instruments

in

st

ru

-m

en

ts

c

re

sp

í

i

al

em

an

y

Departament de Cultura i Patrimoni

iNStru-mentSc r e s p í i a l e m a n y

iNStru-mentS© dels texts: Xisco Barceló© de les fotografies: Joan Ramon Bonet© de l’edició: Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

Consell de MallorcaDepartament de Cultura i Patrimoni

Vicepresidenta i consellera de Cultura i PatrimoniJoana Lluisa Mascaró

Director insular de CulturaMaties Garcias Salvà

EXPOSICIÓ «INSTRU-MENTS», Crespí i Alemany

ProduccióConsell de MallorcaDepartament de Cultura i Patrimoni

Capella de la MisericòrdiaPlaça de l’Hospital, 4Novembre-desembre 2007

CATÀLEG

TextXisco Barceló

Correcció lingüísticaServei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Traducció del català a l ’anglès Rachel Waters

Disseny i maquetacióAníbal Guirado / Ramon Giner

FotografiesJoan Ramon Bonet

ImpremtaLORACAR, SLISBN 978-84-96069-86-2DL PM 2665-2007

Departament de Cultura i Patrimoni

iNStru-mentSc r e s p í i a l e m a n y

Des del Departament de Cultura i Patrimoni ens complau poder acollir a

la Capella de la Misericòrdia una nova exposició de Guillem Àngel Crespí

i Alemany. «Instru-ments» és el títol escollit pel pintor de Santa Margalida

per presentar-nos aquest treball, en el qual la plàstica i la música es donen

la mà sota la mirada atenta i particular de l’autor.

Des del convenciment que el conjunt d’obres que ens ofereix l’artista no

deixarà indiferent cap espectador, volem fer-vos partícips d’aquesta immi-

llorable oportunitat que se’ns presenta de poder gaudir una vegada més de

la pintura, original i inconfusible, de Crespí i Alemany.

És per això que des d’aquestes línies us convid a deixar-vos captivar per

aquesta nova proposta de Crespí i Alemany, i permeteu-me recomanar-vos

que us lliureu a l’espectacle sense reserves, que manteniu la ment oberta de

pinte en ample i que permeteu que els sentits gaudeixin plenament. Si és

així, n’estic convençuda, podreu escoltar una música imperceptible.

Joana Lluïsa Mascaró i Melià

Vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

íNdexInstru-ments Xisco Barceló

9

Obres sobre tela

Obres sobre paper

Escultures

Trajectòria

Texts en castellà

Texts en anglès

13

67

79

83

93

96

9

Els fruits amb els quals havia experimentat desprenien notes i sons que, a

poc a poc, anaven cobrint espais de la consciència i de la inconsciència. (Ja

en aquelles obres primerenques d’en Guillem es podien escoltar, de fons,

les tonades que les tomàtigues de ramellet i les matinades es dedicaven les

unes a les altres.)

En el seus àtoms, es constituïa una orquestra que havia de sonar des d’un

escenari imaginari. Un contrabaix trencat per la meitat, un piano de tecles

metafísiques, violins que alliberaven colors de cada arpegi, trompetes que

signaven l’origen de la desproporció.

Havia d’arribar el dia en què Guillem aconseguiria reblanir el tacte del

papirus, en una gestació que superaria el perímetre d’audició de les veus i

dels instruments.

Cada un havia de tenir capacitat pròpia, l’havia de manipular, fragmentar,

cada quadre es convertiria en un manuscrit, en el qual deixaria constància

de l’itinerari i de l’hegemonia d’aquelles composicions musicals. Podríem

interpretar unes partitures fins ara inaccessibles. El vincle havia de posseir

la resistència del cordó umbilical.

Xisco Barceló Instru-ments

10

Els pòsits començaren a escampar-se, a agafar cos, a ocupar-se de cada un

dels fils del tapís. Les melodies havien germinat.

M’agrada la composició que Crespí i Alemany ha utilitzat per posar títol a

aquesta exposició: «Instru-ments», s’hi reuneixen els matisos musicals i

la continència mental. M’agrada que un dia, entre la feina i la inspiració,

decidís la incorporació desnaturalitzada d’aquests elements musicals,

m’agrada saber que utilitza el pinzell d’esquitxar seny, poder escoltar com

sona la meditació d’un artista.

