invertir en risc em farà guanyar més diners?invertir en risc em farà guanyar més diners? 4...

Introducció .................................................................................................................................... 2

1-.Què és la Borsa? ........................................................................................................................ 4

2-.Ubicació de la borsa dins del Sistema Financer ........................................................................ 7

2.1-.Actius Financers ................................................................................................................. 8

2.2-.Intermediaris financers ...................................................................................................... 8

2.3-.Mercats financers. ............................................................................................................. 9

2.3.1-.Mercat monetari: ...................................................................................................... 10

2.3.2-.Mercat de capitals..................................................................................................... 12

3-.On pot col·locar els seus diners un estalviador?..................................................................... 13

3.1-.Pot invertir en accions. .................................................................................................... 13

3.1.1-.Drets. ......................................................................................................................... 14

3.1.2-.Tipus .......................................................................................................................... 15

3.1.3-.Els Índexs Borsaris. .................................................................................................... 16

3.2-.Pot invertir en renda fixa. ................................................................................................ 18

3.2.1-.Drets. ......................................................................................................................... 19

3.2.2-.Tipus. ......................................................................................................................... 19

3.4-.Pot invertir en productes bancaris................................................................................... 20

3.5-. Pot invertir en un fons d’Inversió.................................................................................... 20

3.5.1-.Com funcionen? ........................................................................................................ 20

3.5.2-.Avantatges ................................................................................................................ 21

3.6-.Pot invertir en una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). ............................... 23

3.7-.Pot invertir en altres productes. ...................................................................................... 24

3.7.1-.Commodities. ............................................................................................................ 24

3.7.2-.Divises. ...................................................................................................................... 25

3.7.3-.Derivats. .................................................................................................................... 25

4-.Què ha de fer un estalviador si vol invertir els seus diners? .................................................. 26

4.1-.Els perfils d’inversor. ........................................................................................................ 26

4.2-.Invertir sense acudir a la borsa. ....................................................................................... 26

4.3-.Invertir a través de la borsa. ............................................................................................ 27

Finalment, pot optar per acudir a borsa. ............................................................................ 27

4.3.1-.Com funciona? .......................................................................................................... 27

4.3.2-.Com gestionar una inversió? .................................................................................... 28

5-. El risc, la diversificació i la cartera de valors. ......................................................................... 35

Invertir en risc em farà guanyar més diners?

6-. Simulació d’inversions d’un estalviador (1ª Part): les inversions i el risc. ............................. 39

6.2-.Els perfils d’inversor. ........................................................................................................ 39

6.1-.Càlcul de les rendibilitats esperades de les empreses del en que s’ha invertit. .............. 40

6.3-.Creació de cistelles. .......................................................................................................... 41

6.3.1-.Simulació perfil 1 (Molt Conservador). ..................................................................... 41

6.3.2-.Simulació perfil 2 (conservador). .............................................................................. 42

6.3.3-.Simulació perfil 3 (Equilibrat). ................................................................................... 44

6.3.4-.Simulació Perfil 4 (Decidit). ....................................................................................... 51

7-. Simulació d’inversió d’un estalviador (2ª Part): l’aplicació de mètodes en la selecció

d’inversions. ................................................................................................................................ 57

7.1-.L’anàlsi fonamental. ......................................................................................................... 57

7.1.1-.Exemple de càlcul del PER:........................................................................................ 62

7.1.2-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista fonamental. ................................... 62

7.1.3-.Resultats i conclusions. ............................................................................................. 63

7.2-.Diferència entre invertir i especular. ............................................................................... 63

7.3-.Anàlisi Tècnica. ................................................................................................................. 64

7.3.1-.Anàlisi gràfica o xartista: ........................................................................................... 66

7.3.2-.Anàlisi tècnic en sentit estricte: ................................................................................ 72

7.3.3-.Exemple d’Anàlisi Tècnica de Grifols. ....................................................................... 79

7.3.4-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista tècnic. ............................................ 80

7.3.5-.Resultats i conclusions. ............................................................................................. 81

7.4-.El mercat de derivats. ...................................................................................................... 81

7.4.1-.Característiques dels derivats financers: .................................................................. 81

7.4.2-.Tipus de derivats: ...................................................................................................... 82

7.4.3-.Que fa? Composició de la cartera del analista tècnic en futur ................................. 84

7.4.4-.Resultats i Conclusions .............................................................................................. 84

7.10-.Balanç Final .................................................................................................................... 85

Conclusions ................................................................................................................................. 86

Bibliografia. ................................................................................................................................. 88

9.1-.Webgrafia. ........................................................................................................................ 88


2

Introducció La Borsa sempre ha sigut un tema que he trobat interessant i ja des de petit, encara

que no entengués res, m’agradava veure a la pantalla del televisor després de les

notícies com sortia la fletxa verda que indicava que la borsa pujava. Així doncs, l’any

passat, gràcies al treball de recerca, se’m va presentar una bona oportunitat per

aprendre realment sobre la Borsa.

Després de llegir bastant sobre el tema en diverses fonts que em va facilitar el

programa ARGÓ de la Universitat Autònoma de Barcelona i del què ja sabia vaig

plantejar-me dos objectius: el primer, conèixer el funcionament de la Borsa i com

invertir-hi; el segon observar si hi ha una relació entre el risc i el rendiment. A partir

d’aquí, vaig establir una hipòtesi que volia ser capaç de contrastar després de tot el

procés de recerca. Aquesta hipòtesi “Com més s’arrisca en borsa, més es guanya” és

sobre la qual gira tot el treball. Així doncs la finalitat d’aquest projecte és que la

informació que reculli servirà per poder tenir una millor cultura financera que em

permeti poder analitzar la informació que m’arriba del món financer i prendre una

decisió més racional, és a dir, més pensada.

Per assolir el primer objectiu vaig consultar moltíssima informació per tal d’entendre-

la, classificar-la, condensar-la i el més important fer-la accessible per a tothom. Com es

pot observar en la bibliografia no m’he concentrat en el buidatge d’un llibre sobre la

borsa, sinó que abans d’escriure res, he llegit molt sobre el tema, en moltes webs i

capítols diversos de llibres que m’han explicat els mateixos conceptes des de tots els

àmbits i vessants. Aleshores, he ajuntat aquestes idees per confeccionar el treball que

ara presento. Es pot dir que gran part d’aquest treball l’he escrit amb un discurs propi i

assegurant-me d’escriure amb rigor, és a dir, no dir cap cosa incorrecta. D’altra banda

per aconseguir el segon objectiu, he fet diverses simulacions sobre inversions,

aquestes pràctiques consisteixen en crear diferents persones inventades que tinguin

maneres diferents d’invertir que s’ordenaran de menys a més arriscada per veure

quina persona/forma d’inversió és la més rendible. A partir d’aquí he observat aquests


3

experiments i n’he extret les idees que m’han permès al final del treball contrastar la

hipòtesi.

Així doncs, el treball consta de dues parts- dues parts que no estan separades en un

punt concret sinó que s’hi alternen- la part teòrica, que és on explico que és la Borsa,

el seu funcionament, els actius que es poden comprar i vendre i també que ha de fer

una persona per poder invertir i la part pràctica que consisteix en fer les

comprovacions necessàries per veure si la meva hipòtesi és certa o falsa.

Per últim dificultats alhora de realitzar el treball han sigut bàsicament dues. La primera

és, com ja he dit, l’enorme quantitat d’informació sobre borsa existent a Internet i la

gran quantitat de llibres que parlen del tema, cosa que m’ha suposat haver de dedicar

moltes hores per incorporar primer i sintetitzar després la informació necessària per

aquest estudi. L’altra dificultat és el temps que he tingut per realitzar-lo, no pel fet de

no tenir temps d’acabar la feina sinó perquè per a poder realitzar correctament les

observacions i comprovacions de la part pràctica hagués necessitat més temps ja que

d’aquesta manera haguessin sigut molt més fiables.

Per acabar aquest apartat m’agradaria donar les gràcies a les persones que m’han

ajudat a elaborar aquest treball que són: la Marta Vilardell. Tutora del treball i

professora del Institut Castell del Quer; la Carlota Menéndez, professora de la

Universitat Autònoma de Barcelona que m’ha pogut ajudar a través del programa Argó

d’aquesta mateixa universitat; en David Forcada, director de la oficina d’UNNIM a Vic i

finalment a en David Solà, estudiant de ciències actuarials.


4

1-.Què és la Borsa? La Borsa és un mercat, un dels molts mercats que hi ha al sistema financer1.

Concretament és un mercat secundari2 ja que s’hi compren i venen actius financers3

que van sortir al mercat fa un temps, en un altre mercat que s’anomena primari.

Aquest mercat primari que només és virtual, s’hi col·loquen els actius financers que

surten per primera vegada a la venda. Aquesta primera venda actua com una font de

finançament4 de l’Empresa, ja que amb aquesta, l’empresa aconsegueix un diner nou

que no tenia i que farà servir per a finançar noves inversions reals en actius tangibles o

intangibles per poder assolir els seus objectius d’expansió o renovació sense haver de

recórrer a finançament aliè exigible5. Els diners provinents de les accions no s’ha de

comprometre a tornar-los en un termini establert ja que entraran a formar part dels

recursos propis de l’empresa. L’únic inconvenient, si se’l pot considerar així, és que

l’empresa adoptarà nous copropietaris que seran els inversors o estalviadors que

hauran dipositat el seu capital dins l’empresa, comprant una part d’aquesta en forma

d’accions perquè creuen que està ben dirigida i prosperarà.

Tornant al mercat secundari, l’intercanvi que s’hi produeix constitueix només un canvi

de propietat. Els posseïdors d’accions adquirides al mercat primari, que volen obtenir

liquidesa, hi troben compradors que volen invertir el seu excés d’efectiu en títols que

els donin un rendiment. Ambdós mercats es necessiten i alhora són necessaris per

l’economia. El primari perquè permet canalitzar recursos financers cap a les empreses,

1 Estructura composta per un conjunt d’organismes intermediaris que, regulats pel sector públic,

canalitzen l’estalvi d’uns agents econòmics cap al finançament de les famílies, la inversió empresarial i la despesa pública. 2 Mercat on els productes que s’hi intercanvien no són nous sinó que ja han passat per més d’un

propietari. Com un mercat de segona mà. 3 Són productes o títols que suposen un mitjà per mantenir riquesa als qui en posseeixen (actiu) i

alhora una obligació (passiu) per als qui els deuen. És a dir allò que per a uns és un actiu, és un passiu per a altres. Per exemple, un dipòsit bancari és un actiu per a qui diposita els diners, però en canvi resulta ser un passiu per al banc que l’ha de retornar al client quan aquest ho requereix. 4 És l’acció d’obtenir uns recursos o actius financers per a poder posar en pràctica uns plans de

consum o inversió. 5 És un tipus de finançament en el qual els recursos que l’empresa rep s’han de tornar en un

termini establert.


5

i el secundari perquè dóna garantia als posseïdors d’accions que podran trobar

compradors de títols quan vulguin recuperar els seus diners.

Per comprendre què és la borsa es pot visualitzar com una associació que facilita i

garanteix l’intercanvi de títols amb seguretat, així doncs, es pot considerar que

l’objecte (intangible) que ofereix aquesta societat és l’intercanvi i els subjectes són les

empreses i particulars que hi acudeixen. Es pot dir doncs que, gestionada per una

societat rectora, la societat de valors (borsa) té com a clients les empreses que

busquen obtenir i mantenir recursos propis de finançament. No totes les empreses

poden ser clients i vendre accions a la borsa , només aquelles que compleixen uns

determinats requisits6.

Un cop les empreses són acceptades com a clients comencen a rebre el producte que

els ofereix la borsa, és a dir, comencen a cotitzar i per tant les seves accions es poden

vendre i comprar en aquest mercat. Així doncs, els estalviadors que poden ser

empreses o particulars troben les accions de les empreses client en el mercat. Per tant

hi ha dos tipus de clients de les societats de valors, les empreses que busquen recursos

propis i els estalviadors (particulars o empreses) que busquen poder comprar i vendre

actius financers.

A part dels estalviadors i les empreses, a la borsa hi intervenen les societats i agències

de valors, que són els intermediaris entre l’estalviador i els actius financers. Aquests

són contractats pels estalviadors per dur a terme la operació de compra. Les societats

de valors es diferencien de les agències de valors perquè les primeres també actuen

per elles mateixes, en canvi les agències no. Tornant a la borsa es pot dir també que és

6-Tenir un capital mínim de 1,2 milions d’euros, excloent les participacions individuals iguals o superiors al 25%. -Que els beneficis de la societat en els últims exercicis (en els dos últims o en tres no consecutius en un període de 5 anys, siguin suficients per a repartir uns dividends com a mínim del 6% sobre el capital invertit, un cop feta la provisió per a impostos sobre els beneficis i tots els tràmits legals que corresponguin. Entenem per exercici el període de temps, que sol ser un any natural, on es valora l’activitat de l’empresa i els seus beneficis, es calculen els impostos... -Que el número d’accionistes amb participacions individuals inferiors al 25% del capital superi als 100. -Que tant la empresa (Consell d’Administració i Junta General d’Accionistes) com la CNMV aprovin l’entrada a borsa.


6

un mercat que serveix per donar liquiditat als actius financers, és a dir, que un actiu es

pugui transformar ràpidament en diner.

Que un actiu tingui una alta liquiditat vol dir que el temps que un inversor ha d’esperar

a vendre l’actiu (acció), a transformar l’acció en diner, és molt petit. Si algú s’ha

d’esperar un mes a vendre un actiu es considera que l’actiu no té liquiditat.

També és un mercat segur i públic; totes les transaccions estan assegurades tan

jurídicament com econòmicament i qualsevol persona pot comprar o vendre valors,

això sí, a través d’un intermediari autoritzat.

A més, és un mercat regulat i controlat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors

(CNMV) ja que la Borsa proporciona un preu i aquest preu ha de ser el just i el

correcte, i per aconseguir-ho s’hi ha d’establir normes de comportament i

funcionament.

En resum, la borsa és una associació civil que actua com a mercat per complir les

següents funcions:

-Canalitzar l’estalvi cap a la inversió empresarial, contribuint al desenvolupament

econòmic del país.

-Proporcionar liquiditat als valors que s’hi negocien, ja que els inversors poden desfer

els seus negocis i recuperar el seu capital.

-Fixar el preu dels valors a través de la llei de l’oferta i la demanda -és dels pocs

mercats en què l’Estat només hi intervé fent la funció reguladora7 tal i com defensen

les tesis liberals8 -.

- Informar, és a dir, proporcionar informació als inversors sobre l’Estat de les empreses

que cotitzen a borsa.

-Actuar de baròmetre de l’economia d’un país, ja que segons la seva evolució o estat

es pot saber la tendència econòmica general de la economia d’aquell país.

7 Aquesta funció consisteix en decretar una sèrie de lleis que defensin la lliure competència, que

protegeixin la propietat privada i dictin normes generals que permetin el funcionament correcte del mercat. Així, per exemple el govern decreta lleis que garanteixen un marc legal on les empreses puguin desenvolupar les seves activitats i maximitzar els seus beneficis. 8 La visió liberal o neoliberal és una corrent de pensament econòmic que creu que el mercat es regula millor sol mitjançant el sistema de preus i, per tant, l'Estat només ha de permetre el bon funcionament d'aquest fent la funció reguladora.


7

2-.Ubicació de la borsa dins del Sistema Financer L’economia d’un país està composta per un conjunt d’agents econòmics que es

relacionen entre ells a fi d’obtenir dels altres els factors necessaris per jugar el seu

paper. En aquest sentit, les famílies actuen com a consumidors de béns i serveis i

també com a oferents de treball i altres factors de producció com diners i béns de

capital; les empreses compren els factors de les famílies per produir béns i les

administracions públiques regulen i garanteixen el bon funcionament del sistema, i en

alguns casos, també hi actuen com a oferents i demandants de béns i serveis per a

garantir alguns serveis bàsics o essencials a les famílies. Però tot aquest engranatge

requereix també d’un sistema financer que canalitzi els recursos estalviats per uns

agents cap a les necessitats de finançament dels altres, ja sigui per a fer possible el

consum privat, la inversió empresarial o la despesa pública.

Flux circular de la renda. Font: elaboració pròpia

Així doncs, el sistema financer ajuda al moviment de tot l’engranatge i el fa més

dinàmic, ja que les empreses quan volen invertir troben els diners necessaris per a fer-

ho, les administracions públiques quan volen fer despesa pública troben com finançar-

la i, fins i tot, quan les famílies volen comprar béns duradors o no i la seva renda


8

disponible no els hi permet, troben els recursos financers necessaris per a satisfer les

seves necessitats. Aquesta àgil circulació de diner requereix tres elements diferents

que formen el què s’anomena sistema financer :

2.1-.Actius Financers

Cal saber diferenciar entre els actius reals -que inclouen els béns que tenen valor per

si mateixos, com l’habitatge, els vehicles, els mobles…- i els actius financers que

gairebé no tenen valor intrínsec però es valoren pel que representen. Per exemple, un

bitllet de banc per alt que sigui el seu valor no deixa de ser un tros de paper i, a més,

moltes vegades, vell. Una cosa semblant succeeix amb una acció que representa part

de la propietat d’una empresa.

Les característiques principals dels actius financers es concreten en:

La liquiditat (L) d’un actiu financer que es mesura en funció de la seva facilitat de

conversió en diner, a curt termini, sense sofrir pèrdues.

El risc (r) d'un actiu financer que està en funció de la probabilitat de que, arribat el

venciment, l'emissor tingués dificultats en complir el pagament. El risc està relacionat

amb la solvència de l'emissor i les garanties que incorpori el títol.

La rendibilitat (R) d’un actiu financer que es refereix a la seva capacitat de produir

interessos o altres rendiments, com contraprestació a la cessió de fons i a l’assumpció

temporal d’un risc.

2.2-.Intermediaris financers Els intermediaris financers són institucions especialitzades en la mediació entre els

estalviadors i els inversors. Desenvolupen el paper de facilitar que els actius passin

d’unes mans a unes altres. Es classifiquen en bancaris, si aquestes institucions poden

deixar diners com el Banc d’Espanya, la Banca privada, les Caixes d’Estalvis i finalment

les cooperatives de crèdit. I en no bancaris si aquestes institucions no poden deixar

diners i només actuen com a mediadors, com l’ICO (Institut de Crèdit Oficial), les

companyies asseguradores, els fons de pensions privats, les empreses de lísing i de

facturatge, les societats d’inversió col·lectiva i mediadores de borsa (brokers i dealers) i

finalment la Borsa de valors.


9

Esquema dels intermediaris financers. Font: elaboració pròpia.

2.3-.Mercats financers. Qualsevol agent econòmic que vol invertir en actius financers ha de trobar un tenidor

d’aquests actius o un emissor d’aquest. Aquesta informació no és fàcil d’obtenir.

D'aquí ve la necessitat de comptar amb uns mercats on sigui possible intercanviar els

actius financers de manera senzilla i on determinar-ne el seu preu. Els mercats, són

elements del sistema financer imprescindible ja que contribueixen doblement a

incentivar l'ús dels actius financers:

-D'una banda, garanteixen la possibilitat i facilitat de desprendre’s dels actius financers

en cas de no voler-los (liquiditat). Permetent així que agents que no n’adquiririen

perquè haurien de mantenir-los en el seu poder fins al seu venciment ho facin perquè

tenen possibilitat i facilitat de vendre’ls en algun dels mercats financers.

