballant, crec que cada cop

n’hem aprés més..., tot i que, clar, encara ens trobem amb dificultats i moltes vegades

no només de llengua, sinó culturals... i d’això sí que crec que n’hauríem de saber una

mica més...”

4.3. L’educació i els estrangers.

A nivell comarcal, s’observa, d’acord amb els entrevistats, una lleugera davallada del nombre

d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars respecte als anys precedents, com a

conseqüència de l’estancament dels fluxos d’arribada de població estrangera.

“Tenim pocs nouvinguts; pel que fa als fills de famílies d’origen estranger, tenim 91

alumnes del Magreb, 43 de Romania i 25 de Sud-‐amèrica. Mira, del total de 175

alumnes que tenim a l’escola, el 40-‐45% dels alumnes són immigrants.”

En quant a la distribució de la població estrangera per països d’origen, s’observen diferències

rellevants, assenyalades pels entrevistats, entre l’etapa primària i secundària, ja que si en la

major part d’escoles els alumnes estrangers són, en quant a nombre, d’origen magrebí, a

l’institut deixen de ser-‐ho.

37

“Hi ha un piràmide molt clara, entre tots només un 5 o 6% dels alumnes d’origen

immigrant passen a batxillerat, i entre ells hi ha molt pocs alumnes d’origen magrebí, aquí mateix tenim només 3 alumnes d’origen magrebí en batxillerat.”

Aquest fet s’atribueix, segons els entrevistats, a les diferències entre els orígens de les famílies

estrangeres i la importància que donen als estudis dels seus fills.

“Per exemple, Creu Roja, Cáritas i Centre Obert d’Ajuntament fan un servei de reforç

escolar pels nens que necessiten, i què passa? La participació de les nens d’origen immigrant és molt baix, especialment passa amb els alumnes marroquins i crec que aquesta situació ha de veure molt amb la implicació de la família...”

“També necessitarien més suport a l’estudi, ja que en la majoria dels casos els alumnes

immigrants no veuen l’estudi com una prioritat i encara menys les seves famílies. Crec sincerament de què s’hauria de fer molt més treball amb les famílies per fer-‐los-‐hi comprendre la importància de l’estudi.”

Quant a la integració de l’alumnat d’origen immigrant de la comarca, s’assenyala l’entorn

escolar com un factor important de cohesió i integració social, observant importants

diferències, segons els entrevistats, entre l’alumnat estranger escolaritzat a Catalunya des de

l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en etapes superiors.

“A veure si ve un alumne d’origen immigrant a primària es molt més diferent que l’alumne que arribi i matricula a un curs superior, són molt diferents seus nivells

d’integració...”

Tot i això, els entrevistats mencionen que hi ha cert descontentament amb l’actual política de

distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua

i incrementa les diferències entre els diversos tipus de centres educatius, alhora que suposa

una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.

“Mira, sincerament, saps què crec? Que el que fa falta a Mollerussa és un Pacte

d’Educació per definir un model educatiu i de l’escola que es vol. Perquè el problema és

que tots els immigrants fan cap a la pública i l’escola privada i concertada s’està

convertint en escola d’elit. La gent d’aquí que vol anar a la pública, com a que la

pública a Mollerussa hi ha molts immigrants, porten als nens als pobles del voltant. I de

fet la població autòctona de Mollerussa es reparteix entre l’escola concertada, les

escoles privades de Lleida i les escoles dels pobles del voltant. I sincerament crec que

això no pot ser... crec que realment s’hauria d’arribar amb un pacte entre escoles, IES i

ajuntament.”

Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa

participació i implicació de les famílies amb l’escola, més acusada encara en el cas de les

38

d’origen estranger, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els

professionals entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies. Alhora que

assenyalen, que aquesta tendència s’incrementa encara més en l’etapa educativa secundària.

“Les famílies generalment participen poc a la vida de centre, les famílies d’origen

immigrant encara molt menys, ni amb reunions, ni actes, ni AMPA, ni qüestions de final de curs...”

En aquest sentit, s’intueix que l’èxit escolar dels alumnes està influenciat en part per la

valoració i interès de les famílies en l’educació dels seus fills, fet que duu al professorat a

creure necessari implicar més les famílies en el projecte educatiu.

D’altra banda, malgrat no existir una relació formalment establerta i coordinada amb les

diferents entitats i institucions que treballen amb els estrangers, es reconeix, per part dels

entrevistats, l’existència de col·∙laboracions puntuals en funció de les necessitats que es

presenten, i sobretot a través de l’EAP2.

La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat

l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys, de formació per al professorat en el

tractament de la diversitat; així com la importància de disposar a la comarca de mediadors

culturals amb una formació adequada.

“Jo (...) ja ha de ser qüestions culturals, a vegades seria bo de conèixer, per exemple, los Mossos d’Esquadra ha fet una guia de saber els costums de les diferents cultures (...)

Amb aquet nivell jo penso que sí que seria bo tenir un formació (...) i un altre nivell es més personal, que és molt de tolerància, de saber estar, tractar la tema de diversitat, això es un nivell d’emocionals i sentiments...”

