informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al solsonés

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT AL

SOLSONÈS

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. .............................................................................................................. 4

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES AL SOLSONÈS................................ 5

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL SOLSONÈS. ..................................................................... 6

I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................ 6

II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ............................................................. 10

III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ....................................................... 16

3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ............................................. 17

3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual............................................. 19

3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual......................................... 21

3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual...... 24

3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. . 26

3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ............................................................. 28

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL SOLSONÈS : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS............................................................................................................................................ 31

4.1. L’Administració i els estrangers. .................................................................. 31

4.2. Salut i població estrangera. ......................................................................... 33

4.3. L’educació i els estrangers. .......................................................................... 34

4.4. El tercer sector i els estrangers.................................................................... 36

4

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,

organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de

persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i

de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no

es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,

el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers

anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,

juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la

immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.

L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte

que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es

realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.

Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a

partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el

perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha

realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar

els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de

treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.

El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca del Solsonès una

de les analitzades en l’estudi.

5

2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA MES/ANY

SOLSONÈS Solsona Consell General Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Ajuntament Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona CAP Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Càritas Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Institut Francesc Ribalta Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona CEIP Setelsis Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Associació Cultural Immigrants Solsonès

Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Creu Roja Solsona Desembre/2009

6

3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL SOLSONÈS

I. Evolució de la immigració a la comarca del Solsonès

Pel que fa als moviments de població estrangera al Solsonès s’observa, a la gràfica número 1,

que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 es

produeix un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 350 estrangers a la comarca

als 1971 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 estaria per

sota de les dades referides a la província (gràfica número 2) 3,9 punts percentuals i 1,55 punts

percentuals per sota dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Solsonès

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

3,0 3,4 4,8

6,2

7,7

10,3

11,6 12,7

14,1 14,3 14,4

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

7

Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Solsonès per sexe i edats.


2,6 3,0 4,6

6,4

8,1

11,3 12,9

13,9

16,2 17,8 18,3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

12,6 11,9 10,9 14,0 13,7 13,8 14,0 15,5 14,4 14,8 15,3

18,0 17,7 15,3 14,1 13,5 13,6 13,4 13,9 14,4 14,3 15,2

36,3 42,4 44,7 44,8 43,8 44,9 44,4 42,8 41,6 40,6 38,8

24,3 24,7 25,7 24,5 26,2 25,2 26,4 26,0 27,8 28,7 29,1

3,4 1,0 1,4 1,1 1,0 1,0 0,7 0,8 0,8 0,8 0,5

5,4 2,3 2,0 1,6 2,0 1,6 1,1 1,1 1,0 0,9 1,1

64 a 85 i més D %

64 a 85 i més H %

19 a 64 anys D %

19 a 64 anys H %

0 a 19 anys D %

0 a 19 anys H %

8

De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts tant per homes com per dones és la franja

compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones

que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté

al llarg dels deu anys estudiats. A l’any 2000 la diferència era de 12 punts percentuals i a l’any

2010 és de 9,7. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges, a l’any 2010, en el

15,3% pels nois i el 15,2% per les noies; al llarg del període es manté la diferència entre nois i

noies però des de l’any 2004 s’inverteix la tendència i hi ha més presència de nois que de

noies. Tanmateix la tendència general, al llarg del període, és creixent tant per nois i per noies,

encara que a l’inici del període, a l’any 2000, teníem un 18 % de noies i un 12,6% de nois. Pel

que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones,

des de l’any 2000 (5,4% i 3,4%) fins a l’any 2010 (1,1% i 0,5%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Solsonès, segons continent d’origen.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

8,0 6,8 5,7 5,7 4,3 5,5 18,2 24,8 30,6 33,8 32,2

2,3 3,0 4,6 10,1 12,6 15,2 4,4 3,9 3,8 4,7 4,2

79,4 81,8 79,0 68,6 62,3 60,0 57,5 50,9 44,8 43,7 46,4

0,0 0,8 0,7 0,5 0,4 0,0 0,0 0,2 0,2 0,0 0,2

8,0 5,1 8,0 13,3 18,9 17,7 16,7 16,0 16,8 15,3 14,6

2,3 2,5 2,0 1,7 1,5 1,7 3,2 4,1 3,7 2,6 2,4 Àsia i Oceania %

Amèrica Sud Central % Amèrica N %

Àfrica %

Resta Europa %

U.Europea %

9

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de

l’any 2000. Aquest any representaven el 8% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 32,2%).

b.-‐ Els estrangers procedents dels països europeus de fora de la Unió1 a l’any 2000

representaven el 2,3% dels estrangers del Solsonès; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 4,2%. La suma dels estrangers

procedents d’Europa, a l’any 2010 representa el 36,4% i, juntament amb els estrangers

d’origen africà, són les colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.

c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, són el grup

més nombrós, actualment, al Solsonès. A l’any 2000 representaven el 79,4% dels estrangers

residents a la comarca; amb una oscil·∙lació al final del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 46,4% dels estrangers.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐amèrica) a l’any 2000

representaven el 8% dels residents estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 14,8% dels estrangers de la comarca.

e.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten uns percentatges

molts baixos a la comarca. A l’any 2000 representaven el 2,3% dels estrangers; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen un

2,4% de la població estrangera del Solsonès.