-D’altra banda, l’existència d’aquests mercats redueixen els costos de l’intercanvi

d'actius en ser més fàcil trobar possibles compradors o venedors. Hi ha per exemple,

agents que tenen grans dificultats quan volen vendre accions que no cotitzen a la

Borsa de Valors i que manquen, per tant, d'un mercat organitzat.

Existeixen molt mercats financers. Alguns dels criteris per classificar-los són:


10

Font: elaboració pròpia

Per poder situar la borsa – objecte d’aquest treball - cal deglossar el criteri de

classificació característiques dels actius que s’hi negocien. Així si s’atén a com són els

actius financers negociats es pot distingir entre mercat monetari i mercat de capitals:

2.3.1-.Mercat monetari:

Els mercats monetaris es caracteritzen per tenir un baix risc, una gran liquiditat i

volatilitat (constant variació dels preus). De mercats d’aquest tipus n’hi ha quatre:

2.3.1.1-.Mercat interbancari.

És un mercat primari en el que participen les institucions financeres bancàries i no

bancàries, incloent-hi el Banc d’Espanya, per emetre i intercanviar-se recursos líquids

(dipòsits i actius financers) i determinar els seus preus.

A través d’aquest mercat les entitats amb excedents de caixa deixen diners a les

entitats amb dèficit a un venciment acordat (que oscil·la normalment entre un dia i un

any) i a un tipus d’interès determinat.


11

Actualment s’ha format també tot un mercat secundari on s’intercanvien certificats de

dipòsits, és a dir, documents que acrediten al posseïdor tenir un dipòsit bancari i que,

per tant, tenen el dret de transmissió.

2.3.1.2-.Mercat de paper comercial.

En aquest mercat es negocia el que a Espanya es denominen "pagarés", i representen

un deute a curt termini de grans empreses industrials i comercials (pagarés

d'empresa), o bé de companyies financeres i bancs (pagarés bancaris).

2.3.1.3-.Mercat de deute públic a curt termini.

En el mercat de deute públic a curt termini es negocien títols que tinguin el venciment

a tres, sis i dotze mesos. Aquest tipus d'actius, en la majoria dels països, constitueix un

instrument de finançament del dèficit públic. En el cas d’Espanya aquests actius

s’anomenen lletres del tresor.

2.3.1.3-.Mercat de divises.

Les divises són els diners en moneda dels altres països en dipòsits bancaris. Les

principals són l’euro, el dòlar americà, la lliura britànica i el ien japonès. El mercat on

es poden adquirir i vendre les divises, també anomenat Forex. És mundial i el principal

centre de transacció sempre ha estat Londres. El preu d’una divisa respecte una altra

esdevé comparant l’economia del territori de la primera amb l’economia del territori

de la segona. Un exemple seria comparar l’economia dels EUA amb la d’Europa. I per

comparar l’economia d’un país amb un altre es miren els fluxos comercials, el balanç

entre importacions i exportacions, el PIB de cada país, etc.

Altres característiques d’aquest mercat són l’elevat volum de transaccions, tal que el

què mou amb un dia aquest mercat, la resta de mercats borsaris ho fan amb un mes.

Per aquesta raó aquest mercat és molt líquid. Tot i que cal tenir en compte que aquest

mercat és mundial i està obert les 24 hores del dia menys els caps de setmana, per

tant, aquesta també pot ser una raó de l’elevat nombre de transaccions que s’hi fan.


12

2.3.2-.Mercat de capitals. El mercat de capitals comprèn les operacions de col·locació i finançament a llarg

termini i les institucions que efectuen principalment aquestes operacions.

2.3.2.1-.Mercat primari de valors.

És el mercat de emissió dels títols. Aquí els emissors (empreses, administracions

públiques i Institucions financeres) emeten els seus actius per què siguin adquirits per

famílies, empreses i institucions financeres que tenen excedents de diner o que volen

actuar com a inversors per obtenir un rendiment. S’hi emeten valors de renda fixa a

llarg termini, valors de renda variable i productes derivats.

2.3.2.2-.Mercat secundari de valors.

El correcte funcionament del mercat de valors en general, i del primari sobretot, depèn

en gran mesura de la existència d’un mercat organitzat on s’hi garanteixi la liquiditat

dels actius emesos. És a dir, que hi hagi la possibilitat de poder vendre aquests títols i

també comprar-ne altres ja emesos.

Així doncs hi ha 4 mercats secundaris de valors oficials:

-La Borsa de Valors (renda variable)

-L’AIAF (renda fixa privada)

-El de Deute públic Anotat (lletres del tresor, bons i obligacions públics)

-El MEFF (productes derivats; opcions y futurs)

2.3.2.3-.Mercat de crèdit a llarg termini.

En aquest mercat l’actiu financer que s’intercanvia són préstecs i crèdits bancaris,

operacions de lísing, de compra a termini, de factoring. Igual que l'anterior constitueix

un mecanisme mitjançant el qual es transvasen els recursos dels estalviadors a les

empreses o administracions públiques mancades de diner.


13

3-.On pot col·locar els seus diners un estalviador? Un estalviador que vulgui col·locar el seus excedents de diners pot acudir als mercats

que s’han explicat en l’apartat anterior per adquirir un producte financer. Actualment,

hi ha una una gran varietat d’aquests productes, ja siguin emesos per empreses

privades com per organismes públics, com l’Estat, Comunitats Autònomes, etc. Però no

tots es troben al mateix mercat ni espai físic. De manera que segons l’actiu que vulgui

comprar s’haurà de dirigir a un mercat o un altre.

3.1-.Pot invertir en accions. Els productes financers més coneguts i utilitzats són les accions. Una acció és cada una

de les parts de capital social d’una empresa, representades per un títol o anotació en

compte, transmissible o negociable. Qui posseeix accions d’una companyia n’és soci i

copropietari, a més pot obtenir la rendibilitat desitjada mitjançant dues vies: la

plusvàlua, que és la diferència entre el preu de venda i el preu de compra de la acció; i

el dividend9.

Adquisició d’accions

La forma més comuna i senzilla de convertir-se en accionista és acudir a la borsa, però

l’estalviador no ho pot fer directament. Necessita un intermediari financer, banc, caixa

d’estalvis o societat o agència de valors. Tot i així, en el cas d’empreses més petites

que no cotitzen en el mercat borsari, es pot adquirir els seus títols mitjançant

contractes de compravenda privats.

Les accions que adquirirà l’estalviador a la borsa a través d’un intermediari poden

provenir d’algun accionista que se les vulgui vendre o de la mateixa empresa emissora

del títol -si aquesta ha realitzat una ampliació de capital en el mercat primari de valors

(OPV)-. Una OPV implica un canvi de control de la societat, ja que consisteix en què un

accionista o un grup d’accionistes posin a la venda un paquet significatiu d’accions amb

l’objectiu de si l’empresa no cotitza en borsa, comenci a fer-ho, complint el requisit de

fusió prèvia d’accions; tot i que si l’empresa ja cotitza amb borsa també es pot fer una

9 Són la part dels beneficis que l’empresa reparteix entre els seus propietaris, és a dir, els

accionistes.


14

OPV i en aquest cas s’utilitza molt per a la privatització d’empreses. Encara que no

sempre que es vulguin vendre accions per complir aquest objectius cal fer una OPV.

Quan una societat vol col·locar les seves accions públicament tant si cotitza en borsa

com si no, ha de presentar una OPV que compleixi els següents requisits:

- Comunicació i verificació dels documents de l’oferta a la CNMV.

- Auditoria de comptes de la societat.

- Fulletó informatiu.

- Nombre i classe de valors, termini i preu.

El preu de les accions pot ser fix o pot oscil·lar entre un màxim i un mínim. Quan la

societat no cotitza a la borsa, el preu es fixa tenint en compte el benefici esperat. En el

cas de les privatitzacions es fa una prospecció de demanda per comprovar l’acceptació

entre els destinataris de l’ OPV.

3.1.1-.Drets. Posseir accions proporciona quatre drets fonamentals a l’accionista:

Dret a rebre dividends: Els beneficis obtinguts per una empresa al final de l’any s’han

de destinar primer a compensar pèrdues d’anys anteriors si n’hi ha, després; pagar els

impostos corresponents i la part restant es podran imputar a reserves i dividends. Les

reserves són la part dels beneficis que es destinen a la empresa mateixa per a poder

finançar futures inversions. I els dividends que són la part dels beneficis que l’empresa

reparteix entre els seus els accionistes. Per tant, tot propietari que té una acció d’una

empresa rep una part dels beneficis anuals en funció de la participació en el capital

total i de la proporció dels béns repartits.

Dret a la transmissió: Tot accionista té dret a poder vendre les seves accions quan

vulgui, sempre i quan trobi un comprador. En el cas que les accions cotitzin a la borsa

aquesta transmissió està pràcticament assegurada ja que precisament una de les

funcions de la borsa és donar liquiditat a les accions que s’hi cotitzen.

Dret preferent de subscripció: Quan una societat efectua una ampliació de capital,

amb emissió de noves accions, els accionistes que ja posseeixen accions d’aquella

empresa tenen el dret de rebre primers la oferta d’aquelles noves accions. Aquest dret


15

es pot vendre a borsa en cas de no voler-lo fer servir perquè ja es tinguin suficients

accions.

Dret a vot: Tots el accionistes tenen dret a vot a la Junta General de la empresa que és

la reunió celebrada un cop l’any on tots el accionistes prenen decisions importants,

etc. Ara bé cada societat marca en els seus estatuts un cert nombre d’accions mínim

per a poder exercir aquest vot.

3.1.2-.Tipus Hi ha molts criteris a seguir a l’hora de classificar les accions, però el més important

per un estalviador és el criteri que classifica les accions segons els drets que hem parlat

abans. Amb aquest criteri l’estalviador pot escollir unes accions o unes altres segons

els diners que vulgui guanyar i com els vulgui guanyar, per exemple pot haver-hi un

estalviador que vulgui rebre uns diners assegurats cada any amb els dividends , aquest

comprarà accions privilegiades.

Accions ordinàries: Són les més comunes al mercat Espanyol, ja que proporcionen tots

els drets que pot tenir una acció. A més tenen una duració indeterminada, és a dir que

sempre estaran en mans del comprador a no ser que se les vengui.

Accions privilegiades: Inclouen algun privilegi econòmic més que les accions ordinàries

i, que normalment, són una major participació en els dividends.

Accions sense vot: Com el seu nom indica, aquesta acció no inclou el dret a vot però

en contraprestació ofereix uns dividends amb dos avantatges: Dividend preferent, el

propietari de la acció rep els dividend de la empresa abans que els que posseeixen

accions ordinàries; i dividend acumulatiu, en cas que l’empresa no pogués pagar els

dividends dels seus accionistes, els propietaris d’accions sense vot rebran aquest

dividend un altre any ja que és garantit.

Accions rescatables: Són accions que l’emissor, és a dir, l’empresa pot recuperar o

rescatar quan ella vulgui i quan s’efectua la compra d’aquestes, es decideixen unes

condicions de rescat com podrien ser una compensació econòmica, una oferta de


16

noves accions, etc. S’ha de dir que l’empresa no les pot recuperar fins que no hagin

passat tres anys.

Altres criteris no tan importants que classifiquen les accions són:

Segons la capitalització de la empresa, és a dir, segons el seu capital poden ser: “blue

chips”, que fan referència a les accions d’empreses amb una capitalització molt

elevada; o bé “chicharros”, que fan referència a les accions d’empreses amb més baixa

capitalització i que per tan estan subjectes més risc, ja que el valor d’aquestes pot

baixar i créixer elevats %.

Segons el moment en què es posen a la venda, poden ser: noves o velles i es

diferencien perquè les velles solen tenir uns dividends més alts.

3.1.3-.Els Índexs Borsaris. Sense marxar de les accions un inversor pot optar per invertir els seus diners en un

conjunt d’accions anomenats índexs borsaris. Són carteres de valors, és a dir, són un

conjunt de valors d’empreses que comparteixen alguna característica com per exemple

el país a on cotitzen, la capitalització borsària o el sector al qual pertanyen. L’objectiu

dels índexs és mesurar la variació de les cotitzacions que en formen part i per tant

reflectir de la millor forma possible el comportament de la borsa. Tenen diverses

utilitats: Reflectir el què succeeix al mercat, permetre comparar la gestió de diferents

carteres de valors, també serveixen com a instruments per a prendre decisions en les

inversions i també per predir l’evolució dels mercats. Alhora d’elaborar un índex s’han

de tenir en compte 3 passos. Primer s’han de seleccionar els valors que formaran

l’Índex i es poden utilitzar diferents criteris com la capitalització bursàtil o el volum de

contractació efectiu. El segon pas és decidir quina ponderació tindrà cada valor que

forma l’índex. Finalment s’ha de realitzar la fórmula matemàtica de l’índex.

Existeixen diferents índexs representatius de les borses més importants del món:

A nivell espanyol hi ha l’Íbex 35 que és el principal indicador de la borsa espanyola.

Està format per les 35 empreses més importants del conjunt del SIBE, és a dir de les 4

borses espanyoles.


17

Cada 6 mesos es controla si les empreses que el formen compleixen els requisits

necessaris per ser-hi. En aquests requisits es té en compte la liquiditat, el capital

borsari i el volum de negociació. I això és com la Lliga de futbol, si una empresa entra,

alguna ha de sortir.

També hi ha el mercat continu que està format per les 131 empreses espanyoles més

importants. I igual que l’Íbex el seu horari és de 9:00 a 17:30 i està gestionat per BME

(Bolsas y Mercados Españoles). Dins l’IBEX-35 trobem les 35 empreses més comprades

i venudes en el mercat espanyol. Son les 35 empreses que mouen més diner. Són per

tant accions amb molta liquiditat. Cal tenir present que un índex ha de reflectir el que

passa en el mercat real. Per tant, si en els proper mesos la majoria dels inversors

compressin accions d’una empresa que no es troba dins l’índex aquesta empresa

hauria de passar a formar part del mateix.

A nivell Europeu l’indicador més important és el Dow Jones Eurostoxx 50. Està

compost per les 50 companyies més capitalitzades (total accions x preu acció)

d’aquesta regió. Es creà l’any 1998 i només hi entren les empreses mes importants

dels països que utilitzen l’Euro. Per això es pot comprovar que un país potent

econòmicament parlant com és el Regne Unit no hi té cap empresa ja que funciona

amb una altre moneda que és la lliura. Cada empresa que en forma part té una

ponderació diferent. Actualment està formada per 6 empreses espanyoles que són

Banc Santander, BBVA, Iberdrola, Repsol YPF, Telefònica i Inditex. Aquest indicador es

revisa cada any per donar entrada a noves empreses amb més capitalització borsària,

volum de negocis, beneficis... i treure les que no rendeixen tant.

A nivell mundial les borses que destaquen més són:

Dow Jones: Recull les cotitzacions de les 30 empreses industrials més importants dels

EUA. És l’indicador més important de Wall Street (Borsa de Nova York) i també el més

antic de tots (creat segle XIX). Totes les empreses tenen el mateix pes.


18

Standar & Poor’s 500: Aquest indicador recull les 500 empreses més líquides dels EUA

on hi estan incloses les del Dow Jones i del Nasdaq. Aqui cada empres té una

ponderació diferent.

Nasdaq 100: És el tercer índex borsari més important dels EUA i recull les 100

empreses més importants del sector indústrial, on hi trobem sobretot les gran

empreses de les noves tecnologies: hardware, software, telecomunicacions, etc.

Algunes d’aquestes són Google, Apple, eBay, etc.

Latíbex: índex (gestionat per BME) d’empreses llatinoamericanes que cotitzen en

euros.

FTSE 100: pronunciat popularment Footsie 100, agrupa les 100 empreses més

importants de la Borsa de Londres, i està publicat pel Financial Times. És l’acrònim de

Financial Times Stock Exchange.

DAX: fa referència a la Borsa de Frankfurt, format per 30 empreses, principal índex a

Alemanya.

CAC 40: les inicials de Cotation Assisstée en Continu s’usen per anomenar l’índex que

formen les 40 empreses més importants que cotitzen a la Borsa de París.

FTSE MIB: són les 40 empreses més importants de la Borsa Italiana, que primer havia

estat publicat per l’S&P Co. però actualment per FTSE Group.

Borsa de Shangai: és la més important de les tres borses de Xina, juntament amb la de

Shenzhen i la de Hong Kong. La conformen 860 empreses, i és la segona més gran del

món en capitalització borsària.

Nikkei 225: És l’indicador més important de la Borsa de Tokio i recull les 225 empreses

més líquides d’aquesta borsa. En la borsa japonesa si els valors són positius es

representen de color vermell, en canvi si són negatius es representen de color verd.

3.2-.Pot invertir en renda fixa. Els productes de renda fixa poden ser emesos tant per una institució pública (Estat,

govern regional...) i anomenar-se públics i, fins i tot, supranacionals (el Banc Europeu

d’Inversions) o una empresa privada. L’objectiu d’aquestes organitzacions emissores

és obtenir recursos financers directament del mercat primari de valors i llavors aquests

es negociaran al mercat secundari AIAF, la renda fixa privada i al mercat del deute


19

públic anotat la renda fixa pública. L’emissor es compromet a tornar el capital principal

juntament amb uns interessos també anomenats cupons.

3.2.1-.Drets. A diferencia del propietari de les accions que és copropietari de la empresa, el

propietari de renda fixa es converteix en creditor de l’empresa. Posseir renda fixa

ofereix tres drets fonamentals.

-Rebre l’interès periòdic predeterminat.

-Devolució del capital invertit un cop finalitzada la vida del actiu o producte.

-Transmissió del producte.

Aquests productes són semblants a les hipoteques, però en aquest cas no és el banc

qui ens deixa diners, sinó que inversors particulars (o públics) ofereixen diners a les

empreses i a diverses institucions a canvi de recuperar-los amb un cert interès després

d’un cert temps. Si es retira el capital abans d’hora, no s’obtindran els resultats

esperats, sinó que disminuiran més o menys segons el temps que haguem deixat els

diners. Cada producte es diferencia segons el temps d’amortització, és a dir, la durada

de la vida del producte.

3.2.2-.Tipus. Existeixen 3 gran tipus de productes de renda fixa.

Obligacions: Són productes per un llarg temps entre 10 i 30 anys. N’hi ha de diferents

tipus segons 2 criteris: poden ser obligacions amb prima o sense, segons si el creditor

rep o no una prima; o bé segons el tipus d’interès poden ser amb interès fix, el creditor

sap quin interès rebrà cada any de la vida del producte; amb interès variable

predeterminat, el creditor sap les quantitats que variarà el seu interès; amb Interès

variable, es determina l’ interès cada any i pot variar segons alguna referència al

mercat, com l’euríbor i finalment poden ser cupó zero, el interessos es paguen tots a la

vegada al final de l’obligació, és a dir, passats 10 anys per exemple.

Bons: És el mateix concepte explicat abans l’únic que el temps del producte sol ser

entre 3 i 10 anys. També hi han el mateixos tipus igual que les obligacions.


20

Lletres: És el mateix concepte que les obligacions i el bons però el temps del producte

sol ser entre 3 i 18 mesos. Les lletres del tresor, popularment conegudes, són les lletres

emeses per l’Estat.

