informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al segrià

51
1 INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT Al SEGRIÀ OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

Upload: observatori-permanent-de-la-immigracio-lleida

Post on 25-Mar-2016

215 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Observatori Permanent de la Immigració Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autors

TRANSCRIPT

Page 1: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

1

 INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT Al

SEGRIÀ  

 

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

Page 2: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

2

Jordi  Garreta    

(  Director  del  Projecte)  

Pablo  Petreñas,  Marta  Massana,  Ozgur  Günes,  KoKouvi  Tété,  Núria  

Llevot,    i  Olga  Bernad.

Lleida,  setembre  de  2011  

Copyright    dels  autors  

Page 3: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

3

ÍNDEX:  

1.-­‐  INTRODUCCIÓ. .................................................................................................................   4  

2.-­‐  RELACIÓ  ENTITATS    COMARCALS  ENTREVISTADES  AL  SEGRIÀ.........................................   5  

3.-­‐  DADES  DEMOGRÀFIQUES:  EL  SEGRIÀ. .............................................................................   6  

I.-­‐  Evolució  de  la  immigració  a  la  comarca. ...........................................................................   6  

II.-­‐    Situació  laboral  dels  estrangers  a  la  comarca. ................................................................     10  

III.-­‐  Estrangers  en  el  sistema  educatiu  de  la  comarca. ..........................................................   17  

      3.1.  Ensenyament  Infantil  :  evolució  i  situació  actual. ................................................     18  

3.2.  Ensenyament    Primari:  evolució  i  situació  actual.................................................   20  

      3.3.  Ensenyament    Secundari:  evolució  i  situació  actual. ...........................................   23  

      3.4.  Ensenyament  professional  de  grau  mitjà  CFGM:  evolució  i  situació  actual.........   26  

      3.5.  Ensenyament  professional  de  grau  supeiror  CFGS:  evolució  i  situació  actual. ....   29  

      3.6.  Batxillerats:  evolució  i  situació  actual. .................................................................   31  

 

4.-­‐  ELS  ESTRANGERS  A  LA  COMARCA  DEL  SEGRIÀ:  EL  PUNT  DE  VISTA  DELS  ENTREVISTATS.   34  

4.1.  L’Administració  i  els  estrangers. ..........................................................................   35  

4.2.  Salut  i  població  estrangera...................................................................................   39  

4.3.  L’educació  i  els  estrangers. ..................................................................................   42  

4.4.  El  tercer  sector  i  els  estrangers. ...........................................................................   47  

 

 

 

 

Page 4: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

4

1.-­‐  INTRODUCCIÓ  

Els   darrers   anys,   la   immigració   s'ha   convertit   en   centre   d'interés   d'administracions,  

organitzacions   no   governamentals...   i   dels  mitjans   de   comunicació,   sobretot   pel   nombre   de  

persones  que  s’han  instal·∙lat  a  les  nostres  comarques,  però  també  per  la  diversitat  d’orígens  i  

de  cultures  d’aquestes  persones.  A  les  comarques  de  Lleida,  malgrat  que  en  nombre  global  no  

es  signifiquin  per  un  important  volum  d'immigració  si  ho  comparem  amb  la  resta  de  Catalunya,  

el   nombre   de   persones   d’origen   estranger   també   s’ha   incrementat   notablement   els   darrers  

anys,  això  sí,  amb  desigual  presència  segons  la  població  o  la  comarca.  Aquesta  circumstància,  

juntament   amb   el   perfil   de   les   persones   que   s’hi   han   instal·∙lat,   ha   fet   que   l’impacte   de   la  

immigració  en  el  territori  hagi  estat  desigual  i  diferent.  

 

L’OPI  de   les   comarques  de   Lleida   té   com  a  objectiu  analitzar   l’evolució   realitzada   i   l’impacte  

que  ha  tingut   i  té   la   immigració,  a  més  de  difondre  treballs  de  recerca   i   intervencions  que  es  

realitzen   per   a   afavorir   la   integració   de   les   persones   d’origen   estranger   i   la   cohesió   social.  

Durant  el  2010-­‐11  hem  realitzat  un  estudi  sobre  aquesta  població  a  les  comarques  de  Lleida  a  

partir   de  dades  estadístiques  oficials   que  ha  de  permetre   conèixer   l’evolució  en  número   i   el  

perfil   de   les  persones  estrangeres,   aixi   com     la   seva   situació   laboral   i   educativa.  A  més,   s’ha  

realitzat  un   treball  empíric,  utilitzant   l’entrevista  en  profunditat,  amb   la   intenció  de  detectar  

els   impactes   que   està   tenint   el   fenomen   a   cada   comarca,   per   tal   d’identificar   les   línies   de  

treball  prioritàries  en  l’àmbit  social,  sanitari,  educatiu  i  de  l’administració  i  tercer  sector.    

 

El  document  que  teniu  a  les  mans  presenta  l’anàlisi  realitzada  de  la  comarca  del  Segrià,  una  de  

les  analitzades  en  l’estudi.  

 

Page 5: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

5

2.-­‐  RELACIÓ  ENTITATS    COMARCALS  ENTREVISTADES  AL  SEGRIÀ  

COMARCA   LOCALITAT   ENTITAT   LLOC  

ENTREVISTA  

MES/ANY  

SEGRIÀ   Lleida   Consell  Comarcal   Lleida   Novembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Ajuntament   Lleida   Desembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Escola  Cappont   Lleida   Novembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Escola  Joan  XIII   Lleida   Novembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Escola  Parc  de  l’Aigua   Lleida   Novembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Escola  Farreny  Borteda   Lleida   Novembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Amic   Lleida   Desembre/2009  

SEGRIÀ   Lleida   Centro  Llatinoamericà   Lleida   Desembre/2010  

SEGRIÀ   Lleida   Cap   Lleida   Desembre/2010  

SEGRIÀ   Lleida   Creu  roja   Lleida   Desembre/2010  

SEGRIÀ   Lleida   Seu  Solidaria   Lleida   Desembre/2010  

SEGRIÀ   Lleida   IBN  Batuta   Lleida   Maig/2010  

SEGRIÀ   Lleida   CITE/CCOO   Lleida   Maig/  2010  

SEGRIÀ   Lleida   Ensenyament   Lleida   Desembre/2010  

SEGRIÀ   Lleida   Associació  Watani   Lleida   Maig/2010  

SEGRIÀ   Lleida   Ajuntament   Alcarràs   Juliol/2010  

Page 6: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

6

3.-­‐  DADES  DEMOGRÀFIQUES:  EL  SEGRIÀ  

I.   Evolució  de  la  immigració  a  la  comarca.  

Pel  que  fa  als  moviments  de  població  estrangera  a  la  comarca  del  Segrià  s’observa,  a  la  gràfica  

número  1,   que  hi  ha  una   tendència   creixent  de   l’arribada  d’estrangers  a   la   comarca.  Des  de  

l’any   2000   es   produeix   un   creixement   quasi   constant   fins   l’any   2008,   aquest   any   suposa   un  

punt   de   ralentització   que   es  manifesta   al   2009   i   2010.   En   termes   absoluts   passem   de   3867  

estrangers  a  la  comarca  als  38601  de  l’any  2010.  El  percentatge  final  d’estrangers  a  la  comarca  

a  l’any  2010  restaria  0,5  punts  per  sobre  de  les  dades  referides  a  la  província  (gràfica  número  

2)   i   estaria   quasi   2,85   punts   percentuals   per   sobre   dels   valors   de   referència   de   tota   la  

Comunitat  a  l’any  2010  (15,95%)  

Gràfica  núm.  1  

Tendència  de  l’arribada  d’estrangers  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l'IDESCAT  

 

 

 

 

 

2,3   3,0  4,5  

6,2  

8,0  

11,4  

12,9  14,0  

16,4  

18,2  18,8  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

Page 7: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

7

Gràfica  núm.  2  

Tendència  de  l’arribada  d’estrangers  a  la  Província  de  Lleida  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l'IDESCAT  

Aquesta  població  nouvinguda  es  reparteix  per  franges  d’edat  i  sexe  segons  el  gràfic  següent.  

Gràfica  núm.  3  

Evolució  de  la  població  estrangera  al  Segrià  per  sexe  i  edats  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l'IDESCAT  

2,6   3,0  4,6  

6,4  8,1  

11,3  12,9  

13,9  

16,2  17,8   18,3  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

7,6   7,4   8,0   8,4   8,6   7,7   7,9   8,4   8,7   11,2   11,5  

7,2   6,7   7,0   7,7   7,9   7,2   7,4   7,9   8,0   10,5   10,7  

46,3   48,3   49,1   48,4   48,5   52,4   52,1   50,1   49,1   46,7   45,5  

31,6   31,6   31,8   32,5   32,5   30,7   30,8   31,9   32,7   30,8   31,6  

3,0   2,5   1,7   1,2   1,0   0,8   0,8   0,7   0,7   0,3   0,3  

4,4   3,5   2,4   1,8   1,5   1,1   1,0   1,0   0,9   0,4   0,4  

De  64  a  85  i  més  D  %  

De  64  a  85  i  més  H  %  

De  19  a  64  anys  D  %  

De  19  a  64  anys  H  %  

De  0  a  19  anys  D  %  

De  0  a  19  anys  H  %  

Page 8: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

8

De   les   dades   es   desprèn   que   no   hi   ha   variacions   significatives   segons   els   anys   d’arribada   i  

s’aprecia  que  la  franja  majoritària  dels  nouvinguts,  tant  per  homes  com  per  dones,  és  la  franja  

compresa  en   les  edats  productives   (19  a  64  anys).  Hi  ha  una  diferència  entre  homes   i  dones  

que  va  del  15%  al  20%,  favorable  als  homes,  que  es  manté  al  llarg  del  deu  anys  estudiats.  No  

obstant,   sembla   que   en   els   darrers   tres   anys   (2008,   2009,   2010)   s’ha   escurçat   aquesta  

diferència.  Respecte  als  menors  de  18  anys  se  situen  els  percentatges  al  voltant  del  8%,  tant  

per  nois  i  noies,  i  s’aprecia  un  increment  significatiu  en  el  dos  darrers  anys  (10,5%  i  10,7%  per  

les  noies   i  11,2%  i  11,5%  pels  nois).  Pel  que  fa  a   les  persones  majors  de  64  anys  s’aprecia  un  

descens,  tant  en  homes  com  dones,  des  de  l’any  2000  (4,0%  i  3,0%)  fins  al  2010  (0,4%  i  0,3%).  

Si  estudiem  la  distribució  de  la  població  nouvinguda  per  àrees  d’origen  observem  que:  

Gràfica  núm.  4  

Evolució  de  la  població  estrangera  al  Segrià  segons  continent  d’origen    

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’  IDESCAT  

a.-­‐  Els  estrangers  procedents  dels  països  que  formen  la  Unió  Europea  han  augmentat  des  del  

2000  (13,8%)  fins  al  2010  (  33,9%),  en  canvi  els  estrangers  procedents  de  països  europeus  de  

2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

13,8   11,9   8,4   6,3   4,7   5,0   24,2   28,0   32,4   32,7   33,9  

5,0   6,1   9,7   14,7   18,0   20,0   4,4   4,2   4,2   4,0   3,9  

58,3   56,2   52,8   48,1   46,9   48,1   45,9   42,6   39,1   39,6   39,8  

0,5   0,4   0,3   0,3   0,2   0,2   0,2   0,2   0,1   0,1   0,1  

18,9   22,4   26,2   28,7   27,6   23,6   21,8   21,3   20,3   19,4   17,9  

3,4   2,9   2,5   2,0   2,5   3,2   3,6   3,7   3,8   4,2   4,4  

Àsia  i  Oceania  %  

Amèrica  Sud  i  Cen  %  

America  N  %  

Àfrica%  

Resta  Europa%  

U.Europea  %  

Page 9: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

9

fora   de   la  Unió1   ha   anat   decreixent   des   de   2000   (5%)   fins   al   2010   (3,9%).   La   suma  dels   dos  

col·∙lectius  a  l’any  2010  (37,8%)  representen,  juntament  amb  els  estrangers  d’origen  africà,  les  

colònies  d’immigrants  més  nombroses  a  la  comarca.  

b.-­‐  Els  estrangers  d’origen  africà,  on  estan  inclosos  els  subsaharians  i  el  magrebins,  és  encara  

avui  el  grup  més  nombrós  però  amb  una  disminució  molt  significativa  al  llarg  del  temps  que  va  

des  de  l’any  2000  (58,3%  )  al  2010  (39,8%).    

c.-­‐   Els   estrangers   procedents   d’Amèrica   (Nord,   Sud   i   Centreamèrica)   a   l’any   2000  

representaven  el  19,4%  dels  estrangers  de   la  comarca;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  

una  tendència  final  decreixent,  a  l’any  2010  representen  el  18%  de  la  població  estrangera.  Cal  

assenyalar  que  el  percentatge  d’estrangers  d’Amèrica  del  Nord  es  pot  dir  que  és   testimonial  

amb  un  percentatge  sobre  el  total  de  la  població  estrangera  que  es  mou  entre  el  0,5%  de  l’any  

2000  i  el  0,1%  de  l’any  2010.  

d.-­‐   Els   estrangers   procedents   d’Àsia,   principalment   d’origen   xinès,   representen   percentatges  

molts   baixos   a   la   comarca.   Així   tenim   que   al   2000   representaven   el   3,4%   dels   estrangers  

presents   a   la   comarca;   amb   oscil·∙lacions   inicials   i   una   tendència   final   creixent   a   l’any   2010  

representen  el  4,4%.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1   L’1  de  gener  de  2007  Romania   i  Bulgària  van  ser  admesos  com  a  països  de   la  Unió  Europea.  Per  aquest  motiu,  a  partir  d’aquest  any,    es  dades  estadístiques  han  sofert  variacions  de  diferent  signe.

Page 10: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

10

II.   Situació  laboral  dels  estrangers  a  la  comarca.  

A  partir  de  la  gràfica  número  5,  que  reflecteix  l’evolució  dels  contractes  de  treball  per  sectors  

productius  dels  treballadors  estrangers  a  la  comarca  en  el  període  comprès  entre  els  anys  1999  

i  2010,  se  n’extreuen  les  consideracions  següents:  

Gràfica  núm.  5  

Contractes  de  Treball,  per  sectors,  dels  treballadors  estrangers  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

a.-­‐   Els   treballadors   estrangers   al   Segrià   es   concentren   majoritàriament   a   la   agricultura   i   al  

sector  serveis.  

b.-­‐  Els  treballadors  contractats  al  sector  industrial  són  minoria  amb  una  disminució  que  va  des  

del  7,4%  a  l’any  1999  fins  al  2,3%  a  l’any  2010.  

c.-­‐   Els   treballadors   de   la   construcció   que   representaven   el   tercer   grup  més   nombrós   a   l’any  

1999   amb  un   15,9%  dels   treballadors   estrangers,   amb  oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una  

tendència  final  decreixent,  a  l’any  2010  representen  el  8,2%.  

d.-­‐   Els   treballadors   del   sector   agrari   a   l’any   1999   representaven   el   39,3%   dels   treballadors  

estrangers   contractats;   amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i   una   tendència   final   creixent,   a  

l’any  2010  representen  el  37,7%  dels  treballadors  estrangers.  