Per fer una descripció del conjunt d’obres que en aquesta ocasió presenta Crespí

i Alemany, he volgut convèncer-me que mai no havia vist res seu. No podria

repassar l’inventari? Sabia que això no era del tot possible, perquè coneixia

en Guillem des de molt temps enrere. Així que m’ho vaig prendre com si fos

una cita a cegues. No vaig veure cap llenç abans de presentar-me’l, m’havia

d’imaginar quina seria la drecera per la qual passaria el senyor Crespí.

Vaig tancar els ulls i em vaig posar les mans davant perquè no entràs gens

de claror. Començaren a aparèixer portes, totes de la mateixa mida i totes de

color blanc. Vaig anar cap a l’única que estava assenyalada amb la lletra « I ».

11

La vaig obrir amb prudència i la meva ment va tancar totes les altres de cop.

La primera impressió que em va envair va ésser un impacte que havia sentit

d’adolescent. No vaig trigar a entendre que aquella atracció era la mateixa,

equivalent, que la del temps en què descobreixes les primeres sensacions

de l’amor. Sí! Així de simple. Percebia la tendresa d’una besada als quinze

anys! Amor per aquelles pintures il·limitades que desconeixia, però a les

quals em fermava un fil transparent.

Se’m va acudir un fet viscut en el seu estudi: el ritual de l’artista equalitzant

les freqüències dels aparells amb els planetes del seu ingeni. M’havia deixat

influir pel resultat final? La tinta jugava a conillons pels amagatalls de la

pasta de paper. L’oli i l’acrílic s’aliaven entre les abstraccions figuratives i les

figures abstractes.

Guillem havia aconseguit l’efecte estètic i expressiu. Havia fabricat l’anell

per casar les arts musicals amb les plàstiques.

Quin privilegi poder assistir a l’espectacle!

13

TelAobres sobre tela

14 S/T. Tècnica mixta sobre tela. 195 x 195 cm. 2007

S/T. Tècnica mixta sobre tela. 40 x 40 cm. 2007

67

PapErobres sobre paper

68 S/T. Tècnica mixta sobre paper. 65 x 85 cm. 2007

PapEr

S/T. Tècnica mixta sobre paper. 50 x 50 cm. 2007

Des del cim d’un fals ziggurat d’argila i palla, coronat per mitja lluna

blava

que s’esvaneix sota la percussió del so metàl·lic de la pregària

del fill del profeta,

arqueòleg com som d’instruments d’empremtar, ceres, sanguines,

grafits i altres carbons de l’antiga Germània,

he de reconstruir cada nota de la llengua inoïble dels pinzells.

Traduiré

per a vosaltres, homes sords d’una tribu que viu dins les roques, el

frec

dels colors sobre la superfície del teixit.

El silenci

groc és cec, i ocupa l’absència de la paraula. La veu oxidada

és substituïda per gesticulacions, espasmes dels músculs cutanis del

rostre,

renous destil·lats per les cordes vocals,

cal·ligrafies que l’impuls poètic transforma en presències

cabalístiques.

La creu és un crit

que sagna

la crucifixió dels dissidents. No és pas un gemec vermell que unti el

llençol de dolor,

ni una lamentació porpra que excretin pels porus els moribunds,

ans un xiscle roig de foc i ràbia que crema els dits. El sacrifici

del tacte esdevindrà signe indesxifrable, anònim: li atorgarem el valor

del no-res: la inexistència. Dins el blanc

dels ulls s’acumulen imatges inútils, sediments d’arena,

fesomies que s’embassen als aiguamolls

de la memòria: només la mirada recorda la gamma de l’alfabet

secret del pintor,

el que ens haurà de servir per interpretar els missatges dels

jeroglífics:

tota mesura en el grau d’un matís traeix la intensitat de la violència:

els codis ens reconciliaran en el significat de les llengües mortes:

en cada grafia, el misteri d’una tradició gestual que s’allunya dels

filòlegs.

eScuLturesescultures

79

80 S/T. Ferro. 210 x 75 x 20 cm. 2007

TrajectòRiatrajectòria

83

85

1995 XII Fira d’Abril de Santa

Margalida

Sa Capella Fonda. Maria de la

Salut

1996 «Ous a l’Art». Sala Els

Cavallets. Sa Pobla

1998 «Natura’rt amb llimona».