1 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquests països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades

10

II. Situació laboral dels estrangers a la comarca del Solsonès

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers al Solsonès.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Solsonès es concentren majoritàriament a la

construcció i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 8,5% dels

contractes dels treballadors estrangers a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 13,5% del total de contractes entre els

treballadors estrangers.

c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció era el segon col·∙lectiu més nombrós a l’any

1999 (26,8%); amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el

22,6% dels contractes entre els treballadors estrangers del Solsonès.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

19,1 21,1 18,0 14,9 10,0 7,1 7,2 6,6 5,1 8,2 12,9 11,9

8,5 10,6 12,2 13,4 13,2 14,4 10,9 13,2 14,6 15,6 11,7 13,5

26,8 38,7 48,7 50,8 49,7 41,4 46,5 50,0 49,6 37,9 34,5 22,6

45,5 29,6 21,0 20,9 27,0 37,1 35,3 30,3 30,7 38,3 40,9 52,0

% serveis

% construcció % indústria

% agricultura

11

d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari representaven a l’any 1999 un 19,1% del total

de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen l’11,9% dels contractes i és el sector on treballen menys

treballadors estrangers a la comarca.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis, majoritaris respecte al nombre de contractes,

han mantingut, amb oscil·∙lacions al llarg del període, una tendència creixent; a l’any 1999

representaven el 45,5% i a l’any 2010 representen el 52% dels contractes.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la

gràfica número 6 la següent evolució:

Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres del Solsonès. A

l’any 1999 els seus contractes representaven el 8,5% dels contractes dels treballadors

estrangers; amb alguna oscil·∙lació i una tendència general creixent a l’any 2010 representen el

44,3% dels contractes.

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

91,5 87,4 82,7 82,8 79,1

77,7 76,2 78,2 79,0

72,6 68,1

55,7

8,5 12,6 17,3 17,2 20,9 22,3 23,8

21,8 21,0 27,4

31,9

44,3

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% Homes

% Dones

12

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Solsonès


a.-‐ S’observa al Solsonès que la majoria de treballadors estrangers contractats a l’any 2010

(78,2%) presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament

secundari actual. A l’any 1999 representaven el 91,1% dels treballadors estrangers; amb

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,4 0,6 0,7 1,0 1,7 4,9 7,2 5,2 4,2 6,4 7,1 6,1

7,7 6,7 13,6 11,3 10,9 7,4 15,4 17,2 22,9 18,0 11,8 12,1

91,1 90,6 82,9 84,3 78,0 74,9 1,0 74,8 69,6 72,5 79,0 78,2

0,0 1,2 1,2 0,8 8,0 9,7 75,6 0,4 0,6 0,5 0,1 0,1

0,0 0,3 0,7 2,3 0,7 2,1 0,2 1,2 1,0 1,2 0,4 0,5

0,8 0,6 0,5 0,0 0,5 0,2 0,6 0,4 1,2 0,5 0,2 0,7

0,0 0,0 0,5 0,2 0,3 0,7 0,1 0,7 0,6 0,8 1,3 2,2

% Llicenciats

% Diplomats

% FP/CFGM/CGFS % BUP/BAT

% EGB/ESO

% Primaris

13

oscil·∙lacions al llarg del període i amb una dada incorrecta a l’any 20052 presenten una

tendència final decreixent

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un

0,4%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, i a l’any 2010

representen el 6,1%.

c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 7,7% dels

contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010

representen el 12,1%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat a l’any 2010 és testimonial. No obstant a

l’any 2005 apareix un percentatge del 75,6% que és erroni. A l’any 2000 representaven l’1,2%;

amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,1% dels

treballadors contractats.

e.-‐ Es treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten a

l’any 2010 percentatges testimonials amb valors del 0,5%, 0,7% i 2,2%, que també s’han

mantingut al llarg del període. No obstant cal assenyalar com a dada significativa l’increment

experimentat pels treballadors amb la titulació de Llicenciat en els darrers dos anys.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 i

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8

observem

2 Aquest error és imputable a la font de les dades. Sembla que hi ha un intercanvi de dades entre el grup del nivell de BUP/Batxillerat i el d’EGB /Secundària

14

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, al Solsonès.


a.-‐ Que entre desembre del 2005 a desembre de 2007 hi ha un augment de l’atur femení i de

manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.

b.-‐ Des de desembre de 2007 fins al desembre de 2009 es produeix un descens en l’atur

femení i de manera antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.

En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Solsonès disminueix en el període

comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 14,3% al 5,3%.

b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període,

presenta una tendència creixent i passa del 14,3% a l’inici del període fins al 27,8% el

desembre de 2009.

c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del

període, presenta una tendència creixent passant del 21,4% al desembre de 2005 al 42,9% al

final del període.

57,1 55,3 57,4

42,3

53,7

69,3 76,4 78,6

73,3

42,9 44,7 42,6

57,7

46,3

30,7

23,6 21,4 26,7

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur % Homes

Atur % Dones

15

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Solsonès.


d.-‐ L’atur al sector serveis, amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,5% de l’inici del període fins

al 19,2% al desembre de 2009. Presenta un màxim prou significatiu al juny del 2007 amb un

46,2%.

e.-‐ Els treballadors estrangers que s’incorporen per primer cop al mercat de treball del

Solsonès, amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, passen del 12,5% a l’inici del període

fins al 4,9% al desembre de 2009.

