“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Itinerari 4

Activitat 1

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Els alumnes de cinquè van buscar quadres de pintors o pintures que fossin mataronins o que es trobessin exposats a Mataró. Vam fer una selecció i cada un d’ells va votar els que els agradaven més. El que obtingués més vots és el que enviaríem en l’itinerari quatre i és el que pots veure aquí sota.

Fitxa de l’obra

Eileen Donan Castle. Paisatges d’Escòcia

Autor: Domènec Pascual i Badia nascut a Mataró l’any 1929

Època: (s. XX-XXI) – Art últim, figuració

Tècnica / materials utilitzats:

Pintura a l’oli

Tema:

Paisatgista figuratiu

Formes:descriptives

Textures:Pintures sobre tela

Colors:Habitualment d’una mateixa gama

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Composició: El centre d’interès sempre és el paisatge. Qualsevol tipus que desperti l’interès de l’autor.

Representació de l’espai:Hi ha perspectiva

Activitat 2

Pertany a la mateixa època que la mòmia. La tapa conserva el retrat del difunt, amb la seva gran perruca que emmarca el rostre vermellós, proveït de la barba postissa ritual.

D'Època Baixa (s. X-IV aC), contenien les vísceres dels difunts i cadascun fa referència a un dels quatre punts cardinals. Les tapadores adopten la forma d'un dels quatre fills d'Horus: cap d'home, cap de gos, cap de xacal. Deessa Bastet, benefactora, honorada sobretot durant la dinastia XXII (900 aC).

Miraven de reproduir amb més o menys versemblança els trets facials dels difunts.

Símbol del déu Horus, el gran Déu del Cel.

Del Regne Mitjà (s. III.II aC). De fusta policromada. Ens recorda que aquest era el principal mitjà de transport al llarg del Nil. Simbolitza el curs solar i el viatge cap el més enllà.

Déu Shebek, originari de l'estany de Faium.

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Dona d'uns 25 anys de l'Època Baixa (s .VII-IV aC), amb la màscara i el cartonatge, on hi ha representat: el gran collar usej i Horus amb el disc solar, el déu Anubis realitzant la momificació i els quatre fills d'Horus...

Activitat 3

En totes les representacions es repeteix la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i en gairebé totes s’hi veuen les muntanyes.

A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.

La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

Activitat 4

Calze

Copa d’or, de plata o que ha estat banyada amb aquests metalls, que serveix per consagrar el vi a missa.

Custòdia

En la religió catòlica, objecte on es posa l’hòstia consagrada perquè la donin als fidels. Acostuma a estar feta amb metalls preciosos, com l’or i la plata.

CanadellesEstri per a posar les ampolletes que contenen el vi i l’aigua per a la missa.

Reliquiari

Capsa o estoig on s’hi guarden les restes del cos, vestits... d’un sant i que és venerat.

Ceptre

Vareta simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.

“Montserrat un munt d’aventures”curs 2011 / 2012

Bàcul

Crossa o gaiata, que és símbol d’autorització i que porten els bisbes o abats.