1999   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

39,3   36,0   38,1   33,0   35,8   29,5   35,8   33,7   30,1   34,4   36,3   37,7  

7,4   7,6   6,2   7,0   6,1   5,1   4,2   4,1   4,5   3,5   2,7   2,3  

15,9   16,5   13,7   17,5   14,7   17,9   16,1   18,9   21,1   14,4   10,8   8,2  

37,5   39,9   42,0   42,6   43,4   47,5   43,9   43,4   44,4   47,7   50,2   51,7  

%  serveis  

%  construcció  

%  indústria  

%  agricultura  

Page 11: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

11

e.-­‐   Els   treballadors   dels   sector   serveis   eren   el   segon   grup   més   nombrós   de   treballadors  

estrangers   al   Segrià,   a   l’any   1999   representaven   el   37,5%;   amb   alguna  oscil·∙lació   al   llarg   del  

període  i  una  tendència  final  creixent,  a  l’any  2010  representen  el  51,7%  dels  contractes  dels  

treballadors  estrangers.    

Pel  que   fa  a   la  distribució,  per   sexe,  dels   treballadors  estrangers  a   la   comarca   s’observa  a   la  

gràfica  número  6  la  següent  evolució:  

Gràfica  núm.  6  

Contractes  de  Treball  de  treballadors  estrangers,  per  sexe  

 

 Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

 

a.-­‐   Hi   ha   augment   significatiu   dels   contractes   entre   les   dones   estrangeres.   A   l’any   1999  

representaven  un  10,4%  els   treballadors  estrangers  contractats;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  

període   i   una   tendència   general   creixent,   a   l’any   2010   representen   el   29,8%  dels   contractes  

dels  treballadors  estrangers  al  Segrià.    

L’explotació  de  les  dades  sobre  contractació  de  treballadors  estrangers  també  ens  ha  permès  

obtenir  un  perfil  del  nivell  d’estudis  d’aquests  treballadors  amb  contractes.  Aquesta  informació  

ens  pot  donar  una  idea  aproximada  dels  nivells  escolars  de  la  població  estrangera  contractada.  

Cal  esmentar  que   l’equiparació  dels  nivells  d’estudis  dels   treballadors  estrangers  ha  variat  al  

89,6  86,8  

83,0  77,8   77,7   74,6   75,8   74,1   72,2   70,7   69,7   70,2  

10,4   13,2  17,0  

22,2   22,3  25,4   24,2   25,9   27,8   29,3   30,3   29,8  

1999   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

%  Homes    

%  Dones  

Page 12: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

12

llarg   del   període   estudiat,   des   del   punt   de   vista   estadístic,   en   consonància   amb   els   canvis  

experimentats   en   el   nostre   sistema   educatiu.   Aquesta   circumstància   resta   palesa,   sobretot,  

entre  els  nivells  educatius  de:  sense  estudis,  estudis  primaris,  amb  certificat  i  EGB-­‐  secundaris.  

En   aquest   cas   hem   incorporat   al   col·∙lectiu   d’estudis   primaris   aquells   treballadors   que   tenen  

estudis  bàsics  però  sense  homologar  la  seva  titulació  i  en  el  nivell  EGB/ESO  aquells  que  sí  que  

tenen  la  titulació  pertinent.  Aquestes  dades  han  estat  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  

Departament  de  Treball  de  la  Generalitat.  

La  gràfica  número  7  ens  mostra  l’evolució  d’aquests  nivells  durant  els  darrers  12  anys:  

Gràfica  núm.  7  

Nivell  d’estudis  dels  treballadors  estrangers  contractats      

 

 Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

a.-­‐   S’observa   que   majoritàriament   els   treballadors   estrangers   al   Segrià   presenten   un   nivell  

d’estudis   equiparable   als   nostres   nivells   d’EGB   o   de   l’ensenyament   secundari   actual.   A   l’any  

2010   representen   el   44,6%   dels   treballadors   estrangers   contractats.   Des   de   l’any   1999  

s’observen  oscil·∙lacions  amb  una  tendència  general  decreixent.  

b.-­‐   Hi   ha   un   augment   significatiu   dels   treballadors   estrangers   sense   estudis.   A   l’any   1999  

representaven   el   0,3%;   amb   alguna   oscil·∙lació   al   llarg   del   període   presenten   una   tendència  

1999   2000   2001   2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010  

0,3   0,7   0,5   0,7   4,4   16,2   23,9   21,8   23,7   33,6   36,2   36,2  

14,6   15,0   15,9   20,9   18,8   16,7   23,5   24,8   25,7   21,1   16,7   16,9  

78,4   80,0   80,6   75,5   73,5   62,9   50,6   51,2   47,9   42,1   44,6   44,6  

4,2   2,7   1,9   1,9   2,2   2,1   1,1   0,3   0,3   0,3   1,0   0,9  

1,0   0,7   0,5   0,3   0,5   1,4   0,2   1,2   1,5   1,5   0,3   0,3  

0,3   0,4   0,2   0,2   0,3   0,3   0,4   0,4   0,6   0,4   0,4   0,4  

1,2   0,7   0,4   0,4   0,3   0,3   0,4   0,3   0,4   1,0   0,8   0,7  

%  Llicenciats  

%  Diplomats  

%  FP/CFGM/CGFS  

%  BUP/BAT  

%EGB/SEC  

%  Primaris  

%  sense  estudis  

Page 13: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

13

general  creixent  i  a  l’any  2010  representen  el  36,2%  dels  treballadors  estrangers  contractats  al  

Segrià.  

c.-­‐  Els  treballadors  estrangers  contractats  amb  estudis  primaris,  a  l’any  1999  representaven  el  

14,6%  dels  treballadors;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  presenten  una  tendència  general  

creixent  i  a  l’any  2010  representen  el  16,9%  dels  treballadors  estrangers.  

d.-­‐   Els   treballadors   estrangers   amb   un   nivell   d’estudis   de   batxillerat   han   disminuït  

significativament   al   llarg   del   període.   A   l’any   1999   representaven   el   4,2%   dels   treballadors  

estrangers  contractats  a  la  comarca;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  final  

decreixent,  a  l’any  2010  representen  el  0,9%  dels  treballadors  estrangers.  

e.-­‐   Els   treballadors   estrangers   amb   estudis   professionals   de   qualsevol   nivell   presenten  

percentatges   testimonials   i   a   l’any   1999   representaven   un   1%   dels   treballadors;   amb  

oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una   tendència   final  decreixent,  a   l’any  2010   representen  el  

0,3%  dels  treballadors.  

f.-­‐   Els   treballadors   estrangers   amb   estudis   universitaris   (Diplomatures/Llicenciatures)  

presenten  percentatges  testimonials  menors  de  l’1,2%.  En  els  cas  dels  Diplomats  s’observa  una  

tendència   constant   al   llarg   del   període   i   a   l’any   2010   representen   el   0,4%.   En   els   cas   dels  

Llicenciats  s’observa  una  tendència  decreixent  al  llarg  del  període  i  a  l’any  2010  representen  el  

0,7%  dels  treballadors  estrangers  del  Segrià.  

Finalment,  per  completar   l’apartat  de  dades  relatives  al  treball  dels   immigrants  podem  veure  

també  l’evolució  de  l’atur  registrat  al  llarg  del  període  comprès  entre  desembre  de  2005  fins  a  

desembre  de  2009.    

En  primer  lloc  observem  l’evolució  de  l’atur  respecte  al  sexe.  A  la  gràfica  número  8  observem  

que  entre  desembre  de  2005   i  desembre  de  2006  hi  ha  una  disminució  de   l’atur  masculí,  de  

manera  antagònica  i  en  la  mateixa  mesura,  es  produeix  un  augment  de  l’atur  femení.  En  canvi  

entre  el  desembre  del  2006  i  desembre  del  2008  la  tendència  s’inverteix  i  és  ara  l’atur  femení  

qui  disminueix  i  de  manera  antagònica  augmenta  l’atur  masculí  en  la  mateixa  mesura.  A  partir  

del  desembre  de  2008  i  fins  al  desembre  de  2009  es  torna  a  invertir  la  tendència  i  és  ara  l’atur  

masculí  qui  descendeix  i  el  femení  qui  augmenta.  

 

Page 14: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

14

Gràfica  núm.  8  

Evolució  atur  dels  treballadors  estrangers  per  sexe  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides    de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

En   segon   lloc   podem   observar,   a   la   gràfica   número   9,   l’evolució   de   l’atur   dels   treballadors  

estrangers  segons  els  sectors  productius.  En  aquest  cas  apareixen  les  següents  tendències:  

a.-­‐   L’atur   dels   treballadors   estrangers   del   sector   agrícola   del   Segrià,   amb   oscil·∙lacions,  

disminueix   en   el   període   comprès   entre   desembre   de   2005   i   desembre   2009,   passant   del  

36,3%  al  17,7%.  

b.-­‐   L’atur   dels   treballadors   estrangers   a   la   indústria,   amb   oscil·∙lacions,   es   manté   en   un  

percentatge  relativament  constant,  prop  del  7%.  

c.-­‐   L’atur   dels   treballadors   estrangers  dels   sector   de   la   construcció   és   el   que  experimenta   el  

creixement   més   significatiu,   passant   del   13,4%   de   l’inici   del   període   al   29,6%   del   final   del  

període.    

d.-­‐   L’altre   sector   que   ha   experimentat   a   la   comarca   un   creixement   de   l’atur,   també   molt    

significatiu,  és  el  dels  treballadors  estrangers  contractats  al  sector  serveis  que  han  passat  d’un  

29,9%  d’aturats  a  l’inici  del  període  fins  al  40,5%  del  final  (desembre  de  2009).  

e.-­‐   Finalment,   el   sector   que,   juntament   amb   l’agricultura,   ha   experimentat   un   descens  més  

significatiu  de  l’atur  és  el  dels  nous  treballadors  que  s’incorporen  a  la  vida  activa  sense  haver  

67,9   65,3  

58,7  64,0   64,4  

75,9   77,5   75,4  69,4  

32,1   34,7  41,3   36,0   35,6  

24,1   22,5   24,6  30,6  

des-­‐05   jun-­‐06   des-­‐06   jun-­‐07   des-­‐07   jun-­‐08   des-­‐08   jun-­‐09   des-­‐09  

%  Homes    

%  Dones  

Page 15: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

15

tingut   cap   ocupació   anterior   al   nostre   país.   En   aquest   cas   passem   d’un   atur   del   14.6%   al  

desembre  del  2005  a  un  5.1%  all  final  del  període.  

Si  comparem   les  dades  dels  contractes  per  sectors  productius   i  d’atur   registrat  observem   les  

següents  relacions.  

Gràfica  núm.  9  

Evolució  atur  dels  treballadors  estrangers  per  sectors  productius  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  de  l’observatori  del  Treball  del  Departament  de  Treball  

a.-­‐  A  nivell  de  contractes  el   sector  agrícola  manté  un  nivells  de  contractació  constants   i   això  

repercuteix   en   el   descens   de   l’atur   que   s’ha   produït   en   aquest   sector   entre   els   treballadors  

estrangers.    

b.-­‐  La  disminució  de  contractes  en  el  sector  industrial  es  correlaciona  amb  l’augment  d’aturats,  

no  obstant   les  dades  no  son  significatives  respecte  al  total  perquè  el  nombre  de  treballadors  

estrangers  contractats,  en  aquest  sector,  és  baix  respecte  als  altres  sectors  productius.  

c.-­‐   Pel   que   fa   al   sector   de   la   construcció   hi   ha   una   correlació   clara   entre   la   disminució   de  

treballadors   contractats   i   l’augment   de   l’atur   registrat   entre   els   treballadors   estrangers   del    

sector.  

36,3  

23,2  16,0  

22,4  18,5   19,9   16,2   15,4   17,7  

5,8  

6,9  7,2  

7,6  6,1   6,6   7,6   7,5   7,1  

13,4  

13,0   18,4  18,0   23,9  

29,3   34,0   33,4  29,6  

29,9  

33,2  42,4   37,0   39,7   32,0  

35,1   38,5   40,5  14,6   23,8   16,0   15,0   11,8   12,2   7,1   5,2   5,1  

des-­‐05   jun-­‐06   des-­‐06   jun-­‐07   des-­‐07   jun-­‐08   des-­‐08   jun-­‐09   des-­‐09  

Atur  Sense  ocupació  anterior  %  Atur  Serveis  %  

Atur  Construcció    %  

Atur  Indústria  %  

Atur  Agricultura  %  

Page 16: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

16

d.-­‐   Finalment,   al   sector   serveis   no   hi   ha   una   correlació   entre   el   nombre   de   treballadors  

estrangers  contractats  al  Segrià,  que  ha  augmentat,   i  el  nombre  de   treballadors  a   l’atur,  que  

també  ha  augmentat.  

Per  acabar  aquest  apartat  cal   remarcar  que,   si  bé  s’ha  produït  un  augment  de  contractes  de  

treballadors  estrangers  femenins  en  els  darrers  anys,  també  s’ha  produït  un  augment  paral·∙lel  

de  dones  treballadores  en  situació  d’atur.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 17: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

17

III.   Estrangers  en  el  sistema  educatiu  de  la  comarca.  

L’arribada  d’estrangers  a  la  comarca,  en  edat  d’escolarització  obligatòria,  també  ha  propiciat  la  

presència  a   les  aules  d’una  nova  diversitat  cultural.  Seguidament  mostrarem  aquesta  realitat  

en  percentatges.  En  primer   lloc  mostrarem   les  dades   referides  als  ensenyaments  obligatoris,  

per  a  seguir,  després,  amb  els  estudis  postobligatoris  de  formació  professional  i  batxillerat.  Les  

dades   ens  mostren   l’escolarització   en   les   dues   xarxes:   la   xarxa   pública   i   la   xarxa   de   centres  

concertats.   En  el   cas  del   Segrià  es   troben  presents   les  dues  xarxes.   Les  dades   reflecteixen  el  

pes  relatiu  dels  alumnes  estrangers  en  les  xarxes  respectives  i  el  total  d’alumnes  de  cada  tipus  

d’ensenyament.   No   es   fa   cap   comparació   analítica   sinó   que   solament   es   mostra   la   realitat  

numèrica  de  les  dues  xarxes  i  la  seva  implicació  en  l’escolarització  dels  alumnes  nouvinguts.  A  

cada   tipus   d’ensenyament   es   mostra   l’evolució   des   de   l’any   2000,   any   que   marca   un   punt  

d’inflexió   en   l’entrada   d’alumnes   estrangers   a   la   nostra   província,   fins   el   curs   2009-­‐2010.  