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat en el període

comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009 observem les següents relacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola, amb oscil·∙lacions, ha crescut en nombre de

contractacions entre l’inici del període (7,2%) i el desembre de 2009 (12,9%); si ho comparem

amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació ja que l’atur ha disminuït passant del

14,3% fins al 5,3% al desembre de 2009.

b.-‐ El petit augment de contractes en el sector industrial des de l’inici del període (10,9%) fins

al desembre de 2009 (13,5%) no es correlaciona amb l’augment d’aturats entre desembre

2005 (14,7%) i el final del període (27,8%).

14,3 8,5 4,3 7,7 5,6 5,7 2,9 4,9 5,3

14,3 21,3

17,0 19,2

14,8 13,6 20,1

23,7 27,8

21,4 23,4 27,7 23,1 29,6 35,2

44,8 44,2

42,9

37,5 38,3 42,6 46,2

37,0 30,7 20,7 19,6 19,2

12,5 0,0 0,0

3,8 13,0 14,8 11,5 7,6 4,9

des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09

Atur Sense ocupació anterior %

Atur Serveis %

Atur Construcció %

Atur Indústria %

Atur Agricultura %

16

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació entre la disminució de treballadors

contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per al període estudiat (desembre 2005–

desembre 2009) mostren que s’ha passat del 46,5% al 34,5% dels treballadors estrangers

contractats i del 21,4% al 42,9 % dels treballadors aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

estrangers contractats al Solsonès, que augmenta, passant del 35,3% al 40,9% i el nombre de

treballadors estrangers a l’atur del sector que ha disminuït, passant del 37,5% al 19,2%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes entre les

treballadores estrangeres en els darrers anys i es correlaciona amb la disminució del nivell

d’atur femení durant el període comprés entre desembre de 2005 i desembre de 2009.

III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural que ve a unir-‐se a la pròpia

diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en percentatges. En

primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a seguir, després,

amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les dades ens mostren

l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres concertats. En el cas del

Solsonès es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes

relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers

en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No

es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la

realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes

nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca

un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐

2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del

període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal

d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del

servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

17

3.1..-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Solsonès.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Solsonès,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 14,0%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 9,7%

dels alumnes estrangers enfront del 4,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 14,3% d’alumnes estrangers d’infantil enfront

d’un 13,3% de la xarxa concertada.

2,3 2,2 1,6 4,4

8,0 9,1 9,9

8,0 9,6 9,3 9,7

0,0 0,0 1,8 0,0

1,2 1,8 0,2

0,0 0,3

5,0 4,3

4,8 4,8 3,8 7,9

14,4 15,7 16,5

12,9

15,8

14,2 14,3

0,0 0,0 3,2 0,0

2,7

4,2

0,5

0,0

0,9

14,5 13,3

%est pri/priv

%est pública/pública

%est pri /total

%est pública/total

18

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 al Solsonès són els alumnes

d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de l’alumnat; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 63,9%

del total d’alumnes estrangers de l’ensenyament infantil de la comarca. El segon origen són els

alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la Unió3, aquests

alumnes es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament infantil de la comarca el curs

2002-‐2003. Sumant els dos grups representaven el 15% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pels alumnes de la Unió i decreixent

pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 22,7% de l’alumnat estranger. El

3 L’1 de gener de 2007 van ser admesos com a països de la Unió Bulgària i Romania, per la qual cosa els ciutadans d’aquest països van passar a ser considerats ciutadans europeus, aquesta circumstància ha produït canvis estadístics en el tractament de les dades.

19

tercer origen són els alumnes centre i sud-‐americans que en el curs 2002-‐2003, primer curs

que es van matricular a l’ensenyament infantil de la comarca, representaven el 10%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència constant, al curs 2009-‐2010 representen el

10,3%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que han tingut una presència

irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula, es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament infantil de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,1%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,1%. L’últim

origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer

cop, a l’ensenyament primari de la comarca el curs 2005-‐2006 i representaven l’1,8%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

l’1%.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Solsonès,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,3% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

2,3 2,7 3,4 4,9

8,2 10,4 11,1 13,2 13,8 13,2 12,8

0,0 0,2 0,0 0,0 2,4

4,9 2,4 0,0 0,2

5,4 5,3

3,5 4,2 5,2 7,6

12,7

16,8 18,2 21,5 22,0

20,7 20,0

0,0 0,5 0,0 0,0

6,8

13,0

6,3 0,0 0,6

14,9 14,9

%est pri/priv

%est pública/pública %est pri /total

%est pública/total

20


2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,1%. Cal assenyalar com a

dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 12,8%

dels alumnes estrangers enfront del 5,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, hi ha també diferències, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 20% d’alumnes estrangers a primària enfront

d’un 14,9% de la xarxa concertada.


total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari del Solsonès el curs 2009-‐

2010 són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 92,9% de l’alumnat

7,1 5,6 0,0 0,0 0,0 1,9 2,0 3,8 18,5 18,4 16,7

0,0 5,6 0,0 6,7 11,9 13,6 14,0 18,3 1,7 2,6 4,0

92,9 83,3 85,7 80,0 58,2 63,1 54,0 47,1 45,4 55,9 56,0

0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 9,5 13,3 25,4 21,4 29,0 26,9 33,6 22,4 21,3

0,0 5,6 4,8 0,0 0,0 0,0 1,0 3,8 0,8 0,7 2,0 % Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

21

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 56% de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon origen són els

alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar al nivell de l’ensenyament primari de la

comarca, per primer cop el curs 2001-‐2002 on representaven el 9,5%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,3% de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes europeus, procedents dels països de la

Unió i de fora de la Unió, sumant aquest grups al curs 1999-‐2000 representaven el 7,1 % dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels

alumnes dels països de la Unió i decreixent pels països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representen el 20,7% de l’alumnat estranger de primària. El quart origen són els alumnes

asiàtics que es van incorporar al nivell d’ensenyament, per primer cop, el curs 2000-‐2001 amb

un percentatge del 5,6%; amb oscil·∙lacions i una presencia irregular, amb cursos sense

matrícula al llarg del període i una tendència final lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 2% de l’alumnat estranger de primària al Solsonès.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Solsonès.