3.4-.Pot invertir en productes bancaris. Cada entitat bancària ofereix molts productes diferents per a estalviadors però els més

comuns són:

Dipòsit a termini: són dipòsits amb una data de venciment establerta per endavant. Els

venciments poden ser a una o diverses setmanes, a un, dos, tres, sis, nou i dotze

mesos. En alguns mercats existeixen terminis més llargs, com és el cas d'Itàlia, amb

divuit mesos, Japó amb dos anys i Alemanya amb dipòsits de fins a 4 anys.

Compte corrent: és un producte financer en el qual l’entitat bancària s'obliga a prestar

al seu client el servei de caixa i de comptabilitat de totes les operacions realitzades pel

client en qüestió.

Dipòsit en divises: són dipòsits denominats en moneda convertible, els terminis són

tan diversos com els esmentats anteriorment i la plaça més important de contractació i

negociació és Londres.

3.5-. Pot invertir en un fons d’Inversió. Un fons d'inversió és un grup d’inversors que actuen com a intermediari financer no

bancari. Aquest reuneix moltes persones que volen invertir els seus diners però no

tenen el temps, els diners o coneixements necessaris. Així doncs, posen en comú els

diners d'aquest grup de persones i una entitat gestora s'ocupa d'invertir-los (cobrant

comissions pel servei prestat) en una sèrie d'actius com poden ser accions, títols de

renda fixa, actius monetaris, derivats, etc.

3.5.1-.Com funcionen?

Quan algú compra un fons d'inversió està en realitat comprant una petita part de la

seva cartera. Cada part del fons rep el nom de participació. El preu de cadascuna

d'aquestes participacions, a una determinada data, es coneix com a valor liquidatiu del

fons. A la pràctica si s’inverteixen 1.000 € en un fons que té un valor liquidatiu de


21

118,74 €, es rebran 8,42 participacions d'aquest fons (1000/118,74). Com es pot veure,

contràriament a les accions que cotitzen en borsa, el nombre de participacions que es

pot tenir no ha de ser necessàriament un nombre enter - en realitat rares vegades ho

és.

Al adquirir participacions d'un fons d'inversió l'entitat gestora (banc) agafa els diners

del que ha comprat la participació i els inverteix o bé en accions, en renda fixa, actius

monetaris, derivats, ... o en una barreja de tots ells segons la política d'inversió que

tingui establerta. Aleshores l’estalviador rep en realitat una petita part de la cartera

que constitueix el fons total. Cada participació del fons constitueix en si una cartera en

miniatura, idèntica a la del fons en la seva totalitat.

Per exemple, s’inverteixen 1.000 € en un fons d'accions europees el patrimoni del qual

arriba els 10.000.000 € i els principals actius són accions de Carrefour (10%), Bayer

(8%) i Telefónica (5%). Doncs bé, els 1.000 € que s’han invertit en participacions

d'aquest fons signifiquen que es tenen 100 € per accions de Carrefour, 80 € en accions

de Bayer i 50 € en accions de Telefónica. Per tant, indirectament es tindrien tots els

títols presents a la cartera del fons.

3.5.2-.Avantatges

Els fons d'inversió ofereixen una sèrie d'avantatges als inversors:

1.Generalment no requereixen grans quantitats de diners.

Si un inversor disposa només de 1.000 € li serà molt difícil invertir en un conjunt variat

(diversificat) d'accions. Per contra, si inverteix en un fons d'inversió no tindrà aquest

problema i, a més, els costos de gestió es repartiran entre tots els membres del fons.

D'altra banda, un cop realitzada la inversió mínima inicial -que varia d'un fons a un

altre però que generalment és bastant assequible- l’inversor pot seguir fent

aportacions per quantitats petites.

2. Són fàcils de comprar i vendre.

Si es volen comprar participacions d'un fons d'inversió es pot fer: directament a la

finestreta del banc o caixa d'estalvis que sigui dipositari del fons, o bé per telèfon, o bé

a través d'un supermercat de fons.


22

3. Són instruments perfectament regulats.

El fons d'inversió no pot fer el que vulgui amb els seus diners. Ha de respectar unes

regles marcades pel seu propi reglament de gestió i sempre dins el marc de la Llei i

Reglament de les Institucions d'Inversió Col·lectiva. D'altra banda, la Comissió Nacional

del Mercat de Valors (CNMV) té entre les seves funcions la de controlar l'actuació dels

fons d'inversió i protegir els inversors de les males actuacions dels gestors.

A més, la mateixa entitat dipositària (l'entitat on estan dipositats els títols que el fons

té en cartera i l'encarregada de tramitar les subscripcions i reemborsaments de

participacions) té com a obligació supervisar i vigilar l'actuació de l'entitat gestora. En

particular, haurà de comprovar que la gestora ha respectat els coeficients i criteris

d'inversió previstos en la llei així com controlar que el càlcul del valor liquidatiu ha

estat realitzat correctament.

També ha de contrastar la qualitat i suficiència de la informació, documentació i

publicitat remesa a la CNMV.

A excepció d'alguns fons garantits, majoritàriament els fons no garanteixen cap

rendibilitat. Per tant, es pot donar el cas que l’inversor perdi diners invertint en un

fons. Tot i així, els fons d’inversió garantits també tenen desavantatges. Encara que

t’ofereixin interessos elevats, aquests no es reemborsaran fins que no acabi el termini

establert que normalment sol ser d’uns 3 o 4 anys. A més aquests interessos tenint en

compte els anys que s’inverteixi el capital no resulten ser tan elevats ja que, per

exemple, si t’ofereixen un 8% d’interessos al final del termini, si aquest dura 4 anys

només obtindrem un 2% anual que és molt inferior a la rendibilitat que ofereixen

alguns dipòsits bancaris.

Tornant als fons no garantits s’ha de recordar que el seu valor no és res més que el

valor de tots els seus actius. Si aquests actius perden valor, el fons també perdrà valor.

No obstant això la probabilitat que es perdin tots els diners invertint en un fons

d'inversió és realment petita. Tots els actius del fons haurien d’haver perdut el seu

valor, la qual cosa és gairebé impossible. No obstant, s’ha de tenir present que un pot

perdre diners amb un fons d'inversió.


23

4. Estan gestionats de forma professional:

Si un inversor es planteja invertir directament en accions o en obligacions, haurà de

saber certes tècniques que li puguin indicar més o menys què ha de comprar i què no,

almenys si vol que l'elecció no sigui simplement fruit de l'atzar. Aquests coneixements

no són necessaris per invertir en un fons d'inversió. Encara que certament convé que

l’inversor entengui com funcionen els mercats d'accions i de renda fixa, aquest en

realitat deixa que sigui un equip gestor professional (mitjançant pagament d'una

comissió) el que selecciona els paràmetres per a ell. Ara bé, no tots els fons són

idèntics entre si. Alguns cobren més comissions que altres, alguns són més rendibles

que altres però en tot cas els fons són adequats per invertir en determinats mercats de

difícil accés per al petit inversor i també per a aquells inversors que no disposin del

temps, de ganes i dels diners necessaris per constituir ells mateixos una cartera

diversificada de títols.

3.6-.Pot invertir en una SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable). Una SICAV és una entitat d’inversió col·lectiva , és com un fons d’inversió, però que té

entitat jurídica. És una societat anònima que utilitza els diners per comprar actius

financers, per a fer carteres de valors10. Tanmateix, al tenir forma de societat anònima

un hi inverteix comprant accions d’aquesta. La SICAV a diferència dels altres fons

d’inversió, té un compte de resultats i si genera beneficis paga l’impost de societats.

Quan un inverteix en una SICAV n’és accionista. En canvi, quan un inverteix en un fons

d’inversió n’és partícip i els guanys que pugui tenir tributen dins el IRPF (impost sobre

la Renda de les Persones Físiques). Actualment aquest instrument d’inversió és dels

més utilitzats per les persones amb grans capitals i està molt estès pels països

occidentals. Per formar una SICAV són necessaris diversos requisits com per exemple

ser un total de 100 o més accionistes o també acumular entre tots un capital de

2.400.000€. També s’ha de dir que a vegades aquests instruments s’han utilitzat com a

instruments legals per evadir impostos.

10

Conjunt d’accions comprades per alguna societat o persona física.


24

3.7-.Pot invertir en altres productes.

3.7.1-.Commodities. Són materials no processats, és a dir matèries primeres com metalls preciosos (or,

plata, ...), metalls industrials (zinc, coure, ..), energètics (petroli, gas, ...) i productes

agrícoles (sucre, cotó, ...). Cada producte té el seu propi mercat (borsa) format per

compradors i venedors. Diversos productes poden agrupar-se en una borsa, com per

exemple en el Comex (Commoditie Exchange) situat a Nova York on s’hi negocien

bàsicament productes energètics o, aquí Espanya, per exemple existeix una borsa de

l'oli d'oliva.

Com es negocia en els mercats de commodities?

En les borses de commodities es negocien els productes mitjançant contractes de

futurs. Un contracte equival a una quantitat prefixada d'una matèria primera en

concret, la seva mida és diferent depenent del producte en qüestió i constitueixen

estàndards de negociació internacional. En el cas de la plata, per exemple, un

contracte equival a 5.000 unces (1 unça=31'1 grams). Si parlem de blat de moro, un

contracte equival a 1000 Bushel de blat (1 Bushel (blat de moro) = 25.40 kg). En certs

casos, hi ha contractes "mini" que solen negociar un 10% de contracte estàndard.

La negociació pròpiament dita és similar a la compra-venda d'accions. Igual que a la

borsa, hi ha brokers de futurs. Una vegada un contracte és adquirit, pot ser revenut (o

recomprat segons l'estratègia) o es pot esperar el seu venciment per obtenir la matèria

primera que representa. Els preus dels contractes inclouen emmagatzematge,

transport, etc ...

Les borses de valors permeten tenir unes accions i els seus drets (dividends, vot, etc ...)

durant un temps indefinit, es pot vendre al dia següent o 30 anys després. Els

contractes de matèries primeres, en canvi, tenen un venciment i un lliurament prefixat

per a cada tipus de matèria primera. Si es compra un Bushel de blat i no es ven abans

de la data prefixada, pot passar que un simpàtic transportista ens deixi 25.400 kg de

blat de moro a la porta de casa...


25

3.7.2-.Divises. Pot invertir en divises, comprant-ne físicament o bé obrint un compte corrent de

divises. Aquests comptes corrents poden ser de moltes divises però només les més

importants es troben a la majoria d’entitats bancàries. Com s’ha dit abans aquest

productes financers són els que mouen més capitals en tot el món.

Com es negocien?

Les divises sempre es negocien en parells. Les divises representades en un parell es

diferencien de la manera següent:

La divisa esmentada en primer lloc es diu divisa de base (Base Currency), la divisa

anomenada com a última és la divisa que marca el preu o la cotització de la divisa

(Quote Currency). Els parells de divises sempre són fixos i no es poden canviar, per

exemple EUR / USD, però no USD / EUR. En el tipus de canvi Euro - Dòlar una cotització

de 1,3261 significa que un Euro té el valor de 1,3261 Dòlars amercians. Per tant, si es

realitza una compra, l’inversor ven USD i rep per això la divisa de base EURO.

Gairebé cada país té una moneda pròpia amb la qual es pot operar, però, les següents

monedes sumen gairebé el 85% del volum diari operat:

EUR - Euro USD - Dòlar dels EUA - "Greenback" JPY - Ien Japonès AUD - Dòlar australià - "Aussie" NZD - Dòlar de Nova Zelanda - "Kiwi" CHF - franc suís - "Swissi" GBP - Lliura Britànica - "Sterling" CAD - Dòlar Canadenc - "loonie"

3.7.3-.Derivats. Els productes derivats són uns productes financers relativament nous, el valor dels

quals depèn del valor d’uns altres productes. Anomenats valors subjacents. Es

distingeixen 4 tipus de derivats: Swaps, Opcions, futurs, CFD’s. Aquí a Espanya aquests

productes es troben i es negocien al mercat secundari MEFF.


26

4-.Què ha de fer un estalviador si vol invertir els seus diners?

4.1-.Els perfils d’inversor. El primer pas que ha de fer una inversor és definir el perfil de la persona que arriscarà

els diners perquè això condiciona la seva decisió.

El perfil d’un inversor es defineix segons la seva tolerància al risc. Així es poden

classificar als inversors com propensos, neutrals o adversos al risc11. En funció de la

seva tolerància al risc, l’inversor decideix on invertir els seus diners i quins tipus

d’inversió fer. Així per exemple, un inversor advers al risc no comprarà mai accions o

actius financers sinó que preferirà posar els seus diners en un dipòsit a termini. En

canvi, un inversor neutral és aquell que accepta el risc i, per tant, pot tenir una part del

seu diner invertida en accions o en un fons d’inversió de renda variable. Finalment, un

inversor propens al risc és aquell que li agrada arriscar-se i, per tant, sol dur a terme

inversions considerades arriscades o molt arriscades, com per exemple, endeutar-se

(demanar un diner prestat) per invertir-lo a Borsa (vegeu apartat 7.9)

4.2-.Invertir sense acudir a la borsa. Un cop s’ha definit el perfil d’inversor corresponent, l’estalviador que vol col·locar els

seus diners excedents es pot dirigir a diferents llocs a part de la borsa. La opció més

comuna i utilitzada és acudir al banc que és el lloc on es troben la majoria d’actius

financers que no són a la borsa. S’hi poden trobar dipòsits, comptes corrents, fons

d’inversió, or i divises, etc. Aquesta manera és més senzilla que acudir a borsa ja que

no calen intermediaris, en aquest cas el tracte és directe entre l’estalviador i el banc –

tot i que aquest actua com a intermediari segons el producte financer escollit -.

Una altra possibilitat és acudir a mercats secundaris no oficials, però com diu el mateix

nom són menys segurs que els bancs.

11

Segons el llibre “Cinc cèntims de borsa per a no especuladors” de l’expert en inversions Ramon Alfonso.


27

4.3-.Invertir a través de la borsa.

Finalment, pot optar per acudir a borsa.

4.3.1-.Com funciona? Actualment la borsa espanyola ha adoptat i integrat tots els mercats secundaris oficials

del sistema financer espanyol12. Està constituïda per 4 sub-borses: borsa de Madrid,

Barcelona, Valencia i Bilbao.

Cadascuna és dirigida per una Societat Rectora que té forma jurídica de societat

anònima. Aquestes han d’administrar, organitzar i controlar el funcionament de cada

borsa de valors, de manera que han de publicar els preus finals de cada sessió, han de

establir les condicions d’admissió, han d’organitzar les sessions de contractació i la

liquidació de les operacions borsàries (Iber clear)13. Com a empreses anònimes que són

les societats rectores, tenen uns accionistes que són les agències o societat de valors.

Les primeres poden comprar i vendre valors de la borsa (societat rectora) només per a

tercers, en canvi, les segones ho poden fer per a tercers i per elles mateixes.

Les funcions de les societats i agències de valors són: facilitar als clients tota la

informació necessària que els ajudi a prendre les decisions; oferir una informació clara,

a temps, correcte, precisa i també avisar del risc que hi ha en cada operació; actuar

ràpid i informar amb rapidesa sobre qualsevol canvi que es produeixi en borsa per no

perjudicar tant el client o bé que se’n beneficiï; per últim, comportar-se amb lleialtat,

professionalitat i imparcialitat.

Tot aquest sistema borsari està regulat en part per el Ministeri d’Economia i Hisenda i

també per la CNMV (Comissió Nacional Mercat de Valors) que és una entitat de dret

públic encarregada de vetllar per la transparència de la borsa en general, també de la

protecció dels inversors i, finalment, d’autoritzar l’admissió o suspensió de les

empreses que formen part d’aquest sistema. D’altra banda, hi ha el Sistema de

Interconnexió Borsari Espanyol (SIBE) és amb el qual les 4 borses espanyoles estan

connectades informàticament constituint un sol mercat anomenat Mercat Continu

12 Vegeu pàgina 9 13 Empresa privada amb forma jurídica de societat anònima que segons la llei és l’única que pot realitzar la tasca de liquidació de totes les operacions que es tanquin en els mercats de renda fixa, deute públic, renda variable i Latibex.


28

amb formació de preus únics cada moment. Només hi entren les empreses més

representatives de la economia espanyola i amb més volum de contractació.14

4.3.2-.Com gestionar una inversió? Un cop estudiats els elements necessaris per operar en borsa (títols que es negocien,

institucions que regeixen el funcionament i operativitat, sistemes de contractació i

celebració de la jornada borsària), un inversor particular que volgués comprar accions

en borsa hauria de seguir els passos següents:

4.3.2.1-.Acudir als intermediaris autoritzats:

Per poder invertir a borsa primer de tot cal saber que no pot ser el propi inversor el

que realitzi les transaccions de compra i venda sinó que ho ha de fer un broker. El

broker és una persona que treballa per una agència de valors i que juntament amb les

societats de valors són els únics que poden “moure fitxes” a borsa directament. Per

tant, l’inversor ha de contractar-ne un que s’ajusti bé al seu perfil. Per exemple, si un

broker fa pagar unes comissions molt elevades per a cada operació més val que el

client sigui un inversor amb intenció d’invertir a llarg termini no pas un especulador

perquè li sortirien molt cares les operacions. Un cop se n’ha triat un es pot veure quins

serveis ofereix. Aquest apartat servirà per saber com operar realment un cop s’hagi

contractat un broker.

4.3.2.2-.Obrir un compte de valors:

El següent pas que ha de fer un inversor després d’entrar amb contacte amb algun

d'aquests intermediaris és obrir un compte de valors. A través d'aquest compte

s'administrarà la seva cartera de valors (compravendes, subscripcions, dividends,

assistència a Juntes, etc.). Quan l'inversor subscrigui el contracte d'obertura d'aquest

compte ha d’acceptar les comissions que li són aplicables i tots els serveis continguts en

la seva relació amb l'intermediari.

Al marge de la mera administració dels valors, l'inversor pot desitjar un nivell de

assessorament superior de manera que els intermediaris ofereixen la possibilitat de

subscriure contractes de gestió a través dels quals l'intermediari decidirà la compra o

14 Quantitat de actius financers que es compren i venen sobre una mateixa empresa durant un període de temps que sol ser un dia.


29

venda de els valors concrets segons el comportament del mercat i de les pautes

d'inversió establertes pel client.

En essència, el client ha de rebre el detall de les operacions executades, els drets

econòmics, les operacions financeres que afectin els mateixos, la composició i la

valoració trimestral i anual de la cartera.

4.3.2.3-.Ordenar la compra:

Un cop obert el compte de valors i aprovisionat l'efectiu suficient, el client podrà

emetre les ordres de compra i venda segons el cas.

Quadre de preus.

La borsa és un mercat perfecte 15 on contínuament hi ha oferta i demanda, que es

representa a través del quadre de preus. En un quadre es reflecteix el volum d’oferta i

de demanda16, que és allò que determina el preu d’una acció. El quadre de preus

següent està format per diverses columnes.