Aquesta  evolució,  amb  alguna  excepció,  ha  estat  creixent  contínuament  al   llarg  del  període   i  

ens   dóna   una   visió   de   l’esforç   que   ha   hagut   de   fer   la   comunitat   escolar   per   tal   d’integrar   i  

donar   servei   als   nous   alumnes   nouvinguts.   Totes   les   dades   han   estat   recollides   del   servei  

d’estadística  del  propi  Departament  d’Ensenyament,  abans  d’Educació.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 18: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

18

3.1.-­‐  Ensenyament  infantil:  evolució  i  situació  actual  

Gràfica  núm.  10  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  infantil  al  Segrià    

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al   curs   1999-­‐2000   el   nombre   d’alumnes   estrangers   a   l’ensenyament   infantil   del   Segrià,  

escolaritzats  a   les  dues  xarxes,   representava  el  0,5%  de   l’alumnat   total  del  cicle.  Al   llarg  dels  

darrers   deu   anys   s’ha   donat   una   tendència   creixent   d’aquests   alumnes   fins   arribar   al   curs  

2009-­‐2010  on  el  percentatge   total  d’alumnes  estrangers  és  del  12,2%.  Cal  assenyalar,   com  a  

dada   significativa,   el   fort   increment   experimentat   a   partir   del   curs   2004-­‐2005   que   s’ha  

mantingut   fins   al   darrer   curs.   En   percentatges   absoluts,   és   a   dir,   sobre   el   total   d’alumnes  

escolaritzats   en   el   nivell,   s’observa   que   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   assumeix  

majoritàriament  l’escolarització  d’aquests  alumnes  amb  un  11,4%  enfront  del  0,8%  de  la  xarxa  

concertada.  En  termes  relatius,  és  a  dir,  sobre  el  nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  

en  el  nivell,  hi  ha   també  diferències;  al   curs  2009-­‐2010   la  xarxa  pública  escolaritza  un  16,3%  

d’alumnes  estrangers  d’infantil  enfront  d’un  2,5%  de  la  xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

0,4   0,6   1,5   2,8  4,7  

6,0  7,9  

9,2   10,1   11,3   11,4  

0,1   0,1   0,4   0,6  0,5  

0,6  0,8  

1,0  1,1   0,9   0,8  

0,7   1,0   2,5  4,7  

7,9  

9,8  

13,1  

14,8  15,8  

16,8   16,3  

0,3   0,3   1,0  1,5  

1,2  

1,6  

2,1  

2,7  

3,2  2,7   2,5  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 19: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

19

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  11  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  infantil,  per  orígens,  al  Segrià    

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  

d’Ensenyament  

Els   alumnes   estrangers   amb   més   presència   al   curs   2009-­‐2010   a   l’ensenyament   infantil   del  

Segrià   són   els   d’origen   magrebí.   Al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   29%   dels   alumnes  

estrangers   de   l’etapa;   amb  oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   final   creixent,   al  

curs  2009-­‐2010  representen  el  37%  dels  alumnes  estrangers.  El  segon  origen  més  nombrós  són  

els  alumnes  procedents  dels  països  europeus,  tant  els  de  països  de  la  Unió  com  dels  països  de  

fora   de   la   Unió2.   Sumant   aquests   alumnes,   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   25,8%;   amb  

oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   general   creixent   pels   alumnes   de   la   Unió   i  

decreixent   pels   alumnes   de   fora   de   la   Unió,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   25,7%   de  

l’alumnat   estranger   de   l’ensenyament   infantil.   El   tercer   origen   són   els   alumnes   africans  

2   L’1  de  gener  de  2007  Romania   i  Bulgària  van  ser  admesos  com  a  països  de   la  Unió  Europea.  Per  aquest  motiu,  a  partir  d’aquest  any,    es  dades  estadístiques  han  sofert  variacions  de  diferent  signe.  

16,1   12,2   5,2   4,6   2,3   3,9   2,2   2,5   24,8   23,6   22,6  

9,7   4,9   11,3   14,4   18,7   23,4   26,2   24,8   3,7   3,9   3,1  

29,0   34,1   23,5   22,7   24,4   26,8   28,1   29,2   28,6   32,8   37,0  

16,1   14,6   15,7   16,7   21,8   21,4   24,1   24,7   24,1   23,6   23,2  

3,2   2,4   0,0   0,5   0,0   0,0   0,0   0,2   0,1   0,0   0,2  

22,6   29,3   40,9   39,8   30,9   22,6   17,8   16,3   16,2   13,5   11,5  

3,2   2,4   3,5   1,4   2,0   1,9   1,6   2,2   2,4   2,6   2,5  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  

%  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 20: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

20

(subsaharians)   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   16,1%;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del  

període   i   una   tendència   general   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   23,2%.   El   quart  

origen,   en   percentatge,   són   els   alumnes   centre   i   sud-­‐americans   que   al   curs   1999-­‐2000  

representaven  el  22,6%;  amb  oscil·∙lacions  a  l’inici  del  període  i  una  tendència  final  decreixent  

al   curs   2009-­‐2010   representen   l’11,5%.   El   cinquè   origen   són   els   alumnes   asiàtics,  

majoritàriament   xinesos,   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   un   3,2%   dels   alumnes  

estrangers;   amb  oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   fina   creixent,   al   curs   2009-­‐

2010   representen   el   2,5%.   Per   acabar,   i   de   manera   testimonial,   cal   esmentar   els   alumnes  

procedents   d’Amèrica   del  Nord   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   un   3,2%  dels   alumnes  

estrangers   d’infantil   i   que   en   el   curs   2009-­‐2010   només   representen   el   0,2   %,.   Al   llarg   del  

període  hi  ha  hagut  cursos  sense  matrícula  d’aquests  alumnes.  

3.2.-­‐  Ensenyament  primari:  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  12  

Alumnes  estrangers  ensenyament  primari  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al   curs   1999-­‐2000   el   nombre   d’alumnes   estrangers   a   l’ensenyament   primari   del   Segrià,  

escolaritzats   a   les   dues   xarxes,   representava   l’1,2%   de   l’alumnat   total   del   cicle.   Al   llarg   dels  

1,0   1,1   2,1   3,5   5,5  7,1  

9,7  12,0  

13,8   14,0   14,5  

0,2   0,1   0,3   0,5   0,5  1,0  

1,3  1,7  

2,1   2,3   2,3  

1,5   1,8   3,3   5,6  

8,6  

11,1  

15,0  

18,3  

20,9   21,2   21,6  

0,5   0,3   0,8   1,5  1,4  

2,7  

3,6  

4,8  

6,3   6,8   6,9  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  %est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 21: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

21

darrers   deus   anys   s’ha   donat   una   tendència   creixent   d’aquests   alumnes   fins   arribar   al   curs  

2009-­‐2010  on   el   percentatge   total   d’alumnes   estrangers   és   del   16,8%.   Cal   assenyalar   com  a  

dada   significativa   el   fort   increment   experimentat   a   partir   del   curs   2005-­‐2006   que   s’ha  

mantingut   fins   al   darrer   curs.   En   percentatges   absoluts,   és   a   dir,   sobre   el   total   d’alumnes  

escolaritzats   en   el   nivell,   s’observa   que   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   assumeix  

majoritàriament  l’escolarització  d’aquests  alumnes  amb  un  14,5%  enfront  del  2,3%  de  la  xarxa  

concertada.  En  termes  relatius,  és  a  dir,  sobre  el  nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  

en  el  nivell,  hi  ha   també  diferències;  al   curs  2009-­‐2010   la  xarxa  pública  escolaritza  un  21,6%  

d’alumnes  estrangers  d’infantil  enfront  d’un  6,9%  de  la  xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  13  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  primari,  per  orígens,  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

7,9   7,3   2,6   3,0   0,5   4,9   3,6   3,1   28,1   27,0   25,5  

5,3   8,1   12,8   22,9   20,9   22,9   23,8   26,7   4,4   4,5   4,1  

32,5   26,6   25,5   23,2   23,4   21,4   25,5   23,6   23,2   24,2   25,8  

22,8   24,2   12,3   9,4   11,6   11,5   9,9   11,1   11,8   12,7   15,1  

0,9   0,8   0,9   0,5   0,2   0,1   0,1   0,0   0,2   0,1   0,2  

27,2   30,6   44,3   39,9   41,0   37,3   34,6   32,0   28,5   27,3   25,1  

3,5   2,4   1,7   1,2   1,2   1,8   2,5   2,9   3,8   4,3   4,3  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  

%  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 22: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

22

Els   alumnes   estrangers   amb   més   presència   al   curs   2009-­‐2010   a   l’ensenyament   primari   del  

Segrià   són   els   alumnes   europeus   procedents   dels   països   de   la   Unió   Europea   i   de   fora   de   la  

Unió.   Sumats   aquests   dos   grups   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   13,2%   dels   alumnes  

estrangers;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   creixent   pel   que   fa   als  

alumnes   de   la   Unió   i   una   decreixent   pels   alumnes   de   fora   de   la   Unió,   al   curs   2009-­‐2010  

representen   el   29,6%.   El   segon   origen   són   els   alumnes   magrebins,   que   inicialment,   al   curs  

1999-­‐2000,   era   el   majoritari,   amb   una   presència   del   32,5%;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del  

període   i   una   tendència   final   creixent   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   25,8%  dels   alumnes  

estrangers  matriculats   a   l’ensenyament   primari   del   Segrià.   El   tercer   origen   són   els   alumnes  

centre  i  sud-­‐americans  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  27,2%;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  

del   període   i   una   tendència   general   decreixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   25,1%.   El  

quart  origen  són  els  alumnes  africans   (subsaharians)  que  al  curs  2009-­‐2010  representaven  el  

22,8%   de   l’alumnat   estranger,   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   general  

decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  15,1%.  El  cinquè  origen  són  els  alumnes  asiàtics,  

majoritàriament   xinesos,   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   un   3,5%;   amb   oscil·∙lacions   a  

l’inci   del   període   i   una   tendència   creixent   a   partir   del   curs   2006-­‐2007,   al   curs   2009-­‐2010  

representen   el   4,3%   dels   alumnes   estrangers.   Per   finalitzar   cal   fer   esment   de   la   presència  

d’alumnes  d’origen  nord-­‐americà  en  percentatges  testimonials  al  llarg  del  cursos  i  que  al  curs  

2009-­‐2010  representen  el  0,2%  de  l’alumnat  estranger  de  l’ensenyament  primari  del  Segrià.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 23: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

23

3.3.-­‐  Ensenyament  secundari:  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  14  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  secundari  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al   curs   1999-­‐2000   el   nombre   d’alumnes   estrangers   a   l’ensenyament   secundari   del   Segrià,  

escolaritzats  a  les  dues  xarxes,  representava  el  0,9%  de  l’alumnat  total  de  l’etapa.  Al  llarg  dels  

darrers   deus   anys   s’ha   donat   una   tendència   creixent   d’aquests   alumnes   fins   arribar   al   curs  

2009-­‐2010  on   el   percentatge   total   d’alumnes   estrangers   és   del   17,2%.   Cal   assenyalar   com  a  

dada   significativa   el   fort   increment   experimentat   a   partir   del   curs   2005-­‐2006   que   s’ha  

mantingut   fins   al   darrer   curs.   En   percentatges   absoluts,   és   a   dir,   sobre   el   total   d’alumnes  

escolaritzats   en   el   nivell,   s’observa   que   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   assumeix  

majoritàriament  l’escolarització  d’aquests  alumnes  amb  un  14,4%  enfront  del  2,8%  de  la  xarxa  

concertada.    En  termes  relatius,  és  a  dir,  sobre  el  nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  

en  el  nivell,  hi  ha   també  diferències;  al   curs  2009-­‐2010   la  xarxa  pública  escolaritza  un  22,7%  

d’alumnes  estrangers  d’infantil  enfront  d’un  7,7%  de  la  xarxa  concertada.    

0,8   1,0   1,6   2,8   4,7   6,0  

9,2  11,1  

12,9   13,7   14,4  

0,1   0,2   0,3   0,4   0,7   0,7  

1,1  1,6  

2,1   2,9   2,8  

1,3   1,6   2,6   4,5  7,6  

9,6  

14,7  

17,7  

20,5  21,7  

22,7  

0,3   0,4   0,8   1,1  1,8  

1,9  

3,0  

4,4  

5,7  

7,7  7,7  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  %est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 24: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

24

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  15  

Alumnes  estrangers  d’ensenyament  secundari,  per  orígens,  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els  alumnes  estrangers  al   curs  2009-­‐2010  amb  més  presència  a   l’ensenyament   secundari  del  

Segrià  són  els  alumnes  d’origen  centre   i  sud-­‐americà  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  

27,9%   de   l’alumnat   estranger;   amb   oscil·∙lacions   a   llarg   del   període   i   una   tendència   general  

creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   34,3%   de   l’alumnat   estranger   de   secundària.   El  

segon  origen  són  els  alumnes  europeus  procedents  dels  països  de  la  Unió  Europea  i  de  fora  de  

la   Unió,   sumant   aquests   dos   grups   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   12,3%   dels   alumnes  

estrangers:  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  general  creixent  pel  que  fa  als  

alumnes   de   la   Unió   i   decreixent   pels   de   fora   de   la   Unió,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el  

29,8%.   El   tercer  origen   són  els   alumnes  magrebins,   que   inicialment   al   curs  1999-­‐2000  era  el  

majoritari,  amb  una  presència  del  44,1%;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  

5,9   2,4   0,7   3,0   2,5   2,8   2,8   3,7   29,3   26,9   26,0  

7,4   6,0   11,1   17,7   24,5   26,7   25,9   27,6   4,8   4,2   3,8  

44,1   41,0   31,9   28,6   25,2   18,6   19,3   18,3   17,5   19,2   19,0  

8,8   6,0   7,4   9,5   9,4   11,8   10,5   8,4   7,5   7,9   8,7  

0,0   0,0   0,7   0,4   0,2   0,2   0,3   0,0   0,1   0,1   0,0  

27,9   38,6   39,3   36,4   33,9   36,1   37,6   37,9   36,5   35,4   34,3  

5,9   6,0   8,9   4,3   4,2   3,8   3,6   4,1   4,3   6,3   8,1   %  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  

%  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

Page 25: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

25

general   decreixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   19%   de   l’alumnat   estranger.   El   quart  

origen  són  els  alumnes  africans  (subsaharians)  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  8,8%;  

amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   final   creixent,   al   curs   2009-­‐2010  

representen   un   8,7%   dels   alumnes   estrangers   de   l’etapa.   El   cinquè   origen   són   els   alumnes  

asiàtics,  majoritàriament  xinesos,  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  un  5,9%  de   l’alumnat  

estranger;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   final   creixent,   al   curs   2009-­‐

2010  representen  el  8,1%  dels  alumnes  estrangers.  Per  finalitzar,  cal  esmentar  que  els  alumnes  

procedents  d’Amèrica  del  Nord  que  s’incorporen,  per  primer  cop,  a  les  aules  el  curs  2001-­‐2002  

amb   un   percentatge   del   0,7%,   presenten   oscil·∙lacions   i   una   presència   irregular   al   llarg   del  

període.  La  seva  presència  és  testimonial  i  al  curs  2009-­‐2010  no  hi  matrícula  a  la  secundària  del  

Segrià.  