2,4 1,9 1,7 2,2 5,2 3,6 6,1

8,1 11,6 11,4 12,5

0,5 0,0 0,5 1,3 2,7 1,1 5,0

5,9

8,2 9,8 8,4

4,7 3,5 3,1 3,9 9,1 6,2

9,8

12,9

18,4 18,8

21,1

1,0 0,0 1,0 3,1 6,4 2,6

13,4

16,0

22,4

24,9 20,5

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

22


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari al Solsonès,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels


2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,9%. Cal assenyalar que a

partir del curs 2007-‐2008 s’observa un creixement significatiu. En percentatges absoluts, és a

dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa

pública escolaritza un 12,5% dels alumnes estrangers enfront del 8,4% de la xarxa concertada.

En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell,

hi ha també diferències, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,1% d’alumnes

estrangers de secundària enfront d’un 20,5% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Solsonès.

8,3 0,0 0,0 12,5 5,3 9,1 0,0 1,6 13,1 15,5 16,1

0,0 0,0 0,0 12,5 5,3 0,0 11,8 18,8 6,1 5,5 4,5

91,7 87,5 77,8 43,8 65,8 77,3 68,6 57,8 57,6 52,7 54,5

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,6 0,0 0,0 0,9

0,0 0,0 0,0 18,8 18,4 9,1 17,6 20,3 22,2 23,6 21,4

0,0 12,5 22,2 12,5 5,3 0,0 2,0 0,0 1,0 2,7 2,7 % Àsia i Oceania

% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord

% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

23


Els alumnes amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari del Solsonès són

els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 era el majoritari i representaven el

91,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 54,5%. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van

incorporar al nivell d’ensenyament de la comarca, per primer cop, el curs 2002-‐2003 on

representaven el 18,8% del alumnes estrangers de secundària; amb oscil·∙lacions i una

tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 21,4% dels alumnes estrangers. El

tercer origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió.

Sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels

alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 20,6% de l’alumnat estranger de

secundària al Solsonès. El quart origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que

es van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2000-‐2001,

on representaven el 12,5% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular,

amb cursos sense matrícula en el període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 2,7% dels alumnes estrangers de l’ensenyament de secundària del

Solsonès. Els alumnes estrangers d’origen africà (subsaharians) i d’Amèrica del Nord presenten

una presència irregular i testimonial al llarg del període; en el cas dels alumnes nord-‐americans

s’escolaritzen el cursos 2006-‐2007 amb un 1,6% i el curs 2009-‐2010 amb un 0,9% i en el cas

dels alumnes d’origen africà s’escolaritzen el primer i únic curs 2004-‐2005 amb un 4,5% dels

alumnes estrangers.

24

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat impartits a la comarca s’observa que per als cicles de grau mitjà es manté una

escolarització d’alumnes estrangers amb percentatges similars als altres nivells

d’ensenyament, però en el cas dels alumnes de cicles de grau superior i batxillerat els

percentatges estan molt per sota.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà): Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

mitjà del Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2,8% de l’alumnat total del

cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes,

amb el parèntesi del cursos 2003-‐2004 i 2005-‐2006 en que no va haver matrícula d’alumnes

estrangers, fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

25,4%. Cal assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs

2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el

1,4 1,2 1,1 1,2 0,0 5,5 0,0 0,0 2,0 8,7

16,4 1,4 2,4 1,1 0,0 1,4 2,7 2,9 9,5

10,0

11,5

9,0 7,1 7,7 8,3 7,1 0,0

30,8

0,0 0,0 6,7

24,3

32,8

1,7 2,8 1,3 0,0 1,7

3,3

2,9 9,5

14,3

17,9

18,0

%est pri/priv


%est pública/total

25

total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza un 16,4% dels alumnes estrangers enfront del 9% de la xarxa concertada. En termes

relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs

2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 32,8% d’alumnes estrangers al cicles de grau mitjà

enfront d’un 18% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als cicles de grau mitjà del

Solsonès són els d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes

estrangers matriculats als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

estable, al curs 2009-‐2010 representen el 48,4% de l’alumnat matriculat. El segon origen més

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 16,7 0,0 16,7 8,3 14,3 16,1

50,0 66,7 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 8,3 4,8 6,5

50,0 33,3 50,0 0,0 100,0 50,0 100,0 83,3 66,7 52,4 48,4

0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 33,3 0,0 0,0 16,7 28,6 29,0

% Amèrica Central/Sud % Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

26

nombrós són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar,

per primer cop, el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 100%, i amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 29% dels alumnes

estrangers dels cicles de grau mitjà del Solsonès. El tercer origen són els alumnes europeus

procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000

representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i

amb cursos sense matrícula, al llarg del període presenten una tendència general decreixent

pels alumnes de països de fora de la Unió i creixent pels països de la Unió, i al curs 2009-‐2010

representen el 22,6% de l’alumnat estranger dels cicles de grau mitjà.