Valor:BBVA (extret del llibre de Josef Ajram “Guanyar a borsa és possible”)

COMPRA VENDA

Nre. Ordres Títols Preu Preu Títols Nre. Ordres

11 94284,00 5,34 € 5,35 € 62104,00 10

3 33118,00 5,33 € 5,36 € 90739,00 6

3 26027,00 5,32 € 5,37 € 32399,00 3

5 23789,00 5,31 € 5,38 € 47738,00 6

8 24851,00 5,30 € 5,39 € 43787,00 6

4 25480,00 5,29 € 5,40 € 91674,00 17

7 43659,00 5,28 € 5,41 € 23238,00 4

1 25000,00 5,27 € 5,42 € 71258,00 13

4 80093,00 5,26 € 5,43 € 23200,00 7

6 16530,00 5,25 € 5,44 € 67165,00 9

2 14000,00 5,24 € 5,45 € 71848,00 16

· Preu de demanda: és el preu que els compradors estan disposats a pagar per

una acció. El primer preu de la tercera columna correspon al preu més alt que

estan disposats a pagar per una acció.

15

Mercat en el qual no hi intervé cap agent, és a dir, funciona només per la llei de l’oferta i la demanda. 16

Nº de accions que es compren i venen durant un període de temps.


30

· Preu d’oferta: és el preu al qual els venedors estan disposats a vendre una

acció. El primer preu de la quarta columna correspon al preu més baix que

estan disposats a pagar per una acció.

· Títols: són el nombre d’accions ofertes (paper) o demanades (diners) a cada

preu.

· Nombre d’ordenants: nombre de persones o institucions posicionades per a

cada preu.

Les ordres han d'estar signades pel client, encara que s'admet també l'emissió

telefònica d'ordres, sempre que l'intermediari hagi instal·lat un sistema

d'enregistrament per a aquestes. En l'actualitat, algunes entitats permeten als seus

clients enviar ordres a través d'Internet, amb un format establert i suficients elements

de seguretat.

Tipus d’ordes.

Les ordres s'han de caracteritzar per la seva claredat i han de contenir sempre una sèrie

de condicions: identificació de l'inversor i la classe de valor, sentit de l'ordre (compra o

venda), termini de vigència, preu i volum d'execució17.

Un cop formalitzada l'ordre, es desencadena un procés d'execució i confirmació molt

ràpid. La tecnologia actual permet que qualsevol inversor, independentment del seu

emplaçament geogràfic, tingui les mateixes oportunitats d'accedir al mercat. En els

valors del mercat continu, tota l'operació no portarà més d'uns quants segons, sempre

que l'inversor estigui disposat a comprar o vendre al preu disponible en aquest

moment al mercat.

S’han de distingir dos grans tipus d’ordres, les d’entrada i les de stop. Per descriure-les

s’utilitzarà el quadre de preus següent.

COMPRA VENDA

Títols Preu Preu Títols

1000,00 10,03 € 10,08 € 800,00

1000,00 10,02 € 10,10 € 1000,00

1000,00 10,01 € 10,12 € 1000,00

17

Nº de títols que es volen liquidar en una operación.


31

Hi ha quatre tipus d’ordres d’entrada possibles.

1-. Ordre de mercat: En aquest cas l’inversor no introdueix el preu al qual està disposat

a comprar, només introdueix la quantitat i l’ordre s’executarà amb l’oferta més barata.

Però no és recomanable utilitzar aquesta ordre ja que si en el moment en què

s’introdueix l’ordre ve algú i compra 10.000 accions, l’inversor gros compraria una

quantitat tan gran que el petit només trobaria accions a preus desorbitats com 10,40€.

2-. Ordre limitada: Aquí l’inversor decideix el màxim que està disposat a pagar per

cada acció i el pitjor que pot passar és quedar-se a l’espera que és molt millor que

realitzar una compra que no desitjada. Per exemple en cas de decidir que el màxim

disposat a pagar per cada acció són 10,10€ i se’n volen comprar 1000, doncs, se

n’executaran 800 a 10,08€ i 200 a 10,10€.

3-. Ordre d’execució parcial: Amb aquest tipus si l’inversor vol comprar 1000 accions

a 10.08€ en comprarà 800 a aquest preu i les 200 que falten pot decidir què fer-ne, o

bé modificar el preu al qual vol comprar o deixar-les pendents i quan surti una altra

oferta a 10.08€ s’executaran.

4-. Ordre en volum ocult: El volum ocult és una ordre que mostra només una part del

volum a negociar. Per tant, si l’inversor vol vendre 2000 accions a 10,03€ però només

vol que se’n vegin 250 al quadre de preus, que és el mínim, ha d’utilitzar aquesta

ordre. Així doncs es quedarien les 1000 accions a 10,03€ però encara quedarien 1000

per comprar a aquest preu.

L’stop és una eina que permet limitar el màxim de diners que un està disposat a perdre

quan es compren productes financers. Hi ha quatre tipus d’ordres de stop possibles. I

es poden combinar amb les quatre explicades abans, és a dir, una ordre ha de ser d’un

dels primers tipus ja explicats i un dels tipus que s’expliquen a continuació, per tant, un

exemple d’ordre podria ser “Ordre limitada amb stop mòbil”. Quan es parla de les

ordres de stop s’ha de conèixer un concepte que és el de “preu de tir” que és el preu

en el que saltarà l’ stop.


32

1-.Ordre d’stop a mercat: L’stop a mercat és igual que la primera ordre que s’ha

explicat però traslladant els conceptes. Per exemple, si l’inversor compra 1000 accions

de Telefònica a 10€ i posa un stop de mercat a 9,80€ en cas que l’acció arribi al preu de

tir i no hi hagi suficient demanda per vendre les accions doncs s’anirà executant cada

vegada a un preu més baix fins que les vengui totes. D’aquesta manera pot ser que

perdi beneficis al vendre a un preu cada cop més baix.

2-. Ordre d’stop a un preu: Aquest stop pot semblar més eficient però no ho és. Amb

aquest tipus d’ordre fent servir el mateix cas d’abans si es col·loca l’stop a 9,80€, per

exemple, quan l’acció arribi a aquest preu pot passar que, just abans que l’inversor,

algú vengui també moltes accions de cop i el preu salti de 9,81€ a 9,79€ llavors la

màquina buscarà el 9,80 que li havia dit l’inversor però no el trobarà i l’operació

quedarà pendent. I si el preu continua baixant doncs també hi haurà perdut.

3-.Ordre de stop limitat (amb rang): Molts experts creuen que aquesta ordre és la

bona ja que es pot situar l’stop amb un rang, per exemple 9,82-9,79€ i quan el preu de

l’acció arriba a un d’aquests preus s’efectua l’operació.

4-.Ordre de stop mòbil: Primer de tot s’ha de dir que aquesta ordre és complicada

d’entendre i d’explicar. Tal i com se sobreentén del nom quan l’inversor utilitza aquesta

ordre el seu stop és mou, però de quina manera? Doncs, se li ha d’especificar. S’ha de

decidir a quina distància és mou respecte el mercat,

per exemple 0,50 € ,és a dir, si el preu d’una acció

està a 10,00€ doncs el seu stop es col·locarà a 9,50€. I

el millor es que si l’acció ascendeix a 11€ per exemple,

el seu stop es col·locarà a 10,50€. Però en cas que

l’acció baixi l’stop no es mourà i quan arribi al preu de

tir saltarà segons el rang que ell hagi decidit.

Elecció del tipus d'operació. Font: www.labolsavirtual.com


33

4.2.3.4-.La liquidació:

Immediatament després de l'execució de les operacions, l'intermediari prepararà les

dades necessàries per a la liquidació de l'operació. La liquidació és el procés de

intercanvi de valors i efectiu que segueix tota operació de mercat. La liquidació

d'operacions borsàries és gestionada pel Servei de Compensació i Liquidació de Valors

(SCLV), ara anomenat Iber clear. Totes les dades de contractació, juntament amb les

instruccions de liquidació són traslladats des del mercat continu a aquest servei.

Aquesta entitat s'encarregarà de comprovar, amb tots els participants en el sistema de

liquidació (Societats i Agències de Valors, Bancs i Caixes d'Estalvi), la conformitat de les

dades necessàries per a la liquidació, a continuació fixarà els valors en l'entitat

designada pel client i emetrà les instruccions perquè es carreguin o abonen els efectius

corresponents en els comptes que les entitats tenen obertes a aquest efecte al Banc

d'Espanya.

Comissions

Per entendre bé les comissions en si i el perquè d’aquestes s’ha de recordar que, com

s’ha explicat, la Borsa és una entitat privada amb afany de lucre que té com a funció

principal entre altres, fer d’intermediari entre entitats que busquen inversió i inversors.

A Espanya aquesta entitat privada es diu Bolsas y Mercados Españoles (BME) i per

cobrar el servei que ofereix aplica uns cànons per a cada operació que s’hi realitza tant

si l’inversor hi guanya com si hi perd.

La quantitat que s’emporta la borsa depèn de a quin tram es trobi la operació de

compra o venta. Aquests trams depenen del valor de la operació (Preu acció x Nº

accions).

Cànons de borsa per operacions de compra o venta18

Des de Fins a Cànon de borsa

0 € 300 € 1,10 €

300,01 € 3000 € 2,45 + 0,024% x efectiu €

3000,01 € 35000 € 4,65 + 0,012% x efectiu €

35000,01 € 70000 € 6,40 + 0,007% x efectiu €

70000,01 € 140000 € 9,20+ 0,003% x efectiu €

18

Taula extreta del blog de la web www.labolsavirtual.com


34

140000,01 € – 13,40 €

Però no només hi han els cànons que s’emporta la borsa sinó que també hi ha les

comissions que aplica l’intermediari (broker). I s’ha d’anar amb compte perquè

cadascun té les seves pròpies comissions i segons quin és el mètode d’inversió

personal pot ser que les comissions facin perdre els beneficis. Les que segur que

l’inversor haurà de pagar són les comissions d’intermediació, que igual que els cànons

de borsa hi ha diversos trams.

Comissió d’intermediació del mercat espanyol19

Des de Fins a Comissió de intermediació

0 € 2000 € 3 €

2000,01 € 15000 € 0,15% x efectiu €

15000,01 € – 0,10% x efectiu €

19

Taula extreta del blog de la web www.labolsavirtual.com


35

5-. El risc, la diversificació i la cartera de valors. Per a poder prendre una decisió a l’hora d’invertir cal tenir presents dos elements

importants que són la rendibilitat esperada i el risc associat al valor de la inversió. La

rendibilitat esperada d’un valor són els dividends, cupons, interessos o plusvàlues, és a

dir, els beneficis que s’espera obtenir amb la compra-venda d’un actiu financer. El risc

associat a un valor és la probabilitat que el preu de l’actiu financer divergeixi respecte

al previst, i, per tant, que la rendibilitat esperada sigui inferior i els beneficis es

transformin en pèrdues.

En condicions normals, els patrons de risc i rendibilitat serien:

-Com menys risc, menys elevada tendeix a ser la rendibilitat i més gran l’estabilitat en

el seu comportament. Per exemple, en els dipòsits bancaris o les lletres del tresor es

coneix el dia del seu inici, el dia del seu venciment i el rendiment que se n’ha d’obtenir.

-Com més risc més gran tendeix a ser la rendibilitat, però també pot ser-ho la

fluctuació i la variació en els preus. Per exemple, a llarg termini, la inversió en borsa

tendeix a ser netament més rendible que la feta en dipòsits, tot i això, el risc és

superior, ja que és produeixen fluctuacions en els preus de les accions de manera que

l’estalviador pot no guanyar-hi i , fins i tot, perdre els diners invertits.

La diversificació, és a dir, la selecció de diversos valors en la inversió és una tècnica per

a minimitzar els efectes negatius de la incertesa vinculada als actius financers. Però

diversificar no consisteix només a invertir en molts títols diferents, sinó que per a

reduir els riscos, cal tenir en compte la correlació d’aquests actius, de manera que la

seva combinació garanteixi l’estabilitat de la rendibilitat. Per tant, cal triar una cartera

de valors els preus dels quals no es comportin de la mateixa manera. Per exemple, els

preus de les accions d’empreses del mateix sector tendeixen a tenir la mateixa

evolució. Per tant, és preferible no comprar accions de dues empreses del mateix

sector.


36

La rendibilitat esperada d’una cartera és funció de les rendibilitats esperades de cada

un dels components de la cartera en la proporció en què estiguin invertits. El càlcul és

senzill; ara bé el problema és com cal estimar uns valors fiables de la rendibilitat.

Existeixen empreses com FactSet 20que proporcionen estimacions de beneficis futurs i

tot tipus d’anàlisis econòmiques i financeres per a inversors.

Exemple d’una estimació de beneficis futurs de totes les empreses de l’IBEX 35

20

FactSet: Multinacional de les finances amb seu a Norwalk (EUA) que proporciona tot tipus de suport per a inversors particulars i empreses del món financer.

Font: www.invercat.wordpress.com


37

Obtenir el risc de la cartera de valors és una mica més complex no solament cal sumar

el risc de cadascun dels valors que componen la cartera, sinó que també s’ha de

considerar el risc associat a la interdependència entre els diversos valors,

estadísticament, les covariàncies21. A partir d’aquests principis es poden construir

carteres que minimitzen el risc per una determinada rendibilitat o que optimitzen la

rendibilitat màxima per unitat de risc determinada.

Així doncs, una cosa és la rendibilitat que ha proporcionat una acció i una altra cosa és

la rendibilitat que hauria d’haver donat. Aquesta darrera informació és molt important

ja que permet valorar si la inversió que s’ha fet ha estat una bona inversió o no. Es a

dir, és la forma de saber si una rendibilitat del 5% en unes accions és una bona

rendibilitat, al comparar aquest 5% amb que s’ha calculat a priori que havia de donar.

Si el que havia de donar era un 8% aleshores es pot dir que no ha estat una bona

inversió.

Cal tenir present que el que es vol guanyar (rendibilitat esperada) no és una xifra

arbitrària sinó que es fixa segons l’expressió Rendibilitat esperada>interès nominal +

prima de risc que relaciona els següents elements:

1. El tipus d’interès lliure de risc 22 que equival al preu del diner sense risc, per

exemple, el tipus d’interès d’un dipòsit a termini.

2. La prima de risc del mercat nacional que és la diferència entre el que

s’espera guanyar invertint en la millor cartera possible, IBEX-35, i el que es

pot guanyar col·locant els diners a termini en una entitat financera

3. El risc de la inversió.

Rendibilitat esperada>3%(Interessos mitjans d’una entitat financera)+4.16%(Prima de

risc)

21 Covariàncies: es refereix a la variabilitat d'una distribució, indicant per mitjà d'un nombre, si les diferents puntuacions d'unes variables estan molt allunyades de la mitjana. Com més gran sigui aquest valor, major serà la variabilitat, com més petit sigui, més homogènia serà a la mitjana. Així se sap si tots els casos són semblants o varien molt entre ells. 22Interès lliure de risc(tipus d’interès d’un dipòsit a termini)


38

En un moment determinat del temps a més risc més rendibilitat esperada, més

rendibilitat s’espera i es vol guanyar . Per tant, els inversors que inverteixin en renda

variable han de voler guanyar més diners que no pas el rendiment assegurat que

obtindrien de col·locar els diners en una entitat financera i també sumant-hi la famosa

prima de risc.


39

6-. Simulació d’inversions d’un estalviador (1ª Part): les inversions i el risc. Després de conèixer com un estalviador pot invertir els seus diners i on pot acudir,

toca posar-ho en pràctica. Les següents pàgines recullen les dues simulacions en què

es divideix la part pràctica del treball.

6.2-.Els perfils d’inversor. En aquesta simulació es defineixen 4 perfils adaptats a 4 inversors que podrien ser

perfectament reals. Cada perfil disposa d’un capital de 10.000€ i d’un temps de 6

mesos.

Perfil 1: Tindria una cistella amb tot el seu capital en dipòsits a termini en una gran

entitat financera com és Banc Popular.

Perfil 2: Tindria una cistella amb un 40% del seu capital en un dipòsit a termini, amb

una renda assegurada, un 30% en actius de renda fixa a curt (actius monetaris) i llarg

termini (obligacions o bons) i la resta en accions o en un fons d’inversió de renda

variable.

Perfil 3: Tindria un 40% en actius de renda fixa o en un fons d’inversió en renda fixa,

que pot incloure una combinació d’actius monetaris (pagarés, lletres, etc.) i d’actius de

renda fixa a mig i llarg termini, un 40% en renda variable i un 20% en un fons

d’inversió

Perfil 4: Tindria un 5% del seu capital en actius monetaris, un 5% en actius de renda

fixa a llarg termini, un 40% en renda variable, un 25% en un fons d’inversió i un 25%

en accions de països emergents. L’actitud agosarada també queda reflectida en el tipus

d’accions que es compren ja que no tots els sectors de l’economia tenen el mateix risc.

Per exemple, comprar accions d’empreses farmacèutiques és una inversió arriscada ja

que és un sector molt volàtil, amb moltes pujades i baixades, on el futur depèn dels

resultats obtinguts de la investigació realitzada. El futur depèn de dissenyar un nou

fàrmac i de que aquest passi tots els controls i arribi a la venda a les farmàcies.


40

Cal tenir present que encara que un inversor sigui decidit o toleri bé el risc no vol dir

que no demani una compensació pel risc assumit i que no vulgui guanyar diners. Tots

els inversors són racionals i això vol dir que a més risc més rendibilitat s’espera

guanyar. Però això no vol dir que ho guanyi realment. Per exemple si posant els diners

a una entitat financera a termini, et donen el 3% d’interessos, doncs quan un vol

invertir en un altre producte més arriscat aquest buscarà un producte on pugui

guanyar més d’un 3%., sense que a priori pugui ningú pugui garantir-li que hi guanyarà

més del 3% - nomé hi ha la possibilitat de fer-ho-. Aquest raonament els fan tots els

inversors, la diferència està en que els conservadors no volen sortir per assumir risc i

els altres sí que estan disposats a assumir risc per la possibilitat de guanyar més diners.

6.1-.Càlcul de les rendibilitats esperades de les empreses del en

que s’ha invertit.

Per calcular les rendibilitats esperades s’utilitzarà una altra fórmula diferent de

l’anterior però que resulta el mateix, perquè (RM-i) no és res més que la prima de risc.

i + (RM –i)ß

(i)=Interès lliure de risc=0.047

La i que és el tipus d’interès lliure de risc és igual a 4.70 , que és el cupó, tipus

d’interès d’un bo de l’estat a 30 anys. La beta (ß) es una mesura de risc, és una

covariància i habitualment se li diu volatilitat. Per estimar la beta s’ha utilitzat la

informació que surt a la revista de la borsa de Madrid del tercer trimestre del 2012,

són dades a finals de setembre de 2012-11-14.

(RM)=Rendibilitat mitjana IBEX=0.07=7%

Per calcular la RM (rendibilitat esperada) de la cartera de mercat (IBEX-35) el que s’ha

fet es calcular la mitjana de les rendibilitat anuals generades per aquest índex en els

darrers 14 anys, i la mitjana ha sortit un 7%23.

23

Dada proporcionada per la Carlota Menéndez, tutora del programa ARGÓ de la UAB.


41

El nom i la classificació d’aquests sectors s’ha extret de la web de la Borsa de Madrid.

Sectors: Empreses: Volatilitat

(Beta): Volatilitat respecte IBEX

Rendibilitat esperada

Rend. esperada (%)

Petroli i Energia Repsol, REE, Endesa Chile

36,45 1,00 0,0700 6,9987

Materials bàsics, indústria i construcció

Abengoa 33,96 0,93 0,0684 6,8417

Béns de consum Grifols, Carrefour, DIA, Coca-Cola, Unilever, ENCE, Inditex, FaesFarma

26,99 0,74 0,0640 6,4021

Serveis de consum Mediaset 30,48 0,84 0,0662 6,6222

Serveis financers i immobiliaris

AXA, BBVA, BBVA Banc Francès, Elektra

47,31 1,30 0,0768 7,6836

Tecnologia i telecomunicacions

Amadeus, IBM, Facebook

37,23 1,02 0,0705 7,0479

IBEX-35 36,47 1,00

Com es pot veure el sector que té una volatilitat més alta és el sector serveis financers,

sector 5, i per tant, és el sector en el que els inversors accionistes poden guanyar més

rendibilitat. El segon més arriscat és el sector 6 i el menys arriscat el de béns de

consum.