Pel  que   fa  als  ensenyaments  postobligatoris,  Formació  professional  de  grau  mitjà   i   superior   i  

batxillerat   s’observa   en   general   una   menor   presència   d’alumnes   estrangers   en   el   sistema,  

sobretot   als   cicles  de  grau   superior   i   al   batxillerat;   els   cicles  de  grau  mitjà  estarien  dins  dels  

paràmetres  generals.    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 26: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

26

3.4.-­‐  Ensenyament  professional  de  grau  mitjà  CFGM  (Cicles  de  formació  professional  de  grau  

mitjà):  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  16  

Alumnes  estrangers  CFGM  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  estrangers  al  cicles  de  formació  professional  de  grau  

mitjà   del   Segrià,   escolaritzats   a   les   dues   xarxes,   representava   el   0,6%   de   l’alumnat   total   del  

cicles.  Al  llarg  dels  darrers  deu  anys  s’ha  donat  una  tendència  creixent  d’aquests  alumnes  fins  

arribar   al   curs   2009-­‐2010   on   el   percentatge   total   d’alumnes   estrangers   és   del   16,6%.   Cal  

assenyalar  com  a  dada  significativa  el  fort  increment  experimentat  a  partir  del  curs  2007-­‐2008  

que   s’ha   mantingut   fins   al   darrer   curs.   En   percentatges   absoluts,   és   a   dir,   sobre   el   total  

d’alumnes  escolaritzats  en  el  nivell,  s’observa  que  al  curs  2009-­‐2010  la  xarxa  pública  assumeix  

majoritàriament  l’escolarització  d’aquests  alumnes  amb  un  15,6%  enfront  de  l’1,1%  de  la  xarxa  

concertada.  En  termes  relatius,  és  a  dir,  sobre  el  nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  

en   el   nivell,   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   escolaritza   un   17,6%   d’alumnes   estrangers  

enfront  d’un  9,5%  de  la  xarxa  concertada.    

0,5   0,6   1,4   2,0   3,2   3,7  5,5   6,4  

8,5  10,0  

15,6  

0,1   0,1   0,2   0,1   0,3   0,8   0,6  0,5  

1,3   1,1  

1,1  

0,6   0,7   1,7   2,3   3,6   4,4  

6,6  7,6  

10,1  

11,5  

17,6  

0,5   0,5   1,1   0,7   2,6   4,7  3,6   3,0  

7,8  

8,5  

9,5  

%  est  pri/priv  

%  est  pública/pública  

%  est  pri  /total  

%  est  pública/total  

Page 27: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

27

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  17  

Alumnes  estrangers  CFGM,  per  orígens,  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els  alumnes  estrangers  al  curs  2009-­‐2010  amb  més  presència  als  cicles  professionals  de  grau  

mitjà  són  els  d’origen  europeu,  procedents  dels  països  de  la  Unió  i  de  fora  de  la  Unió,  sumant  

aquests   dos   grups   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   20%   de   l’alumnat   estranger;   amb  

oscil·∙lacions  i  una  presència  irregular  durant  el  període,  amb  cursos  sense  matrícula,  presenten  

una  tendència  creixent  pel  que  fa  als  alumnes  de  la  Unió3  i  decreixent  pel  que  fa  als  de  fora  de  

la   Unió,   i   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   46,3%.   El   segon   origen   correspon   als   alumnes  

centre  i  sud-­‐americans  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  60%;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  

del  període   i  una   tendència  general  decreixent,  al   curs  2009-­‐2010  representen  el  29,7%  dels  

3   L’1  de  gener  de  2007  Romania   i  Bulgària  van  ser  admesos  com  a  països  de   la  Unió  Europea.  Per  aquest  motiu,  a  partir  d’aquest  any,  les  dades  estadístiques  han  sofert  variacions  de  diferent  signe.  

20,0   14,3   15,8   7,7   6,8   0,0   4,9   5,6   36,4   35,5   36,4  

0,0   0,0   0,0   7,7   18,2   31,6   36,6   38,2   7,9   9,9   9,9  

20,0   57,1   42,1   23,1   15,9   12,3   12,2   7,9   10,7   9,9   9,9  

0,0   0,0   5,3   7,7   4,5   7,0   7,3   12,4   7,1   9,3   12,7  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,7  

60,0   28,6   36,8   53,8   52,3   47,4   39,0   36,0   36,4   34,3   29,7  

0,0   0,0   0,0   0,0   2,3   1,8   0,0   0,0   1,4   1,2   0,7   %  Àsia  i  Oceania  %  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  %  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  %  Unió  Europea  

Page 28: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

28

alumnes   estrangers   dels   cicles   de   grau   mitjà   del   Segrià.   El   tercer   origen   són   els   alumnes  

africans  (subsaharians)  que  es  van  incorporar,  per  primer  cop,  als  cicles  de  la  comarca  el  curs  

2001-­‐2002   on   representaven   el   5,3%   de   l’alumnat   estranger;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del  

període  i  una  tendència  general  creixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  12,7%  dels  alumnes  

estrangers   dels   cicles   de   grau  mitjà.   El   quart   origen   són   els   alumnes  magrebins   que   al   curs  

1999-­‐2000   representaven   el   20%   d’estrangers;   amb   oscil·∙lacions   a   l’inici   del   període   i   una  

tendència   final   decreixent,   al   curs  2009-­‐2010   representen  el   9,9%  de   l’alumnat  estranger.   El  

cinquè   origen   són   els   alumnes   asiàtics,  majoritàriament   xinesos,   que   es   van   incorporar,   per  

primer   cop,   als   cicles   de   grau   mitjà   de   la   comarca   el   curs   2003-­‐2004   amb   un   2,3%;   amb  

oscil·∙lacions   i   una  presència   irregular,   amb  cursos   sense  matrícula,   al  període  presenten  una  

tendència   decreixent   i   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   0,7%   dels   alumnes   estrangers   dels  

cicles.  Per  finalitzar,  cal  esmentar  els  alumnes  d’origen  nord-­‐americà  que  tenen  una  presència  

testimonial  i  que  s’han  incorporat,  per  primer  cop,  als  cicles  de  grau  mitjà  el  curs  2009-­‐2010  i  

representen  el  0,7%  dels  alumnes  estrangers.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 29: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

29

3.5.-­‐   Ensenyament   professional   de   grau   superior   CFGS   (Cicles   de   formació   professional   de  

grau  superior):  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  18  

Alumnes  estrangers  CFGS  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  estrangers  als  cicles  de  formació  professional  de  grau  

superior   del   Segrià,   escolaritzats   únicament   a   la   xarxa   pública,   representaven   el   0,2%   de  

l’alumnat   total   dels   cicles.   Al   llarg   dels   darrers   deu   anys   s’ha   donat   una   tendència   creixent  

d’aquests  alumnes  fins  arribar  al  curs  2009-­‐2010,  on  el  percentatge  total  d’alumnes  estrangers  

és   del   8,4%.   En   percentatges   absoluts,   és   a   dir,   sobre   el   total   d’alumnes   escolaritzats   en   el  

nivell,   s’observa   que   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   escolaritza   un   6,7%   dels   alumnes  

estrangers   enfront   de   l’1,7%   de   la   xarxa   concertada.   En   termes   relatius,   és   a   dir,   sobre   el  

nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  en  el  nivell,  al  curs  2009-­‐2010   la  xarxa  pública  

escolaritza  un  8,2%  d’alumnes  estrangers  enfront  d’un  8,9%  de  la  xarxa  concertada.    

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

0,2   0,4   0,9   0,9   1,5   1,6  3,7  

5,3  6,4   6,4   6,7  

0,0   0,2   0,6   0,4   0,2   0,5   0,9  1,3   0,8   1,3   1,7  

0,3   0,6   1,3   1,2   2,0   2,1  

4,8  

6,8  

8,0   8,0   8,2  

0,0   0,7   2,0   1,6   0,9   2,0  

3,9  

5,6   3,8  

6,1  

8,9  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 30: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

30

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts  

Gràfica  núm.  19  

Alumnes  estrangers  CFGS,  per  orígens,  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Els  alumnes  estrangers  amb  més  presència  al  curs  2009-­‐2010  en  els  cicles  de  grau  superior  del  

Segrià  són  els  alumnes  procedents  de  centre  i  Sud-­‐Amèrica  que  es  van  incorporar,  per  primer  

cop,  als  cicles  superiors  el  curs  2000-­‐2001  on  representaven  el  44,4%  de  l’alumnat  estranger;  

amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   final   estable,   al   curs   2009-­‐2010  

representen  el  43,8%.  El  segon  origen  més  nombrós  són  els  alumnes  europeus  procedents  dels  

països   de   la  Unió   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   50%  de   l’alumnat   estranger;   amb  

oscil·∙lacions   i   una   tendència   final   creixent   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   24,3%.   El   tercer  

origen  són  els  alumnes  europeus  procedents  dels  països  de  fora  de  la  Unió  que  al  curs  1999-­‐

2000  representaven  el  50%  de  l’alumnat  estranger;  amb  oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  

tendència   final   creixent,   al   curs   2009-­‐2010   representen   el   14,6%.   El   quart   origen   són   els  

alumnes  magrebins  que  es   van   incorporar,   per   primer   cop,   als   cicles   superiors   el   curs   2000-­‐

50,0   0,0   4,5   0,0   7,7   6,3   1,4   5,3   26,6   19,0   24,3  

50,0  22,2   18,2   21,1   7,7   6,3   17,4   31,9   12,8   10,7   14,6  

0,0  22,2   13,6   15,8   3,8   9,4   5,8   3,2   5,5   9,9   7,6  

0,0  11,1   18,2   10,5   3,8   12,5   8,7   6,4   5,5   5,0   6,3  

0,0   44,4   45,5   52,6   76,9   65,6   66,7   52,1   49,5   52,9   43,8  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   1,1   0,0   2,5   3,5  

%  Àsia  i  Oceania  

%  Amèrica  Central/Sud  

%  resta  Àfrica  

%  Magrib  

%  resta  Europa  

%  Unió  Europea  

Page 31: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

31

2001  on  representaven  el  22,2%  de   l’alumnat  estranger;amb  oscil·∙lacions  al   llarg  el  període   i  

una  tendència  final  decreixent,al  curs  2009-­‐2010  representen  el  7,6%.  El  cinquè  origen  són  els  

alumnes   africans   (subsaharians)   que   es   van   incorporar   per   primer   cop   als   cicles   de   grau  

superior  el  curs  2000-­‐2001  on  representaven  l’11,1%  de  l’alumnat  estranger;  amb  oscil·∙lacions  

i  una  tendència  final  creixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  el  6,3%  dels  alumnes.  Finalment,  

l’últim  origen  són  els  alumnes  asiàtics,  que  tenen  una  presència  irregular  i  testimonial  al  llarg  

del  període,  solament  tenen  matrícula  en  tres  cursos  i  el  curs  2009-­‐2010  representen  el  3,5%  

dels  alumnes  estrangers.  

3.6.-­‐    Batxillerat:  evolució  i  situació  actual.  

Gràfica  núm.  20  

Alumnes  estrangers  Batxillerat  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

Al  curs  1999-­‐2000  el  nombre  d’alumnes  estrangers  de  Batxillerat  al  Segrià,  escolaritzats  a   les  

dues  xarxes,  representava  el  0,6  %  de  l’alumnat  total  de  l’etapa.  Al  llarg  dels  darrers  deus  anys  

s’ha   donat   una   tendència   creixent   d’aquests   alumnes   fins   arribar   al   curs   2009-­‐2010,   on   el  

0,5   0,3   0,7   1,1   1,6   2,3  3,0   3,7  

4,8   5,4  6,0  

0,1   0,1   0,0   0,3   0,4   0,3  0,5  

0,6  0,6  

1,2   1,3  

0,7   0,5   1,1   1,7   2,4  3,4  

4,5  

5,6  

7,4  

8,3  

9,1  

0,2   0,2   0,1   0,9   1,3   1,0  

1,5  

1,6  

1,8  

3,5  

3,9  

%est  pri/priv  

%est  pública/pública  

%est  pri  /total  

%est  pública/total  

Page 32: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

32

percentatge   total   d’alumnes   estrangers   és   del   7,3%.   Cal   assenyalar   com   a   dada   significativa  

l’increment  experimentat  a  partir  del  curs  2005-­‐2006  i  que  s’ha  mantingut  fins  al  darrer  curs.  

En  percentatges  absoluts,  és  a  dir,  sobre  el  total  d’alumnes  escolaritzats  en  el  nivell,  s’observa  

que   al   curs   2009-­‐2010   la   xarxa   pública   assumeix   majoritàriament   l’escolarització   d’aquests  

alumnes   amb   un   6%   enfront   de   l’1,3%   de   la   xarxa   concertada.   En   termes   relatius,   és   a   dir,  

sobre  el  nombre  d’alumnes  que  cada  xarxa  escolaritza  en  el  nivell,  al  curs  2009-­‐2010  la  xarxa  

pública  escolaritza  un  9,1%  d’alumnes  estrangers  enfront  d’un  3,9%  de  la  xarxa  concertada.  

Respecte   als   orígens   dels   alumnes,   la   següent   gràfica  mostra,   en   percentatges   i   respecte   al  

total   d’alumnes   estrangers   del   cicle,   quina   és   la   seva   distribució,   seguint   els   paràmetres  

estadístics  del  propi  Departament  pel  que   fa  a   la  classificació  segons  els  països  d’origen  dels  

alumnes  nouvinguts.  

Gràfica  núm.  21  

Alumnes  estrangers  Batxillerat,  per  orígens,  al  Segrià  

 

Font:  Elaboració  pròpia  a  partir  de  les  dades  recollides  del  Servei  d’estadística  del  Departament  d’Ensenyament  

6,3   16,7   16,7   7,0   3,1   8,1   4,0   5,0   33,1   35,3   36,3  

18,8   16,7   8,3   27,9   32,8   45,9   54,0   42,9   13,2   11,2   9,5  

12,5   25,0   25,0   14,0   15,6   2,7   6,0   6,7   9,9   10,7   7,0  

18,8   0,0   8,3   2,3   4,7   5,4   3,0   5,0   7,3   7,5   5,5  

0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   0,0   2,5   0,7   0,0   0,0  

43,8   41,7   37,5   44,2   42,2   37,8   32,0   35,3   32,5   31,0   38,3  

0,0   0,0   4,2   4,7   1,6   0,0   1,0   2,5   3,3   4,3   3,5  %  Àsia  i  Oceania  %  Amèrica  Central/Sud  %  Amèrica  Nord  %  resta  Àfrica  %  Magrib  

%  resta  Europa  %  Unió  Europea  

Page 33: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

33

Els  alumnes  estrangers  al  curs  2009-­‐2010  amb  més  presència  als  batxillerats  del  Segrià  són  els  

alumnes   d’origen   europeu,   procedents   dels   països   de   la   Unió4   i   de   fora   de   la   Unió;   sumats  

aquest   dos   grups   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   25,1%   dels   alumnes   estrangers  

matriculats;   amb   oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   creixent   pel   que   fa   als  

alumnes   de   la   Unió   i   decreixent   pels   alumnes   de   fora   de   la   Unió,   al   curs   2009-­‐2010  

representen  el  45,8%  dels  alumnes  estrangers  dels  batxillerats  del  Segrià.  El  segon  origen  són  

els   alumnes   centre   i   sud-­‐americans   que   al   curs   1999-­‐2000   representaven   el   43,8%;   amb  

oscil·∙lacions  al  llarg  del  període  i  una  tendència  final  decreixent,  al  curs  2009-­‐2010  representen  

el  38,3%.  El  tercer  origen  són  els  alumnes  magrebins  que  al  curs  1999-­‐2000  representaven  el  

12,5%;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període  i  una  tendència  general  decreixent,  al  curs  2009-­‐

2010  representen  el  7%  de  l’alumnat  estranger  dels  batxillerats  de  la  comarca.  El  quart  origen  

són  els   alumnes  africans   (subsaharians)  que  al   curs  1999-­‐2000   representaven  el   18,8%;  amb  

oscil·∙lacions   al   llarg   del   període   i   una   tendència   general   decreixent,   al   curs   2009-­‐2010  

representen  el  5,5%  dels  alumnes  estrangers.  El  cinquè  origen  són  els  alumnes  asiàtics  que  es  

van  incorporar,  per  primer  cop,  als  batxillerats  el  curs  2001-­‐2002  on  representaven  el  4,2%  de  

l’alumnat  estranger;  amb  oscil·∙lacions  al   llarg  del  període   i  una   tendència   final  decreixent,  al  

curs  2009-­‐2010  representen  el  3,5%  dels  alumnes  estrangers  matriculats.    