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Solsonès.


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

superior al Solsonès, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 0,9% de l’alumnat total

dels cicles. Amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del

0,9 0,7 0,8

3,4 2,6 2,1

0,0 0,8

3,7 2,5 2,5 0,0 0,7 0,8

0,9 0,0 0,0

0,0 0,8

0,0 0,0

1,3 1,6 1,2 1,1

4,5

3,4

2,3

0,0 0,9

4,2

2,9

3,1

0,0 2,0

4,0

3,7

0,0 0,0 0,0

6,7 0,0

0,0

7,7

%est pri/priv


%est pública/total

27

període presenten una tendència general creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 3,8% dels

alumnes matriculats als cicles de grau superior. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el

total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza un 2,5% dels alumnes estrangers enfront de l‘1,3% de la xarxa concertada. En

termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al

curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,1% d’alumnes estrangers al cicles de grau

superior enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Solsonès.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del

Solsonès són els alumnes d’origen europeu procedents dels països de la Unió Europea i

d’altres països europeus no membres de la Unió; sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el

100% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions i una presència irregular i amb

0,0 0,0 50,0 40,0 33,3 50,0 0,0 42,9 75,0 50,0

100,0 50,0 0,0 20,0 33,3 0,0 50,0 14,3 0,0 16,7

0,0 50,0 50,0 20,0 0,0 0,0 50,0 14,3 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 14,3 25,0 0,0

0,0 0,0 0,0 20,0 33,3 50,0 0,0 14,3 0,0 33,3


% resta Àfrica

% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

28

cursos sense matrícula, presenten una tendència decreixent pels alumnes de fora de la Unió i

creixent pels alumnes de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen un 66,7% dels alumnes

estrangers. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que es van incorporar, per

primer cop, als cicles superiors de la comarca el curs 2002-‐2003 i representaven el 20,0% de

l’alumnat matriculat; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs

2009-‐2010 representen el 33,3% de l’alumnat estranger. Els alumnes d’origen magrebí tenen

una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula; es van incorporar , per

primer cop, el curs 2000-‐2001 on representaven el 50% de l’alumnat estranger matriculat; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a partir del curs 2008-‐2009

desapareix la matrícula d’aquests alumnes. Finalment, els alumnes d’origen africà

(subsaharians) només s’han incorporat als cicles el curs 2007-‐2008 amb un percentatge del

14,3%, al curs 2008-‐2009 representaven el 25% i el curs 2008-‐2009 desapareixen de

l’escolarització dels cicles.

3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Solsonès.


0,6 1,2

0,0

1,6

3,2 3,1

2,0 2,5

3,2 2,8 2,7

0,6

0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 1,3 1,3 0,6 0,7 0,7

1,5

3,1 0,0

3,5

6,5 6,0

3,7

4,2

5,5

4,3

3,7

1,0

0,0 0,0

0,0

0,0 0,0

2,9

3,1 1,5

2,0 2,7

%est pri/priv


%est pri /total

%est pública/total

29

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Solsonès, escolaritzats a les

dues xarxes, representaven l’1,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 3,4%. Cal assenyalar que durant el curs 2001-‐

2002 no hi va haver matrícula d’alumnes estrangers en aquesta etapa. El percentatge màxim

d’alumnat estranger s’ha assolit als cursos 2006-‐2007 i 2007-‐2008 amb un percentatge del

3,8%.

En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa

que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 2,7% dels alumnes estrangers enfront del

0,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada

xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 3,7% d’alumnes

estrangers als batxillerats enfront d’un 2,7% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Solsonès.

0,0 50,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 16,7 0,0 60,0

50,0 0,0 0,0 25,0 25,0 40,0 16,7 0,0 0,0 20,0

50,0 50,0 50,0 25,0 25,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 50,0 50,0 50,0 60,0 83,3 83,3 100,0 20,0


% Magrib

% resta Europa

% Unió Europea

30


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els batxillerats del Solsonès

són els alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i dels països de fora de la

Unió que, sumats, al curs 1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers

matriculats; amb oscil·∙lacions, un presència irregular i amb cursos sense matrícula, al llarg del

període presenten una tendència final creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels

alumnes de fora de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 80% dels alumnes estrangers

matriculats als Batxillerats del Solsonès. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐

americans, que es van incorporar, per primer cop, als batxillerats de la comarca el curs 2002-‐

2003 on representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 20% de l’alumnat matriculat

en l’etapa. Finalment, els alumnes d’origen magrebí, amb una presència irregular al llarg del

període, presentaven un percentatge del 50% al curs 1999-‐2000, però a partir del curs 2005-‐

2006 van desaparèixer en l’escolarització del batxillerats del Solsonès.

31

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL SOLSONÈS : EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

En aquesta comarca, coincidint amb la tendència global de la província, el nombre de persones

d’origen estranger ha tendit a estancar-‐se en els darrers anys. Aquest estancament ha estat

motivat, segons els entrevistats, per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat

nivells d’atur elevats entre la població estrangera. Per aquest motiu, tant des de

l’administració pública com des del tercer sector, es posa de manifest l’increment de les

necessitats de la població estrangera, tot i que també autòctona, per tal de satisfer les seves

necessitats socials bàsiques.

