j. m. mulet xavier...aquest llibre, documentat amb fotografies, és un homenatge a l’home, al...

ww

w.p

ort

ic.c

at |

@E

d_P

ort

ic

Valent i intens, aquest llibre sorgeix arran del documental que l’autor va codirigir amb Àngel Leiro: Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta. Referent del periodisme d’investigació, Xavier Vinader va demostrar la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, en especial contra militants del moviment independentista al País Basc. Vinader va divulgar el funcionament de l’estat durant l’època més dura de la transició i va denunciar que l’estat també matava. Per tot això, va ser el primer exiliat i el primer periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics. Aquest llibre, documentat amb fotografies, és un homenatge a l’home, al periodista i al periodisme d’investigació. Perquè no oblidem el passat i perquè pensem en el futur.

«Quan vaig comentar a Xavier Vinader la proposta del

llibre li va fer il·lusió. Jo em posava a escriure de seguida

i vam quedar que ens veuríem aviat per comentar coses

i fer-li més preguntes. No va ser possible. Va morir d’una

pneumònia setmanes després, el 9 d’abril del 2015.

Pel periodisme d’investigació, contra la impunitat i el

silenci, dedico aquestes pàgines a Xavier Vinader i als

periodistes de la seva generació que ho van arriscar tot

investigant l’extrema dreta i el terrorisme d’estat».

Xavier Montanyà, del pròleg

J. M. Mulet

Medicina sense enganys

Tot el que has de saber sobre els perills

de la medicina alternativa

Joan Tapia

Catalunya sense Espanya?

Crònica personal de seixanta dies de discòrdia:

de l’Onze de Setembre al 9-N

Pere Martí

Escac a l’Estat

La trama secreta del 9-N

i la represa del procés

Tian Riba

Mas i Junqueras,

dos capitans i un sol timó

Joan Daniel Bezsonoff

Guia sentimental de Perpinyà

Ramon Tremosa

Let Catalonia Vote

El procés català vist des d’Europa

Enric Vila

Un estiu a les trinxeres

Crònica política i sentimental

de la lluita per la llibertat

Joan F. Mira

La nació dels valencians

9 7 8 8 4 9 8 0 9 3 4 2 1

10129699

XavierMontanyà El cas VinaderEl periodisme contra la guerra bruta

Xavier Montanyà (Barcelona, 1961)

és un periodista i escriptor català, autor

de reportatges i llibres d’investigació

i director de diversos documentals.

Inicialment va treballar en premsa escrita

(Diari de Barcelona i El Temps),

a la ràdio i a la televisió (en programes com

Música per a camaleons i Tres, catorze,

setze). Ha publicat Pirates de la llibertat

(Premi Octavi Pellissa, 2004), La gran

evasió. L’heroica fugida dels últims exiliats

de Pinochet (2006), i L’or negre de la

mort (2011). És coautor del documental

Granados i Delgado. Un crim legal (Premi

FIPA de Plata, 1996) i director de Joan Peiró

i la justícia de Franco i Espies de Franco,

entre d’altres. Ha dirigit el llargmetratge

Memòria Negra, seleccionat al Festival

de Valladolid (2006). Entre el 2002 i el

2013 fou membre del consell assessor del

suplement Cultura/s de La Vanguardia.

Actualment és col·laborador del portal

de notícies Vilaweb i de la revista Sàpiens.

Disseny de la col·lecció: Dept. d’art i disseny. Àrea editorial. Grup Planeta

Disseny de la coberta: Dept. d’art i disseny. Àrea editorial. Grup Planeta

Imatge de la coberta: Xavier Vinader. © Sergio Ruiz

Xav

ier

Mo

nta

ny

à E

l cas

Vin

ader

88

Xavier Montanyà

El cas VinaderEl periodisme contra

la guerra bruta

La trama secreta del 9-ni la represa del procés

033-121050-EL CAS VINADER.indd 5 21/10/15 17:24

Primera edició: novembre del 2015

© Xavier Montanyà Atoche, 2015

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, PòrticAv. Diagonal, 662-66408034 Barcelonawww.portic.cat

ISBN: 978-84-9809-342-1 Dipòsit legal: B. 26. 580-2015Fotocomposició: Atona Víctor Igual, SLImpressió: Limpergraf

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra(www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


