intervenció rigau ceu pgcat 2012

Sessió núm. 15 / Comissió d’Ensenyament i Universitats / 25 de gener de 2012

1

TRANSCRIPCIÓ EN BRUT

Aquesta transcripció està pendent de

verificació i correcció. Pot contenir, doncs,

errades de fidelitat i incorreccions

lingüístiques i no es pot considerar

com una publicació oficial


2

Fitxer 01

Comissió d’Ensenyament i Universitats

IX legislatura / Quart període / 25 de gener de 2012

Comissió d’Ensenyament i Universitats

Presidència

de l’H. Sr. Joaquim Llena i Cortina

Sessió núm. 15

SESSIÓ NÚM. 15

La sessió s'obre a ***. Presideix Joaquim Llena i Cortina, acompanyat de la

vicepresidenta, Milagros Fernández i López, i del secretari, Antoni Balasch i Parisi.

Assisteix la Mesa el lletrat Miquel Lluís Palomares Amat.

Hi són presents els diputats Ramona Barrufet i Santacana, Dolors Batalla i Nogués,

Mireia Canals i Botines, Cristina Iniesta i Blasco, Roger Montañola i Busquets i

Neus Munté i Fernàndez, pel G. P. de Convergència i Unió; Daniel Font i Cardona,

Marina Geli i Fàbrega i Consol Prados Martínez, pel G. P. Socialista; Pedro

Chumillas Zurilla i Rafael López i Rueda, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya;

Dolors Camats i Luis, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i

Alternativa; Anna Simó i Castelló, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya, i

Albert Rivera Díaz, pel S. P. Ciutadans.

Assisteix/-en a aquesta sessió...


3

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

Punt únic: Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al

2012 (tram. 200-00018/09). Govern de la Generalitat. Debat i votació de les

esmenes a la totalitat de la secció pressupostària corresponent al Departament

d'Ensenyament. G. P. ICV-EUiA, S. P. C's, S.P. SI, G. P. SOC, G. P. ERC (Text

presentat: BOPC, 213, 3; esmenes a la totalitat: BOPC, 225, 4)

El president

Molt bona tarda. Si els mitjans de comunicació ens ho permeten, començaríem la

sessió. Els agrairia que facin la seva feina, no els ho puc pas negar, però, en tot

cas... (Pausa.) Sí? Molt bé, molt bona tarda. En primer lloc, si m’ho permeten,

donar la benvinguda a la consellera, honorable senyora Irene Rigau, i als membres

de la conselleria que l’acompanyen. En concret, la senyora Maria Jesús Mier,

secretaria general, la senyora Maria Dolors Salgado i altres membres del

departament.

Projecte de llei

de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012

(esmenes a la totalitat de la secció pressupostària corresponent al

Departament d’Ensenyament) (tram. 200-00018/09)

Tots vostès saben que el debat s’organitzarà de la següent manera: trenta minuts

una exposició inicial de la consellera, deu minuts per a cada grup; un segon torn de

com a màxim quinze minuts per a la consellera, i cinc minuts per a cadascun dels

grups que desitgin tornar a intervenir. Sense més preàmbuls passaríem la paraula

a l’honorable consellera.

La consellera d’Ensenyament (Irene Rigau i Oliver)

Moltes gràcies, president. Procurarem, doncs, cenyir-nos a aquest temps. Demano

disculpes. Tinc la veu una mica fosca. Com tots vostès saben, el pressupost de la

Generalitat aquest 2012 representa la segona fase del pla d’ajust que ja es va

iniciar l’any passat i que es basava sobre uns principis que per tots vostès són

coneguts però que crec oportú repetir. El principi d’austeritat, de prioritat de la

despesa social, de credibilitat, de coresponsabilitat i de continuïtat de l’ajust


4

pressupostari. Així doncs presentem aquesta segona fase del pla d’ajust per allò

que és relatiu al món de l’ensenyament. Però també els haig de dir que si bé el

pressupost té aquests principis, és un pressupost que permet complir amb el

mandat de la LEC en allò que són els drets reconeguts a alumnes professors i

famílies, i que coincideix i permet desenvolupar el pla de Govern que tots vostès

coneixen.