Sala d’exposicions Sa Nostra.

Sa Pobla

Sala de l’Ajuntament de Santa

Margalida. La Beata 98

1999 «Dos artistes». Roxana

Basso-Guillem Crespí. Galeria

Mar, Colònia de Sant Pere

2000 Colònia de Sant Pere. Artà

Banca March. Manacor

Sala s’Agrícola. Manacor

Sala Ajuntament de Sineu

Casa de Cultura. Ajuntament

de Felanitx

2001 «Un tros de natura». Club

Diario de Mallorca. Palma

Galeria Baleàric Art. Sencelles

2002 «Pintures». Galeria d’Art

Contemporani Marimon. Can

Picafort

Galeria Navarro. Palma

Galeria Taüll. Barcelona

2003 Centre Cultural Blanquerna.

Madrid

Galeria Dionís Bennàssar.

Madrid

Can Janer Galeria d’Art. Inca

2004 Matisos Galeria d’Art. Colònia

de Sant Jordi

«Somiant joguines». Galeria

Fran Reus, Centre d’Art. Palma

2006 Galeria d’Art Contemporani

Marimon. Can Picafort

2007 Can Janer Galeria d’Art. Inca

«Trencant colors». Galeria Fran

Reus, Centre d’Art. Palma

«INSTRU-MENTS» Capella

de la Misericòrdia. Palma

Exposicions individuals

86

1995 III Trobada de pintura,

escultura i dibuix de Marratxí

1997 Participant a la

macroexposició «Per Amor a

l’art». Palma

Col·lectiva - Sala

d’exposicions IFEBAL. Palma

Col·lectiva - Sala

d’exposicions Sala Magna del

Poble Espanyol. Palma

1999 Sala Sol y Mar. Varadero

(Cuba)

4t Saló Internacional d’Arts

Plàstiques. ACEA. Barcelona

Galeria d’art BM. Granollers.

Barcelona

Sala ACAPS France Monde.

Marsella (França)

Feria de Muestras del Pilar 99.

Saragossa

«O Eclectismo do Terceiro

Milenio». Quinta das Cruzadas,

Centro de Exposiçoes.

Arte e Multimedia. Sintra

(Portugal)

6º trofeo REMO BRINDISI.

Castello Estense. Medola

(Itàlia)

5è Saló Internacional d’Arts

Plàstiques ACEA. Barcelona

2000 Pequeño formato. Quinta

das Cruzadas. Linhó. Sintra

(Portugal)

«L’an 2000 vu par nos

artistes». Galerie Artitude Art

contemporain. París (França)

«Exposició de primavera».

Galeria d’Art Contemporani

Marimon. Can Picafort

Galeria Hexalfa. Lisboa

(Portugal)

2a trobada d’artistes al Baix

Ebre. Centre de Comerç de

Tortosa. Tarragona

«Homenaje a Will Faber».

Sala Bergara, BBV. Barcelona

Exposicions col·lectives

87

«Entorno del siglo XIV español».

Castillo Mora de Rubielos.

Terol

6è Saló Internacional d’Arts

Plàstiques. ACEA. Barcelona.

«Artisti in Fiera». Feria

Internacional. Bolònia (Itàlia)

«World festival of art on paper».

Slovenski trg 1 4000. Kranj

(Eslovènia)

«XXVIII Salon du Val d’Or».

Espace des Chaumes.

Meillant (França)

«25 Salon Internacional de

Buixères». Les Mines (França)

«Gran format». Galeria d’art

contemporani Marimon. Can

Picafort

«ENVIA(RTE)». Espacio F.

Galería de arte. Madrid.

Col·lectiva de Nadal. Estudi

Conceptes. Sineu

2001 «Artisti Spagnoli del terzo

milennio». Galeria EuropART.

Bolònia (Itàlia)

«DECOR-EXPO/ART». Nova

York (EEUU)

Galeria Barcelona

«Spring into Art». Artesanos

Art Gallery. Miami (EEUU)

«XIX Salon Internacional du

Val de Cher». França

Saló d’Art de Reus

«Arte, Poesía y Música».

Associació cultural “Circolo

Ferrari” Palau Robellini.