7

índex

Pròleg 9

1. Un tret per l’esquena 132. Una ploma pot ser tan eficaç com una pistola 193. Vida de gris 354. El franquisme, epicentre de la guerra bruta 455. Euskal Herria, 1979. Uniformats de dia,

incontrolats de nit 556. Operació agent infiltrat 657. Gener del 1980: escalada de la violència 838. Procés a Xavier Vinader 1019. En paral·lel: exclusives i grans reportatges 121

10. Judici a l’Audiència Nacional 12911. La llibertat d’expressió de dol 13712. L’evolució del procés de Francisco Ros Frutos 14713. Fi de la via jurídica 15114. Europa, una gran presó 157


el cas vinader. el periodisme contra la guerra bruta

8

15. Fi de la partida d’escacs 16916. Grans exclusives internacionals 17717. Carabanchel i indult 19118. Els GAL 19919. El Gernika a la presó de Guadalajara 21120. La repressió contra la llibertat d’expressió

a Euskal Herria 21721. Les víctimes i la impunitat 221

Epíleg 227

Índex onomàstic 237Crèdits fotogràfics 245


13

1

un tret per l’esquena

Bilbao, dissabte 22 de setembre de 1979. A mitja tarda,un Seat 1430 vermell surt del pàrquing de l’hotel Ner-vión i enfila la riba dreta de la ria. Al volant hi ha unjove prim, de barba retallada i cabells ondulats negres,tallats curts, amb navalla. Fuma amb una tranquil·litatestudiada. Darrere unes Ray-Ban verdes, amaga uns ullsatents a tot el que passa al voltant. Hi ha poc trànsit. Ésfesta i el temps no convida a passejar. En arribar a labifurcació de Sondika, s’atura al semàfor. A l’instant,s’hi acosta un jove barbut, molt morè, de vint-i-tantsanys, obre la porta dreta enèrgicament, amenaça el con-ductor amb una pistola del nou llarg, i es precipita dinsel cotxe. Una mà s’esmuny per la finestra, obre el fiadorde la porta del darrere, i un altre noi, ros, salta al seientposterior. Empunya una Star del nou curt. Tot ha passaten qüestió de segons. «Tira recte», li diuen.

Ell arrenca a poc a poc en direcció a l’aeroport de



14

Sondika. «Vés més ràpid. No ens segueix ningú», orde-na el del davant, guardant-se l’arma a la cintura. «Sapsper què som aquí? Saps on t’has ficat?», pregunta el deldarrere, encanonant-lo. «No», respon el conductor, pre-ment l’accelerador i intentant dominar els nervis. Silen-ci tens. A l’encreuament d’Artxanda, el fan girar a ladreta, passen un club de tir; després el fan tombar a l’es-querra, per una carretera de revolts, fins a l’inici d’uncamí de terra. Hi ha un cartell que diu «Hotel de Per-ros». «Tira amunt per aquest camí», li ordenen. «I paraen aquell revolt». El conductor frena i atura el motor. Elcotxe queda amagat entre dos terraplens. No és visibledes de la carretera. El fan baixar.

Darrere d’ell, el ros l’increpa: «Tu, de què vas per lavida? Qui et paga?». «Ningú. Estic aquí de vacances», esdefensa ell. «A veure, la documentació», li diu l’altre,cara a cara. Mentre la revisa, aixeca un moment la vistacap al ros, a la seva esquena. Ell també es gira molt ràpid,per instint. Sonen dos trets i cau lentament de bocater-rosa. «Anem-nos-en!», sent que diuen. «Clac!», «clac!».Tanquen les portes del cotxe. Intenten arrencar quatre ocinc vegades. No poden. Fugen corrent. Passen unsquants minuts. El ferit aconsegueix incorporar-se. Estàsagnant. S’arrossega com pot fins al cotxe, busca l’estàr-ter, l’engega i enfila cap a la carretera. S’acosta a un cotxeaparcat. El dolor és insuportable. Fa un esforç i crida de-manant ajuda. Dos homes corren cap a ell. Un es posa alvolant del cotxe i, a tota velocitat, el porten a l’hospital.


15


L’endemà i en dies successius, les pàgines de succes-sos de la premsa publiquen la nota difosa per la PoliciaNacional que, en síntesi, diu:

«Francisco Ros Frutos, antic policia nacional, ha re-sultat greument ferit per dos desconeguts que han dis-parat contra ell en descobrir entre els seus documentspersonals el carnet de policia quan, a boca de canó, vo-lien robar-li el cotxe.