Els he dit que prioritzava i que uns dels pilars era la despesa social, i crec pertinent

recordar-ho, perquè només quan en un pressupost se sumen totes les partides que

es destinen al món social i es comparen amb el conjunt podem veure si és una

prioritat o no. Si dividim en cent parts el pressupost de la Generalitat, el 69,3 per

cent respon a iniciativa social, respon a despesa social. Una breu seqüència

històrica. 2003: 55,5 per cent el percentatge en despesa social; 2008: 52 per cent;

2010: 54 per cent; 2011: 67 per cent; 2012: 69 per cent. Aquí es posa en evidència

que grans obres d’inversions en infraestructures deixen pas a la despesa dedicada

al món social. Per tant, podem dir que mai com aquest any el bloc de despesa

social havia pesat tant en els pressupostos de la Generalitat, i aquestes són xifres

incontestables.

(L’exposició de la consellera és acompanyada d’una projecció de xarts, els quals

poden ser consultats a l’expedient de la comissió.)

Els he dit que formava part d’aquest compromís de reducció del dèficit en dos

anys. Vostès tenen un dossier, també es projecta aquí; i aquí queda molt clar, si

ens situem al 2010, que la Generalitat de Catalunya havia acumulat un dèficit, que

situat, i nominat amb 4,22, s’havia de reduir a 1,30. Vostès saben que el Govern

central ens exigia per al 2011 reduir-ho a 1,30. Però que cap membre del Govern i

el Govern en conjunt i el seu president al capdavant van veure que era impossible

fer aquest ajustament de reduir el dèficit trobat fins a 1,30, i, per tant, van proposar

fer-ho en dos anys. I, per tant, aquesta vegada, aquest any presentem la segona

fase, que ens hauria de situar en aquest mandat que tenim, que a nivell d’Estat

també es relaciona amb el mandat europeu. Per tant, estem en pla compromís de

reducció del dèficit que vam perioditzar en dos anys, en consonància amb les

polítiques socials, però també de control de dèficit que s’estan vivint al nostre

voltant.


5

Vostès saben que per una banda, els ingressos, les despeses que tindrem,

s’hauran de dedicar als interessos del deute que en el seu dia es van adquirir.

D’una manera col·loquial sovint hem dit que durant el 2011 cada dia s’ha hagut de

pagar 4 milions d’euros d’interessos. I que enguany, començant el 2011,

pràcticament són 5,5 milions diaris d’interessos. Sense entendre aquestes

obligacions no es pot entendre per què hi ha aquestes realitats pressupostàries.

Per això és bo poder-ho recordar. Però també és dit que aquest estalvi tan

important per poder reduir aquest dèficit no és un estalvi i una retallada lineal entre

tots els departaments sinó que s’ha fet entre l’11 i el 12 i que en el cas

d’Ensenyament, que equival a 12 punts, està sensiblement per sota de la mitjana

dels departaments.

A partir d’aquí, els podem dir, a partir d’aquest principi de priorització de la despesa

social, situant-nos en el 69,3 arrodonit al 70 per cent, que això només tindria sentit

si a nivell global es continués promovent mesures de suport a la recuperació

econòmica però que sense aquesta lluita contra el dèficit no hi pot haver

recuperació possible. I, a partir d’aquí doncs té especial rellevància l’esforç que

s’ha demanat als treballadors públics. O com ens hem demanat els treballadors

públics, o que se’ls ha demanat.

Una gràfica, també, per situar-nos, per poder entendre la magnitud del que estem

presentant i el perquè –i el perquè–, perquè la gent sovint pregunta: «Té sentit això

que fem?» Doncs miri, senyors i senyores diputats, i les persones que ens

acompanyen avui aquí, vostès poden veure com durant una època, del 2004 al

2008, va créixer paral·lelament la despesa i els ingressos, tant entrava i tant es

gastava. Però a partir del 2008, es va continuar gastant, fins al 2010, però en

canvi, la línia blava demostra que no n’entraven. Per tant, disminuïen els ingressos

però creixia la despesa. I ara hem iniciat, en aquesta fase de 2010-2012, com

poden veure, una rebaixa de la despesa, perquè també, fent pujar una mica els

ingressos, es pugui anar coincidint, i poder-ho fer conciliar.

Aquesta és la raó de tantes i tantes mesures, que es poden veure poc amables i

poc simpàtiques, però que aquesta és la situació, la radiografia. L’any passat, quan

els ho vam explicar, senyors i senyores diputats, el pressupost, vam poder fer una

descripció capítol per capítol. Enguany el dossier és diferent i els explicaré la raó.

No perquè no puguin comparar, sinó perquè aquest és un pressupost viu, és un


6

pressupost viu que té dues fases. La fase que avui presentem i la fase que es

crearà, l’escenari que es crearà un cop s’hagi aprovat en aquest Parlament el

pressupost i la Llei de mesures.

