intermedi 3

Programació de llengua catalana nivell intermedi

Secretaria de Política Lingüística Consorci per a la Normalització Lingüística

59

UNITAT 1. Treballem amb seguretat? Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La proposta d’una ràdio local de recollir experiències i opinions a l’entorn de la seguretat a la feina duu els aprenents a conèixer textos normatius sobre aquesta qüestió, a descriure les característiques de diverses feines des de la perspectiva de la seguretat i la salut, a articular esquemàticament la seva pròpia opinió i a manifestar-la intervenint en el programa radiofònic. TASCA Participar en un programa de ràdio per exposar en antena l'opinió personal sobre la seguretat laboral en alguns dels oficis més comuns. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Comprendre textos administratius de caràcter instructiu, redactar esquemàticament l’opinió sobre un assumpte d’interès general i exposar oralment propostes de millora. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS

El món laboral - Opinar de manera argumentada sobre la seguretat en les empreses d’àmbits laborals diferents per millorar-ne les condicions. La ràdio - Participar en un programa d'una ràdio local per opinar argumentadament sobre la seguretat laboral a la feina. SEGONS TEMES

La seguretat a la feina - Conèixer i comprendre la normativa laboral que regula la seguretat a la feina. - Valorar si es compleixen els mínims de seguretat laboral a la feina pròpia i expressar l'opinió argumentada. - Fer propostes per millorar la seguretat laboral a la feina. OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre textos, xerrades i parlaments sobre temes relacionats amb l’àrea professional de l’aprenent. - Reconèixer i comprendre l’estructura, el propòsit comunicatiu i la progressió de la informació en textos de tipus argumentatiu i aplicar els coneixements en la preparació d’esquemes i guions d’exposicions orals breus. - Comprendre i aplicar els procediments i les tècniques que s'utilitzen per prendre apunts i elaborar l'esquema d'un text oral.



60

- Saber exposar breument un fet i expressar i argumentar l'opinió pròpia sobre seguretat laboral en intervencions orals en programes de ràdio, de manera coherent i amb el grau de formalitat adequat a la situació comunicativa. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer i comprendre les característiques de les oracions coordinades. - Reconèixer i comprendre les funcions de predicat nominal, objecte preposicional i complement circumstancial. - Conèixer i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la pronúncia i ortografia del vocalisme (a i e). - Conèixer i aplicar les regles i excepcions que regeixen l’ús del guionet en compostos i derivats. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre els diversos elements que intervenen en el procés de comunicació. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Intervencions orals breus - Habilitats: expressió oral. - Tipus textuals: descriptiu, argumentatiu i directiu. - Funció lingüística: informativa. Textos, xerrades i parlaments - Habilitats: comprensió oral o lectora. - Tipus textuals: argumentatiu i expressiu. - Funció lingüística: informativa i valorativa. Esquema - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i argumentatiu. - Funció lingüística: metalingüística. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Procediments per a l’elaboració d’un esquema: reconeixement i selecció de la informació rellevant, organització jeràrquica i esquemàtica de la informació, utilització de frases curtes i lèxic precís. - Planificació temàtica mitjançant l’enumeració d’elements de seguretat en l’àmbit laboral: proteccions del cos (ulleres, botes, guants...), posicions del cos (dret, davant de l'ordinador...), ritme de treball, ambient físic (fred i calor, fums, gasos, llum...) mobiliari i material segur, estructura segura (escales, portes, finestres, instal·lacions elèctriques, d'aigua, gas...), pla d'evacuació actualitzat i conegut, etc.



61

CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Preparació escrita d'un text per ser dit. - La formalitat i la durada com a elements d’adequació d’una intervenció oral. Elements de coherència i cohesió - La coherència (ajustament al contingut, ordre i no repetició) i la cohesió (frases lligades i acabades, absència de tics...) en una exposició oral. - Precisió semàntica en l’ús del lèxic relacionat amb l'entorn laboral, com a recurs que afavoreix la concisió en la informació. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - L'oració simple i l’oració composta. - Components i funcions sintàctiques. Predicat nominal. Objecte preposicional: concepte i verbs del vocabulari bàsic que regeixen preposició (pensar en, comptar amb, prescindir de, parlar de, creure en, dedicar-se a, accedir a, interessar-se per...). Complements circumstancials: concepte i tipus. - Substitució de les funcions sintàctiques d'objecte preposicional (pensar-hi, comptar-hi, prescindir-ne, atendre-hi, adonar-se'n, abstenir-se'n, conformar-s'hi, etc.), complement circumstancial (treballar-hi, posar-n'hi, etc.) i predicat nominal (ser-hi, ser-ne, ser-ho, etc.). - Oracions compostes coordinades mitjançant conjuncions o locucions conjuntives. - Conjuncions de coordinació copulativa i adversativa: usos de i, o, ni, però. - Conjuncions de causa: usos de perquè, ja que, com que, a causa de... Lèxic - Substantius i adjectius compostos més usuals de l'entorn laboral (comptagotes, muntacàrregues, parallamps, passamà, para-xocs, penja-robes, llevaneu, portabombeta, portaequipatge, tallafoc, celobert, terratrèmol, filferro, voravia, etc.). - Substantius i adjectius relacionats amb la seguretat i la higiene laborals (protecció - protegit, prevenció – previngut o previsor, precaució – caut o cautelós, risc - arriscat, incident, accident, emergència, mesura, profilaxi, evacuació, simulacre, detecció, extinció, urgència, etc.). - Adjectius que caracteritzen o graduen la qualitat de les condicions de treball (ordre i neteja: brut, endreçat, polit, pulcre...; temperatura: gèlid, temperat, càlid...; llum: tenebrós, fosc, clar, lluminós, enlluernador...; aigua: podrida, tèrbola, impotable, clara...; entorn acústic: ensordidor, estrepitós, sorollós, silenciós, sepulcral...; olor: fètid, pestilent, pudent, inodor, aromàtic...; humitat: moll, xop, humit, sec, ressec...; aire: resclosit, net, renovat, ventilat...; ritme de treball: calmós, lent, tranquil, ràpid, accelerat, frenètic...). - Adjectius referits a la salut en el treball: (insà, sa, saludable, profilàctic, tòxic, abrusador, hipotèrmic, nafrat, etc.). - Ús del guionet en compostos i derivats: derivats per prefixació (arxi-, ex-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, sots-, ultra-, etc.) i amb el prefix no- seguit d’un nom (no-res, no-metall, etc.).