Per  finalitzar,  cal  esmentar  que  els  alumnes  procedents  d’Amèrica  del  Nord  es  van  incorporar  a  

les  aules  de  batxillerat  del  Segrià  el  curs  2006-­‐2007  amb  un  percentatge  del  2,5%,  no  obstant  

al  curs  2009-­‐2010  no  presenten  matrícula.  

 

 

 

 

 

 

 

4   L’1  de  gener  de  2007  Romania   i  Bulgària  van  ser  admesos  com  a  països  de   la  Unió  Europea.  Per  aquest  motiu,  a  partir  d’aquest  any,  les  dades  estadístiques  han  sofert  variacions  de  diferent  signe.  

Page 34: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

34

4.-­‐  ELS  ESTRANGERS  A  LA  COMARCA  DEL  SEGRIÀ:  EL  PUNT  DE  VISTA  DELS  ENTREVISTATS.  

 

Des   del   Consell   Comarcal   del   Segrià   es   facilita   suport   i   assessorament   en   la   gestió   de   la  

immigració  a  la  totalitat  de  municipis  de  la  comarca.  A  més  a  més  també  a  través  dels  serveis  

tècnics  d’alguns  ajuntaments  disposen  de  tècnic  propi  en  matèria  d’aquestes  polítiques.  

Una   de   les   principals   dificultats   assenyalades   per   la   major   part   de   professionals   de  

l’administració  entrevistats  és  la  dificultat  per  a  poder  disposar  de  dades  actualitzades  sobre  la  

immigració,  tant  de  tipus  quantitatiu  com  qualitatiu.  

En   els   darrers   anys,   s’ha   detectat   entre   els   professionals   i   tècnics   l’atur   com   a   principal  

problemàtica   de   la   població   d’origen   estranger   de   la   comarca,   fruit   de   l’actual   conjuntura  

econòmica  que  ha  comportat   l’estancament  de  l’arribada  de  població   i  un  fort   increment  del  

nombre   d’aturats   d’origen   estranger   a   la   comarca.   Des   de   l’administració   local   s’han  

incrementat  els  cursos  de  formació  per  afavorir  la  inserció  laboral,  encara  que  es  remarca  que  

existeixen  altres  necessitats  a  les  quals  cal  donar  resposta  de  forma  permanent.    

Al  mateix   temps,   i   en   relació   a   la   població   autòctona,   es   destaca   la   necessitat   de   continuar  

duent   a   terme   campanyes  de   sensibilització   i   formació  dels   professionals   que   treballen   amb  

població   estrangera,   sobretot   per   evitar   l’aparició   d’actituds   discriminatòries   i   racistes   cap   a  

aquest  col·∙lectiu.  

Alhora,   des   del   servei   comarcal,   s’intenta   dur   a   terme   un   treball   coordinat   i   de   caràcter  

transversal  que  implica  la  participació  i  la  implicació  dels  diferents  agents  socials  i  institucions  

presents  a  la  comarca:  sanitàries,  d’educació,  de  caràcter  associatiu,  etc.  

 

 

 

 

 

 

 

Page 35: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

35

4.1.   L’administració  i  els  estrangers.  

La   gestió   de   la   immigració   per   part   de   l’administració   local   s’articula   a   partir   del   Pla   de  

Ciutadania   i   Immigració  elaborat  pels  diferents  Consells  Comarcals   i   ajuntaments  amb   tècnic  

propi   en   matèria   de   polítiques   migratòries.   En   el   cas   concret   de   la   comarca   del   Segrià,   el  

Consell   Comarcal   compta   amb   un   tècnic   de   polítiques  migratòries,   un   treballador   social,   un  

agent  d’acollida  d’origen  magrebí,  un  d’origen  subsaharià  i  un  tècnic  de  participació  ciutadana;  

tots   ells   treballen   de  manera   conjunta   amb   l’equip   d’infermeria   i   serveis   socials   del   mateix  

Consell  Comarcal.  Des  d’aquest  servei  tècnic  es  facilita  el  suport  i  l’assessorament  en  la  gestió  

de  la  immigració  a  la  totalitat  de  municipis  de  la  comarca.  Malgrat  que,  com  ja  s’ha  assenyalat,  

alguns  dels  municipis  com  ara  Lleida  i  Alcarràs,  disposen  de  tècnic  propi  en  aquesta  matèria.  

Aquest   equip   treballa   en   col·∙laboració   amb   altres   institucions   i   entitats   (escoles,   instituts,  

centres   d’atenció   primària,   associacions   d’immigrants   i   pro   immigrats,   etc.)   dels   diferents  

municipis   de   la   comarca.   Alhora   que   des   dels   mateixos   municipis   amb   tècnic   propi,   també  

s’estableixen  col·∙laboracions  puntuals,  quan  és  oportú,  amb  les  diferents  institucions  i  entitats  

presents  en  el  mateix.    

“Amb  l’institut,  amb  l’Aula  d’Acollida,  el  que  fem  és  bo...  un  parell  de  vegades  a  l’any...  

hem  fet  una  guia  de  recursos  per  a   joves,  així  molt...  molt  esquemàtica;   llavors  els  hi  

expliquem,  cada  mes  els  hi  enviem   l’agenda  als   responsables  de   l’Aula  d’Acollida,  per  

tal  que  els  hi  facin  difusió  perquè  puguin  participar  en  activitats  o...  que  es  fan  aquí  al  

municipi,  o  obres  de  teatre  o  el  que  sigui...”  

Des   de   l’administració   pública   es   valora   de   forma   positiva   el   treball   amb   les   institucions   i  

entitats  argumentant  que  la  immigració  és  un  fenomen  present  en  tots  els  espais  de  la  nostra  

societat  i  que,  per  tant,  s’ha  de  tractar  des  d’una  perspectiva  transversal.  

Els   tècnics   coincideixen   a   assenyalar   la   dificultat   per   disposar   de   dades   actualitzades   i  

específiques   en   relació   a   la   població   d’origen   estranger.   Aquesta   dificultat   és   de   manca  

d’actualització  de  les  dades  per  part  dels  organismes  estadístics  oficials,  com  ara  l’INE  i  per  la  

dificultat  en  l’obtenció  de  determinades  dades,  com  ara  les  referents  al  reagrupament  familiar  

que   disposa   la   Delegació   del   Govern.   També   es  menciona   la  manca   de   recursos  materials   i  

humans  per  poder  elaborar  i  actualitzar  bases  de  dades  municipals  amb  informació  específica.  

Malgrat   aquesta   dificultat,   determinats   municipis   de   la   comarca,   en   particular   aquells   que  

disposen  de  tècnic  propi  en  matèria  de  polítiques  migratòries,  estan  elaborant  bases  de  dades  

Page 36: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

36

actualitzades  amb  informació  específica  sobre  la  població  d’origen  estranger  del  seu  municipi.  

Alhora   que   és   manté   un   seguiment   de   les   entrades   i   sortides   de   població   dels   diferents  

municipis   de   la   comarca   a   través  del   padró.   Els   entrevistats   indiquen  que,   després  d’un   fort  

increment   de   població   estrangera,   en   els   darrers   anys   s’ha   experimentat   un   estacament  

motivat  en  bona  part  per   la  conjuntura  de  crisi  econòmica  global.  Aquest   fet  està  obligant  a  

l’administració   local   a   readaptar   i   introduir   canvis   en   matèria   de   gestió   migratòria.   Així,   es  

detecta  la  necessitat  cada  cop  major  de  treballar  amb  població  que  compta  amb  un  temps  llarg  

d’estada   a   la   comarca,   en   detriment   d’altres   intervencions   fins   ara  molt   rellevants,   com   les  

relacionades  amb  l’acollida.  

“Teníem   una   agent   d’acollida   però   ara   no   hi   és.   No,   perquè   penso   que   no.   Si   són  

nouvinguts   sí.   Abans   que   hi   havia   tants   nouvinguts,   recent   arribats,   que   no   entenen  

l’idioma....  Però  ara  la  realitat  és  una  altra;  és  gent  que  està  aquí,  que  no  pot  tornar  al  

seu  país,  perquè  no  té  feina,  no  té  papers,  no  té  diners,  no  pot  sortir,  estan  estancats  

aquí...   i   ja   van   fer   els   cursos  de   català.   Per   tant   entenc  que   l’idioma  més  o  menys   el  

parlen...”  

D’altra  banda,  un  element  característic  del   fenomen  migratori   a   la   comarca  del   Segrià  és  els  

dels   treballadors   estrangers   de   temporada,   anomenats   temporers,   que   solen   arribar   a   la  

comarca   durant   la   campanya   de   la   fruita.   L’arribada   nombrosa   durant   un   període   molt  

determinat   de   temps   ha   generat   la   necessitat   de   gestionar   aquest   tema   des   de   les  

administracions   i   entitats   de   forma   conjunta   i   específica.   Per   aquest   motiu,   s’estableix   un  

coordinació  formal  entre  els  ajuntaments,  el  consell  comarcal,   la  subdelegació  i  delegació  del  

govern,  la  secretaria  per  a  la  immigració,  el  departament  d’empresa  i  ocupació  i  entitats  com  

ara  Càritas  i  Creu  Roja.    

En   els   darrers   anys   s’ha   detectat,   entre   els   professionals   i   tècnics,   l’atur   com   la   principal  

problemàtica   de   la   població   d’origen   estranger   de   la   comarca,   fruit   de   l’actual   conjuntura  

econòmica,   que   ha   comportat,   entre   altres,   l’estancament   del   nombre   d’arribades   i  

l’increment   del   nombre   d’aturats   d’origen   estranger.   Des   de   l’administració   local   s’han  

incrementat   els   cursos   de   formació   per   afavorir   la   inserció   laboral.   A   nivell   comarcal,   cal  

destacar   les   següents   activitats   de   formació   que   es   duen   a   terme,   entre   d’altres,   tant   per   a  

professionals  com  per  a  persones  estrangeres:  

els  tallers  de  formació  sociocultural  als  nouvinguts  

Page 37: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

37

els  tallers  prelaborals  per  a  dones  duts  a  terme  en  municipis  com  Soses  o  Almenar  en  

col·∙laboració  amb  la  Creu  Roja  

els  cursos  de  formació  per  als  treballadors  de  l’administració  pública  en  la  gestió  de  la  

convivència  i  diversitat,  especialment  de  mediació  social  i  comunitària  

els  cursos  de  català  oferts  pel  Consorci  de  Normalització  Lingüística  amb  el  suport  del  

Consell  Comarcal  

els  cursos  d’alfabetització  per  a  població  estrangera,  en  especial  per  a  dones  

els  cursos  d’inserció  i  promoció  laboral  per  persones  estrangeres  en  situació  d’atur  

els  cursos  i  tallers  d’habilitats  i  gestió  de  la  llar,  de  funcionament  del  sistema  educatiu  i  

sanitari,  d’higiene  familiar,  etc.,  sobretot  dirigit  a  dones  

etc.  

A  nivell   comarcal,  a  més  a  més  de   les  Sessions  de  Benvinguda  per  a  nouvinguts,  que  s’estan  

duent  a   terme  en  els  diferents  municipis,  es  disposa  d’un  Servei  de  Traducció   i   interpretació  

per   donar   suport   als   professionals   dels   serveis   socials,   ajuntaments   i   centres   educatius.   Així  

com   també   d’un   servei   d’assessorament   en   temes   d’estrangeria   que   d’una   banda   presta  

atenció  als  municipis  amb  major  demanda  (que  està  obert  tant  a  particulars,  empresaris,  com  

professionals   dels   serveis   socials   i   tècnics   dels   diferents   ajuntaments)   i   que,   de   l’altra,   dóna  

suport  en  temes  de  reagrupament  familiar5.  

El  Consell  Comarcal  ha  implementat  un  servei  de  gestió  de  la  convivència,  centrat  bàsicament  

en  la  mediació  social  i  comunitària,  a  través  del  qual  s’organitzen  xerrades  a  escoles  i  instituts  

de  la  comarca,  així  com  a  associacions  i  ciutadania  en  general  als  municipis.  Per  la  seva  banda,  

ajuntaments  amb  tècnic  propi,  com  en  el  cas  de  Lleida  ciutat,  estan  duent  a  terme  formacions  

destinades  als  monitors  de  lleure  infantil  i  al  professorat  d’educació  infantil  sobre  educació  en  

un   context  multicultural,   alhora  que   s’estan   formant   també,  nous   formadors  en  gestió  de   la  

multiculturalitat.  

En  una  línia  similar,  s’està  promovent  des  dels  ens  locals  la  sensibilització  de  la  ciutadania  vers  

la  immigració,  així  com  el  foment  de  la  cohesió  social  i  la  millora  de  la  situació  socioeconòmica  

5  A  nivell  de  Lleida  ciutat,  l’ajuntament  disposa  d’un  Servei  d’Informació  i  Orientació  per  a  la  Igualtat  (SIOPI),  al  qual   la   població   d’origen   estranger   pot   dirigir-­‐se   per   tal   de   fer   qualsevol   consulta   sobre   renovacions   de  papers,  reagrupament  familiar,  etc,  així  com  demanar  informació  i   inscriure’s  als  cursos  que  des  del  mateix  ajuntament   s’ofereixen.   Alhora,   cal   destacar   l’organització   també   de   sessions   d’acollida   per   a   famílies  nouvingudes,  que  es  fan  amb  aquelles  famílies  pendents  d’un  reagrupament  familiar,  on  se’ls  informa  sobre  els  passos  a  seguir  un  cop  donat  el  reagrupament.

Page 38: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

38

dels   països   originaris   de   la   immigració   a   través   de   programes   específics6,   xerrades,   tallers   i  

sessions  informatives,  així  com  a  través  de  l’organització  de  festes  de  caràcter  intercultural.  Val  

a  dir,  però,  que  en  els  darrers  anys  s’ha  posat  en  dubte  cada  cop  més  l’eficàcia  d’aquest  tipus  

d’actes  per  a  la  promoció  de  la  convivència  i  el  coneixement  mutu  entre  població  autòctona  i  

estrangera.   I   és   per   aquest   motiu   que   s’ha   experimentat   un   cert   retrocés   en   l’organització  

d’actes  d’aquest  tipus  per  part  de  molts  tècnics  dels  diferents  municipis.  

Pel   que   fa   a   la   formació   dels   tècnics   que   treballen   en   les   diferents   administracions   locals,  

valoren   positivament   el   conjunt   d’activitats   formatives   ofertes   des   de   la   Secretaria   per   a   la  

Immigració   de   la   Generalitat   de   Catalunya   en   els   darrers   anys,   malgrat   una   mancança   de  

coneixements  específics  en  matèria  de  legislació  i  estrangeria.  Alhora,  en  els  darrers  anys  s’han  

promogut   també   accions   formatives   complementàries   per   la   promoció   de   la   participació  

ciutadana,  dirigides  tant  a  tècnics  com  polítics.  