Perquè miri, després vostès ho veuran. Ara, en aq2uesta primera presentació

podem situar a 2012 el pressupost en 4.610 milions. Si haguéssim de treure la part

que ja sabem que ens vindrà del Govern central, perquè aquesta ja la tenim

assignada, però que esperem que sigui molt més, com ha sigut en aquests darrers

anys, o si pot ser més, doncs seria de 4.595. Els dic aquesta xifra per poder

comparar la seqüència que tenen a sota. El 2010 mirin quin va ser el pressupost,

en milions d’euros, al 2011 i al 2012. Es veu aquí com minva històricament. Sí,

perquè ha anat baixant. Però també es veu a la columna de la dreta quin és, amb

relació al pressupost de la Generalitat el seu pes. I, per tant, no perd pes el

Departament d’Ensenyament, sinó que en guanya sensiblement. Del 20,96 del

2010 al 21,85. I, per tant, això és una cosa a tenir molt en compte quan parlem de

prioritats i parlem de línies de llarg recorregut. Per tant, si vostès comparen el

pressupost d’Ensenyament i el de la Generalitat, podran veure, en el pes relatiu,

que té un pes important, i que per segon any aquest pes s’incrementa.

Va ser un pes més fort el 2011 amb relació al 2010, i sensiblement el de 2012 amb

relació al 2011. Ara bé, els deia que era un pressupost viu, és evident. Perquè com

saben, a la llei de mesures hi ha, i en tot el conjunt de la llei, una bateria de

mesures de funció pública que permet, un cop aplicades, revertir aquest estalvi

sobre la resta de partits. A partir d’aquí, doncs, anem a explicar-ho amb ple detall.

Anem a explicar-ho.

Si el projecte de pressupost és 4.595 milions d’euros, a retribucions de personal li

corresponen 2.982. Vostès saben que és un dels departaments amb més dimensió

de personal, i a polítiques educatives, 1.613, entenent que les retribucions del

professorat estan a les retribucions de personal, eh? Anem a veure, en l’aplicació

de la llei de pressupostos i mesures que s’està debatent en comissió aquests dies

al Parlament, s’aplicaran un conjunt de mesures que representarà una disminució

de la partida de retribucions de personal i es traslladarà a polítiques educatives, de

manera que s’incorporaran 197 milions a polítiques educatives. Així doncs, allà on

deia que es dedicaria 1.613 milions a polítiques educatives en el seu conjunt, que

són el capítol II, el IV, el VI i el VII, per diferenciar-ho de l’I, doncs veuen que


7

esdevé, amb una partida de 1.868. Això què ens permet dir? Doncs ens permet dir

que en el Departament d’Ensenyament i en aquest pressupost la despesa

d’estructura s’aprima i es manté la despesa en inversió de polítiques educatives.

Però que aquest fet no es podrà palesar fins que s’hagi aprovat la llei en aquest

Parlament i s’hagin aplicat les mesures de funció pública en general.

I és aquí doncs que hi pot haver una sensació que aparentment pot semblar que hi

ha una disminució pel que fa a polítiques educatives molt gran, quan en realitat, en

polítiques educatives pràcticament és la mateixa perquè el que sí que variarà, a

partir de l’aplicació de les mesures de retribució serà el conjunt destinat a persona l

i a professorat.

Així doncs, anem a veure en aquest conjunt de pressupost si podem demostrar,

perquè aquesta és la nostra voluntat, perquè és la nostra realitat, que educació és

una prioritat. Què vol dir prioritat? Doncs prioritat vol dir, com hem dit abans, vol dir

quin pes té en el conjunt de polítiques. Si la disminució dels dos anys està per

sobre de la mitja. Podem analitzar-ho des de diferents perspectives. Però fixin-se,

l’any passat els deia que el nivell d’ingressos de la Generalitat havia quedat

equiparat el 2006. Allò que diem sovint. Imaginem-nos en una casa, que la tenim

ara organitzada, però que de cop els ingressos que entren, en lloc de ser els que

entraven l’any passat són els que entraven el 2006. A partir d’aquí, has de fer

ajustos.

Enguany, l’import del pressupost del departament es pot equiparar al que hi havia

l’any 2007. Aquesta és la realitat. Una realitat dura, és veritat, però anem a mirar.

En el pressupost del 2007, del pressupost general, què s’hi dedicava a

Ensenyament, en el pressupost del2012, què s’hi dedica, i podran veure que lluny

de dedicar-hi menys podem dir que es demostra que és una prioritat, perquè

s’incrementa el percentatge.