62

Fonètica i ortografia - Pronunciació de la vocal neutra. Mots acabats en -e, -es: classe, fase, Blanes, Balmes... - Ortografia de a i e àtones: en mots del vocabulari bàsic sense punts de referència clars (enyorança, assemblea, monestir, vernís, assassí, avaria, treball, ambaixador, Empordà, etc.); en verbs de doble arrel (treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure) i el verb fer; en mots masculins acabats en –a, -ma, -arca, -ista, -cida, -ta (titella, clima, monarca, ciclista, homicida, poeta, etc.). COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Elements del procés de comunicació: emissor, receptor, codi, missatge, canal i context.



63

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES A l’emissora de ràdio de la localitat emeten un programa titulat A la feina, cap risc, en què es deixen les línies obertes perquè els oients opinin sobre la seguretat al seu lloc de treball. TASCA 1

Els alumnes s’agrupen segons coincidències o afinitats laborals i decideixen si el seu sector laboral és segur. A més seleccionen quins són els tres principals perills d’aquest sector. Per finalitzar la tasca, l’alumnat redacta individualment la primera part de l’esquema que utilitzarà per fer la intervenció al programa de ràdio de la tasca final. TASCA 2

Cada alumne redacta individualment un argument que defensi l’opinió manifestada pel seu grup en la tasca 1 sobre la seguretat al sector laboral a què pertany. Cada grup posa en comú tots els arguments i escullen els tres que defensin millor la seva posició. Tots els grups finalitzen la tasca exposant a la resta els arguments escollits. TASCA 3 Aquesta tasca segueix el mateix procediment que l’anterior, però en aquesta ocasió es redacten o se seleccionen propostes per millorar la seguretat al sector laboral en què treballa l’alumnat. TASCA FINAL L’alumnat assagen la intervenció al programa A la feina, cap risc i fan les darreres modificacions a l’esquema que han preparat durant la unitat. Finalment el professor o la professora assumeix el rol de locutor i dóna entrada als diversos grups perquè facin la seva intervenció. La tasca es clou fent una valoració conjunta de com han anat les intervencions.



64

UNITAT 2. Moure’s i conviure a la ciutat Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ A partir d’informacions sobre mobilitat i convivència ciutadana, els aprenents es proposen col·laborar en una publicació local i a aquest efecte redacten i recullen experiències i opinions favorables o desfavorables referides a la mobilitat i al civisme de la població on resideixen i elaboren articles divulgatius breus. TASCA Col·laborar en una publicació local donant a conèixer l’opinió sobre temes d’interès social i fent propostes de millora. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Extreure informació precisa de textos expositius, fer esquemes previs a la redacció d’un text i redactar articles d’opinió. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS La localitat - Conèixer l'estat actual de la localitat pel que fa a transports, civisme i equipaments públics. - Opinar de forma raonada sobre el transport, el civisme i els equipaments de la localitat i fer-hi propostes de millora. Els mitjans de comunicació - Gestionar cadascuna de les seccions del diari d'opinió. - Publicar les col·laboracions a la secció pròpia i valorar amb arguments les aportacions dels altres ciutadans. SEGONS TEMES

La mobilitat - Opinar sobre la situació actual dels transports públics a la localitat o entre localitats properes. - Opinar sobre diverses propostes de millora dels transports a la localitat o entre localitats i fer-ne de pròpies. La convivència ciutadana - Opinar sobre el civisme actual de la localitat. - Opinar raonadament sobre les propostes d'altres ciutadans i fer-hi propostes de millora.



65

OBJECTIUS DISCURSIUS - Reconèixer i comprendre l’estructura, el propòsit comunicatiu i la progressió de la informació en textos de tipus argumentatiu i aplicar els coneixements en la redacció de textos breus per a publicacions d’àmbit restringit. - Reconèixer i comprendre l'estructura d'articles divulgatius breus. - Saber exposar per escrit una experiència personal, destacant-ne aspectes valoratius, positius o negatius. - Saber destacar per escrit aspectes valoratius –positius o negatius– d'una qüestió d'interès social a partir de l'experiència i de l'observació personals. - Saber expressar i argumentar l'opinió pròpia sobre algun assumpte d'interès general en intervencions orals, de manera coherent i amb el grau de formalitat adequat a la situació comunicativa. - Saber aplicar estratègies de localització i de recollida d’informació. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia del gènere del nom. - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia dels verbs irregulars. - Conèixer i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la pronúncia i ortografia del vocalisme (o-u). - Conèixer i aplicar les regles que regeixen els signes de puntuació (dos punts). - Comprendre els procediments de composició i derivació del lèxic. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en àmbits diferents de la societat. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Articles breus d'opinió - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: argumentatiu i narratiu. - Funció lingüística: valorativa. Articles divulgatius breus, reportatges, entrevistes, notícies - Habilitats: comprensió lectora i expressió oral. - Tipus textuals: argumentatiu i narratiu. - Funció lingüística: informativa.