Acqui-Terme (Itàlia)

MAC ‘ 21. 4a Feria de arte

contemporáneo de Marbella

Galeria Artitude. París (França)

«Plástica Española de hoy».

Artesanos Art Gallery. Miami

(EEUU)

53 Frankfurter Buchmesse.

Frankfurt (Alemanya)

88

Les artistes d’ACEA a París.

Artitude. Art contemporain.

París (França)

2002 «Arte Sevilla» - Feria de Arte

Contemporáneo. Palacio de

Exposiciones y Congresos de

Sevilla

«Homenatge» a XAM. Club

Diario de Mallorca. Palma


«MARDAVALL quaranta

artisti contemporanei

dell’isola di MAIORCA».

Collezione Mardavall. Galleria

Lazzaro. Milà (Itàlia)

Exposició d’estiu. Galeria

Navarro. Palma

«Nit de la Cultura». Casal

Balaguer. Palma

Galeria Marimon. Can

Picafort

Octubre 2002. Museu i Fons

Artístic de Porreres

2003 Galeria Marimon. Can

Picafort

Galeria Navarro. Palma


Galeria Can Janer. Inca

Galeria Dionís Bennàssar.

Rondo. Tema eròtic. Madrid

«El juguete como pretexto».

Centro Puerta de Toledo.

Madrid

Matisos Galeria d’Art.Colònia

de Sant Jordi. Mallorca

«EVOLUCIÓ». Galeria Fran

Reus. Palma

2004 Galeria Joan Oliver “Maneu”.

Palma

Matisos Galeria d’Art. Colònia

de Sant Jordi

«Quinze artistes a la

rectoria». Santa Margalida

Exposició «Ajuda els animals

salvatges» Galeria Fran Reus.

Palma

89


Picafort

«Index Art». Castell de

Benidormiens. Castell d’Aro.

Girona

2005 Galeria Fran Reus. Palma


Picafort

Galeria Comas. Barcelona

Galeria Joan Planellas. Tossa

de Mar. Girona

2006 Galeria Fran Reus. Palma


Picafort


de Mar. Girona


de Sant Jordi

2007 «IN VINO VERITAS 16

artistes al vi». Galeria Fran

Reus. Palma


Picafort


de Mar. Girona


de Sant Jordi

90

1999 2n Premi de pintura Bodegó /

Interior 4t Saló Internacional

d’Arts Plàstiques ACEA.

Barcelona

Menció de mèrit al Premio

di Pittura, trofeo REMO

BRINDISI Europ’ Art. Itàlia

Concessió de menció d’honor

al 5è Saló Internacional d’Arts

Plàstiques ACEA. Barcelona

2000 Premi especial del jurat per

la qualitat i l’originalitat

de l’obra. Artitude. Art

contemporain. París (França)

- Primer premi Aquarel·la

contemporània. Barcelona

- Premi millor artista

estranger XXVIII Salon du Val

d’Or . Espace des Chaumes.

Meillant (França)

1993 IV Certamen Internacional de

Pintura de Binissalem

1995 VII Certamen de Pintura de

Son Carrió

1999 V Exposición Nacional

de Pintura y VI Exposición

Nacional de Fotografía, Vinos

de la Mancha. Alcázar de San

Juan. Ciudad Real.

XLVIII Exposición de Otoño,

de la Real Academia de Bellas

Artes de Santa Isabel de

Hungría. Sevilla.

2000 I Certamen Internacional de

Pintura Royal Premier Hoteles.

Torremolinos. Málaga

World festival of art on paper.

Slovenski trg 1 4000. Kranj

(Eslovènia)

16 Premi de Pintura Antònia

Mir. Lleida

Premis i nominacions Seleccionat

91

2002 Acadèmic associat per

l’Academia Internazionale

Greci. Marino (Itàlia)

1999 Monogràfic: Guillem Àngel

Crespí, pintor. Canal 4TV.

Palma

2000 Els pintors de la Galeria

Baleàric Art. Sencelles. Canal

4TV. Palma

La gent dels nostres pobles.

Santa Margalida. Canal 4TV.

Palma

Els pintors de la Galeria d’art

contemporani Marimon. Can

Picafort. Canal 4TV. Palma

2002 Programa Artista: Crespí i

Alemany. Canal 4TV. Palma

Nominacions Programes audiovisuals

92

CaStellà MACMA. Museu d’Art

Contemporani de Mallorca

Fundació Joan Beltran.