Per tant, si poden veure que ingressos 2007, ingressos 2012, la part global de la

Generalitat, la part d’ensenyament, doncs continua sent pràcticament la mateixa,

lleugerament superior. És en aquest tipus de comparacions que podem explicar la

nostra prioritat. Una altra cosa seria si disposéssim de més recursos, si el deute fos

diferent, si el dèficit fos diferent i si les possibilitats de la Generalitat a nivell

financer fossin unes altres. Nosaltres hem explicat aquest conjunt perquè, què

passarà? Que d’aquest estalvi derivat de les mesures..., s’aniran aplicant a les


8

diferents partides que vostès que vostès han pogut analitzar. I, per tant, em podran

dir «oh, a partir de tal ha rebaixat molt», i jo li diré, és que en aquesta partida hi ha

d’anar la part corresponent als 197 milions que vindran derivats de capítol 1. Però

ens ha semblat que si no està aprovat, havíem de respectar el procés i el calendari

de debat de la llei.

El que sí que els podem dir,

Fitxer 2

...amb molt de gust contestaré en el torn, és que les prioritats, com els he dit, del

departament poden mantenir-se tal com han estat formulades tant en el seu pla de

govern com en el pla de treball. Garantir el dret de l’educació, millorar l’èxit escolar,

fer de cada centre un centre de qualitat, incrementar l’oferta postobligatòria,

aconseguir una administració educativa al servei de les comunitats.

Quins indicadors en aquests moments ja podem dir? Primera afirmació important:

plantilla de personal docent: la mateixa, la tenim congelada a 71.650 efectius; ho

va ser el 2010, ho va ser el 2011, hem tancat l’any, hem tancat el curs i hem

demostrat que allò que vam dir era veritat. Que hi havia dotacions que van servir,

que es derivaven de primària i van servir a secundària? Certament, perquè van

créixer molt a la postobligatòria i els canvis horaris a primària ens van permetre

mantenir la plantilla, donar una cobertura molt més gran, amb l’increment, a més,

que vam fer d’una hora, cosa que després ja podrem parlar, però que aquest any

no succeirà.

Plantilla de personal d’administració i serveis: amb les mateixes consideracions. El

nombre d’alumnes no passarà de 15.000 aquest any; l’any passat va passar de

21.000, i si comptem la postobligatòria, 29.000. Nombre de centres públics,

nombre de centres concertats: en aquest sentit, manteniment perfecte de la línia.

Quan nosaltres els diem que amb aquests mateixos recursos es poden millorar les

coses, es poden millorar. Permetin-me un exemple. Mirin, s’ha dit a vegades que,

si no incrementem en professorat, segur que massifiquem. Permetin-me unes

dades que no són aquí, però que són simples i les podran entendre perfectament.

L’any 2008-2009 –o 2009-2010, agafem-ne un d’aquests, 2008-2009–, hi havia 3

grups de P3 a ràtio 28; el 2011-2012 com a molt n’hi ha 2; a 27 n’hi havia 18, n’hi


9

ha hagut 10; a 26 n’hi havia 126, n’hi ha hagut 96; a 25 n’hi havia 374, n’hi ha 507,

i menys de 25, n’hi havia 917 i n’hi ha 844. Hem millorat la ràtio, hem evitat les

massificacions, perquè els vam explicar que, amb la càrrega lectiva que teníem, la

podíem repartir sense incrementar plantilla, rebaixar les ràtios de determinats llocs

i garantir la bona educació.

Una altra mesura que estem aplicant i que el pressupost preveu consolidar:

l’impuls del suport escolar personalitzat. En aquests moments, tenim pràcticament

un 30 per cent d’alumnes que el reben. Si vostès tenen en compte el percentatge

d’alumnes amb TDAH, el percentatge d’alumnes amb discapacitat, més enllà de

l’atenció que puguin rebre d’educació especial en el mateix centre, el percentatge

d’alumnes d’endarreriment ordinari que hi pot haver en l’aprenentatge i el d’altres

capacitats, els podem explicar que l’estan rebent en el seu conjunt.

Un 73,95 per cent dels centres, doncs, està impartint el [CEP# 00.03.37] i el 26 per

cent són els que tenen la sisena hora anomenada com a ampliació horària aquí.