66

Esquema - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: argumentatiu i narratiu. - Funció lingüística: metalingüística. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Estratègies de localització i de recollida d’informació sobre temes d’interès social. Problemes: quins són els problemes més habituals? Records: en ve a la memòria alguna experiència personal? Propostes: Hi ha iniciatives interessants? - Recerca de contingut temàtic per opinar sobre transport i mobilitat: nombre i condicions dels aparcaments municipals, accessibilitat i condicions d'estacions (ascensor, escales automàtiques…), renovació del parc mòbil públic (autobusos, metros, etc.), servei de taxi (parades, nombre de vehicles, preus...), adaptació a persones discapacitades (taxis, autobusos...), senyalització per a la circulació (semàfors, senyals, pas de vianants...), etc. - Recerca de contingut temàtic per opinar sobre civisme: netedat del carrer (deposicions de gossos, pixums, papereres, ritme de neteja…), aparcaments molestos de cotxes i motos, grafits descontrolats, silenci nocturn (restaurants, cinemes…), robatoris en temps de vacances, seguretat ciutadana, etc. - Procediments per a l’elaboració d’un esquema: reconeixement i selecció de la informació rellevant, organització jeràrquica i esquemàtica de la informació, utilització de frases curtes i lèxic precís. - Pautes i recursos per a la revisió del text durant el procés de redacció i un cop acabat: rellevància del contingut, adequació als destinataris, correcció en la forma. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Selecció de la informació rellevant segons les intencions comunicatives. - Disposició de la informació en escrits per publicar en butlletins o revistes d’àmbit restringit. Elements de coherència i cohesió - Progressió de la informació en textos breus per a publicacions d’àmbit restringit: descripció de la realitat (fets, dades...), opinió, argumentació, propostes. - Elements que situen un fet ocorregut: lloc, moment, persones i detalls rellevants. - Maneres de presentar l’escenari d’un fet (va ser en un carrer estret, érem al pas de vianants, etc.). - Maneres d’expressar moments imprecisos del dia (a primera hora, a última hora, pels volts de..., a mitja tarda, cap a les...). - Maneres d’expressar una demanda, proposta o suggeriment: nominal (el control de fums) amb forma verbal impersonal (controlar els fums) o personal (controleu els fums).



67

COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Gènere del substantiu. Masculins i femenins amb lexemes diferents (home/dona, pare/mare, etc.). Noms amb significat diferent segons el gènere (el fi/la fi, el llum/la llum, el terra/la terra, etc.), remarques sobre el gènere d’alguns noms (afores, avantatge, dubte, anàlisi...). - Classificació dels verbs: criteri sintàctic i semàntic i criteri morfològic. - Formes més corrents dels verbs irregulars, especialment les de mode indicatiu i les no personals, en verbs com conèixer, dir, escriure, fer, poder, prendre, saber, tenir, venir, voler, viure, etc. - L’ús de verbs esdevenimentals (haver-hi, ocórrer, succeir, passar, esdevenir, trobar, etc.). - L’ús de verbs referits a l’observació (observar, adonar-se, comprovar, veure, descobrir, constatar, etc.). - La conjunció que en oracions completives. - Els dos punts davant de citacions textuals i d’exemples. (La senyora va dir: “I on ho poso, si no?”. Un cas ben clar: les burilles llençades al carrer). Lèxic - Substantius i adjectius compostos i derivats per prefixació més usuals de l'àmbit social (interurbà, discapacitat, intercanvi...), amb prefix no- (no-violència, no violent, etc.). Compostos de dos elements plens (parabrises, salvavides, celobert...), repetitius i expressius (viu-viu, corre-cuita, bitllo-bitllo...), amb punt cardinal (nord-est...). - Lèxic referit als contrastos d’opinió (acord, unanimitat, harmonia, avinença, concòrdia, consens...; desacord, controvèrsia, discussió, polèmica, debat, discordança, oposició...). Fonètica i ortografia - Ortografia de o i u àtones: mots del vocabulari bàsic sense punts de referència clars: capítol, Joan, bufetada, muntanya, joventut, rètol, títol, suportar. - Ortografia de o i u àtones: verbs que presenten alternança en el radical: collir, cosir, sortir, tossir i escopir. - Ortografia de o i u àtones: verbs poder i voler en les formes d'indicatiu, de condicional i no personals. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Els usos de la llengua: la varietat estàndard i les varietats dialectals: l'estàndard, llengua comuna; valor de l'estàndard.



68

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Un grup de ciutadans i ciutadanes de la localitat que estan molt conscienciats sobre la importància d’opinar perquè les coses millorin han creat un nova revista d’opinió en línia, Rius de tinta, feta exclusivament amb les aportacions dels ciutadans sobre temes d’interès col·lectiu, com ara el transport públic, el civisme i els serveis públics. TASCA 1

Els alumnes prenen el rol de periodistes. En primer lloc llegeixen individualment articles breus d’opinió per familiaritzar-se amb aquest tipus de text. Es reuneixen per grups i, a partir dels textos llegits, discuteixen la informació que ha de contenir la introducció, el desenvolupament i la conclusió. Finalment, cadascú decideix el tema ciutadà sobre el qual treballarà i l’opinió personal que en té. Els alumnes s’agrupen per preferències i per opinions per formar els equips de redacció de Rius de tinta. TASCA 2