Campanet

Col·lecció Grup Serra

Col·lecció Canal 4 TV. Palma

The Mardavall Art Collection

Museu de Porreres

Diferents ajuntaments de

Mallorca

Col·lecció Agrupació

s’Agrícola de Manacor

Col·lecció Diario de Mallorca

Col·lecció Banca March

Obra en museus i altres institucions

93

Des del cim d’un fals ziggurat d’argila i palla, coronat per mitja lluna

blava

que s’esvaneix sota la percussió del so metàl·lic de la pregària

del fill del profeta,

arqueòleg com som d’instruments d’empremtar, ceres, sanguines,

grafits i altres carbons de l’antiga Germània,

he de reconstruir cada nota de la llengua inoïble dels pinzells.

Traduiré

per a vosaltres, homes sords d’una tribu que viu dins les roques, el

frec

dels colors sobre la superfície del teixit.

El silenci

groc és cec, i ocupa l’absència de la paraula. La veu oxidada

és substituïda per gesticulacions, espasmes dels músculs cutanis del

rostre,

renous destil·lats per les cordes vocals,

cal·ligrafies que l’impuls poètic transforma en presències

cabalístiques.

La creu és un crit

que sagna

la crucifixió dels dissidents. No és pas un gemec vermell que unti el

llençol de dolor,

ni una lamentació porpra que excretin pels porus els moribunds,

ans un xiscle roig de foc i ràbia que crema els dits. El sacrifici

del tacte esdevindrà signe indesxifrable, anònim: li atorgarem el valor

del no-res: la inexistència. Dins el blanc

dels ulls s’acumulen imatges inútils, sediments d’arena,

fesomies que s’embassen als aiguamolls

de la memòria: només la mirada recorda la gamma de l’alfabet

secret del pintor,

el que ens haurà de servir per interpretar els missatges dels

jeroglífics:

tota mesura en el grau d’un matís traeix la intensitat de la violència:

els codis ens reconciliaran en el significat de les llengües mortes:

en cada grafia, el misteri d’una tradició gestual que s’allunya dels

filòlegs.

CaStellà text en castellà

93

94

Los frutos con los que había experimentado desprendían notas y sones que poco a poco iban cubriendo espacios de la conciencia y de la inconsciencia. (Ya en aquellas tempranas obras de Guillem, se podían escuchar de fondo las tonadas que los tomates de ramillete y las madrugadas se dedicaban unas a otras.) En sus átomos se constituía una orquesta que tenía que sonar desde un escena-rio imaginario. Un contrabajo roto por la mitad, un piano de teclas metafísicas, violines que liberaban colores de cada arpegio, trompetas que firmaban el origen de la desproporción. Tenía que llegar el día en el que Guillem conseguiría reblandecer el tacto del papiro, en una gestación que superaría el perímetro de audición de las voces y de los instrumentos. Cada uno debía tener capacidad propia, la tenia que manipular, fragmentar, cada cuadro se convertiría en un manuscrito, donde dejaría constancia del itinerario y de la hegemonía de aquellas composiciones musicales. Podríamos interpretar unas partituras hasta ahora inaccesibles. El vínculo tenía que poseer la resisten-cia del cordón umbilical. Los posos empezaron a esparcirse, a coger cuerpo, a ocuparse de cada uno de los hilos del tapiz. Aquellas melodías habían germinado. Me gusta la composición que Crespí i Alemany ha utilizado para poner título a esta exposición, «Instru-ments», en que se reúnen los matices musicales y la continencia mental. Me gusta que un día, entre el trabajo y la inspiración, decidiera la incorporación desnaturalizada de estos elementos musicales, me gusta saber que utiliza el pincel de rociar sentido, poder escuchar cómo suena la meditación de un artista.

Instru-mentsXisco Barceló

95

Para hacer una descripción del conjunto de obras que en esta ocasión presenta Crespí i Alemany, he querido convencerme de que nunca había visto nada suyo. No podría repasar el inventario. Sabía que eso no era del todo posible, porque conocía a Guillem desde mucho tiempo atrás. Así que me lo tomé como si fuera una cita a ciegas. No vi ningún lienzo antes de presentarlo, me tenía que imagi-nar cuál sería el atajo por el que pasaría el señor Crespí.