6.3-.Creació de cistelles.

6.3.1-.Simulació perfil 1 (Molt Conservador).

6.3.1.1-.Què fa? Composició de la cartera.

Aquest inversor no vol assumir cap mena de risc i per tant inverteix tot el seu capital

en un dipòsit bancari de Banc Popular que a dia 31/10/2012 ofereix un 4,50% TAE

d’interessos. (Veure annex 1 Simulació full Molt Conservador). Aquest dipòsit és d'interès

compost i el pagament dels interessos és al venciment.


42

Cistella

Inversions: Valor de la inversió:

Interessos en TAE:

Interessos aplicats a la fórmula:

Temps (anys):

Capital final: Rendiment:

Dipòsit bancari (Evolución a 6 meses de banco Popular)

10.000,00€ 4,50% TAE

1,045 0,5 10.222,52 € 222,52 €

Com que els interessos s’han han donat en TAE doncs s’aplica directament a la fórmula

utilitzant un descompte compost.

Capital Final= Capital inicial (1+interessos)temps Cf=Co(1+i)t Cf=10.000(1+0.045)0.5=10.222.52€

6.3.1.2-.Resultats i conclusions.

Els rendiments totals d’aquest inversor són de 222,52€. Ha acabat amb un capital final

de 10222,52€ i ha obtingut un 2,22% de beneficis sobre el capital invertit.

6.3.2-.Simulació perfil 2 (conservador).

6.3.2.1-.Que fa? Composició de la cartera.

Primer de tot cal dir que aquest inversor fracciona el seu capital, és a dir, diversifica els

seus diners en diferents productes. La primera fracció del seu capital (un 40% del total,

per tant 4.000€) es destinen a un dipòsit bancari de Banco Mediolanum amb un 5%

TAE (Veure annex 1 Simulació full Conservador).

Cistella 2

Producte: Capital inicial:

TAE:

Ints (6 mesos)


Temps (anys):

Capital final:

Rendiment:

Dipòsit bancari 30 Aniversario de Banco Mediolanum

4.000,00€ 5% 1,05 0,5 4.098,78 € 98,78€

Lletres del tresor a 6 mesos

2.940,31€ 2,03% 1,0203 0,5 3.000,00 € 59,69€

128,77€


43

Igual que en el cas anterior, ara s’aplica la fórmula de l’interès compost per calcular el

rendiment.

Cf=4000(1+0.05)0.5=4098,78€

Beneficis=98,78€

La segona fracció del seu capital total, un 30%, que és igual a 3.000€. S’utilitza per

comprar lletres del tresor a 6 mesos. A dia 26/10/2012 estan a 2,03% (Veure annex 1

apartat (conservador).

Les lletres del tresor disposen d’una rendibilitat al descompte, això vol dir que el

rendiment s’obté perquè l’interès que es rep s’aplica als 1.000€ i es resta. Totes les

lletres tenen un valor nominal de 1.000€, és a dir, al final del temps establert, en

aquest cas 6 mesos, es reben els 1.000€.

Ara bé, per calcular els diners que s’hi guanyaran amb aquesta inversió cal saber el

capital inicial i quan s’obté només s’ha de restar-ho de 3000€ que és el què ens ha de

tornar l’Estat al final del termini establert que són 6 mesos.

Per calcular-ho es fa servir la fórmula:

Capital inicial=Capital Final(1+interessos)-temps

Capital Inicial=3000(1,0203)-1=2.940,31€

Per tant, com que aquest inversor deixa 2.940,31€ a l’Estat i aquest li torna 3.000€,

doncs haurà guanyat 59,69€.

La tercera fracció del capital es destina a un fons d’inversió que equival a un 30% del

capital total, per tant, és igual a 3.000€. El fons d’inversió escollit és el BBVA Bonos

Largo Plazo Go que a dia 23/10/2012 té un valor liquidatiu de 11.48€, per tant, si

s’inverteixen 3.000€ s’obtenen 261,3 participacions d’aquest fons. Al cap d’un mes

d’inversió el fons té un valor liquidatiu de 11,51€ (vegeu annex 1 apartat conservador).


44

Producte: Capital

inicial Temps Valor

Liquidatiu (inicial)

Valor liquidatiu (final)

Capital final

Participacions

Rendiment

Fons d'inversió (BBVA Bonos Largo Plazo Go)

3.000 € 1 mes 11,48€ 11,51€ 3.007,84€ 261,32 7,84€

6.3.2.2-.Resultats i conclusions. Del dipòsit a termini n’obté 98,78€

De les lletres del tresor n’obté 59,69€

Del fons d’inversió n’obté 7,84€

Aquest inversor obté un total de 166,31€

6.3.3-.Simulació perfil 3 (Equilibrat).


Aquest inversor també fracciona el seu capital en diferents productes. La primera

fracció del capital és d'un 40%, és a dir, 4.000€. Aquest diners s’inverteixen a lletres del

tresor (Vegeu annex 1 Simulacions Full Equilibrat) a 6 mesos amb uns interès semestral del

2,03% a 26/10/2012.

Cistella 2

Producte: Capital inicial: Interessos: Interessos aplicats a la fórmula:

Temps (anys):

Capital final: Rendiment:

Lletres del tresor a 6 mesos.

3.920,41 € 2,03% 1,0203 0,5 4.000,00 € 79,59 €

Per calcular-ho podem fer servir dues fórmules:

Capital inicial=Capital Final(1+interessos)-temps

Capital Inicial=4000(1,0203)-1=3920,41€ Per tant, com que aquest inversor deixa 3.920,41€ a l’Estat i aquest li torna 4.000€

doncs haurà guanyat 79,59€.


45

La segona fracció de capital també és de 4.000€ i s’inverteix en accions. Abans de

començar s’ha de dir que normalment quan algú inverteix ha d’elegir un broker que és

la persona que té el permís per realitzar totes les transaccions que vulguem fer així

com aconsellar-nos sobre com invertir i amb què. Abans d’invertir, un inversor sempre

ha d’elegir el seu broker però en el aquestes simulacions s’han realitzat a partir del

simulador “La Bolsa Virtual” 24 i, per tant, no s’ha necessitat cap broker.

Producte: Valor

inversió: Temps (anys):

Preu/Valor liquidatiu (inicial):

Preu/Valor liquidatiu

(final):

Accions/ Participa

cions

Valor final inversió:

Rendiment

Accions Inditex

1.009,42 € 0,16 77,21 € 87,39 € 13 1.130,38 € 120,96 €

Accions Grifols

1.007,44€ 0,16 20,04 € 22,80 € 50 1.134,06 € 126,62 €

Accions Unilever

1.011,21 € 0,16 25,48 € 27,88 € 39 1.069,62 € 58,41 €

Accions Coca-Cola

1.021.56 € 0,16 62,74 € 32,05 € 32 931,05 € - 90,51 €

Fons d'inversió

(BBVA Accion

Europa, FI)

1999.51 € 1 mes 11,96 € 11,99 € 167,22 2.004.53 € 5,02 €

TOTAL 6.04958 €

Doncs bé, la simulació té el seu punt de partida la primera setmana de Juliol en que es

van crear els dos perfils d’inversor (equilibrat i decidit) al simulador de borsa virtual.

Aquest simulador permet tenir controlades totes les inversions que es realitzin durant

tot el període que es realitza l’experimentació.

Font: www.labolsavirtual.com 1 24

Es poden comprovar els resultats de cada operació a l’annex 1 apartat (equilibrat).


46

El perfil equilibrat definit destina un 40% del seu capital a renda variable. Com que el

seu capital total és de 10.000€, doncs, haurà d’invertir en borsa 4.000€. Aquests

4.000€ es reparteixen en diferents accions de diferents índexs per reduir risc, és a dir,

diversificar. I també es dedica la mateixa quantitat de diners en cada paquet d’accions.

Alhora de decidir sobre quines accions adquirir i quines no s’ha utilitzat un criteri a

l’atzar. Així doncs, s’ha fet una micro observació de cada empresa de l ’Ibex 3525 i al

final s’ha decidit que el perfil equilibrat inverteixi en Inditex i Grifols, dues empreses

que clarament tenen una tendència alcista a mitjà termini (alguns mesos).

Com s’ha dit abans es destinen la mateixa part del capital a cada empresa i per fer-ho

fàcil s’inverteixen aproximadament 1000€ a cadascuna. Així doncs, com que ja hi han

dues empreses triades en falten dues més que es buscaran en altres índexs. Finalment

fent el mateix anàlisi que abans s’escullen Unilever de l’Eurostoxx 5026 (Europeu) i

Coca-Cola del Dow Jones27 (Americà). Si s’observen les empreses en què invertirà es

pot concloure: són de sectors diferents; són ordinàries i finalment totes són blue chips,

és a dir, són valors amb molt de volum de transaccions. Aquestes característiques

permeten reduir el risc d’aquestes inversions.

25

Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 26

Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 27

Concepte explicat a l’apartat 3.1.3

Gràfic Inditex. Font: www.infobolsa.com


47

Bé un cop triades les empreses de cada perfil s’analitzen i es valoren cada setmana

com evolucionen les seves cotitzacions. Com qualsevol inversió o operació que es

realitza a borsa aquesta ha de tenir un objectiu i quan s’assoleix, cal tancar l’operació.

Sempre s’ha de tenir clar què es vol guanyar i què l’inversor està disposat a perdre. Per

això existeixen eines com la fórmula de la rendibilitat esperada i l’stop respectivament.

En aquesta part de la simulació hi entra en joc el risc. Aquest inversor sap que cada

operació tindrà un risc diferent, per tant, de cada operació n’espera una rendibilitat

diferent, que es desglossarà més endavant. Finalment, cal dir que aquestes empreses

elegides inicialment no varien durant el procés, sinó que es mantenen fins que

s’assoleixi l’objectiu preestablert al màxim possible.

La tercera fracció del capital és un 20% per tant 2000€. Aquests s'inverteixen a un fons

d'inversió anomenat BBVA Accion Europa, FI que a dia 30/10/2012 té un valor

liquidatiu de 11,96€ (Veure Annex 1 apartat equilibrat) per tant, s’obtenen 167,22

participacions d’aquest fons. Al cap d’un mes el fons té un valor liquidatiu de 11,99€.

6.3.3.2-.Seguiment de les operacions (diari personal).

Aquesta primera setmana ha acabat bé ja que aquest perfil ha acabat ja amb números

positius cosa que era difícil perquè quan s’engega una inversió s’han de pagar unes

comissions tant d’entrada com de sortida i aquella operació no obté beneficis fins que

supera aquestes. Per exemple comprar accions de Inditex costa uns 5€

aproximadament de comissions per entrar i sortir per tant quan comença la operació

està a 10€ negatius que s’han de remuntar. Per tant el perfil equilibrat (+11,02€) ha

acabat amb nombres positius, és a dir, amb beneficis. Ara bé si es desglossen aquestes

xifres hi ha per una banda, una gran pujada d’Inditex que ens salva les pèrdues de

Coca-Cola i una pujada més lleu per a Unilever i Grifols.

Seguiment de carteres. (Cal dir que la següent imatge no es correspon amb la simulació, és simplement per veure com s’observen totes les inversions en moviment al simulador).


48

Segona Setmana de la

simulació (2ª Setmana Juliol):

Aquesta setmana ve

caracteritzada per un augment

lleu però important dels

beneficis del perfil equilibrat

(+60,83€). És important perquè

aquest inversor disposa d’un marge d’error adequat per si algun dia succeeix algun

problema informàtic o de qualsevol tipus, ja que, d’aquesta manera pot retirar els

diners de les seves inversions sense haver-ne perdut o perdut pocs.

Tercera Setmana de la simulació (3ª Setmana Juliol):

En general la setmana ha estat bona. Els beneficis totals del perfil equilibrat han estat

de 111.74€ per tant han augmentat un 91.78%. Inditex i Grifols continuen amb la seva

tendència alcista i Unilever retrocedeix una mica. Per últim Coca-Cola és manté estable

però amb pèrdues a causa de les comissions. Cal dir però que les comissions per

invertir en un índex internacional són molt més elevades, concretament de 17.691€

multiplicat per 2 (entrada i sortida) en total suma uns 34€ que com es pot comprovar

és el que està perdent la inversió

sobre Coca-Cola.(Veure annex 2

full equilibrat).

Quarta Setmana de la simulació (4ª Setmana Juliol):

Li segueix anant bé encara que està obtenint menys beneficis que la setmana passada

concretament 93.27€. Aquesta mica de descens sembla que és a causa del trencament

de la tendència alcista d’Inditex que ha passat de guanyar 36.06€ a guanyar-ne 5.38€.

Però les altres empreses es mantenen igual.

Cinquena Setmana de la simulació (1ª Setmana Agost):

Aquesta primera setmana d’Agost ha estat molt positiva. Aquest perfil mai ha arribat

als beneficis que ha obtingut aquesta setmana i són de 404.47€ superant amb escreix


49

moltes de les rendibilitats esperades de cada inversió. Per tant, seria un bon moment

per tancar totes les inversions però no es farà. I la raó d’això és simular que aquest

inversor vol guanyar més diners i deixar les inversions un temps més fins a finals

d’Agost per així demostrar que la majoria de vegades quan un inversor té cobdícia

acaba perdent-ho tot o bé no guanyant tant. Segurament aquests beneficis que està

obtenint ara el perfil equilibrat no augmentaran sinó que baixaran, per tant, es

demostrarà que quan es compleixen els objectius marcats s’han de tancar posicions i

no esperar que els beneficis augmentin perquè molt probablement es pot donar el cas

contrari. D’altra banda per explicar aquesta gran pujada dels beneficis del perfil

equilibrat només cal dir que totes les empreses han experimentat una gran pujada.

Inditex es recupera i supera el màxim de beneficis que va obtenir la primera setmana

de la simulació probablement ha pujat a causa de l’augment en vendes que ha

experimentat durant aquestes rebaixes. Sembla que la crisi no els afecta o bé que

vènen un bé inferior i la crisi els afavoreix. D’altra banda, Grifols segueix la seva

tendència alcista i aquesta vegada ve reforçada probablement a causa de la ampliació

de capital que va realitzar a principis d’estiu. Unilever segueix creixent igual i Coca-Cola

ja no està en pèrdues.

Sisena Setmana de la simulació (2ª Setmana Agost):

Setmana bastant tranquil·la pel que fa al perfil equilibrat, només dir que els beneficis

en general han descendit una mica com es d’esperar després d’una gran pujada com la

de la setmana passada.

Setena Setmana de la simulació (3ª Setmana Agost):

Han descendit els beneficis per segona setmana consecutiva, després de la gran pujada

de fa dues setmanes es mantenen bastant elevats els beneficis. Analitzant cada

empresa per separat totes han coincidit amb una lleugera baixada.

Última Setmana de la simulació (4ª Setmana Agost):

Bé ha arribat l’última setmana de la simulació i el aquest perfil ha acabat pràcticament

amb els mateixos beneficis que la setmana anterior, una mica per sota a causa del


50

petit descens d’ Unilever. El preu de Coca-Cola s’ha reduït pràcticament a la meitat i els

beneficis no han descendit gens. També s’observa que ara disposa del doble d’accions

de Coca-Cola que abans.

El que ha passat aquesta setmana és que la empresa ha realitzat un “split”. Un split és

una operació que a vegades fan les empreses que estan a borsa i consisteix a dividir el

nombre d’accions que té en circulació. A l’inversor que ja disposa d’accions de la

empresa que fa l’split no li passa res ja que té el mateix capital invertit l’únic que dividit

en mes títols. Però d’aquesta manera quin objectiu busca l’empresa realitzant aquest

tipus d’operació?. Doncs molt fàcil, l’empresa busca tenir una major liquiditat ja que a

mesura que passen els anys el preus del títols van creixent o no i al final pot provocar

una disminució de la liquiditat i conseqüentment fer menys atractiu el valor. Un valor

amb un preu molt elevat no és atractiu per un inversor. A més els inversors que no

tenen títols de la empresa en qüestió els costa menys comprar-los si costen pocs euros

cadascun, ja que amb els mateixos diners poden aconseguir molts més títols. És una

qüestió psicològica. L’split més comú és el de dividir a la meitat el preu, per tant,

doblar les accions en circulació. Però també es pot dividir per 3, 5, 10 i fins i tot 20 com

va passar fa una anys amb Telepizza. Per últim, cal dir que les empreses poden realitzar

un “contrasplit” que és la mateixa operació però al revés, dividir el nombre d’accions i

multiplicar el preu.


De les lletres del tresor obté 79,59€

Resultat de les operacions amb accions28:

Producte: Rendibilitat

esperada (%): Rendibilitat esperada (€):

Rendiment (%): Rendiment (€): Valoració inversió:

Accions Inditex 6,4 64,6 11,98 120,96 >objectiu

Accions Grifols 6,4 64,47 12,56 126,62 >objectiu

Accions Unilever 6,4 64,71 5,77 58,41 =objectiu

28

Veure l’evolució del preu d’aquestes accions a l’annex 2 Diari seguiment simulació full Equilibrat


51

Accions Coca-Cola

6,4 65,38 -1,33 -90,505 <objectiu

Sumant tots els rendiments tenim que aquest inversor obté 215,48€

Del fons d’inversió n’obté 5,02€

Per tant obté un total de 300,09€

6.3.4-.Simulació Perfil 4 (Decidit).


Aquest inversor també fracciona el seu capital en diferents productes. La primera

fracció del capital és d'un 10% que és igual a 1000€ que s'obté de sumar el 5% destinat

a actius monetaris i el 5% destinat a renda fixa. Aquests diners s’inverteixen en el

mateix dipòsit de Banc Popular que ha invertit el perfil molt conservador que ofereix

un interessos de l'4,50% TAE.

Inversions: Valor de la inversió:

Interessos en TAE:


Temps (anys):

Capital final:

Rendiment:

Dipòsit bancari (Evolución a 6 meses de banco Popular)

1.000,00 € 4,50% TAE 1,045 0,5 1.022,25 € 22,25 €

Per saber els beneficis que obté aquest inversor hem d’aplicar la fórmula de l’interès

compost.

Capital Final= Capital inicial (1+interessos)temps

Cf=Co(1+i)t

Cf=1.000(1+0.045)0.5=1.022,25€

Beneficis=22,25€

S’ha de dir que el 0,045 són els interessos, és a dir, el 4,5% TAE dividits per 100. I el 0,5

representa mig any que són 6 mesos.


52

La segona fracció del capital es destina a renda variable, amb un 40% del seu capital,

però també un altre 25% a renda variable d’empreses de països emergents com poden

ser Xina o Brasil. Les característiques de les inversions són iguals que en el perfil

equilibrat; inversió en diferents índexs, mateixa quantitat de diners en cada inversió,

mateix mètode, tot igual excepte el 25% d’accions de països emergents. Totes són del

Índex Latibex que agrupa les millors empreses dels països llatinoamericans que es

poden considerar com a emergents. En efecte, inverteix en FaesFarma una empresa

farmacèutica (sector amb major risc) del mercat continu. També amb Mediaset (Tele

5) que forma part del Ibex 35.

