introducció a gnu

1. Introducci a GNU/Linux

Qu farem?

Coneixerem qu s el programari lliure

Parlarem dels seus avantatges i inconvenients

Qu s una distribuci GNU/Linux. Lliurex i Ubuntu.

Treballarem amb una distribuci GNU/Linux

Programari Lliure

Qu s el programari lliure?

Unprogramaslliurequan compleix les quatre llibertats:

Tothom s lliure de fer servir el programa lliure per a qualsevol propsit

Tothom s lliure d'accedir al seu codi font i estudiar-lo

Tothom s lliure de copiar-lo i distribuir-lo

Tothom s lliure de modificar-lo o adaptar-lo i distribuir el programa modificat

La nica obligaci s que si es distribueix, siga sota la mateixa llicncia.

Una mica d'histria

Als anys 70 les empreses noms venien grans mquines i el programari es regalava i no havia cap restricci sobre ell.

A principis dels 80 les mquines es van fer ms barates i el programari va comenar a comercialitzar-se.

Llavors, els desenvolupadors de programari que fins aquell moment havien fet el que volien amb el programari de les mquines, van veure privada la seua llibertat de modificar el programa i adaptar-lo a les seues necessitats (incls de millorar-lo).

Una mica d'histria

Richard Stallman

Entre els anys 1984 i 1985, es va iniciar el projecte GNU i es va fundar la FSF (Free Software Fundation). En pocs anys es va redactar la GPL.

Programes lliures

Un nou sistema operatiu

Una mica d'histria

Linus Torvalds

A l'any 1991 Linus va presentar el nucli d'un sistema operatiu. Aquest nucli s'anomenLINUXi s la base a la qual es recolza el projecte GNU

Projecte GNU (programes lliures)

Nucli Linux (base on funcionen)

Projecte GNU

Programes, eines, compiladors, jocs, etc.

Nucli LINUX

Comunica els programes amb el maquinari, inclou drivers i tecnologies bsiques de funcionament

Qui fa servir el Programari Lliure?

Tothom!!

Qui ms?

Per qu?

Per qu hem de fer servir GNU/LINUX?

Deixem Windows?

Funcionaran els programes igual que a Windows?

Qu pot aportar-nos com a usuaris normals?

Qu pot aportar-nos com a mestres?

Es fcil treballar amb ell?

Deixem Windows?

No. Passar a GNU/Linux no significa que s'haja d'esborrar Windows per sempre.

Tots dos sistemes poden coexistir cmodament.

Per,estem segurs de voler continuar amb Windows?

Funcionen a GNU/Linux els programes de Windows?

Com que el nucli Linux s diferent al nucli de Windows, els sistemes sn diferents i els programes que funcionen en un, no poden funcionar directament sobre l'altre.

Qu pot aportar-nos com a usuaris?

Seguretat

Estabilitat

Economia

Control i personalitzaci

Programes en la nostra llengua

Igualtat

Qu problemes ens trobarem?

Ens hem d'acostumar a un nou sistema, tot i que no s molt diferent per a usuaris normals.

S'han de trobar els programes anlegs a Windows que normalment fem servir

Un major control suposa una corba ms lenta d'aprenentatge.

Qu ens aporta com a mestres?

Una quantitat molt gran de programes educatius gratuts

Possibilitat de participar en diversos projectes, compartir els nostres coneixements i aprofitar els de altres

Tots els programes, educatius o no, es poden traduir a la nostra llengua -en cas de que no ho estiguen ja-

Manteniment senzill

Innovaci, renovaci personal.

Distribucions

Distribucions GNU/Linux

El nucli per s mateix no s til

Les aplicacions GNU treballen sota diferents nuclis

Hi ha milers d'aplicacions GNU

Qui combina el nucli amb les diferents aplicacions?

Companyies que creen les anomenades distribucions

Una distribuci GNU/Linux s simplement un recull dels programes que ens interessen i que fem funcionar sobre el nucli linux.

Distribucions GNU/Linux(generals)

Distribucions GNU/Linux(regionals)

s a dir, diferents companyies o grups d'usuaris agafen diferents aplicacions GNU, que sn les que necessiten per a la seua finalitat, i creen la seua distribuci. Per exemple, existeix Red Hat, una companyia que ven la seua distribuci (amb suport) a diferents companyies d'internet i empreses que necessiten entorns segurs.

Existeix un xicotet problema, i s que com que cada distribuci fa modificacions, no tots els programes que funcionen directament a una distribuci, funcionen directament en altra.

La primera distribuci va eixir al 1991 i des d'all comen una evoluci contnua a la qual unes distribucions es basaven en altres, es milloraven, naixien i morien.

La ms popular fou i s Debian, a la qual es basen la gran majoria de les distribucions regionals (la linkat no) i una de les distribucions que en poc temps s'ha fet la ms famosa: Ubuntu.

Quina distribuci triar?

Hi ha distribucions de tots tipus: enfocades a l'educaci, a la seguretat, a l'estabilitat, a l's senzill d'escriptori, a s avanat, per a gent gran, per a gent baixeta, per als guapos, per als llejos...

Actualment ja s possible utilitzar GNU/Linux com a sistema operatiu d'escriptori a nivell general. Les distribucions que compleixen aquesta finalitat poden ser OpenSUSE, Ubuntu, Mandriva, Fedora...

Qu s Lliurex?

Lliurex s una distribuci GNU/Linux, com qualsevol altra. Els desenvolupadors de Lliurex, en lloc de fer tot el treball, van agafar una distribuci ja feta: Debian i la van modificar per tal d'enfocar-la a entorns eduactius.

Una ullada al Lliurex

Inconvenients de Lliurex

Problema general de les distribucions regionals: el nombre d'usuaris no s gran i per tant hi ha poc desenvolupament propi

Manca de programari i versions de programari antigues

Suport de maquinari insuficient

Polititzaci?

Propers canvis a Lliurex

El 25 de juny es va anunciar que la propera versi de Lliurex es basar en Ubuntu (cosa que ja fan gnuLinex, GuadaLinex i Molinux)

Aix suposar ms compatibilitat, ms programes, ms suport, ms facilitat d's...

Qesti:

Si Lliurex s igual a ubuntu, per qu no fer servir Ubuntu directament?

Qu diferncia hi haur amb ubuntu?

UBUNTU

Distribuci nascuda al 2004 i subvencionada pel multimilionari afric Mark Shuttleworth

En tres anys s'ha fet lder perqu ha aconseguit facilitar en gran mesura l's com a distribuci d'escriptori

Est basada en Debian, per molt ms modificada que Lliurex

UBUNTU

Gran base de programari

Comunitat d'usuaris molt gran, present arreu del mn

Suport per a tots els idiomes. El catal s una de les principals llenges de desenvolupament i prcticament tots els programes els podem trobar en la nostra llengua.

TREBALLEM

GNU/LINUX

introducció a gnu

Technology