»El ferit, que ha quedat internat a la unitat de vigi-lància intensiva de la Residència Sanitària de Cruces,estava de baixa del Cos de Policia Nacional feia un mes,i es trobava a Bilbao de vacances. Quan circulava per lacarretera de Santo Domingo, a la sortida de Bilbao, vaser abordat per dos individus armats que li van exigirl’entrega de les claus i la documentació de l’automòbil.En revisar-la i descobrir-hi el carnet professional de po-licia nacional, un dels desconeguts, sense obrir la boca,va disparar un tret que va tocar de ple el senyor Ros.

»Segons el seu propi relat, el ferit va poder conduirel seu cotxe fins al cim del turó de Santo Domingo, onva ser auxiliat per diverses persones. Traslladat a la resi-dència de Cruces, se li va detectar una ferida de bala,amb orifici d’entrada i sortida, a l’hipocondri esquerre ila fosa lumbar esquerra».

Malgrat no especificar-se cap reivindicació, ni lamés mínima pista sobre els autors dels trets, qualsevollector tendiria a deduir, fàcilment, que els pistolers erenmilitants d’ETA.



16

Una de les primeres visites que Ros Frutos rep al’hospital és la de Xavier Vinader, periodista del setma-nari Interviú, un dels especialistes més importants en lainvestigació de l’extrema dreta i les trames involucionis-tes en els inicis de la transició. Tan bon punt ha conegutla notícia de l’atemptat, Vinader s’ha desplaçat en cotxedes de Barcelona. «Això han estat els meus», li diu l’ex-policia ferit, només de veure’l entrar per la porta del’habitació. Es coneixen de fa uns mesos. De fet, RosFrutos està col·laborant amb l’equip d’investigació delsetmanari. El periodista fa fotos del ferit al llit. Pren notade l’informe mèdic. Li demana els detalls de l’atemptat,

Francisco Ros Frutos ferit a l’hospital, amb orificis de balaben visibles.



17

l’aspecte dels assaltants, les sospites que té, i fins a quinpunt les pot arribar a concretar. Frutos se sent controlata l’hospital, sap que el vigilen, concretament ha recone-gut un jove d’un grup neofeixista de Santurtzi i unmembre del Servei d’Investigació de la Guàrdia Civil.Tem que, quan li donin l’alta, vulguin rematar la feina.

D’acord amb ell, Vinader i els altres periodistes del seuequip estableixen que el primer que cal fer es treure’l dela zona de risc. Quan li donin l’alta, el portaran discre-tament i directament a l’aeroport i l’embarcaran cap aBarcelona. L’operació es durà a terme amb èxit, unsdies després. Francisco Ros Frutos serà allotjat a l’hotelPresidente, de la Diagonal de Barcelona, amb una iden-titat falsa. Aquí Xavier Vinader s’hi reunirà en secret di-versos dies per acabar de lligar caps i completar tota lainformació que l’expolicia els ha facilitat els darrers me-sos, com a infiltrat en els sectors de l’extrema dreta vio-lenta i parapolicial de Bilbao.

És el punt final d’uns mesos d’una investigació moltdelicada i perillosa que, aviat, quan es publiqui, en for-ma de tres reportatges, demostrarà les fosques conne-xions entre l’extrema dreta i les forces de seguretat del’Estat espanyol a Euskal Herria, el nucli dur de la guer-ra bruta parapolicial contra l’independentisme basc. Endefinitiva, l’embrió dels GAL (Grupos Antiterroristasde Liberación). Aquests reportatges marcaran per sem-



18

pre més les vides dels seus autors, els límits de la demo-cràcia espanyola i de la llibertat d’expressió; posaran enevidència la insultant impunitat de què gaudien els ter-roristes d’extrema dreta; i revelaran, amb tota mena deproves i documentació, el funcionament real de la guer-ra bruta.

Vinader i Ros Frutos seran processats. Xavier Vina-der es convertirà en el primer periodista exiliat i pres dela democràcia espanyola. Però, no ens avancem. Com ésque les trajectòries professionals del periodista i del po-licia nacional van acabar confluint? D’on venien? Quinseren els fonaments de la seva col·laboració?

Ros Frutos amb part delmaterial aconseguit com ainfiltrat en els grups para-policials.


j. m. mulet xavier...aquest llibre, documentat amb fotografies, és un homenatge a l’home, al...

Documents