L’alumnat treballa individualment i en grup per planificar el text que publicaran a Rius de tinta. En concret seleccionen els arguments que defensen millor l’opinió manifestada a la tasca 1 i també les propostes de millora més interessants pel que fa al tema de què tractarà el seu article d’opinió breu. TASCA 3

Cada grup de redacció de Rius de tinta elabora l’article d’opinió breu de forma cooperativa. Cada alumne en redacta una part individualment seguint escrupolosament l’esquema de la tasca anterior. A continuació, els grups es reuneixen i ajunten els diversos fragments i hi fan les esmenes que calguin perquè el text estigui ben estructurat i redactat. Finalment, publiquen els textos a Rius de tinta perquè tothom els pugui llegir. TASCA FINAL Els alumnes llegeixen els articles d’opinió breus publicats a Rius de tinta sobre el transport, el civisme i els serveis públics. En trien un amb el qual estiguin d’acord o en desacord i redacten un altre per manifestar la seva opinió sobre el que s’hi diu. Finalment també el publiquen perquè tothom el pugui llegir.



69

UNITAT 3. Si vols ser feliç, diverteix-te Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ La unitat s’emmarca en la reflexió sobre la bona utilització del temps d’oci i en la recerca d’ofertes comercials de lleure organitzat. Els aprenents s’informen de les possibilitats que tenen de passar uns dies de descans, seleccionen la més motivadora i resolen per correspondència els tràmits de reserva que comporta. TASCA Obtenir informació sobre activitats d'oci i de lleure i reservar les més adequades a les necessitats i gustos personals. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Comprendre el contingut i la finalitat d’una exposició oral, sol·licitar per escrit informació precisa sobre ofertes comercials d’oci i fer reserves de serveis específics. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS

Balnearis i cases de pagès - Demanar informació sobre els serveis que ofereixen els balnearis o les cases de pagès. - Valorar l'oferta sobre balnearis i cases de pagès segons els gustos i preferències propis i triar la que satisfaci més a cadascú. Agències de viatges - Demanar informació sobre viatges organitzats per conèixer nous indrets i fer amistats. - Valorar l'oferta sobre viatges organitzats a partir dels gustos i preferències propis i triar el que satisfaci més a cadascú. Associacions o entitats - Demanar informació sobre les activitats lúdiques d'associacions o entitats. - Valorar l'oferta d’activitats lúdiques d'associacions o entitats a partir dels gustos i triar la que satisfaci més a cadascú. SEGONS TEMES

Activitats d'oci - Assabentar-se de l'oferta d'activitats per millorar la salut i valorar-la per escollir l'activitat que s'adapti més als gustos personals. - Assabentar-se de l'oferta de viatges organitzats i valorar-la per escollir el que s'adapti més als gustos personals. - Assabentar-se de les activitats lúdiques d'associacions o entitats i valorar-les per escollir la que s'adapti més als gustos personals.



70

Les amistats - Convèncer els companys o companyes de fer una activitat lúdica. - Saber escollir una activitat lúdica determinada en funció de les amistats noves que s'hi puguin fer, les activitats que s'ofereixin i la millora per a la salut que pugui representar. OBJECTIUS DISCURSIUS - Reconèixer i comprendre les idees principals d’un text, una xerrada o un parlament d'interès general i saber-les diferenciar de la informació secundària que hi apareix. - Comprendre la informació detallada de propostes relacionades amb l’oci, el descans, la salut. - Llegir en veu alta prospectes informatius i cartes amb la pronunciació, l’entonació, el ritme i la velocitat adequats. - Escriure cartes poc complexes amb l'adequació, la coherència i la cohesió exigides per la situació comunicativa i amb la correcció pròpia del nivell intermedi. - Formalitzar reserves de béns o serveis amb la concisió i precisió que corresponen a aquest tipus de documents. OBJECTIUS GRAMATICALS - Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia del gènere i del nombre dels adjectius. - Conèixer els usos dels adverbis de negació. - Conèixer i saber aplicar formes expressives vàries, de registre col·loquial, per mostrar acord, estranyesa o desacord. - Conèixer i aplicar les regles i les excepcions de la dièresi en les formes verbals. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en àmbits diferents de la societat. - Conèixer les principals opcions de lleure en l’àmbit català: allotjaments turístics (hotels, fondes, albergs, càmpings, cases rurals, etc.), serveis i equipaments destinats a millorar la salut, tenir un cercle d'amistats i fer activitats lúdiques (balnearis, entitats que organitzen viatges, excursions, sortides culturals, gastronòmiques, etc.); fonts d’informació (revista Descobrir Catalunya, etc.). CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Textos, xerrades i parlaments - Habilitats: comprensió oral o lectura. - Tipus textuals: argumentatiu i expressiu. - Funció lingüística: informativa i valorativa.