De l’eurostoxx 50 ha invertit amb Carrefour i, finalment, de Wall Street29 ha invertit

amb Facebook que forma part del Nasdaq30. Pel que fa a les accions del Latibex tenim

un 10% en Endesa Chile, un altre 10% en BBVA Banc Francès i un 5% en Elektra.

Producte: Valor inversió

Temps (mesos)

Preu/Valor Liquidatiu (inicial)

Preu/Valor Liquidatiu (final)

Accions/ Participacions

Valor Final Inversió

Rendiment

Accions Carrefour

992,935 2 13,99 € 16,21 € 71 1.168,78 € 175,84 €

Accions FaesFarma

999,945 2 1,22 € 1,60 € 823 1.202,55 € 202,60 €

Accions Facebook

995,03 2 26,19 € 15,46 € 38 552,07 € - 442,96€

Accions Mediaset

998,14 2 3,84 € 4,29 € 260 1.104,54 € 106,40 €

Accions BBVA Banc Francès

999,6 2 1,05 € 1,32 € 952 1.245,26€ 245,66€

Accions Endesa Chile:

1000,16 2 1,33 € 1,33 € 752 988,78 € 11,38 €

Accions Elektra:

511,7 2 30,10 € 38,99 € 17 651,55 € 139,85 €

29

Wall Street no és pròpiament un índex borsari, no és res més que un carrer de Manhatan on hi ha el centre financer d’Estats Units, i la Borsa de Nova York. El seu nom fa referència a tot el mercat de valors nord-americà. En realitat, quan parlem de Wall Street, parlem dels seus tres principals índexs: el Dow Jones, de valors industrials, l’S&P 500 i el Nasdaq, del sector tecnològic. En aquests índexs estan representades les majors companyies nord-americanes. 30

Concepte explicat a l’apartat 3.1.3 del treball


53

Fons d'inversió (CAM Futuro 9 garantizado)

2500,0 1 10,95 € 10,86 € 228,31 2.479,45 € -20,55 €

8997,50 9.392,97 € 416,01

Cartera. Font: www.labolsavirual.com

La tercera fracció del capital és un 25% que és igual a 2500€. Aquests diners

s’inverteixen en accions de països emergents. Concretament, a empreses que formin

part de l'Índex Latibex, expressament creat perquè els europeus puguin invertir en

euros a empreses llatinoamericanes i aquestes puguin rebre capital europeu.

Per últim, aquest inverteix en el fons d'inversió “CAM Futuro 9 Garantizado”31 que té

un valor liquidatiu de 10,95€ i com que s’hi han invertit 2500€ doncs rep 228,31

participacions.

6.3.4.2-.Seguiment de les operacions (diari personal).

Aquesta primera setmana ha anat molt bé per el perfil decidit perquè esta obtenint

109,49€ cosa que és difícil ja que quan algú engega una inversió ha de pagar unes

comissions tant d’entrada com de sortida i aquella operació no obté beneficis fins que

supera aquestes. Si desglossem aquests beneficis tenim una gran pujada de les

empreses del Latibex que compensen les pèrdues de Facebook i FaesFarma. Carrefour

i Mediaset es mantenen.

31

Veure annex 1 Simulacions full decidit


54

Font: www.labolsavirtual.com

Segona Setmana de la simulació (2ª Setmana Juliol):

Aquesta setmana ve caracteritzada per un descens dels beneficis del perfil decidit

(2,03€) a causa principalment de una baixada general de les empreses que no són del

Latibex. Amb aquestes dues setmanes s’ha vist una incidència molt clara que ajuda a

entendre l’objectiu del treball. Les empreses del perfil decidit han sofert unes

variacions en el preu més àmplies que les del perfil equilibrat. D’això se’n diu volatilitat

i aquest concepte va associat al risc de comprar renda variable.

Això vol dir que el perfil decidit ha adquirit productes amb més volatilitat cosa que li

suposa assumir un risc més elevat que el perfil equilibrat. Aquesta característica es pot

observar en la rendibilitat esperada de cada inversió i és que les inversions del perfil

decidit, en general tenen una major exigència de rendiment que les del perfil

equilibrat.

Tercera Setmana de la simulació (3ª Setmana Juliol):

Ha estat una setmana regular per aquest perfil. Sembla que va pel bon camí de arribar

fins als beneficis que obtenia la primera setmana però les empreses espanyoles han

tornat a retrocedir, poc però ho han fet i segueixen aguantant les empreses del

Latíbex. Carrefour, FaesFarma, Facebook i Mediaset estan en pèrdues bastant

considerables. Tot i així aquesta setmana si tanqués posicions (vendre les accions)

obtindria 69.49€ de beneficis.

Quarta Setmana de la simulació (4ª Setmana Juliol):


55

Primera setmana negativa des que es van iniciar les inversions, semblava estrany i tot

que anés tan bé com fins ara. Les empreses europees no han abandonat la tendència

baixista que porten des de fa dues setmanes fins i tot l’han exagerat més. La part més

negativa es troba a Facebook que des que va sortir a borsa no ha parat de descendir,

per Internet volten molts rumors sobre el preu de sortida a borsa i es que sembla que

va ser molt més elevat del què realment valia l’empresa. Es pensa que tot va ser una

jugada de grans inversors per fer-se encara més rics.

Deixant de banda Facebook el més rellevant es que les empreses del Latibex aquesta

vegada no han aguantat i també han descendit liderades per BBVA Banc Francès que

s’ha situat al preu inicial, al preu amb què vaig comprar les accions perdent el benefici

que obtenia fins ara de 131.42€. Amb tot això el perfil decidit es situa amb un balanç

negatiu de -168.17€.

Cinquena Setmana de la simulació (1ª Setmana Agost):

La setmana ha anat bé ja que ha recuperat les grans pèrdues de la setmana passada

situant-se amb uns beneficis de 68.64€. Les principals causants d’aquesta pujada són

Carrefour, Mediaset i Faesfarma que la setmana passada se situaven en pèrdues i

aquesta setmana s’han recuperat molt bé.

Sisena Setmana de la simulació (2ª Setmana Agost):

La volatilitat hi és present i torna a estar en pèrdues, aquesta vegada però poc

considerables. El màxim causant d’aquestes pèrdues és Facebook que contínua amb la

seva tendència baixista i anul·la tots els beneficis de les altres empreses ja que aquesta

setmana ha arribat a perdre 383.04€. El que crida l’atenció però ja des de fa temps és

el poc moviment en el preu de la empresa BBVA Banc Francès, amb els dos mesos

d’inversió que porta només ha variat de preu 3 vegades. La possible causa és que la

cotització d’aquesta empresa fa anys que descendeix i ara mateix està als mínims i casi

no val res i per això ningú en compra, perquè pensa que no pujarà i els que podrien

vendre no ho volen fer perquè no recuperarien els diners invertits. Això és el que fa

que tingui molt poc volum de negociació.


56

Setena Setmana de la simulació (3ª Setmana Agost):

El més positiu de la setmana és troba amb la espectacular pujada de FaesFarma que ha

passat de guanyar 144.99€ a 317.82€, que és el que ha fet pujar els beneficis del perfil

decidit fins com mai però les altres empreses també han pujat.

Última Setmana de la simulació (4ª Setmana Agost):

Ha anat molt bé. S’ha de dir que aquesta gran pujada ha estat encapçalada per BBVA

Banc Francès, doncs aquesta setmana es van publicar els beneficis del segon trimestre

i han augmentat un 67,9% cosa que ha fet que molts inversors compressin accions per

això ha pujat el preu. Mediaset i Carrefour també han pujat i Facebook continua

descendint acumulant ja unes pèrdues de 442.86€. Si no hagués comprat accions

d’aquesta companyia els beneficis serien molt elevats però la borsa és així. Les altres

empreses es mantenen.


Producte: Rendibilitat

esperada (%):

Rendibilitat esperada(€):

Rendiment (%):

Rendiment (€):

Valoració inversió:

Accions Carrefour 6,4 64,67 17,39 175,84 >objectiu

Accions FaesFarma

6,4 64,36 20,14 202,6 >objectiu

Accions Facebook 7,04 71,29 -43,72 -442,96 <objectiu

Accions Mediaset 6,6 60,22 10,59 106,4 >objectiu

Accions BBVA Banc Francès

7,6 75,96 24,57 245,66 >objectiu

Accions Endesa Chile:

7 70,01 -1,13 -11,38 <objectiu

Accions Elektra: 7,6 38,88 27,33 139,85 >objectiu


57

7-. Simulació d’inversió d’un estalviador (2ª Part): l’aplicació de mètodes en la selecció d’inversions.

En la simulació que s’ha presentat fins ara, en els perfils 3 i 4, s’han adquirit accions

d’una forma aleatòria, és a dir, sense fer una anàlisi prèvia de quines eren les que

podrien tenir una millor tendència. Tanmateix, un inversor pot optar per aplicar

mètodes que són com una pauta a seguir alhora de seleccionar una cistella d’inversió.

Aquests mètodes poden ser creats normalment per altres inversors o bé se’n pot

generar un de propi que s’adapti a les pròpies característiques d’un mateix. Al llarg de

la història borsària se n’han creat molts però n’hi ha dos que són la base de tots:

l’anàlisi fonamental i l’anàlisi tècnic que destaquen pel seu bon rendiment i la seva fàcil

adaptació a la personalitat de cada inversor.

Normalment aquests mètodes no són utilitzats al mateix temps, un inversor utilitza o

bé un, o bé l’altre, però tot i així poden resultar ser complementaris. Per exemple, un

inversor que inverteix a llarg termini és probable que utilitzi l’anàlisi fonamental per

escollir els valors amb els quals vol invertir, en canvi, també pot utilitzar l’anàlisi

tècnica per escollir el moment adequat per a realitzar les seves compres. Aquest seria

un cas en el que l’inversor utilitza els dos mètodes. Tanmateix, el que es més habitual

és utilitzar l’anàlisi tècnica per a inversions a curt termini i l’anàlisi fonamental per a

inversions a llarg termini.

7.1-.L’anàlsi fonamental.

L’anàlisi fonamental és l’anàlisi borsària més representativa juntament amb la tècnica.

D’aquestes en deriven tots les altres, i al contrari que la tècnica, l’anàlisi fonamental és

un mètode pensat per inversors que vulguin invertir a llarg termini. El seu objectiu és

conèixer i avaluar l’autèntic valor del títol o acció, anomenat valor fonamental. Per

tant, aquest mètode estudia tota aquella informació disponible en el mateix mercat,

que n’afecta les cotitzacions amb l’objectiu de prendre decisions d’inversió eficients.

Aquest mètode s’aplica, per així en un futur treure’n un rendiment quan el valor

fonamental d’una acció resulta ser més gran que l’actual i llavors comprar, ja que el


58

títol està infravalorat, i quan sigui menor, abstenir-se o vendre, perquè està

sobrevalorat. Amb el temps, s’espera que el mercat s’ajusti pròpiament. L’objectiu que

persegueix és estimar el valor al qual hauria d’arribar l’acció en un temps determinat

per tal d’anticipar-se i saber el comportament del mercat en un futur, sempre partint

de la hipòtesi base que el mercat no és eficient a curt termini, però sí que ho és a llarg

termini.

Aquest tipus d’anàlisi va ser introduïda pels economistes Benjamin Graham i David

Dodd, al 1934 a Security Analysis, arran de la gran crisi del Crack de 1929. Per tant, és

més moderna que la tècnica però té dos problemes. El primer problema és trobar el

valor fonamental exacte i verdader del títol o acció , és a dir, aquell que li

correspondria tenir, en un futur, l’acció real al mercat. El segon problema és que costa

determinar el temps que tardarà a assolir aquest preu teòric, un temps que sol ser

llarg. En general, és, per tant, una anàlisi enfocada a les inversions a llarg termini,

mentre s’espera que el mercat reflecteixi el valor esperat.

L’anàlisi fonamental té dos enfocaments: de dalt a baix (top-down) o de baix a dalt

(bottom-up).

ANÀLISI TOP-DOWN : Consisteix a estudiar des de l’anàlisi global fins a l’anàlisi

concreta de l’empresa. Comença amb una anàlisi de les economies nacionals

(estudiant els països més interessants per a invertir sovint segons criteris com el PIB o

les polítiques econòmiques); continua amb l’anàlisi dels sectors del país escollit

(segons l’època hi ha sectors més bons, més atractius o amb un creixement superior

als altres) i, per últim, fa l’anàlisi de l’empresa en concret (escull les més interessants

en els sectors escollits analitzant el comportament i la situació empresarial dins del

sector, seguint una sèrie de ràtios com la quota de mercat, la rendibilitat de negoci, el

creixement futur de beneficis... i el comportament del valor borsari, informacions que

la mateixa empresa posa a disposició del mercat).

ANÀLISI BOTTOM-UP: Comença “per baix” i algunes vegades arriba “a dalt”. Consisteix

a detectar bones idees d’inversió i s’oblida parcialment de la situació econòmica per


59

detectar oportunitats dintre dels mercats financers. Però després analitza el sector i

l’entorn econòmic nacional i, finalment, global.

Per analitzar cada estament de la economia tant si s’utilitza l’anàlisi bottom-up com el

top-down s’han de consultar diferents fonts d’informació que són:

· Les dades que proporcioni la pròpia empresa.

· Informes de societats i agències de valors

· Els estats trimestrals que les empreses estan obligades a enviar a la CNMV.

· Memòries anuals.

· Notícies de premsa.

· Contacte amb altres empreses. Es tracta de creuar informació sectorial.

· Associacions d’empreses: les associacions com Anfac (automòbils) o Unesa

(elèctriques) publiquen informes periòdics sobre la situació sectorial agregada.

Sigui quin sigui l’ordre amb què es realitza l’anàlisi fonamental, aquest es divideix en 3

fases:

Anàlisi Macroeconòmic (Nacional/Internacional):

Aquest anàlisi estudia les variables econòmiques d’un país o regió: tipus d’interès, la

inflació, el PIB, el tipus de canvi (Divisa), l’atur, el deute Públic,...

Anàlisi Sectorial:

Cada sector econòmic disposa d’una sèrie de paràmetres i ràtios específics per

analitzar-los. Només explicaré els sector financer perquè serveixi d’exemple. En el

sector financer aquests paràmetres dels que parlava són aplicats especialment als

bancs i caixes, en els quals destaquen la morositat dels bancs (proporció de crèdits

impagats d’un país), el quocient entre costos i ingressos d’exportació d’un banc, el

volum de primes, les reserves tècniques... Alguns d’aquests paràmetres són aplicables

a altres sectors.

Anàlisi Empresarial:


60

Aquest apartat analitza els principals ràtios borsaris que s’utilitzen per valorar una

empresa. La majoria són de fórmula senzilla però no per això menys importants. Un

cop s’han entès serviran per comparar empreses del mateix sector, la competència, i

decidir en quina invertir o si és moment de fer-ho.

Els dos ràtios borsaris més importants són:

Benefici per acció:

Mesura, com el nom indica, els beneficis nets (un cop pagat l’Impost de Societats)

totals de l’empresa dividits pel nombre d’accions que té aquesta, amb la senzilla

fórmula de:

BPA = beneficis totals / nombre total d’accions

PER:

El més utilitzat i el més important és el PER (Price to Earing Ratio) és el quocient entre

el preu i el benefici per acció d’un valor. La seva fórmula, és:

PER = Pº / BPA

Explicat en paraules, el PER ens indica el nombre de cops que el guany d’una acció està

inclòs en el seu preu i ens dóna una mesura del què paga el mercat borsari per cada

euro de benefici de l’empresa considerada o bé quants períodes es tardarà a recuperar

la inversió amb el benefici generat per l’empresa. Aquest indicador és relatiu, ja que

s’ha de comparar amb valors del mateix sector o amb la mitja del sector o del mercat.

N/A Si l’empresa té pèrdues, el seu PER serà

indeterminat, tot i que es pot calcular un

PER negatiu, per conveni s’assigna un

PER indefinit a aquesta empresa.

0-10 O l’acció es troba infravalorada o els

inversors creuen que els beneficis de

l’empresa tendeixen al declivi, perquè

realment l’empresa no val res.


61

10-17 Per a la majoria d’empreses, aquest és el

valor del PER adequat.

17-25 O l’acció es troba sobrevalorada o els

beneficis de l’empresa han crescut des

de que es van publicar els beneficis

anteriors. També pot indicar que els

inversors creuen que en un futur pròxim

els beneficis creixeran substancialment

(especulació).

25+ Un PER d’aquestes magnituds es pot

deure a grans expectatives de

creixement, tot i que en la majoria dels

casos situen a l’empresa dins d’una

bombolla financera especulativa.

Altres ràtios que es podrien nombrar són:

Ràtio preu/valor comptable: relaciona el valor de mercat de una empresa amb el seu

valor comptable (normalment apareixen valors superiors a 1).

Pay out: ràtio entre dividend i beneficis de la empresa, indica el % de distribució de

beneficis que arriba l’accionista.

Rendibilitat: ràtio entre el benefici net i capital propi

Palanquejament financer: relació entre el deute i el capital propi d’una empresa, així

com l’efecte de les despeses financeres en el compte d’explotació.


62

7.1.1-.Exemple de càlcul del PER: Per calcular el PER primer hem de saber els beneficis per acció.

Beneficis oficials de Grifols l’any 2011=2.300.000.000

Nombre total d’accions de Grifols= 1.982.940.822

Benefici per acció=2300.000.000/19.829.408=115,9893

Sabent els beneficis per acció podrem calcular el PER.

Preu de la acció de Grifols=22,91€

Benefici per acció=1,159893

PER=22.91€/1,159893=19.75

PER=19.75

Per tant aquesta empresa es troba a la franja dels 17-25 I està en una molt bona

situació de compra perquè els seus beneficis han crescut bastant. A causa

principalment del envelliment de la població ja que aquesta empresa ofereix material

sanitari i medicaments.

7.1.2-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista fonamental. Com que el treball és una evolució del risc, cada vegada augmenta i per tant aquest

inversor ja no assegura cap fracció del seu capital i l’inverteix tot en renda variable.

Això si, per no arriscar tant utilitza com a mètode d’inversió l’anàlisi fonamental que és

més a llarg termini.

Així doncs com que disposa de 10000€ i els destina tots a renda variable, divideix

aquest capital en 5 parts de 2000€ i amb cada part compra accions d’una empresa

diferent.

Producte: Valor

inversió Temps Preu

inicial Preu final

Accions Valor Final Rendiment:

Accions Amadeus

1986,32 1 mes 17,74 € 19,20 € 112 2.137,72€ 151,40 €

Accions ENCE

1990,975 1 mes 1,84 € 1,84 € 1085 1.984,55€ - 6,43 €

Accions Grifols

1992,9 1 mes 21,90 € 26,21 € 91 2.372,13€ 379,23 €

AccionsIBM 2006,03 1 mes 154,31€ 161,64€ 13 2.065,38€ 59,35 €

AccionsREE 1991,43 1 mes 34,34 € 38,05 € 58 2.194,68€ 203,25 €

9967,655 10.754,46€ 786,8€


63

Que l’analista fonamental hagi escollit aquestes empreses i no unes altres no és fruit

de l’atzar. D’acord amb la teoria explicada al principi de l’apartat aquest inversor

segueix una sèrie de requisits alhora d’escollir on vol invertir. Així doncs degut a la falta

temps no s’han realitzat tots els diferents anàlisis sinó que s’han agafat les

recomanacions que publica la web d’invertia32 fixant-se en l’anàlisi fonamental.