Per  tal  d’adequar   les  activitats   formatives  a   les  necessitats  reals  de   la  població  estrangera,   la  

major  part  dels  tècnics  coincideixen  a  assenyalar  la  importància  de  conèixer  i  estar  en  contacte  

permanent  amb  les  diferents  associacions  d’immigrants;  les  quals  funcionen  com  a  corretja  de  

transmissió   d’informació   entre   la   població   i   les   institucions   públiques.   Alhora   que   en  

determinades   ocasions   són   les   pròpies   associacions   d’immigrants   les   encarregades   d’oferir   i  

gestionar   determinades   activitats   formatives.   És   per   aquest  motiu   que   el   contacte   constant  

entre  associacions  i  administració  és  creu  bàsic  també  per  evitar  la  duplicitat  dels  recursos.  

“PE:  No.  És  que  clar,  d’una  banda  hi  ha  les  associacions;  que  nosaltres  per  exemple  amb  

l’associació  de  guineans  del  Segrià  tenim  molt  contacte  i  projectes  molt...  Ells  es  deixen  

molt  assessorar  pels  projectes  que  nosaltres  els  hi  proposem  durant  l’any.  O  sigui  on  no  

arriba  a  l’ajuntament  que  arribin  a  ells.  

Entre:  O  sigui  que  teniu  molt  contacte  amb  les  associacions  africanes...  

6  L’ajuntament  de  Lleida  duu  a  terme  un  programa  de  Codesenvolupament  que,  a  través  de  la  creació  dels  Grups  Mixtes,  tracta  d’implicar  a  les  ONG  locals  i  als  col·∙lectius  de  persones  immigrades  en  la  cooperació  amb  les   seves   comunitats   d’origen   i   augmentar   la   sensibilització   de   la   societat   d’acollida   sobre   les   causes  profundes  de   les  migracions  actuals.  Ha   suposat  el   treball   conjunt  entre   les  ONG   locals   i   els   col·∙lectius  de  persones   migrades,   fet   que   ha   permès   cooperar   amb   les   seves   comunitats   d'origen   i   fomentar   la  sensibilització   de   la   societat   d'acollida   sobre   les   causes   profundes   de   les   migracions   actuals,   millorant   la  convivència  i  la  cohesió  social  a  la  ciutat.  

Page 39: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

39

PE:  Sí.  Per  no  duplicar  serveis.  Perquè  ens  trobàvem  que  ells  volien  fer  català;  doncs  no  

perquè   nosaltres   ja   en   fem.   Feu   alfabetització   vosaltres,   o   feu   formació   en   noves  

tecnologies,  mmm...   que   no   treballar   per   separat.   Treballar   conjuntament   i   arribar...  

intentar  agafar  totes  les  necessitats  podríem  dir...”    

 

4.2.   Salut  i  població  estrangera.    

Com   a   conseqüència   del   creixent   nombre   de   població   estrangera   a   la   comarca,   malgrat  

l’estancament   sofert   en   aquests   darrers   anys,   s’ha   experimentat   un   creixement   dels   usuaris  

d’origen.   Tot   i   això,   des   dels   mateixos   centres   de   salut   es   subratlla   que,   en   termes  

proporcionals,  el  percentatge  d’usuaris  d’origen  autòcton   i  estranger  acostuma  a   ser   similar,  

exceptuant  aquells  municipis  on  el  nombre  de  població  estrangera  és  molt  elevat  respecte   la  

mitjana,   com   en   el   cas   de   la   ciutat   de   Lleida   on   es   dóna   major   o   menor   concentració  

d’estrangers  en  funció  del  barri  on  està  situat  cada  CAP.    

“  El  inmigrante  va  al  médico  cuando  lo  necesita,  cuando  está  enfermo...  y  muchas  veces  

incluso  el  inmigrante  no  acude  ni  al  médico  o  acude  en  última  instancia.  

...   Aquí   hay   mucho   que   hablar,   porque   si   pasamos   a   otro   contexto,   aquí   vienen  

alemanes,  noruegos  o  finlandeses  y  se  van  a  Alicante,  a  vivir  en  unos  chalets  de  lujo  y  

operarse  en  la  sanidad  de  aquí.  Pero  claro,  aquí  el  tema  ¿Quién  es  inmigrante?...”  

És  a  dir,  els  professionals  dels  CAPs  entrevistats  constaten  que  determinats  CAPs,  per   la  seva  

ubicació,   (generalment   barris   on   el   preu   de   l’habitatge   és  més   assequible,   o   que   per   altres  

raons   s’hi   concentra   un  major   nombre   de   població   d’origen   estranger),   registren   taxes  més  

elevades  d’usuaris  d’origen  estranger,   respecte  altres;  alhora  que  s’observa   també  una  certa  

concentració  per  nacionalitats  depenent  del  CAP.    

“...  tenemos  Centros  de  Atención  Primaria  que  tienen  más;  mayor  número  de  población  

extranjera  porque  ya  en  el  municipio  tienen  más  extranjeros.  

Dentro  de   la   ciudad  de  Lleida  pues   tenemos  Rambla  Ferran,  que  es  el   centro,  porque  

está   ubicado   en   lo   que   es   el   Casco   Antiguo–Centro   Histórico,   que   por   sus  

características,   es   donde  puedes   encontrar   las   viviendas  a  un  precio  más   económico;  

pues  mucha   población   inmigrante   cuando   la   primera   vivienda   donde   se   ubica   es   en  

Page 40: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

40

esta   zona.   Por   eso   el   Centro   de   Salud   de   Rambla   Ferran   tiene   una   población  

significativamente   superior   de   población   inmigrante   respecto   otros   centros   de   la  

ciudad.”  

“El   centro  de   salud  de  Cappont,   tiene  bastante  población  extranjera    de  origen  sobre  

todo   rumano,   población   del   Este   y   sudamericana.   Aquí   en   Rambla   Ferran,   quizás  

tenemos  mucha  más  población  africana  y  de  Marruecos.  Después  tenemos  también  la  

Área   Básica   del   1r   de  Maig   de   Ronda,   donde   tendríamos   tal   vez   no   tanta   población  

extranjera   pero   sí   mayor   concentración   de   minorías   étnicas,   sobretodo   población  

gitana”.  

Pel  que   fa  al   seu   funcionament,  els  CAPs  de   la   comarca,  així   com  els  de   tota   la  província  de  

Lleida,  treballen  de  forma  homogènia   intentant  aplicar  els  mateixos  protocols  d’atenció,  tant  

pel   que   fa   a   la   població   estrangera   com   autòctona.   En   relació   al   treball   específic   amb   la  

població   d’origen   estranger,   els   CAPs   han   posat   en   marxa,   d’una   banda,   una   comissió   de  

treball   dels   professionals   sanitaris   i   d’atenció   a   l’usuari   per   detectar   les   necessitats   en  

qüestions  administratives  de  les  persones  estrangeres  respecte  el  tema  sanitari.  I  d’una  altra,  

un  protocol  d’acollida  per  tal  de  facilitar  informació  als  nouvinguts  sobre  el  funcionament  del  

sistema   sanitari   català,   dels   seus   drets   i   deures,   de   com   fer   ús   dels   centres   de   salut,   etc.  

Normalment  l’acollida,  ja  sigui  individualitzada  o  en  grup,  es  fa  a  través  dels  mediadors  de  que  

disposa  el  CAP,  el  treballador  social  i  el  personal  d’atenció  a  l’usuari.  

Quant  al  funcionament,  cal  destacar  que  des  dels  diferents  centres  de  salut  de  la  comarca,  en  

el  cas  que  es  consideri  necessari,  s’estableixen  col·∙laboracions  puntuals  amb  els  serveis  socials  

o  altres  professionals  de  les  diferents  administracions  o  d’entitats  i  institucions  diverses.    

Des  dels  mateixos  centres  de  salut  de  la  comarca,  s’està  duent  a  terme  un  programa  d’atenció  

a   la   multiculturalitat,   que   comprèn:   la   capacitació   dels   professionals   sanitaris   de   tota   la  

província   entorn   de   la   multiculturalitat,   la   formació   en   temes   relacionats   amb   la   mutilació  

genital  femenina  a  pediatres,  equip  d’infermeria,   llevadores  i  treballadors  socials,   la  formació  

per   als   mediadors   culturals   i   altres   formacions   específiques   de   caràcter   clínic.   També   s’ha  

iniciat  un  grup  de  treball  per  tal  de  definir  com  s’hauria  de  desenvolupar  una  consulta  clínica.  

De   moment   s’està   en   procés   d’acabar   de   definir   el   protocol   d’actuació   amb   la   intenció   de  

posar-­‐lo   en   funcionament   el  més   aviat   possible.   Aquest   protocol   es   preveu  que   també   sigui  

vàlid  a  nivell  de  tota   la  província.  Malgrat  tot,  des  dels  CAPs  s’afirma  que  encara  queda  molt  

Page 41: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

41

per  fer  i  per  aprendre.  Hi  ha  una  gran  necessitat  de  conèixer  més  en  profunditat  determinades  

malalties   o   problemes   de   salut   amb   els   que   arriba   la   població   estrangera   de   països   no  

europeus,  així  com  de  continuar  formant-­‐se  per  millorar  les  seves  habilitats  en  la  gestió  de  la  

diversitat   per   tal   de   poder   ser   més   capaços   d’entendre   les   diferents   significacions   dels  

llenguatges  culturals  en  termes  sanitaris.  

Des  de   fa  dos  anys   i  mig,  els  CAPs  de   la  comarca,  a   través  del   seu  servei  de  mediació,  estan  

duent   a   terme   sessions   d’acollida   amb   la   població   nouvinguda.   L’equip   de   mediació   de   la  

comarca   compta   amb   set   persones   que  desenvolupen   les   tasques   de  mediació   tant   a   Lleida  

ciutat  com  als  diferents  municipis  de  la  comarca.  En  el  marc  d’aquest  servei  de  mediació  s’ha  

dut   a   terme   un   estudi   en   diferents   CAPs   de   la   província   per   tal   de   conèixer   l’opinió   dels  

professionals   sanitaris   i   saber   quines   són   les   seves   necessitats   en   relació   a   l’atenció   a   la  

població   estrangera.   Entre   els   resultats   més   rellevants,   cal   destacar   la   necessitat   dels  

professionals   de   fer   sessions   amb   els   mediadors   per   tal   de   poder   millorar   les   habilitats  

comunicatives  dels  professionals  sanitaris  en  termes  culturals.  Creuen  que  cal  millorar  el  tema  

de   la   comunicació   amb   la   població   estrangera   i   sobretot   a   nivell   pediàtric   amb   les   mares  

d’origen  marroquí.    

“Necesitamos  mejorar...  mira,  a  nivel  pediátrico,  tenemos  muchas  dificultades  a  la  hora  

de  comunicarnos  con  las  mamás;  no  suelen  hablar  el   idioma,   les  cuesta  más  salir  a   la  

calle...  claro  que  no  se  puede  generalizar,  pero  en  general  y  sobre  todo  con  las  mamás  

de  origen  marroquí,  tenemos  dificultades  de  comunicación...”  

Els  professionals  sanitaris  assenyalen  que  sovint  la  dificultat  de  comprensió  idiomàtica  genera  

malentesos  que  poden  ser  considerats  com  actituds  racistes,  quan  en  realitat  no  són  més  que  

problemes  de  comunicació.  

 “   ...   hay  momentos   que,   pero   igual   que   se   detecta   con   la   población   autóctona,   hay  

conflictos.  Pero  conflictos  idiomáticos  y  de  entendimiento  sí  que  tenemos.  Lo  que  pasa  

con  la  población  extranjera  a  veces,  es  que  los  mismos  extranjeros  en  seguida  salen  con  

el   “...es   que   tú   eres   racista!”;   Y   no,   no   es   que   sea   racista,   pero   sí   que   soy   quien  

determina  una  actuación  médica.  Pero,  ya  te  dijo  que  son  cosas  puntuales”.  

Des  dels  CAPs,  a  més  a  més  de   les  necessitats  esmentades  per   tal  de  millorar   les  habilitats   i  

coneixements  dels  seus  professionals,  es  denuncia  la  retallada  pressupostària  que  estan  patint,  

Page 42: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

42

la   qual   afecta   en   bona   part   al   seu   servei   de   mediació   així   com   a   altres   serveis   que   es  

consideren  prioritaris.  

4.3.   L’educació  i  els  estrangers.  

S’ha  detectat  que  en  algunes  de  les  escoles  hi  ha  una  presència  important  d’alumnat  d’origen  

estranger,  mentre  que  en  altres  centres  escolars  aquesta  és  molt  menor.  Cada  centre  escolar,  

en   funció   de   la   proporció   d’alumnat   d’origen   estranger,   adopta   noves   estratègies   i   elabora  

nous  programes  per  tal  de  promoure  d’integració  i  la  convivència.  

Els   equips   directius   de   les   diferents   escoles   estan   d’acord   en   que   la   presència   d’alumnat  

estranger  és  una  oportunitat  i  no  un  problema,  alhora  que  la  gran  majoria  subratllen  el  clima  

de   convivència   entre   el   conjunt   d’alumnat   del   seu   centre.   La   filosofia   dels   diferents   centres  

consisteix  a  respondre  a  les  necessitades  educatives  que  presenta  l’alumnat  en  el  seu  conjunt  i  

evitar   diferenciar   a   partir   del   país   d’origen;   tot   i   que   es   tenen   en   compte   en   determinades  

situacions  on  el   gruix  de  població  estrangera  és  molt   important.  Alhora,  els  mateixos  equips  

directius  reconeixen  que  la  incorporació  d’aquest  alumnat  ha  implicat  canvis  en  la  metodologia  

de  treball  del  professorat,  per  tal  de  facilitar  l’aprenentatge  a  tot  l’alumnat  del  centre.    

“Nosaltres   de   problema   d’integració   et   puc   dir   que   no   tenim   cap   ni   un,  

afortunadament.   Això   és   a   nivell   de   nens   (...)   Nosaltres   no   ho   plantegem   com   un  

problema   perquè   pensem,   pues   això,   que   els   nens   són   un   més.   Si   em   preguntes   el  

número,   hauríem  d’anar   aula   per   aula   a   preguntar.   Perquè,   immigrants,   dius?   no   sé  

(...)Nosaltres  el  que  veiem  és  que   tenim  un  nen  al  nostre  davant   i   el   tractem  com  un  

més;  i  això  genera  més  normalitat.”  

“Per   nosaltres   és   molt   important   el   tractament   de   la   diversitat.   Entenem   de   la  

diversitat   en  què   tots   som  diferents.   I   per   tant,   el   nostre   funcionament  d’escola  molt  

encarat  així.  Si  ens  pregunteu  si  fem  un  tractament  especial  per  aquests  nens,  no.  Fem  

un   tractament   en   especial   per   a   tots   els   nens   (...)   Tots   els   nens   tenen   diferents  

mancances,   cada   un   té   unes   coses   més   desenvolupades   i   altres   menys.   Però   com  

tothom.”    