71

Prospectes - Habilitats: comprensió lectora. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: informativa. Correspondència - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i argumentatiu. - Funció lingüística: informativa. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- El resum: afirmacions principals d’una exposició oral i arguments que les sustenten. - Selecció i obtenció d’informació necessària i suficient per a la reserva de serveis d’oci: dades personals i financeres de qui la fa, dades dels participants (nombre, edats, sexe), temporada (alta, normal, baixa...) i calendari, possibilitats de desplaçament, restauració (horaris i característiques dels àpats), habitacions, ofertes (tractaments, serveis, activitats, rutes, excursions, festes, etc.). CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Diferències entre la carta familiar i la formal. - Disposició de la informació en cartes formals. Elements de coherència i cohesió - La selecció i la progressió de la informació. - Estructura de la carta: salutació, nucli (presentació, desenvolupament i conclusió) i comiat (repàs). - La demanda d’informació amb interrogació directa i indirecta. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Flexió de gènere i de nombre: adjectius acabats en -aç, -iç i -oç (audaç/ audaços/ audaces, etc.); casos de canvi de -leg per -loga (anàleg/anàloga, filòleg/filòloga, etc.); casos amb dificultat (amargant, elegant, pobre/-a, comú/-una, ferm/-a, covard/-a, marroquí/-ina...). - Ús dels adverbis més freqüents de manera, quantitat, lloc i temps. - Sentit positiu dels adverbis de negació en frases hipotètiques (si necessites res..., si portes cap..., si queda gens..., si trobes enlloc..., si mai el veus...) o interrogatives (necessites res?, en portes cap?, en queda gens?, has vist enlloc...?, has vist mai...?).



72

- Ús de formes expressives per mostrar acord (àngela!, clavat!, correcte!, exacte!, i tant!, justa la fusta!, molt bé!, entesos!, tens raó, etc.), estranyesa (i ara!, vols dir?, tu ho creus?, què dius, ara?, ai no sé..., etc.) o desacord (ah, no!, apa!, ara sí que m’has mort!, ca!, de cap manera!, i un be negre!, ni de bon tros, quin disbarat!, ni parlar-ne!, no és això, etc.). Lèxic - Substantius i adjectius compostos més usuals dels àmbits treballats a la unitat; balnearis (reflexoteràpia, pressoteràpia, hidroteràpia, electroteràpia, fisioteràpia, hidromassatge, quiromassatge, antiestrès, antisèptic, vasodilatador, infrarojos, hipertermal, neurosedant, etc.), cases de pagès (microones, vitroceràmica, autoservei, altiplà, ping-pong, rentavaixelles, sobretaula, etc.), viatges organitzats (multilingüe, aerolínia, contraoferta, autoservei, etc.). - Compostos repetitius i expressius (poti-poti, bitllo-bitlllo, corre-cuita...). - Compostos en què figura el nom d'un punt cardinal (nord-est, sud-africà...). Fonètica i ortografia - Reconeixement auditiu i pronunciació dels diftongs, triftongs i hiats en les formes verbals. - La dièresi en les formes verbals. Casos d’absència (infinitiu, gerundi, condicional i futur). Posició en formes verbals que tenen la síl·laba tònica anterior a la dièresi (canviïs, continuïn, estudiï, etc.). COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Els usos de la llengua. Usos institucionalitzats: mitjans de comunicació i producció cultural.



73

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES TASCA 1

Els alumnes s’agrupen i llegeixen en veu alta un fullet informatiu de l’empresa Xalem, SL sobre diverses formes d’entreteniment amb l’objectiu de trobar una oferta que els permeti augmentar el grau de satisfacció vital. Cada alumne tria individualment l’oferta que s’ajusta més als seus gustos i exposa la tria argumentada a la resta de membres del grup. Finalment, es decideix d’una manera argumentada quina informació sol·licitarà a l’empresa sobre la seva oferta d’oci per tal de respondre els dubtes de tots els membres del grup. TASCA 2

Els alumnes redacten en grup la carta que enviaran a Xalem, SL per sol·licitar informació sobre les activitats de lleure que els agradaria dur a terme. Per fer-ho, decideixen en primer lloc quina informació situaran a cadascuna de les parts que ha de tenir una carta i, a continuació, cada alumne en redacta un fragment individualment. Els alumnes ajunten els fragments de la carta i l’envien a Xalem, SL. TASCA 3 Els alumnes prenen el rol de treballadors i treballadores de Xalem, SL amb l’objectiu de respondre les cartes que ha rebut l’empresa. El professor o la professora reparteix una carta als membres de cada grup, la llegeixen en veu alta i decideixen quina informació han de respondre. Cada alumne redacta una proposta de carta, que llegeix en veu alta als companys i companyes. Finalment es tria la carta que es considera més ben redactada de totes les llegides i es fa arribar a les persones interessades. TASCA FINAL Per grups, llegeixen en veu alta la carta que han rebut de Xalem, SL en què l’empresa respon els dubtes i consultes plantejats a la tasca 1. A continuació cada alumne redacta de forma individual una carta per fer la reserva de l’activitat que li interessi més i l’envia per correu electrònic a l’empresa.



74

UNITAT 4. Em vull formar Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ - En l’àmbit de la formació permanent els aprenents accedeixen a documents d’autoconeixement per analitzar els interessos particulars o professionals que poden motivar-los per a la inscripció a cursos de formació i redacten la documentació pertinent per inscriure-s’hi. Les convencions i formulacions diverses de les sol·licituds, els currículums i la correspondència administrativa són el nucli de la unitat. TASCA Sol·licitar l'accés a una formació específica segons els interessos particulars o professionals de l’alumnat. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Consultar ofertes de formació, respondre qüestionaris per obtenir informació sobre aptituds personals, presentar currículums i inscriure’s a activitat formatives. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS

Els centres formatius - Informar-se dels centres de formació per a adults de la ciutat i dels estudis que ofereixen. - Escollir el tipus de formació que s'ajusti més als interessos particulars o professionals de l'alumnat i sol·licitar-hi l'accés. SEGONS TEMES

Els interessos formatius - Determinar els interessos propis pel que fa a formació, a partir de les aptituds i característiques personals. - Declarar els itineraris formatius i professionals propis, per mitjà d’un currículum. Les condicions i els requisits d’accés a la formació - Conèixer les condicions i els requisits per poder accedir a la formació triada. - Redactar la documentació necessària per sol·licitar l'ingrés a la formació triada amb l'adequació als interessos de qui l'emplena i als criteris de selecció de qui la rep. L’experiència pròpia, particular i professional - Redactar el currículum personal per justificar amb l'experiència particular o professional l'accés a la formació triada amb l'adequació als interessos de qui el redacta i als criteris de selecció de qui el rep.