7.1.3-.Resultats i conclusions.33 Producte: Rendibilitat

esperada (%):

Rendibilitat esperada (€):

Rendiment (%):

Rendiment (€):


Accions Amadeus 7,04 140,25 7,59 151,4 >objectiu

Accions ENCE 6,4 127,8 -0,32 -6,43 <objectiu

Accions Grifols 6,4 127,92 18,97 379,23 >objectiu

Accions IBM 7,04 142,48 2,93 59,35 <objectiu

Accions REE 7 139,81 10,17 203,25 >objectiu

Encara que l’estil de inversió d’aquest perfil sigui a llarg termini, amb un mes34 que han

durat les inversions quasi ha aconseguit arribar als 800€ de benefici que suposen un

8% de beneficis sobre el capital invertit. En efecte ha acabat amb un capital final de

10780,80€ que són uns 780,80 € de benefici que representen un 7,86% sobre el capital

invertit per tant podríem dir que ha assolit l’objectiu proposat a l’inici de la inversió.

7.2-.Diferència entre invertir i especular. La línia divisòria entre invertir i especular és molt fina, invertir és creure que una

operació donarà fruits, en canvi especular és tractar d'endevinar que farà un preu. El

mateix podríem dir de la borsa, invertir seria esperar obtenir dividends a partir dels

beneficis de l'empresa i especular esperar revaloritzacions en el preu. També podríem

dir que la inversió té un termini més llarg que l'especulació, tot i que no té perquè ser

cert en tots els casos.

32

http://www.invertia.com/mercados/analisis/fundamental/portada.asp 33

Veure annex 1 Simulacions full analista fonamental 34

Veure annex 2 Diari seguiment operacions full analista fonamental


64

7.3-.Anàlisi Tècnica. L’anàlisi tècnica és un mètode que s’adapta generalment a inversors que

majoritàriament vulguin invertir a curt termini i vulguin assumir més risc, aprofitant-se

només de les variacions del mercat. Per tant, aquest mètode és per als inversors

anomenats especuladors dels que tothom ha sentit a parlar, tot i que en alguns casos,

també l’utilitzen inversors no especuladors.

Per tant, l’anàlisi tècnica consisteix en analitzar només el preu i les seves variacions, és

a dir les cotitzacions. Estudiant les seves fluctuacions i així poder predir com es mourà

en un futur.

Com que el preu ho té tot en compte per als xartistes, que són els que utilitzen l’anàlisi

tècnic o xartista, només se centren a estudiar el preu. A partir d’aquest anàlisi se sap

que:

“El que mou les gràfiques són els compradors i venedors”, i aquests estan moguts,

normalment per causes fonamentals, que fan que el seu interès en un producte pugi o

baixi, així com les ganes de comprar o vendre. A un analista tècnic no li importen les

raons fonamentals que causen aquests canvis en la llei de l’oferta i demanda, sinó que

es limita a analitzar les conseqüències dels canvis, que són, finalment, els preus.

“Els preus es mouen en tendències”. La tendència és la direcció que segueixen els

preus en el mercat. El mercat pot trobar-se en tres moviments: en una tendència

alcista, baixista, o una tendència lateral. Corresponen als períodes d’optimisme,

pessimisme i un estat de dubte, o d’assimilació dels preus. L’objectiu de l’anàlisi tècnic

és identificar la tendència el més aviat possible, i actuar. Comprar quan el preu

comença a ser alcista i vendre quan el preu comença a baixar, o ja ha pujat prou. És

important no intentar nedar a contra corrent, comprant quan creus que una tendència

baixista està a punt de tornar a remuntar.

“La història dels preus sempre es repeteix”. Gran part de l’anàlisi tècnic està basat en

l’estudi de la psicologia humana, de manera que aquest principi és equivalent a dir que

els éssers humans tendeixen a reaccionar d’igual manera davant de circumstàncies


65

semblants. Una altra manera d’expressar-ho és dir que la clau per entendre el futur és

l’estudi del passat.

A partir d’aquestes conclusions els xartistes analitzen les gràfiques intenten predir els

moviments dels preus i poder així anticipar-se i obtenir benefici. Com a objectiu

principal de l’anàlisi tècnic tenim que l’especulador busca el moment òptim per a

comprar o vendre fent un estudi de l’evolució del producte i poder així anticipar-se a

les masses d’inversors (mercat).

L’anàlisi tècnica té els seus orígens als Estats Units, Charles Henry Dow va crear el

1.882 dos índexs sectorials per a la Borsa de Nova York, el Dow Jones Industrial

Average i Dow Jones Transport Average. Amb aquests índexs volia establir un indicador

de l’activitat econòmica dels EUA mesurant aquesta activitat a través de l’evolució de

determinats sectors en el mercat borsari de Wall Street.

Arrel d’aquest índexs, el Sr. Dow va formular la seva teoria, (Teoria de Dow) que a

grans trets estableix que:

Els índexs ho reflecteixen tot: tot el que pot alterar la cotització d’un valor, incloses les

catàstrofes naturals, ja està descomptat de la cotització.

Els mercats es mouen per tendències, que poden ser alcistes o baixistes. Per confirmar

una tendència, cal que els dos índexs vagin alhora a l’alça o a la baixa.

Només s’han d’utilitzar les cotitzacions de tancament, ni les màximes ni les mínimes

de cada sessió.

Cada tendència està vigent fins que no és substituïda per una tendència oposada.

Això vol dir que fins que no es confirmi que els dos índexs, màxims i mínims, canvien,

no es pot assegurar un canvi de tendència.

L’anàlisi tècnic es pot subdividir en dues categories:


66

7.3.1-.Anàlisi gràfica o xartista: Analitza exclusivament la informació revelada en els gràfics, sense l’ús d’eines

addicionals.

El xartisme (grafisme) és una tècnica d’anàlisi borsària que se centra exclusivament en

l’estudi de les figures que dibuixa la corba de cotització en un gràfic. Va aparèixer a

principis del segle XX i va agafar força després del crack del 29, quan es van fer

necessàries altres tècniques d’anàlisi a part de la fonamental. A Europa es va començar

a utilitzar durant els anys cinquanta i no va arribar a les Espanyes fins als seixanta.

Segons el xartisme, coneixent la cotització d’una acció no cal saber les causes que la

provoquen. N’hi ha prou identificant amb claredat la tendència de la cotització en

qüestió i identificar-ne les figures –dibuixos que fa la línia de cotització en el gràfic per

poder-se avançar a qualsevol canvi de tendència.

Eines de l’anàlisi gràfic

Abans d’analitzar quins recursos podem fer servir per analitzar una gràfica, s’ha de

presentar el tipus de gràfica que utilitza el xartista. Tothom coneix un gràfic de línies,

que només reflexa el preu a l’hora de tancar la sessió, però és més útil el gràfic

d’espelmes japoneses.

Tipus de gràfics utilitzats per l’anàlisi xartista:

· Gràfic ordinari: gràfic lineal format amb preus de tancament.

· Gràfic de barres: Dona mes informació, es gràfica el preu d’obertura, el màxim i

el mínim i el preu de tancament.

· El gràfic d’espelmes (candlestiks) és el gràfic ideal per a l’analista tècnic ja que,

visualment, revela una informació molt detallada sobre la sessió o període que

s’està treballant. El nom del gràfic ve determinat per la forma que té cada punt

estudiat (que pot ser un minut, una hora, una sessió....) ja que ens recorda a

una espelma. El cos d’aquesta és blanc (o verd) si el preu ha pujat durant

aquest temps, i negre (o vermell) si ha baixat. Les línees superiors i inferiors

(anomenades ombres), ens indiquen del preu màxim i mínim. Gràcies a aquest

tipus de gràfic, només veient el color predominant, podem conèixer la


67

tendència del preu. És important tenir present que el preu que reflexa és el

d’obertura i tancament, de manera que avalua l’evolució interdiària. D’aquesta

manera es pot donar, en algunes ocasions, que el cos de l’espelma sigui blanc

però la cotització hagi caigut respecte el dia anterior. Hi ha molt per explicar

sobre els gràfics d’espelmes, però per entendre l’anàlisi tècnic n’hi ha prou, i

podem tornar a les eines d’aquesta tècnica.

Suports i resistències

Els suports i les resistències són els indicadors d’anàlisi tècnic més utilitzat. Un suport,

és aquell nivell inferior de preus on s’aprecia una forta demanda que produeix la

detenció de la tendència baixista. És el moment on es compensa l’oferta i la demanda,

produint-se un increment dels preus. La resistència és el nivell superior de preus on

s’aprecia una forta oferta i que produeix, per tant, l’aturament del moviment alcista i

baixant el preu del valor com a resposta de la compensació de l’oferta i la demanda.

Grafic d’espelmes japoneses. Font: www.mathworks.com


68

Per conèixer i detectar la ruptura d’un suport o resistència és molt important conèixer

el volum de negociació; si aquest augmenta i supera el límit de la resistència, aquesta

passa a convertir-se en el nou suport i ens trobem davant d’una clara tendència alcista.

Per maximitzar la inversió i minimitzar el risc, l’estratègia consisteix en introduir ordres

de compra i venda en els

nivells que trobem els suports i

les resistències, molt rentable

quan es produeix una

tendència lateral. Aquesta

estratègia és molt útil i

aconsellable per aquells

inversors a curt termini i no

necessàriament professionals

ja que ofereix oportunitats de

compra i venda en qualsevol tendència o escenari.

Les figures xartistes.

Són els dibuixos que forma la corba de cotització en un xart (gràfic que prové de la

paraula anglesa chart). Estan estudiades de manera que permetin preveure l’evolució

de les cotitzacions en el futur.

Com a norma general, es diu que com més gran sigui la figura, és a dir, com més gran

sigui la diferència entre la base i el cim de la figura més important i durador serà el

resultat en les cotitzacions futures.

Les figures xartistes es classifiquen en dos grups:

- Les figures de canvi indiquen que es produirà un canvi de tendència (d’alcista a

baixista o viceversa).

- Les figures de consolidació indiquen que la tendència continua vigent.

Les principals figures xartistes més estudiades i més fiables són aquestes:


69

Espatlla-cap-espatlla: (canvi de tendència)

És una de les figures més típiques i

fiables del xartisme. Indica un canvi de

la tendència alcista cap a baixista, o al

revés de baixista a alcista.

La figura de fi de tendència alcista

comença amb un cim (primera

espatlla), un segon cim més alt (el cap)

i un tercer cim que seria la segona espatlla.

El doble terra o doble sostre: (canvi de tendència) o altrament Doble pic o Doble vall

En una fase baixista, el doble terra és una

figura formada per dos mínims de cotització

separats entre ells per una reacció a l’alça.

És una figura de canvi de tendència que

consta de dues valls consecutives. Es pot

establir una cotització a l’alça per a un

doble terra. Es diu que la reacció alcista

posterior serà igual o superior a la

profunditat del doble terra. El doble

sostre és al mateix però al final d’una

tendència alcista, i per tant ve formada

per dos màxims (dues muntanyes).

Triangles: (consolidació de tendència)

Es donen quan la distància entre màxims i

mínims va disminuint progressivament, ja

sigui en moviments ascendents o

descendents. Es dóna la figura del

triangle quan hi ha molts venedors a

nivell de la línia de resistència i molts


70

compradors en la línia de suport. Les distàncies entre el bloc venedor i el comprador es

fan cada vegada més petites i això ens dóna la figura d’un triangle.

Es diu que les formacions triangulars, són l’expressió d’un mercat en equilibri entre

l’oferta i la demanda. Quan es trenqui la línia de suport o la de resistència aquest

equilibri es trencarà i començarà la tendència baixista o l’alcista respectivament.

Cresta circular: (Canvi de tendència)

Aquesta figura anticipa un canvi de

tendència molt lent. És una figura poc

freqüenti apareixen en valors amb

molt poca contractació. La tendència

que vindrà després sol ser molt

accentuada i llarga.

Els preus descriuen una corba lenta,

com una U invertida, y precedeix un canvi de tendència alcista o baixista.

Rectangles: (consolidació de tendència)

Diem que hi ha un rectangle quan la corba

de cotitzacions fluctua entre dues línies

horitzontals paral·leles, la inferior

anomenada suport i la superior anomenada

resistència. Com els triangles, els rectangles

representen un mercat en equilibri i es

consideren figures poc fiables.

Es preveu que la cotització recorrerà, a l’alça o a la baixa, un tram igual a l’amplitud del

rectangle.

Les banderes (figura de consolidació)

Són figures de curta durada – dues o tres

setmanes- i que es formen generalment en

tendències alcistes. Tenen una pujada molt


71

brusca –el màstil de la bandera -, gairebé en vertical, amb molt volum de negoci. A

continuació hi ha un canal descendent estret, que dóna la forma de bandera. Es tracta

d’un descans en les cotitzacions, on al final aquestes tendeixen altra vegada a l’alça. Es

diu que la puja de preus serà com a mínim igual a l’alçada del màstil de la bandera.

Cunyes: (consolidació de tendència)

Es una figura de continuació de tendència similar al triangle, però amb una diferencia:

En la cunya, les dues línies que van delimitant aquesta figura tenen la mateixa direcció

(alcista o baixista) però amb un pendent diferent. La cunya es forma en direcció

contrària a la tendència: Si la tendència es alcista, la cunya que es formi tindrà un

pendent baixista, però un cop es trenqui la figura, la tendència seguirà essent alcista.

Teoria d’ones d’Elliot.

El que diu bàsicament aquesta teoria és

que les cotitzacions segueixen sempre un

patró cíclic que es repeteix. Segons Elliot,

el mercat avança en grups de cinc ones i

després pateix una correcció de tres ones.

“Ona” és el nom que rep cada tram de

línia ascendent o descendent.

Un cop ha acabat la fase alcista de cinc

ones– tres d’impuls i dues correctores-


72

comença una correcció de tota la fase alcista, tres ones menors (a, b i c). La regla

bàsica de la teoria d’Elliot és que no pot haver-hi una correcció de cinc ones seguides.

Quan passa això, la tendència del mercat passa d’alcista a baixista.

El mètode de les ones d’Elliot està pensat per a l’anàlisi d’índexs sectorials o generals,

de manera que serà més exacte si no es basa en un sol valor.

Evolucions del mercat.

Primària: Dins d’un horitzó temporal de un o varis anys aquesta evolució reflexa una

fase alcista i un de baixista. La fase alcista s’inicia amb un augment del volum de

contractació dels inversors experts que esperen que pugin les cotitzacions en el futur.

Davant la informació generalitzada de “Boom Borsari” els inversors inexperts

acudeixen en massa a la borsa comprant molt. Aquest fet fa que pugin molt els preus i

és en aquest moment quan els inversors expert comencen a vendre ordenadament i

les cotitzacions comencen a descendir tímidament. En generalitzar-se les vendes cauen

els preus i es crea un ambient de pànic que fa descendir els preus tant que els

inversors experts tornaran a estar disposats a comprar.

Secundària: S’estén de un a quatre mesos. Recull retrocessos en el preu dels títols dins

d’una tendència alcista i recull pujades dins d’una tendència baixista. Popularment es

coneixen com a correccions i solen arribar a un terç del terreny recorregut pel

moviment primari.

Terciària: El termini d’observació és de unes poques hores i recull les correccions dels

moviments secundaris. Tot i així la informació d’aquest tipus d’evolució no sol ser molt

fiable.

7.3.2-.Anàlisi tècnic en sentit estricte: Usa indicadors i oscil·ladors calculats en funció de les diferents variables

característiques del comportament dels valors analitzats. Els indicadors estudien la

tendència i els oscil·ladors estudien què pot passar quan la tendència és lateral.

Invertir per anàlisi tècnic en sentit estricte:


73

RSI I MACD

L’anàlisi tècnic posa a la nostra disposició una sèrie d’oscil·ladors tècnics que ens

serveixen per saber el moment en que s’ha de comprar o vendre, entre els quals

destaquen el RSI (Índex de Força Relativa) i el MACD (convergència-divergència). El RSI

és un indicador que mesura la força de l’oferta i la demanda. S’expressa amb

percentatge, oscil·la entre valors de l’1 al 100 i generalment es calcula en el període de

14 dies. Es dibuixa una línia horitzontal que divideixi el gràfic en dues parts iguals, i ens

mostra la zona neutra on la força de l’oferta s’iguala amb la demanda. Aquesta eina

ens mostra senyals de venda i compra en funció dels desajustos entre l’oferta i la

demanda. El RSI dóna el senyal de venda quan és superior a 75 i el senyal de compra

per un valor inferior a 25.

Aquest indicador es calcula de la següent manera:

RSI = 100 - 100/[1 + (Mitjana de Alces/Mitjana de Baixes) ]

El MACD és un sistema que es calcula a partir de les mitjanes mòbils i amb diferència

de dues mitjanes mòbils concretes. El gràfic representa l’evolució i situació de les línies

MACD (la resta entre la mitjana de les últimes 26 sessions i la mitjana de les últimes 12

sessions) i SIGNAL (la mitjana de les últimes 9 sessions de MACD). És una eina que ens

mostra senyals de compra o venda però no anticipades, la qual cosa té un component

positiu ja que no es cometen errors de falses senyals i un negatiu perquè disminuïm la

nostra capacitat per endinsar-nos o desfer posicions just a l’inici d’un canvi de

tendència.


74

RSI i MACD de l'empresa CaixaBank . Font: labolsavirual.com

Mitjanes mòbils.

En el mercat de valors, les accions estan sotmeses a continues alces i baixes. Això, en el

cas de valors molt volàtils, fa que en els xarts aparegui constantment la figura de les

“dents de serra”, amb constants cims i valls, que fan molt difícil de veure les figures de

tendència que hi pot haver al darrera.

Per fer més fàcil la determinació d’aquestes figures, el sistema de mitjanes mòbils

suavitza les corbes de cotitzacions a través de promitjos aritmètics, ponderats o

exponencials. Bàsicament el que es fa és una mitja d’un grup de sessions, i a cada

sessió nova es torna a fer la mitja eliminant la mitjana de la sessió més antiga i afegint-

hi la nova (d’aquí el nom de “mòbils”). No avancen canvis de tendència, però serveixen

per confirmar-los.

N’hi ha de simples, ponderades, exponencials i de construcció variable.

Si: Període de la mitjana < 15 sessions Operar a curt termini

Període de la mitjana >20 i <70 Mig termini

Període de la mitjana entre 100 i 250 Llarg termini


75

La mitjana mòbil simple és una mitjana aritmètica del preu d’un valor d’un nombre

determinat de dies i cada dia que passa s’afegeix el nou valor i s’elimina el primer valor

de la sèrie. Es critica perquè dóna tanta importància al primer com a l’últim valor.

La mitjana mòbil ponderada, al ser ponderada dóna més importància als últims preus

que als primers.

Mitjanes mòbils simples a curt, mitjà i llarg termini. Font: labolsavirtual.com

Mitjana mòbil exponencial, incorpora dades històriques aplicant una ponderació

exponencial. Dóna més importància als preus més recents.

Oscil•lador %R de Williams.