“A nivell de professorat, crec que continua faltant coneixement de les diferents

cultures, i disposar de més coneixement i eines pel que fa al tractament de la diversitat cultural.”

D’altra banda, i pel que fa a les necessitats formatives de l’alumnat d’origen estranger

,s’assenyala la importància de continuar disposant i utilitzant els recursos disponibles en

matèria d’aprenentatge del català.

A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca s’està intentant treballar per

afavorir la participació i implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a

l’escola.

2 Hi ha alguns centres escolars, que treballen de manera conjunta amb els serveis socials de l’administració pública comarcal per tal de gestionar temes com el dels llibres i el material escolar.

39

“Ara, de fet, estem començant a treballar tot el tema de la diversitat i la integració

amb les famílies. Ara estem fent enquestes a les famílies de tots els alumnes, després

haurem de fer el buidatge i veure com podem treballar la relació amb les famílies.

Estem intentant veure com involucrar més a les famílies.”

D’altra banda, es posa de manifest la manca de mediadors culturals amb formació suficient per

tal d’intervenir davant de les situacions conflictives que es puguin generar en l’entorn escolar,

ja què es considera que aquestes tenen relació amb l’origen cultural de l’alumnat.

“L’any passat vàrem recórrer als mediadors culturals del consell comarcal per intentar resoldre algun dels conflictes sorgits, però la veritat és que crec que tenen molt poc

nivell, no són realment professionals de qualitat. Per exemple, en aquest sentit, els mediadors culturals de la Segarra estan molt més avançats i tenen molta més experiència en tot això”.

4.4. El tercer sector i els estrangers.

El tercer sector a la comarca, conformat per associacions d’immigrants i per altres entitats,

està duent a terme una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten,

d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la

integració i la cohesió social.

Una de les principals característiques del teixit associatiu de la comarca del Pla d’Urgell és la

coordinació i el treball en xarxa, tant entre les mateixes associacions com amb la resta

d’institucions de la comarca que treballen en matèria d’immigració. A més a més, cal fer

esment de la posada en marxa a Mollerussa del Consell Social de Mollerussa, on hi participen la

major part d’entitats del tercer sector.

Des dels ens públics es valora molt positivament els serveis prestats per part de les entitats del

tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i

necessitats dels diferents col·∙lectius.

“Ostres, les associacions són molt necessàries, tant per elles mateixes i pels seus

membres com de cara a la nostra feina... És molt més ràpid poder contactar i conèixer

la realitat de cada col·∙lectiu..., a més, també considero que són una manera d’implicar-‐

se en el teixit social dels municipis molt interessant”.

Els entrevistats valoren molt positivament la tasca que duen a terme algunes de les entitats del

tercer sector en matèria d’assistència social bàsica, d’assessorament legal, d’atenció a la

infància i sensibilització de la població.

40

“El que més demanen, també perquè aquí ens centrem una mica en això, és el tema

d’ajuts, sobretot per les famílies amb nens..., i després temes de papers i coses així, tot i

que nosaltres aquí ja no hi entrem tant”

Els entrevistats assenyalen que a causa de l’actual situació de crisi econòmica, s’ha

experimentat sobretot un augment, per part de la població estrangera, però també autòctona,

de les demandes d’ajut social; a les quals hi intenten fer front tant associacions com ara Càritas

o Creu Roja com les administracions públiques competents en matèria d’immigració.

“Sí, sí... últimament atenem gent de tot arreu..., abans sí que potser més eren

immigrants que gent d’aquí, però ara, cada vegada més, hi ha molta gent d’aquí que

necessita ajuts...”

Les principals tasques formatives dutes a terme per part de les entitats del tercer sector en

relació a la població estrangera són, d’una banda, les d’alfabetització i aprenentatge de la

llengua i, de l’altra, la formació laboral específica.

“El que fem principalment és posar-‐nos d’acord amb l’Ajuntament i amb les altres

entitats i llavors decidim una mica com ens repartim lo dels cursos de llengua; i sí... se’n

fan bastants perquè també és difícil fer grups homogenis...hi ha gent amb nivells molt

diferents...”

Les entitats creuen important seguir destinant recursos a aquest tipus d’activitats formatives

pel fet que són les que, en l’actual context econòmic, poden afavorir i fomentar la integració

social i laboral de les persones d’origen immigrant i/o en risc d’exclusió social.

“Ara, jo crec que més que mai cal que es destinin diners i recursos a aquest tipus de

coses..., de fet cada cop hi ha més gent que està malament, i això és complicat si no es

gestiona”

Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a

assenyalar la importància de disposar de formació continuada. Consideren prioritària la

formació sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat

cultural.

“Home, sempre està bé formar-‐se, jo sempre que puc hi vaig..., però crec que una de les

coses interessants seria que hi haguessin més formacions sobre interculturalitat i

aquestes coses...,vull dir, sobre conèixer les altres cultures, les seves costums, maneres

d’entendre les coses... I bueno..., de les lleis, ja..., canvien cada dos per tres, i en això

moltes vegades estem poc informats”

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al pla d'urgell

Documents