Amb això què estem fent? Ja hem pogut constatar com, aplicant els recursos que

teníem d’una altra manera, estem evitant que els problemes de lectoescriptura es

consolidin al cicle inicial i que la millora de la competència ja aquest any podran

veure i ho podran explicar com s’està notant –perquè els centres ho valoren

positivament, però n’estem fent el seguiment– el millor seguiment dels alumnes en

una etapa tan crítica i també en altres nivells.

Una altra mesura que es pot fer perfectament i que estem consolidant sense haver

hagut d’incrementar i sense costos afegits: el fracàs escolar vam entendre que

calia prioritzar-lo com a eix central, vostès ho saben, com a lluita. A partir d’aquí,

vam posar la lectura en el punt central, i el Pla d’impuls de la lectura, que tots

vostès saben que forma part de l’eix central i que s’entén no només com a hàbit

lector i buscant el plaer per la lectura, sinó també com la competència que permet

entendre el contingut de totes les matèries. En aquests moments, amb els recursos

existents estem treballant a 360 centres –180 de primària, 180 de secundària–,

amb una xarxa territorial a través de la mateixa inspecció, dels mateixos assessors

lingüístics, a través dels mateixos serveis territorials i els serveis centrals,

dinamitzant tots els recursos existents, sense haver hagut de prioritzar o d’haver de

fer detriment d’altres àrees de recursos.


10

Permetin-me, un altre exemple de com és possible utilitzar els recursos i millorar

l’educació. En aquests moments, vostès saben que l’ESO i el batxillerat també

tindran uns canvis. Cal dir que d’aquí a pocs dies sabrem si els canvis que estaven

previstos a l’ESO es consoliden o no; demà mateix hi ha conferència sectorial del

nou ministre, convocada pel nou ministre, i sabrem què pot passar amb la previsió

de la Llei de sostenibilitat, d’economia sostenible, en l’apartat d’educació. Però, per

part nostra, ja els podem dir quelcom que, sigui quina sigui la decisió del Govern

central, nosaltres tirarem endavant.

Les proves de setembre, les activitats de reforç d’estiu, que això no vol dir, afavorir

la repetició, ans al contrari –ans al contrari–, declarar l’estiu també com a període

perquè els alumnes puguin superar i reforçar aquells coneixements que al juny no

han pogut assolir, perquè al llarg del curs ha faltat o dedicació o esforç, o hi ha

hagut alguna circumstància que no ho ha permès.

Però pensin també que posarem fi a un tema que fa anys que teníem pendent.

Catalunya fins ara ha estat la comunitat autònoma que menys hores tenia en el seu

currículum dedicades a matemàtiques; en teníem 420, eren les més baixes –les

més baixes– de tot l’Estat. Passem a 490 –passem a 490. Representa una

despesa addicional? No. Representa una manera diferent d’organitzar la plantilla. I

això com es fa? Doncs, redefinint també l’objectiu i l’estructura de les matèries

optatives.

Vegem com podem, sense incrementar en línies generals la dedicació horària del

professorat, com podem atendre els nous alumnes. Doncs, per exemple, analitzant

la realitat de les optatives. Catalunya tenia un ventall d’optatives molt i molt variat,

que venia dels crèdits de la reforma, els crèdits de lliure elecció, una sèrie

d’iniciatives que en el seu camp experimental s’havien posat i no s’havien revisat.

Mirin, teníem a Catalunya en aquests moments –és el que estem revisant i

canviarem per al curs vinent– a primer d’ESO 206 optatives amb menys de 10

alumnes; segon d’ESO, 320 optatives amb menys de 10 alumnes, i a tercer, 418.

Com poden entendre, un ventall així d’optatives que en el seu conjunt, analitzat

centre per centre i nom per nom, hi ha un catàleg tan gran que arriba a 5.267

optatives. Ja es veu que això, doncs, ha anat derivant, i una optativa per a tres

alumnes o per a dos alumnes no té sentit.


11

Per tant, posant el límit de deu alumnes per optativa, classificant per grups les

optatives i vinculant-les de manera prioritària a les àrees instrumentals, trobarem

una manera molt important d’alliberar també recursos horaris i també d’evitar

dispersió en el treball de l’alumne. Els poso aquests exemples per posar de

manifest que, des de diferents perspectives, encara que no incrementem la

plantilla, podem utilitzar tota aquesta quantitat de recursos humans, de manera que

puguem donar resposta, sense massificar les nostres aules, la resposta adequada,

ja que, com poden veure en aquestes referències, en aquest camp hi ha molt de

marge de maniobra i de millora.