La %R de Williams indica quan un preu està sobrevalorat o infravalorat, compara el

preu màxim d’un període respecte al preu últim de tancament, i també aquest preu

màxim amb el mínim del mateix període. Si és superior a 80 és senyal de compra i si és

inferior a 20, és un senyal de venta.


76

Oscil·lador R de Williams. Font: labolsavirtual.com

Línies d’acumulació/distribució.

Van ser desenvolupades per Marc Chaikin. Aquest indicador va ser dissenyat amb la

finalitat de mesurar el flux acumulat de capital en un títol. Per això es basa en el volum

y s’utilitza básicament com a mitjà per confirmar la tendència d’un actiu.

La seva fórmula és:

n = (Preu de tancament del període – Preu d’obertura del període) / (Preu més alt del

període – Preu més baix del període);

Oscil·lador de volums.

S’utilitza principalment per identificar els períodes d’expansió o de contracció de

volum. Oscil·la per sobre i per sota de la línia zero. Si està per sobre zero indica que els

nivells de volum són, generalment por sobre de la mitja. Quan es troba per sota el

zero, els nivells de volum són, generalment inferiors a la mitja.

Quan l’oscil·lador de volum és positiu, la mitjana mòbil exponencial de curt termini té

un volum més gran que la mitjana mòbil exponencial de llarg. En canvi, quan

l’oscil·lador de volum és negatiu la mitjana mòbil exponencial de curt termini és de

menor volum que la de llarg.


77

Amplitud autèntica.

Es tracta de la major distancia (i, per tant sempre positiva) entre el màxim i el mínim

d’una sessió borsària. També s’anomena així la distància entre el tancament del dia

anterior i el màxim del dia actual. Per últim , també es pot considerar com la distancia

entre el tancament del dia anterior el mínim d’avui. Se sol utilitzar per calcular l’índex

de volatilitat.

Línies de tendència.

Poden ser a l’alça, quan són rectes tangents

traçades als mínims ascendents, o bé, a la baixa

quan es traça tangent als màxims descendents.

Una ruptura d'una línia de tendència (pull-

back) sol ser un senyal fiable de canvi de

tendència.

Canals de tendència:

Els trams en tendència solen desplegar-

se en canals on oscil·len les cotitzacions.

Un canal en tendència es traça paral·lel

a la línia de tendència. En el cas alcista,

primer es traça la part inferior del canal

i després el paral·lel per la part superior. En el cas que s'exemplifica a continuació, la

línia vermella s'ha traçat paral·lela a la línia blava i es prendrà com referència

d'objectiu de preus.


78

Per traçar un canal de tendència a la

baixa primer es traça la tangent pels

màxims decreixents i després es traça

el paral·lel pels mínims.

Les línies de Bollinger.

Van ser creades per John Bollinger a principis de la dècada de 1980. Aquest indicador

consisteix en una mitjana mòbil simple i dues desviacions típiques, per tant 3 línies

relacionades amb el preu d’un títol. La línia mitja com que és una mitjana, normalment

de 20 períodes, proporciona informació sobre la tendència. A partir d’aquesta es

calculen les altres dues mitjançant una desviació estàndard. L’ interval entre les línies

superior i inferior proporciona informació sobre la volatilitat o activitat del mercat.

En efecte, las línies de Bollinger proporciones una doble informació: tendència i

volatilitat. Quan el mercat es troba encalmat las línies de Bollinger es contrauen, en

canvi, quan el mercat es més actiu les línies de Bollinger s’eixamplen.

Línies de Bollinger. Font: labolsavirtual.com


79

7.3.3-.Exemple d’Anàlisi Tècnica de Grifols.

Gràfic que mostra les cotitzacions dels últims 2 anys aprox. de Grifols. Font:

www.estrategiasdeinversión.com

Anàlisi del gràfic:

Ens trobem amb una acció que presenta una estructura de màxims / mínims creixents

que ve acompanyada per un volum superior a la mitjana tot i trobant-se igualant i a

vegades superant la resistència anual situada a 14,44.

En tendències alcistes primàries el preu sempre trenca resistències i aquesta és la

situació en què ens trobem actualment.

Un possible objectiu en la banda superior del canal alcista traçat en el gràfic i que ha

dia d'avui passa per 15,50.

El pitjor que el stop surt elevat per a aquells que vulguin incorporar-se en els nivells

actuals, el suport més proper es troba a 13,85 i la seva pèrdua ni tan sols suposaria un

canvi de tendència.


80

7.3.4-.Què fa? Composició de la cartera d’un analista tècnic. Aquest inversor inverteix, igual que l’analista fonamental, en accions de 5 empreses

diferents amb un capital inicial de 10000€ per tant destina més o menys uns 2000€ per

cada inversió35.

Producte: Valor inversió

Temps Preu inicial

Preu final

Accions Valor Final Inversió

Rendiment:

Accions Abengoa

1998,74 1 mes 13,69 € 19,20€ 146 2.032,06 € 33,32 €

Accions AXA

1991,76 1 mes 11,58 € 1,84€ 172 2.091,75 € 99,99 €

Accions BBVA

1999,665 1 mes 6,01 € 26,21€ 333 2.129,09 € 129,42 €

Accions DIA

1990,45 1 mes 4,24 € 161,64€ 470 2.151,74 € 161,29 €

Accions Repsol

1996,09 1 mes 14,57 € 38,05 € 137 2.107,32 € 111,23 €

9976,71€ 10.511,96 € 535,25€

Les empreses en què ha invertit les va buscar en la web d’invertia36 en què hi surten

recomanacions per invertir segons l’anàlisi tècnic.

Gràfic cotitzacions AXA. Font: www.infobolsa.com

En aquest gràfic s’hi pot observar una figura (espatlla-cap-espatlla) que indica i

realment compleix un canvi de tendència.

35

Veure annex 1 Simulacions full analista tècnic accions 36

http://www.invertia.com/mercados/analisis/tecnico/portada.asp


81

7.3.5-.Resultats i conclusions37.

Producte: Rendibilitat esperada (%):

Rendibilitat esperada (€):

Rendiment (%):

Rendiment (€):


Accions Abengoa 6,8 136,31 1,66 33,32 <objectiu

Accions AXA 7,6 152,73 4,975 99,99 <objectiu

Accions BBVA 7,6 152,42 6,45 129,42 =objectiu

Accions DIA 6,4 127,76 8,07 161,29 >objectiu

Accions Repsol 7 140,15 5,55 111,23 <objectiu

535,25

Pel que fa al analista tècnic ha obtingut un rendiment total de 535.25€

7.4-.El mercat de derivats. La última simulació d’aquest treball serà invertir en un dels mercat més arriscats que

existeixen, el mercat de derivats. Els derivats són actius financers igual que les accions,

els bons, les divises, etc. Aquests però tenen un preu que es regeix per el preu d’un

altre actiu. És a dir, que els derivats financers són actius el preu dels quals no es

determina de forma directa, sinó que, depèn del preu d’un altre actiu al que

anomenem subjacent. Aquest actiu subjacent pot ser qualsevol altre actiu: accions,

índexs borsaris, tipus d‘interès, etc.

7.4.1-.Característiques dels derivats financers: -Requereixen una inversió inicial petita amb comparació a altres productes. Aquí hi

entra el palanquejament; que a termes generals vol dir endeutar-se per obtenir més

capacitat de compra. A borsa quan es parla d’aquest concepte s’entén com fer servir

diners que no es tenen aprofitant que hi ha entitats que deixen una quantitat, fins a

deu vegades el capital propi, de franc, sense cobrar interessos i sense necessitat d’aval

bancari, durant un mateix dia i tantes vegades com es requereixi. Així doncs, gràcies al

palanquejament podem invertir en gran quantitats de productes amb una inversió

inicial petita. Ara bé, aquest fet permet a l’inversor obtenir una beneficis elevats però

també pèrdues més elevades si l’operació no surt com esperava. Un exemple d’un

altre tipus de palanquejament seria: Per exemple, s'adquireix un habitatge per 100.000

37

Veure annex 2 Diari seguiment operacions full analista tècnic accions


82

euros, se’n paguen 20.000 i els 80.000 restants es financen mitjançant una hipoteca. Al

cap de l'any, es ven l'habitatge en 150.000 euros i es torna la hipoteca, pagant

d'interessos 3.000 euros. Si s'ha adquirit l'habitatge exclusivament amb fons propis, la

rendibilitat hauria estat del 50% ja que s'obtenen 50.000 euros de benefici sobre els

100.000 invertits al principi (increment del valor de l'actiu), però en finançar 80.000

euros amb fons externs, als 20.000 aportats se li s'obtenen 47.000 euros (150.000-

80.000 - 3.000-20.000) de benefici, és a dir, una rendibilitat de més del 200%.

-Una altre característica és que cada cop que canvia la cotització del derivat és perquè

ha canviat la cotització de l’actiu subjacent. Això no vol dir que ambdós tinguin el

mateix preu, tot i que hi ha alguns tipus de productes derivats que si tenen el mateix

preu.

-Els derivats es poden negociar tant en mercats organitzats, com la borsa, o bé mercats

no organitzats, com els OTC que normalment es refereixen als acords entre una entitat

de crèdit i el mateix client.

-Els derivats es liquiden en una data futura, és a dir que si comprem avui un derivat el

vendrem al cap d’un temps o no segons la seva evolució.

7.4.2-.Tipus de derivats: Hi ha molts tipus de productes derivats (opcions, warrants, futurs, swaps, CFD’S...)

però en aquest treball només s’hi exposaran els futurs i les opcions, que són els més

coneguts i utilitzats.

Futurs:

Així doncs els futurs no són més que un compromís entre dues parts que poden ser

persones o entitats. D’ aquestes dues parts una es compromet a comprar un producte i

l’altre part a vendre’l. Segons quin sigui aquest producte, els futurs seran futurs sobre

accions, sobre matèries primeres, etc. Per exemple dues persones, una que vol

comprar accions d’ Inditex i l’altre que en vol vendre, acorden avui mitjançant un

contracte de futur que d’aquí a 90 dies s’efectuarà el canvi de propietari.


83

Així doncs l’inversor que volia comprar les accions obtindrà benefici si en la data

acordada, el producte que vol comprar té un menor preu. En canvi l’inversor que volia

vendre les accions obtindrà benefici si el producte que vol vendre ha pujat de preu.

Per tant un futur té l’avantatge que quan es pacta no s’ha de pagar ni cobrar res, però

en canvi quan arriba el dia pactat s’haurà de cobrar o pagar sigui quin sigui el preu del

producte en qüestió.

Opcions:

En el mercat de derivats podem comprar per exemple opcions de compra. Una opció

de compra és un actiu que dona dret a comprar un altre actiu, actiu subjacent, en un

moment futur, venciment, a un preu determinat avui.

Per tant, podem comprar una opció de compra sobre accions del Banc de Sabadell.

Comprem un actiu que ens dona el dret (no la obligació) de comprar 4 accions del Ban

de Sabadell a finals del mes de març de 2013 a un preu de 5€. Si quan arribem al

venciment les accions del Banc de Sabadell valen 8 € utilitzaré l’opció de compra. Si en

el venciment les accions del BS valen 3 euros no utilitzaré l’opció de compra. L’opció de

compra em permet assegurar el preu d’una compra futura. I per assegurar aquest preu

pago avui una quantitat de diner que és el preu de l’opció.

El mercat d’opcions funciona diferent del mercat de les accions ja que un inversor pot

ser comprador d’una opció de compra o venedor d’una opció de compra. Per a que

una opció de compra existeixi calen dos inversors implicats. El comprador que té el

dret a fer servir la opció si li interessa i el venedor que té la obligació.

El comprador farà servir l’opció de compra si el preu de l’actiu subjacent en el mercat

es superior al preu pactat i aleshores, el venedor té l’obligació de vendre l’actiu

subjacent al preu pactat.

Evidentment, les expectatives dels dos inversors són diferents. Un pensa que el preu

de l’actiu subjacent pujarà i l’altre pensa que baixarà.


84

7.4.3-.Que fa? Composició de la cartera del analista tècnic en futur Aquest és l’últim inversor que s’exposa al treball i és una persona que li agrada el risc

total. Aquest inversor inverteix tot el seu capital finançat per recursos aliens en

productes derivats. Per tant 10000€ que li ha deixat el banc els col·loca tots en futurs

nacionals.

Concretament:

Producte: Valor de la

inversió: Temps: Preu

inicial: Preu final:

Nº contractes:

Capital Final:

Rendiment:

Futurs Antena3

2.002,20€ 1 mes i 19 dies

2,82 € 3,56€ 710 2.527,60€ 525,40 €

Futurs Ferrovial

1.996,90€ 1 mes i 19 dies

10,51€ 10,31€ 190 1.958,90 € - 38,00 €

Futurs Banc Santander

1.998,72€ 1 mes i 19 dies

5,76€ 5,85€ 347 2.029,95 € 31,23 €

Futurs Abengoa

1.998,70€ 1 mes i 19 dies

12,65€ 9,44€ 158 1.491,52 € - 507,18 €

Futurs Grifols

1.991,59€ 1 mes i 19 dies

25,21€ 24,57€ 79 1.941,03 € - 50,56 €

9.988,11€ 9.949,00 € - 39,11 €

Cada futur té un valor de 100 accions de l’empresa corresponent. Els venciments

disponibles són el tercer divendres de cada últim mes de trimestre, per tant el tercer

divendres de Març, Juny, Setembre i Desembre. La liquidació del futurs es farà el dia

del venciment a un preu aproximat al preu de mercat del actiu subjacent.

7.4.4-.Resultats i Conclusions S’ha de dir que el preus finals dels futurs són extrets a dia 12/12/2012. Això vol dir que

en la realitat no s’hauria fet aquest dia sinó el divendres dia 21 d’aquest mateix mes.

S’ha hagut de fer així perquè el divendres del venciment aquest treball ja ha d’estar

entregat.

Dit això aquest inversor ha obtingut un rendiment negatiu de -39.11€.


85

7.10-.Balanç Final Inversor: Capital inicial: Capital final: Rendiment (€): Rànquing:

Molt conservador 10.000,00€ 10.222,52€ 222,52 € Cinquè

Conservador 9.940,31€ 10.106,62€ 166,31 € Sisè

Equilibrat 9.962,51€ 10.269,64€ 307,13 € Quart

Decidit 9.997,51€ 10.415,22€ 417,72 € Tercer

Analista fonamental 9.967,66€ 10.754,46€ 786,80 € Primer

Analista tècnic(accions)

9.976,71€ 10.511,96€ 535,25 € Segon

Analista tècnic (futurs)

9.988,11€ 9.949,00€ -39,11 € Setè


86

Conclusions A l’inci d’aquest treball vaig proposar-me d’assolir dos objectius: el primer; conèixer el

funcionament de la Borsa i com invertir-hi i el segon saber com es guanyen més diners

a borsa, arriscant més o menys. Puc dir, després de tot el procés de recerca, que els he

assolit tots dos completament. En primer lloc, crec que ara sé força millor que la borsa

és un mercat secundari del sistema financer espanyol i que compleix una sèrie de

funcions i en segon lloc he contrastat amb la simulació plantejada que inversions amb

risc donen a l’inversor més rendiment. Més enllà d’aquestes afirmacions més generals

aquest treball m’ha permès trobar arguments sobre inversió en productes financers

que em permetrien en aquest moment donar alguns consells o opinions a algú que em

preguntés sobre què fer amb els seus estalvis. Alguns d’aquests arguments són:

· Invertir a borsa no és arriscat l’únic que cal són coneixements previs.

· Invertir amb l’ajuda d’un assessor financer no és sinònim d’èxit.

· Parlant de cotitzacions “Tot el que puja baixa, però no tot el que baixa puja”.

· Val més assumir unes pèrdues petites que no pas ser tossuts i mantenir, ja que

encara podrien ser més elevades.

· L’actual crisi financera no fa que la borsa sigui més o menys perillosa.

· Com més s’arrisca en borsa més es guanya, però amb una condició, que com

més s’arrisca més coneixements s’han de tenir alhora d’invertir, però es

evident que la possibilitat de guanyar més és més elevada.

Una prova sobre aquesta afirmació última que acabo de fer es pot veure en la meva

segona simulació, els futurs i derivats financers són els productes més arriscats i

segons la meva hipòtesi són doncs, els que m’hauria d’haver fet guanyar més diners,

però no ha estat així. Això em podria fer desmentir la meva hipòtesi però crec i

reconec que és l’àmbit sobre el que m’havia informat i preparat menys, per tant, la

meva hipòtesi s’ha complert només fins a les inversions basades en anàlisis

fonamentals i tècniques, aquests cistelles que eren més arriscats que els primers

perfils han donat més rendiment que les primeres amb dipòsits, valors de renda fixa i

variable combinats. En canvi, no s’ha complert en l’última inversió en futurs i derivats

financers perquè crec que no en sé prou.


87

Abans d’acabar m’agradaria fer un incís sobre la simulació de l’analista fonamental i és

que una de les bases del seu mètode d’inversió és invertir a llarg termini, cosa que en

aquest treball no s’ha pogut comprovar ja que el temps necessari perquè les dades

fossin fiables hauria de ser de més d’un any i el temps que he disposat per elaborar

aquest treball només ha estat de 6 mesos.

Finalment he de dir que he après i m’ha servit molt més del què m’esperava. La meva

impressió sobre el treball de recerca abans de fer-lo era de molta feina, poc temps,

estrès...Però a la realitat no ha estat així, des de l’inici de l’estiu en què vaig iniciar la

recerca més a fons he intentat dosificar el temps amb la feina, cosa que m’ha anat

força bé per així no patir tant en el tram final i amb tot he après realment què és això

tan estrany que li diuen borsa i tot el fantàstic món que l’envolta.

Fins aquí arriba aquest treball de recerca, desitjo que el lector n’hagi gaudit de la seva

lectura i hagi après el màxim de coses, perquè encara que el treball està centrat en

invertir i guanyar diners, el que sempre serà cert és que:

Invertir en coneixements produeix sempre millors

beneficis

Benjamin Franklin


88

Bibliografia. -Alfonso, Ramon; Cinc cèntims de borsa per a no especuladors. Ed.

-Ajram, Josef; Guanyar a la borsa es posible. Ed.Plataforma editorial, 2012. (Plataforma

empresa).

-Fernández, Jose Antonio; Manual del buen Bolsista. Ed. Prentice Ttall, 2001.

-Puig, Xavier; Elvir, Òscar; Brun, Xavier; Mercado de renta variable y mercado de

divisas. Ed. PROFIT, 2008.

-Rodriguez, José; Paz, Angel; Saá, Raquel; Iniciación a la bolsa. Ed. Pirámide, 2002.

-Sáenz, Alexander; Invertir en bolsa. Ed. Prentice ttall. (Guías de bolsillo).

-Sánchez, José Luis; Curso de bolsa y mercados financieros. Ed. Ariel.

9.1-.Webgrafia. -www.bancsabadell.com

-www.bolsavalencia.es

-www.bolsamadrid.es

-www.cincodias.com

-www.economi48.com

-www.forextrade.es

-www.hablandodebolsa.com

-www.impok.com

-www.infobolsa.es

-www.invertia.com

-www.labolsadevalores.com

-www.labolsavirtual.com


89

-www.matematicas-financieras.com

-www.moringstar.es

-www.muchapasta.com

-www.saladeinversion.es

-www.tesoro.es

-www.wiquipedia.org

invertir en risc em farà guanyar més diners?invertir en risc em farà guanyar més diners? 4...

Documents