Pel  que  fa  a  la  relació  entre  l’escola  i  la  família  i  sobretot  la  participació  de  les  famílies  d’origen  

estranger,  malgrat  reconèixer  els  equips  directius  la   importància  de  la   implicació  dels  pares  a  

l’hora   d’obtenir   un   bon   resultat   escolar   i   una   integració   escolar   i   social   de   l’alumnat,   es  

Page 43: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

43

constata,  en  termes  generals,  el  baix  nivell  de  participació  de   les   famílies  autòctones   i  de   les  

famílies   d’origen   immigrant   en   particular.   Els   professionals   entrevistats   apunten   a   les  

dificultats   lingüístiques   com   un   dels   principals   impediments   per   a   les   famílies   estrangeres   a  

l’hora  d’establir  una  relació  activa  amb  els  centres  escolars.  

“Amb  els  nens  no  hi  ha  cap  tipo  de  problema  dins  de  l’escola.  Amb  els  pares  tampoc  hi  

ha  problema;  el  que  passa  és  que  hi  ha  una  dificultat  més  d’integració  a   l’escola   (...)  

Normalment   aquí   els   pares   col·∙laboren   i   participen   però   a   lo   millor   només   amb  

l’assistència...   i   altres   però,   amb  moltes   coses.   Amb   els   pares   estrangers   costa  més.  

Suposo  que  per  qüestió  d’idioma  també  i  suposo  que  per  qüestions  del  tema  de  religió.  

Tot  i  que  nosaltres  no  celebrem  cap  festa  religiosa.”  

Alhora,  es  nota  una  relació  entre  l’interès  dels  pares  i  la  valoració  respecte  l’educació  dels  seus  

fills   i  el  grau  d’implicació  amb  l’escola.   I  aquest   interès  de  les  famílies  en  l’educació  dels  seus  

fills   es   creu   que   va   íntimament   lligat   a   les   possibilitats   d’èxit   escolar   d’aquests,   assenyalant  

que,  malgrat  existir  diferències  en   funció  de   l’origen  de   l’alumnat  en  quant  a   la  valoració  de  

l’educació  per  part  de  les  famílies,  la  variable  que  determina  en  major  mesura  aquesta  situació  

és  el  seu  nivell  socioeconòmic.  

“Un  dels  problemes  d’aquesta  escola  és  que  les  famílies  s’estan  involucrant  i  implicant  

molt  poc  amb  els  estudis  dels  seus  fills.”  

“(...)   Al   final   podem   dir   que   les   diferències   de   recursos   econòmics   són   el   que   ho  

determinen   tot:   a   quin   barri   vius,   a   quina   escola   va   el   teu   fill,   si   pot   participar   a   les  

activitats  extraescolars,  etc.”  

D’altra  banda,  per  dur  a   terme   les  politiques  d’integració   i  garantir   l’èxit  escolar  del  alumnat  

d’origen   estranger,   la   majoria   dels   centres   escolars   treballen   en   col·∙laboració   amb  

l’Ajuntament,  el  Consell  Comarcal  i  altres  entitats  com  la  Creu  Roja  o  Càritas.  Per  exemple,  hi  

ha  centres  escolars  que  utilitzen  el  servei  de  traducció  de  l’Ajuntament  o  del  Consell  Comarcal  

per   facilitar   la   comunicació   amb   alumnes   i   famílies   que   desconeixen   el   català   i   el   castellà.  

Alguns  dels  centres  escolars  treballen  també  en  col·∙laboració  amb  la  Creu  Roja  o  Càritas  que  a  

vegades  assessoren  a   les   famílies,  o  bé  els  proporcionen  una  ajuda  puntual  per   tal  de  poder  

satisfer   les   necessitats   bàsiques   d’aquestes   en   cas   que   ho   requereixin,   siguin   o   no   d’origen  

estranger.  

Page 44: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

44

En   el   referent   a   les   necessitats   d’intervenció   socioeducativa,   la   distribució   desigual   de  

l’alumnat  d’origen  estranger  en  alguns   centres  escolars  ha  obligat  als  equips  directius  de   les  

diferents   centres   a   adoptar   estratègies   i   metodologies   de   treball   diferents   en   funció   de   les  

seves  necessitats  específiques.  Alhora,  es  reclama,  per  part  dels  professionals  entrevistats,   la  

necessitat   d’implementar   mesures   que   afavoreixin   una   distribució   més   igualitària   d’aquest  

alumnat   en   els   centres   escolars   que   permeti   trencar   la   relació   existent   entre   el   preu   de  

l’habitatge   dels   barris   i   el   percentatge   de   població   estrangera   en   els   centres   educatius  

d’aquests.    

“  (...)  La  desigual  distribució  del  preu  de  l’habitatge  crea  que  en  determinades  escoles  

d’alguns   barris   hi   hagi   més   alumnes   immigrants   i   de   minories   ètniques.   Davant  

d’aquesta  situació  hem  de  fer  manera  de  poder  canviar  aquesta  distribució  desigual..-­‐  I  

clar,  això  és  un  problema  que  hem  de  solucionar  entre  tots  els  diferents  agents  socials,  

no  només  des  d’ensenyament.”    

S’apunta  el  fet  que  moltes  famílies,  més  enllà  de  la  situació  socioeconòmica  del  barri,  intenten  

escollir  el  centre  escolar  en  funció  de  la  percepció  que  tenen  dels  centres  escolars  en  relació  al  

seu  percentatge  d’alumnat  estranger,  i  no  pas  pel  seu  projecte  educatiu.  

“   (...)  Hi  ha  moltes   famílies  autòctones  que  prefereixen  unes  escoles  a  unes  altres  per  

l’elevat  percentatge  o  no  d’alumnes  immigrants.”  

Amb  la  necessitat  de  facilitar  l’acollida  i  la  integració  de  l’alumnat  nouvingut  i  de  la  seva  família  

al   centre   escolar,   els   equips   directius   dels   diferents   centres   escolars   afirmen   proporcionar  

informacions  útils   a   l’alumnat   i   a   la   seva   família   sobre  el   funcionament  del   sistema  educatiu  

català,   en   general,   i   el   del   centre   escolar,   en  particular.   Així   com  altres   tipus   d’informacions  

que  són  igualment  dirigides  a  les  famílies  abans  i  durant  el  curs  escolar  i  que  tenen  relació  amb  

el   tractament   i   l’ús   de   les   dues   llengües   oficials   (el   català   i   el   castellà),   la   possibilitats   de  

demanar  alguns  ajuts,  l’assoliment  de  l’aprenentatge,  etc.    

“Això   ho   tenim   molt   treballat,   dediquem   moltes   hores,   però   a   tothom.   Siguin   d’on  

siguin   (...)   Fem   un   entrevista   personal,   abans   de   la   pre-­‐inscripció;   tothom   passa   pel  

despatx  a  parlar  amb  algú  de  l’equip  directiu  i  els  expliquem  com  funciona  l’escola  (...)  

Un  cop  que  es  va  a  matricular  el  nen,  fem  una  entrevista  amb  cada  família;  individual  i  

amb  el  nen,  el  pare   i   la  mare;  ens  agradaria  amb  el  pare   i   la  mare,  però  això  és  més  

difícil.”  

Page 45: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

45

Els  centres  escolars  amb  una  presència  significativa  d’alumnat  nouvingut  disposen  d’una  aula  

d’acollida7   per   tal   d’enfortir   el   potencial   d’aprenentatge   a   l’alumnat   novament   incorporat   al  

centre,   proporcionar-­‐li   les   eines   necessàries   per   a   la   integració   lingüística   i   facilitar-­‐li  

l’aprenentatge.   Els   equips   directius   han   subratllat   la   utilitat   de   les   aules   d’acollida   als   seus  

centres   i   n’han   corroborat   els   seus  efectes  positius.   Tot   i   que   s’assenyala  que  en  els  darrers  

anys,  el  nombre  d’alumnat  nouvingut  ha  tendit  a  disminuir,  en  bona  part  motivat  per  l’actual  

conjuntura  de  crisi  econòmica,  que  alhora  està  ocasionant  un  elevat  grau  de  mobilitat  de   les  

famílies,   sobretot   d’origen   estranger,   i   per   extensió   dels   seus   fills   escolaritzats.   Aquests   es  

veuen  obligats   a   canviar   de   centre   educatiu   en   funció  de   la   situació   laboral   dels   seus  pares.  

Aquesta   dinàmica,   d’acord   amb   el   que   expressen   els   professionals   entrevistats,   genera   un  

increment  de  les  dificultats  d’aprenentatge  i  integració  de  l’alumnat  d’origen  estranger.  

“Un  dels  problemes  que  ens  trobem  és  que  hi  ha  una  gran  mobilitat  d’alumnes,  de  falta  

de  continuïtat.  L’alumne  ve  aquí   i   s’integra,   i  després  segons   les  condicions  de   treball  

dels   seus  pares  ha  de  marxar  a  un  altre   lloc.   I  hi  ha  alumnes  d’origen   immigrant  que  

tenen  un  nivell  de  comprensió  bastant  alt   i  amb  una  bona  voluntat,  però  que  han  de  

canviar  constantment  de  lloc”.  

La  baixa  participació  de   les  famílies  en   les  activitats  escolars   i  extraescolars  organitzades  pels  

centres  escolars  o  per   l’AMPA  ha  donat   lloc  a  alguns  programes   i  activitats  per  part  de  varis  

centres   educatius   de   la   comarca   per   tal   de   potenciar   aquesta   participació   i   construir   una  

relació  solida  entre  l’escola  i  les  famílies8.    

Els   tècnics   i   professionals   del   món   educatiu   coincideixen   a   assenyalar   la   importància   de   la  

participació   de   l’alumnat   en   les   activitats   extraescolars,   més   enllà   de   les   pròpiament  

programades   a   l’aula,   per   tal   d’afavorir   la   integració   social   d’aquests.   En   aquest   sentit,  

l’experiència  viscuda  pels  mestres  i  professorat  entrevistats  alerta  de  la  necessitat  de  treballar  

per   aconseguir   que   les   famílies,   sobretot  d’origen  estranger,   valorin   aquest   tipus  d’activitats  

com  un  mecanisme   important  per   l’educació   i   integració  dels   seus   fills,   coincidint,   la  majoria  

d’entrevistats,  en  que  el  grau  de  valoració  d’aquest  tipus  d’activitats  és  variable,  en  funció  de  

la  procedència  de  les  famílies,  així  com  de  la  seva  situació  socioeconòmica.  

7   L’aula   d’acollida   serveix   de   complement   a   les   activitats   desenvolupades   al   grup   classe   on   està   adscrit  l’alumnat  nouvingut. 8  L’Escola  del  Pares  i  Mares  d’alumnat,  iniciada  per  alguns  centres  escolars,  té  com  a  objectiu,  en  bona  part,  explicar  a  famílies  les  seves  tasques  i  responsabilitats  en  l’entorn  educatiu  dels  seus  fills,  així  com  potenciar  la  construcció  d’una  relació  i  participació  activa  de  les  famílies  a  l’escola.

Page 46: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

46

“   Evidentment   l’escola   o   el   procés   escolar,   fa   possible   la   integració,   però   això   no  

s’acaba   a   l’aula.   També   és  molt   important   les   activitats   extraescolars.   Si   el   nen   o   la  

nena  estranger/a,  no  es  barreja  amb  els  d’aquí...  si  no  participa  o  no  pot  participar  a  

les  activitats  extraescolars,  és  molt  difícil  que  sigui  suficient  l’esforç  de  l’escola.  Moltes  

vegades,  ens  trobem  amb  situacions  que  la  família  no  té  suficients  recursos  econòmics  

per  a  què  el  seu  fill  pugui  participar  a  les  activitats  extraescolars.”    

Des   de   molts   centres   educatius,   s’estan   organitzant   activitats   de   formació   dirigides   a   les  

famílies.  Alguns  centres  escolars  organitzen  també  formacions  lingüístiques  específiques  per  a  

pares  i  mares  d’alumnes  d’origen  estranger,  les  quals  han  despertat  un  gran  interès,  sobretot  

per   part   de   les   mares   d’alumnes   d’origen   marroquí.   En   el   cas   que   els   centres   no   ofereixin  

aquest  tipus  de  formació,  orienten  a   les  famílies  a  associacions   i  serveis  dels  ajuntaments   i/o  

del  Consell  comarcal  que  ofereixen  cursos  de  formació  lingüística.  

“Normalment  les  persones  magrebins  els  costa  més  relacionar-­‐se,  els  altres  no  tant  (...)  

Jo  també  penso  que  també  potser  és  una  problema  de  llengua,  perquè  aquestes  mares  

tenen  un  cercle  molt  tancat  i  els  costa  molt,  com  que  no  es  relacionen  (...)  Els  pares  es  

relacionen  més  per   la  obligació  de   la   feina.   Les  mares  es   relacionen  menys   i  per   tant  

dominen  menys  a  la  llengua.”  

També  s’assenyala  com  a  important  que  tots  els  alumnes  puguin  tenir  un  bon  coneixement  de  

l’idioma;  per  això,  molts  dels  centres  entrevistats,  a  més  a  més  de  creure  i  treballar  de  manera  

activa   en   l’aprenentatge   de   la   llengua   per   part   de   l’alumnat   estranger,   afegeixen   que   en  

determinades  situacions  es  troben  encara  mancats  eines  que  serien  interessants  d’utilitzar  per  

tal   de   fomentar   i   millorar   el   procés   d’aprenentatge   de   la   llengua   per   part   de   l’alumnat  

estranger.  

“El   que   passa   és   que   clar,   a   tercer   o   quart   així   aquests   nens   que   tenen,   a   veure   el  

problema   de   idioma,   doncs   algun   reforç     hem   de   tindre   per   que   es   pugin   ficar   al  

nivell(...)   Si  poguéssim  estaria  molt  bé   les  parelles   lingüístiques  amb  algun  mestre  de  

referència...  vull  dir  això  sí  que  ho  tenim  pensat.”  

D’altra   banda,   pel   que   fa   a   la   formació   del   professorat,   es   destaca   la   preparació   així   com  

experiència   de   la   major   part   de   docents   que   treballen   amb   alumnat   d’origen   estranger,  

malgrat   evidenciar   la   necessitat   de   continuar   el   seu   aprenentatge   i   formació,   sobretot   en  

matèria  de  gestió  de  la  diversitat.  

Page 47: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

47

“Tens/has   tingut   formació   específica   amb   el   tema   de   diversitat   cultural.   Immigració,  

interculturalitat?”  

“Encara   que   en   la   carrera   no   ho   hem   fet,   després   vaig   participar   a   un   congrés  

d’immigració   i  diversitat  aquí  a  Lleida   i  bastantes  vegades  vaig  anar  a  Barcelona  que  

ens  han  parlat   sobre   temes  específics   com   integració   i   diversitat   (...)  Aquí,   a   l’escola,  

aquest  any  vam  començar  amb  el  tema  de  diversitat;  l’any  passat  ho  vam  fer  sobre  les  

comunitats   d’aprenentatge,   que   també   continuem   aquest   any,   i   després   vam   fer   un  

projecte  de  convivència  sobre  la  manera  d’integrar  totes  les  cultures  que  hi  ha  escola.”    