També a la formació professional, que saben que és un dels eixos, i vostès saben

que l’any passat, i ho consolidarem, vam posar la formació professional com a

prioritat, i, a més a més, vam incorporar l’anglès com a matèria a totes. Ara farem

un pas més. D’aquí a pocs dies podrem fer pública una normativa en què, més

enllà de les pràctiques d’FP a l’empresa, hi hagi que una part del currículum –una

part del currículum– es pugui fer a l’empresa i es pugui certificar amb allò que s’ha

après a l’empresa, combinant estudi i contracte d’emprenedoria, d’aprenent, un

contracte també que, en el nou marc, ens permetrà afavorir l’ocupabilitat dels nois

que estan estudiant.

Per tant, això no ens representa increment de docents. Al contrari, ens incrementa

la dedicació i el temps dels nois a les empreses, i ens allibera o no, perquè en

faran el seguiment, però en cap cas se sobredimensiona, la nostra càrrega docent i

la nostra possibilitat lectiva.

En definitiva, és un pressupost, doncs, que sí que a foto fixa podria semblar que

disminueix en un 4,9, però els recordo que un 4,3 ve de la despesa de

remuneració. I amb la diferència que hi haurà en aquest capítol I per poder derivar

en els altres capítols, ens haurà de permetre mantenir les ràtios, la plantilla i els

serveis; els serveis, per exemple, de beques. Els serveis de beques, quan s’hi hagi

afegit el que ve de Madrid..., perquè nosaltres hem estat prudents: atès que hi ha

un canvi de govern, que hi ha hagut canvi de govern, no hem volgut imputar a les

partides aquelles quantitats que tradicionalment arribaven. Estem a l’espera,

doncs, de saber què arriba, i després dir-ho, perquè, si no, nosaltres hauríem aquí,

davant de vostès, explicat un pressupost que després no seria realitat, però que

estem convençuts que s’enriquirà. I s’enriquirà amb beques, s’enriquirà pel que fa


12

al programa de tecnologia, s’enriquirà amb programes d’esforç i amb programes,

per exemple, de plans d’entorn.

Tots aquells programes que es feien a Catalunya i que estaven ben finançats per

programes ministerials, doncs, esperem que es puguin repetir per tal de poder

créixer. Saben que l’any passat vam tenir..., estaven previstos en el pressupost els

57 milions per a la gratuïtat del tres-sis, que no va arribar; aquest any no hem

volgut incloure la proposta del zero-tres que tradicionalment arriba per si no

arribés. Per tant, no és estrany que, si algú ha fet els càlculs, diu: «Oh, per a plaça

de llars d’infants surt una quantitat molt diferent de la que hi ha hagut ara.»

Nosaltres hem posat d’acord amb les nostres disponibilitats. Veurem el Govern

central quines disponibilitats té, com ho estructura en programes i com això arriba

a les comunitats.

Per tant, aquest és un pressupost que, com els he dit, és dinàmic en doble sentit:

en el fet que es nodriran les polítiques educatives de recursos propis que els hem

pogut valorar perquè Economia ja ens ho ha pogut quantificar i, per tant, no estem

dient quelcom que sigui un invent, sinó que està quantificat en 197 milions; i que,

mentre no sigui aprovada aquesta llei, tant la Llei de pressupost com la de

mesures, no podem imputar als capítols derivats de les línies de les polítiques

educatives. I, a més a més, poder-ho complementar amb les de Madrid.

Dit això, repeteixo que nosaltres, atenent els drets bàsics dels estudiants, de les

famílies i les col·laboracions institucionals, tenint en compte que estem en aquesta

segona fase de poder reduir el dèficit de Catalunya, aquell que havíem de reduir en

un any però que era impossible, perquè cap ciutadà de Catalunya veia que això es

pogués fer i, per tant, vam haver de proposar fer-ho en dos anys, doncs, sabem

que a partir d’aquí ens ha d’esperar, si tot va bé, una nova etapa, que, havent fet

aquesta contingència, havent reordenat tant com podem aquest pressupost,

optimitzant al màxim els seus recursos i posant al seu centre allò que és

substancial per a l’educació, que és el professorat.

A partir d’aquí, doncs, estem oberts a totes les seves preguntes, que ben segur

podran aclarir molts altres aspectes que amb el temps que tenim assignat i ateses

les circumstàncies esmentades no hagin pogut aclarir.

El president


13

Gràcies, honorable consellera.

intervenció rigau ceu pgcat 2012

Documents

en aquests moments

una altra mesura

tots vosts saben

els podem dir

la consellera

de manera

es crear

podran veure