Tot i que no es destaquen conflictes importants per motius relacionats amb la immigració, es

posa de manifest entre els entrevistats la necessitat d’obtenir més recursos que permetin, tant

als professionals com a la població en general, disposar d’eines i coneixements adequats per a

la gestió de la diversitats cultural i poder així garantir una millor cohesió social.

Per tal de fer front a les dificultats així com aprofitar les oportunitats i els reptes que suposa el

fet migratori, les diferents administracions i entitats de la comarca treballen de forma

coordinada entre elles.

4.1. L’administració i els estrangers.

En els darrers anys, la comarca del Solsonès ha experimentat. d’acord amb el que afirmen els

professionals entrevistats, una davallada del nombre d’empadronaments de població

estrangera.

“Aquests últims anys hi ha hagut i hi ha poc empadronaments...arriba poca gents

ara...”

A nivell comarcal, els serveis d’immigració del Consell Comarcal, en funcionament des de l’any

2001, donen servei al conjunt de la comarca a través d’un tècnic i un agent d’acollida. Des dels

seus inicis, de manera periòdica, des del Consell Comarcal s’han dut a terme estudis sobre la

població immigrant a la comarca.

“Des de que vam començar, cada 4/5 anys s’han anat fent estudis per saber una mica

més en detall aspectes de la població immigrant aquí a la comarca; pues sobre el gènere, la seva situació laboral, la procedència, la seva situació legal...”

Pel que fa al conjunt d’activitats i serveis prestats, el treball dut a terme des de l’administració

local es caracteritza per la seva transversalitat i coordinació amb la resta d’agents del territori.

“Intentem sempre que tot el fem estigui obert a tota la població, a més dels propis

immigrants. Per això, intentem programar activitats conjuntes amb altres àrees com

joventut, el servei d’atenció a la dona..., fem coses amb les escoles, el CAP... una mica

en funció de les necessitats.”

32

Més concretament i pel que fa a la tasca duta a terme per part de l’administració local i

comarcal en matèria de gestió migratòria, cal destacar el servei de primera acollida al

nouvingut i l’assessorament legal i sociolaboral, a més de les activitats i serveis en l’àmbit de la

sensibilització, la formació i el servei de traducció.

Els programes d’intervenció, així com la resta de projectes, activitats i serveis en l’àmbit de la

gestió de la immigració a la comarca, es porten a terme en la seva majoria de manera

coordinada amb altres entitats i institucions que de manera directa o indirecta treballen també

amb la població d’origen estranger. La major part de programes duts a terme gira sobre l’eix

de la integració i el foment del coneixement mutu entre les diferents cultures presents a la

comarca.

“Amb les escoles portem treballant sobretot amb els pares. Vam pensar que a través de

l’Aula d’Acollida podíem detectar les famílies nouvingudes i convocar-‐les per tal de

fomentar el coneixement de la ciutat i de la comarca així com el funcionaments sobre

diferents aspectes quotidians i culturals”.

“A més a més, fem sessions de coneixement de l’entorn que realment no són exclusives

pels nouvinguts; creiem que és una manera de fomentar la integració i l’aproximació

entre cultures i que no només és necessari entre els nouvinguts”.

També es fan d’intervencions per tal d’intentar fer front a les conseqüències que l’actual

situació de crisi econòmica està tenint sobre la població autòctona i, segons els entrevistats,

d’origen estranger en major mesura.

“Sí..., arrel de la crisi, perquè la veritat és que ha afectat molt al col·∙lectiu immigrant; es

va posar en marxa un Fons Social, per una mica, amb la resta d’entitats com Creu Roja,

intentar atendre les necessitats d’aquest col·∙lectiu”.

D’altra banda, es duu a terme, també des del servei comarcal i en col·∙laboració amb

l’associació AMIC, l’assessorament legal en matèria d’estrangeria.

Pel que fa a la formació, des del servei comarcal es duen a terme de manera regular cursos

destinats tant a professionals que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger, com per a la població en general, sense distinció per qüestions d’origen.

D’aquesta manera, els entrevistats consideren que es treballa de manera indirecta la

integració i el foment del coneixement mutu.

“No fem cursos específics pels immigrants, sinó per tothom en general, perquè creiem

que així és una manera també de fomentar i buscar la integració.”

33

Tanmateix, la major part d’activitats formatives s’intenten dur a terme en col·∙laboració amb

altres àrees de l’administració pública, donat el caràcter transversal del fenomen migratori.

“Darrerament hem fet dos cursos, un de recerca de feina, amb el Servei d’atenció i

joventut, i un altre que vam fer sobre canguratge; era un curs de formació per a dones

que estaven a l’atur i se les formava sobre atenció de nens de 0 a 6 anys, i després vam

obrir una borsa de cangurs.”

Pel que fa a la formació de professionals, a més a més de la formació de traductors, es duen a

terme anualment formacions sobre diferents aspectes relacionats amb el fet migratori.

“Aquest any n’hem fet un sobre immigració i gènere, i després també vam fer un curs

per a tot el personal de l’administració que treballa sobretot d’atenció al públic, sobre

resolució de conflictes.”

Pel que fa a necessitats es recull, a través de les entrevistes realitzades, la necessitat de poder

disposar d’un servei format en matèria de mediació intercultural.