75

OBJECTIUS DISCURSIUS - Reconèixer i comprendre l'estructura d'articles divulgatius breus. - Reconèixer i comprendre les característiques que diferencien la correspondència de caràcter més formal de la privada i aplicar aquests coneixements en la redacció de cartes formals. - Reconèixer, comprendre i aplicar les característiques de la sol·licitud i del currículum pel que fa a la informació necessària, la disposició de la informació, l’estructura, el grau de formalitat i les convencions pròpies d’aquest tipus de documents. - Comprendre l’estructura i el funcionament de qüestionaris sobre aptituds i característiques personals. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre i aplicar l’ús de la partícula que com a relatiu àton i com a conjunció en oracions completives. - Comprendre i saber aplicar adequadament els signes de puntuació en les salutacions, els comiats i les datacions de les cartes formals. - Comprendre i aplicar procediments de derivació del lèxic. - Conèixer i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la pronúncia i l’ortografia de les consonants palatals fricatives i africades. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Sol·licituds - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: informativa. Currículums - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu. - Funció lingüística: informativa. Correspondència - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu i directiu. - Funció lingüística: informativa.



76

Articles i reportatges divulgatius - Habilitats: comprensió lectora. - Tipus textuals: descriptiu i narratiu. - Funció lingüística: informativa. PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Planificació d’una organització jeràrquica i esquemàtica de la informació en sol·licituds i currículums. - Textualització mitjançant la utilització de frases curtes i lèxic precís. - Consultes del diccionari general i del de sinònims per precisar significats. - Revisió del text durant el procés de redacció i un cop acabat (estructura, correcció lingüística, adequació al propòsit, etc.). CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - Estructura, intenció comunicativa, ordre de la informació, grau de formalitat i to –més o menys objectiu– de les cartes formals. - Estructura formal i pautada dels currículums i de les sol·licituds per motius d'agilitat administrativa, claredat, precisió, esquematisme, etc. - El grau de formalitat i el tractament de l’emissor (en primera o tercera persona) i del destinatari (de vós) en sol·licituds. - Adequació de les informacions d’un currículum als interessos de qui l'emplena i als criteris de selecció de qui el rep. - El tractament no discriminatori per raons de sexe: l’ús de vós. Elements de coherència i cohesió - Organització jeràrquica i esquemàtica de la informació en sol·licituds i currículums. - Fórmules introductòries del desenvolupament de la carta, de conclusió i de comiat. - Fraseologia característica de les sol·licituds: amb domicili a..., CP..., comarca d..., ... amb el NIF..., expedit a..., el dia..., domiciliat/ada a..., nascut/uda a..., que estudio..., que sóc..., que tinc el NIF núm. ..., que treballo a..., com a..., que visc a.., pl./c. ..., núm. ..., tel. ..., d’acord amb el que estableix..., i, com que compleixo els requisits... Que compleixo totes les condicions exigides en la convocatòria. Que, tenint en compte que... La concessió d... Que accepteu aquesta petició d... Que em sigui concedit... - Ordre temporal de les dades en un currículum. - Verbs usuals per descriure’s a si mateix (m’agrada, tinc afició, m’atreu, sóc, m’encanta, em considero, no em fa res...). - Formes d’expressar graus de coneixement en la llista d’aptituds i característiques personals: ignorància (no tinc la més mínima idea, desconec...), dubte (pot ser, a la millor resulta...),



77

suposició (jo diria, em sembla, si no m’equivoco...), certesa (tinc el convenciment, d’una cosa estic segura, etc.). - Ús del lèxic amb precisió semàntica com a recurs que afavoreix l'expressió concisa de la informació. - Fórmules introductòries aplicables a una carta formal: per indicar a què fa referència l’escrit (en resposta a la vostra sol·licitud..., en relació amb…, en data d'avui hem rebut…), per anunciar-ne el contingut (ens plau comunicar-vos que, ens adrecem a vostè per comunicar-li...), per denegar un servei (us comuniquem que no podem atendre..., us hem de dir que la vostra sol·licitud ha estat denegada per...), per donar una instrucció (per tal de fer efectiu..., teniu de termini...., per poder...), per concloure (restem a la vostra disposició..., per a qualsevol informació o aclariment, podeu..., esperem que en una altra ocasió...), per acomiadar-se (atentament, ben atentament, us saludem atentament....). COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Forma i funcions del relatiu àton que. - La conjunció que en oracions completives. - Els dos punts davant de citacions textuals i exemples. - Els signes de puntuació de salutacions, comiats i datacions de les cartes formals. Lèxic - Construcció de mots abstractes per derivació a partir de verbs, noms i adjectius (sol·licitar → sol·licitud, comprendre → comprensió, segur → assegurança, terme → terminologia, etc.). Acabaments en -etud, -itud, -ança, -ença, -ció, -sió,- ia, -ment, -atge, -eria, -ura, etc. - Abreviacions freqüents en sol·licituds, currículums i correspondència formal. Fonètica i ortografia - Pronunciació sorda o sonora de les consonants palatals, fricatives i africades.