 

4.4.   El  tercer  sector  i  els  estrangers.  

En  relació  al  tercer  sector  cal  diferenciar,  per   la  seva  naturalesa  així  com  per   les  tasques  que  

desenvolupen,  les  associacions  d’immigrants  de  la  resta  d’entitats  que  duen  a  terme  o  presten  

determinats   serveis   a   la   població   d’origen   estranger.   Malgrat   no   existir   una   coordinació   i  

relació  formalment  establerta  entre  les  diferents  entitats  del  tercer  sector,  la  major  part  tenen  

un  ampli  coneixement  sobre   les  activitats   i  prestacions  de  cada  una,  així  com  del  que  poden  

oferir,  amb  la  qual  cosa,  en  cas  que  es  consideri,  es  deriven  d’unes  a  altres,  així  com  als  serveis  

prestats  per  l’administració,  per  tal  d’aconseguir  satisfer  determinades  necessitats.  

Malgrat  que  ambdues  tipologies  d’associacions  que  hem  diferenciat  expressen  l’escassetat  de  

recursos   per   dur   a   terme   les   seves   activitats,   salvant   algunes   excepcions,   les   associacions  

d’immigrants  disposen  d’una  estructura  organitzativa  més  feble  respecte  les  altres,  trobant-­‐se  

sovint   amb   fortes  dificultats  per  poder  dur   a   terme  els   seus  objectius.  A  més  a  més,   tot   i   el  

treball  que  estan  realitzant  per  pal·∙liar  les  necessitats  socials  d’aquests,  totes  elles  coincideixen  

en  assenyalar  que  a  més  de   tenir  en  compte  que  els   seus   recursos  són  molt   limitats,  no  són  

l’administració  pública,  que  és  qui  hauria  de  fer  les  funcions  que  han  d’acabar  assumint  elles.  

En  el  conjunt  de  la  comarca,  les  entitats  del  tercer  sector  coincideix  en  assenyalar  l’atur  com  a  

principal   problemàtica   actual   dels   estrangers,   ressaltant   que  encara  que   l’índex  d’atur   és   alt  

entre  la  població  catalana  i  espanyola,  són  els  estrangers  els  qui  pateixen  aquesta  situació  de  

manera   més   acusada.   Entre   altres   coses   el   que   fa   que   visquin   una   situació   més   difícil   és:  

l’escassa  formació  de  bona  part  de  la  població  immigrada,  el  retorn  de  la  població  autòctona  a  

treballs   que   fins   fa   poc   no   tothom   acceptava   fer,   la   càrrega   que   els   suposa   per   a   molts   el  

Page 48: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

48

compromís  d’haver  d’enviar  diners  als  seus  països  d’origen,  la  manca  de  xarxa  i  suport  familiar,  

etc.   Aquest   fet   està   generant   alhora   una   problema   afegit,   el   de   la   frustració   d’expectatives  

econòmiques   i   socials   del   projecte  migratori,   el   qual   està   comportant   problemes   psicològics  

entre   la   població   estrangera.   Aquesta   situació   de   crisis,   a  més   a  més   de   comportar   a   nivell  

demogràfic  una  davallada  del  nombre  de  nouvinguts  a  la  comarca,  està  generant  un  increment  

del  nombre  de  retorns.  Tanmateix,  des  del   tercer  sector  es  percep,   fruit  d’aquest  context  de  

crisi   econòmica   generalitzada,   un   augment   de   les   actituds   xenòfobes   i   racistes   molt  

preocupant,  assenyalen,  entre  la  població  autòctona.  

Les  entitats  del  tercer  sector,  així  com  també  l’administració  local  de  la  comarca,  coincideixen  

en  que  cal  treballar  per  afavorir  la  integració  dels  estrangers  en  el  si  del  teixit  associatiu  català  i  

espanyol,  argumentant  que  això  afavoriria  la  cohesió  social,  malmesa  en  els  darrers  temps  en  

bona  part  per  la  situació  de  crisi  econòmica  que  s’està  vivint.  

Entre   les   entitats   i   associacions   en   les   que   s’han   realitzat   entrevistes,   s’assenyala   com   a  

principals  necessitats  de   les  persones  d’origen  estranger   la   inserció   laboral,  el   coneixement   i  

l’assessorament   en  matèria   d’estrangeria,   així   com   crear   ponts   per   establir   un  major   vincle  

social   amb   la   població   autòctona.   Al  mateix   temps,   i   en   relació   a   la   població   autòctona,   es  

destaca  la  necessitat  de  continuar  duent  a  terme  campanyes  de  sensibilització  i  formació  dels  

professionals  que  treballen  en  immigració.  També  es  creu  que  cal  fer  quelcom  amb  el  conjunt  

de  la  ciutadania  per  evitar   l’aparició  d’actituds  racistes  (per  exemple,   IBN  BATUTA  realitza  un  

programa  de  sensibilització  amb  joves  (que  està  duent  a  terme  a  determinats  instituts),  evitant  

així  els  malentesos  que  sovint  apareixen  fruit  de  la  manca  de  comunicació  intercultural.  Quant  

a   la   inserció   laboral   de   la   població   estrangera,   és   interessant   destacar   la   tasca   de   Lleida  

Solidària-­‐MPDL,  que  a  més  del   treball  de  sensibilització   també  amb  els   joves  en  els   instituts,  

està  duent  a  terme  un  projecte  d’orientació  i  inserció  laboral  amb  l’Obra  Social  de  la  Caixa,  en  

el  marc  de  la  xarxa  INCORPORA9.  

En  aquesta  línia,  i  en  el  si  del  tercer  sector  a  la  comarca  del  Segrià  i  a  la  província  de  Lleida  en  

general,  els  sindicats  assumeixen  en  bona  part  el  servei  d’informació  i  d’assessorament  laboral  

i  en  matèria  d’estrangeria.  En  el  cas  del  Segrià,  com  en  el  d’altres  comarques,   tant  CITE  com  

9   “INCORPORA”:     Programa   d’inserció   laboral   finançat   per   l’Obra   Social   de   la   Caixa   per   tal   d’afavorir   la  contractació  de  persones  i  col·∙lectius  amb  dificultats  d’inserció  al  món  laboral.

Page 49: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

49

AMIC10,   tenen   convenis   de   col·∙laboració   amb   les   administracions   locals   per   tal   de   garantir  

aquesta  assistència  en  temes  d’estrangeria  als  municipis  que  ho  sol·∙liciten,  de  manera  gratuïta  

per   als   usuaris.   Tant  des  de  CITE   com  des  d’AMIC,   conscients  del   treball   que  des  de   fa   anys  

estan  duent  a  terme,  adverteixen  que  la  crisi  econòmica  d’aquests  darrers  anys  ha  comportat  

importats   retallades   de   pressupost,   afectant   tant   als   convenis   signats   amb   la   Diputació   de  

Lleida  com  amb  la  Secretaria  per  a  la  Immigració.  Això  ha  ocasionat  la  reducció,  entre  altres,  de  

les   hores   d’atenció   que   poden   prestar   aquestes   entitats.   Aquest,   però,   és   un   problema   que  

afecta   no   només   la   comarca   del   Segrià   i   la   província   de   Lleida,   sinó   la   totalitat   del   territori  

català.  És  per  això  que  creuen  que  cal  buscar  noves  vies  de  finançament  per  tirar  endavant  els  

projectes.   A  més   a  més,   des   dels   sindicats,   ja   sigui   CC.OO.,   UGT   o   la   CGT,   es   duen   a   terme  

campanyes   de   sensibilització   de   la   ciutadania   i   d’informació   sobre   legislació   en   matèria  

d’estrangeria  i  drets  laborals  entre  altres.    

Per   altra   banda,   entitats   com   ara   Creu   Roja   o   Càritas,   fan   una   funció   de   caràcter   més  

assistencialista   i   immediata,  en  el  sentit  que  s’ocupen  d’intentar  pal·∙liar  en  primera   instància  

les  necessitats  bàsiques  de  la  població  estrangera  necessitada;  ja  sigui  a  través  dels  menjadors,  

del  repartiment  d’aliments,  roba,  higiene,  etc.  En  els  darrers  anys,  ambdues  entitats  presents  a  

la   comarca   assenyalen   el   fort   increment   de   les   demandes   rebudes   per   part   de   la   població  

immigrant   incapaç   de   satisfer   les   seves   necessitats   bàsiques.   Aquestes   entitats,   com   la   gran  

majoria,  no  treballen  de  manera  aïllada  sinó  que  vetllen  per  establir  relacions  de  coordinació,  

més  o  menys  formals  depenent  del  cas,  amb  la  resta  d’entitats  i  administracions.  Un  exemple  

n’és   la   tasca   que   duu   a   terme   Càritas   durant   el   període   de   la   recollida   de   la   fruita   amb   els  

temporers.  

S’ha  detectat  una  gran  unanimitat  entre  les  diferents  administracions  públiques  entrevistades  

pel   que   fa   al   reconeixement   de   les   associacions   d’immigrants   com   a   principal   interlocutor  

entre  la  població  estrangera  i  aquestes;  i  per  aquest  motiu  també,  des  de  les  administracions  

s’intenta  comptar  amb  elles,  ja  sigui  per  la  seva  participació  en  les  activitats  dels  municipis  de  

la  comarca,  com  també  per  intentar  detectar  necessitats  o  bé  organitzar  cursos  de  formació  i  

activitats   de   caire   divers11.   Doncs   moltes   associacions   d’immigrants   són   elles   mateixes   qui  

10  Resulta  interessant  també  el  nou  servei  gratuït  que  ofereix  AMIC  d’homologació  dels  títols  acadèmics  de  la  població  estrangera,  ja  que,  fins  a  dia  d’avui,  es  tracta  d’un  procés  llarg  i  dificultós  que  moltes  de  les  persones  immigrades  amb  formació  deixaven  córrer  per  la  complexitat  del  procés. 11  L’associació  “Centro  Latinoamericano  de  Lleida”,    va  establir  un  conveni  de  col·∙laboració  amb  la  Universitat  de  Lleida  per  tal  què  alguns  dels  seus  alumnes  poguessin  fer  les  pràctiques  de  la  carrera  a  l’associació.  Alhora  que  cal  destacar-­‐ne  també,  la  important  tasca  que  desenvolupen,  juntament  amb  l’ajuntament  de  Lleida,  en  

Page 50: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

50

organitzen  i  gestionen  cursos  d’alfabetització,  aprenentatge  de  la  llengua  catalana  i  castellana  

així  com  en  alguns  casos  de  les  seves  llengües  maternes.  O  fins  hi  tot,  duen  a  terme  l’acollida  

dels   nouvinguts   des   dels   espais  municipals   i   per   acord   amb   les   respectives   administracions,  

com  en  el  cas  d’Alcarràs,  on  l’acollida  es  fa  des  del  Punt  d’Informació  municipal  gestionat  per  

l’associació  de  guineans.  

“Entre:  Ajà...  I  aquest  Punt  d’Informació,  com  funciona?  Em  pots  explicar  una  mica?  

PE:   Sí,   és   una   mica   com   un   punt   d’acollida   de   persones   nouvingudes   o   que   ells  

detectaven  o  per  qualsevol  dubte  podien  anar  allà  i  ells  feien  les  derivacions:  doncs  ves  

a  l’ajuntament,  ves  a  estrangeria,  ves  a  treball,  o...”  

Altrament,   les   associacions  d’immigrants   coincideixen   a   assenyalar   que   representen  un  punt  

de  referència  i  de  suport  molt  important  per  la  resta  dels  seus  conciutadans  immigrats,  a  més  

de   reconèixer   la   feina   que   estan   duent   a   terme   tant   de   sensibilització   com   de   foment   del  

coneixement  mutu.  Això  sí,  sovint  es  refereixen  a  les  seves  limitacions  econòmiques  i  humanes  

i  el  context  econòmic  actual  que  ha  generat  un  clima  de  tensió  social  que  no  ajuda  en  absolut  a  

fomentar   la   convivència   entre   cultures.   Alhora   assenyalen   el   fet   religiós   com   una   font   de  

conflicte   sociocultural   afegida,   essent   més   notori   al   referir-­‐se   a   la   població   de   religió  

musulmana.   És   per   aquest   motiu,   i   acceptant   d’antuvi   la   complexitat   del   fet,   que   des   de  

l’ajuntament  de  Lleida  s’apunta  el  fet  religiós  com  un  fet  a  tractar  amb  especial  atenció  i  que  

no  pot  obviar-­‐se.    

A  nivell  formatiu,  des  del  tercer  sector  s’intenta,  com  en  la  resta  d’àmbits  d’actuació,  adequar  

l’oferta  formativa  a  les  necessitats  i  demandes  existents,  les  quals  són  en  certa  part  canviants  

en  funció  del  context  socioeconòmic  del  moment.  

És   per   aquest   motiu   que,   gràcies   a   la   diagnosi   que   associacions   i   entitats   han   fet   sobre   el  

moment  present   de   l’estat   de   la   immigració   a   la   comarca,   estableixen   com  a  prioritàries   les  

intervencions   formatives   que   fomentin   la   inserció   laboral.   En   aquest   sentit,   des   de   les  

associacions   i   entitats   s’estan   duent   a   termes   cursos   de   formació   per   a   persones   d’origen  

estranger  en  determinats  oficis  amb  demanda  actualment  en  el  mercat  de   treball,   cursos  de  

l’organització  de   la  Mostra  de  Cinema  Independent  Llatinoamericà,   i  que  s’ha  convertit  en  un  referent  a   la  ciutat  de  Lleida.  

Page 51: Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al Segrià

51

llengua  catalana,   castellana   i  en  algun  cas   també  de   les   llengües  dels  països  d’origen,   cursos  

d’informàtica  o  també  cursos  específics  sobre  com  buscar  un  lloc  de  treball.  

Moltes  de   les  associacions  d’immigrants  on  s’han  fet  entrevistes,  així  com   la  resta  d’entitats,  

coincideixen  a  assenyalar  la  importància  i  la  necessitat  de  fer  un  treball  específic  amb  les  dones  

d’origen  estranger,  degut  a   la  seva  major  dificultat  d’accés  al  mercat  de  treball,  sobretot  per  

l’alt   grau   d’analfabetisme.   És   per   aquest   motiu   que   en   molts   casos   des   de   les   mateixes  

associacions   i   entitats   es   duen   a   terme   cursos   específics   d’alfabetització   amb   una   presència  

majoritàriament  femenina.  

També,   tant   des   de   les   associacions   d’immigrants   com   des   d’algunes   entitats   i   ONGs   que  

treballen  a   la   comarca,  es  duen  a   terme  activitats  de   reforç  escolar  per  als   fills   i   filles  de   les  

famílies  immigrades.    

Altrament,  els  professionals  d’aquestes  entitats  del  tercer  sector  que  treballen  amb  la  població  

estrangera   coincideixen   a   posar   de   manifest   la   necessitat   de   disposar   d’una   formació  

continuada,   així   com   l’interès   i   la   necessitat   de   fomentar   l’intercanvi   de   pràctiques,  

experiències  i  coneixements  entre  els  mateixos  professionals.  Quant  al  conjunt  de  la  població,  

a  més  a  més  de  ressaltar  la  contínua  necessitat  de  seguir  fent  campanyes  de  sensibilització  per  

tal  d’evitar  el  creixement  d’actituds  racistes,  apunten  a  la  necessitat  de  treballar  en  la  formació  

i  sensibilització  dins  dels  entorns  de  treball,  (ja  han  iniciat  algunes  formacions  de  gestió  de  la  

diversitat  en  les  empreses).