“Tenim una borsa de traductors, i cada any els formem, però de mediació no, perquè el

problema és que no és una sortida laboral tal i com està muntat des del departament...

i llavors doncs clar, no resulta interessant per la gent.”

4.2. Salut i població estrangera.

D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en

l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, tot i seguir protocols de caràcter

unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es duen a

terme determinades accions concretes, com ara tallers informatius sobre salut reproductiva,

enfocats sobretot a la població estrangera. En relació al funcionament del servei i a la posada

en marxa d’activitats específiques, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la

importància del treball de coordinació dut a terme entre el personal intern dels CAPs, així com

amb altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.

A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic

d’intervenció amb el col·∙lectiu immigrant, cal destacar la figura de la treballadora social, que és

qui de manera més constant i directa treballa amb aquesta població, i de manera coordinada

amb la resta de professionals tant sanitaris com d’altres àmbits que treballen en matèria

d’immigració.

34

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció és fer front a l’increment de les

necessitats bàsiques que presenta tant la població autòctona com d’origen estranger. En

general, entre els professionals sanitaris entrevistats, es coincideix a assenyalar que a dia

d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb

la població estrangera des dels CAPs. Tot i això, s’assenyala que, degut a les darreres retallades

pressupostàries, hi ha hagut una disminució dels recursos humans disponibles en els centres

de salut d’assistència primària en relació al servei de mediació, reclamant la necessitat, en

determinats casos, de poder disposar d’un major nombre de mediadors.

Des dels centres de salut de la comarca, en col·∙laboració amb l’administració local, les escoles

o entitats del tercer sector, s’està duent a terme una important tasca de sensibilització i

formació sobre temàtiques d’interès tant per a la població autòctona com d’origen estranger.

Per que fa a la formació del personal sociosanitari, els entrevistats destaquen la important

formació continuada de la que es disposa i la qual es valora de manera molt positiva. Tot i això,

la major part de professionals entrevistats afirma que hi ha un elevat interès en poder disposar

de més oferta formativa en matèria de mediació i diversitat cultural.

4.3. L’educació i els estrangers.

D’acord amb els entrevistats, els centres educatius de la comarca han experimentat en els

darrers anys una davallada del nombre d’alumnat nouvingut, que s’explica, segons els

mateixos entrevistats, per la situació actual de crisi econòmica i d’atur.

“Ara tenim poc alumnat estranger. Igual que és pel tema de la crisi econòmica del

país.... suposo.”

Tot i això, depenent del centre educatiu, la presència d’alumnat d’origen estranger és

significativa; a més, el professorat, d’acord amb el que s’afirma en les entrevistes realitzades,

compta amb una llarga experiència amb el tracte amb aquesta tipologia d’alumnat. A més a

més de programes i actuacions pròpies de cada centre i recursos i protocols marcats pel

Departament d’Educació, es posa èmfasi en el fet que cada docent aplica diferents

metodologies adaptades al context concret de la seva aula.

“A nivell de classe, cada professor controla la seva situació i intenta trobar solucions en

funció del que es troba..., això és més difícil ja, per exemple, a l’hora del pati.”

Pel que fa a la relació entre l’alumnat, es destaca la tendència tant de l’alumnat d’origen

estranger com autòcton a relacionar-‐se generalment amb altres alumnes del seu mateix

origen. D’acord amb aquesta observació, els entrevistes afirmen que tot i que no es donen

35

relacions conflictives entre l’alumnat per qüestions d’origen, aquest fet sí que en dificulta la

seva interrelació.

“Jo no diria que els alumnes d’aquí tinguin una actitud negativa amb l’alumnat

estranger, però tampoc positiva.... diguem-‐ne que no tenen massa relació fora de

l’aula.”

A més a més de la relació entre l’alumnat, un altre aspecte que els docents assenyalen com a

preocupant és la dificultat de que l’alumnat de determinats orígens, sobretot d’origen

magrebí, segueixi estudiant, malgrat la voluntat de l’alumne/a, després de l’educació

obligatòria. Segons els entrevistats, aquest fet és molt acusat en el cas de les noies d’origen

magrebí, les quals es veuen sovint obligades a deixar els estudis per pressions familiars.

“Respecte l’alumnat magrebí la dificultat que tenim és que els pares o tutors no

autoritzen a que les noies continuïn estudiant. Pels nois si que no hi ha problema, però

amb les noies ja costa molt més.”

En relació a les actuacions dutes a terme pels centres educatius de la comarca en matèria

d’intervenció socioeducativa, la major part giren al voltant de tres eixos bàsics: el foment de la

integració de l’alumnat nouvingut al centre; el foment de la cohesió social i el coneixement

mutu; i també la participació i implicació de les famílies d’origen estranger en el projecte

educatiu dels seus fills.

Pel que fa a la relació família-‐escola, malgrat que es duen a terme reunions conjuntes i

individuals amb les famílies de l’alumnat nouvingut, els entrevistats afirmen que la participació

i implicació de les famílies en l’educació dels seus fills és molt baixa. Aquesta dinàmica

s’explica, segons els docents entrevistats, d’una banda per les dificultats de relació fruit del

desconeixement lingüístic de molts dels progenitors de l’alumnat estranger i, de l’altra, per

qüestions pròpiament culturals relacionades amb el valor que s’atorga a l’educació

acadèmica4.