- La palatal fricativa [ʒ] i les grafies g i j. - La palatal fricativa [ʃ] i les grafies x i ix. - Les africades: grafies tx, ig, tg i tj. - Els grups -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projectar, subjecte, etc. - Presència o absència del punt entre números i en les sigles, en currículums i sol·licituds. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

- Els usos de la llengua. Usos institucionalitzats. Administració pública; ensenyament.



78

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES TASCA 1

Es planteja a l’alumnat la possibilitat d’iniciar formació que s’adigui més als seus gustos i preferències personals. Per això, se’ls demana que visitin l’oferta formativa per a adults que organitza l’Ajuntament i se’ls presenten textos en què es fa difusió de formació específica. L’alumnat tria la formació que li agradaria fer i, a més, explicita els motius per què l’escull. Per fer-ho es facilita la possibilitat que responguin el test de Holand per tal de descobrir quins són els seus interessos en aquest sentit en cas que no s’hagin plantejat mai la possibilitat d’iniciar formació personal. TASCA 2

L’alumnat s’assabenta que la formació triada té molt bona acceptació i que, per tant, hi ha molta demanda. L’organització demana a les persones que presentin una sol·licitud per exposar els motius per què volen apuntar-s’hi i per sol·licitar l’ingrés. Els alumnes treballen individualment per decidir la informació que faran constar a la sol·licitud i per acordar el tractament més adequat per adreçar-se a l’Administració. Finalment cada alumne redacta la sol·licitud, però abans de tramitar-la, la revisa amb l’ajuda dels companys i companyes. TASCA 3

Es planteja a l’alumnat la possibilitat de fer formació més especialitzada per mitjà d’un fullet informatiu de la Universitat Lliure de Catalunya. El requisit per poder ser seleccionat en algun dels cursos és lliurar el currículum junt amb una carta de presentació. L’alumnat selecciona la informació que farà constar al currículum per tenir més possibilitat de ser admès i a continuació redacta el currículum. Finalment redacten la carta de presentació i lliuren aquesta documentació a la Universitat Lliure de Catalunya. TASCA FINAL L’alumnat agafa el rol del personal de la Universitat Lliure de Catalunya que ha de decidir quines demandes de formació especialitzada admeten i quines no. Els alumnes s’agrupen i llegeixen en veu alta els currículums i les cartes d’admissió que els lliura el professor o la professora. A continuació decideixen de forma argumentada les sol·licituds que accepten i les que no. Finalment, cada alumne s’ocupa de comunicar per carta si s’accepta la inscripció d’una de les persones que l’han sol·licitada.



79

UNITAT 5. La cultura popular en la societat actual Temps orientatiu: 8.30 h INTRODUCCIÓ Els aprenents s’informen tant de les característiques de la cultura popular catalana tradicional com de les seves manifestacions més actuals, prenen apunts i elaboren esquemes per resumir l’opinió que els mereixen unes i altres expressions culturals. Exposen la seva opinió oralment i de manera raonada als companys del curs. TASCA - Participar en un debat per opinar sobre les expressions de la cultura popular en l'actualitat, i treure'n conclusions. OBJECTIU LINGÜÍSTIC Comprendre el contingut i la finalitat de textos de divulgació cultural i expressar-ne oralment l’opinió que se n’ha extret. OBJECTIUS COMUNICATIUS SEGONS ÀMBITS

Debats - Participar en un debat per exposar l'opinió sobre la vigència de la cultura popular en la societat actual. - Conèixer i aplicar la normativa que regula la participació en un debat. La societat tradicional - Conèixer la funció que exercia la cultura popular en les societats tradicionals. SEGONS TEMES La cultura popular - Conèixer i comprendre el valor cultural i lingüístic dels elements que ens han arribat de la cultura popular. - Comprendre textos característics de la cultura popular: rondalles, llegendes, cançons. - Saber expressar l'opinió personal de manera argumentada sobre la vigència de la cultura popular en la societat actual. La modernitat - Els elements de la cultura popular que encara s'utilitzen en la societat actual: les llegendes urbanes. - Saber expressar de forma argumentada la necessitat o no que la societat actual doni cabuda a la cultura popular com un element identificatiu de la col·lectivitat. Els valors lingüístics i culturals - Conèixer els valors lingüístics i culturals de la cultura popular.



80

OBJECTIUS DISCURSIUS - Comprendre i aplicar els procediments i les tècniques que s'utilitzen per prendre apunts i elaborar l'esquema d'un text oral o escrit. - Reconèixer i comprendre les idees principals d'un text oral o escrit d'interès general i saber-les diferenciar de la informació secundària que apareix en el mateix text. - Saber expressar i argumentar l'opinió sobre algun assumpte d'interès general en intervencions orals en actes públics de l'àmbit acadèmic, de manera coherent i amb el grau de formalitat adequat a la situació comunicativa. - Reconèixer i comprendre característiques rellevants del llenguatge més usual en contes, llegendes, cançons i poemes propis de la cultura popular. - Reconèixer i comprendre de forma detallada el contingut d’un text literari propi de la cultura popular, i saber copsar la intenció i l’estil de l’autor o de l’autora. - Reconèixer i comprendre els recursos expressius propis de textos de la cultura popular. OBJECTIUS GRAMATICALS - Comprendre els procediments de composició del lèxic i els efectes d'expressivitat i riquesa lèxica que aporten a un text determinats recursos com ara els refranys, les frases fetes, els eufemismes i les onomatopeies. - Conèixer i aplicar formes introductòries idònies en exposicions de l’opinió pròpia. OBJECTIUS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS - Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat. CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS DELS GÈNERES ASSOCIATS Informacions temàtiques, xerrades i parlaments - Habilitats: comprensió oral i/o escrita. - Tipus textuals: descriptiu i argumentatiu. - Funció lingüística: informativa. Apunts i esquemes - Habilitats: expressió escrita. - Tipus textuals: descriptiu. - Funció lingüística: metalingüística. Intervencions orals breus - Habilitats: expressió oral. - Tipus textuals: narratiu i argumentatiu. - Funció lingüística: valorativa.