Cerré los ojos y me puse las manos delante para que no entrase nada de clari-dad. Empezaron a aparecer puertas, todas de la misma medida y todas de color blanco. Fui hacia la única que estaba señalada con la letra I. La abrí con pruden-cia, mi mente cerró todas las otras de golpe.

La primera impresión que me invadió fue un impacto que había sentido de adolescente. No tardé en entender que aquella atracción era la misma, equi-valente, que la del tiempo en que descubres las primeras sensaciones del amor. ¡Sí! Así de simple. ¡Percibía la ternura de un beso a los quince años! Amor por aquellas pinturas ilimitadas que desconocía, pero a las que me ataba un hilo transparente. Se me ocurrió un hecho vivido en su estudio. El ritual del artista ecualizando las frecuencias de las aparatologías con los planetas de su ingenio. Me había dejado influir por el resultado final. La tinta jugando al escondite por los rincones de la pasta de papel. El óleo y el acrílico se aliaban entre las abstracciones figurativas y las figuras abstractas. Guillem había conseguido el efecto estético y expresivo. Había fabricado el anillo para casar las artes musicales con la plástica.¡Qué privilegio poder asistir al espectáculo!

96

AngLèStext en anglès

97

Notes and sounds emanated from the fruits of his experiments, gradually filling spaces in the conscious or subconscious mind. (Even back then, in those early paintings by Guillem, the tunes that sun-dried vine tomatoes and early morning hours dedicated one another were audible in the background). Their atoms were formed by an orchestra that was forced to play from an imaginary stage. A cello broken in half, a piano with metaphysical keys, violins that released the colours of each arpeggio, trumpets that marked the origin of disproportion.

The day would come when Guillem would manage to soften the feel of the papyrus in a process of gestation that would exceed the audible threshold of voices and instruments.

Each one had to have a capacity all of its own. It had to be manipulated and fragmented. Each painting would become a manuscript where he would leave traces of the tracks and hegemony of those musical compositions. We would be able to interpret hitherto inaccessible scores. The link had to possess the resistance of an umbilical chord.

The sediment began to spread and acquire consistency, taking charge of each of the threads of the tapestry. The melodies had germinated.

I like the composition that Crespí i Alemany has chosen as the title of this exhibition: Instruments. It unites musical nuances with mental self-restraint. I like the fact that one day, midway between work and inspiration, he decided on the unnatural inclusion of these musical elements. I like to know that he uses the paintbrush to sprinkle meaning, to be able to hear how the pondering of an artist sounds.

InstrumentsXisco Barceló

AngLèS

98

To describe the series of paintings that Crespí i Alemany is exhibiting on this occasion, I wanted to convince myself that I had never seen anything of his, that I could not review his artistic repertoire. I knew that it was not fully possible, because I had known Guillem for a long time. So I took it as if it was a blind date. I did not see any of his canvases at all before presenting his work. I had to imagine what shortcut Mr Crespí would take.

I closed my eyes and put my hands in front of them to keep out the light. Doors began to appear, all the same size and all white. I went toward the only one marked with the letter “l”. I opened it cautiously and my mind at once closed all the others.

The first impression that invaded me was a sensation I had felt when I was a teenager. I soon understood that it was the same attraction you feel when you discover the first inklings of love. Yes! It was that simple. I felt the tenderness of the kiss of a fifteen-year-old! Love for those endless paintings that I did not know, but to which I was tied by a transparent thread.

An event I had experienced in his studio sprang to mind: the ritual of an artist tuning in the wavelengths of apparatus to match the planets of his inventiveness. Had I let myself be influenced by the final outcome? The ink playing at hide and seek in the nooks and crannies of the wood pulp. The oils and acrylics joined forces among the figurative abstractions and abstract figures.

Guillem had managed to make an aesthetic and expressive impact. He had created a ring, in a marriage between the musical and the plastic arts.

What a privilege to witness the spectacle!

FAquest llibre dedicata l’obra de Crespí i Alemany

s’acabà d’imprimirdia 8 de novembre de 2007

Per fer-ne la composiciós’usaren els tipus

ScalaSans

L’interior s’imprimí sobre paperIkonorex mat de 170 g,

la portada es féu sobre paperestucat mat de 125 g

Laus Deo

instruments

Documents