“Anem fent entrevistes amb les famílies, però molts cops tenim moltes dificultats de

comprensió per temes lingüístics...sobretot amb les mares que no entenen ni parlen

l’idioma molts cops. Però bueno, a més és que participen i s’impliquen molt poc... jo

crec que també perquè és la seva cultura...”

D’altra banda, a les escoles, en col·∙laboració amb el servei d’immigració del Consell

Comarcal,es duen a terme jornades esportives de caràcter intercultural amb l’objectiu de

fomentar el coneixement mutu i la integració.

4 El municipi de Solsona disposa alhora de “Pla Educatiu d’Entorn” que, entre altres, duu a terme activitats per al foment de la integració a través dels “Tallers de coneixement mutu” entre els pares de l’alumnat.

36

Pel que fa a la formació, els docents entrevistats afirmen de manera unànime que, malgrat la

davallada del nombre d’alumnat nouvingut, continua essent l’aprenentatge de la llengua, el

principal repte tant per part de l’alumnat d’origen estranger com per part del mateix

professorat.

“L’objectiu és realment aconseguir que l’alumnat nouvingut pugui fer realment un

procés d’aprenentatge de les llengües oficials de Catalunya, i que poc a poc es vagi

adaptant a la cultura del país.”

Els entrevistats coincideixen a assenyalar l’Aula d’Acollida com un recurs útil per introduir

l’alumnat d’origen estranger en el coneixement de la llengua i poder així, posteriorment,

seguir el ritme de l’aula; tot i que en alguns centres, sobretot instituts, cada cop és menys

necessari aquest recurs degut a la davallada de nouvinguts.

“Sí, jo crec que l’Aula d’Acollida els hi serveix molt... i a nosaltres també...és una

manera crec, efectiva, de què al menys al principi, puguin assolir un determinat nivell

d’idioma per després poder seguir el ritme normal de la classe, si no és molt complicat.”

Pel que fa a la formació del professorat, la major part de professionals entrevistats

coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys,

de formació per al professorat en el tractament de la diversitat, així com poder disposar de

professionals en matèria de traducció i mediació intercultural.

4.4. El tercer sector i els estrangers.

El tercer sector a la comarca, conformat tant per associacions d’immigrants com per altres

entitats, moltes de les quals treballen amb la població immigrada, està duent a terme una

important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal en

matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social.

Aquest treball es porta a terme de forma coordinada amb la resta d’agents socials del territori.

Alhora, d’acord amb els entrevistats, les accions que realitzen de manera coordinada amb

altres agents públics i/o privats que treballen en matèria d’immigració a la comarca, es

consideren de vital importància per tal de poder dotar el territori de serveis i recursos

adequats a les necessitats que presenta la seva població.

“Nosaltres aquí, a nivell específic de la nostra entitat, fem dos tipus d’actuacions...,la

resta és que col·∙laborem i és que es treballa molt en xarxa aquí a la comarca. Creiem

que és bàsic, i fa falta...”

37

Les entitats del tercer sector coincideixen en remarcar el canvi experimentat en els darrers

anys en quant a la tipologia de demandes efectuades per part de la població estrangera, ja que, segons els professionals i voluntaris entrevistats, la crisi econòmica actual suposa una dificultat afegida per a la regularització de la situació de persones en situació irregular o amb

expectatives de reagrupar familiars, degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments o d’atur de bona part de la població estrangera.

“El que s’ha notat molt, sobretot aquest últim any, és que d’atesos crec que n’hem

tingut igual, cada vegada més; però ara canvien les demandes. Abans teníem moltes

més peticions de reagrupament familiar o per tramitar l’informe d’arrelament social, i

ara la majoria de gent ve per temes socials, per ajut d’aliments, del lloguer del pis,

perquè s’han quedat sense feina...”

Fruit de la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, les entitats

entrevistades coincideixen a assenyalar com a principal necessitat en termes d’intervenció, la

satisfacció de les necessitats bàsiques de les famílies afectades per l’actual situació d’atur que

està patint part de la població a la comarca i, en especial, els estrangers. Alhora, es creu que és

justament per aquest motiu que, malgrat estancar-‐se el nombre de nouvinguts, el nombre

d’atencions ha anat en augment.

D’altra banda, i a més a més de les intervencions per a la satisfacció de les necessitats

bàsiques, des del tercer sector es duen a terme accions i activitats amb l’objectiu de fomentar

el coneixement intercultural i la cohesió social entre els diferents orígens d’estrangers, així

com entre aquests i la població autòctona.

“A més de tot el tema d’assessorament i acompanyament, tenim una altre programa

més encarat a la sensibilització de la població (...) Sí, autòctona... i a la participació dels

immigrants; per exemple, a la fira de Sant Isidre d’aquí de Solsona, doncs també

muntem un estand amb la gent de l’associació d’immigrants d’aquí de Solsona...”

L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral s’assenyalen, per part dels entrevistats del

tercer sector, com les dues àrees bàsiques en que es requereix formació per a les persones

d’origen estranger.

Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a

mencionar la importància de disposar de formació continuada, sent prioritaris els

coneixements sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat

cultural.

“Crec que continuem tenint un problema de comprensió i que és cultural..., sobretot

amb cultures com la marroquina, que és la que més persones atenc, que som tant

38

diferents..., però en general jo penso que ens falten eines i formació en aquest tema; no

sabem com tractar-‐los.”

informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al solsonés

Documents