81

PROCEDIMENTS TEXTUALS ETAPES DE RECEPCIÓ I PRODUCCIÓ

- Passos en la lectura interpretativa d’un text literari popular (lectura comprensiva, comentari global subjectiu, recerca de significats desconeguts, recull d’idees principals, observacions de l’estructura sintàctica i lectura expressiva en veu alta.). - Estratègies per a la lectura expressiva d’un text (atenció a les paraules clau, marques de pausa i d’entonació, representació de corbes melòdiques, canvis de direcció en la mirada, etc.). - Tècniques per prendre apunts i elaborar esquemes. CONTINGUT COMPONENTS TEXTUALS

Elements d’adequació - El to i el grau de formalitat en les mostres d'expressivitat. - Característiques del llenguatge literari popular (lèxic, relació amb la realitat, propòsit, relació de l’emissor amb el receptor, etc.). Elements de coherència i cohesió - Les entonacions de les modalitats oracionals. - Els recursos estilístics en textos propis de la cultura popular: rima, repeticions, imatges, metàfores, lèxic, etc. - El sentit figurat i metafòric de noms, adjectius i verbs en textos literaris i de la cultura popular. - Figures retòriques més usuals, referides al significat: comparació, metàfora, hipèrbole, personificació, pleonasme, etc. - Els recursos expressius propis de contes i llegendes: interjeccions, exclamacions, interrogacions, efusions, invocacions i renecs, hipocorístics, eufemismes, onomatopeies, etc. - Formes d’expressar semblances (sembla, s’assembla a, és com, com si fos, a l’estil de, de manera semblant a, etc.). - Expressions introductòries per presentar un fet com a inqüestionable o com a possible o probable, per presentar una certesa o una suposició de forma personalitzada, per exemplificar, per aclarir una afirmació, per resumir, per fer comparacions, etc. COMPONENTS GRAMATICALS

Morfologia i sintaxi - Oracions compostes coordinades amb locucions usuals: continuatives (i fins i tot, i a més, i a més a més, etc.), adversatives (però, amb tot, no obstant això, etc.), il·latives (doncs, per tant, i així, etc.), distributives (ara, ara; bé, bé; tant, com, etc.). Lèxic - Recursos d’efecte expressiu: preguntes per implicar el receptor (oi?, i sabeu?, què me'n dius?, etc.), onomatopeies per imitar la realitat (muà!, plaf!, patapam!, etc.), hipocorístics per donar un to afectiu als noms (Tona, Tuies, Quim, etc.), eufemismes per evitar mots considerats inconvenients (cordons!, i una mè!, etc.), exclamacions i invocacions per expressar l'emoció (fantàstic!, quin fàstic!, Mare de Déu!, etc.), interjeccions (ai!, apa!, uf!, etc.), efusions, sentiments expressats directament (petonets, una abraçada!, etc.), etc.



82

- Verbs que expressen sensacions (impressionar, sorprendre, atreure, captivar, seduir, complaure, fascinar, cridar l’atenció, repugnar, enutjar, desagradar, etc.). - Verbs i adjectius per presentar fets com a inqüestionables (assegurar, estar convençut, estar segur, certificar, ser una cosa evident, clara, òbvia, palesa, patent, indiscutible, innegable, etc.). - Verbs i adjectius per presentar fets com a possibles o probables (suposar, sospitar, confiar, malpensar, témer, creure, esperar, intuir, ser probable, possible, fàcil, raonable, versemblant, etc.). Fonètica i ortografia - Pronunciació de les laterals. - Ortografia de les laterals: els grups al·l-, col·l-, il·l-, -el·la, -il·l-, -el·la, -il·la. - La h en posició inicial i intercalada. COMPONENTS SOCIOLINGÜÍSTICS I CULTURALS

Els usos de la llengua. Usos personals.



83

PLANIFICACIÓ DE TASQUES INTERMÈDIES Al llarg d’aquesta unitat l’alumnat haurà de preparar per grups la seva intervenció al primer gran debat sobre cultura tradicional i moderna de la localitat. TASCA 1

Per familiaritzar-se mínimament amb la cultura popular catalana, l’alumnat visita diversos llocs webs dedicats a la cultura popular, agafa apunts sobre els aspectes que li interessin més i presenta als companys i companyes algun exemple de cultura popular catalana. TASCA 2

L’alumnat prepara individualment la seva opinió sobre si són vigents les manifestacions de cultura popular i són compatibles la modernitat i la cultura popular en la societat actual. Exposen aquesta opinió a la resta d’alumnes. Es formen grups de tres o quatre persones que comparteixin la mateixa opinió. TASCA 3 Cada grup busca i elabora arguments que justifiquin la seva opinió. A continuació es preparen l’esquema que utilitzaran al debat de la tasca final. TASCA FINAL L’alumnat decideix quina part de l’esquema exposarà cadascú i s’inicia el debat sobre cultura tradicional i moderna. Mentre dura el debat, l’alumnat pren apunts de les opinions i arguments dels altres companys i companyes. A la part final del debat s’obre un torn obert de paraules per poder intervenir lliurement per manifestar l’opinió sobre el que s’hagi dit durant el debat.

intermedi 3

Documents